Geografía


Castella La-Manxa


'Castilla-La Mancha'

Santi 6è

Geografía física_________________________Pág.4

Clima_________________________________Pág.4

Geografía humana_______________________Pág.5

Polìtica i govern________________________Pág.5

Història_______________________________Pág.6

Simbols d'identitat_______________________Pág.7

Himne________________________________Pág.8

Festes_________________________________Pág.9

Monuments____________________________Pág.9

Principals parcs naturals__________________Pág.10

Agricultura____________________________Pág.10

Serveis_______________________________Pág.10

Ramaderia____________________________Pág.10

Rius_________________________________ Pág.10

Vegetacio_____________________________Pág.11

Geografía física:

Castella La Manxa està situada al sud-est de la Península Ibèrica.

'Castilla-La Mancha'
Castella-La Manxa té cinc províncies:

    • Toledo

    • Ciudad Real

    • Albacete

    • Cuenca

    • Guadalajara

  • Castella-La Manxa és la comunitat amb menys densitat de població d'Espanya.

  • Les terres planes ocupen la major superfície.

  • Les muntanyes interiors, amb els "montes de Toledo" i el massís del camp de Catalunya.

  • Entre 1950 i 1981, la població va descendre a causa de la emigració que es va produir sobre tot  a Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana. En els últims anys s'ha iniciat un lent creixement del nombre d'habitants. Aquests viuen, en la major part, en localitats petites.

LES POBlACIONS MÉS IMPORTANTS SÓN:

Toledo, Ciudad Real, Albacete, Cuenca, Guadalajara, Talavera de la Reina, Alcázar de San Juan, Puertollano, Valdepeñas, Tormelloso, Villarrobledo i Almansa.

CLIMA

El clima de Castella - la Manxa és mediterrani: els hiverns són forts, els estius molts càlids acompanyats de sequera. De fet, la comunitat es troba en allò que es coneix com l'"Espanya Seca". Les precipitacions són irregulars.També s'hi presenten oscil·lacions tèrmiques. Tot això és degut a la relació entre els factors geogràfics: la latitud, la disposició del relleu i l'altitud. La temperatura anual mitjana és molt elevada, entre els 18º i 20ºC.

Geografía humana:

Població

47.862 habitants: 24.912 (52,05%) dones i 22.950 (47,95%) homes. Del total, 46.067 (96,25%) corresponien a espanyols i 1.795 (3,75%) a estrangers.

Economia

El creixement econòmic de Castella - la Manxa ha estat, durant els últims 20 anys, superior al de la resta d'Espanya. De 1986 a 1997 va créixer a una mitjana anual del 3,6%, mentre que la mitjana de l'Estat va ser del 3,0%. No obstant, les regions desfavories són aquelles que es dediquen al sector primari, en guanyar més productivitat els sectors secundari i terciari. De fet, el sector agrari a disminuït del 26,7% de l'ocupació total de la població activa al 12,6% el 1997.[3] Els vinyets i la ramaderia encara és l'activitat predominant dels municipis castellano-manxecs. Tanmateix, la indústria continua creixent, com és el cas de la indústria tèxtil a Sonseca.

Política i govern

Castella- la Manxa es va constituir en comunitat autònoma el 1982 amb l'aprovació del seu Estatut d'Autonomia. Els poders de la comunitat s'exerceixen a través de la Junta de Comunitats de Castella - la Manxa. La Junta està formada per les Cortes, el President i el Consell de Govern:[2]

  • les Corts de Castella - la Manxa són l'òrgan representat del poble de la regió el qual exerceix la potestat legislativa. És constituït per un màxim de 59 diputat electes per sufragi universal per mitjà de la representació proporcional per un període de quatre anys.

  • el President de Castella - la Manxa dirigeix l'acció del Consell de Govern, coordina les funcions dels seus membres. És, per tant, el cap del poder executiu i alhora el representant superior de la regió i ostenta la representació ordinària de l'Estat espanyol. És electe pels membres de les Corts de Castella - la Manxa i és nomenat pel rei d'Espanya. Ha d'aconseguir el vot de confiança de les Corts.

  • el Consell de Govern de Castella - la Manxa és l'òrgan executiu de la regió; dirigeix l'acció política i administrativa de la comunitat,exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària de la regió. Està integrat pel president, els vicepresidents i els consellers.

Història:

La comunitat de Castella - la Manxa sorgeix com a tal, el 15 de novembre de 1978 en constituir-se com a entitat preautonòmica. La seva polèmica denominació fou motivada per la falta d'una identitat regional forta, davant dels provincialismes que estaven molt arrelats, motiu pel qual van sorgir dues tendències regionalitzadores: una pretenia la constitució d'una Comunitat Castellana amb uns límits que anaven més enllà del Sistema Central; i l'altre, pretenia la constitució d'una Comunitat Manxega formada per les províncies que comparteixen aquesta gran comarca, que va ser declarada província durant el regnat de Carles III. El seu estatut d'autonomia va ser aprobat el 10 d'agost de 1982. Avui dia podriem definir a Castella - la Manxa com a les terres de l'antiga Corona de Castella situades geogràficament al voltant de la gran comarca de la Manxa, que és el nucli central de la Comunitat.

Històricament, és hereva de la regió de Castella la Nova, que comprenia aproximadament l'actual territori castellà -manxego més la Comunitat de Madrid, província que finalment no va ser inclosa dins Castella - la Manxa per motius econòmics i demogràfics.(Mapa Històric de Castella la Nova)

aquell moment l'història de Castella - La Manxa és la mateixa que la de la resta del Regne de Castella del qual va passar a formar part.

El 1605 es publicà la primera edició del llibre que faria famosa aquesta terra, Don Quijote de la Mancha, escrit per Miguel de Cervantes.

'Castilla-La Mancha'

'Castilla-La Mancha'

Simbols d'identitat:

'Castilla-La Mancha'
'Castilla-La Mancha'

El territori actual de la comunitat de Castella - la Manxa correspon al territori de la regió històrica de Castella la Nova (llevat del territori que en l'actualitat conforma la Comunitat de Madrid) i la província d'Albacete. Castella la Nova, al seu torn, va ser el nom que reemplaçaria el del Regne de Toledo. El nom per a la comunitat fa referència a la nació històrica de Castella, el nom de la qual vol dir "terra de castell", i a la regió de La Manxa, el nom de la qual prové de l'àrab manxa o al-mansha que vol dir "terra seca".

'Castilla-La Mancha'

Himne:

'Castilla-La Mancha'
Nuestra canción viene a representar
de la Región el cántico, triunfal.

Parra emular a otras regiones
la Mancha fecunda se ve resurgir, llevando
a su triunfo los nobles pendones de un
Himno al trabajo vibrante y viril.

Nuestra canción viene a representar, etc.

Cantemos el Hinnro con amor ferviente;
las secas estepas que el sol calcínó,
han dado una raza serena y valiente
que al par que sus rubios trigales creció.
Reclama a sus hilos la tierra manchega.
Todo buen manchego se postra a sus pies, y
ofrenda de ancores a sus plantas lleva, su
amor hecho nanes en la rubia mies

Nuestra canción viene a representar, etc.

fruuto de peones en la gaiñanía
cuando en los destajos limpian su sudor,
cantando manchegas de la patria mía
que hablan de su Virgen y hablan de su amor.

Nuestra canción viene a representar, etc.

Este Hinnro es un canto de amor al trabajo,
de amor al terruño que nos vió nacer,

Himno sacrosanto que desde el destajo
de la parda tierra nos invade el ser.
Himno sacrosanto de los que remueven
los pardos terrones del triste erial,
y al cielo mirando, con su fe se atreven
a esparcir los granos del rubio candeal.

Nuestra canción viene a representar
de la región el cántico triunfal ¡Viva La Mancha!, ¡ Viva la Región!

Festes:

  • Festes de Sant Mateu, del 18 al 21 de setembre (declarada d'interès turístic regional). Són les festes que rememoren la conquesta de Conca per Alfons VIII. Durant aquests dies les penyes omplen els carrers del nucli antic de la ciutat de colorit, música i la tradicional "zurra", una beguda feta amb vi i fruites. També es corren vaquillas enmaromadas a la Plaça Major.

  • Setmana Santa - Declarada d'Interès Turístic Internacional

Monuments més importants

      • ''Catedral de Sigüenza''

      • ''Casas colgadas de Cuenca''

      • ''Teatro Romano de Segóbriga''

      • ''Molinos de vientos en campo de Criptana ''

      • ''Castillo de Almansa''

      • ''Torres de la Trinidad y el Tardón, en Alcalaz''

      • ''Corral de comedias de Almagro''

      • ''Castillo de Calatrava''

      • ''Castillo de Oropesa''

      • ''Torre del castillo múdejar de Maqueda''

      • ''Puerta del sol en Toledo''

      • ''Palacio del infantado en Guadalajara''

 

'Castilla-La Mancha'
Entre els innumerables monuments de la comunitat es poden assenyalar les coves prehistòriques d'Alpera, Nerpio i Minaterda, en Albacete. Les restes romanes de Segóbriga, a Cuenca; La "mezquita" del Crist de la llum i la porta de visagra antigua, a Toledo; Villa de Abalazuelos, a Guadalajara, el castell de Belmonte, a Cuenca; el palau de Cogolludo a Guadalajara i el corral de Comèdies a Almago, en Ciudad Real.

Els principals espais naturals són:

  • Les Tables de Daimiel: zona d'especial protecció per les aus, declarada reserva de la biosfera, i

  • La ciutat encantada de Cuenca, que té extranyes formes produïdes per l'acció de l´aigua i del vent.

Agricultura:

  • 'Castilla-La Mancha'
    Blat de moro

  • Vi

  • Olives

  • Girasols

  •  Alls

  • Llenties

  • Atmetlles.

Serveis:

  • 'Castilla-La Mancha'
    Autopista

  • Ferrocarril

  • Autovia i

  • Línia d'Alta velocitat.

ramaderia

  • Porcí i

  • una mica de Cabrí.

Rius:

El Guadiana i els seus afluents circulen per la mateixa superfície dels altiplans calcaris, on no s'han pogut encaixar. Les aigües del Guadiana desapareixen a les fissures calcàries de Montiel i no reapareixen fins a 35 km a l'W. Aquesta és una zona mal drenada, on hi ha un cert grau d'endorreisme (Ruidera, Tablas de Daimiel). Les xarxes hidrogràfiques dels rius Xúquer, Cigüela i Záncara, que travessen la regió, són imperfectes, a

causa del fet que en molts sectors hi ha escàs cabal, incapaç de construir-se un llit.

 

Vegetacio:

La vegetació dominant a les depressions i páramos és l'estepa i el matoll. A la Serralada Ibèrica (Conca) dominen els pins. En sectors occidentals de la província de Toledo existeixen importants alzinars, restes de la gran extensió que havia ocupat antigament aquesta espècie.


 

E buscat informacio a:

-http://www.enciclopedia.cat

- http://es.wikipedia.org

- http://www.google.es

- http://www.live.com

1




Descargar
Enviado por:Hidrogamenex
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar