1. Títol ESPAI I TEMPS

2. Estrucutra del text

El text plantega els següents conceptes:

• L' espai i el temps són fonts de coneixement

• Fan possibles proposicions sintètiques a priori.

• Són condicions necessàries de la sensibilitat.

• La validesa espai i temps és limita als fenòmens.

3. Termes filosòfics

Analisi segons Kant

• Coneixement: el coneixement és sintesi entre la forma o estructura que aporta el subjecte i la matèria que procedeix de l' experiència.

• A priori: allò que fa possible el coneixement, característica d' alguns coneixements que són independents i prèvis a l' experiència universal i necessària, pur i transcendental (enteniment).

• A posteriori: coneixement derivat de l' experiència (sensibilitat).

• Sintètic: proposició o judici el predicat del qual no es inclòs al subjecte i augmenta el nostre saber.

• Forma: estructura que fa possible ordenar meterial i experiència per constituir objecte de coneixement.

• Pur: formal o transcendental, buit de contingut en oposició a Empíric.

• Intuició: visió directa de la realitat o comprensió inmediata de la veritat.

L' home només pertany al món sensible la intuició a l' intel·lectual.

Kant distingia entre intuicions empíriques (es relacionen amb l' objecte a través de les sensacions) i les intuicions pures (temps i espai).

• Proposicions sintètiques a priori: són aquelles en que la ciència s' hi fonamenta, són extensives i universals; la metafísica no s' hi pot fonamentar mai.

• Condició: Kant utilitza aquesta expressió per referirse al paper del subjecte alhora de determinar l' objecte com a objecte de coneixement.

• Sensibilitat: capacitat de rebre sensacions:

• Interna: temps

• Externa: espai

• Fenòmen: allò que s' apareix com a sinònim d' aparença i es contraposa a la realitat (objecte experiència possible).

• Cosa en si: realitat accesible i, només accesible, a la part intel·lectual que l' home no té més enllà de l' intel·ligible.

• Objectiu: tot allò que no és merament subjecte en contraposició, fa referència a una propietat de l' objecte a la realitat objectiva només coneguda coma a fenòmen sense consciència en si.

4.1 El problema

El problema o tesi fundamental per a Kant és el fonament del coneixement.

4.2. Plantejament i solucions anteriors

• El fonament i validesa del coneixement.

- Racionalisme / Empirisme

- Idealisme / Realisme

• Límits i abast del coneixement sensible i inteligible, veritats de fet.

En problemes plantejat anteriorment sobre ¿Quines garanties ofereix el coneixement sensible i quines l' intel·ligible? ¿D' on procedeix el coneixement intuitiu? Demostraven la confiança dela autors en la ciència.

- Concepció absolutista de Newton

- Concepció relacional de Lebniz

Newton planteja al “Principia” (en llatí) les seves teories sobre l' absolutesa de espai i temps alhora que afirma sobre ells que són invariables, és a dir, espai i temps no canvien mentre que són les coses el que canvia; els canvis se situen en el temps i en l' espai. Les mesures espai i temps són sempre relatives però aquests conceptes són sempre absoluts. Segons Newton, Déu no és espai però constitueix espai i duració, tant espai com temps són organs sensorials de Déu.

Leibniz, en canvi, nega que espai i temps siguin substàncies o propietats i diu que l' espai es un ordre de coexistència i el temps un ordre de succecions. En un escrit Leibniz arriba a afirmar que el temps es l' ordre d' existència de les coses no simultànies.

4.3 L' AUTOR

Kant i la física

Kant publica als vint-i-dos anys l' obra “Pensaments sobre la veritable evaluació de les forces vives”. A partir d' aqui van passar nou anys fins que es va decidir a publicar “Història general de la naturalesa i teoria del cel”. En aquesta obra es mostra partidari de la mecànica Newtoniana i s' anticipa a tres grans aconteixements:

1er.- Formulació de una primera hipotesi cosmogènica de la ciència moderna titulada “Hipotesi Nebular” en la que explica la gènesi del sistema solar. Amb aquesta obra s' anticipà quaranta anys a Laplace.

2on.- Kant formula la concepció general de l' univers compost, segons ell, d' innumerables galàxies i plè d' innombrables estrelles cada una de les quals esdevé centre del seu sistema solar.

3era.- Kant suggereix que la fricció de les marees pot afectar els moviments de la terra.

Kant i la matemàtica

Kant es manté fidel a la geometria Euclidiana i estableix diferències entre el mètode matemàtic i el mètode filosòfic. Per Kant la filosofia es el coneixement racional derivat dels conceptes mentre que, el coneixememnt matemàtic, es forma a partir de la construcció de conceptes. Construir conceptes significa presentar la intuició que li correspon. Per Kant el coneixement filosòfic només considera allò particular en allò universal mentre que, les matemàtiques, allò universal en allò particular.

El 1770 Kant aconsegueix per fi la seva càtedra de la lògica i la metafísica i ve a pronunciar un discurs en el que planteja el problema de les antinòmies d' on surgeix el problema de l' espai i el temps.

Kant diu que el món que veiem i al que es refereix la matemàtica són fenòmens mentre que espai i temps són intuicions pures i no objectes exteriors sinó formes i mitjans de coneixement a priori per ordenar i agrupar la realitat externa a nosaltres. A partir d' aqui Kant formula el principi de la idealitat d' espai i temps.

Kant contraposa un món fenomènic cognosible a través dels sentits a un món real que només es pot conèixera través de la intuició i al qual no tenim accés. A partir d' ara Kant escriu la seva gran obra “Crítica sobre la raó pura” i comença el seu periode crític. El nucli central es basa en si la metafísica es pot considerar una ciència. Totes les ciències teòriques contenen judicis sintètics que són extensius i a priori; són extensius perqué augmenten el nostre coneixement mentre que són a priori per ser universals i necessaris.

La primera tasca de la ciència es demostrar que la matemàtica i la física es fonamental en el judici espai i temps, que no són impresions dels sentits sinó el resultat de modes de coneixement, que representen una relació entre les diferents impresions i que les seves característiques com són unitat, continuitat i infinitut són independents.

Espai i temps són continguts empírics que posibiliten la constitució del fenòmen i són formes de la manera com percebem impressions particulars no depènen ni provenen de l' experiència sinó que són intuicions pures, úniques.

Hi ha dos tipus de sensibilitat:

• Externa: ESPAI

• Interna: TEMPS

Espai i temps no es troben mai al mateix nivell, tots els fenòmens externs espai i relacions espacials, fenòmens. El nostre coneixement es limitat als fenòmens, per això és important ditingir entre conèixer i pensr. Aquest dualitat forma l' anomenat critèri de la demarcació.

5. El pensament de l' autor

Dins les seves reflexions Kant, es formula 3 grans preguntes.

A la primera, Kant respòn dient que només podem conèixer l' ordre dels fenòmens en espai i temps. A partir d' aquí surgí la fenomenologia.

A la segona, Kant contesta dient que s' ha de fer allò a través del qual et faràs feliç i per tant l' aspiració última de l' home és la felicitat. A partir d' aquí Kant desenvolupa els judicis estètics i els judícis teleològics.

Per finalitzar i com a resposta a la tercera trobem una doble afirmació. Per començar ell no pensa que el progrés en el coneixement comporti progrès paral·lel en el camp de la moral o de la política. Malgrat tot això Kant manifesta una gran confiança en que la humanitat assolirà la plena llibertat interna o externa. D' altra banda Kant creu en la inmortalitat de l' ànima i en l' existència de Déu alhora que manifesta una gran esperança en el futur de la humanitat.

Ademés d' aquestes tres preguntes, Kant va encara tenir temps com per formular una quarta pregunta a la qual no va arribar mai a donar resposta; sobre aquesta no va fer cap obra antropológica i era “¿Què és l' home?”

6. Contextualització: L' ÈPOCA

Cadascún dels tres periodes de Kant, té l' home com a fil conductor i dins el tema de la finitat humana, precisament perqué l' home és finit; es dona l' anomenada grandesa. A partir d' aquí sorgeixen les paradoxes de Kant: - el fenòmen i el númen, naturalesa i llibertat, èsser humà i deure (moral, llei moral, obligatorietat). Aquest fil conductor porta a Kant cap a la llibertat humana i a l' època de la il·lustració.

Hi ha dos factors que determinen les idees d' Il·lustrat de Kant:

Kant es proposà com a tasca prioritaria sotmetre a judici la raó que és la que fa què l' home sigui home. La raó estava fortament amenaçada per el dogmatisme racionalista, l' empirisme (que conduïa a l' escepticisme) que portà a una dependència de la raó en les dades sensibles. Finalment hi havia l' irracionalisme de caire subjectiu, emotiu i sentimental.

Kant intentà trobar el punt mig en el criticisme. L' ús de la raó, per ell, està profundament lligat amb l' ús de la llibertat. Dins del moviment il·lustrat, l' home en minoria d' edat no gosa de la capacitat de pensar per ell mateix.

Un altre condicionant de la societat de l' època era la falta de llibertat externa (política) i interna (la moral). Per tant Kant com a últim lema proposà “Atreveix-te a pensar”.

Per finalitzar, ¿Què és el que quedà de Kant? De Kant en quedà la seva confiança total i absoluta en la lògica Aristotél·lica i la seva concepció de la geometria Euclidiana com a absolutament necessària i possible. Malgrat que hi ha altres formes de concebre l' espai, però, la física d' Einstein va tornar als ideals d' Euclides amb el plantejament del coneixement, la seva font i la seva validesa.

- 6 -