HERMES AMB DIONÍS INFANT

L'autor de l'obra és Praxíteles. La cronologia de l'obra és 350-330 a.C. pertany al segon període clàssic, durant aquesta època s'aconsegueix unes escultures molt més treballades. Aquesta per exemple té les mans molt treballades. L'anatomia del cos també millora.

El material utilitzat és el mabre, per tant la tècnica utilitzada és la de la talla. És un grup de figures dempeus exemptes.

La mida de l'escultura és de 213 cm. La ubicació original de l'escultura és al temple d'Hera a Olímpia. Però la ubicació actual és la del museu arqueològic d'Olímpia, a Grècia.

Iconografia: segons l'escriptor llatí Plini sembla que va ser ideada per Cefisòdot el Vell, pare de Praxíteles. Hermes entreté el seu germanastre Dionís amb u gotim de raïm durant el viatge emprès per anar a veure els reis d'Orcomen, Atamant i Ino. Tots dos són fills il·legítims de Zeus, i Hera, l'esposa de Zeus, engelosida per les infidelitats del seu marit, se'n vol venjar per mitjà de l'infant de Dionís. Per aquest motiu Hermes intenta que els reis d'Orcomen l'amaguin. L'escultura ens ha arribat mutilada, però, gràcies a les còpies posteriors i a algunes font literàries s'ha pogut recompondre.

La funció és religiosa, ja que es tractava d'un exvot. La composició és tancada. Les línies compostivies fan contrast entre la figura d'Hermes, que adopta l'anomenada corba praxiteliana, cosa que li dóna un sensació de moviment sinuós malgrat que està dempeus, i el tronc de l'arbra amb la túnica i la figura de Dionís, que són verticals.

Els recursos tècnics utilitzats són l'acabat superficial molt polit que dóna una textura perlada. La utilització de la corba praxiteliana és un dels recursos tècnics més importants de l'ora. Destaca la musculatura d'Hermes, molt equilibrada i perfecta però irreal perquè no pot existir un cos amb un desenvolupament muscular tan harmònic com aquest. En el cas del nen, li aplica el cànon 1/7, la qual cosa fa que quedi desproporcionat, perquè els nens tenen el cap més gros que els adults.

Com que no hi havia tradició de representar nens, Praxítleles no tenia cap referent i v mostrar mancances en aquest sentit. La roba l'obre l'arbra té un caient natural que no presenten les robes esculpides de la primera generació d'escultors clàssics.

L'escultura estava situada al temple d'Hera amb altres exvots provinents de donacions dels fidels com a agraïment pels favors concedits.

La corba praxiteliana i la recerca de la realitat idealitzada són característiques del classicisme, cosa que provoca que les figures siguin inexpressives, sense páthos.

A mesura qeu evolucionana, l'escultura grega buscava cada cop més la perfecció de les imatges. Si tenim present que al majoria d'escultures es feien per donar als santuaris o a les ciutat, entendrem que es busqués el màxim realisme com a símbol de representativitat.

Iconologia: el conjunt és dualista, ja que contraposa la perfecció, la maduresa i l'equilibri d'Hermes amb la imperfecció, la immaduresa i el desequilibri de Dionís. De fet, és un símbol del món, ja que Hermes juga amb Dionís a l'igual que les divinitats juguen amb el destí dels éssers humans.

La mitologia fou molt important en el seu momento perquè la corba praxiteliana va comportar un canvi en la representació escultòrica. Aquesta sinuositat més accentuada es va utilitzar posteriorment a partir del Renaixement. Iconogràficament, les figures d'Hermes i Dionís van quedar reduïdes a una columna amb la representació el cap barbat de Dionís i els seus genitals, que els ciutadans tocaven a les entrades i sortides de les ciutats perquè donava bona sort.