Susanna DeAlbert Viusà

Lourdes Flores Blanco

Débora Martín Vera

Juan Gatell Espinar

UNITAT 4

SIMBOLISME I AVANTGUARDISME

El simbolisme és un moviment literari i de les arts plàstiques, amb gran influéncia poética, que s'originà a França a finals del segle XIX. Troba el seu moment de màxima importància a l'últim cuart del segle XIX.

El manifest d'aquesta tendéncia és l'obra de Jean Moréas (1886), on explicar l'intenció de substituir la realitat per la idea; declarant a la poesía simbolista en contra de la didàctica, la falsa sensibilitat i la descripció objectiva. Aquest autor introduir el concepte de “poesía pura”.

El simbolisme literari sigué un moviment estètic que animà als escriptors a expressar les seves idees, sentiments i valors mitjançant símbols o de manera implícita, més que a través d'afirmacions directes. Volen crear un mon de bellesa pura, on l'important no és la perfecció objectiva, sino la sensació. No volen descriure, sino sugerir; s'allunyen de les idees per centrar-se en els estats de l'ànima; volen renovar totalment les formes d'expresió.

Els escriptors simbolistes, que rebutjaren les tendències anteriors (el romanticisme de Víctor Hugo, el realisme de Gustave Flaubert o el naturalisme de Émile Zola), proclamaren que la imaginació era el mitjà més autèntic d'interpretar la realitat. Al mateix temps s'allunyaren de les rígides normes de la versificació i de les imatges poètiques utilitzades pels seus predecessors, els poetes parnasians. Entre els principals precursors de la poesia simbolista figuren l'escriptor americà Edgar Allan Poe, el poeta francés Gérard de Nerval i els poetes alemanys Novalis i Hölderlin.

L'atracció per l'artificial i pervers (decadent), i certa voluntaria obscuritat que és representada a les seves obres, mitjançant l'alternació de figures lògiques, son les característiques que els van fer anomenar Els poetes maleïts (títul d'un assaig de Verlaine).

El simbolisme va sobreviure fins ben entrada la dècada de 1890 en les obres de poetes francesos com Jules Laforgue i Paul Valéry, així com en l'obra de l'escriptor i crític Rémy de Gourmont. Peleas y Melisanda, del dramaturg belga Maurice Maeterlinck, es una de les poques obres de teatre simbolista.

El simbolisme es va difondre per tot el món; la seva influència fou especialment notable a Rússia, on s'ha de destacar l'obra del poeta Alexander Blok, i tingué un gran impacte en la literatura del segle XX. En l'àrea espanyola, va influir en la poesia de Rubèn Darío, Antonio Machado i Juan Ramón Jiménez.

Els avantguardismes començaren a principis de segle, sent la seva época àlgida desde la I Guerra Mundial fins al 1925, i començaren a decaure amb el “crac del '29”. Aquest movimient fou la conseqüència del enormes canvis social i tecnológics de l'época, naixent amb la crisi del pensament burgès, de confiança ilimitada en la ciéncia i tecnología. La proclamació de la República (1931) canvià estrepitosament la situació a Catalunya perdent importància l'estètica per agafar-la la política.

L'avantguardisme té certs paral·lelismes amb el Modernisme, ja que tots dos engloben moviments de renovació que no es limiten a la literatura, sinó que inclouen altres arts, arribant-se a nota a Europa i América.

Aquests artistes no pretenen canviar el món, sinó reflectir-lo i representar-lo mitjançant les seves obres, canviant el concepte de bellesa (incorporant el lleig), el concepte de forma (cubisme), el concepte de lógica (superrealisme), etc...

Creuen que les formes d'expresió utilitzades fins al moment estan mortes i volen crear un nou model amb el que aprendre coses noves, experimentar, sorprendre,... amb aquest proposit neixen els cubistes, constructivistes, futuristes, dadaistes i surrealistes, que buscan constantment noves formes d'expressió.

Les seves característiques són:

• Trancament amb totes les formes establertes fins al moment, derivant en una pronunciada debilitat per la modernitat.

• Nou enfocament de l'art, tant de la seva idea,, com de les seves técniques. Busques experimentar, descobrir, sentir,...

• Expansió total cap a totes les variants artístiques (música, art, literatura, etc...).

• Renovació e innovació en les formes d'expressió.

• Nou enfocament temàtic (culte als símbols industrials i socials, guerra, violéncia, etc...).

A Catalunya representa un corrent poc sistematitzat, no hagafant importancia col·lectiva, sinó més ve mostres individuals. L'avantguardisme comparteix temps amb el noucentrisme, sent moviments complementaris.

L'avantguardisme a Catalunya es manifesta decididament a partir de la segona década, mitjançant exposicions d'art, conferències, revistes,...

A la primera etapa, trobem autors com Josep M. Junoy, Joan Salvat-Papasseit, Joaquim Folguera, etc...

La segona etapa es representada per el grup de Sabadell (Joan Oliver, Francesc Trabal i Joan Prat) i per altra banda pel grup de Sitges (J.V. Foie, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà i Salvador Dalí).