Derecho


Persona física


Tema 11.- La persona física.

  • L'atribució de la personalitat civil. Requisits.

  • Es considera persona a tot ésser capaç de drets i obligacions. Les persones físiques es consideren éssers humans i pel fet de ser-ho són persones, i d'aquesta manera, destinataris de normes jurídiques, ens trobem amb una relació de drets i de obligacions.

    Totes les persones físiques tenen personalitat (capacitat jurídica), la possibilitat de ser subjectes de drets i obligacions, els hi dona aptitud per ser titular.

    És molt important per l'adquisició o no dels drets. Així, l'art 29 CC ens diu que s'és persona des de que es neix, es a dir, que quan naixem, ja som capaços de tenir drets i obligacions. Amb el naixement s'adquireix la vida. En el moment en el que es talla el cordó umbilical i es te autonomia ja s'és persona. No s'ha de deixar de costat que és imprescindible que aquest moment quedi acreditat pel metge amb el part metge i la declaració de la identitat. A través del registro civil s'acredita.

    L'art 30 CC, ens diu que l'ordenament exigeix que el metge ha de declarar que el recent nascut tingui figura humana ja que si neix mort ja no es considera persona, es a dir, que s'ha de trobar amb aptitud per seguir vivint. Ha d'haver estat:

    1) 24h de vida autònoma,

    2) Figura humana. Es a dir, tenir l'organisme o elements necessaris per viure de forma autònoma. Perquè de lo contrari, no pot arribar a un grau de desenvolupament humà. La possibilitat de seguir vivint, es a dir, la diferència entre estar viu o estar mort.

    Així doncs, s'ha de donar aquests dos requisits pera adquirir la personalitat civil.

    El concepte de figura humana provenia a les partides del dret romà, això ha deixat de tenir transcendència a l'actualitat.

    Es necessita un document d'existència, és per això que és obligatori la inscripció al Registre Civil. La persona no existeix oficialment si no s'inscriu.

    El criteri oficial del cognom és posar primer el nom del pare i després el de la mare. Hi ha un art. Al CC de canviar l'ordre dels noms.

    L'Art. 30 plantejava dubtes i dificultats per que abans de ser persona ets una cosa. EL problema venia davant d'alguna donació o per temes hereditaris..

  • La protecció al concebut. El concepturus.

  • Qualsevol ésser humà, a partir del naixement te drets. Inclòs durant el període de gestació, el concebut no nascut també els posseeix. L'ordenament civil atorga protecció als concebuts no nascuts en els art 29 i 30 CC.

    En l'ordre civil el concebut (9 meses) es te com a nascut només pels efectes favorables, es a dir, que te drets però no obligacions, deures.

    A l'art 954 apareixen referències a la protecció de la mare. Aquesta haurà de fer-ho saber als qui tinguin dret, a les persones cridades a herència. No es deixa repartir els bens fins que hi hagi una resolució. Es paralitza la discussió de l'herència fins que es produeixi el part, l'avortament o es digui que no està embarassada.

    En matèria de donacions, les persones que o pugin contractar no podien acceptar donacions oneroses (Art. 626 CC). Les donacions fetes als concebuts no nascuts poden ser acceptades per qui pot ser titular de la potestat, facin una adopció en nom o interès d'una persona que no existeix.

    El concepturus és aquell que no està ni concebut i ni tant sols programat. El concepturus pot ser subjecte d'actes beneficiaris tenint en compte la designació. Res impedeix a una persona que atribueixi una bens a un subjecte que no existeix. Es pot fer una atribució però el moment de rebre-ho ha d'existir, es a dir, ha d'estar concebut.

  • L'extinció de la personalitat civil: l'eficàcia jurídica de la mort. Les situacions dubtoses.

  • L'art. 32 C.C estableix la mort de la persona. El moment en el que es produeix ho ha de certificar un metge, i amb aquest certificat s'inscriu en el Registre civil. El metge que ho certifica es basa en causes físiques comprovables, es a dir, quan l'activitat cerebral ha finalitzat, el que anomenem l'electroencefalograma pla.

    Sense el certificat metge no es pot inscriure en el registre, i així no es te la autorització per l'enterrament. Abans d'inscriure's en el Registre Civil i s'expedeixi l'autorització de l'enterrament, es necessita la prova de la mort per saber el motiu pel qual ha mort.

    L'extinció de la persona individual te lloc per la mort (art. 32 C.C), sense que això afecti a l'extinció de totes les relacions jurídiques existents.

    En els casos de d'absència prolongada o desaparició de la persona en circumstàncies que facin presumir la seva mort, la Llei permet que es realitzi judicialment una declaració de defunció, que extingeix la personalitat (art. 193 C.C).

    La defunció determina l'extinció de la personalitat, així, la persona mor però no s'extingeix tot el que ha portat amb ella. És l'extinció dels drets personalíssims, es a dir, els que només te ell, tant els drets intransferibles com les situacions inherents.

    Tot i així, no s'extingeixen els drets transmissibles, es a dir:

    1) Els drets no personalíssims. Es queden vacants, i s'instaura l'obertura de la successió (arts 657 i 659 CC). Les relacions jurídiques que una persona deixa vacants, se'ls posa un successor (al diner, propietats...). El tancament de successió pot portar molt temps, però el successor succeeix al causant des del mateix moment de la defunció.

    2) La certa protecció dels drets de la personalitat. S'ha extingit el seu honor, però aquest te una protecció perquè encara que algú hagi mort, el seu honor ha de ser respectat.

    3) El cadàver. Ja no es persona, és una cosa però no qualsevol cosa. Per això te una protecció especial per part de l'ordenament. Així, és una cosa fora del comerç. Apart esta la donació del cos per la ciència...

  • La prova del començament i fi de la personalitat.

  • La identificació de la persona: el nom.

  • El nom civil està compost pel nom propi més els cognoms. Diem que aquesta és la identificació d'una persona en la societat. Per la seva seguretat jurídica, és necessària la transmisibilitat i la publicitat en el Registre Civil.

    Aquest serveix per identificar i individualitzar a la persona. Així, aquest reuneix els mateixos caràcters que els drets fonamentals, és personalíssim, intransferible, imprescriptible...

    CONCEPTES GENERALS

    Els caràcters de la identificació de la persona són els següents:

    • Es la resta de la societat qui ha de saber a qui correspon la identificació de la persona.

    • Aquest es transmet a la necessitat de la seguretat de la identitat, i també la regla general de inmutabilitat (no canvi).

    • Les modificacions, doncs, són limitades.

    • A aquest, s'ha de dotar d'un mecanisme de publicitat en el Registre Civil.

    Els criteris d'atribució són dos principalment: originària i derivativa. La originària s'estableix en el mateix moment del naixement, es a dir, en base als criteris els quals es determina. La derivada s'estableix dels criteris en base als quals es fixa el criteri d'aquesta determinació. Així, és la llei la que ha d'establir els criteris en base a les quals es van a acceptant els canvis.

    Nom propi. Els encarregats de posar-lo són els pares o guardadors. En cas de no expressar-se el nom o sent aquest inadmissible tres dies després del naixement, el posarà l'encarregat del Registre civil (art. 4 LRC). En el Registro Civil només s'inscriuen dos noms, quedant prohibits:

    - Els que perjudiquin a la persona,

    - Els diminutius que no hagin obtingut substantibilitat,

    - Els que facin confusa la seva identificació,

    - Els que portin al error del seu sexe.

    - Els que ostentin un dels seus germans, ni la seva traducció a una altra llengua.

    Cognoms. Aquests depenen de la filiació. Existeixen varies possibilitats:

    1) Que estan establertes les dues filiacions (paterna i materna):

    - El primer del pare i el primer de la mare.

    - Elecció del pare.

    2) Determinar una filiació:

    - Progenitor.

    - Possibilitat d'inversió de l'ordre (alteració).

    3) Que no estigui determinada cap filiació:

    - L'encarregat del Registre Civil encomanarà uns cognoms de us vulgar.

    Precisions. Excepcions (Art 111 CC):

    1) Quan el progenitor hagi estat condemnat amb una sentencia ferma. Només si ho desitja explícitament, en la reclamació de la filiació paterna. S'ha de sol·licitar expressament (art. 109 CC).

    2) A la majoria d'edat es pot invertir l'ordre.

    3) Però l'ordre és igual per tots els germans.

    Modificacions. Les modificacions de cognoms estan limitades per la llei, així, és necessària l'autorització expressa i que existeixi una justa causa. Qualsevol canvi exigeix la inscripció en el Registre Civil i es constitutiva. Això planteja una qüestió i és: el canvio de cognoms d'un pare a un fill, o a l'avi... La llei estableix un criteri: la afectació de manera automàtica a les persones sotmeses a la pàtria potestat o a altres descendents que no estan sotmesos a la pàtria potestat, no s'alteren els seus cognoms sinó ho sol·liciten en dos mesos.




    Descargar
    Enviado por:Nico
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar