1) RAMON LLULL

HISTÒRIA DE LA VIDA DE RAMON LLULL

Què era? - pedagog

• predicador

• fundador d'escoles de missioners.

• Filòsof

• Estudiós de les ciències de la naturalesa.

• Estudiós de l'anatomia humana.

• Primer narrador de la història de la literatura europea (un dels primers).

• Creador de la llengua Literària catalana.

Visqué en una època de gran canvi cultural i estructural:

- annexió de diversos territoris a la Corona catalano-aragonesa.

- les llengües romàniques s'imposen poc a poc.

- voluntat de reordenar el món.

El que pretén amb les seves obres és convertir els infidels al Cristianisme.

També vol trobar un sistema lògic que sigui útil per a les tasques religioses (Art Abreujada d'atrobar la veritat). Després, aquest sistema lògic l'explicà de forma més didàctica en l'Ars Generalis ultima.

Se'l catalogava de racionalista, encara que no ho és molt ja que pensa que:

- la fe il·lumina l'intel·lecte.

Es diu que busca demostrar el misteri de Déu i de la Santíssima Trinitat amb les anomenades <<raons necessàries>>.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L'OBRA DE RAMON LLULL

• Té una obra extensa i variada, pel voltant de 250 obres.

• A part d'obres filosòfiques també va escriure obres:

- narratives.

- místiques

- didàctiques

- llibres sobre medicina

- llibres sobre geometria

- llibres sobre astronomia.

• Procurava que l'obra fos entenedora i atractiva.

Obra en vers

• Canta a la dama i als seus atributs.

• Se'n serveix d'un doble fil:

- per motius didàctics.

• per motius lírics.

• Molts dels seus poemes van ser escrits en un moment de depressió, com per exemple:

- Lo Concili.

- Lo Desconhort.

- Cant de Ramon.

• Les seves composicions són:

- esquemàtiques i incisives.

- didàctiques.

• Pel que fa a la forma, Llull emprea estrofes i metres diversos.

• En la llengua dels seus versos hi ha molts provençalismes.

Obra en prosa

• Es pot qualificar de literària.

• Usa una llengua molt acurada.

• Fa servir molts recursos estilístics en les obres científiques i filosòfiques.

• Fa servir reflexions morals a les novel·les.

Obra narrativa

• En general, les obres narratives:

- ressegueixen la vida del protagonista.

- tenen una linealitat estructural.

- multiplicitat en l'acció.

- escenografia variada.

• Una de les obres més importants és: “Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna e son fill”, que esposa un món que gira al voltant dels protagonistes. Es divideix en cinc llibres que reprodueixen els cinc estaments.

• És una obra moderna per tres motius:

- mostra tota la trajectòria vital d'un personatge.

- l'acció succeeix en una ciutat

- és un testimoni de la societat d'aquell temps.

• La sintaxi és perfecta i el lèxic precís i entenedor.

Obra didàctica

• Tot i que la seva obra té caràcter didàctic, hi ha uns llibres que són específicament didàctiques.

• Algun exemple d'obra és:

- Proverbis de Ramon.

- Doctrina pueril.

- Llibre de l'orde de cavalleria.

- Llibre del gentil e los tres savis.

Obra mística

• És una barreja de filosofia i lirisme.

• Algunes obres seves d'aquest tipus són:

- Llibre de Contemplació de Déu.

- Arbre de Filosofia d'Amor.

• Llibre d'Amic e Amat.

LLENGUA I ESTIL

• Influència trobadoresca.

• Influència oriental.

• Influència eclesiàstica.

• Creador d'un llenguatge filosòfic i teològic en català.

• Prosa molt correcte.

• Sintaxi fluida i moderna.

• Lèxic autèntic i expressiu.

2) LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

LA CANÇÓ DE GESTA, PRECEDENT DE LES CRÒNIQUES

• Les cròniques neixen quan es comencen a escriure en llengua vulgar les gestes, les epopeies i les croades que, fins llavors, havien estat redactades en llatí.

• El conjunt d'aquestes cançons de gesta conformen l'anomenada poesia èpica.

• Aquestes cançons de gesta eren difoses pels joglars per places i mercats les recitaven al públic.

• Tenien un servei informatiu i també propagandístic.

LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES

Característiques Generals

• Van ser redactades a finals del s. XII i durant el s. XIV.

• Les cròniques catalanes ofereixen una panoràmica de l'època de plenitud de la Catalunya medieval i de la seva expansió i consolidació.

• Les cròniques són com unes memòries que narren els fets que succeïen en aquella època.

• Contenen gestes joglaresques.

• Són escrites perquè la monarquia ho ordena i, per tant, tenen una clara influència de la monarquia i serveixen com un mitjà de propaganda.

La crònica de Bernat Desclot

• Redactada entre el 1283 i 1288.

• La primera part para dels regnats anteriors a Pere el Gran, basant-se en llegendes.

• La part central parla del regnat de Pere el Gran.

• També parla de la campanya per la dominació de Sicília.

• Destaca l'esperit cavalleresc del monarca i el patriotisme basat en la fidelitat incondicional que es manifesta en els episodis dels combatius almirall Roger de Llúria i els almogàvers.

La crònica de Jaume I

• Va ser escrita en dues etapes entre el 1244 i el 1274.

• També s'anomena Llibre dels feits.

• El rei usa el nós majestàtic i el jo.

• Jaume I fa que ell sigui el protagonista absolut, tot i que al rei també se li dona importància.

• El rei, que com ja he avançat també surt a l'obra, passa de ser un home dur i agressiu a mostrar una certa sensibilitat i humanitat.

• Presidida per un sentiment didàctic, sobretot religiós.

• La llengua utilitzada és viva i popular.

La crònica de Ramon Muntaner

• Es la crònica més llarga de tota la literatura catalana.

• Ramon també es reservà un paper important, tot i que el paper principal sempre el reservava per als reis del Casal de Barcelona.

• El regnat de Jaume II el Just ocupa el període central de l'obra, redactant-lo basant-se en la seva experiència directa.

• També hi ha una part que parla dels períodes anteriors, fent al·lusió als cantars de gesta i a la història anterior.

• Ramon Muntaner diu que la seva obra es una obra didàctica per a prínceps.

• L'obra està impregnada d'exaltació patriòtica.

• L'estil d'escriure és directe, amb refranys i totes aquestes coses que la fan ideal per a llegir en veu alta.

La crònica de Pere el Cerimoniós

• Redactada entre el 1349 i el 1385.

• Va ser redactada per ordre directa del rei.

• Descriu els regnats d'Alfons el Benigne i d'ell mateix.

• L'objectiu principal és justificar la política reial.

3) LA LITERATURA DIDÀCTICA

FRANCESC EIXIMENIS

(Girona, 1327? - Perpinyà, 1409)

Va ser pare franciscà i sacerdot. Durant la seva vida viatjà molt. La major part de la seva obra va ser escrita a València.

Crea una immensa obra que utilitza per exposar de forma didàctica la filosofia, la teologia i el saber dels cristians. Explica a la multitud el cristianisme amb la qual cosa aconsegueix popularitzar-lo.

Va influir considerablement en la política de la època.

La tècnica que ell utilitza segueix les característiques següents:

• Estructura les seves obres de manera escolàstica, és a dir, amb una extensió detallada i àmplia del que està dient.

• Escriu de manera clara i elegant. fa servir un llenguatge culte i precís. El lèxic de les seves obres es com un “tresor” que es conserva de la literatura Medieval.

• La seva mentalitat era típicament medieval, és a dir, no mirava pel progrés, era molt antiquat.

Lo Crestià

Es una espècie d'enciclopèdia dirigida a l'home cristià. Diu que conté el fonament del cristianisme. També conté tot el que l'home ha de saber per decidir si vol viure o morir segons els principis del Cristianisme.

Va dirigida tant a persones cultes com a persones més simples. Molts cops fa comentaris per dir que si una cosa no s'entén ja s'entendrà més endavant.

El volum de l'obra en principi era de tretze volums tot i que es creu que no va arribar a escriure'ls tots. Actualment se'n conserven quatre: el primer, el segon, el tercer i el dotzè, encara que es creu que se'n van escriure més. Només entre els quatre hi ha 2587 capítols.

• Llibre I = redactat a Barcelona entre el 1378 i el 1381. Consta de 381 capítols i parla sobre els fonaments de la religió.

• Llibre II = escrit en el 1382. Consta de 239 capítols i parla de les diferents temptacions que pot tenir un home.

• Llibre III = consta de 1060 capítols i parla del mal i els seus pecats. Posa molts exemples de pecadors i pecadores.

• Llibre XII = escrit a València entre el 1385 i el 1386. Té quatre parts cada una d'elles dividida en capítols. Tracta sobre la política que ha de seguir un governant per regir la societat seguint els principis del cristianisme.

Escrivia segons els convenia als seus amics.

Llibre dels Àngels

Escrit al 1392. Francesc considera als àngels com a missatgers entre els homes i Déu.

Va tenir molt èxit i va ser traduït a moltes llengües.

Llibre de les dones

Escrit al 1388 i tracta sobre les virtuts i els vicis de les dones i ho fa amb l'ajut d'anècdotes. També, per escriure el llibre, s'ajuda descrivint a les dones segons els estaments.

Està dividida en dues parts:

• normes de conducta a seguir per les dones.

• analitza diferents situacions al llarg de la seva vida.

Vita Cristi

Recull llegendes sobre la vida de Crist.

La seva finalitat es despertar la devoció en els lectors.

ANSELM TURMEDA

(Ciutat de Mallorca, 1352/55 - Tunis, 1423).

Va estudiar a universitats de Lleida, París i Bolonya (en aquesta va ser on sembla ser que va tenir una crisi espiritual que el portà al mahometisme). Es traslladà a viure a Tunis on es va convertir al Islamisme i on desprès es va fer intèrpret i cap de duanes. La seva tomba es al mig d'un carrer de Tunis on és venerada pels musulmans.

És una autor que escriu en català i en àrab.

Les seves obres més importants són:

Llibre de bons amonestaments

• està escrit en vers.

• Recull un conjunt de consells que estan basats en el sentit comú i en la moral tradicional.

• Tot això ho fa en to irònic.

Cobles de la divisió del regne de Mallorques

• Escrit en vers.

• Li van demanar que l'escrigués els mercaders.

• Està escrit en primera persona.

La disputa de l'Ase

• La conservem per una traducció francesa l'any 1544 (l'obra es del 1418).

• És l'obra més important.

• Tracta de la superioritat dels homes envers els animals, de manera en que els animals acusen als homes d'haver-los esclavitzat.

• Només hi ha dos protagonistes: ell (que defensa als homes) i l'Ase (que defensa als animals.

• La gràcia de l'obra és quan parla el Ase per defensar els animals.

• Al final els animals es rendeixen per l'argument diví: Déu es féu home i això justifica la seva superioritat.

Tuhfa

• És una historiografia de la seva vida.

• Està dividida en tres capítols: l'u i el dos parlen de la seva vida (escrit per ell mateix) i el tercer és doctrinal, és a dir, parla de l'islamisme.

VICENT FERRER

(València, 1350 - Bretanya, 1419)

Estudià a les universitats de Lleida i Tolosa. Va residir a Barcelona durant una temporada però aviat va ser seguit de ciutat en ciutat per presentar els seus sermons.

D'ell destaquen els seus sermons.

Té una important capacitat de comunicació.

Es dedicava a anar predicant pel poble acompanyat per la “companyia”

Era un conjunt d de penitents que

L'adoraven.

Hi havia 2 clergues que l'acompanyen i que anoten tot el que ell diu, incloent els gestos. Feien còpies i ho enviaven a totes les parròquies i convents.

No feia tan sols un discurs a l'aire, sinó que gesticulava i es dirigia directament al públic.

Feia servir moltes onomatopeies (sons) i escenografia.

Tot això va començar al 1411 quan se li van aparèixer St. Domènec i St. Francesc agenollats sota Jesús ( que els cura). Jesús li demana que vagi predicant arreu del món abans de que arribi l'anticrist, és a dir, la fi del món.

4) LA POESIA TROBADORESCA

ELS TROBADORS OCCITANS

• Els trobadors són els primers autors medievals que van conrear una poesia culta en llengua vulgar.

• Hi ha més de 300 trobadors amb unes 2540 composicions.

• Els límits cronològics són: s. XI-XII-XIII. Apareix al 1100 i entra en decadència al 1213 tot i que desapareix més tard per motiu polítics.

Van ser la primera alternativa de qualitat a la poesia d'inspiració religiosa que produïen els monjos als monestirs.

LA POESIA DELS TROBADORS

Característiques generals

• La temàtica és en un 80% dels casos de caràcter amorós i en un 20% de caràcter narratiu.

• Es crea la poesia cortesana, amb una temàtica coneguda com amor cortès:

• poeta amant que canta a una dama que normalment està casada (desig, risc de relació). El poeta ha de fer proves per acostar-se a la dama:

FENHEDORK = etapa en que la dama es insensible vers al poeta i el poeta és tímid.

PREGADOR = el poeta demana pietat i compassió a la dama.

ENTENEDOR = la dama comença a fer-li cas al poeta i li demostra fent-li regals.

DRUTZ = el poeta aconsegueix posseir a la dama.

• la dama a la que canta (Domina)

• marit de la dama (Gelós) que coneix la relació del poeta amb la seva dama.

• Figures secundàries:

DEVINADORS = sospiten de la relació entre el poeta i la dama i li ho comuniquen al marit.

GARDADORS = monjo/clergue que ajuda a la dama a amagar el seu secret.

LAUSENGIERS = actuen contra la dama y a favor del senyor. Li fan la pilota.

• El poeta per ser admirat per la dama ha de: ser cavaller; ser un autèntic amant; ha de demostrar que és mestre de les armes; ha de dominar l'espasa,; ha de ser generós i amable amb la gent; ha de ser tímid i humil interiorment.

• S'estableix una relació entre la poesia trobadoresca i el estament cavalleresc, perquè qui la conreava era gent d'estaments alts. Aquests cavallers entenen la poesia com a via per aconseguir les seves ambicions.

• És una poesia de sàtira.

• Tot i què també hi ha gent humil que també composa y canta poesia per guanyar-se la vida tot i que en general són poetes professionals gràcies al prestigi que els dona la poesia.

• Són admesos als “clans dels grans senyors” i a la cavalleria.

• Van a parar als estaments més alts de la societat.

• Normalment els mateixos poetes es desplacen de castell a castell recitant les seves poesies, però a vegades n'hi ha que tenen intèrprets els joglars.

• Es desenvolupa en el sí d'una societat feudal.

• Tècniques i estil de poesia trobadoresca:

• poesia tòpica

sempre gira en el voltant del mateix tema,

s'utilitzen les mateixes paraules.

Molt monòtones.

• Molt exigent amb la forma

els versos han d'estar ben mesurats

rimes masculines

poesia ven treballada y pensada perquè per ells la poesia es art.

• Sempre va acompanyada de música, i el ritme del vers s'ha d'adaptar a la melodia.

• Gènere que es prefereix (a part de la cançó) és el sirventés. El trobador que millor escriu en sirventés és Guillem de Berguedà.

• Causes de la fi de les cançons trobadoresques:

• raons polítiques = el rei de França es vol annexionar als estats occitans que és on es cultiva aquesta poesia.

• Aparició d'uns tribunals per vetllar la fe. Apareix lingüísticament i els persegueix ha que ataquen a l'església.

ELS TROBADORS CLÀSSICS D'ORIGEN CATALÀ

Bernat de Berguedà

• La majoria de la seva poesia fa referència a persones o a fets relacionats amb la seva vida.

La seva obra es divideix en cicles de sirventesos:

Contra Pere de Berga, que era veí seu.

Contra el Bisbe d'Urgell que es deia Arnau de Preixens.

Contra el seu veí Ponç de Mataplana, amb qui es barallava perquè l'acusava d'homosexual.

Els dedica a la seva dama: Élise de Turena. Expressa amor cortès.

Ramon Vidal de Besalú

• Les seves obres més importants són:

• Abrils issi'e mays intrava = és una obra que ens ajuda a entendre perquè es feia poesia trobadoresca. És una obra important per estudiar la joglaria medieval.

• Judici d'amor = ens il·lustra l'amor cortès i autèntic. Ha fet creure que ell es dedicava a l'ensenyament d'altres trobadors.

• Les razós de trobar = és un estudi de gramàtica poètica dels trobadors. Ensenya com s'ha de versificar per a qui vulgui aprendre. És l'únic llibre del tipus escrit en provençal. Cita a 22 trobadors i els analitza un per un. El més important és la teoria literària que hi desenvolupa. És també un manifest literari del s. XIII. En aquesta obra destaquen dos aspectes importants:

• proclama la universalitat de la poesia perquè iguala tots els estaments.

• El fer poesia requereix uns coneixements que enriqueixen la persona.

• Doctrina de compondre dictats = és una teoria per escriure poesia. Hi fa un anàlisi dels primers gèneres literaris de la poesia trobadoresca.

Guillem de Cervera

• La seva activitat literària ens fa creure que era un joglar (que recitava obres literàries).

• Té poesia:

• Culte

• D'entreteniment

• És un trobador molt important no només pels 119 temes sinó també pels registres que utilitza.

• Se'l considera el final brillant de la poesia trobadoresca.

• Les seves principals obres són:

• Maldit, bendit = critica i satiritza a les dones.

• Faula del rossinyol = és una obra més política que tracta les desavinences entre Jaume I i el seu fill Pere.

- Via deira = cançó tradicional destinada a ser cantada per distreure's quan fa camí.

• També tracta el gènere de les pastorel·les on barreja llenguatges.

LA CONTINUÏTAT DE LA LÍRICA TROBADORESCA (S. XIV-XV)

• La llengua occitana va continuar dominant la producció dels poetes catalans del s. XIV.

• A principis del s.XIV intenten restaurar el prestigi dels antics trobadors i creen a Tolosa de Llenguadoc.

• La poesia sorgida d'aquesta escola segueix el model trobadoresc.

• Tenen una temàtica religiosa.

• La Verge substitueix a la dama.

• La poesia que resulta de tots els canvis és insubstancial, reiterativa i impermeable a les influències modernitzadores d'Itàlia.

• Els autors més importants són:

• Andreu Febrer = és autor d'una versió catalana de la Divina Comèdia de Dant. Les seves composicions anteriors es mantenen fidels a la tradició occitana.

• Gilabert de Próixita = no incorpora cap novetat: reconstrueix amb una gran exactitud formes, tòpics i llengua dels trobadors.

JORDI DE SANT JORDI

(València ? - ? 1424)

• La seva obra sembla inspirada per una sensibilitat que s'acosta a la dels poetes italians.

• Se n'han conservat 18 peces.

• Conreà temes i formes típicament medievals i trobadorescos.

• Crea un clima sentimental vague, imprecís, associat a detalls molt concrets.

• Diversos fragments de les seves obres recorden els grans trobadors.

• Pel que fa a la llengua podem dir que sembla que vulgui escriure en català amb una forta influència occitana.

• Tanca l'etapa trobadoresca de la poesia catalana.

5) L'HUMANISME: BERNAT METGE

L'HUMANISME A CATALUNYA

• S'entén com humanisme l'interès d'acostar-se als clàssics.

• Es tradueixen obres llatines perquè interessin el nou públic lector format per nobles i burgesos.

• Esperit encara medieval.

• A Catalunya podem parlar d'un doble humanisme:

• Un que s'expressa en català al segle XIV visible en la perfecció de l'estil de determinats funcionaris de la Cort, en manera irònica d'entendre la fe, la moral i la política.

• Un altre que s'expressa en llatí, al segle XV, que comença a la cort de Magnànim.

ELS HUMANISTES I LA CANCELLERIA REIAL

• La Cancelleria va ser el primer centre d'Humanisme llatí a Catalunya.

Etapa de Pere el Cerimoniós

• Els homes de la Cancelleria escrivien en un llatí perfecte i formalment bell.

• A mitjan del segle XIV apareixen un conjunt de laics que coneixen a fons:

• la gramàtica

• la retòrica

• la història

• la filosofia moral

• les tres llengües de la Corona catalano-aragonesa.

• La prosa catalana és rígida i traeix una llatinització forçada.

Etapa de Joan I i de Martí l'Humà

• Tendència a allargar la frase.

• Tendència a imitar el cursus llatí

• Tendència a adoptar una sintaxi llatinitzant

• Tendència a acollir una excessiva quantitat de cultismes en el lèxic.

• En aquesta etapa s'inclou l'obra de Bernat Metge.

BERNAT METGE

(Barcelona, 1340/46 - 1413)

A la mort del seu pare la seva mare va contreure matrimoni amb Ferrer Sayol, un home culte i refinat, protonotari de la reina Elionor de Sicília.

Ferrer de Sayol va ser qui el va introduir dins la Cort. Quan morí la reina va ser nomenat escrivà de Joan I, però després va ser acusat de la mort del rei.

Producció en vers

• Escrita en una llengua plena de provençalismes.

• És una poesia que continua aferrada als esquemes polítics tradicionals.

• S'inicia amb el Sermó.

• Altres obres seves són:

• La Medecina apropiada a tot mal.

Consta de 125 octosíl·labs apariats.

És una caricatura dels receptaris medievals que servien per guarir mals d'amor.

• Llibre de Fortuna e Prudència = Vol demostrar la seva innocència en vers les acusacions de malversació pública de les que va ser víctima.

Producció en prosa

• Manifesta el seu interès per la perfecció de la forma i per superar formules caduques.

• Algunes obres seves són:

• Valter e Griselda.

Traducció de Griseldis de Petrarca.

Narra les proves que ha de superar Griselda per entrar en confiança al marit.

En realitat quan parla de Griselda és com si parlés d'ell mateix.

• Com se comportà Ovidi essent enamorat.

Destinada a divertir els amics de Metge.

Defensa l'amor sensual present en la dona vella, en contraposició a l'amor sincer propi

de la dona jove.

• L'apologia = és un diàleg filosòfic.

• Lo somni.

Metge va escriure aquesta obra per obtenir el favor del rei Martí l'Humà.

Ús continu del diàleg d'influència platònica i ciceroniana.

Estil de Bernat Metge

• Precició lèxica i incorporació moderada de llatinismes.

• Estructures sintàctiques rítmiques i belles influïdes per la sintaxi llatina:

• participis de present

• oracions d'infinitiu

• ablatius absoluts

• frases amb el verb al final.

• Omissió dels articles.

• Substantivació de l'adjectiu.

ANTONI CANALS

(València, 1352 - Saragossa?, 1419)

Frare dominicà. Apareix vinculat a la Cort dels reis Joan I i Martí l'humà.

• S'acosta als clàssics amb la finalitat d'adquirir arguments per a la seva tasca apostòlica.

• La seva producció inclou obres importants en la seva creació original.

• Traduí:

• De providencia de Sèneca.

• De modo bebe vivendi.

• Dictorum factorumque memorabilium.

• És un moralista.

• Adapta al català l'estil dels autors clàssics que tradueix amb gran precisió.

FELIP DE MALLA

(Barcelona, 1370 - 1431)

Procedia d'una família burgesa i tenia una gran projecció pública gràcies a la seva activitat com a diplomàtic i predicador.

• Gran coneixedor dels clàssics.

• La seva producció conté nombrosos sermons en llatí i en català.

• Els seus sermons són cultes i acadèmics.

• Deixen veure el pensament medievalitzat del seu autor.

• Una obra seva es:

- Lo pecador remut = obra centrada en una sèrie de visions sobre la passió de Jesucrist que té.

6) LA NARRATIVA EN VERS

ORIGEN I FORMES

És una forma de literatura que es desenvolupa en vers i el poeta expressa ordenadament uns fets reals o fantàstics. S'oposa a la poesia trobadoresca, on el poeta expressava els seus sentiments.

• Aquestes poesies són narracions destinades a ser llegides i procedeixen d'una tradició culta del s.XII.

• El mot clau dins la definició de poesia narrativa és la paraula “fet” perquè implica acció i el desenvolupament d'aquesta; també implica un protagonista i l'escenari on té lloc aquest fet.

• Tota forma narrativa té tres elements que la constitueixen:

• Personatge = varia segons el poema i es multiplica segons la trama. Tenim el principal que és el protagonista i la resta es divideix en secundaris o antagonistes.

• Acció = depèn molt de l'autor i moltes vegades es pluralitzen, és a dir, que posen moltes coses. Hi ha una jerarquia, perquè hi ha una de principal i totes les altres segueixen a aquesta.

• Espai = té molta importància dins aquesta poesia. Són molt descriptius.

• Temps = no se'ls considera dels bàsics. És la duració que l'autor dona a la narració dels fets que està explicant. Normalment comença amb el naixement i arriba fins al casament, tot i que molts hi arriben més (fins a la mort). El temps és molt ràpid/lent segons el ritme de les coses que li passen a l'autor.

• Les novel·les segons la seva extensió es poden classificar:

• Llargues = més de 16000 versos.

• Curtes = 20 o 30 versos.

• En aquestes novel·les tots els arguments són vàlids: llegendes, vida de Jesús, contes, etc. Els temes es van introduint a la literatura Catalana i tenen molt èxit fins al s.XV.

• La forma més corrent:

• Noves rimades = és un dels sistemes de versificació més antic que coneixem. Són sèries d'apariats octosíl·labs. Ex: 8 A, 8 A, 8 B, 8 B, ... Quan arriben a la Z tornen a començar.

• Altres combinacions = la combinació de versos també podria ser de 4 o 7 síl·labes.

• Codolades = són versos de 8 síl·labes però on la rima s'alterna més. Ex: 8 A, 8 B, 8 A, 8 C,...

• Per als autors la forma no és gens important. El que els preocupa és la narració del que estan explicant.

TÒPICS D'AQUEST TIPUS DE LITERATURA

• Els protagonistes es troben un gos pel camí i el segueixen. Aquest gos els porta a moltes aventures.

• Fan un viatge a l'altre món a través d'una cova.

• És típic que aparegui un mag que els ajuda.

• També apareixen molts monstres y gegants que són dolents.

NARRACIONS CORTESANES, LAIS I ALEGORIES MORALS

BLANDÍN DE CORNUALLA

• Escrita en NOVES RIMES

• Ens ha arribat a través de traduccions.

• Té dos protagonistes:

• Guiot Ardit de Miramar

• Blandín de Cornualla.

• L'acció és molt lenta, hi ha moltes descripcions.

JAUFRÉ

Recreació d'un text protagonitzat per un cavaller que es compromet a passar moltes aventures a la Cort del rei Artús.

Del segle XIV destaquen narracions de tema més moralitzant i amorós.

HUMORISME BURGÈS: SÀTIRES I BURLES

• Les noves rimades i els canvis van ser el vehicle d'un tipus de narració que té l'origen en els fabliaux.

Els autors més importants són:

Bernat Serradell

• Els planys del cavaller Mataró

• Diputació d'En Buc ab son cavall

• Testament.

Bernat Metge

• Sermó

• Llibre de Fortuna e Prudència

Francesc de Vila

• Llibre de Fra Bernat

ESCOLA VALENCIANA

• Va tenir un gran predicament a les tertúlies valencianes.

• Característiques:

• dobles sentits

• al·lusions

• sobregestos

• gust per la caricatura i la procacitat

• to divertit i realista

• Bernat Fenollar va escriure Procés de les olives.

• Jaume Gasull va escriure Somni de Joan Joan i Brama dels llauradors de l'Horta de València.

JAUME ROIG

(València, 1400 - Benimàmet, 1478)

• És un dels autors més importants de la literatura medieval.

• Les característiques de la obra de Jaume Roig són:

• aparença autobiogràfica

• versemblança del que explica, reforçada amb la inclusió de nombrosos elements històrics.

• Detallisme descriptiu i colorista aplicat a escenes de la vida quotidiana.

L'espill

• Narració en primera persona.

• Consta de 16.359 versos tetrasí·labs .

• Està dedicada a Baltasar Bou.

• Pretén donar una visió del que era la dóna del segle XV.

• Pel seu contingut s'arrenglera dins la tradició misògina (antifeminista) de l'època.

• Recull tots els tòpics que durant l'Edat Mitjana circulaven per satiritzar la condició femenina.

• És tan exageradament antifeminista que se'n pot treure una interpretació de que en realitat el que està fent és una caricatura d'aquest pensament misogin.

• Es carrega tots els tòpics de les novel·les de cavalleries.

• Pot ser una burla de la tradició literària destinada a prevenir els homes de les maldats de les dones.

• Alguns antecedents a aquest tipus d'obra són:

• Les quinze joies du mariage = obra anònima del s.XV. Ens parla també dels torments del matrimoni i de la manca d'intel·ligència de la dóna.

• Corbaccio = de Buccaccio.

Lamentacions de Matheuly = de Jean le Feure de Ressons. És la més típica que parla de les molèsties del matrimoni.

7) LA NARRATIVA EN PROSA

INTRODUCCIÓ: LES PRIMERES MANIFESTACIONS

La influència de les narracions curtes, satíriques o amoroses, provinents d'Itàlia, es farà evident ben aviat; cal recordar que la traducció catalana del Decameró de Boccaccio, magnífica per la precisió i flexibilitat del lèxic, és de 1429.

Novel·les religioses

• Són reculls de miracles, vides de sants i llegendes europees de tema moral.

• Algunes obres d'aquest tipus són:

• Viatge al purgatori de Sant Patrici de Ramon de Perellós.

• Història d'Amic e Melis què és anònima.

• Lo fill del Senescal d'Egipte què també és anònima.

Novel·les sentimentals

• Característiques de la novel·la italiana:

• estil llatinitzant

• referències mitològiques

• amor que tendeix al sensualisme i a l'especulació

• al·legories i símbols se sobreposen al argument

• caracterització psicològica dels personatges diferent

• L'obra més important d'aquest tipus és: Valter e Griselda de Bernat Metge.

• Altres autors importants són:

• Francesc Alegre.

• Pere Joan Ferrer

• Romeu Llull.

Jacob Xalabín

• Text anònim.

• S'hi mesclen:

• Exotisme de l'argument

• Temàtica sentimental

• Trama cavalleresca

• Notable perícia narrativa caracteritzada per:

• veracitat dels fets narrats

• tractament sensual i humorístic de l'amor.

LA NARRATIVA CAVALLERESCA

Els llibres de cavalleries

• Els protagonistes són cavallers errants que vencen tota mena d'enemics.

• Paisatges imaginaris o exòtics

• Fora del temps i de la història

• Hi ha molts elements fantàstics

• Amors idealitzats

• Són novel·les inversemblants

• Alguns d'aquests llibres són:

• Paris i Viana de Lluis Gras

• L'afortunat cavaller Partinobles de Lluís Gras

• Tragèdia de Lançalot de Lluís Gras.

Les novel·les cavalleresques

• Els personatges tenen comportaments adequats a la mesura humana

• Escenaris que s'assemblen a la realitat.

• Reprodueixen l'ambient i les aspiracions d'una aristocràcia molt influïda per les formes de vida burgesa.

• Dos obres importants d'aquest tipus són:

• Triant lo Blanc de Joanot Martorell

• Curial e Güelfa què és anònim

CURIAL E GÜELFA

• Va ser escrita entre 1435 i 1462 i no se'n coneix l'autor.

• Explica la història d'un cavaller sense fortuna que amb els seus dots personals i amb el seu esforç aconsegueix ascendir des del grau més baix fins al grau més alt. Curial (el protagonista) és un noble sense diners però d'una extraordinària bellesa i que entra al servei del Marqués de Montferrat. La filla del marqués és una jove de 15 anys que ha quedat viuda del Duc de Milà i s'enamora de Curial, així que decideix secretament fer-lo cavaller. Ella li avança tots els diners que necessita (per a ser cavaller i vestir bé) però ell és molt orgullós i vol fer-se digne de la protecció així que mai fa pública aquesta relació. Curial intervé en la defensa de l'honor de la duquessa d'Àustria que és acusada d'adulteri i així es dona a conèixer a tota Europa, amb la qual cosa demostra que ja és mereixedor dels amors de Güelfa. Però els problemes agumenten quan el Duc d'Àustria, en prova del seu agraïment, li ofereix la mà de la seva filla Laquesis. Güelfa envia una espía perquè vigili a Curial. Curial ha de córrer una sèrie d'aventures per demostrar a Güelfa que és mereixedor del seu amor, però un dia Güelfa recibeix una informació que fa que aquesta li retiri tota la seva protecció a Curial. Finalment, Curial parla amb el rei de França (que és amic del Marquès de Montferrat) i li demana que parli amb el marquès per a que li entregui la mà de Güelfa. Així doncs, Curial i Güelfa es casen i li donen a Curial el principat d'Aurenja i es converteix en duc d'Orleans.

• Satisfà els somnis dels petits cavallers de l'època i també actua com a manual de conducta.

• Resumeix totes les virtuts que ha de tenir el cavaller ideal que són:

• valor

• força

• intel·ligència

• obediència

• bellesa física

• destresa com a trobador

• En quant a l'estil podem dir que:

• català llatinitzat

• incorporació de gal·licismes i italianismes

• moltes frases fetes

• ús de molts recursos per a descriure ambients.

TIRANT LO BLANC

• És una obra completa i riquísima.

• Les característiques més importants de l'obra són:

• Versemblança: explicació de les victòries d'un heroi de manera creïble.

• Les accions que realitzen els protagonistes podrien ser relaitzades per qualsevol personatge del moment.

• Són personatges forts i valents però sense ser superhomes.

• Els obstacles que han de superar no són fantàstics sinó que són de dimensions reals(Ex: si apareix un gegant representa un home gran).

• La seva destresa no es deu a la màgia sinó a la seva valentía i a la seva astúcia.

• Historicisme: un gran nombre de personatges i fets històrics apareixen barrejats entre la ficció.

• L'obra es converteix en un testimoni d'idees, fets, inquietuds i fantasies de l'època de l'autor.

• Els herois no són cavallers que van viure en un passat llunyà, sinó de l'època en què aquestes obres van ser escrites.

• Temàtica militar: l'obra és una exposició del ambient que envolta els tornejos però també d'un autèntic discurs sobre l'art de la guerra del segle XV.

• narrat amb una gran profusió d'anècdotes i detalls.

• Ara apareix un soldat que està sotmès a la disciplina de l'exèrcit.

• La diferencia, en el sentit militar, entre Curial i Tirant és què el primer sempre es cavaller i el segon passa de ser cavaller a ser militar.

• Els cavallers segueixen un codi cavalleresc que s'aprenien en els tractats de cavalleria que hi havia a l'Arbre de batalles. En el tirant, aquesta novel·la li dona el Comte de Varoic.

• Tot cavaller ha de defensar: dones desvalgudes, dones viudes i donzelles.

• Per demostrar que són bons cavallers han de trencar una llança amb un amic (barallant-se). S'ho prenen com un joc i les puntes de les llances están despuntades.

• El torneig és la culminació de l'existència del cavaller. Ha de ser una exibició de luxe. També serveix d'entrenament per a la guerra. Se celebra en un lloc tancat. Al lluitar se li diu bornejar. Dins d'aquest tornejos hi ha ordres de cavalleria que són clubs de nobles, cada cavaller s'apunta a un (el que més li convingui) i els més importants són: “Garrotera” i “Ecut verd a la deme blanche”.

• Els cavallers han de fer proves per perdre la por davant la guerra. Aquests bots es podien fer col·lectivament i es feien sobre un au.

• El codi cavalleresc regula els càstics que havien de rebre els cavallers dolents. Aquests cavallers dolents eren sotmesos a una sèrie de cerimònies degradants.

• Hi ha dos tipus de guerra:

2 classes - desarximens (ruptura entre dues families)

- Batalles d'Ultrança (batalla de dos cavallers amb un jutge imparcial)

servien per salvar l'honor d'una familia.

Convocació per Lletres de Batalla

• Descripció de la vida quotidiana: hi ha fragments que detallen escenes de la vida aristocràtica.

• Erotisme: l'amor es tracta en tota la seva varietat, des de la cortesia més refinada a la sexualitat més directa, que serveix de pretext per introduïr escenes d'humor.

• Psicologisme: els personatges tenen una certa vida interior i una personalitat rica i matisada. Adquireixen vida al llarg de l'acció.

• Humor: hi ha escenes en què l'efecte còmic és central. Hi ha, en general, un to divertit i faceciós.

• Combina tres estils diferenciats:

• Solemne (llargs parlaments i lamentacions posats en boca d'alts personatges)

• dinàmic

• precís, fluid i ben construït.

Joanot Martorell

• Fins l'any 1990 no se sap gaire cosa d'aquest autor.

• Va néixer a Gandia/València al 1413/1.

• Pertanyia a una família de la noblesa mitja valenciana que es caracteritzava pel seu caràcter bregós (eren families que sempre s'enfrontaven a altres families).

• L'any 1437 la seva germana Isabel es va casar amb Ausias March que va provocar molts problemes d'herència.

• Una altra germana seva, Damiata, va ser ultratjada per un membre de la familia de Joan de MontPalau i al defensa de l'honor familiar va ser assumida per Joanot Martorell. Va mantenir una llarga correspondència amb Joan de MontPalau (amb Lletres de Batalla) i es desafiaven l'un a l'altre. Joanot Martorell va aconseguir que el rei Enric VI acceptés ser el jutge de combat, per la qual cosa es traslladà a Anglaterra l'any 1438, però aquesta batalla no va acabar fins al 1445 amb la intervenció d'Alfons el Magnànim i la reina Maria que van ordenar als MontPalau que indemnitzecin a Damiata amb 4000 florins (que eren monedes d'or).

• El fet d'anar a Anglaterra va donar a Joanot la oportunitat de conèixer tota la literatura de tradició Artúrica i això ho aprofità per escriure una obre breu: Guillem de Varoic; i anys més tard va aprofitar aquesta obra breu per escriure el Tirant lo Banc.

• Fins l'any 1992 es creia en la hipòtesi de la doble autoria del Tirant (Joanot Martorell i con a retocant Martí Joan de Galba) i amb el simpòsium van demostrar que l'autor era només Joanot Martorell.

Argument del Tirant lo Blanc

La novel·la narra la història d'un jove cavaller fill del Marquès de Tirania i de Blanca de Bretanya.

Aquest cavaller (Tirant) va a participar en un exercici d'armes a Anglaterra i després es trasllada a Rodes i a Constantinobla per lluitar contra els turcs que amenaçaven l'imperi bizantí.

· Capítol 29 = ja es cavaller

· Capítol 222 = s'ens descriu el seu llinatge. L'emparenta amb el rei Artur.

· Capítol 335 = fa una descripció del seu escut i armament. L'autor ens presenta a Tirant com un cavaller perfecte, un heroi, que sempre venç, però tenia ventatja perquè era corpulent. És un cavaller ideal i per tant ha de tenir una cultura.

• Història d'amor = (trama principal)

• en el camí de Rodes para a Sicília i és on té lloc la primera història sentimental de la novel·la, que és entre la princesa Ricomana i el píncep Felip de França (que és un company de viatge de Tirant).

• A Costantinobla és on tenen lloc les escenes d'amor més importants de l'obra, que és quan Tirant s'enamora de Carmesina. És un amor correspost però troben molts impedimetns no totalment resolts fins al final de la novel·la.

• Diafevus (amic de Tirant) s'enamora d'Estefania (la donzella).

• Hipòlit (amic de Tirant, aristòcrata grec) s'enamora de l'emperatriu.

• Amors fustrats de la viuda reposada.

Les històries d'amor constitueixen la trama principal, plena d'escenes eròtiques i entre mig s'hi van col·locant els diferents episodis militars.

En aquest aspecte, podem dir que al llarg de la novel·la hi ha dos Tirants:

• fins al capítol 118: menysprea els enamorats, està a favor de la lluita cavalleresca i de la guerra.

• a partír del capítol 120: s'enamora de Carmesina. Se'l presenta com un home ridícul, que no sap que fer i es lamenta de la situació. A partir d'aquí l'amor es presentat com una malaltia que ha de ser guarida per un metge. Trastoca la ment de l'enamorat i queda fora del prototipus de cavaller perfecte.

Hi ha tres tipus d'amors:

• amors orgullosos: quan un cavaller estima una donzella i per ella organitza danses i tornejos. (Tirant i Carmesina)

• amors profitosos: quan un cavaller estima una dama per a treure profit. (Hipòlit per la emperatriu).

• Amor viciós: quan una donzella estima un cavaller per el seu plaer. (Estefania i Diafevus).

Les dones, en aquest aspecte es comporten de diferents maneres:

• Emperatriu i Hipòlit: és un tòpic de la època ja que són els amotrs d'una vella amb el pretendent molt jove (gigoló). És una relació adultera perquè la emperatriu està casada, però ell també o fa.

• Plaerdemavida: l'autor la fa servir per donar-nos una visió feminista del `amor ja que aquesta està en contra del matrimoni, tot i què al final es casa.

• Carmesina: se la descriu com una noia bleda, jove i innexperta. La seva relació amb Tirant segueix el model de l'amor cortès. Tirant es comporta com un malalt d'amor i segueix tots els tòpics cavallerescos, però per ella tot és pecaminós. És tot el contrari de la viuda reposada. Tirant aconsegueix a Carmesina en el capítol 436, però és descrit com una violació.

• La viuda Reposada: és un personatge molt desgraciat que està enamorada de Tirant i que acabarà per suïcidar-se.

• Final =

• Tirant aconsegueix conquerir tot el nord d'Àfrica i convertir-lo al Cristianisme.

• Carmesina i Tirant es casen i nomenen a Tirant Cèsar i hereu de l'imperi.

• Finalment tirant agafa un costipat i mor. Carmesina mor del dolor.

• Després també es mor l'emperador.

8) El teatre medieval.

EL TEATRE: UN GÈNERE DE TRANSMISSIÓ ORAL

• Durant l'Edat Mitjana la literatura arribava al poble gràcies a la transmissió oral.

• El teatre d'aquesta època aboca tot el seu potencial en l'escenografia, la música i el gest.

• Els espectacles medievals tenen una gran força expressiva i inclouen representacions religioses, profanes i cultes que són el reflex de la època i la societat.

EL TEATRE RELIGIÓS

• Té com a missió divulgar el missatge cristià.

• La primera llavor la trobem en els anomenats trops (textos curts que s'intercalaven en la litúrgia i que servien per facilitar la memorització de les melodies dels cants religiosos que no tenien lletra) i els hem de situar a la litúrgica gal·la, cap al segle VIII. Aquests trops es van anar separant del cos central de la cerimònia religiosa i van anar adquirint autonomia pròpia.

• Un altre precedent el constitueixen les epístoles farcides, que són ampliacions dialogades d'aquest textos religiosos.

• Els drames litúrgics:

• són teatralitzacions musicades dels passatges evengèlics més suceptibles de convertir-se en dialogats i representar-se.

• S'escenifiquen en llatí durant la celebració religiosa i dins l'esglèsia.

• El més conegut és Cant de la Sibil·la.

• El pas següent en l'evolució del teatre religiós va ser el canvi de llengua. S'adopta la llengua vulgar enfront del llatí, i el poble va adquirint més protagonisme. (El Drama de Centurió).

• L'estadi següent el constitueixen els misteris:

• daten del la primera meitat del segle XIV.

• Són representacions dramàtiques en llengua vulgar.

• Tenen una escenografia complexa. Es representava en escenes horitzontals (diferents paisatges) o verticals (per pujar i baixar a la Mare de Déu) amb una trapa que simbolitzava l'infern.

• Están estretament relacionats amb el calendari litúrgic.

• S'agrupen al voltant de cinc cicles.

Cicle de l'Antic Testament (episodis de la Biblia).

Cicle de Nadal (naixement i adoració de Jesús).

Cicle Pasqual (passió, mort i resurrecció de Crist).

Cicle hagiogràfic (vida de sants).

Cicle marià (vida de Mare de Déu i la seva assumpció al cel).

• S'escenificaven a esglésies.

EL TEATRE PROFÀ

• Tornejos, festes de la Cort, etc.:

• treatzalitzaven la vida quotidiana.

• Estaven centrats en la figura del senyor feudal o del cavaller.

• Manifestacions teatrals realitzades per joglars.

• Dramatitzaven amb les mans i la veu.

• Peces rudimentàries.

• Estaven integrades per una breu trama dialogada.

• Es representaven a palau.

• Moms:

• Eren pantonimies i balls.

• Estaven executats per persones vestides grotescament.

• Habituals a: festa del carnestoltes; el Tirant lo Blanc i l'Espill.

• Mascarades:

• Representacions al·legòriques, històriques o burlesques.

• Anaven acompanyades de cant.

• Els decorats eren luxosos.

• Es feien a festes Cortesanes i populars.

• Farses:

• composicions breus de contingut còmic.

• Exemple: Farsa d'En Corney.

EL TEATRE CULTE

• S'expressava en llatí, de fet era com un recurs didàctic per a ensenyar aquesta llengua.

• Daten de final del segle XV i XVI.

9) La lírica: Ausiàs March

LA LÍRICA DURANT EL SEGLE XV

• Confirmació de la vitalitat dels cercles valencians que contrasta amb l'estacament dels poetes barcelonins.

• Alguns poetes importants són:

• Romeu Llull.

• Pere Torroella.

• Francesc de Moner.

• Tot és conseqüència de la crisi econòmica i social que viu el Principat.

• En aquests moments València manifesta una gran vitalitat cultural.

AUSIÀS MARCH

Vida

• Es el millor poeta medieval de la literatura catalana.

• Era fill de Pere March i nevot de Jaume March, que també eren poetes.

• Va néixer al 1397, probablement a Gandía.

• Va ser armat cavaller cap a l'any 1419 i va intervenir en les expedicions Italianes d'Alfons el Magnànim (és a dir, al costat del rei), juntament amb Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.

• Després de l'any 1424 s'allunyà de la vida militar i es retira a Gandia des d'on administra les seves propietats i manté el càrrec de falconer major del rei.

• Al 1443 (als 40 anys) es casa amb Isabel Martorell, però al cap de dos anys es queda vidu i li deixa tots els seus bèns a ell.

• Es torna a casar més tard amb Blanca Escorna.

• No va tenir descendència de les seves dues dones, però si que va tenir quatre fills bastards, alguns amb esclaves dels seus serveis.

• Al 1450 s'instal·la a la ciutat de València.

• Mor al 1459 (amb 62 anys).

Obra

• Consta de 128 poesies, però amb més de 10.000 versos.

• Aquestes poesies estan escrites a partir del 1425, quan es retira de la seva vida militar.

• Composicions amb forma de cançons tradicionals, és a dir, unes composicions estròfiques de vuit versos decasíl·labs i una tornada de quatre versos al final.

• No obstant, l'estructura anterior és ampliada i modificada en el seu període de maduresa; especialment en els poemes de caràcter moral.

• vuit versos decasíl·labs passen a ser deu versos.

• Desapareix la tornada.

• Amb ell s'inicia una nova poesia que seguint els camins del pre-renaixement i pre-humanisme centrarà el seu interès en l'home.

• És una poesia que trenca molts dels tópics trobadorescos, com per exemple l'amor platònic del trobador i la dama.

• En canvi, manté un tòpic, que és l'aparició dels senyals de la dama. Normalment diu “plena de seny”.

• També tracta el tema del desengany i la fustració.

• Un altre aspecte important és el tractament de la dona. Per ell la dona no está idealitzada, és una persona normal i corrent, amb virtuts i defectes i també tenen la seva part dolenta que fa que el poeta pequi.

• Té un individualisme, és a dir, que ell considera que el poeta és el millor.

• La seva obra està plena de sentiments contradictoris i moltes vegades, per exemple, ens parla d'amor però vol que veiem l'odi que expressa.

• La seva poesia és idealista. Apareixen elements quotidians i utilitza mitjans d'expressió molt personals allunyats de la tradició trobadoresca.

• Les imatges que utilitza són pessimistes i reflecteixen la por i el dolor que pateix.

• És molt important la psicologia amb la qual expressa el món intern d'un home turmentat per les seves contradiccions.

• La poesia amorosa d'ell pot ser considerada poesia moral perquè les seves reflexions personals van més enllà de l'amor i impliquen tota la vida moral de l'autor amb totes les seves contradiccions. Exemple: por/esperança; desig de morir/desig de viure; dolor/delit.

• Podem dividir la seva obra en dues etapes:

• Poesia amorosa: que està influenciada pels trobadors. Que escriu entre el 1425-1442. Serien des de la 1 fins a la 97.

• Poesia moral: més llargues i les escriu entre 1442-1459. Serien des de la 98 a la 128.

Els cicles

• Els poemes de tema amorós estan agrupats en dos cicles, segons si van dedicats a <<Plena de Seny>> o a <<Llir entre cards>>.

• Un altre cicle el formen els Cants de mort on suma a la tristesa del moment l'angoixa que li causen uns problemes de consciència.

• Una altra composició important és el Cant espiritual on March confessa a Déu la triple tensió de saber-se pecador, de conèixer la justícia divina i la constatació de la feblesa de la seva fe.

L'estil

• Llengua:

• violenta sovint la sintaxi per imperatius del vers, però també per confirmar la tensió que comunica.

• Utilització de mots o expressions amb predomini consonàntic.

• Ús del català arcaic.

• Estrofisme:

• Usa les cobles, estrofes de vuit versos decasïl·labs (4 + 6).

• Hi ha una tornada final de quatre versos.

• La tornada, en els poemes amorosos, inclou el senyal o pseudònim de la seva dama.

• Hi ha aplica la rima ABBA.

• Es despreocupa de la retòrica del vers.