Títol: Signes, llengua i cultura. Autor: Sebastià Serrano

Editorial: Edicions 62

Nº de pàgines: 174

Anem a resumir i explicar aquest llibre que parla de la relació que hi ha entre el llenguatje i la cultura.

Sebastià Serrano comença parlant de la cultura i el llenguatge. Diu que la cultura comença amb l'aparició del llenguatge.

La llengua és el fet cultural més important, per tant, la comunicació es el que fa que hi haja cultura.

Parlem ara de la comunicació. No és el llenguatge l'únic mode de comunicarse, hi ha moltes altres formes, tant verbals com físiques. Qualsevol moviment que fem pot ser un acte comunicatiu si dins de la nostra cultura significa alguna cosa.

Per a Sebastià Serrano una societat organitzada amb unes regles de comunicació, tant verbals com bo verbals, es una cultura.

Ara parlarem de la semiòtica, que és el tema principal de tot el llibre. La semiòtica (semiologia) o ciència dels signes és la ciència que dona informació sobre la comunicació humana. Els seus principals fundadors van ser Peirce i Saussure. Els dos bassaven les seues teories en la distinció que es fa del signe entre significant i significat. Peirce considerava que la semiòtica era essencial per a la lógica, Saussure estudia principalment el signe llingüístic i estableix una classificació de la següent forma:

• Icona: Aquells signes que representen alguna cosa per les seues característiques propies, s'assemblen a l'objecte que es refereixen. Per exemple una fotografía.

• Índex: Son aquells signes que entre ells mateixos i a la cosa que es refereixen es pot establir una relació casual. Per exemple, el fum indica que hi ha foc.

• Els símbols: Son aquells signes que representes alguna cosa arbitrariament. Crec que el millor exemple son els signes llingüístics.

Saussure vol construïr la ciència del llenguatge i es preocupa per la metodologia. Al fer-ho, es veu conduït a la semiòtica.

A banda de Peirce i Saussure, Els filòsofs grecs ja pensaven en aquest tema. Abans, els grecs pensaven que tot el que passava era perque els dèus volien. Però després, alguns filòsofs començaren a pensar el perquè de les coses, així aparegué la ciència.

Hi ha cinc clases de signes diferents: visuals, gustatius,olfactius i tàctils. Es poden dividiir en dos grups: Receptors a distància i receptors inmediats.

La informació que reben per els receptors a distància (orelles, ulls i nas) tenen un paper molt important, però la pell també ho té. La pell és el que ens envolta i es la part sensible del nostre cos.

Els coneiximents sobre la cultura que tenim els em anat interiritzant gràcies a la gent que ens envolta que es comunica, i gràcies a ells es com em adquirit la nostra capacitat de comunicar-nos amb els altres. Quan una persona naix, té alguna mena de habilitat per a diferenciar lo que es comunicació i anar aprenent-ho tot. Així és com els nens aprenen a comunicar-se.

Els sistemes que permten la comunicació son: Moviments corporals, caracteríostiques físiques, comunicació pel tacte, elements paralingüístics, l'espai i el temps, objectes personals, objectes de l'entorn o exteriors i els elements lingüístics.

Els elements que envolten a l'emisió d'un signe verbal poden ser les condicions externes (qui, on, quan i com), la relació amb la conducta verbal, la consciència, la intencionalitat, la retroalimentació externa i el tipus de informació.

Cada cultura s'organiza a la seua manera i dins d'una mateixa cultura hi ha diferents tipus, com, per exemple, els dialectes en les llengües.

La cultura es un conjunt de normes que caracteritzen una societat. Aquesta paraula engloba, a més de la forma de viure, ceremónies, art, valors, tradicions i creençes. Tot açó ha segut possible gràcies al llenguatge, que ha fet possible la comunicació humana. Aquesta es la relació que té la cultura amb la semiòtica.

OPINIÓ.

Aquest llibre m'ha costat un poc d'entendre, però després no he tingut molts problemes per a resumi-lo i explicar-lo.

Crec que m'agradaria més que Sebastià serrano aguès escrit una novel·la en comptes d'aquest llibre.