HISTÒRIA SOCIAL I POLÍTICA CONTEMPORÀNIA

TEMA - 1 : INTRODUCCIÓ

• Consideració moral i social del treball, de les formes de relacions de producció amb anterioritat a l'època contemporània:

• Treball es pot definir com una activitat humana que està prèviament planificada per una persona de manera conscient i deliberada, aquesta activitat requereix un esforç de l'individu, amb el qual s'obté un resultat productiu.

Tot això és de vital importància, ja que, des de l'inici dels temps aquest esforç realitzat per la persona té una compensació econòmica o personal; encara que no hi hagi remuneració econòmica no vol dir que no parlem de treball.

• El treball avui dia s'entén com una activitat lliurement realitzada pel treballador (antigament es considerava una activitat forçosa: esclavisme, quan això existia, també es considerava treball, en èpoques de guerra s'obligava a les persones a treballar als camps de concentració).

• El treball es fonamenta en unes determinades capacitats de la persona per realitzar certes activitats. Aquesta activitat laboral té una repercussió en el conjunt de la societat, normalment econòmica (encara que pot tenir altres repercussions com les morals, urbanístiques, etc.).

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE TREBALL

L'estudi de l'evolució del treball es centra en:

1er: Esclavitut (Hª Antiga)

• Modes d'explotació 2on: Servitut

3er: Gremis

Grècia

Hª Antiga (218 a.C 476 d.C) IMPERI ROMÀ

Roma

Edad Mitjana (711 1500) Fi de la monarquia visigoda

Edada Moderna (1500 1789)

Edad Contemporània (1789 Revolució Francesa)

L'ESCLAVITUT:

ORÌGENS DE L'ESCLAVITUT: En el marc social, l'esclavitud té un origen determinat des del moment en què una persona és propietària d'una altra.

DOCUMENT JURÍDIC MÉS ANTIC ÉS DE 1750 a.C CODI DE HAMMURABI

CAUSES QUE PROVOQUEN LA SEVA APARICIÓ:

la captura dels vencuts després d'una guerra, els quals eren sotmesos a ser esclavitzats establint una relació de dependència en la que l'esclau és un objecte més del seu amo i li dona un rendiment.

Existia també la continuïtat en la que els fills d'esclaus heretaven també aquesta condició.

I per últim també es podia ser esclau com a conseqüència d'un deute.

EXPANSIÓ DE L'ESCLAVITUD

Totes les civilitzacions antigues coneixien l'esclavitud. Era un fenomen bastant habitual en elles. En alguns casos aquesta situació estava molt reglamentada (època dels romans) i en altres no tant (mesopotamia).

Aquesta expansió no ens revela que tota l'esclavitud fos igual, sinó que té unes característiques diferents en cada moment. Tot això implica que no tots els esclaus són iguals, hi havia diferencies entre ells ( hi havia uns que treballaven realment com esclaus i altres que inclús tenien propietats i estaven més ben vistos pel seu amo, la qual cosa donava més possibilitats d'obtenir la seva llibertat).

Explotació amb homes semilliures (no esclaus, no lliures), i tenien drets :

• Dret de contribucions.

Els esclaus podien pertànyer a:

• Persones físiques esclau privat.

• Persones jurídiques esclau públic

NATURALESA DEL TREBALL D'ESCLAU

Llibertat inexistència de drets i deures jurídics.

Treball per comte aliè l'esclau forma part de les propietats que té l'amo.

No existeix la remuneració només cal que l'amo l'alimenti.

Forçositat de treballar al ser un treball no lliure és un treball forçós i obligatori per a l'esclau. No es contava gens amb la seva voluntat.

Tot això feia que l'esclau no tingués “vida”, no tenia cap tipus de drets que el protegeixi al no ser considerat persona i per tant no té poder per intervenir en cap relació jurídica ni de cap altre índole.

No hi havia límits entre la relació dominical de propietat de l'amo respecte de l'esclau. L'esclau tenia com naturalesa ser explotat, treballar i ser manat, des del seu naixement per part de l'amo.

L'esclau podia aconseguir la manumissió per aconseguir l'alliberació. Es podia convertir en persona semi-lliure i en alguns casos inclús es podia convertir en home totalment lliure.

Dret de contribucions

CONCLUSIÓ la consideració social dels esclaus en la seva època era d'acceptació social absoluta, doncs la societat la defensava com un model natural e imprescindible per al funcionament de la nació.

Tot això va canviar quan apareix el CRISTIANISME i cau l'època dels imperis. El cristianisme comença a establir la idea de què l'esclau és una persona humana com una altra. Era considerat un ésser humà amb respectes, igualtats, etc.

Hi han dos filòsofs:

PLATÓN: pensava que els esclaus no tenien capacitat d'elegir el que volien ja que té una gran diferencia ètnia respecte als homes lliures.

ARISTÒTIL: no considera que les persones des del seu naixement no tinguin capacitat d'intel·ligència i creu que no són de cap ètnia diferent, sinó que diu que els esclaus no tenen cultura.

LA SERVITUD:

CAUSES DE LA TRANSICIÓ A LA SERVITUD

En el pas de l'esclavitud a la servitud hi ha un fet que ho provoca la religió Cristiana, ja que aquesta no diferenciava als homes. Amb això va evolucionar la idea del significat de persona (havien de ser lliures per decidir)

Una altra causa és (en l'Imperi Romà s.I, II i III) que es va observar un procès de liberalització dels esclaus (MANUMISSIÓ) a causa de què el treball dels esclaus funcionava quan l'economia anava bé, però quan el sistema econòmic dels Romans es va debilitar no era rentable tenir mà d'obra com a esclaus, era més assequible tenir a la persona com assalariada (no li havien de donar menjar) però només quan treballessin per a ells.

En l'època del Baix Imperi Romà la població emigra de les ciutats al camp, per conrear i poder subsistir, a causa de la por que hi havia a una guerra en les grans ciutats, d'aquesta forma no podia seguir existint l'esclavitud.

La servitud que apareix en els s.V, VI i VII, es pot definir com la relació jurídica que hi ha entre una persona (Senyor) que té sota la seva autoritat a una altra persona (Serf) i en determinades circumstàncies el serf treballa per al Senyor i aquest li dona una retribució econòmica pel treball realitzat. Quan un serf entrava a treballar per a un Senyor, ja no el podia deixar, ni ell ni els seus descendents.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

• El que buscava la persona és, a qualsevol preu, trobar la protecció del senyor, que era noble i posseïa els latifundis amb els que se'ls atorgava els poders (jurídics, executius i legislatius).

• Els senyorios amb el pas del temps, a mesura que els monarques perden la propietat, obtenen poders polítics i jurisdiccionals, per això es comencen a nomenar “senyorios jurisdiccionals”. Comença amb això l'ÈPOCA FEUDAL.

NATURALESA DEL TREBALL DEL SERF

Treball per comte aliè.

Adscrit a la terra (no té cap altra possibilitat).

Sí rep una retribució a canvi del seu treball, encara que no té la possibilitat de on vol treballar. Han d'anar als LATIFUNDIS.

Són els llocs on estan segurs, estan tranquils però perden part de la seva llibertat ja que estan a la terra Latifundi d'un senyor noble i treballa en aquella terra que pertany a l'amo.

No tenen la possibilitat d'abandonar aquella terra (estaven adscrits), per tant no té mobilitat geogràfica.

No són totalment lliures en el treball, però tenen personalitat jurídica, es a dir, tenen drets i deures.

• Drets: tenen dret a tenir les coses bàsiques (roba, aliments,...). També tenen dret a ser protegits pel senyor.

RÈGIM JURÍDIC DE LA SERVITUD

• El serf estava obligat a pagar impostos al senyor (que li deixa les terres); també ha de realitzar determinats treballs a la casa del senyor.

• Com que té personalitat jurídica té dret a deixar en un futur els seus béns als fills encara que obligatòriament ha de deixar un tant % al senyor.

• Si el pagès mort sense descendència, tots els béns aniran al patrimoni del senyor.

• Si mort sense fer el testament, tots els béns anaven al patrimoni del senyor encara que tingués fills.

• En el casament, la dona portava la dot, de la qual havia de donar-li al senyor una part.

• Tots els poders es concentraven en el senyor (executius, judicials i l'egislatius) d'aquella terra.

• Hi havien èpoques de fam degut al clima, plagues, etc. Quan això passava el senyor no les cobria i no tenia cap preocupació respecte als serfs.

• Si un serf s'escapava i el senyor no el trobava en el plaç d'un any, aquell serf es convertia en home lliure.

• Els senyor no només eren Laics, podien ser senyors Eclesiàstics.

• En alguns casos, si el senyor necessitava auxili per al seu exèrcit, enviava a alguns serfs (encara que ells només tenien que conrear la seva terra).

Servitud domèstica: és una esclavitud emmascarada. Es va mantenir no tan sols en l'Edat Mitjana sinó també en l'època Moderna (sXIX). Exercien de cuiners, criats, etc. Treballs d'esclaus racials (d'altres ètnies).

PACTES FEUDALS DE FIDELITAT

Relacions de dependència personal entre nobles (Senyor - Vasall)

Aquests pactes es realitzaven per seguretat.

El Vasall per aquests pactes participarà en l'exèrcit del senyor a canvi de seguretat i està obligat a què el senyor li doni prestacions com pot ser una manutenció (roba, menjar,...).

El senyor havia de pagar a l'exèrcit, que eren mercenaris i cavallers, i tenia un gran cost. Per aquest motiu es produeix una ATOMITZACIÓ la terra es fragmenta i es fan subdivisions.

El senyor tenia dos tipus de propietats que eren les que arrendava, propietats de domini útil (part de la que en pot treure fruits) i propietats de domini directe.

La persona a la que arrendava la terra havia de pagar uns cànons, es a dir, una renta al senyor, i així, al deixar la terra a canvi rebrà seguretat, ja que haurà de participar en el seu exèrcit.

CONCLUSIÓ:

• La servitud com a relació de treball es va mantenir pràcticament fins al S.XVIII i en alguns casos fins el S.XIX.

• Aquest treball servil no es igual en tots els països però en qualsevol cas es pot dir que implica que els serf sigui una part més del sistema productiu agrari, ja que si ell no treballava no hi havia producció.

• La servitud no desapareix voluntàriament, va ser imposat per la força i acabarà per la força mitjançant revoltes. No en totes les parts acaba igual, en la Revolució Francesa desapareix el feudalisme i els pagesos van haver de comprar les terres a l'amo.

EL TREBALL GREMIAL: (NEIX A ITÀLIA L'ANY 1000)

• Neix la necessitat de crear un mercat, ja que hi ha excedents i es venen als llocs on hi faci falta.

• Amb el mercat neix la burgesia, que es dedicava al comerç, a l'intercanvi de l'excedent que els hi sobrava.

NEIXEN LES CIUTATS MEDIEVALS

Les ciutats tenen una història molt antiga, i pel que afecta a les Relacions Laborals era on estaven els gremis.

• Les ciutats (nucli urbà fortificat) tenen a partir del S.X, XI i XII una importància creixent per que comencen a concentrar població a causa de què la gent fugia del camp i la servitud per ser lliures i treballar lliurement.

• Es van consolidar perquè són nuclis econòmics actius, en les ciutats es concentrava el comerç.

• Es converteixen també en el seu nucli polític en el sentit de què les persones que vivien a la ciutat tenen unes normes jurídiques pròpies (FUEROS) que els garantitzava la llibertat i la decisió de com volen viure. Cada cop que s'adquireix més importància, la corona les protegeix i els dona uns privilegis.

• Neixen els ARTESANS, venen activitats artesanals, ja no són béns agraris, són utensilis de tot tipus fets de forma manual. Encara que no han desaparegut els serfs, ells són al camp, però l'altre grup seran els artesans que són a la ciutat.

• A la ciutat no hi ha servitud, hi ha igualtat i llibertat, però aquesta llibertat és bàsica ja que sense llibertat no hi ha gremis. La llibertat en el treball es concreta per primer cop en uns documents escrits que reflecteixen el que lliurement acorden les parts CONTRACTE DE TREBALL.

EL CONTRACTE DE TREBALL

Les relacions de les persones que treballen dins de la ciutat, no estan subjectes a l'esclavitud o la servitud, sinó que ho estan al contracte de treball.

El contracte de treball és doncs, un instrument jurídic entre dos parts lliures jurídicament, que les relaciona, mitjançant el contracte es regula quina tasca realitzarà una de les parts a favor de l'altra, i quina és la retribució econòmica que rebrà la part que realitza el treball.

Per a què això sigui possible, necessitem que les dos parts, voluntàriament, estiguin d'acord amb el que hagin pactat.

El pacte es fa voluntàriament per que ninguna de les parts pugi imposar res que l'altra no accepti.

Aquest instrument jurídic, té una altra característica que el fa novedós i és que aquests acords normalment es realitzen davant notari i per escrit .(Contracte d'escriptura pública).

EL RÈGIM GREMIAL

Un gremi és una agrupació de persones que treballen en una mateixa rama econòmica que inicialment s'agrupen per motius religiosos (persones del mateix ofici sense diferenciació de categories dins dels mateixos es creen una associació gremi per donar alabança a un sant que s'encomana a aquella professió) i que després tindrà una finalitat d'assistència social i de protecció dels interessos econòmics dels associats (amb això es busca acordar que quan un tingui un problema els altres l'ajudaran en la mesura del possible, aportant cada agremiat una petita quantitat per crear un fons per subsanar aquestes situacions.

ORÍGEN: època dels romans, els “collegia”, ja s'unien per professions.

Apareixen per necessitats psicològiques d'unir-se un conjunt de persones que realitza la mateixa activitat.

El primer gremi que sorgeix és el de comerciants per defensar interessos de la seva activitat mercantil, que primer era pel mar mediterrani.

Alguns comerciants s'enriqueixen i seran el que en diem burgesos ALTA BURGESIA.

I en canvi els comerciants que no s'enriquien tant, pertanyien a la PETITA BURGESIA.

Partint de l'alta burgesia neixen els PROHOMS que seran qui governi a les ciutats. Tenen el poder del Govern Municipal.

Els prohoms creen els gremis dels artesans, en el qual funcionava amb una jerarquia:

1º Mestres ha de tenir el títol, ha de passar l'examen d'aprenent i d'oficial.

2º Oficials.

3º Aprenents.

Cada gremi fixa els seus drets i estatus tot i què arribarà un moment en què el Govern Municipal ficarà límits.

Cada gremi realitzava un treball artesà diferent, aquestes associacions comencen a defensar aspectes a favor d'aquells artesans.

No es pot comparar els gremis amb els sindicats, ja que no es defensaven els interessos dels treballadors per comte aliè, sinó només als treballadors per comte propi.

No totes les activitats artesanals es regulaven amb els gremis, com per exemple els treballadors de la construcció.

També van començar a sorgir un tipus d'oficis que també s'escapaven del control gremial. Per exemple, un empresari contractava fora de la ciutat a pagesos per a que treballessin per hores (com si treballés hores extra) i per a que fessin coses tèxtils (normalment) i així era més barat la mà d'obra, encara que la qualitat no era la mateixa que la dels treballadors d'un gremi, ja que ells estaven més especialitzats.

D'aquesta manera, venia més productes encara que fos més barat el producte i pagava menys als treballadors, es a dir, li era més rentable.

Els productes resultants dels oficis lliures es venien als mercats externs per a que no competissin pel tema del preu.

El gremi controlava:

• La quantitat del producte

• La qualitat del producte.

• La matèria prima.

• El procès productiu.

• El preu del producte.

EL TRANSPORT

És un aspecte molt important entre el comprador i el venedor. Normalment es feien mitjançant vaixells. I tampoc existeix una maquinaria per a que es pugui produir amb un ritme més ràpid, sinó que al fer-se a mà el ritme és més lent, és feien en tallers petits i familiars amb un ambient molt diferent al treball del camp.

LES RELACIONS DE TREBALL DINS DELS GREMIS

PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DELS CONTRACTES DE TREBALL:

• Llibertat (per treballar per a qui es vulgui)

• Alienitat (els fruits que aconsegueixen treballant, pertany al senyor ja que treballava per comte aliè.

• Retribució (es dona a canvi del treball realitzat).

Establint un tipus d'activitat que era l'aprenentatge de l'ofici, cosa que era la base de les relacions laborals. El gremi té una estructura formada pels aprenents de base, per damunt d'ells el oficials i per dalt de tot estaven els mestres que són aquelles persones que pel temps, habilitat i capacitat, han adquirit uns coneixements molt bons de l'activitat i ells són els que tenen taller propi on treballaran els aprenents i els oficials.

Els aprenents es fonamentaven en què un mestre els rebés en el seu taller des de molt joves en base a un contracte d'aprenentatge on s'estableixen pactes entre les parts. Aquest contracte estableix que el mestre es compromet a ensenyar el treball a l'aprenent en un període de temps llarg. CONTRACTE DE TREBALL SUIGENERIS (amb caràcter d'adopció) / CONTRACTE MIXTE.

Encara que l'aprenent tingui un contracte de treball, aquest contracte no es compleix ja que no hi han retribucions, però no hi ha perquè la retribució és l'aprenentatge que ells reben. Hi ha casos en el que sí cobren una mica, però d'altres inclús paguen per apendre. Té caràcter de contracte d'adopció i de contracte de treball, es a dir, un contracte mixte.

El pare de l'aprenent es comprometia en nom del nen a rebre l'ensenyança, a acceptar l'autoritat del mestre i establir que el nen viuria a cas del mestre fins que aprengui l'ofici.

També s'agafaven com a aprenents als nens òrfans, i també s'aprofitaven d'aquella situació i en molt casos eren explotats.

U7

El contracte era molt detallista en totes aquestes particularitats i es feia davant de notari.

Quan el mestre considerava que ja havia adquirit els coneixements, se li feia un examen al gremi, i si el superava es convertia en oficial incorporat al gremi.

L'oficial és una persona lliure i pot anar-se'n quan vulgui (el seu contracte era d'una durada curta).

El contracte de l'oficial no és mixte, és exclusivament de treball, sí que tenia retribucions pel treball.

En alguns casos l'oficial podia adquirir el grau de mestre de la següent manera:

El gremi tenia un número tancat de mestres i per tant havia d'esperar a que hi hagués una plaça vacant, quan això passava el gremi convocava exàmens per cobrir el lloc, però aquest examen era molt difícil i poca gent el passava. També hi havia que pagaven unes retribucions, cosa que tampoc podia fer molta gent perquè no tenien tants diners.

Molts cops els mestres dels gremis actuen com un grup de pressió i seleccionen a l'oficial que volen depenen d'altres factors aliens a l'examen ( posició econòmica, ser familiar d'un altre mestre, soborns,...) Això es va solucionar amb l'impossibilitat de realitzar aquestes pràctiques optant pel sistema que formalitzava el frau establint normatives en les que unes places són per als familiars dels mestres i altres per al demés.

EL PODER NORMATIU DELS GREMIS

• Cada gremi tenia la seva entitat/mutualitat, per cobrir, per exemple les enfermetats.

• Cada gremi tenia el seu hospital.

• Tenia una “germandat” (relació fraternal), on s'ajudaven entre ells.

• Creen escoles per a cada gremi.

• El gremi tenia una organització militar per ajudar a establir la pau interna i externa del municipi.

El contracte gremial (contracte d'execució continuada) és molt complex ja que està molt detallat. Comencen a existir en els contractes les característiques tècniques del treball a realitzar, aquesta complexitat dels contractes, inicialment estava arbitrat pel mestre però a mesura que els gremis adquireixen força, comencen a intervenir en la regulació del contracte establint normes sobre les característiques del treball a realitzar.

Aquesta capacitat de poder normatiu dels gremis suposava que en cas de que algú no compleix la normativa, se'n podia anar als tribunals de justícia per demanar el seu compliment, també es concretava amb les ORDENANCES GREMIALS que són “l'estatut” que organitza cada gremi on s'inclou tot, aquestes ordenances poc a poc comencen a incorporar més coses (preu dels productes, característiques de la producció,...), a causa d'això, en les ciutats, els gremis actuen com un grup de força política i econòmica molt important.

La capacitat normativa dels gremis, quan els monarques veuen que tenen tantes capacitats, comencen a voler controlar-los i per això el poder normatiu comença a viure certes limitacions en quan a la seva extensió, de manera que els monarques diuen que les ordenances han de ser aprovades pel rei, i tot el que afecte a la corona seria discutit.

Aquest procés no es dona en tots els països a la vegada, però durant el S.XVIII, els gremis sofreixen una oposició en tota la seva pròpia existència, no tan sols per part dels monarques, sinó també d'altres sectors i persones que estan involucrats impulsant un procés de canvi econòmic (Revolució Industrial), aquest sistema, que es basa en la llibertat total, no pot subsistir amb els gremis i per això havien de desaparèixer. Al llarg del S.XVIII, tots van criticar als gremis i van demanar la seva dissolució.

DURANT LA REV. FRANCESA AMB LA LLEI “LE CHAPELIER” DE 1793 ES PROHIBEIXEN ELS GREMIS.

EL JORNALER AGRARI

La forma de vida es va suavitzar cada cop més al camp. Neix el jornaler agrari, que era el treballador lliure per comte aliè. Era un pagès.

L'element més important era la seva llibertat, ja no és un serf, contractat pel senyor propietari de les terres amb un contracte de temps temporal i rebent un salari a canvi.

Aquest canvi a millor és degut a que per culpa de la falta de llibertat, la gent marxava cap a la ciutat i per frenar aquestes migracions s'augmenta el nivell de vida del pagès (més diners, el tracte, etc).

Les activitats que tenia que fer pel senyor (criat) desapareixen. La noblesa cada cop més es despreocupa del camp, de forma que deixen de controlar tant als pagesos i aquests viuen millor.

Van quedant només unes rentes com a simbolisme d'aquelles terres que utilitzen i són del senyor.

CONCLUSIÓ: el gremi es manté com regulador de les relacions laborals durant molts de segles creant normes jurídiques mentre el sistema econòmic vigent no el canviarà. En el moment en què això canvia (Revolució Industrial), els gremis deixen de tenir una funció i desapareixen (principis S.XIX).

LA TRANSICIÓ DE L'ANTIC RÈGIM A LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Un factor important és que les relacions de servitud es debiliten en la seva intensitat i extensió, es a dir, que la transició no va se brusca sinó progressiva.

En el món medieval, les relacions laborals són molt diferents al camp i a les ciutats, a la ciutat són lliures i al camp existeix la servitud.

En països d'Europa, la servitud es debilita des de S.XV endavant, s'observa que hi ha zones en les que, encara que els pagesos seguien sent serfs, en la pràctica actuen com persones lliures que decidien l'organització del seu treball (poden comprar o vendre la seva collita i capa cop treballen menys pel senyor), cosa que indica que la imatge del pagès es va modificant, aquestes relacions durant el S.XVIII estaven molt debilitades en la pràctica.

El que no ha canviat és la desigualtat jurídica de les persones perquè les hi ha que tenen privilegis (bàsicament fiscals), normalment eren nobles i eclesiàstics. Tenien jurisdicció pròpia, això és una realitat molt difícil d'acceptar per buscar l'igualtat de les persones.

Altres factors són:

• Els canvis econòmics i socials en les ciutats. Les ciutats i la seva economia canvien molt des del S.XII fins al S.XVIII i això crea uns sectors socials cada cop més rics: els grans comerciants.

• Aquests sectors econòmics es troben amb que l'autoritat, el poder, el control polític de la ciutat no està en les seves mans, està en mans dels nobles, reis...

• Aquests grups socials de comerciants veuen que no poden governar d'acord amb els seus interessos i observen que tenen trabes per part dels gremis. És una situació difícil per expandir-se.

• L'acció d'aquests sectors en contra del sistema ajuda a entendre que la monarquia no fos tan poderosa.

• Si a tot això anyadim l'expansió d'ideologies igualitàries entre persones, vol dir que els canvis del S.XVIII, no es produeixen de casualitat sinó que hi ha molts precedents que desemboquen en un canvi polític.

• Amb tot això, les relacions laborals tenen un paper de pacte dels treballadors amb l'empresari i no amb el noble, gremi, no sotmesos al contracte d'aprenentatge, es a dir, que les relacions laborals necessiten que el treballador sigui lliure a l'hora de pactar les condicions de treball; quan això s'aconsegueix estarem parlant d'un sistema diferent del feudal.

TEMA -2: LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

2.1 INTRODUCCIÓ

La R.I. en principi seria un fenomen històric situat a partir del S.XVIII que provoca uns canvis en l'organització econòmica i social del país i després de la R.I. hi ha una nova societat: la societat capitalista.

Aquests canvis extraordinaris (innovacions en la indústria, noves tecnologies, baixa mortalitat, etc) provoquen altres més petits que afecten a l'organització social i laboral del país (que les persones són lliures de treballar on vulguin i pactar les condicions).

Un altre canvi important és la nova configuració de la família, la qual fins llavors era una unitat de producció i ara passa a ser un unitat de consum -FAMILIA NUCLEAR- (treballen, cobren i compren). Deixen de treballar en la mateixa activitat econòmica, no està sotmesa a ningú, cada persona pot lliurement mantenir-se en la família o anar-se'n.

La R.I. es situa en un lloc especial i es sotmè a la maquinària, la qual cosa és la gran aportació a la R.I., perquè permet produir cada cop més a menor cost i productes més competitius

2.2 LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

Aquest és un dels factors més importants dels orígens de la R.I.

La revolució demogràfica significa que hi ha alguna circumstància en l'àmbit demogràfic que canvia, per veure si realment va tenir importància hem de saber que el creixement d'una societat es basa en el resultat de dos variables:

- Taxa de natalitat

- Taxa de mortalitat

El resultat d'aquestes variables ens dona un creixement vegetatiu determinat. En el mon medieval el resultat donava un creixement molt petit perquè la natalitat era molt elevada però la mortalitat també a causa de circumstàncies no demogràfiques.

CAUSES DEL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC:

• Duran el S.XVIII hi ha un comportament diferent en front a la natalitat i a la mortalitat. La natalitat segueix sent elevada i la mortalitat va baixant i així el creixement de la població no és lent sinó que de cop comença a ser molt elevat. Tot això passa degut a que en l'Edat Mitjana s'alimentaven millor i tenien menys enfermetats contagioses.

Els avenços en la higiene i la medicina afavoreixen a que la població estigui millor atesa.

Les èpoques de grans collites i guerres desapareix, això ajuda a mantenir el creixement de la població. A partir de llavors s'inicia una etapa de creixement demogràfic important però ja no a aquell ritme doncs en el S.XIX la mortalitat baixa, però també ho fa la natalitat degut a que s'inicia un progressiu autocontrol de natalitat, ja que com més nens es tinguessin més boques per alimentar i per tant més misèria en la família.

• Als inicis de creixement demogràfic la majoria de la població viu encara en el mon rural i es necessari que l'agricultura produeixi més per alimentar a més població. Si introduïm una màquina que faci el mateix que la persona al camp, veiem que la gent marxa cap a les ciutats ja que no hi ha tant treball: ÈXODO RURAL.

CAPITALISME SALVATGE: l'afluència masiva de població a les ciutats fa que hi hagi molta gent per treballar allí, i com més mà d'obra hi hagi, els salaris baixaran. Això permetrà que les condicions de treball siguin abusives però donen un benefici econòmic a l'empresari.

L'increment de la població té altres conseqüències socials importants:

CALITAT DE VIDA:

• Es transformen les ciutats: creixen al costat de les fàbriques (CIUTAT TÒXICA) i les vivendes que es creen al costat d'aquestes estan en unes condicions molt deficients. (ciutats sense ordre arquitectònica, cases en mal estat, ...).

• La contractació massiva de treballadors a les ciutats té unes conseqüències de poder organitzar-se millor per defensar els seus interessos.

2.3 LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

També hi ha canvis importants per què és necessari canviar els hàbits per alimentar a més població ràpidament, l'augment de la producció agrícola es produeix per:

• Es treballa més terres que avans (en boscos, pastos, ...). Sorgeixen els primers moviments de defensa del medi ambient per evitar la tala d'arbres.

• Augmenta la productivitat agrícola i implica que en el mateix espai es produeixi més. Només es pot fer si es canvien els hàbits de treballar la terra: canviar el tipus de semilles, introducció d'adobs, introducció de la màquina agrícola,...

2.4 CANVIS TECNOLÒGICS I ENERGÈTICS

La tecnologia i la ciència és un dels sectors que més canvis sofreix provocats pel canvi en la societat. Si tenim que alimentar a més persones, d'alguna forma haurem de fer-ho, era necessària la major velocitat en els medis de transport i la implantació de màquines en les indústries per produïr més.

PERILL EN EL TREBALL: no existia cap normativa de seguretat. Hi havia molts accidents, treballaven amb productes tòxics que provoquen malalties greus, morts, etc.

Apareixen noves malalties per culpa d'aquesta inseguretat.

La indústria tèxtil i la siderúrgia són les que viuran més aquests canvis tecnològics, els quals transformen la manera de treballar i de viure ja que la introducció de la màquina canvia la manera de fabricar els productes i canvia la pròpia societat que passa a ser obrera.

Els canvis tecnològics afecten a la indústria siderúrgica per què fan falta més ferros per a les empreses, ferrocarril...

Les indústries siderúrgiques i tèxtil tenen aquesta expansió perquè existeix també la revolució energètica, ja que l'energia era necessària per moure les màquines.

Es necessari un canvi en l'aprofitament de l'energia, doncs l'existent era insuficient, això fa que es descobreixi l'energia del vapor d'aigua que permet un aprofitament energètic amb força per moure ferrocarrils, màquines...

Aquest creixement energètic, a mesura que passa la Revolució Industrial i que les necessitats energètiques també canvien mort i apareix l'energia elèctrica, el petroli i derivats, l'energia nuclear o atòmica... Són fases que responen a unes necessitats creixents d'energia.

2.5 LA REVOLUCIÓ COMERCIAL

Les activitats comercials adquireixen una importància que abans no tenien, els canvis que es produeixen són:

• Els mercats són cada cop més amplis (els productes van a més distància). Es tracta d'enviar productes on hi hagi demanda. Es veu necessari que el comerç sigui el més ampli possible, sense trabes ni obstacles, cosa que s'aconsegueix eliminant els arancels aduaners:

• Això és necessari perquè al haver un augment de població, hi ha més demanda, es creen noves necessitats i nous productes per satisferles.

• També és necessari per què hi ha un augment de la capacitat econòmica adquisitiva que permet un nivell de vida diferent a l'anterior.

• Apertura de mercats exteriors desconeguts fins llavors: mercats colonials en els territoris conquistats. Aquests mercats, de vegades, són antigues colònies ocupades des de feia segles, però amb un règim comercial molt controlat.

En alguns països es llencen a la conquista de països només per obtenir matèries primes barates, portar-les a la metròpoli, transformar-les i transportar-les de nou a les colònies com productes manufacturats.

Quan aquest mercats no s'obren fàcilment (Japó i Xina) la necessitat d'obrir noves vies comercials portarà a les guerres.

Els mercats colonials són la gran palanca econòmica dels països industrialitzats per donar sortida als seus productes, sense aquests mercats l'expansió d'aquests països hagués estat molt difícil.

El conflicte que hi haurà entre els països industrialitzats és:

• A mesura que l'expansió econòmica és més forta s'intenta vendre al veí el màxim possible dels seus productes i comprar-li el mínim dels seus. Aquesta tècnica és utilitzada per tots i per això s'enfronten i intenten protegir els productes propis davant els estrangers mitjançant els arancels aduaners.

• A causa d'això trobarem que el teòric lliure mercat queda limitat a uns mercats nacionals.

• Aquesta expansió comercial queda debilitada per les polítiques proteccionistes. Hi ha països en canvi que són lliurecanvistes (no posen trabes a l'intercanvi de productes).

• Una de les causes que impulsa la creació de la Comunitat Econòmica Europea, és l'eliminació de les barreres entre els països memebres.

2.6 LA REVOLUCIÓ EN EL TRANSPORT

En aquest àmbit és on s'aprecien més els canvis més radicals:

• Si els mercats s'amplien a la força el sistema de transports ha de canviar per un que sigui més ràpid, més eficient i més barat. Aquest sistema de transport canvia en dos aspectes:

• Millora la ret de comunicacions (carreteres noves, utilització de noves vies de comunicació com per exemple el comerç fluvial).

• Sistema de transport ràpid i barat: FERROCARRIL que canvia el panorama dels transports al S.XIX, té les ventatges de què és ràpid, barat i és un estímul per a altres sectors econòmics com la siderúrgia i la mineria.

2.7 INDÚSTRIA TÈXTIL I SIDERÚRGIA

Aquests dos sectors es transformen radicalment ja que els productes que fabriquen són necessaris per atendre la demanda dels altres sectors, però només van poder donar resposta a aquesta demanda per què ells mateixos revolucionaren la seva tecnologia amb la màquina de vapor.

Aquests sectors utilitzen una gran quantitat de mà d'obra i econòmicament són molt importants per què els seus productes són molt cars i molt valorats.

CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

• Apareix un nou sistema de producció econòmica: el sistema capitalista. Això és impossible sense que canvien moltes coses en l'àmbit econòmic.

• Pe a que pugui funcionar aquest sistema capitalista necessita una llibertat total (econòmica, de comerç...: es el liberalisme pur)

• La R.I. implica i significa l'aparició d'un nou sistema de relacions socials que trenca amb l'anterior (en amos, vasalls, senyors,...) i apareixen les classes socials (burgesos o capitalistes i obrers o treballadors).

Les ciutats són brutes, tòxiques perquè les fàbriques estan dins de les ciutats. Això genera una qualitat de vida molt baixa.

Les ciutats creixen sense cap ordre arquitectònica, això provoca que hi hagin vivendes en molt mal estat i molt juntes, brutes, sense llum, sense ventilació, pisos molt petits on viuen molts familiars, estan en condicions molt dures. A més, l'Estat no intervé, deixa tot en mans de la llei de l'oferta i la demanda.

No hi ha un salari mínim, l'empresari només pensa en els seus propis beneficis.

En les colònies si que existia l'esclavitud, la servitud i els empresaris guanyaven molt més perquè el treballadors treballaven gratuïtament.

DIVISIÓ DEL TREBALL:

Es comença dins de les pròpies fàbriques (segons les especialitzacions en el treball). Una persona només fa una part d'un gran procés. Cal conèixer molt bé el lloc de feina. Sempre fan el mateix.

En aquesta època apareix un nou treball, la de que planifique la producció (ingeniers) fins a la part d'economia (gestors).

REVOLUCIÓ FRANCESA

• INTRODUCCIÓ

La R.F. s'emmarca dins de les relacions lliberals que en l'últim terç del S.XVIII i duran t el S.XIX, van tenir lloc a Europa i Amèrica. Això implica que hi hagi un abans i un després a aquests fets, l'abans és l'estructura política de la monarquia de l'Antic Règim i el després és l'Estat Constitucional Liberal o Capitalista, que és el que vivim avui dia.

Totes les revolucions es poden examinar des de diferents perspectives: política, econòmica, social, cultural, ...

2.2 CAUSES

• Factors econòmics i socials: la R.F. es conseqüència de la misèria i de les seves revoltes populars en les que lluitaven pobres contra rics. Aquests factors venen per l'expansió de la R.I. i el creixement econòmic requeria un canvi polític.

• Causes estrictament polítiques i ideològiques: el que realment mou i impulsa els canvis són les idees d'un grup de persones que defensen l'igualtat de les persones amb la desaparició de privilegis. Aquestes idees són les que s'extenen i fan que el llibere el desig general d'igualtat i dignitat.

• La revolució burgesa dins de la R.F

Entre l'inici de la R.F. (1789) i l'inici de la proclamació de la nació francesa de Napoleó (1804), passen infinitat de canvis; la burgesia que està creixent és probablement la que més interessada està en impulsar la R.F i els seus canvis.

Els interessos de la burgesia, són que necessitaven un règim polític que afavorís el desenvolupament econòmic que està produint-se (R.I.). Aquest procès revolucionari passa per diverses etapes:

• Estats Generals: Corts Generals ( 1º Estat: noblesa laica, 2º Estat: noblesa eclesiàstica i 3º Estat: la resta del poble). A França tenien una composició estamental (burgesos, nobles i poble) els quals servien al monarca amb subsidis econòmics i ells a canvi demanaven al rei una sèrie de privilegis. El rei tenia el poder legislatiu, judicial i executiu.

Van ser convocats al 1789 a França per Lluís XVI per que els seus ministres van arribar a la conclusió de què si els tres estaments no col·laboraven, la monarquia no sobreviuria, aquesta reunió va servir per enfadar a la noblesa i a la església (que anteriorment no pagaven res) i al poble li crea unes il·lusions (envien als seus representants per demanar al rei que reformi l'estat, demanen la llibertat.

El monarca es reuneix amb els representants del poble i sorgeix un conflicte entre estaments, doncs cada un busca els seus interessos (no volien el vot per estaments sinó que buscaven el vot per persona), això va provocar una paralització dels debats ja que impossibilita prendre qualsevol acord. Els diputats populars es van tancar al palau de Versalles i van acordar:

(el 3º Estat: poble)

Que no sortirien d'allí fins que s'acceptés el vot per persona.

Al tancar-se s'autoproclama l' ”Assemblea Nacional” que vol dir reunió igualitària de la nació sense diferenciar a ninguna persona, tots eren iguals i cada persona tenia un vot.

Aquest tancament aguanta i alguns dels de fora consideren que el rei ha de cedir i és el que acaba acceptant a caus d'això i de l'asalt a Bastilla).

Que fa l'Assamblea Nacional?

1º ETAPA:

En els primers mesos de la revolució, l'assemblea nacional comença a actuar amb l'aprovació d'unes mesures polítiques realment revolucionàries que tindran força de llei a causa de què el monarca presidia les reunions:

• Abolició del feudalisme: desapareixen els privilegis dels nobles trencant una barrera política molt important i destruint el sistema anterior.

• Aprobació de la “DECLARACIÓ DE DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ”, implica la creació d'un nou règim polític liberal i democràtic.

• L'assamblea nacional passa a ser ASSAMBLEA CONSTITUCIONAL, ja que l'any 1791 s'aprova la primera Constitució Francesa que recull de forma articulada uns principis polítics i jurídics d'acord amb la nova etapa que està vivint. Inclou la separació de poders, els quals correspon elegir al poble.

• S'aprova al 1791 la “llei de Chapellier” que dissol i prohibeix els gremis.

Declaració dels drets de l'home

• inalienables

• inviolables

• sagrats

Drets naturals de l'home

• la llibertat

• la seguretat

• la propietat

ARTICLES DE LA CONSTITUCIÓ

• L'home neix i permaneix lliure i amb drets.

• Dret a l'associacionisme polític.

• Principi de Sobirania Nacional

• Principi de llibertat.

• Seguretat jurídica

(tot el que no està prohibit per la llei, no pot estar impedit)

• Igualtat jurídica.

(la llei és una voluntat general idèntica per tots, per protegir o castigar)

• Tipificació penal

(no pot existir un delicte sense una llei penal anterior, ningú pot ser acusat o detingut sense una llei prèvia que ho determini.

( ningú pot ser sancionat d'una forma molt exagerada).

• Principi de presumpció d'innocència

(tothom és innocent fins que no es demostri el contrari).

• Principi de la llibertat religiosa.

• Llibertat d'expressió i d'impremta.

• Garantia dels drets de l'home

• Principi de contribució comú.

(Tothom ha de contribuir proporcionalment en funció dels ingressos).

• D

• Protecció de l'individu fora de l'administració

(la societat té dret a demanar comptes a l'administració)

• Es pot parlar de constitució si hi ha

• Divisió de poders.

• Declaració de drets

• Sobirania nacional

17- Dret a la propietat privada

Aquesta Constitució estableix també el paper de la monarquia que no desapareix i se li adjudica el poder executiu i estableix també el dret al sufragi de casi tots (era un sufragi censatari on només votaven els que estaven en el cens amb unes rentes determinades).

• CONVENCIÓ: és el nom que rebrà l'assamblea nacional a partir de 1792 a causa de la detenció del monarca i la seva família per conspirar en contra del règim polític i voler acabar amb la revolució. S'inicia una nova etapa.

La llei de Chapellier té especial interès degut a que és un llei que prohibeix tot tipus d'associació de treballadors o empresaris, gremis... que poguessin influir en la decisió dels preus o de la producció econòmica del país.

No hi ha intervenció per regular l'economia ja que aquesta es regula sola mitjançant l'oferta i la demanda.

Aquesta llei era intocable i no es podia modificar. Després de la primera etapa arriba l'etapa de la convenció.

2º ETAPA

A partir de 1792 s'inicia una etapa de gran tensió a la R.F; el rei es detingut per conspirar la R.F. i a partir d'aquí hi ha uns fets rellevants:

• La R.F. es radicalitza tant política com socialment. Prenen el poder els radicals: JACOBINS. Que radicalitzen la seva postura perquè es prenen posicions de força i el rei és jutjat i executat donant pas a la República.

Tenen un líder: Robes Pierre, que és un líder radical i sanguinari que va acabar assassinat en un contra cop d'estat.

Aprovació al 1793 d'una nova Constitució que tampoc s'aplicarà a la pràctica perquè des del mateix moment de l'execució del rei, les monarquies conservadores europees inicien un període de guerra, ocupant tot el territori que poden.

La República triomfa i aquests atacs són inútils.

La Constitució creada és una Constitució més avançada que la primera perquè reconeix el sufragi universal, estableix una clara divisió de poders i s'instaura la República.

Hi ha unes mesures polítiques que acompanyen a la Constitució que sí es van aplicar i expliquen perquè es va radicalitzar la societat:

• En l'època va haver un canvi radical de la societat canviant el calendari (nom dels dies, mesos,...) eliminant les festivitats religioses, creant una nova divinitat.

• Desaparició del les propietats comunals, i les de l'església amb el repartiment de les terres a favor dels camperols que les poguessin utilitzar.

• Victòria de la guerra.

Aquest procés de radicalització arriba a un punt álgit en el moment en què comporta una repressió contra tots els que no fossin seguidors dels Jacobins.

Tot això comporta a partir de 1794 un canvi d'orientació: hi ha una reacció dels jacobins de tornar a l'orientació política de la R.F i es quan executen a Robes Pierre, sense que allò impliqués tornar a la monarquia. Aquest període es diu “PERÍODE TERMINADOR”

S'intenta restaurar la Constitució de 1792 descontentant a tots ja que no es torna a la R.F. ni es segueix a Robes Pierre, ni es solventen els problemes que hi havia durant tants anys... això provoca una sensació i una voluntat de anar pacificant al país. D'aquí es passa a etapes que donaran un gir realment conservador dins de la R.F.

Napoleó no estava content ja que guanyava guerres però considerava que la R.F no contenta als exèrcits com hauria. Aquestes idees li donen un protagonisme polític.

Tots aquests anys ( des de 1794 endavant) Napoleó esperava el moment per donar el cop d'estat per governar en la R.F, és el “Cop d'Estat de Brumari” que es dona al 1799, empresonant als dirigents i auto proclamant-se consul de la República.

Així s'inicia una BREU ETAPA EL CONSULAT, en què Napoleó governa junt amb els exèrcits i amb això l'etapa Napoleònica i liquida la Revolució Francesa.

Al 1804 Napoleó s'auto proclama emperador, i s'aprova el Codi Civil francès o napoleònic, el qual es expandit per tota Europa a través dels seus exèrcits.

El balanç de la Revolució Francesa és que assistim a uns canvis polítics molt importants que complementen a uns canvis econòmics i socials. Sense R.F no hagués existit R.I.

TEMA - 3: LA FORMACIÓ DE LA BURGESIA, FORMACIÓ DEL PROLETARIAT

• LA CONCEPCIÓ CONTEMPORÀNIA DEL TREBALL I DE LES RELACIONS LABORALS.

• CONDICIONS DE TREBALL

Les primeres dècades d'implantació de la Revolució Industrial, provoquen en l'àmbit del treball l'existència d'unes durisimes condicions de treball tant socials com econòmiques.

Les condicions de treball que es van veure van permetre una gran expansió econòmica dels països on la R.I s'extenia.

Tot això fa pensar que aquell sistema exigia una carrega social dura sobre els treballadors per poder funcionar.

Aquesta situació laboral tan explotadora també provoca una reacció social cada cop més conscient per part dels treballadors per millorar les seves condicions de treball.

Així mateix també va provocar el naixement dels sindicats, vagues,... que formen part de la lluita obrera i provocarà que l'estat intervingui jurídicament intentant evitar l'abús existent: és l'origen del dret del treball.

• EL TREBALL INFANTIL

Fa referència al treball dels menors regulat per unes característiques diferenciadors per treure-li més rendiment:

Dins de la necessitat de mà d'obra, l'utilització de menors té una ventatja més perquè al ser menor se li pot pagar menys, lo qual és un gran al·licient per alguns sectors industrials.

Si aquest treball està tan mal retribuït i si a més anyadim unes condicions de treball dolentes, obtindrem un major benefici (sobretot en el sector tèxtil). La legislació ho contempla però no intervé en absolut.

Tot això també es va donar en les dones. Aquesta realitat d'explotació infantil és una lacra que permet durant molts d'anys tenir una explotació infantil tan dura. No serà fins el S.XIX quan es limita l'edat mínima per treballar.

• RÈGIM DE TRUCK

Aquest model de relació de treball consisteix en què l'empresari paga al treballadors en espècie, amb uns vals els quals són per gastar en els propis encomandats de l'empresari.

(les monedes eren escasses, per això s'instaura aquest sistema).

Aquest sistema no només tenia aquest circuit, sinó que en alguns països aquest Truck servia per obtenir crèdits per part de l'empresari, es a dir, el treballador amb els vals que encara no tenia, a canvi rebia un diner en efectiu i es creava un procés de crèdit entre treballador i l'empresari (el qual feia de banc) i així el treballador es veia obligat a seguir treballant per a l'empresari.

Això implicava que el treballador augmentava la seva jornada de treball per pagar el deute a l'empresari.

Aquests sistema sorgeix perquè permet a l'empresari tenir un actiu circulant (capital que serveix per comprar als proveïdors) sense pagar costos al banc.

Conseqüències:

• En l'àmbit social i laboral implica que el treballador està molt lligat a l'empresa.

• L'empresari s'assegura una mà d'obra fiel a la força.

• L'empresari imposa unes condicions molt dures (el treballador no es podia queixar ja que li devia diners).

• LA FORMACIÓ DEL PROLETARIAT COM CLASSE SOCIAL PROPIETARIA DEL TREBALL EN L'ESTAT LIBERAL.

2.1 INTRODUCCIÓ

La classe obrera sorgeix perquè la R.I. només pot funcionar si hi ha una mà d'obra barata i suficient que pugui permetre el desenvolupament del sistema.

Aquesta situació (gran oferta de mà d'obra) estimularà a que bona part de la població rural, es traslladi a les ciutats i sigui contractada a qualsevol preu per poder subsistir.

També provocarà que aquesta part de la població sigui teòricament lliura però segueix sent miserable i pobre.

Això provoca que al repetir-se el procés sempre entorn a les indústries es formi un conglomerat de persones i permetran en el futur una unió dels mateixos ja que tenen uns interessos comuns, se'ls hi comença a nomenar PROLATARIS.

2.2 EL PROLETARI URBÀ INDUSTRIAL

El proletariat fa referència a aquest sector social urbà que treballa al sector industrial.

El més important a destacar és que aquest proletariat no només són proletaris en aquest aspecte descriptiu, sinó que també comencen a crear entre ells uns vincles comuns de solidaritat, interessos, ... i formen una CLASSES SOCIAL que té els mateixos interessos, problemàtiques, expectatives de futur... que fan pensar que en el moment en què algú els organitzi, ens trobarem amb una classes social que lluitarà per canviar la situació que viuen.

El proletariat és combatiu per necessitat perquè si no ho fa és resignar-se a mal viure i algun dia necessàriament s'organitza i lluita.

Aquesta primera època del proletariat està molt controlada per l'empresari perquè aquest té totes les forces en les seves mans i les condicions del proletariat són realment dures i per això és pràcticament impossible una associació de treballadors ja que l'empresari els controla totalment.

Aquesta situació del proletariat no impedeix que a la llarga es plantegi la QÜESTIÓ SOCIAL O OBRERA que és el nom que es dona per definir la situació en que estan els treballadors i la necessitat de canviar aquesta situació d'alguna forma moderada del sistema millorant les condicions del proletariat.

Tot això ho plantegen els socialistes utòpics (pensadors). En el moment en què els treballadors tinguin consciència de la seva situació real d'explotació, assistirem a l'inici de les protestes dels treballadors contra els empresaris.

En un inici estaven descontrolats i sense organització però després es crea una millor preparació d'aquesta lluita amb majors possibilitats d'èxit.

Aquesta procés cada cop fa més evident que una part de la societat viu explotada i miserablement i l'altra part que viu en millors condicions a costa dels anteriors.

2.3 ELS LLOCS DE TREBALL

Amb el temps hi ha un efecte pervers en el plantejament del treball, doncs la indústria necessita millorar la maquinària de producció, es a dir, que tots els esforços en el camp tecnològic són per millorar la producció amb menys mà d'obra.

Així, assistirem a una fase en la que en el moment en què les màquines milloren, hi haurà menys mà d'obra i es possible que siguin suprimits llocs de treball.

Aquesta situació també és un factor de conscienciació social per als treballadors perquè provoca que les persones es donen conte de que per culpa de les màquines ells s'estan quedant sense treball (moviment ludista).

Aquest problema va creixent fins el punt en que algunes fàbriques estaven produint sense treballadors, només amb màquines.

La creació i desaparició dels llocs de treball en la societat de l'Antic Règim no era un problema però aquí quan un treballador perd el seu treball ho perd tot i crea una conscienciació anyadida a la concepció de ser un treballador explotat.

Quan l'Estat intervingui normativament (Finals del S.XIX) una de les preocupacions i solucions que se'ls hi dona és que si la desaparició del lloc de treball és inevitable, com a mínim que aquell treballador no es quedi desamparat, així sorgeix el SEGURO D'OCUPACIÓ, per evitar el conflicte social.

• LA FORMACIÓ DE LA BURGESIA COM PROPIETARIA DEL CAPITAL EN L'ESTAT LIBERAL

3.1 INTRODUCCIÓ

La conseqüència més important de la R.I. és l'aparició de la burgesia. Un altre aspecte important és que la burgesia capitalista també es conseqüència de la R.I.

Aquesta burgesia no és la mateixa que l'anterior, per què ha nascut amb la R.I. amb una activitat econòmica totalment nova respecte a l'anterior, ja que ara té a veure amb la indústria i té altres aspiracions i altres característiques socials.

Al definir burgesia hi ha discrepàncies, el que més va elaborar una teoria va ser Marx, que va dir quin era el seu origen, com es va formar, d'on es treia el capital i com organitza les indústries per poder mantenir-se al mando de les mateixes.

La definició de Marx és: burges és aquella classe social que dins de la Revolució Industrial és la propietària del capital, entenen per capital tant al diner com els mitjans de producció.

Aquesta visió ha quedat antiquada i ha provocat dins del concepte de burgesia diferents matisos (no tot el mon és burges de la mateixa manera) i avui dia el concepte de burges és més flexible (hi ha més tipus de burgesia).

3.2 ANÀLISIS SOCIAL DE LA BURGESIA

En una primera fase de la R.I, la burgesia industrial no és un únic grup social, sinó que procedeixen en general de molts àmbits socials diferents:

• Del comerç i amb els recursos que tenien acumulats van crear una petita o mitjana empresa.

• De la noblesa, la qual tenia suficient capital per invertir en una empresa esperant obtenir beneficis.

• De la noblesa propietària de mines, i al ser el carbó una matèria prima molt requerida van entrar en la dinàmica de la R.I.

• Banquers que amb el capital acumulat es van llençar a la indústria, aquest cas es donava sobretot en països on els ferrocarrils van ser adjudicats des del seu inici.

• Científics que patentaven els seus descobriments i immediatament es posaven a fabricar-los.

Hi ha països en què, al ser un país generat bàsicament a partir de la immigració i la igualtat d'oportunitats, fa possible que sorgeixin empresaris de la nada, simplement amb un esforç o aprofitant les oportunitats del mercat, es van convertir en burgesos (sobretot a EEUU).

El que caracteritza a aquesta burgesia industrial és:

• Al mateix temps és fabricant i comerciant d'un producte.

• La compra de les matèries primes les paga a crèdit i no al contat, amb la ventatja de que així compra algo que tarda en pagar i ven uns productes que cobra al contat.

• Per primer cop i planificadament, a l'empresari li interessen els gustos i necessitats del mercat, a partir d'això sabien quin producte tindria més èxit i sabien a quin preu el podien vendre.

• Per fer possible la producció del producte, el burges ha d'organitzar-se el seu treball i el de tota l'empresa. Així l'organització del treball va passar a ser un element important en l'empresa.

Aquest empresari es dona conte de què té interessos econòmics més allà dels de la seva pròpia empresa, aquest interessos econòmics són els mateixos que els altres empresaris.

Es pren consciència de què si volen llibertat de contractació, de mercat... és per tots i es pren una consciència col·lectiva, quan això passa és quan es llança a la política.

Aquesta consciència social i col·lectiva és la que els permet governa (ocupar el Govern dels països i mantenir un sistema que mantingui i defensi aquests principis).

TEMA - 4: LA CONCRECIÓ JURÍDICA DE LES RELACIONS LABORALS

En aquest tema i en el següent es tracte de veure com des del procés d'industrialització en l'àmbit de les relacions socials, com des de l'ordenament jurídic s'intervé. I en el tema 5 veurem quina és la resposta teòrica d'aquests problemes.

• LA REGULACIÓ DEL TREBALL

• CARACTERÍSTIQUES DE LA REGULACIÓ DE TREBALL

A mesura que avança el procés d'industrialització (finals S.XVIII i principis del XIX) és evident que el plantejament inicial de la R.I en el tema de les relacions laborals era molt difícil de mantenir.

Aquest model inicial és cada cop més difícil de mantenir, alguns autors diuen que hi ha una consciència social per part dels treballadors ja que miren pels seus interessos.

Ja sigui per un acte de sensibilitat pública o per la revolució dels treballadors, el que es cert és que a meitats del S.XIX, en aquests països industrialitzats comença a parlar-se d'un àmbit jurídic que fins llavors no existia: Dret del Treball.

Es pot dir que d'alguna manera el treball ha estat ajustat a alguna norma jurídica ja que no pot existir la falta de normes.

Aquesta idea de què hi ha una norma jurídica que coordina les relacions laborals apareix a meitats del S.XIX.

Aquesta regulació normativa s'expressarà de dos maneres:

• La intervenció de l'Administració Pública, cada cop més present i directa en les relacions laborals, fins arribar a la situació dels nostres dies.

• Una via que es diu normativa pactada, que no ha creat l'Estat, sinó que es creada per les parts que pacten de comú acord unes condicions que després passaran a ser normes jurídiques.

• OBSTACLES EN LA REGULACIÓ DEL TREBALL (capitalisme)

Les dificultats existents en aquella època (meitats S.XIX) a l'existència d'una normativa jurídica de les relacions laborals, no necessitava l'existència ni de l'Estat ni de les parts.

Obstacles:

• La voluntat dels empresaris (que inicialment és negativa i si no hagués estat per l'intervenció de l'Estat, l'empresari no hagués modificat les condicions de treball).

En un principi no s'acceptaven les limitacions dels empresaris ja que en la R. Francesa es va establir la llibertat total per contractar, la reacció inicial dels empresaris és totalment en contra.

• Individualisme de tipus polític: el que entenem com aquell pensament ideològic que defensa a l'individu davant la societat o Estat; el primer és l'individu o persona.

La persona té uns drets polítics però també uns drets individuals que no poden ser extingits per l'Estat ni per ningú.

Això implica que no poden existir associacions, corporacions, gremis... que influeixin sobre la voluntat de les persones, la persona ha de ser lliure totalment, el fet de que no existeixin gremis, associacions, etc, és per que alteren les voluntats de les persones i modifiquen provoca que en les relacions laborals hi hagi una oposició dels polítics que pugui modificar la voluntat dels treballadors.

Per tant, plantegen evitar qualsevol tipus d'alteració de les normes que ha fixat l'empresari. Les conseqüències són:

• Davant l'ordenament jurídic no existeixen drets col·lectius, sinó que són individuals.

• L'existència de lleis o normes jurídiques que prohibeixen taxativament l'agrupació, defensa, reunió... dels interessos col·lectius es considerava delicte.

• És un atràs important en l'aparició legal dels sindicats, reunionistes... Serà a finals del S.XIX quan sorgiran les primeres relacions pactades.

• L'individualisme jurídic: un dels principis sobre els quals es basen en la Revolució, és l'individualisme jurídic on l'important és la persona davant la llei.

Es basa en la voluntat de què una persona davant la llei és igual que una altra, té els mateixos drets i obligacions. No pot haver ningú per damunt dels altres davant la llei.

Les conseqüències pràctiques de les relacions laborals són:

• La regulació jurídica dels drets (CC) no accepta l'existència de contractes de treball perquè es considera que és un atemptat a la voluntat de les persones, el que sí que es contempla són els contractes generals.

Aquesta visió tan jurídicament individualitzada de les persones està defensada al CC (que és el gran triomf de la R.F).

• Liberalisme econòmic: és una doctrina econòmica que sorgeix amb la Revolució Industrial i Liberal i que es fonamenta en què l'econòmica es regeix per un ordre natural que no ha de ser modificat, aquest ordre es basa en una sèrie de principis o lleis que tampoc poden ser modificats.

Principis naturals de l'economia:

• L'oferta i la demanda dels productes, és la que estableix els preus dels mateixos i la quantitat a fabricar.

• El benefici és el resultat de la diferència entre els ingressos i les despeses, això és una llei natural que tampoc pot ser modificada per què l'economia està totalment lligada i no es pot introduir productes que la distorcionin.

Aquestes lleis o principis econòmics són lleis invisibles, però no per això són menys reals, ja que existeixen, i quan s'alteren provoquen la crisis del sistema.

L'acceptació d'aquests principis del liberalisme econòmic va ser qüestionada i va dificultar les relacions de treball.

Aquest liberalisme econòmic té un apèndix o subapartat que serà el liberalisme social, es a dir, aplicat a l'àmbit social.

El liberalisme social té un teòric DARWIN (“Teoria evolutiva de les espècies”) que publica una obra a l'any 1859, la que, segons la teoria evolutiva de les espècies, es fonamenta en una selecció natural de les espècies que desemboca com a conseqüència d'acceptar que només sobreviuen els més forts.

Les teories de Darwin són aprofitades pels polítics per dir que la societat creix i evoluciona naturalment, i per tant, s'implanta en alguns països i evita que l'Estat entre a regular els aspectes de la vida laboral.

• L'ètica protestant: un dels orígens del capitalisme que es basa en el treball, en l'esforç, l'estalvi... que són valors intrínsecs al protestantisme i en els països on triomfa la R.I es on estarà més instal·lat el protestantisme.

Aquesta ideologia és un element essencial en la R.I., si això és així, també podem entendre que aquests principis obstaculitzen l'aparició de les regulacions de l'Estat.

Tots aquests obstacles estan presents en més o menys intensitat en els països industrialitzats, l'únic que fan aquests obstacles és retardar l'intervenció de l'Estat però no ho impedeixen, acaba arribant.

• LA QÜESTIÓ SOCIAL

És la problemàtica econòmica i social que presenten els treballadors dins del sistema capitalista. Aquesta qüestió social que obliga a prendre una actitud per part de l'Estat, no tot el món l'accepta en el seu moment doncs ningú volia treballar sense cobrar.

El sector plantejava com una realitat inqüestionada des dels inicis de la R.I, que per part dels empresaris hi havia un abús cap als treballadors.

Té moltes perspectives, es pot veure com un conflicte polític; els treballadors reclamen que volen canviar l'Estat, però la qüestió social també es pot veure com un conflicte polític, segons els empresaris o el sistema capitalista en conjunt.

La qüestió social:

• Realment existeix un problema i és necessari donar solucions, però ¿de quina manera?, es a dir, busca la solució ja que acceptem que hi ha un problema social important.

• Una altra perspectiva és que existeix un problema “una qüestió social”, però es perquè hi ha una confrontació irresoluble entre els empresaris i els treballadors. Aquesta qüestió es mantindrà mentre existeixi el sistema capitalista, l'única solució és canviar el sistema per un altre en el que no hi hagi qüestió social.

• LA LEGISLACIÓ LABORAL

• LEGISLACIÓ NORMATIVA DE L'ESTAT

Des de que l'Estat Liberal es forma, l'Estat té reconegut el poder de crear normes jurídiques, això té un valor i és que també crearà normes jurídiques en l'àmbit laboral.

A mesura que avança la Revolució Industrial va començar a acceptar-se que l'Estat crearà normes laborals, això vol dir que no exclou que les parts contractants puguin pactar, per tant, regula determinats àmbits de les Relacions Laborals que seran d'obligat compliment de les dos parts. El que l'Estat no regula és el que poden pactar les parts.

L'Estat es reserva també una segona facultat: en cas de conflicte entre les parts, l'última paraula la té ell. El fet de què l'Estat intervingui implica una pèrdua de poder i de capacitat normativa dels empresaris, i implica que els treballadors no augmenten la seva capacitat normativa en l'empresa, sinó que tenen la mateixa capacitat que l'empresari.

REALS CEDULES nom de la norma jurídica

SECTORS O ÀMBITS REGULATS PER L'ESTAT:

• Treball de dones i nens: aquesta regulació obeeix a una finalitat que és la de limitar el treball de dones i nens en les empreses i fàbriques. En principi són normes prohibitives i per tan obliguen als empresaris i treballadors a complir-les. Va ser una norma difícil de complir ja que la mateixa societat la rebutjava.

• El treball de dones: les normes que ho regulaven anaven encaminades a prohibir el treball de la dona en alguns sectors productius (mineria, siderúrgia...), un cop aplicades, es van mantenir en vigència pràcticament fins els nostres dies.

• Treball infantil: també eren normes prohibitives, donant l'edat mínima per treballar. Aquestes mesures anaven acompanyades d'altres que establien temes com l'educació mínima i l'edat mínima per treballar (14 anys encara que en alguns sectors més durs l'edat era més alta).

Aquesta intervenció estatal també influeix en el temps de treball. Hi ha diversos factors que fan que l'Estat intervingui en la jornada laboral:

• Reacció dels treballadors davant la jornada sense límit fins que es redueix a 8h.

• Necessitat d'establir homogeneïtat en el sector productiu establint una norma en la que tots els sectors tinguin la mateixa jornada; també estableixen el temps de descans diari, setmanal i anual remunerat.

La regulació del treball és important per què no només és un element de regulació física del treball sinó que l'organització del temps de treball permet establir el ritme d'activitat laboral.

La disminució efectiva de la jornada de treball no implicarà una reducció de la producció per què s'incrementa la productivitat amb millores tecnològiques.

(Neix el temps d'oci).

REGULACIÓ SOBRE LA SEGURETAT EN EL TREBALL

La seguretat en el treball la fixa l'empresari però poc a poc l'Estat anirà intervenint fixant unes normes que obliguen a l'empresari a establir unes obligacions de seguretat regulant la toxicitat, seguretat, enfermetats laborals....

Les obligacions que estableix l'Estat fixant condicions de treball menys penoses, fatigoses i més segures. Aquestes normes són generalment molt tècniques (s'especifica amb detall les pautes a seguir) i molt variades ja que canviaran en funció de l'empres a les que s'aplique.

• Els accidents laborals

És una normativa pròpia que va fer que l'Estat intervingués en ella ja que era difícil definir que és un accident de treball. La definició genèrica era : “tota lesió corporal que sofreix el treballador com a conseqüència del treball que realitza dins de l'empresa”.

En base a aquest criteri l'Estat anirà intervenint, la qual cosa no serà fàcil ja que la idea inicial era que si el treballador tenia un accident era per culpa seva.

Es va acabar acceptant que hi havia responsabilitat de l'empresa en front als accidents de treball.

Encara que l'empresa tingui mesures de seguretat, té una responsabilitat de seguretat encara que l'accident es produeixi per una conducta negligent del treballador.

Quan l'Estat va declara això, l'empresari hauria de compensar al treballador econòmicament per l'accident sofert però això implicava uns forts costos econòmics per l'empresa i provocarà l'aparició d'un sistema de segurs que fagui front a aquestes compensacions en cas d'accident.

Tot això implica que més tard, pugui haver una responsabilitat econòmica i penal per part de l'empresari. També es tenen en conte els accidents “in itinere”. Aquesta regulació desembocarà en l'actual Seguretat Social.

La Seguretat Social és un concepte molt recent: l'Estat té un deure respecte a les persones que treballen, però per algun motiu es poden veure impossibilitades per treballar o arribar a la seva edat de jubilació.

Per això l'Estat ha de preveure un suport econòmic que permeti a aquestes persones no quedar desamparades. Aquesta concepció es va obrir pas i l'Estat va anar regulant aquestes matèries i altres més actuals com l'atur, els qual estableixen una obligació compartida entre treballadors i empresaris per crear un fons econòmic per aplicar-ho en aquests casos de desocupació.

Es veu que aquesta obligació econòmica és insuficient i s'ha d'augmentar mitjançant l'aportació de l'Estat.

• REGULACIÓ DELS SALARIS

L'interès per part de l'Estat és establir uns mínims de salari per treball realitzat que permeti al treballador viure dignament, aquests mínims són d'obligat compliment per als empresaris (ho poden millorar però no empitjorar). Quan l'Estat regula els salaris ho fa de dos formes:

• Fixant uns mínims.

• Fixant una política de rentes, es a dir, que pot millorar indirectament els salaris amb determinades decisions de política econòmica (baixant els impostos, donant exemcions fiscals...).

5. CONFLICTES LABORALS

Es pensava que eren dels empresaris i els treballadors i que eren ells qui els havien de solucionar.

L'Estat intervé quan vol que aquests conflictes es solucionen i crea una normativa que permeti resoldre els conflictes ràpida i eficaçment, obligant a les parts a posar-se d'acord i sinó intervindrà l'Estat de forma arbitral.

La regulació sobre conflictes de treball és tan important com les anterior i obliga a que estigui regulada i actualitzada periòdicament.

Els temes que l'Estat no pot regular són els conflictes en els que es discuteixen temes com l'atur, desenvolupament econòmic del sector... per tant, no hi ha conflicte i les parts no poden negociar-ho ja que es de competència exclusiva de l'Estat.

Aquesta normativa que l'Estat va creant, provoca sobretot al llarg del S.XIX i S.XX que en molts països hi hagi una pluralitat normativa; també provoca la necessitat de que hi hagi una normativa comú sobre el treball, que posteriorment se'l anomenarà Dret Comú del Treball o Dret del Treball (mitjans S.XIX)

A Espanya es dicten unes lleis que intenten agrupar tots els aspectes que fan referència a les regulacions laborals “Llei de contractes de treball” o “Estatut dels Treballadors”.

• LEGISLACIÓ NORMATIVA PACTADA

Fa referència a un altre procediment per crear normes jurídiques per regular les normes laborals.

Aquest procediment es produeix entre acord o pacte entre les dos parts més directament implicades en les Relacions Laborals (empresari i treballador).

Es molt dur perquè inicialment els empresaris no tenien en compte als treballadors, com a reacció a aquesta actitut, sorgeix una actitud contrària per part dels treballadors, els quals s'organitzen amb el fi d'oposar-se a determinades mesures de l'empresari. Tot això provoca l'aparició dels SINDICATS que tenen una força i que lluiten per a que puguin pactar amb l'empresari i arribar a acords.

Quan els sindicats s'organitzen, es fortifiquen i adquireixen una representativitat, apareixen grans objectius:

• La capacitat per negociar ja la tenen obtinguda.

• Les primeres reivindicacions dels treballadors eren relatives al salari.

Es important senyalar que tant un tema com l'altre, són temes on les parts pacten i un cop arriben a això, han de complir el pactat quedant obligades les dos parts.

Una altra consideració es que les parts negociants pacten per prendre acords que afecten a les condicions de treball individuals de cada treballador, encara que no estigui el treballador afectat; el que es planteja es que aquestes normes pactades han de tenir un valor aplicable i executable davant dels tribunals. Es aquí on intervé l'Estat indirectament, que fa que els pactes tinguin força jurídica.

La relació entre la legislació pactada i l'estatal es de subordinació i jerarquia, la legislació pactada no pot anar en contra de l'estatal. Les parts no poden contractar lliurement.

TEMA - 5: LA RESPOSTA TEÒRICA: LES DOCTRINES SOCIALS

• SOCIALISME UTÒPIC

Una possibilitat per variar les circumstàncies, es la dels pensadors socialistes que creuen que es necessari canviar el sistema. Els pensadors que reben el nom de socialistes, tenen idees i estratègies diferents els uns dels altres.

Els socialistes utòpics reben aquest nom a partir de que Engels els va definir així despectivament. Eren pensadors intel·lectuals (a vegades empresaris), però no tenen una relació directa amb el treball ni amb les Relacions Laborals.

Són persones que a partir de principis del S.XIX, escriuen llibres i han viscut en l'època de la Revolució Francesa i estan veient com es va consolidant un sistema liberal capitalista i en base a les seves vivències, pensen que el sistema capitalista crea una societat desigual, i que això té una causa que és la propietat privada, ja que mentre aquesta existia, existiria també la desigualtat.

Això és el que pensaven, però el que volien era una societat més justa i més fraternal, i per a això falta substituir la propietat privada per una propietat col·lectiva (cooperatives...). Per fer-ho possible, intuïen que eren necessaris uns canvis polítics i socials, que feien a les persones més lliures, amb un sistema més participatiu, reformes socials... però després no quedava clar com fer-ho.

Els autors més representatius de socialisme utòpic són:

• Robert Owen: era empresari i creia que podia canviar la societat començant per la seva pròpia empresa i la va transformar en una cooperativa amb limitacions del treball de menors i dones i repartint els beneficis. Així intentava que aquest model s'extenués i s'iniciés així el canvi.

• Saint-Simon: tenia una teoria molt elaborada. Era noble i a partir del S.XIX va escriure i dia que els mals de la societat capitalista eren deguts a que hi havia gent que no treballava (nobles, clerges...) i s'ha d'aconseguir que tots treballen i així el que no ho fagui, no tenia dret a ser propietari.

• Fourier: fa una teoria sobre el futur que ell veu en la societat, i la veia en forma de cooperativa, en la que cada ciutat obria un número prefixat de cooperatives (Falansterios) i un número prefixat de persones. Creia que les seves idees eren tan bones que no faria falta obligar a ningú a formar-ho, si no que ho farien per sí sols, voluntàriament. Aquesta idea no va caure en l'oblit ja que Bakunin va incorporar aquests idees al hábeas anarquista.

• Proudhon: és un pensador que estava entre els utòpics i Marx i Engels, ja que tenen idees molt simples i amb gran repercussió i aconsegueix un cert èxit. La idea bàsica era analitzar la situació amb els altres, però centrant-lo tot en que la propietat privada és un robo. Criticava també l'existència de la societat i la política liberal (herències de la Revolució Francesa). En definitiva, planteja que si es vol acabar amb la propietat privada, s'ha d'acabar amb el sistema que li dona soport.

• SOCIALISME CIENTÍFIC O MARXISME

Hi ha un factor de diferenciació entre autors utòpics i científics, ja que els primers són anomenats utòpics per que segons Marx i Engels era molt difícil que establessin una alternativa al capitalisme.

Marx i Engels intentaven suplir tot allò i creen un socialisme més possible.

Els antecedents del socialisme científic són els propis socialistes utòpics, doncs d'ells es van prendre alguns ideals.

També el Marxisme té un altre antecedent el Babeuf, però un dels antecedents que més va influir va ser un que entrava en la reflexió filosòfica, ja que Hegel dona pas a una nova etapa, impulsant unes idees que són les anomenades dialèctica, que és una interpretació de l'evolució de la societat que es basa en defensar que la societat ha evolucionat en base als conflictes i a l'oposició i lluita entre idees i persones, i planteja que aquesta evolució és dialèctica i que a partir dels conflictes s'arriba a l'evolució.

Hegel, per tant, considera que el motor de l'evolució és la dialèctica ja que no hi ha res preestablert en la societat de l'home, si això és així, diu que s'ha de convertir en el centre d'aquesta evolució a les persones, doncs són elles qui canvien l'evolució futura.

Marx i Engels van aprofitar aquestes teories i les van aplicar a l'estudi de la societat en la seva evolució en base a les idees i sobretot en base a l'economia.

Engels era un empresari que es dedicava no tant a la direcció de les empreses, sinó a l'estudi de la filosofia de les mateixes. Va entrar en contacte amb un altre personatge: Marx el qual és més humil però aconsegueix una formació com economista per reflexionar sobre la Revolució Industrial i el capitalisme.

Tant Marx com Engels, estaven molt influenciats pels antecedents anteriorment citats, però les seves idees i obres tenen unes característiques molt diferents a les existents fins llavors, el conjunt d'aquestes idees es coneix com SOCIALISME CIENTÍFIC.

Les idees clau d'aquest element Marxista són:

• Parts de la idea principal bàsica de què fins llavors, els pensadors anteriors a ells només interpretaven el mon, en canvi, el que havien de fer és canviar-lo, no interpretar-lo.

Aquest pensament Marxista, es pot dividir en TRES FASES PRINCIPALS:

MATERIALSIME HISTÒRIC

Per Marx, l'evolució de la humanitat no ha estat una història de les idees dels pensadors, sinó que l'evolució de la humanitat és l'evolució dels sistemes econòmics que hi ha en cada època, perquè examinant-ho veurem la base fonamental de cada època, a partir d'això sorgeix tot.

Marx analitza aquesta evolució i arriba a la següent conclusió: en la història de la humanitat només hi ha hagut tres sistemes econòmics:

• Sistema econòmic esclavista

• Sistema econòmic feudal

• Sistema econòmic capitalista

S'ha passat d'un sistema a un altre degut als grans canvis i conflictes. Si això és així, diu Marx, és absurd pensar que el capitalisme és l'última etapa i per això pensa que l'etapa posterior a ell seria més justa i solidaria (basada en un sistema econòmic socialsta), i que es basarà en què no existirà la propietat privada, sinó que hi haurà una propietat col·lectiva (comunisme).

Marx volia actuar per a que això succeís ràpidament i per això havia de crear el partit comunista.

ESTUDI ECONÒMIC DEL CAPITALISME

L'obra màxima de Marx s'anomena: “El capital”, la qual plasma el sistema capitalista, amb les relacions entre empresaris i treballadors, com funciona l'oferta i la demanda... i ho fa prenent part en tot això, i les conclusions a les que arriba és que el sistema capitalista és explotador dels treballadors, perquè l'empresari es queda amb la producció de les seves empreses, donant al treballador un salari baix que mai s'apropa al valor de la producció que ha fabricat; per això Marx deia que si no existissin les empreses, el benefici es repartiria entre els treballadors.

SOCIETAT COMUNISTA

Marx deia que per arribar a la societat comunista (etapa que succeirà al capitalisme), el que s'havia de fer és agilitar el procés de canvi, estimulant-lo impulsant la creació d'un partit polític dels treballadors que defensi la lluita contra el capitalisme i contra l'Estat burgès.

Aquest partit polític, hauria de lluitar per crear una nova societat comunista, Marx considera que com la major part dels treballadors són analfabets, aquest partit polític havia d'il·lustrar a aquests treballadors. Així va sorgir una classe social que amb aquestes idees infondirà totes les idees comunistes.

La comunista seria una societat sense classes socials i en que totes les coses són de tots i no existeix l'explotació, i l'economia es fonamenta en aquests principis comunistes.

Marx s'inspira en les idees d'un altre naturalista: Henry Morgan, que estudia les societats prehistòriques i arriba a la conclusió de què abans hi havia un sistema comunitari o comunista.

Aquesta societat comunista necessita una etapa transitòria per arribar, la qual es conflictiva ja que els propietaris estaran en contra i per tant es necessitava que aquest partit comunista apliqués una mà dura per lluitar contra els que no admetessin el sistema, i s'aplica la “Dictadura del Proletariat”, en la que no hi ha llibertats, ja que els treballadors ja estan representats i els empresaris no han de tenir llibertats, per que sinó les utilitzaran per lluitar contra el comunisme.

En aquesta etapa, conceptes com la propietat privada són innecessaris perquè retarden tot el procés cap a la societat comunista.

L'evolució posterior del pensament de Marx i Engels, en línies generals, és que a la seva mort, es van crear partits polítics que seguien aquestes idees en molts països, però tenen moltes dificultats per desenvolupar-se, doncs la major part d'ells són il·legals i perseguits, tot i això, amb el temps van ser legalitzats, però s'observava una divisió interna:

• Comunisme

• Social-democràtica

Aquesta divisió es fonamenta en la forma d'interpretar les idees de Marx i Engels, en les que uns diuen que són correctes però no poden negar-se a participar en la vida política, i altres deien que s'havia de ser fidels seguidors de les teories de Marx i ser intransigents, planificant la revolució per arribar a la Dictadura del Proletariat, aquests últims són els anomenats comunistes.

Aquestes dos corrents cada cop es van separar més, de tal forma que acabaran per dividir els partits polítics obrers per crear partits diferents: socialistes i comunistes.

• ANARQUISME

Significa “sense govern”, que no hi ha un mando únic que condicioni la societat, sinó que aquesta es condueix per un grup.

S'observa que hi ha dins dels pensadors socialistes, una corrent cada cop més allunyada de les anteriors: els anarquistes, que tenen una base ideològica Marxista però hi ha una cosa que els fa diferents:

• Tenen una visió d'oposició total a l'autoritat i a l'Estat (sigui quin sigui).

• Creuen i defensen una visió naturalista de l'Estat, es a dir, que naturalment s'autorregula per buscar el bé comú.

• Defensen la auto iniciativa de les persones i els grups socials, cosa que fa necessaris als partits polítics que els guií.

Els que més defensen aquestes idees van ser Bakunin i Kropotkin, que són els que dibuixen l'anarquisme com reflexió política.

Els anarquistes aplicaran aquestes idees, sobre tot la de no participar en el sistema capitalista, la qual cosa era una acció directa contra el sistema. Van arribar a matar a polítics, empresaris, reis... i a tota persona amb autoritat.

L'anarquisme va quedar pràcticament desaparegut abans de la Segona Guerra Mundial, per falta de suport en les pròpies masses dels treballadors.

• LA DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA

De les diferents teories que hem vist, també s'inclou una referència a la doctrina de l'església catòlica sobre la Revolució, perquè tenen algunes referències que tenen influència sobre les Relacions Laborals.

Al llarg del S.XIX, la major part de les noves ideologies, com a mínim fan abstracció a la realitat de l'església.

S'observa que aquestes ideologies anteriors eren laiques totalment ja que consideren que no ha d'existir ningún dogma ja que aniria en contra de la llibertat de les persones.

Aquesta realitat porta a que l'església com institució (que va perdent autoritat), no renunciarà a participar en aquest procés de noves ideologies, i per tant, l'Església Catòlica vol participar donant les seves idees i ensenyances, a través de les opinions sobre treballadors, relacions laborals, empreses...

Aquesta actitud nova de l'església, es concreta a finals del S.XIX, amb el Papa León XIII, que promulga el 1891 una Encíclica (document que expressa la seva opinió dirigit a tots els feligreses, i que per a ells el que conté és d'obligat compliment).

L'Encíclica adopta una actitud de defensa del sistema capitalista i condemna les idees Marxistes, socialistes... L'església el que fa es adoptar una actitud crítica amb el sistema capitalista per reformar-lo en alguns aspectes per millorar-lo en altres.

Per fer-ho creuen que la qüestió principal és la qüestió social de la propietat i defensen que mantenint el sistema capitalista, la propietat privada s'ha d'entendre com una qüestió social i la producció s'ha de bolcar en la societat, així els treballadors no poden ser marginats per la producció, ni entendre'ls com un aspecte més de la producció, han de ser tractats com persones i tenir un salari just, tenir atenció a la vivenda del treballador...

Aquesta encíclica el que fa és defensar un sistema de resolució de conflictes socials, diferents del que existia fins el moment, i planteja que els conflictes s'han de resoldre de comú acord entre empresaris i treballadors.

L'aplicació de l'encíclica es concreta en dos accions, que van ser l'instrument de la difusió d'aquestes idees:

• Creació de sindicats cristians: es tractava d'impulsar l'aparició de sindicats que no es basen en els postulats del socialisme, sinó que defensen els postulats de l'església, amb la negociació i el pacte en lloc del conflicte. En alguns països apareixeran sindicats cristians que intentaran pactar amb els empresaris la resolució de temes de forma diferents (Itàlia, França i Espanya).

• Creació de partits polítics cristians: la seva ideologia és defensar els postulats de l'església catòlica i defensar-la a ella mateixa en definitiva. Són els partits lliberals, que estan en contra d'anar al socialisme o comunisme i volen el sistema que tenen, però defensant els ideals de l'església.

Aquests dos instruments porten aparellada una sèrie d'accions que l'església catòlica intenta difondre per implantar-se en el moviment obrer, i es posar-se en llocs on estan els obrers (pobles, zones...), i així sorgiran accions com la creació d'instruments de pressió contra el sistema i apareixen les HOAC (Hermandad Obrera de Acción Católica) que era un grup dins de l'església, que mantenia una actitud molt ferma de defensa dels treballadors i dels seus interessos.

TEMA - 6: MOVIMENTS SOCIALS I CONFLICTES SOCIO-LABORALS

ELS PRECEDENTS DE L'ACTIVITAT SINDICATL I L'INICI DE L'ASSOCIACIONISME OBRER A EUROPA

Els sindicats són unes associacions voluntàries de treballadors per compte aliè que tenen com a missió fonamental la de mantenir o millorar les condicions de treball.

Amb aquesta definició, l'origen del sindicalisme arriba a una època molt avançada: el primer sindicat va ser creat a Gran Bretanya al 1834.

En altres països hi ha associacions obreres de socors mutus més o menys tolerats, que funcionaven com una mútua, però no actuaven com vertaders sindicats.

El procés que passa des de aquestes primeres associacions als sindicats, és el que tenen lloc en el S.XIX i ens permetrà veure tot el procés.

Aquest procés d'associacionisme no va ser fàcil, doncs va tenir diferents reaccions per part dels empresaris, en alguns casos per que seguien vigents les lleis que prohibien l'associacionisme obrer i per això més tard s'aplica al sindicalisme.

Hi ha altres lleis: COMBINATION ACT, que eren lleis de 1804, i que només s'aplicaven a Anglaterra, per prohibir qualsevol tipus d'associació de lluita dels treballadors.

Aquestes mesures també van provocar una altra reacció en contra, la més coneguda és la LUDITES, que encapçalava un moviment de treballadors que es dedicaven a trencar la maquinaria de les empreses perquè consideraven que la industrialització era un mal progrés que els portava a la ruïna.

Aquest moviment LUDISTA no va ser inútil, sinó que va servir com estímul a altres treballadors que van aconseguir crear sindicats: TRADE UNIONS de 1834 dirigit per Robert Owen (molt influenciat pel socialisme utòpic).

Aquest model de moviment obrer amb sindicalisme organitzat, és el que s'expandeix per Europa, però no es fa amb les idees del socialisme utòpic, sinó amb les del científic.

Aquest procés arribarà finalment quan a finals del S.XIX, tots els països europeus tenen sindicats obrers legals.

INTERNACIONALS OBRERES (com es relacionen els sindicats internacionalment?)

Les idees dels pensadors anteriors van influir molt en les dels sindicats.

La lluita ha de ser internacional i es així com sorgeix una Associació Internacional de Treballadors (AIT). Marx proposa la Primera Internacional, que es funda a Londres al 1864 i està formada per sindicats de diverses tendències ideològiques (socialistes, anarquiste...).

La finalitat de la AIT és la de reclamar unes millores laborals i salarials immediates, com a primer pas per canviar el sistema polític i econòmic.

Aquestes idees d'unificació del sindicalisme, fracassa pocs anys després, al 1871, perquè hi havia una oposició entre anarquistes i socialistes, ja que la perspectiva de la reivindicació dels treballadors són molt diferents i es difícil que es posin d'acord per portar a cap accions conjuntes.

La Comuna va fer que s'enfrontessin socialistes i anarquistes d'una forma molt forta i així es va trencar la seva relació i amb ella la AIT.

Anys després, es crea la Segona Internacional a París al 1889, que pretenia agrupar a partits polítics i sindicats donant-se així una acció coordinada a nivell internacional de les lluites dels treballadors i funcionaran a través d'assemblees.

El que va fallar van ser unes primeres divergències amb els anarquistes (i els van fer fora), però el problema més greu és el conflicte entre sindicats i partits (socialistes moderats i radicals). Aquesta divisió va provocar una ruptura interna que es dona al 1914, davant la postura escollida pels partits davant la Primera Guerra Mundial (els moderats volien anar a la guerra i els radicals no).

Poc després, aquests intents d'organització fructifiquen en la creació de la Tercera Internacional, que es crea al 1919 a Rússia, en plena època de triomf del Marxisme i de la República Soviètica de Lenin.

Agruparà a sindicats i partits polítics que estiguin d'acord amb els principis de la revolució russa i de Lenin.

Al 1923, a França, es crea l'Internacional Socialista que va agrupar a partits i sindicats socialistes o social-demòcrates.

EL NOU SINDICALISME I LES RELACIONS LABORALS

El sindicalisme d'avui dia no és el mateix que el de fa 150 anys. El panorama actual del sindicalisme és:

• Els canvis econòmics i tecnològics que s'han viscut en els últims anys han modificat les relacions laborals.

• Observem que en determinats sectors productius, l'afiliació sindical ha anat desapareixent, sobre tot en els sectors o empreses amb més tecnologia.

• S'observa un augment d'afiliació sindical en les administracions públiques.

• A partir dels anys 1980 amb les crisis econòmiques, el nivell d'atur augmenta molt, aquest atur que augmenta coincideix també amb un increment dels contractes temporals i promulgació de legislacions sindicals molt restrictives, limitant el seu àmbit i afectant negativament a l'afiliació sindical cosa que fa que no augmenti.

• Avui en dia ens trobem amb uns sindicats amb una taxa d'afiliació sindical baixa.

• Aquests sindicats intenten tenir una presència pública cada cop més important.

Un dels elements que ajuden a entendre aquesta qüestió:

• Publificació sindical: els sindicats passen de ser una organització de treballadors que s'agrupen a ser un organisme casi públic ja que les seves decisions afecten a la societat encara que no pertanyin a ningun sindicat.

Aquesta publificació sorgeix perquè en els últims anys els sindicats s'han dedicat, a més a més de negociar els salaris i les condicions de treball, han ampliat i incorporat altres accions i interessos que van més enllà de l'estricta negociació salarial.

Els sindicats després de la Segona Guerra Mundial comencen a estendre la seva influència per negociar amb el govern temes de vivenda, sanitat, ocupació, infrastructures, etc.

Els estats accepten que els sindicats intervinguin en aquests temes per evitar vagues, enfrontaments, conflictes laborals i socials que afecten al país.

• El govern i estats volen un interlocutor social que es comprometi a una pau social a canvi de certes concessions.

• Avui en dia els sindicats participen i negocien la planificació social i econòmica d'un país. Política de rentes d'un país (política fiscal). En alguns països, els sindicats participen en la gestió de la Seguretat Social.

Les lleis estatals i les internacionals respalden als sindicats en aquestes decisions i participacions.

• Des de l'any 1966, les Nacions Unides van aprovar un pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals. Reconeix i empara a nivell internacional la llibertat sindical.

• Aquest tema planteja bastants de problemes a nivell teòric o conceptual. Negociació entre sindicats i govern encara que no es trobin en la mateixa posició jeràrquica.

• El neocorporativisme: és un altre element que neix fa uns 40 anys i que converteix als sindicats en defensors dels seus afiliats.

Les actuacions sindicals busquen l'interès d'uns pocs treballadors que en la totalitat dels treballadors.

Aquesta actitud dels sindicats de defensar les oligarquies i la seva posició en lloc de defensar als treballadors és criticada.

• L'actuació empresarial

• A mesura que l'activitat sindical ha augmentat, les normatives laborals, ja siguin de l'Estat o paccionades, han restringit la capacitat de l'empresari d'organitzar les relacions laborals en la seva empresa.

• Queda un àmbit petit per a que l'empresari pugui organitzar les condicions de producció i determinats aspectes de les retribucions salarials.

Aquestes qüestions també tenen algunes limitacions, ja que no es poden treballar més d'unes hores, o no es pot pagar menys del salari base,...

La propietat de l'empresa no ha canviat, però els sindicats accedeixen als òrgans de decisió de l'empresa (consell d'administració de l'empresa). Es crea una congestió de l'empresa.

• Respecte a la negociació dels convenis s'observa que en alguns països participen en aquesta negociació les empreses, els sindicats i també els representants del Comitè d'empresa.

CONSTITUCIONS I DRETS SOCIALS

Aquest apartat va molt vinculat amb l'anterior ja que ens referim a un aspecte nou “els drets socials” que s'incorpora als textos Constitucionals.

Al llarg del S.XX, les Constitucions van incorporant el que s'anomena “referències als drets socials”.

Els drets socials són aquell conjunt d'exigències que la societat planteja, reclama a l'Estat (a les institucions), en relació al món del treball, es a dir, que es tracta de veure que a més del que es tenir un lloc de treball, hi ha altres exigències mínimes que es planteja la societat o els treballadors i que els plantegen al màxim nivell, davant de l'Estat, perquè obliguen a les empreses a complir aquelles exigències mínimes en relació al món laboral.

Aquestes exigències van canviant en el temps, però podríem dir que van des de reconèixer que el treball és un dret de la persona, fins tenir drets a unes condicions de vida dignes, basades en el treball de cadascun.

La particularitat d'aquesta qüestió és que es concreta jurídicament al màxim nivell legal possible en els textos constitucionals.

La constitucionalització dels drets socials implica dos qüestions derivades:

• Com es recullen els drets en els textos constitucionals: els primers textos constitucionals que recullen alguns dels drets socials són:

• La Constitució mexicana de 1917.

• La Constitució de Weimar de la República Alemana de 1919.

Són textos que més tard serien copiats per altres Constitucions, que recullen com principi de legalitat constitucional, el dret al treball i el dret al segur de desocupació, a un salari digne, a una vivenda.

Al estar incorporats en els textos constitucionals, els drets socials, l'Estat tenia l'obligació de desarrollar en lleis que s'aplicaran de forma reglamentària.

A més, no tan sols és important que aquests drets estiguin recollits en els textos constitucionals, també és important que els jutges no puguin desconèixer quan emeten sentències els principis constitucionals.

• La internacionalització dels drets socials: l'aspecte internacional del reconeixement dels drets socials també és molt important, perquè a mesura que hi ha mobilitat internacional d'empreses i treballadors, es considera que hi ha d'haver unes condicions de respecte als drets socials.

Per tant, aquesta internacionalització implica que hi hagi una legislació internacional sobre les condicions de treball, que fagui possible l'aplicació en qualsevol país del món d'uns requisits mínims de respecte als drets socials dels treballadors.

La internacionalització no es fàcil perquè les condicions de cada país són molt diferents. A través de tractats i de convenis s'intenta que la internacionalització sigui real i efectiva.

TEMA - 7: LA OIT

• ELS ORÍGENS DE LA OIT

Al acabar la primera Guerra Mundial (1918), el conflicte va implicar molts canvis a nivell Europeu i Mundial.

A Europa, l'aparició de nous estats fruit de la desaparició dels imperis, també es modifiquen relacions internacionals dels Estats.

A partir d'aquesta data, els guanyadors (EEUU, França i Gran Bretanya), es plantegen les relacions internacionals dels Estats d'una altra manera, obrint el camí al procés de descolonització a nivell mundial, ja que les colònies volen la independència, però a més dels canvis territorials, hi ha una altra conseqüència que és la voluntat dels països de les potències guanyadores de crear mecanismes o instruments que permetin en el futur evitar guerres o conflictes bèl·lics.

Aquests mecanismes podran ser de diversos tipus:

• Mecanismes de força.

• La cooperació internacional, que es basava en el principi de què si col·laboren en tots els àmbits possibles, serà difícil que s'enfrontin.

Aquest mecanisme de cooperació que sorgeix tant a Europa com als EEUU, es concreta amb el Tractat de Versalles de 1919, que posa fi a la Primera Guerra Mundial en el mateix any i estableix els càstigs sobre els culpables (alemanys), però al mateix temps s'acorda crear un organisme internacional que de forma permanent vetlli per la cooperació i defensi la pau.

Es coneixerà amb el nom de “Societat de Nacions” que acabarà sent la ONU.

El Tractat de Versalles acorda també crear un organisme internacional que específicament que de forma permanent vetlli per la millora de les relacions laborals en tots els països del món.

Serà l'origen de la OIT com a conseqüència del Tractat de Versalles. És l'únic organisme que subsisteix d'aquell tractat i en un principi depenia de la Societat de Nacions, però actualment depèn de l'ONU, especialitzada en el camp de les relacions laborals.

• ELS MOTIUS ESPECÍFICS DE LA OIT

• Preocupació solidària i humanitària, perquè després de la Primera Guerra Mundial, les condicions dels treballadors són més dolentes en alguns països que abans de la guerra. Molts països han quedat en una situació precària.

• Els països que impulsen la OIT indiquen que si hi ha una pau social, no hi haurà conflictes i hi haurà una tranquil·litat política i per a que això sigui així s'ha de millorar el nivell de vida dels treballadors.

• Si aquests principis només els accepten uns països, pot succeir que els països que no els accepten, prendran mesures i seran més competitius que els que compleixen les normes, per tant, la idea de la OIT és aconseguir que tots els països apliquen per igual aquests principis per ser tots iguals.

• ESTRUCTURA INTERNA DE LA OIT (òrgans)

Es concreta en tres nivells de diferent jerarquia:

• CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DEL TREBALL: que és com una assemblea general de tots els estats que formen part de la OIT, hi formen part de la OIT els països que volen, però això ha fet que la majoria dels països de la ONU també formin part de la OIT.

La participació dels estats de la OIT no es limita a una representació dels governs, sinó que la representació de cada estat està formada per quatre membres (independentment de la població que tingui el país), dels quals dos representen al govern i dels altres dos, un representa als sindicats del país i l'altre a les organitzacions empresarials.

Aquesta composició plural ens indica que una de les finalitats de la OIT és que els acords que es prenguin en aquesta assemblea siguin aplicables a cada país.

Aquesta assemblea general és l'òrgan suprem de la OIT que aprova i estableix el text sobre els convenis internacionals del treball, que més tard s'aplicaran a tots els estats membres.

Un altre sistema de legislar que té la OIT és el de fer recomanacions generals, que no són vinculants, cada estat pot fer l'ús que cregui convenient.

• CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DE LA OIT: està format per una representació dels estats membres. Aquest consell s'encarrega d'executar els compliments de l'assemblea general. Aquest consell també elegeix el director general de la OIT, que és el màxim representant.

S'elegeixen cada 3 anys:

• 1 President

• 2 Vicepresidents

• 56 vocals, dels quals:

• 28 govern --------------- 10 designats x membres de major importància

• 14 empresaris 18 designats x delegats de la conferència intern.

• 14 treballadors

• L'OFICINA DE LA OIT: és el conjunt de funcionaris que tant a Ginebra (sede oficial) com en tot el món, treballen per la OIT.

Hi ha un director que es elegit pel consell d'administració.

L'any 1926 es va crear un Comitè d'aplicació, que era una comissió encarregada de vigilar el compliment dels convenis internacionals en cada un dels països. Aquesta era una funció genèrica del Consell d'Administració, a partir d'aquí el Consell d'Administració va prendre mesures.

Les possibles sancions són bastant limitades, però a part d'això, no hi ha instruments reals d'obligació de compliment de la sanció.

Quan existia una legislació als estats, serà quan els treballadors podran anar als tribunals per les sancions i prendre mesures.

• FUNCIONAMENT DE LA OIT

L'actuació de la OIT ha passat per dos grans fases:

• Fins la 2ª Guerra Mundial, en que la OIT es va dedicar a aprovar una sèrie de convenis que eren bàsics sobre les relacions laborals existents en els països membres (EX: sobre la seguretat i els accidents laborals, treball infantil, jornada de treball, ...).

• S'inicia després de la 2ªG.M., perquè l'ONU incorpora la OIT com a organisme propi. La OIT inicia una segona etapa que es basa per una banda en la vigilància dels convenis anteriors, i per l'altra, la OIT entre en temes socials i comença a impulsar temes com la Seguretat Social per als treballadors, convenis sobre cotitzacions i pensions de jubilació, immigració...

• ELS EEUU I LA POLÍTICA DEL NEW DEAL

5.1 LA POSTGUERRA

Després de la Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), no tots els països estan en les mateixes situacions econòmiques, uns estan destruïts i els altres han sortit beneficiats.

Elements que són antecedents de la Crisis de 1929:

• En alguns països, després de la postguerra hi ha una crisis industrial, per què les indústries segueixen fabricant molt, però el consum ha disminuït o desaparegut.

Aquests elements fan que momentàniament trobem un excés de producció, la manera de solucionar-ho es tancar les empreses a les que els hi passi això, sense tenir en compte les persones que quedaran en desocupació. Aquest va ser un primer moment de tensió que es supera als tres o quatre anys.

• La guerra ha provocat un endeutament massiu dels estats en els seus propis països, un intern i un altre extern respecte als EEUU.

Tot això passa perquè els Estats que van entrar en guerra, necessitaven diners i el van aconseguir pujant els impostos i demanant-lo a altres països.

Quan van perdre la guerra, era difícil tornar els diners que els hi havia prestat els contribuents. L'endeutament extern amb els EEUU va provocar que també hi haguessin problemes per tornar el capital. Això crea un entramat financer de tal forma que els països europeus anaven a remolc dels EEUU.

• “Feliços anys 20”. A pesar dels símptomes preocupants, s'inicia als anys 20 una certa expansió econòmica fictícia ja que s'observa una ràpida recuperació dels nivells de producció industrial anteriors a la guerra i es reactiva l'economia.

Això només es dona en alguns països i sectors (químic, energètic, automobilístic,...) i hi ha altres sectors que no creixen al mateix nivell (agrícola,...) i altres que s'estanquen (cotó).

Per tant, aquest creixement econòmic no és equilibrat i la població que viu d'un o d'un altre sector també evoluciona de diferent manera els uns dels altres.

Una part de la població té una capacitat estancada i els altres la tenen en auge. Si això passa, hi haurà una part de la població que no consumeix el suficient i per tant, l'altra part tornarà a la sobreproducció.

Aquesta situació va tenir trampes; alguns països per evitar aquesta situació van impulsar una solució: fabricar més diners donant-li al Banc Central més circulació de moneda.

Aquesta solució té un problema: una de les condicions és que un Estat pot tenir tant diner en circulació com reserves tingui en les seves arques públiques (en or), però es van saltar aquesta norma de tal manera que la gent, al veure que tenia més diners, es va produir un procés inflacionari (van pujar els preus).

Aquest procés inflacionari estava creant una dinàmica molt perillosa, doncs arribaven a la hiperinflació.

Una segona qüestió és que els EEUU demanaven que se'ls hi tornés els diners en or (ja que desconfiaven de la situació) i també que els estats facilitaven una política de crèdits al consum, que és facilitar que la gent, per l'adquisició dels productes bàsics, s'endeuti i demani crèdits als seus bancs.

En conclusió:

Els països i les persones, per tant, estan endeutats, hi ha una circulació fictícia de diners i hi ha una interdependència molt important d'alguns estats europeus amb els EEUU.

5.2 LA CRISIS DE 1929

Causes:

En la pròpia economia americana és on comença el “Crac” ja que durant els anys 20, hi ha un gran augment del crèdit (els bancs donaven molts de crèdits personals), la qual cosa és bona per al banc, però no per a la gent. L'alarma es dispara quan augmenten els crèdits dirigits a l'inversió en Borsa.

La Borsa apareix com un recurs ràpid de guanyar diners i la gent s'anima a participar. És totalment especulatori.

Un fet que va fer que la crisis de la borsa s'enfonses: una empresa immobiliària que es dedicava a la construcció de xalets, es va descubrir que no ho feia i que tot era mentida, això va iniciar una ona de pànic, ja que la gent intenta recuperar tot el diner que té invertit, i la Borsa cau. Es produeix el “Crac”.

Aquest Crac borsàtil, va tenir com a conseqüència un crac bancari, ja que els bancs que van invertir també intenten recuperar el seu diner i no ho aconsegueixen.

A partir de llavors, l'economia americana s'enfonsa per complet.

Les autoritats americanes, per solucionar aquests problemes, van als seus deutors (països als que se'ls hi havia prestat diner en la postguerra) i els hi demanen el diner que els hi deuen. Aquests països, entren així, també en una crisis, doncs no poden pagar.

Això provoca duran anys que, tant EEUU com Europa, visquin una situació econòmica molt difícil i es crea un clima social i econòmic molt tens.

5.3 EL NEW DEAL

La resposta davant la crisis va ser diferent als EEUU i a Europa:

• Als EEUU al 1933, la resposta va ser el New Deal, que va ser impulsat pel president Roosevelt; és una política que consisteix en acabar amb alguns principis del capitalisme:

• L'Estat ha d'intervenir en la política econòmica del país per evitar un altre Crac. Això evita polítiques especulatives. Controlar la banca més de cercar, impulsar obres públiques que donin treball al país, i per tant, aquests factors fan possible la intervenció estatal.

El resultat va ser positiu perquè van recuperar el seu nivell productiu anterior i una economia basada en realitats econòmiques.

• A Europa la resposta a la crisis, no va ser igual que als EEUU, ja que hi ha països com França i Gran Bretanya que es recuperen parcialment de la crisis fonamentalment amb el foment de la producció nacional davant la competència americana, això és un procés dur però amb el temps dona els seus resultats.

Una altra mesura que es pren és l'impuls de grans obres públiques (Itàlia) i altres països (Espanya), es troben amb que les conseqüències econòmiques són oscil·lants, van a remolc de França, la moneda s va devaluant i no troben respostes a tots aquests problemes i l'economia no avança.

A Alemanya, es diu que els culpables són els altres i l'única opció és no pagar els deutes i es dediquen a les obres públiques (en armament).

Aquesta solució alemanya, té resolucions positives de forma immediata, però als anys 30 es recupera molt i molt ràpidament per tant és aparentment positiu.

Les conseqüències del Crac del 29 són:

• El dogma de què l'estat capitalista no ha d'intervenir en l'economia del país s'acaba definitivament.

• L'economia de tots els països està cada cop més relacionada, i vol dir que s'han d'establir acords per veure com fer polítiques econòmiques conjuntes a nivell mundial.

• Hi ha països que no es van veure afectats pel Crac del 29, sobretot els països socialistes ja que no tenien contactes econòmics amb els països capitalistes.

Això va provocar que alguns teòrics pensessin que la solució és un sistema intermig que combini factors del capitalisme i del socialisme, però això no va tenir concreció pràctica.

TEMA - 8: L'ESTAT DEL BENESTAR

• TRANSFORMACIÓ DE L'ESTAT LIBERAL EN L'ESTAT SOCIAL

Durant el S.XIX, es construïa l'Estat liberal en contraposició a l'Antic Règim. Aquest Estat Liberal, és un Estat que es basa en uns principis intangibles:

• Llibertat de les persones.

• Propietat privada.

• Drets fonamentals.

• Llibertat d'empresa i contractació, etc.

Aquesta visió com empresa capitalista va ser criticada pels pensadors socialistes, i aquestes crítiques van triomfar i van crear el canvi polític, econòmic i social, el qual va ser molt important.

L'Estat que sorgirà amb la Revolució Russa aplicarà la teoria Marxista en tots els seus elements. En els altres Estats liberals capitalistes, el capitalisme segueix vivint.

Procés d'evolució:

• A aquests països els hi afecten els canvis russos.

• Altres països com Alemanya o Itàlia, diuen que volen el socialisme però després van per altres camins.

L'Estat capitalista ha de ser més social si vol evitar la seva caiguda i mantenir-se en peu evitant una revolució marxista.

Aquest concepte d'Estat Social, a partir de 1918, és quan comença a sorgir en el món capitalista, de tal manera que després, en les Constitucions també apareix aquest concepte, on es parla de la voluntat de l'Estat de preocupar-se per la societat.

Aquest pas d'Estat Liberal Capitalista a Estat Social, és un fet que té lloc al llarg del S.XX, per reformar la societat per evitar la seva ruptura.

L'Estat Social només s'entén si partim de la base de què l'Estat Capitalista ha de garantitzar als ciutadans, no tan sols unes garanties i drets polítics bàsics, sinó que també ha de garantitzar unes condicions materials mínimes que permetin una existència digna de les persones.

Aquestes condicions mínimes són moltes, però hi ha algunes que són mínimes de veritat, com per exemple:

• Garantitzar una atenció sanitària bàsica a totes les persones sense distinció.

• Possibilitar l'accés a una vivenda digna de tots els ciutadans.

• Educació.

• Treball...

Els quals permeten a l'Estat potenciar polítiques bàsiques i així aquestes condicions mínimes són drets socials en benefici de la societat.

Aquest conjunt de prestacions bàsiques s'han anat augmentant amb el temps.

Aquesta perspectiva d'idea d'Estat Social, ha creat un nou estat: L'ESTAT DEL BENESTAR SOCIAL.

L'evolució que ha seguit la pràctica real d'aquestes idees han estat diferents en tots els diferents països degut a la seva economia, pressió social,...

Avui en dia, en molts països, es planteja la necessitat de modificar algunes polítiques de l'Estat Social en un sentit restrictiu, ja que el cost econòmic que està costant, fa que no puguin assumir les càrregues socials.

Avui dia hi ha dos grans blocs:

• Els que justifiquen l'Estat Social, els quals argumenten que és una millora per a la humanitat i no es pot anar cap a endarrera, sinó que s'ha d'incrementar més i és irrenunciable. Són els progressistes socialistes.

• Els que critiquen l'Estat Social, que diuen que s'ha de mantenir el que hi ha en aquest moment però sense incrementar-lo per no posar en perill l'estructura de l'Estat.

• CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTAT DEL BENESTAR

• Pacte social - liberal.

• Provisió del benestar dels seus ciutadans.

• Augmentar la intervenció estatal en el camp de la política social i laboral.

• Diàleg, negociació, concretació entre forces socials.

• Reconducció dels conflictes socials

OBJECTIUS:

• Seguretat econòmica i social.

• Reduir la desigualtat.

• Eliminació o reducció de la pobresa.

1789 d.C