KURÓS

L'autor d'aquesta escultura és anònim. La seva cronologia és de 530 a.C. el material utilitzat és el marbre, per tant es va utilitzar la tècnica de la talla. És una figura dempeus exempta. Les mides són una mica superiors a les humanes ja que fa 194 cm. Es troba actualment al museus Arqueològic d'Atenes, tot i que la seva ubicació original és a Anàvissos.

L'escultura representa a un atleta nu. La seva funció és comemorativa i funeral.

L'escultura està molt bé consevada. Es una estatua típica de l'època arcaíica. Aquestes estatues masculines só sempre atletes nuus. Les dones sempre estan vestides.

El peu endavant és una influència d'Egipte. També la frontalitat és un tret egipci. Està feta per veure-la de front, és a dir, s'utilitza la llei de la frontalitat.

Tenen trets arcaïtzants com la rigidesa, les mas tancades i enganxades al cos, molt poca naturalitat, els ells ametllats, un somriure arcaic (estereotipat), els cabells geomètrics.

Els més antics són els més arcaics i els més recents estan més treballats.

Representen atletes joves vencedors del jocs olímpics.

La composició és tancada i simètrica. Les línies compositives són la

Línia vertical.

Per donar-li una mica de moviment, l'artista va avançar lleugerament la cama esquerra, amb actitud de caminar. La superfície va ser brunida.

L'escultura es va destinar a guarnir la ciutat, feia, alhora, la funció de recordatori de la mort de l'atleta Kroisos, tal com revela una inscripció que diu “resto trist i dret al costat de l'estela del finat Krosisos, lluitador de primera línia, que el tempestuós Ares s'ha endut”.

L'obra pertany al període arcaic perquè la figura presenta un clar hireatisme que segueix la llei de la frontalitat, de la simetria i de la codificació de les diverses parts del cos marcades, presenta també els ulls ametllats seguint el moviment de les celles, el somriure inexpressiu estereotipat, els cabells rinxolats i lligats per un diadema d'atleta, els braços enganxats al cos, els punys tants, la cama esquerra un xic avançada... malgrat tot, i si comparem l'obra amb les precedents, es comencen a suavitzar les línies massa marcades les models anteriors i s'inicia un relleu més suau que ja deixa entreveure el camí del classicisme.

L'escultura grega no estava pensada per al col·leccionisme particular sinó per a l'exposició col·lectiva. Els kúroi i les kórai eren monuments que no retrataven uns atletes concrets, sinó que els representaven en abstracte, i la inscripció al podi era el que els identificava.

En un moment en què l'esport es considerava part fonamental de la litúrgia grega a través, sobretot, dels jocs olímpics, el fet que un atleta destaqués sobre els altres era un orgull per a la polis i el mecenes corresponents. Per això els mecenes aixecaven monuments als seus atletes en senyal d'agraïment públic, però alhora com a símbol de prestigi personal.

La cultura grega, a diferència de les orientals, era antropocèntrica. Per aquesta raó, a seva escultura representa els ideals de bellesa humans, no divins.

Els kúrio i les kórai foren el centre d'investigació artística de l'escultura grega. Partint de models orientals, l'escultura grega arcaica es va anar orientant cap a la recerca dle naturalisme, amb una evolució llarga però continuada que va des dels primers models al kurós s Anàvissos, aristòdikos i el criti.

A partir d'aquest model, s'obre el camí de la idealització dels atletes i a la recerca d'un ideal canonitzat de bellesa. L'evolució tant dels kúroi com de les kóra va influir més endavant altres cultures, directament o bé a través de les còpies romanes.