JACOB XALABÍN

1. Títol, autor i editorial:

Títol: Jacob Xalabín

Autor: Jordi Vinyes, l'autor real es anónim.

Editorial: Laertes

Colecció lectures i itineraris.

2. Biografia de l'autor:

Jordi Vinyes és profesor d´EGB, mestre de català i

llingüista homologat per TV3. Ha publicat diverses

traduccions, adaptacions i llibres dedicats a l'aprenentatge

de l'idioma, adreçats especialment a un públic infantil i

juvenil. D´entre les seves obres mes recents, cal esmentar En

cap cap cap (Recull d´embarbussaments)(Editorial Miquel A.

Sabatella), La llegenda de sant Jordi (Editorial La Galera) i

la traduccióde Miquel Strogoff de Jules Verne (Eicions De La

Magrana).

Argument:

Es tracta d'una novel·la d´aventures i d´amor, també es

històrica i amatòria alhora, basada en esdeveniments històrics

reals i protagonitzada per personatges de l'imperi turc i de

l´imperi Grec de finals del segle XIV, es fa ressò de certs

procediments literaris de la novel·la cavalleresca europea i també

de la sentimental, també presenta molts elements que la

introdueixen en el corrent europeu de la novel·la cavalleresca.

L´història i la llegenda es confonen en el conjunt de la narració.

Estructura:

Aquest es l´esquema de l´estructura d´aquest llibre:

Al principi hi ha l´introducció que es divideix aixi:

*INTRODUCCIÓ: 1. El tema de la història de Jacob Xalabín

L'autor i el seu temps. Data de composició de l'obra.

El llibre:

Contingut i estructura.

Fons històric de la novel·la.

Llengua i estil.

(segueix al darrera)

4. Edicions

5. La nostra versió.

*GUIA BIBLIOGRÀFICA.

Desprès d'aixo ja comença el llibre que esta dividit en 17

capitols que son aquests:

I. …………………………………………………………….27 37

Com l´emperador va manar a Alí Baixà que matés el seu fill Jacob

Xalabín ………………………………………………….. 38 39

III. Com Alí Baixà va pensar de quina manera mataria a Jacob

Xalabín ….…….…………………………………………4042

Com Jacob Xalabín i Alí Baixà van fugir de la cort de la cort de

l´emperador ……………………………………………….4350

Del matrimoni que el senyor de Palacià havia fet amb el senyor de

Satalià, i com s´havia concertat ……………………………5154

Com va venir el senyor de Satalià per endur-se la seva muller de

Palacià………………………………………………………5556

Com el senyor de Satalià s´enduia la filla del senyor de Palacià

per muller….……………………………………………..5758

Com Nerguis va entrar dins la torre on eren Jacob Xalabín i Alí

Baixà……………………………………………………..5962

Com Jacob Xalabín i Nerguis van recobrar el coneixement i es

van sorprenbre de trobar-se tots sols ……………………..6364

Comla germana del senyor Satalia va eixira rebre el seu germà que

venia amb la seva muller ………………………………….6566

Com Alí Baixà va jeure amb la germana del senyor de

Satalia ……………………………………………………..6770

Com Alí Baixà i la germana del senyor de Satalia van

fugir ………….…..….….………………………………..7174

Com Alí Baixà va tornar a la torre amb la cambrera i la germana

del senyor de Satalia ….….….….……………………….7579

XIV.Com Jacob xalavín va tornar a la cort del seu pare amb Alí Baixà

i amb les dues doncelles …………………………………8083

De la noticia que va arribar a l´emperador que el cristià búlgar

entrava e la seva terra…………………………………….8490

XVI. Com es va fer la batalla entre els turcs i els cristians……9192

* Apèndix.

Son uns fragments del text original

* Propostes de trevall.

Te 31 exercisis.

* Taula.

Recursos estilistics:

Es una novel·la escrita en 3ª persona, hi ha moltes

comparacions i esta traduida al català modern.

També es troba tot això:

-Català oriental: “perlar”, “homa”, “maravella”,

“sacretament”, “migenit”.*

-Italianismes: “façol”, “xamxa”, “ciancia”.*

-Expresió turca: “uda!”*

-Arabisme: “atzemara”, “zämâra”.*

-Un us abusiu de l´advervi “sí” al començament de la frase.*

-Una doble adjectivacio, de vegades triple: “bell e graciós”,

“sclau e servent”, “ab bella

cara e molt plasent e molt

graciosa”, “de desplaer e

ira”, “subtil e agut”, Cruel e

malvada”, etc…*

-Doblets en vervs: “les interpel·lacions al lector/oïdor”.*

- Manca de retòrica.

*( Mostres extretes nomès del primer capitol).

Espai i temps:

No en sabem res, de l'autor i del llibre, ni de la data de

composició, però diversos indicis que la mateixa obra aporta,

han permès fer-hi certes conjectures:

-Algunes particularitats ens fan creure que

l´escriptor català que ens l`ha transmesa l´havia recollida

d´un grec. Però aixo no passa de ser una hipòtesi.

-Podrien identificar-se tots els noms dels llocs

citats en aquesta història, fins i tot els d´aquells que tan sols

hi figuren accessòriament.

Personatges:

- Jacob Xalabín

- Alí Baixà

- L´Emperador

- El Pare de Jacob Xalabín

- Senyor de Palàcia

-Senyor de Satalia

- Germana del senyor de Satalia

- Filla del senyor de Palàcia

- Nerguis

- La cambrera

- Beseit Bei, el bastardl

-Pare de Beseit Bei

- Germà de Beseit Bei

8. Opinió personal:

Per el meu gust la novel·la es molt bona, m´ha agradat

sobretot la manera que te de mesclar la ficció amb fets reals

de l'història, es un llibre que ademès de divertit es un llibre

educatiu, ja que fa que t'aprenguis fets reals de l' història

sense cap esforç, no m'importaria tornar a llegir-lo ja que

he estat molt entretinguda. Se´l recomanaria a tot el mon, a

gent de totes les edats.

Vocabulari:

-Borsa: capità de l´imperi Romà.

-Donar comiat: invitar (algú) a anar-se´n

-Mal aire: mal humor

-De malt talent: de mala gana

-Desestruga: desgraciada

-Preneu confort: animeu-vos

-Frèvol: feble, dèbil

-Xanxa: burla, broma

-Destrenyia: posava en una situació anguniosa.

-Doncell: jove noble encara no armat cavaller.

-Verger: hort amb varietat de flors i arbres fruiters.

-Palafrens: cavalls nobles de sella, però no de batalla.

-Greuge: paraula o acció que ofèn greument.

- Lligar: antigament peça d´adorn per al cap o per al

vestit femení.

-Avinentesa: ocasió, oportunitat.

-Façol: mocador o tipus de vel.

-Alcandora: vesta interior amb mànigues.

-Anafils: trompetes moresques rectes i molt llarges.

-Cruixida: feta pols.

-Agençat: disposat, arranjat.

-Atzemares: fabiols morescos

-Hora terça: corresponia, aprox., a les nou del matí

actuals.

-Endebades: inútilment, en va.

-Senya: indici, traça, pista.

-Lasses: infelices, desgraciades.

-Péixer: pasturar

-Esplugava: netejava de polls, de puces.

-Abillades: guarnides, adornades, vestides.

-Deports: diversions, esbargiments, esbarjos.

-Host: exèrcit en campanya.

-Hora de vespres: a entrada de fosc.

-Broncar: atacar a cavall.

-Penonet: Bandera o estendard petit.

-Engonçada: amb llança en posició d´escometre.

-Darga: escut ovalat de cuiro, sense carcassa, que nomès

feia resistència amb el gruix de les pells

utilitzades.

JACOB

XALABÍN

FET PER:

MARTA FREIXA