Tàrraco, el principi d'una gran ciutat

Entre els segles V i III a.C., en el territori ibèric (situat entre Italia i Àfrica), al costat de la desembocadura del riu Francolí, estava ocupat per la tribu dels cessetans, que vivien al poblat de Cesse. Però Anníbal va iniciar rumb cap a Roma travessant la Península Ibérica, per aquest motiu, el 218 a.C. Gneu Escipió i el seu germà Publi van establir les tropes legionàries romanes a Cesse i van posar un praesidium (campament) militar anomenat Tàrraco per poder-se enfrontar a Cartago pel control econòmic i polític de la Mediterrània occidental.

Tàrraco posseïa un port natural, d'una badia arrecerada, protegida de vents i corrents. El turó en el qual s'assenta la ciutat i l'abocamar del riu Francolí arriben a formar un petit ancoratge i un lloc per fer aiguada. La bona situació d'aquest indret en relació a les rutes marítimes, la facilitat de comunicacions terrestres amb l'interior de la Península i la proximitat al riu Ebre permeteren el desenvolupament i l'enriquiment de la ciutat.

Tàrraco va rebre la categoría de colonia de Juli Cèsar i durant els hiverns dels anys 25-26 a.C., Octavi august va estar vivint i li va atorgar el títol de capital de la provincia imperial Tarraconense i la va anomenar oficilament Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.

Com es forma aquesta ciutat.

En el segle II a.C., Roma comença la seva conquesta, per aquest motiu, es construeixen les primeres grans obres públiques, les muralles. Tàrraco segueix l'esquema del disseny hipodàmic que consisteix en una ciutat mitjanament quadrada i envoltada de muralles. La gran ciutat estava dividida per dos carrers perpendiculars i que es creuaven entre ells, el cardo i el decumanus, que servien de línies de referència.

L'any 45 a.C., Juli Cèsar dóna el títol de Colònia de Dret Romà a Tàrraco. Més tard, durant els anys 27-24 a.C., August s'instala a Tàrraco i es converteix en la província Tarraconense, la més gran de tota Hispània. L'any 16 d.C., s'inicia el culte a l'emperador i és la primera ciutat de l'imperi en dedicar un altar a August. Però el moment de máxima esplendor de la ciutat es durant els segles I i II d.C. Durant aquest període, s'edifiquen el circ, l'amfiteatre, l'anomenat forum provincial, etc., moltes de les restes que es veuen en l'actualitat són d'aquest temps.

A Tàrraco cal distinguir dues parts ben diferenciades: la part alta, dedicada a recinte de culte i a edificis per a l'administració provincial i per a espectacles, i a la part baixa, de caire residencial i amb edificis per a l'administració local. La terrassa superior de la part alta es va destinar a recinte de culte i hi fou bastit un temple octàstil (1). L'espai de la segona terrassa es va destinar a edificis d'administració i de govern de tota la província al voltant d'un gran forum porticat (2), del qual queden estructures ben visibles. Les nombroses inscripcions trobades en aquest espai urbà palesen la funció d'organització politicoadministrativa de la província Tarraconense. Als angles meridionals de la gran plaça del fòrum hi ha els pòrtics de la part superior del circ (3). El circ (4), està al bell mig de la ciutat, i constitueix un cas excepcional en l'urbanisme romà. Possiblement fou bastit en aquest lloc per indicar una separació ben definida entre la zona d'edificis que allotjaven l'administració provincial de la Tarraconense i la zona residencial local de la ciutat de Tàrraco.

Les muralles

Les muralles són un dels principals monuments que es poden trobar. Tot el perímetre de Tàrraco es va encerclar amb una muralla, però només es conserven unes restes de la Part Alta de la ciutat que encara es poden observar. En les restes actuals s'observa l'utilització de dos paraments diferents, que s'ha utilitzat com a argument per definir dues fases de construcció.

• La primera està localitzada entre la porta medieval del Roser i la torre de l'Arque-bisbe, i entre les torres del Cabistol i Minerva, ambdues incloses. És una muralla que es caracteritza per tenir un parament megalític alt, de 6 a 8 filades (que representen un sis metres d'alçada) i un seguit de torres, de les quals s'en conserven tres. D'aquestes cal destacar la de Minerva, on hi havia un relleu monumental que representava a aquesta deessa, i un seguit de caps escolpits en els blocs megalítics. El seu moment de construcció s'hauria de situar en els primers moments de la ocupació romana.

• La segona fase de la muralla representa, segurament, una ampliació del perímetre defensat, i està format per un sócol de dos filades de blocs megalítics, que es remuntaven amb un parament de carreus, assolin una alçada d'uns 12 metres. Sembla que es van construir cap al tercer quart del segle II a.C.

.L'amfiteatre

L'amfiteatre és, sens dubte, un dels edificis d'espectacles més genuinament romà. De planta ovalada servia d'escenari a les lluites de gladiadors (numera) i a les simulacions de caça d'animals salvatges (venationes). En determinats casos també es feien simulacions de combats navals (naumachiae) inundant l'arena de grans quantitats d'aigua. Evidentment eren uns espectacles, o jocs, amb una forta càrrega de violència i es considerava una de les principals atraccions de l'època.

A Tàrraco, l'amfiteatre es troba fora del recinte murallat, al peu del turó on s'alçava la ciutat i al costat del mar. Aquesta situació permetia aprofitar el pendent natural per construir part de la graderia, que està parcialment excavada a la roca, mentres que la resta es va fer mitjançant l'utilització de voltes superposades fetes en opus caementicium, a més, estava prop del mar i, d'aquesta manera, facilitava que l'arena es pogués innundar d'aigua i fer, com hem dit anteriorment, les naumàquies.

Va ser construït a inicis del segle II dC sota els auspicis d'un flamen provinciae Hispaniae citerioris, del qual es desconeix el nom, en un indret on existia una petita necròpolis. Era un edifici de planta ovalada. La graderia (cavea) estava dividida en tres parts, fet que possibilitava la distribució del públic segons el seu estatus social. L'arena estava separada de la cavea per un podi per tal de protegir els espectadors. A sota hi havien dues grans foses que les creuaven transversalment i longitudinal i que s'utilitzaven per encavir els diferents elements escenogràfics. En un d'aquestes hi havia un petit santuari o capella dedicada a la deesa Nèmesis, divinitat protectora dels gladiadors.

El fet més important pel futur d'aquest edifici va passar el 21 de gener de l'any 259, quan a l'arena van ser cremats els primers martirs de Tarragona. Això va determinar que, un cop abandonat l'amfiteatre, a mitjan del segle V dC, es construís una basílica paleocristiana, de tres naus, en l'arena, a la qual, ràpidament, se li va associar un petit cementeri.

El circ

El circ és, juntament amb l'amfiteatre, un dels grans edificis d'espectacles més genuinament romans. Bàsicament es tractava d'un espai acondicionat per a les curses de carros (bigues o quadrigues ), amb una pista allargada, l'arena, dividida longitudinalment per una barrera, l'spina o eurypus. Al voltant de l'arena s'estenien les graderies per al públic, destacant-se, en la part central, la tribuna d'autoritats, el pulvinar.

Aquest edifici es troba, actualment, dins el casc antic de la ciutat ipresenta un estat de conservació quasi excel·lent, encara que nomès sigui visible la capçalera oriental, es poden reseguir les seves restes dins de molts dels edificis actuals. Nomès cal entrar en alguns dels establiments públics de la zona per poder observar diverses parts del circ. De fet, part de l'arena, com espai obert i sense edificar, s'ha conservat fins als nostres dies en el que ara es coneix com la Plaça de la Font.

L'edifici va ser construït en època de Domicià i es va edificar sobre el solar de l'antic praesidium. Tenia unes dimensions relativament reduïdes per un edifici d'aquesta mena, ja que es va haver d'encaixar dins de les muralles. La graderia està construida sobre un sistema de voltes perpendiculars a l'arena fetes amb opus caementicium i opus vitatum. Una atre sèrie de voltes facilitava el seu accès i la comunicació entre elles, existint en determinats punts, diverses escales per tal d'accedir als nivells superiors. la façana septentrional s'adossava al mur del fòrum provincial i d'aquesta manera fa la funció de mur.

Per tal de facilitar la comunicació entre el circ i el fòrum, a més d'una escala central, també hi havien, en els dos extrems, sengles torres que contenien diverses escales que permitien salvar el fort desnivell existent.

El teatre

El teatre romà de Tarragona és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya. Estava situat en la part baixa de la ciutat, molt aprop de l'àrea portuària i al peu d'un antic penyasegat. Malgrat ser un monument perfectament visible està tancat al públic i presenta, actualment, un estat d'abandó total perquè una sèrie de desafortunades actuacions urbanístiques van estar a punt de fer-lo desapareixer totalment.

El teatre es va construir en època d'August, sobre una sèrie de construccions anteriors, segurament relacionades amb l'activitat portuària. Es va aprofitar el fort desnivell natural per tal de construir la cavea, que estava encarada a mar. Aquesta estava dividida en quatre parts per tres escales radials que permetien l'accès als diferents nivells de les graderies. Davant seu, i separat per l'orchestra, hi havia el pulpitum o escena, que en el nostre cas s'elevava sobre un podi decorat amb exedres i plaques de marbre. Rera l'escenari, i com a fons, hi havia un gran mur, el scaenae frons, del qual nomès es conserven els fonaments.

L'aqüeducte

El Pont del Diable o Aqüeducte de Les Ferreres es va construir durant el segle I d.C. i està situat a la marge esquerra del riu Francolí, a uns 4 km. del nucli urbà, i és el més important dels existents en el llevant peninsular. Constitueix una peça clau en la complexa xarxa de canalitzacions traçada per a conduir aigua a la ciutat des dels rius Francolí i Gaià. Està bastit amb carreus de pedra local, amb un encoixinat pla, units en sec. Presenta dos pisos d'arcades superposades.

El fòrum

Totes les ciutats romanes tenien una gran plaça (forum) que era el núcli de la vida política, social i econòmica. El fòrum de Tàrrraco, era una gran plaça porticada entorn de la qual es situaven els diferents edificis públics articulats en dos espais: el religiós i el civil.

L'àrea religiosa estava presidida per un temple dedicat a la triada capitolina o a l'emperador deïficat. El temple podia estar acompanyat d'altres temples menors. L'àrea civil estava presidida per diversos edificis entre els que destaca la basílica (jutjat i espai social de reunió) i la cúria o seu del Consell de notables de la ciutat. Actualment es conserva únicament la basílica, un edifici de tres naus, separades per columnes coríntiesx, construïda en època augústea.