ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA

EDAT MITJANA (S.V 1476 - S.XV 1453)

GUILLEM DE BERGUEDÀ (1138 - 1196)

Senyor feudal, violent, utilitzà poesia com arma per atacar els seus enemics.

“Cançoneta leu e plana”: Caricatura de Ponç Mataplana, sobre els defectes físics del seu enemic, sobre la seva soposada homosexualitat i vicis morals.

(Critica social)

CERVERÍ DE GIRONA (1259 - 1285)”Guillem de Cervera”

Trobador al Servei de les corts. El seu cançoner es un dels més extens i rics de la poesia trobadoresca.

“No.l prenatz lo fals marit”: Aconsellar una dona perquè refusi del marit que li han imposat o proposat i accepti làmic que ella prefereix.

(Amor)

RAMON LLULL (1232 - 1316)

Les seves obres es dediquen a l'art acudint a les fabules d'animals,poesia,novel.la…per fer més comprensible el missatge de l'art.

“A vos dona verge santa Maria”: Consta de dues parts, a la primera, tenen lloc unes lloances marianes, a la segona exposa el programa lul.lià de conversió de l'infidel i de reforma de la societat cristiana.

(Critica social)

ANSELM TURMEDA (1375 - 1423)

La seva obra és escrita en català i arab, duplicitat lingüística i de de contingut, ja que en alguns textos defensa la visió cristiana del món com en altres fa una clara apología de l'islam.

“Elogi dels diners”: Recull de consells de bona conducta, el tema es el triomf de la moneda, del poder dels diners a la societat. El diner es el deu de la terra capaç d'obrar miracles.

(Critica social)

JORDI DE SANT JORDI (1416 - 1424)

Poeta cortesià músic excel.lent al servei del rei Alfons el Magnànim.

“Presoner”: Episodi d'un dia real de la vida de l'autor i s'allunya de la tradició trobadoresca. El 30 de Maig del 1423 un condottiere; Francesco Sforza entra per sorpresa a Nàpols, vencé les forces d'Alfons i feu pressones a molts cavallers catalans i aragonesos. La poesía es una petició adreçada al monarca perquè agilitzi els tràmits d'alliberament propi i dels seus companys. (“Desert d'àmics, de béns e de senyor”)

(Pàtria)

AUSIÀS MARCH (1400 - 1459)

S'interessà en la pasió amorosa i les seves patologies en el conflicto entre el desig i la conciència moral.

“Colguen les gents ab alegria festes”: L'enamorat desesperat d'obtenir l'amor de la dona, es veu abocat a la mort simbòlica.

“Així com cell qui es veu prop de la mort”: L'amor com una navegació perillosa.

(Amor)

JOAN ROÍS DE CORELLA (1435 - 1497)

Es autor de poesies líriques (profanes i religioses) de prosses i de literatura religiosa.

“Ab los peus verds, los ulls e celles negres”: El tema es la mort per l'amor. Consta de dues parts, una introducció descriptiva i una balada, trista. L'amant tímid que no gossa a manifestar l'amor a la seva dama, morirà si aquesta no el mira. (“Balada de la garsa i l'esmerla”)

(Amor)

RENAIXEMENT (S.XVI 1520 - 1600)

CANÇÓ POPULAR

Anónima, orígens en un autor, el poble transmet oralmente, passen de generació en generació amb canvis.

“A la vora de la mar n'hi ha una donzella”: Podría ser una cançó originària de Catalunya, el rapte de les doncelles sovint per fer-les entrar en el mercat d'esclaus. Aquí la noia es casarà amb el rei d'Anglaterra, però busca evadir-sede la vida cuotidiana amb una aventura d'amor (sovint catalitza en un rapte). Diáleg entre el mariner i la donzella que broda.

(Amor)

BARROC ( o EDAT MODERNA) (1600 - 1750)

FRANCESC VICENT GARCIA (1579 - 1623)

Màxim representant del barroc català. Hi domina la poesia moral, irònic quan tracta temes de la fortuna, o satíric quan l'objectiu es la societat i els seus costums.

“A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil”: Retrat d'una dona que té els cabells negres, passió amorosa de l'enamorat que l'observa atònit.

(Amor)

S.XIX (1801 - 1900)

BONAVENTURA CARLES ARIBAU (1798 - 1862)

Home d'amplia i diversa cultura, atribuí a la introducció dels grans autors romàntics, divulga les idees de Friedrich von Schiller.

“La pàtria”: Felicitació al patró en el dia del seu sant - Aribau i Remisa- catalans, es trovaben lluny de la terra, l'evocació del país desde la distància, es un poema romàntic.

(Pàtria)

TEODOR LLORENTE (1836 - 1911)

S'interessà substancialment per l'us del català a la poesia i per establir lligams entre els poetes dels distints territoris catalans.

“Vora el barranc del algadins”: Oda de la terra de l'infantessa, en què el paissatge s'elabora desde una òptica consumista, la contemplació afectada i sentimental de l'indret provoca la seva idealització.

(Pàtria)

JACINT VERDAGUER (1845 - 1902)

Es el gran creador del català literari modern. Conreà la prosa en dietaris i narracions de viatge.

“Vora el mar”: Text sobre la poesia, i una reflexió desenganyada en un moment de la carrera poètica verdagueriana, la qual passa per un canvi d'orientació religiosa.

“Los dos campanars”: Meditació sobre les ruïnes dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, aleshores en un estat lamentable.

(Paisatge)

S.XX (1901 - 2000)

MIQUEL COSTA I LLOBERA (1854 - 1922)

Experimentà la influència del corrent romàntic.

“El pi de Formentor”: Paissatge familiar, biogràfic i sentimental. Escrit en unes circumstàncies personals travessades per dubtes i incertesses.

(Paisatge)

JOAN MARAGALL (1860-1911)

Poeta i intel.lectual de referència del Modernisme.

“La vaca cega”: Sinceritat del sentiment davant la natura.

(Paisatge)

“Oda a Espanya”: Hi aborda el tema nacionalista. Fa referència a la crisi colonial generada per la Guerra de Cuba.

(Critica social)

JOAN ALCOVER (1854 - 1926)

“La Balanguera”: Himne oficial de Mallorca. Una visió lírica i humanitzada del paissatge malllorquí a travès d'alguns dels seus indrets i personatges més característics, a travès del record personal.

(Paisatge)

MARIA-ANTÒNIA SALVÀ (1869 - 1958)

La primera poeta moderna de la tradició literària catalana.La seva obra obtinguè un reconeixement inmediat per la capacitat lírica de descubrir la belles i riquesa rítmica.

“Lencís que fuig”: La contemplació de la natura, l'amor la bellesa i la seva fugacitat.

(Paisatge)

JOSEP CARNER (1884 - 1970)

“Cançoneta incerta”: S'utilitza la cancó d'arrel popular. El tema es la interrogació general sobre l'enigma de la vida i els seus riscos.

(Mort)

“Bélgica”: Poema què acompanya Josep Caner al llarg de la seva vida i mostra com vida i literatura formen un tot indestriable. El poeta hi reflexiona sobre el país que l'acull els darrers anys de la seva vida. Hi trobem sobretot el dolor, la soledat.

(Pàtria)

JOSEP M. JUNOY (1887-1955)

Es convertí en líder ideològic del cubisme en pintura i del cubofuturisme en literatura catalana.

“Oda a Guynemer”: Cal.ligrama que presenta al jove aviador Georges Guynemer que morí en combat aeri quan ja s'havia convertit en una llegenda vivent. Guynemer encarna l'heroi modern, jove, generòs i arriscat i el presenta juntament amb un mite: l'avió.

(Mort)

JOAN SALVAT PAPASSEIT (1894 - 1924)

Inquietud futurista de l'autor per incorporar els avenços tècnics a l'art

“Tot l'enyor de demà”: Descrpició en moviment en la que insisteix en el tranvía i l'aeroplà. Fa una enumeració dels espais i dels seus habitants, de la vida cuotidiana. Barri de l'autor ”la Barceloneta”.

“Com se que es besa”: És el cal.ligrama central del poema de la rosa als llavis. El cal.ligrama explica l'història d'amor jove i sensual. Ho fa tot recollint alguns dels aspectes centrals de la poesia salvatiana i per això s'ha convertit en un dels poemes més emblematics de Salvat i l'avantguardisme català.

(Amor)

JOSEP M. DE SAGARRA (1894 - 1961)

És convertí en un dels poetes més populars i reconeguts malgrat la seva jovenesa.

“Vinyes verdes vora el mar”: Paissatge descrit es el Port de la Selva, a la costa Brava, encara que s'hi descriu una bellessa amb els olors,colors…no s'amaga el sentiment adolorit del poeta a causa de l'amor i busca cònsol en el paissatge descrit.

(Paissatge - amor)

“Aiguamarina”: Proposta concreta de la vida lligada a la literatura, la quotidianitat i l'amor amb l'escull ineludible de la mort.El poeta es fa ressò del clima d'optimisme i catalanitat que es viu als any 20 i 30. (Paissatge-mort/amor-critica social)

CLEMENTINA ARDERIU (1889 - 1976)

“El pendís”: Reflexió sobre la dificultat de trobar un espai físic i mental.

(Critica social)

CARLES RIBA (1893 - 1959)

Riba s'hi mostra com un poeta simbolista que porta la poesía catalana a la més plena modernitat.

“Que jo no sigui més com un ocell tot sol”: El poeta busca la seva identitat amb relació als altres, la seva posició en la societat però se sent sol, però desprès el tema del destí personal es transforma en reflexió general, es plantejada la funció del poeta en la societat contemporànea.

“Súnion !T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria”: Representa la importancia de la tradició grega (literària i cultural) en un moment històric que podia esdevenir el final de la llengua i cultura catalanes. Record del temple de Súnion, a Delfos, reconforta al poeta alegría.

(Critica Social)

BARTOMEU ROSELLÓ-PÒRCEL (1913 - 1938)

“A Mallorca, durant la Guerra Civil”: Expressa tot l'enyorament que el jove poeta sent lluny de la seva terra i separat dels seus pares que no tornarà a veure.

(Pàtria)

MÀRIUS TORRES (1910 - 1942)

“La ciutat llunyana”: La ciutat s'enfonsa perquè també ha perdut la seva redemptora (la ciutat dels ideals), el model platònic d'arrel noucentista que, resta amb expectativas a persar de tot, de futur en el món de les idees.

(Pàtria)

AGUSTÍ BARTA (1908 - 1982)

La seva obra s'ha desenvolupat entorn dos nuclis: l'home i la mitologia.

“Oda a Catalunya des dels tròpics”: L'home vist en totes les situacions que reclamen voluntat, força, desig de superació i salvació individual i col.lectiva que, es vincula amb els subtemes de l'amistad i l'amor, l'antibel.licisme, l'esperança, la pàtria i el poble.

(Pàtria)

J.V FOIX (1894 - 1987)

“Sol i de Dol i amb vatusta gonella”: Reflexió sobre la soledad de l'home modern en un món dominat per la teconologia.

“Es quan dormo que hi veig clar”: Conjur de bruixes per assolir un desig amagat del jo poètic: matar el monstre amb una agulla de cosir sacs. És el somni d'una esperança de llibertat que no morirà. Catalanisme radical de Foix.

(Critica social)

SALVADOR ESPRIU (1913 - 1985)

“Assaig de càntic en el temple”: Tema de l'exili interior, l'exili dels qui es van quedar al pais i van viure la llarga repressió del granuisme.

(Critica social)

“Cançó del matí encalmat”: El culte als mots, que enllaça directament amb el misteri de la mort i de l'origen de la vida, per projectar-se camp al misteri de la divinitat.En darrer terme, l'interès d'Espriu és el de la salvació de la llengua.

(Mort)

PERE QUART (1899 - 1986) “JOAN OLIVERA”

Mestre de la ironia, escèptic, pesimista, inconformista, radical i defensor de la justicia i la llibertat.

“Corrandes d'exili”: Lamentació per tenir que abandonar la seva terra natal a causa de la guerra.

“Vacances pagades”: Us del racionalisme escèptic i de l'humor irònic davant una realitat que li forneix constantmen situacions que en motiven la crítica.

(Critica social)

ROSA LEVERONI (1910 - 1985)

Asenyala una certa normalitat de la incorporació de la dona a la literatura.

“No em preguntis, amor, perquè t'estimo”: La poeta expressa el seu delit amoròs extrem mès enllà de la raó i del temps.

(Amor)

JOAN VINYOLI (1914 - 1984)

“Les Boies”: Es replanteja la creció poètica com un viatge en mar perilllosa a la recerca d'un port, que es el retorn a un mateix.

(Paissatge)

GABRIEL FERRATER (1922 - 1972)

Poesia basada en l'experència de les relacions humanes, dones.

“Floral” i “Cambra de tardor”: Les relacions amoroses i eròtiques amb les dones i el pas del temps i la reflexió sobre la vida amb la melancolia del pas del temps.

(Amor - mort )

JOAN BROSSA (1919 - 1998)

Principals introductor de la poesia visual catalana.

“Poema”: Expressa un llenguatge internacional de les seves crítiques a la societat. (Forma de pistola)

“Eco”: Relació entre les paraules i les causes, consell per a la supervivencia, dins d'una filosofia de la vida molt particular de Brossa (filosòfic).

(Critica social)

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924 - 1993)

“Els amants”: L'elementalitat de la vida de cada dia, la fam , el sexe , la mort, però també un testimoni de la realitat dels anys més durs de la violència del Franquisme.

(Critica social)

MIQUEL MARTÍ I POL (1929 - 2003)

Comprimís amb el poble i la classe treballadora ala qual pertany.

“Lelionor”: El treball constant i humil que es va tramiten amb le sgeneracions, el silenci adolorit d'una dona.

(Critica social)

MARIA MERCÈ MARÇAL (1952 - 1998)

“Brida”: Exaltació al cant, un crit de llibertat que s'alça contra les pautes socials, però, també literàries.

(Critica social)