ERECTÈON

L'autor d'aquesta construcció és Mnèsides, un dels arquitectes de Pèrides, que va resoldre, entre d'altres, la construcció de l'Erectèon, adaptant-lo a la topografia irregular del terreny.

El tipus de construcció correspon a la religiosa. El temple està construït sobre la tomba d'un rei.

La seva cronologia és: 421 a 406 a.C.

Aquest temple està situat en l'Acròpoli d'Atenes.

La planta d'aquest temple és irregular rectangular, adaptada al desnivell topogràfic.

El temple és d'arquitectura innovadora i estava dedicat a Atena Poliàs com a divinitat principal, i també a diversos déus i herois ( Poseidó, erectèon...).

Els materials utilitzats són principalment el marbre del Pentèlic. Té el sistema arquitrabat ( línies horitzontals i verticals).

Com a elements de suport trobem els murs, les columnes jòniques i, a més a més, a la terrassa trobem cariàtides.

Els sostre de l'edifici és a dos aigües. També és pla en els volums que sobresurten.

La il·luminació està dirigida cap a la naos, ja que quan les entrades i les finestres s'obrien donaven totes a la naos, fent d'aquesta l'habitació més il·luminada de totes.

Pel que fa a la volumetria, és un dels edificis més interessants. Els diferent espais que creen les diverses dependències i els pòrtics, juntament amb la tribuna de les cariàtides, creen un joc visual de volums que contrasten amb la regularitat dels altres temples de la mateixa Acròpoli. Només els Propileus, obra del mateix arquitecte, juguen amb els volums i l'espai.

La complexitat de l'edifici va requerir solucions diferents a les diverses façanes. El cos principal costa d'un pòrtic jònic hexàstil a la façana principal, mentre que l'occidental és tetràstic jònic emmarcat per unes pilastres a les pedres cantoneres. Presideix l'accés nord a un doble pòrtic tetràstil jònic; a la part interior, però, no s'hi dupliquen les columnes, amb la qual cosa es trenca la tradició arquitectura grega. Aquest pòrtic conduïa a l'espai obert on es guardava la mítica olivera de la deessa Atena. Al vessant sud, mirant cap al Partenó, hi ha la tribuna de les cariàtides, en la qual les columnes han estat substituïts per Kórai. Tota aquesta diversitat e solucions a les façanes anava acompanyada d'una gran varietat de nivells, i és clar, de mides de pòrtics i de columnes. Era el primer cop que en un temple grec s'utilitzaven proporcions i canons diverses en el fust de les columnes i es combinaven contravenint als preceptes clàssics.

A la part contraria del pòrtic principal trobem en un costat una tribuna amb columnes formades per estàtues femenines que són cariàtides. S'anomena tribuna de les cariàtides. Són dones de Cària, ciutat aliada als perses. Es diu que per aquest motiu van ser convertides en pedres.

L'edifici s'integra en l'urbanisme especulatiu de lAcròpoli d'Atenes i presenta la tribuna de les cariàtides com a element emblemàtic orientat cap on se celebraven les grans processons litúrgiques en honor de Pal·les Atena en direcció al Partenó.

L'edifici, per que fa als aspectes decoratius, també ultrapassa els límits del classicisme grec. Així, doncs, els frisos no contenien relleus mitològics sinó decoratius. A més, hi ha una tribuna, el fust de les columnes de la qual fou substituït per Kórai, cariàtides amb capitells d'òvul. Per tal que la figura pogués suportar el pes del sostre, el coll, la part més prima, fou reforçat aprofitant els cabells de les noies. Cal destacar que les Kórai presenten un lleu moviment de cames; les mans, que no s'han conservat, devien sostenir elements litúrgics. Els vestits, finalment, confereixen a les estàtues un cert dinamisme que en suavitza el hieratisme.

Significat i funció del temple:

L'edifici no segueix ben bé els canons que establia el classicisme arquitectònic grec d'estil jònic perquè hi ha una manca d'unitat, un aspecte que començarà a insinuar els canvis cap a la complexitat que introduirà posteriorment l'hel·lenisme.
l'edifici, que era destinat a honorar els déus mítics fundadors d'Atenes, s'havia d'adaptar al terreny o s'havia de construir. Mnèsides va aconseguir crear un estructura adaptada perfectament bé tant a la funció com a la forma a que es destinava.

L'edifici retia homenatge als fundadors de la ciutat. Segons la mitologia, Posidó i Atena s'havien disputat l'Àtica davant de Zeus. Posidó li donàel mar, i Atena l'olivera. El tribunal dels déus, presidit per Cècrops (rei mític de l'Àtica), declarà Atena la més beneficiosa per a la Polis. També hi havia un recinte dedicat a Erecteu ( d'aquí prové el nom de l'edifici), primer rei d'Atenes. En el jardí exterior, dit de Pàndrosos (filla de Cècrops), es guardava la mítica olivera de la competició entre Posidó i Atena.

la construcció de l'edifici es portà a terme durant la guerra del Peloponès, en la qual les polis gregues es van enfrontar entre elles. Pèrides ja havia mort. La disgregació del poder de les polis gregues, el poder que els havia permès defensar-se dels perses en els guerres mèdiques, va comportar, finalment, que quedessin sotmeses a la monarquia macedònia. S'iniciava, així, el període hel·lenístic.

L'edifici fou conegut i admirat des de l'antiguitat i per això moltes de les solucions qeu incorpora van ser adaptades posterioment. Així, doncs, la solució de les cariàtides, igual com la dels atlans o telamons, va ser molt divulgada, sobretot a partir de l'arquitectura manierista i barroca. El pòrtic nord, que havia de tenir doble columna però que només té la fila exterior, ja fou adaptat en època romana com veiem a la Maison Carrée.

Aquestes influències es deuen a la bona conservació de l'edifici des de l'antiguitat, que va ser convertit en església durant l'edat mitjana i en casa particular durant la dominació otomana a partir del S.XV. Durant la revolució grega de 1827 se'n van malmetre el pòrtic nord i tres cariàtides originals, i el terratrèmol e 852 n'afectà altres parts, que ha n estat reconstruïdes.