ACTITUDS I USOS LINGüíSTICS DURANT ELS SEGLES XVI I XVII

UNA BONA PART DE LA NOBLESA CATALANA VA OPTAR PEL CASTELLà COM A LLENGUA DE CULTURA I CONREU LITERàRI. A VALèNCIA LA CORT DE LA VIRREïNA GERMANA DE FOIX VA CONSTITUIR UN IMPORTASNT CENTRE DE CASTELLANITZACIó LITERàRI A CAUSA DEL MECENATGE. A LA VEGADA QUE S'AFAVORIA EL CATALà, ES MINIMITZAVA I DIDICULITZAVA L'Ús DEL CATALà.

CAP AL S.XVI, L'IMPRENTA VA CONTRIBUIR A L'EXPULSIó DEL CATALà, A VALèNCIA ES VAN PUBLICAR LES PRIMERES OBRES EN CASTELLà I MOLT POQUES EN CATALà. El PROCèS DE SUBSTITUCIó LITERàRIA DEL CATALàPEL CASTELLà ES VA ACCENTUAR AL LLARG DEL SEGLE XVII. LA LLENGUA PRòPIA VA SER ABANDONADA PELS ESCRIPTORS A CAUSA DEL PRESTIGI DEL CASTELLà. AQUEST CANVI NO ERA NATURAL SINó UNA QüESTIó DE PRESTIGI D'IMPOSICIó EXTERNA I D'ESNOBISME.

EL SEGLE XVI L'ENTUSIASME PEL LLATí COM A LLENGUA DE CULTURA VA ATURAR AL CATALà A LA UNIVERSITAR, ON S'ANAVA INTRODUINT EL CASTELLà. EN L'ENSENYAMENT PRIMàRI, PERó, ENCARA S'ESTUDIAVA EL CATALà.. LES ORDRES RELIGIOSES VAN ESTABLIR LA MODA DE PREDICAR EN CASTELLà. EL DARRER TERÇ DEL SEGLE XVIII L'ADMINISTRACIó VA DEIXAR D`USAR EL CATALà A CAUSA DELS FUNCIONàRIS CASTELLANS, LA INQUISICIó I LA INTRODUCCIó DEL CASTELLà A LES CLASSES ALTES. COM A CONSEQüèNCIA, EL CATALà DEIXA DE SER UNA LLENGUA FIXADA I PER UNITAT, NO Té REGULACIó I ES PLE DE DIALECTALISMES. EN AQUESTA éPOCA éS EL QUE S'ANOMENA LA CRISIS DE CONCIéNCIA IDIOMàTICA UNITàRIA.

EL DECRET DE N0OVA PLANTA TI LA POLíTICA LINGüíSTICA OFICIAL DURANT EL SEGLE XVII:

L'ANY 1700 CARLES II VA MORIR SENSE DECADèNCIA I ES PRODUïR LA GUERRA DE SUCCESSIó. FELIP IV VA GUANYAR LA GUERRA I ES PUBLICà EL DECRET DE NOVA PLANTA AL P AíS VALENCIà, LES ILLES BALEARS I A CATALUNYA. AMB AQUESTS TRES DECRETS ES VA ABOLIR EL RéGIM POLíTIC PROPI, VAN DESAPARèIXER LES INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN I ES VA PROHIBIR L'úS DEL CATALà A LA VIDA PúBLICA I OFICIAL.

EL CATALà VA DEIXAR DE SER LA LLENGUA OFICIAL I EL SEU LLOC EL VA OCUPAR EL CASTELLà. LES QüéSTIONS DE L'ÚS DE LA LLENGUA ES TROBEN A L'ARTICLE 4rt DEL DECRET. EL MERCAT DEL TREBALL ES VA OBRIR EL FUNCIONàRIS CASTELLANS I AQUEST FET AFAVORIR ENCARA MÉS LA CASTELLANITZACIó.

LES UNIVESITATS CATALANES VAN SER CLAUSURADES I ES VA CREAR LA DE CERVERA, AMB UN OBJECTIU CENTRALITZADOR I CASTELLANITZADOR.ES VA CANVIAR LA TOPONíMIA, XàTIVA, PER EXEMPLE, PASSà A DIR-SE SAN FELIP. PER ÚLTIM EL LLARG DEL SEGLE XVIII I PRINCIPIS DEL XIX VAN APARèIXER MESURES DE PROHIBICIONS DEL CATALà, A L'ESCOLA, ALS TRIBUNALS CIVILS I ECLESIàSTICS, ELS LLIBRES DE COMPTABILITAT I AL TEATRE VA SUCCEïR AQUEST FET.

COM ES POT VEURE LA SITUACIÓ DIGLòSSICA VA ABANÇAR I EL CASTELLà VA ASSOLIR EL GRAU DE LLENGUA DE PRESTIGI. LA GENT CONTINUAVA PARLANT EL CATALà PERó ES VA HABER D'ACOSTUMAR A L'IMPOSICIÓ DEL CASTELLà.

CONTINUïTAT DE L `US ORAL I ESCRIT DE LA CATALANA ( DES DEL DECRET DE NOVA PLANTA FINS A LA RENAIXENÇA ):

DURANT EL SEGLE SXVIII ES DESPRESTIGI DEL CATALà ES VEU ACCENTUAT PER PROHIBICIONS DEL SEU ÚS EN DETERMINATS á MBITS. EL CATALà QUEDA FORA DE LA VIDA PúBLICA I OFICIAL, COM A CONDEQüéNCIA DEL DECRET DE NOVA PLANTA I TAMBé DEIXA DE SER LA LLENGUA OFICIAL I éS SUBSTITUïT PEL CASTELLà.

ALTRES CONSEQüéNCIES DÀQUEST DECRET SóN LES SANCIONS PER L'ÚS DEL CATALà EN CERTS á MBITS, EL TANCAMENT DE LES UNIVERSITATS CATALANES I LA CREACIó DE LA UNIVERSITAT DE CERVERA AMB UNA POLíTICA CASTELLANITZADORA. ES VA CANVIAR LA TOPONíMIA, ES VA PROHIBIR EL CATALà EN LA AUDIèNCIA I ELS TRIBUNALS ECLESIàSTICS, EN ELS LLIBRES DE COMPTABILITAT, TEATRES, I ES PRETENIA QUE L'ESGLéSIA DEIXèS DE PREDICAR EN CATALà. MALGRAT TOTES AQUESTES PROHIBICIONS LA GENT CONTINUAVA PARLANT EL CATALà TOT I QUE ES VAN ACOSTUMAR AL LA DIGLòSSIA FINS A AQUEST MOMENT LA GENT NO ES VAS ACOSTUMAR AL CASTELLà. AL CAMP PER EXEMPLE HI HAGUé UN DESCONEIXAMENT GENERAL DE LA LLENGUA CASTELLANA A NIVELL ORAL.

LA LITERATURA CULTA VA CONTINUAR EN CASTELLà PERó NO TE GAIRE QUALITAT. EN CATALà ES PUBLIQUEN LLIBRES DE MATEMàTIQUES, ASTROLOGIA, AGRICULTURA, ASTRONOMIA, GAIREBé LLIBRES DE CIéNCIES, LITERATURA CULTA. PER UNA ALTRE BANDA TAMBé PODEM TROBAR LITERATURA DE CAIRE POPULAR, DIVERSOS CICLES DE POESIA, CANÇONS DE PANDERO, CORRANDES, NADALES, TEATRE POPULAR, PERó éS MOLT MINORITàRI. CAP A FINALS DEL SEGLE XVII APARéIXEN ESTUDIS REFERITS A LA LLENGUA CATALANA; “LA HISTòRIA DE LA LLENUA CATALANA” DE BASTERO, “GRAMATICA CATALANA” DE JOSEP ULLASTRES O L'OBRA DE BALDIRI REIXACH “INSTRUCCIONS PER A LA ENSENYANSA DE MINYONS”, QUE CONSTITUEIXEN UN FERVOSA DEFENSA DE LA LLENGUA CATALANA. AQUESTES DEFENSES, PERó, NO ES FAN COM A INSTRUMENT DE CULTURA SINó PARTINS D'ARGUMENTS SENTIMENTALS, ESTèTICS O PATRIOTES. LA LLENGUA DE CULTURA ÉS EL CASTELLà I HO CONTINUARà SENT.

LA RENAIXENÇA, IDEOLOGIA I USSOS LINGÜïSTICS:

DURANT LA PRIMERA MEITAT DEL S. XIX EL CASTELLà VA CONTINUAR SENT LA LLENGUA DE CULTUARA I PER TANT ES VA SEGUIR AMB LA DIGLóSSIA ENTRE EL CATALà I ELS CASTELLà. PREó AQUESTA ACTITUD CANVIARà SUBTANCIALMENT A MITJANS DEL SEGLE GRÀCIES AL MOVIMENT CATALANISTA I CULTURAL. AQUEST MOVIMENT TANT COMPLEX ÉS LA RENAIXENÇA, QUE VA LLIGADA AL MOVIMENT POLÍTIC I AL ROMANTISISME. POLITICAMENT VA LLIGAT A LA BURGUESIA QUE VA DEMANAR MéS PROTECCIONISME PER CATALUNYA I EN EL VESSANT CULTURAL ESTAVA LLIGAVA LLIGADA AL ROMANTISISME I A LA REIVINDICACIÓ DE LES CULTURES NACIONALS.

LA RENAIXENÇA VA NÉIXER A CATALUNYA L'ANY 1833 AMB LA PUBLICACIó DE “LA PàTRIA” DE BONAVENTURA CARLES ARIBAU I VA ARRIBAR EL SEU PUNT MéS ALGIT AMB EL TRIUMF DE VERDAGUER I GUIMERà ELS JOCS FLORALS. ELS OBJECTIUS MéS IMPORTANTS DE LA RENAIXENÇA SóN EL RETORN A L'EDAT MITJANA, LA DIBULGACIÓ DE CLàSSICA I MEDIEVALS, EL CONREU DE TOTS ELS GéNERES LITERáRIS, EL RETORN DE LA LITERATURA POPULAR QUE VA OTORGAR MéS EFICàCIA A LES INSTITUCIONS JA EXISTENS I PER úLTIM LA NORMALITZACIó I NORMATIVITZACIó DE LA LLENGUA .

CAP EL DARRER TERÇ DE SEGLE, ELS HOMES DE LA RENAIÇENXA VAN REIVINDICAR EL CATALá ELN ALTRES àMBITS CULTES I FORMALS, COM JA HABVIEN FET ANTERIORMENT AMB LA LITERATURA ( JOCS FLORALS ). AQUEST MOVIMENT ANAVA ACOMPANYAT DEL CAPITALISME PILíTC, ON HI PODEM TROBAR DOS CORRENT DIFERENCIADES, LA PROTECCIONISTA AMB VALENTí ALMIRALL AL FRONT I LA CONSERVADORA AMB BASES DE MANRERSA.

PER úLTIM, CAL DESTACAR QUE EL CATALà D'AQUESTA éPOCA

VA GUANYAR TERRENY, ES VA INICIAR EN LA POESIA I ES VA INTRODUIR EN LA PREMSA I EN LA RàDIO.

LA NORMALITZACIó: ANTECEDENTS, POMPEU FABRA I L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS:

LA RENAIXENÇA VA SERVIR PER PENDRE CONCIéNCIA DE LA MANCA D'UNITAT EN L' úS DE LA LLENGUA I EN EL SEGLE XIX L'INTERéS PER LA LLENGUA CATALANA VA AUGMENTAR. A L'HORA DE BUSCAR UN MODEL DE LA LLENGUA SORGIREN DUES TENDèNCIES LINGüíSTIQUES, LA D'AQUEL QUE PROMULGAVEN EL CATALà “ACADéMIC” I LA D'AQUELSS QUE DEFENSAVEN EL CATALà “QUE ARA ES PARLA”. ELS PARTIDàRIS DEL CATALà ACADéMIC DEFENSAVEN UN MODEL BASAT EN LA LLENGUA LLATINA. EN CANVI ELS ALTRES VOLIEN FER SERVIR UN MODEL POPULAR, ACCESIBLE PER A TOTHOM, ENCARA QUE AQUESTA FóS UNA LLENGUA PLENA DE BARNERISMES.

CAP EL 1890 LA REVISTA “L'AVENÇ” ENCAPÇALAR UNA CAMPANYA LINGüíSTICA PER FONAMENTAR EL FUTUR DE LA LLENGUA LITERàRIA CATALANA. EN AQUESTA CAMPANYA VAN INTERVENIR JOAQUIM CASAS CARBó, L'EDITOR JAUME MASSó I TORRENTS, ALEXANDRE CORTADA I POMPEU FABRA, ENTRE D'ALTRES. AQUEST ÚLTIM VA REGIR DINTRE DEL GRUP DE LA REVISTA. QUAN TENIA VINT-I-TRES ANYS VA PUBLICAR “ENSAYO DE GRáMATICA DEL CATALáN”.

POMPEU FABRA VA PARTICI`PAR EN EL PRIMER CONGRéS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA I AQUEST FET LI DONAR UN GRAN PRESTIGI INTEL·LECTUAL. EXERCí UN PAPER IMPORTANT EN L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS I N'ESDEVINGUé PRESIDENT DE LA SECCIó FILOLòGICA. EN 1932 VA PUBLICAR “EL DICCIONàRI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA” I FOU NOMBRAT PROFESSOR DE LA CáTEDRA DE LA UNIVESITAT DE BARCELONA.

ENRIC PRAT DE LA RIBA FUNDà L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS EN L'ANY 1907 AMB L'OBJECTIU D'INVESTIGAR CIENTIFICAMENT TOTS ELS ELEMENTS DE LA CULTURA CATALANA. L'INSTITUT INICIà LA SEVA TASCA A PARTIR DE LA CREACIó DE LA SECCIó HISTòRICO ARQUEOLòGICA , PERó L'ANY 1911 ES CREAREN DUES SECCIONS MéS, LA FILOLóGICA I LA DE CIèNCIES I VA ANAR CREIXENT FINS TENIR CINC SECCIONS L'ANY 1968, LA DE FILOSOFÍA I LA DE CIèNCIES SOCIALS.

L'OFICIALITZACIó DE LA LLENGUA:

LA SITUACIó DEL CATALà VA LLIGADA ELS CANVIS PILíTICS QUE ES VAN PRODUIR EN L'éPOCA COM LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA I LA RESTAURACIÓ DE LA SEGONA REPúBLICA. EL CATALÀ APARTIR DE L'ACABAMENT DE LA GUERRA EN L'ANY 1939 VA GUANYAR MéS TERRENY.

EN L'ENSANYAMENT, LA LLENGUA CATALANA ES VA INCORPORAR MOLT LENTAMENT JA QUE LES PROHIBICIONS DECRETAVEN CONTRA L'ENSENYANÇA DEL CATALà.

AMB LA INSTAURACIÓ DE LA SEGONA REPúBLICA DEL 1931 AL 1939, CATALUNYA VA RECUPERAR LES SEVES INSTITUCIONS DE GOVERN : LA GENERALITAT I EL PARLAMENT. L'ANY 1932 S'APROVÀ L'ESTATUT D'AUTONIMIA QUÈ REGULÀ LA COOFICIALITAT DE LA LLENGUA CATALANA. AQUEST ESTATUT PENETRà EN L'ADMINISTRACIó PúBLICA, ELS AJUNTAMENTS I EN LA NORMATIVA LEGISLATIVA .

L'ANY 1932 ES VA CREAR LA UNIVERSITAT AUTòNOMA DE BARCELONA QUE EXERCí UN CONSIDERABLE ESFORÇ CATALANITZADOR. PEL QUE FA ALS MITJANS DE COMUNICACIó, DIFERENTS EMISORES VAN TRANSMéTRE EN CATALA PART DE LA PROGRAMACIó I DIVERSOS DIàRIS TAMBé UTILITZAVEN LA LLENGUA CATALANA. PER úLTIM PODRIEM DIR QUE VA AUGMENTAR CONSEDERABLEMENT LA PUBLICACIó DE LLIBRES EN CTALà.

EL FRANQUISME: LA PERSECUCIÓ POLíTICA DE LA LLENGUA I LA PèRDUA D'AMBITS D'Ús.

QUAN ELS PAïSOS CATALANS, ARRAN DE LA SEGONA REPúBLICA, COMENÇAVEN A GAUDIR D'UNA ÒPTIMA SITUACIÓ PER NORMALITZAR LA VIDA DEMÓCRATA I LA SEVA LLENGUA, ESCLATÀ LA REBEL·LIÓ MILITAR.

LA VICTÒRIA DE FRANCO COMPORTÀ LA PÈRDUA DE LES LLIBERTATS I INSTITUCIONS DE TOTS ELS PAÏSOS CATALANS I EL COMENÇAMENT D'UNA BRUTAL REPRESSIÓ CONTRA LA CULTURA I SOBRETOT CONTRA LA LLENGUA CATALANA. EN EFECTE L'ANY 1938EL MINISTERI DE GOVERNACIÓ PROMULGÀ UNA ORDRE PROHIBINT A TOT L'ESTAT L'ÚS PÚBLIC DE LES LLENGÜEES DIFERENTS A L'ESPANYOL.

EL FRANQUISME ES PROPOSÀ LA DESTRUCCIÓ DE LA CULTURA I L'IDIOMA CATALÀ. AMB LA PROMULGACIÓ D'UNA LLEIU QUE DEIXAVA SENSE EFECTE L'ESTRATUT D'AUTONIMIA, LA LLENGUA CATALANA DESAPARAGUÉ DE TOTS ELS ORGANISMES JURÍDICS. LA UNIVERSITAT VA SER COMPLETAMENT DESMANTELLADA. LES INSTITUCIONS CULTURALS I LES ESCOLES DE LA GENERALITAT FÓREN CLAUSURADES. EN L'ENSENYAMENT PRIMÀRI I SECUNNDÀRI S'ESTABLIREN UNS NOUS PROGRAMES D'ESTUDI AMB UNA FORTA CÀRREGA IDEOLÓGICA DE SIGNE NACIONALISTA I FEIXISTA.

LA PERSECUCIÓ CONTRA LA LLENGUA I LA CULTURA CATALANA PER PART DEL VENCEDORS DE LA GUERRA ARRIBAR A SER TAN ABSOLUTA QUE QUALSEVOL REEFERÈNCIA DE CATALANITAT ES SUPRIMIA. EL NOM MATEIX DE CATALUNYA DESAPARAGUÉ DE MOLTES INSTITUCIONS, ELS HIMNES CATALANS, ELS ESCUTS I LES SENYERES...

EL CASTELLÀ FOU IMPOSSAT EN TOTS ELS SERVEIS PÚBLICS, COM EL CIMENA, EL TEATRE, LA PREMSA O LA RÀDIO. TAMBÉ ES VA OBLIGAR A CANVIAR ELS ANUNCIS ESCRITS EN CATALÀ I NOMÉS ES PODIE EMPRAR EL CATALÀ AN LA VIDA FAMILIAR. EN EL PAÍS VALENCIÀ I EN LE ILLES TAMBÉ ES VA IMPOSSAR LA CASTELLANITZACIÓ.

RESISTÈNCIA CULTURAL I LINGÜÍSTICA:

DURANT ELS ANYS QUARANTA ES FORMAREN ELS PRIMERS NUCLIS DE RESISTÈNCIA A L'INTERIOR I A L'EXTERIOR DELS PAÏSOS CATALANS. LA FÍ DE LA GUERRA HAVIA IMPLICAT LA FRAGMENTACIÓ I LA DISPERSIÓ DELA INTEL·LECTUALITAT CATALANA. S'ORGATITZÀ UNA VIDA CULTURAL CLANDESTINA, L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS REPRENGUÉ LES ACTIVITATS EN LA CLANDESTINITAT I APARAGUEREN, TAMBÉ CLANDESTINES ALGUNES EDITORIALS I REVISTES COM LA DEL CANIGÓ O LA FÓRUM.

EN L'ÉPOCA DEL ANYS CINQUANTA L'ESCOLTISME, SOTA EL GUIATGE DEL MOSSÉN A. BATLLE, VA ESFORÇAR-SE PER AJUDAR LA SOCIETAT S DESVETLLAR LA CONCIÈNCIA NACIONAL. ES FORMÀREN UNA SÉRIE DE GRUPS INTEGRATS PER JOVES AMB EL PRÓPOSIT DE DUR A TERME ACCIONS CÍVIQUES CATALANES.

L'ANY 1961 VA SORGIR EL MOVIMENT DE LA “NOVA CANÇÓ”; ES CREARESN NOVES INSTITUCIONS, APAREGUEREN NOVES REVISTES I SETMANÀRIS I ES CREÀ LA PRIMERA CÀTEDRA DE LLENGUA ILITERATURA CATALANES A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.

AMB LA MORT DE FRANCO EL 1975, L'ESTAT ESPANYOL INICIÀ UNA NOVA POLÍTICA, QUE CULMINÀ AMB LA INSTAURACIÓ DEL SISTEMA DEMÓCRATA. L'ANY 1977 JOSEP TARREDELLES FOU NOMBRAT PRESIDENT DE LA GENERALITAT PROVISIONAL I EL 1979 S'APROVÀ L'ESTATUT D'AUTONOMIA. LLAVORS APARAGUÉ EL PRIMER DIÀRI EN CATALA “L'AVUI” I ES CELEBRÀ EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA QUE REIVINDICÀ LA CULTURA DEL PAÏSOS CATALANS I DEMANÀ L'OFICIALITAT DE LA LLENGUA. POER TANT EL CATALÀ S'INCORPORÀ A L'ENSENYAMENT I L'ESTATUT D'AUTONIMIA DEL 1979 DECLARÀ EL CATALÀ LLENGUA OFICIAL.

LA SITUACIÓ ACTUAL: EL MARC LEGAL, ACTITUTS DAVANT LA LLENGUA, ÚS EN ELS DIFERENTS SECTORS.

D'ENÇÀ LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA LA REINSTAURACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA,DEL CONCELL ISNSULAR DE LES ILLES I LA GENERALITAT VALENCIANA , LA SITUACIÓ DE LLA LLENGUA CATALANA VA CANVIAR SUBSTANCIALMENT. EN ELS RESPECTIUS TERRITORIS HI VA HAVER-HI ESTATUTS D'AUTONOMIA QUE ESTABLÍEN LA COFICIALITAT DELS TERRITORIS DE LA LLENGUA CATALANA. EN ELS TRES TERRITORIS VAN AUGMENTAR LES NORMES DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA.

AVUI EN DIA A CATALUNYA ÉS ON EL CATALÀ HA AVANÇAT MÉ SI EN MOLTS ÁMBITS SOBRETOT EN Ñ'ENSENYAMENT I EN L'ADMINISTRACIÓ. PERÒ HI HA ALTRE ÀMBITS EN ELS QUALS ENCARA FALTA AVANÇAR MÉS. EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, EN LES TELEVISIONS PRIVADES NO APAREIX. A PARTIR DE LA NOVA LLEI, LES TELEVISIONS PRIVADES HAURAN D'EMETRE EN CATALÀ. AL MATEIX QUE LA RÀDIO. EL CINEMA, DISCS O VIDEOS SÓN EL CAASTELLÀ PERÒ HI HAURÀ QUOTES PER PODER-HO DOBLAR AL CATALÀ.

EN L'ENSENYAMENT TOTES LES CLASSES ES FAN EN CATALÀ. EN L'ADMINISTRACIÓ TAMBÉ ES MOLT PRESENT LA LLENGUA CATALANA. PERÓ EN CANVI EN EL MÓN ECONÓMIC ENCARA ES PARLA MÉS EL CASTELLÀ. I EN EL MÓN DE LES EMPRESES E DEMANARAN CERTS DOCUMENTS EN CATALÀ I TAMBÉ S'HAURÀ D'ATENDRE AL PÚBLIC EN CATALÀ. EN LA INDUSTRIA DEL LIBRE I DE LA CIÈNCIA HI HA PUBLICAIONS EN CATALÀ I CADA VEGADA VA MILLORANT LA SITUACIÓ.

ESPECTES QUE DIFICULTEN LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA:

DES DEL PUNT DE VISTA DEMOGRÀFIC, CAL CENTRAR L'ATENCIÓ ELS QUE HAN ARRIBAT AL PAÍS FA POC.S'HA DE DIR QUE MOLTS JOVES QUE HAN FET L'ENSENYAMENT AMB CATALÀ NO EL PARLEN. AIXÍ QUE NO S'HA D'ENTENDRE LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA COM UNA RESPONSABILITAT DE L'ENSENYANÇA EXCLUSIVAMENT. D'AQUESTA MANERA EL LLEURE I LA FEINA SÓN DOS DELS ESPECTES QUE DIFICULTEN LA NORMALITZACIÓ.

SENSE LA COL·LABORACIÓ DE LA SOCIETAT NO ÉS POSSIBLE UN BON PROCÉS DE NORMALITZACIÓ. AIXÍ QUE FA FALTA LA INTERVENCIÓ DE PERSONES O GRUPS QUE IMPULSIN L'EXTENSIÓ DEL CATALÀ, AMB EL RECOLZAMENT DEL GOVERN.