Tema 15.- Les restriccions judicials de la capacitat i la prodigalitat.

La incapacitació és aquella resolució judicial en virtut de la qual es modifica la capacitat d'obrar d'una persona en virtut d'alguna de les causes legalment previstes suposant que aquesta resolució judicial implica el sotmetiment d'aquesta persona a un règim de guarda o tutela.

Per que una persona s'incapaciti es requereix una resolució judicial, es requereix una sentència ferma que expressament declari la incapacitat d'una persona.

La incapacitat pot concórrer en una persona però fins que no hi hagi la sentència d'incapacitació la incapacitat no existeix.

L'Art. 199 del C.C. expressament diu que ningú pot ser incapacitat sense una sentència judicial i en virtut de les causes establertes.

Aquestes causes són les anomalies o deficiències:

• Persistents: la causa de incapacitació no pot ser transitòria.

• De caràcter físic o psíquic: El C.C. en el seu Art. 200 reformat l'any 83 ha suavitzat els termes de la redacció original del segle passat ja que enumerava les diferents discapacitats com imbècils, bojos..

• Que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa: per limitar la capacitat d'obrar de la persona. Aquestes deficiències han d'impedir a la persona governar-se per si mateixa. Com que de ocórrer les causes d'incapacitació no es te la voluntat d'actuar s'ha de limitar la capacitat d'obrar de la persona, per tant s'ha de privar a aquesta persona de capacitat d'obrar.

Qualsevol situació d'incapacitat (menors i no emancipats), porta aparellada 2 conseqüències:

1) Ineficàcia. Es a dir, que no produeix els efectes que hauria de produir. Aquesta és gradual i es distingeixen tres categories:

- Inexistència. P: un contracte de venta d'una cosa per un nen de 4 anys. Aquesta és una acció inexistent.

- Nul·litat absoluta o de ple dret. P: el nen de 14 anys que firma. És nul, ni val ni pot arribar a valer.

- Nul·litat relativa o anul·labilitat. P: el nen és un menor emancipat. Només pot ser al·legada pel propi menor, es pot solventar, perquè els pares més tard poden donar el consentiment.

2) Irresponsabilitat. La irresponsabilitat civil és plenament vàlida en el terreny contractual. En el pla penal, parlem d'extracontractual (arts. 1902 y 1903). P: si es cau un test i el propietari sabia que es podia caure.

Poden sol·licitar la incapacitació els pares i ascendents, els descendents i fills, el cònjuge i el ministeri fiscal. Si un particular tingués coneixement de que a un subjecte se l'ha d'incapacitar ha de posar en coneixement del ministeri fiscal el nom i fets de la persona a la que s'ha d'incapacitar.

El jutge, pel que fa al procediment, a d'examinar a l'incapaç, escoltar als parents més propers i, a més, ha de sol·licitar un dictamen d'un facultatiu (de un metge)

La sentència d'incapacitació en el seu cas determinarà l'internament en una centre del incapacitat, i ha de ser posterior a la sentència. Però excepcionalment abans d'estrenar-se el procediment es possible que s'interni al futur incapacitat.

Com estableix l'article 212 del C.C, la sentència d'incapacitació no impedirà que sobrevingudes noves circumstàncies es torni a instar un nou judici que tingui per objecte modificar o suspendre la incapacitació.

El procediment segons els Articles del C.C:

756. Lloc de residència.

757. Qui pot interposar la demanda de prodigalitat (legitimació activa) i contra qui pot interposar la demanda de prodigalitat (legitimació passiva). Les persones obligades, amb facultats per interposar la demanda, per posar en coneixement del fiscal la demanda, són:

1. Cònjuge, germans...

2. El ministeri fiscal està obligat.

3. Posar-lo en coneixement del ministeri fiscal.

758. Persones, quan la part demandada no acudeix. Aquest ha de ser un procediment contradictori per les dues parts: demandadat i demandant. Encara que no vulgui, ha d'estar defensat, i el ministeri fiscal ocupa el lloc del que no vol acudir, a menys que aquest ministeri fiscal ho hagi demandat, i es que no pot ser ambdues parts a la vegada. Sinó, un defensor judicial que defensarà a l'incapacitat.

759. Preceptives - obligatòries. Sense aquestes proves, el procés és nul. Les proves que segur s'han de practicar són:

En cas de que es faciliti un tutor, ho dictarà el jutge segons la seva sentència.

762. Les mides cautelars. Per protegir l'incapaç des de que s'inicia la demanda d'incapacitació fins que es concedeix la sentència, després de la sentència es concedeixen les mides permanents.

SENTÈNCIA. S'anul·len totes les resolucions anteriors.

760. Procediments:

1) Declaració d'incapacitació. Dirà que ho és o que no ho és. Aquesta declaració és gradual, es a dir, que pot ser absoluta o limitada. És absoluta quan no pot realitzar res per si mateix, i és limitada quan està adaptada, no totes són iguals, poden diferir d'una persona a una altra, així, se li prohibeixen només unes coses, altres no. Els actes que la persona incapacitada pot o no realitzar per si mateixa.

2) Règim de guarda o tutela. Això consisteix en nomenar un tutor o curador, depenent de l'àmbit o del grau. El tutor (representa) quan es privi a les persones de realitzar certs actes. El curador (assistència) les pot analitzar ell però amb el curador que ho aprovi. // Pàtria potestat.

3) Nomenar la persona que va a portar a terme el càrrec de tutor o de curador.

La Llei d'Enjudiciament civil en els seus articles 756 i següents estableixen que la sentència d'incapacitació determinarà l'extensió i els límits de la incapacitació. Paral·lelament la sentència determinarà el règim de guarda o tutela a la que ha de quedar sotmès l'incapacitat. I a més i en el seu cas la sentència d'incapacitació determinarà si aquest incapaç ha d'internar-se o no en centre de salut mental.

La nostra legislació contempla per tant el sistema de la guarda. Al reconèixer el codi Civil diferents extensions i límits de la incapacitació no pot subjectar a l'incapacitat al mateix règim d'incapacitació. Així, si una persona se li incapacita completament se'l subjecta al règim de tutela que el representa en tots els seus actes que no pot fer per si mateix, actua en lloc de l'incapacitat. Per tant, els actes que realitzi l'incapacitat subjecte a tutela sense el tutor són nuls de ple dret.

En canvi i atenent al grau de desterniment, si aquest incapacitat fos més o menys incapaç i no completament no se li nomena un tutor si no que per regla general se li nomena un curador. La sentència en la que s'incapaciti i nomeni al curador ha de determinar per quins actes concrets l'incapacitat necessàriament necessita del curador. Aquest el que fa és assessorar i complementar la incapacitat, però no substitueix l'incapacitat. D'Aquí que l'acte realitzar per l'incapacitat subjecte a curador sense el seu consentiment es anul·lable, per tant en determinades circumstàncies pot tenir determinats efectes si es convalida més tard.

El C.C. en el seu Art. 201 recull l'anomenada pàtria potestat prorrogada i així, quan un fill menor d'edat està subjecte a la pàtria potestat del pare o de la mare, concorre a una causa d'incapacitació i aquesta causa es preveu raonablement que subsistirà tota la vida, després d'obtenir la majoria d'edat no se li pot nomenar un tutor sinó que se li allarga la pàtria potestat que tenen els pares sobre el fill.

EFECTES DE LA INCAPACITAT. Aquesta es presenta a dos nivells:

A més, l'art. 665 CC parla del testament pels incapaços, aquesta exigeix el dictamen de dos facultatius.

Està el tema de l'internament (no es un efecte). Aquesta és una mesura excepcional que es pot tractar quan les persones ho necessiten.763 LEC.

1) Quan la persona ho necessita pels cuidados necessaris. Quan una malaltia requereix un tractament metge. Això suposa la privació de la llibertat. Però ha de ser el mateix malalt qui declari el seu propi internament. Es la llei 21 / 2000.

Quan la persona no pot declarar-ho són els familiars més propers els que ho han d'autoritzar, o el metge només quan el jutge ho dictamini.

2) Por raó de trastorn psíquic en una clínica mental. Però si aquest no està capacitat per decidir, aquests exigeixen l'autorització judicial.

763 LEC. Aquest preveu dos tipus d'internament:

L'Art. 56 paràgraf 2 permet la possibilitat de contraure matrimoni de persones afectades per deficiències o anomalies psíquiques mitjançant un dictamen metge sobre la seva actitud per prestar consentiment.

INCAPACITACIÓ DEL MENOR D'EDAT. Encara que ja no te capacitat d'obrar, se li ha de limitar por si de cas:

Conseqüències:

1) Legitimació activa. 757.4 LEC. Només els pares o tutors.

2) Justa guarda o tutela. Sotmetre'ls a pàtria potestat o tutela. Però un menor que no està incapacitat ja està sotmès a tutela. Però s'incapacita a un menor amb pàtria potestat, però als que a los 18 s'emancipen, la llei preveu que una sentencia d'incapacitació d'un menor es protegeix la tutela.

La rehabilitació de la pàtria potestat se produeix en els següents casos: quan els pares estan en condiciones és millor que continuïn, així està la rehabilitació de la pàtria potestat. No es prorrogada per que ja estava extingida.

Es defineix prodigalitat com la conducta desarreglada d'una persona que dilapida el seu capital amb lleugeresa posant en greu perill en perjudici no només seu sinó també en perjudici d'aquelles persones (cònjuge, fills..) que tenen dret a reclamar-li aliments.

La prodigalitat exigeix no només malgastar i disminuir el diner sinó que aquesta disminució implica a altres persones. Per tant, sinó existeixen aquestes persones que perjudiquen no es pot declara a una persona pròdiga.

Així, s'ha integrat en el procediment d'incapacitació:

1) Legitimació. 757 LEC. Cònjuges, ascendents o descendents amb el dret d'aliments (142 CC, dret a ser mantinguts entre persones adultes).

2) La sentència. 760.3 LEC. Aquest ens parla de la limitació de la capacitat d'obrar - gradual. Sempre el sotmetement a curatela, no perd capacitat d'obrar, només realitzar determinats actes independentment, només els actes que digui el jutge. Està la figura del curador (situació similar al menor emancipat) però només es un complement de capacitat, només te per objecte la representació de pròdig únicament en l'esfera patrimonial, ja que qui actua és el pròdig. (però sempre amb la intervenció del curador si així ho diu la sentència).

Les conseqüències són que els seus actes seran anul·lables. Art. 293 CC, anul·labilitat o nul·labilitat relativa.

La prodigalitat finalitza per la mort del pròdig o per la mort del cònjuge i fills (si existissin) o cessi la seva conducta (per lo qual es requerirà sentència judicial).