FILO = amor

SOFIA = sabiesa

La filosofia va promoure una nova visió del món

La filosofia va substituir a la mitologia. ( religió grega conjunt de mites )

La filosofia fa fora als Dèus de la mitologia grega.

La filosofia és una manera d´expressar la realitat

Els filòsofs van començar a filosofar per ser feliços idea de Sócrates.

Pregunta dels èssers humans : com ser feliços?

Aristòtil deia que l´home ue busca la saviesa té una vida contemplativa i això fa tenir una vida feliç forma de vida.

2 tasques de la filosofia:

* saber per saber

* saber i saber viure bé.

Filòsof és aquell que busca la saviesa . Estima la saviesa que encara no té.

Saví és aquell que ja té la saviesa.

La filosofia està entre el SAVI i l´IGNORANT.

Els grecs deien que els que eren savis o eren Déu o eren nezis ( estúpids).

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA.

• va aparèixer a la Grècia clàssica al s. VI aC. ( Milet ) milet no es troba a la grècia actual, es troba a turquia.--> metrópoli de + de 90 colònies.

PER QUÈ VA APARÈIXER A MILET?

• pel seu lloc estratègic i geogràfic.

• Era un lloc de trànsit

• Era el centre d´intercanvis comercials

SOCIETAT DE MILET.

• la Grècia antita estava formada per Polis politicament independents.

• A cada poli manava l´aristocràcia i els nobles.

• Els nobles es creien que eren nobles parque descendien de Dèu i creien que sols ells podien governar.

• a Milet no goboernava la noblesa sinó la BURGESIA COMERCIAL.

• Posseïen vaixells i la capacitat de comerciar.

• La burgesia es volia desfer de la noblesa

• Gràcies a la burguesía van aparèixer els filòsofs.

Quan es parla de MITOLOGIA NOBLESA

Quan es parla de FILOSOFIA BURGESIA.

EN MILET EXISTIA UN DRET la llibertat de pensament.

Sense aquest dret no hauria hagut filosofia.

• OCI.

Hi havia gent que disposava de temps lliure. ( fills dels burgesos ) Sense aquesta gent no hi hauria hagut filosofia

IDEES DE LA FILOSOFIA

• la natura és un conjunt de forces naturals

• el món es presenta com una totalitat ordenada de fenòmens

• la idea de necessitat va substituir a l´arbitrarietat

• el descobriment i l´ús de la raó.

Amb la filosofia apareéis el pensament racioansl

Les despostes ja no són imaginatives.

QUÈ ÉS EL FOC? És un porcés de combustió.

4 GRANS IMPULSOS PER FILOSOFAR

• L´ADMIRACIÓ O LA RAÓen el mite ja hi havia admiració encara que les despostes eren imaginatives.

• EL DUBTE és el sentit de no quedar-se satisfet amb una sola desposta i buscar-ne més.

• LA IGNORÀNCIA

• LES SITUACIONS LÍMITS pensadors del s. XX ( sixtencialistes ). Van parlar de l´existència humana.

Situació límit és quan jugues amb la mort ( moments e que la teva existencia trontolla i tot cambia: la gent es pregunta QUÈ ÉS LA MORT? ¿PER QUÈ ENS MORIM?... preguntes filosòfiques ).

EX: Ramon San Pedro va viure ua situació límit.

Home de 25 anys molt actiu i a punt de casar-se tot el seu futur queda estancat per un accident de cotxe. Intenta trobar un sentit a la seva existencia fins que s´adona que això no es vida. (MAR ADENTRO ).

LA FILOSOFIA NO ÉS UN SABER ÚTIL.

SABER ÚTIL significa que ens facilita la vida material.

La filosofia en haches sentit no és útil parque no et dona un confort material.

És útil en buscar la veritat, la felicitat… d´una manera espiritual.

MITE I FOLOSOFIA.

Mite narració fantàstica i sagrada a la qual hi ha Dèus i forces naturals.

DÈUS DE LA MITOLOGIA GREGA :

• són antropomòrfics tenen forma humana: interior/exterior

• personifiquen els elements de la natura

• són providencials intervenen constantment en el món.

• Son arbitràris no segueixen un mateix criteri.

Abans que hi hagués filosoifa ja havien preguntes però les despostes ls donava el mite.

Tales deia : “tot està plé de Dèus “ ( es dèus estan en qualsevol lloc de la realitat ).

En el mite les preguntes són racionals per què plou?

Les despostes són imaginatives per què Zeus vol

Els homes a l´antiga Grècia vivien atemorits perque els Dèus eren arbitràris ( podien estar enfadats o no ).

¿La filosofía es una ciencia?

abans la filosofia es considerava una ciencia però ara no.

La filosofia i la ciencia són sabers racionals ja que intenten averiguar la realitat.

ELS ENUNCIATS QUE FAN SERVIR SÓN DIFERENTS.

ENUNCIAT frase a la qual s´afirma una cosa d´un subjecte. SUBJ + PRED

Els enunciats poden ser científics o no.

ENUNCIATS CIENTÍFICS.

• L´aigua es congela a partir de 0º

• Els metalls es dilaten amb el calor.

Enunciats que fan referència a fets o a fenòmens.

Aquests enunciats es caracteritzen perquè són observables i es poden demostrar i mesurar.

Son científics pq es poden demostrar i es poden verificar empíricament

( veure si aquell enunciat és fals o vertader )

• l´aigua es congela a partir de 40º enunciat científic fals.

Els enunciats científics es comproven comparant els fets amb els fenòmens.

ENUNCIATS NO CIENTÍFICS.

Dèu existeix ( e. teològic )

No fa referència ni a fets ni a fenòmens.

Com deu no pot ser observat no és un objecte científic.

aquest enunciat no es pot verificar empiricament, per poder-lo verificar Deu hauria de ser un fenomen.

aquest enunciat es basa en la creença de la fe.

aquest quadre de miró és molt bell ( e. filosòfic de la estètica)

no pot ser veirifcat perque la bellesa no és un objectiu.sinó que és subjectiu de cadascú.

La bellesa no pot ser observada per tothom ( questio relativa )

Aquest enunciat és una valoració positiva.

La bellesa no és un fenomen ja que no sempre es veu de la mateixa manera

la maria es molt bona persona ( E. ètic ).

Enunciat de valoració

Enunciat en el ue estàs jutjant una bondad d´una persona.

Valor moral.

La felicitat consisteix en el plaer. ( E. ètic )

Afirmació general d´un filòsof.

No es pot verificar

QUÈ ÉS LA FELICITAT ¿ ningú es posa d´acord del que és.

DIFERÈNCIA D´ACTITUD.

Al científic li preocupa els fenòmens o fets

• el mon del cientíic és limitat ( es posa límits en les seves investigacions )

per què existeix l´univers? pregnta q es fa el científic però que solamente explica com es va formar.

Al filòsof li preocupa: la totalitat del que hi ha ( els filòsofs no es posen limits )

OBJECTIU

Al científic l´interessa: (la ciencia és útil)

• explicar ( teories o lleis ) explicar comportaments de fenòmens. El científic quan explica fa teoria.

• Predir dir el que passarà

• Dominar posar la naturalesa al seu Server.S´encarrega c. aplicada ( tecnologies i enginyeries ).

Al filòsof l´interessa:

• conèixer la realitat ( conèixer les raons últimes de tot )

• saber pers aber la pretenció està en l´autorealització humana

• assolir la veritat.

EL MÈTODE.

MÈTODES CIENTÍFICS

• observació

• medició ( utilitzant la matemàtica)

• comprovació

MÈTODES FILOSÒFICS filosofia arguments mitjançant la lògica ( c. dels raonaments )

• M. empiricoracional

• M. empirista

• M. racionalista

MÈTODE EMPIRICORACIONAL ( M. d´Aristòtil ).

FONTS DE CONEIXEMENT:

• ELS SENTITS ( facultat sensible )

A través dels sentits trobem dades de les coses que ens envolten ( dades empiriques ).

Tota la informació dels sentits és analitzada per la raó.

• LA RAÓ O ENTENIMENT ( facultat intel·lectual )

A través de nosaltres trobem idees.

Facultat que ens permet pensar

La substància de la raó és permanent i universal.

Aquestes dues fonts són complementàries ( treballen juntes )

EX : què és l´èsser humà ? pregunta universal

El punt de partida per cnt una pregunta són els sentits.

Els èssers humans són diferents I en procés de canvi constant ( no sempre nom igual ).

La raó vol conèxer a tots els homes en general.

La raó és la substància de l´èsser humà.

MÈTODE EMPIRISTA . s. XVII i XVIII

AUTORS Hume, Locke, Berkeley.

Els empiristes al nèixer tenen la ment humana com un paper en blanc

Totes les idees que arriben a tenir les han d´adquirir i vénen de fora.

DOS TPIUS DE CONEIXEMENT:

• experiencia ( veritat de fe ) ciències empiriques que són les naturals i les socials. Son empiriques perque estudien fets i fenomens.

• Raó cineicas formals. Estudien relacions entre idees .

No estudien ni fets ni fenomens ex. Mates i lògica

Aquests dos coneixments no van units

El ferro és un metall enunciat empíric de l´experiència. El ferro és una cosa que la podem tocar i observar.

Comprovació dels e. cientifics empiricament. Comparant l´enunciat amb els fets i si concorden es que veritat de fe que és l´experiència.

2+3=5 enunciat de la ciencia formal. Matemàtic.

Fa referència a idees i formes ( idees numèriques ). Idees formades per la ment humana.

La matematica no et dona coneixement del món.

Com es comprova aquest enunciat? la raó és la que determina si és vertader o no.

La raó intenta derivar el resultat mitjançant el teorema dela suma.

Les mates és una ciencia deductiva.

MÈTODE RACIONALISTA s´aplica a les mates. s. XVII i XVIII

Autors: Descartes pare de la geometria

Pascal

Espinosa

Leibniz càlcul infinitesimal

Tots aquests consideraven k la matematica era la reina de la ciencia.

La mateimatica té: exactitud, rigor, i certesa.

Els racionalistas només confien en la RAÓ ( pensar, establir relacions..)

EX RAÓ RACIONALISTA: els homes són mortals

Sócrates és un home

Sócrates és mortal

Primer s´han de tenir les idees i després relacionar-les

Pels racionalistes els sentits són una font de coneixement inadequada.

Si els racionalistes no tenen sentits com poden tenir idees ?

Són idees INNATES

IDEES INNATES quan neixem la raó no és un paper en blanc. Les idees fonamentals ja estan gravades. Es caracteritzen per ser clares,certes i evidents.

A partir de les idees innates la raó forma altres idees.

A través de deduccions d´idees es forma l´edifici del coneixement.

DONES DE LA FILOSOFÍA

1ª dona filosofica HIPATIA s. IV-V

Pensament del neoplatisme. Va estudiar medicina i mates.

PENSADORA ESPANYOLA. MARIA ZAMBRANO

Va desenvolupar la raó poetica

Va fugir de la caiguda de la república i en 1984 va tornar a Espanya.

1981 premi princep d´asturies

1989 premi Cervantes

en la filosofia mai en el s. XX s´ha tingut en compte a la dona

PLATÓ I JOHN STUART MILL les defesaven

JOHN a la seva obra ·la servitud de la dona· defensa la igualtat de sexe.

El concepte d´home s´ha utilitzat en les persones

El conecpte femení s´ha utilitzat e l´emoció i la natura