GUERRERS DE RIACE

L'autor esta atribuït a Pitàgores de Reggio. La seva cronologia és de 460 a.C.

El material utilitzat és el bronze, per tant la tècnica és la de la cera perduda. És un grup exempt adossat.

Les mides dels guerrers són una mica superiors a les humanes; el guerrer 1 fa 205cm i el guerrer 2 fa 187 cm.

La ubicació original és desconeguda perquè les estàtues van ser trobades per un submarinista al mar Jònic, prop de les costes de Riace.

La ubicació actual és la del museu arqueològic a Itàlia.

La iconografia correspon a dos guerrers barbats i nus. S'ha especulat molt sobre els personatges a qui poden representar. S'ha dit fins i tot que poden ser fills de Zeus.

La funció bàsicament és estètica, malgrat que no saber a qui representen fa molt difícil precisar-ne altres possibles funcions.

La composició és oberta i asimètrica, la dels dos guerrers. Les línies són sinuoses, marcades per un contrapposto.

Els recursos tècnics: per tal de donar més versemblança a les figures, els mugrons i els llavis són de coure, la nineta dels ulls i les dentes, d'argent, i la còrnia dels ulls, d'ivori.

Hi ha qui creu que els escuts, les llances i el casca que manquen dels guerrers devien ser d'argent. Aquesta combinació de diferents materials donava una certa policromia a les figures.

Sembla que s'havien projectat per anar juntes i adossades a una paret: la posició marca un observació unifacial, malgrat el perfecte acabat de l'esquena.

Les escultures pertanyen a l'anomenat estil sever en l'època clàssica. En aquest estil es v iniciar la definitiva recerca de la bellesa ideal. També es va donar l'allunyament de l'estètica heràtica del període clàssic, a través de la introducció del moviment mitjançat el contrapposto de les figures i el treball anatòmic. Les figures són molt idealitzades: s'hi marquen la musculatura, les venes i els tendons amb tanta harmonia que seria impossible de trobar en un cos humà. Malgrat això, les figures encara presenten una certa rigidesa estàtica i alguns trets arcaïtzants, com ara als cabells. Els guerrers de Riace, dons, són escultures prototípiques de l'esmentat estil sever.

El fet de trobar les obres al fons del mar és una prova ben palpable del gran comerç d'obres que hi hagué entre la península grega i la magna Grècia. Malgrat tot, la troballa no es pot atribuir al naufragi d'una nau comercial perquè no s'han trobat restes arqueològiques a la zona que ho demostrin. Sembla, doncs, que les estàtues foren llançades al mar enmig d'una tempesta forta per tal d'alleugerir de pes el vaixell.

En el seu moment, el grup a què devien pertànyer les figures dels guerrers van representar una veritable revolució artística. Si l'analitzem juntament amb les altres obres cabdals de l'època severa veurem que formen part d'un graó superior entre els kuros i les korai de l'època arcaica i els de l'època clàssica. Aquestes estàtues van ser el punt de partida definitiu que dura vers la idealització i el naturalisme.