RESPOSTES PAC 1.

1.- Els articles 1445 i 1465 del CC, ens parlen del contracte de compravenda, quina d'aquestes normes és imperativa i quina dispositiva? Explica el concepte d'aquestes classes de normes.

L'art. 1445 és una norma imperativa i el 1465 dispositiva.

A. L'art. 1445 és una disposició que no pot ser modificada per les parts, és de compliment obligatori, no es pot disposar contra ella, de manera que si de la compravenda suprimim qualsevol dels elements que la defineixen, entrega d'una cosa determinada a canvi d'un preu cert en diner o signe que el representi (xec, lletra de canvi...), ja no serà una compravenda sino un altre contracte com una donació (si s'entrega una cosa sense res a canvi), o una permuta (entrega d'una cosa a canvi d'altra, no de diner).

B. L'art. 1465, pel contrari, estableix una pauta que pot ser modificada lliurement per les parts d'una compravenda, establint en un sentit diferent la distribució de les despeses del contracte.

2.- Com es troben repartides les competències, en matèria civil, entre l'Estat i la Comunitat Autònoma catalana? El Dret Civil català depén d' alguna manera del Dret Civil de l'Estat? Una llei catalana com és jeràrquicament respecte a una d'estatal?

- L'art. 149,1,8ªCe, determina que Catalunya pot conservar, modificar i desenvolupar el Dret Civil propi. No obstant aquest article dóna un llistat de matèries civils exclusives de l'Estat. L'EAC es manifesta en el mateix sentit.

- El Dret Civil estatal s'aplicarà com a supletori del Dret Civil català que serà el d'aplicació preferent. Art. 149,3 Ce.

- Una llei catalana té el mateix valor jeràrquic que una d'estatal, el que passa és que seran COMPETENCIALMENT diferents.

3.- Josep i Teresa, de Vic, i residents a la mateixa ciutat, es van casar el 28 de juliol de 1991. Durant aquests anys de matrimoni, Josep s'ha dedicat al seu treball i la Teresa a la seva llar.

Quin seria el seu règim econòmic matrimonial?. Explica la incidència del règim si algun dia s'arribessin a separar.

- El règim econòmic matrimonial serà el pactat en capítols matrimonials, però si no ho van fer, els correspon el de separació de béns, ja que tenen veïnatge civil català, d'acord amb l'art. 10 del CF.

En la separació de béns, cada cònjuge té el seu patrimoni completament separat, i a l'acabar-se el matrimoni no varia el concepte.

- Malgrat tot, l'art. 41 del CF explica que la Teresa tindria dret a una compensació econòmica “En els casos de separació judicial, divorci o nul.litat, el cònjuge que, sense retribució o amb una retribució insuficient, ha treballat per a la casa o per a l'altre cònjuge té dret a rebre d'aquest una compensació econòmica, en el cas que s'hagi generat, per aquest motiu, una situació de desigualtat entre el patrimoni de tots dos que impliqui enriquiment injust”

S'ha d'explicar el règim de separació de béns.

4.- Anna i Josep han tingut el seu primer fill, no saben els efectes jurídics que aquest naixement comporta pel nen. Explica la capacitat jurídica i digues les diferències que té amb la capacitat d'obrar.

La capacitat jurídica implica que es pot ser subjecte de drets i obligacions. S'adquireix amb el naixement i s'extingeix amb la mort (arts. 29 i 32 del CC).

És un concepte estàtic per a tothom igual, que dóna la titularitat de drets i obligacions. No obstant, per a poder exercitar aquests drets i obligacions, es necessita, a més a més, la capacitat d'obrar.

La capacitat d'obrar és l'aptitud per a realitzar amb eficàcia actes jurídics, per a exercitar drets i obligacions sense necessitat de la intervenció de representant legal. La capacitat d'obrar pressuposa la capacitat jurídica.

Per a adquirir la capacitat d'obrar es necessita maduresa mental. El nostre Ordenament considera que es té maduresa mental a l'edat de 18 anys (art. 315 del CC), abans, normalment, s'està sota la pàtria potestat del pare i de la mare. És un criteri general, ja que no s'examina a cada subjecte per a determinar la seva maduresa.

El major d'edat és capaç per a realitzar tots els actes de la vida civil excepte aquells que requereixen una capacitat especial (art 322 CC), ex. Per adoptar es necessita, en general, tenir 25 anys, art. 115.1.b CF.

L'emancipació, permet a un menor d'edat obrar com un major d'edat, exceptuant els actes de l'art. 323 del CC, com demanar préstecs, gravar o alienar béns immobles, establiments mercantils o objectes d'extraordinari valor. Segons l'art. 314 l'emancipació es dóna:

• Per matrimoni del menor, a partir de catorze anys. Art. 48 del CC “El jutge podrà dispensar, amb justa causa i a instància de part, l'impediment d'edat. En aquests expedients hauran de ser escoltats el menor i els seus pares...”

• Per concessió dels que exerceixen la pàtria potestat (relacionar aquest art. amb el 317 i 319 del CC). Sempre a partir de setze anys.

• Per concessió judicial. A partir de setze anys.

A diferència de la capacitat jurídica, la capacitat d'obrar, entesa com a aptitud donada per l'Ordenament per a realitzar actes jurídics no és igual per a tots, és un concepte dinàmic. Depèn de l'edat (per ex. un menor a partir de catorze anys ja pot fer testament) i de si ens podem valdre per nosaltres mateixos.

5.- L'article 21 de la Llei d'Arrendaments urbans, imposa a l'arrendador l' obligació de realitzar les reparacions necessàries per a conservar l' habitatge arrendat en les condicions de habitabilitat necessàries per a servir a l `ús pactat.

Podria el Govern, en ús de la seva potestat normativa, dictar un reglament que modifiqui aquest precepte, atribuint a l'arrendatari

l' obligació de realitzar les obres de conservació? Raona la resposta tenint en compte la jerarquia normativa.

No, ja que el reglament és una norma de rang inferior que solament pot desenvolupar una norma de rang superior, a la que està subordinada, no podent, per tant, modificar els principis que conté la Llei. Art. 1.2 CC “No tindran validesa les disposicions que contradiguin altra de rang superior”, art. 97 Ce “El Govern ...exerceix la potestat reglamentària d'acord amb la Constitució i les Lleis”

(És necessari en aquesta resposta, comentar el concepte de jerarquia normativa basant-nos en l' explicació donada a la GES1)

6.- En determinades societats actuals es vulneren drets com la llibertat de pensament, idees i opinions, per no dir altres més bàsics com la vida o la integritat física.

De quin tipus de drets es tracta? En què es caracteritzen?.

Són els drets de la personalitat, tan propis de les persones que es confonen amb elles. Parlen sobre el desenvolupament de la persona tant física com intelectualment i són reconeguts a la Declaració Universal dels Drets Humans de 10/12/1948, i al títol primer de la Constitució.

Les garanties constitucionals d'aquests drets estan reconegudes en el capítol IV del títol primer, s'ha de tenir en compte l'art. 53 en relació amb el 81 i 161.

7.- Dolors , ha rebut en herència l'usdefruit vitalici dels béns del seu marit i després de pagar els impostos corresponents, i davant la seva falta de liquidesa, es planteja vendre's algun.

Pot fer-ho? Raona la resposta.

L'art. 3 de la Llei 13/2000 que regula l'usdefruit diu “L'usufructuari pot usar i gaudir de la cosa usufructuada, però ha de respectar-ne la substància,.......”

De manera que Dolors, com a usufructuària, podrà aprofitar-se dels béns que ha rebut en herència i obtindre els fruits o rendes que aquests produeixin, o bé podrà arrendar-los o fins i tot VENDRE EL SEU DRET D'USDEFRUIT (el dret a utilitzar i gaudir els béns que té en usdefruit).

Però l'usdefruit, donat el seu caràcter temporal, s'extingirà quan hagi transcorregut el termini pel que va ser constituït, si és vitalici, s'extingirà a la mort de l'usufructuari. D'aquesta manera tots els contractes que faci l'usufructuari es resoldran a l'acabar l'usdefruit.

Per tot això, Dolors, no podrà vendre els béns, ja que no és propietària, però sí que podrà vendre el seu dret d'usdefruit (dret a gaudir dels béns), amb l'excepció que aquesta transmissió es resoldrà quan s'extingeixi l'usdefruit, recuperant en aquest moment el nu propietari la plena propietat sobre el bé.

8.- Miquel té problemes de circulació sanguínia, la qual cosa l'ha deixat amb greus problemes físics.

Arran de la malaltia, s' ha vist privat automàticament de la seva capacitat d' obrar?, Qui regiria la seva persona i béns en quedar incapacitat?, Quins efectes tindria, una possible incapacitació sobre ell?.

No, la pèrdua de la capacitat d' obrar no és automàtica, sinó que es requereix un procediment judicial que acabi amb una sentència que declari la incapacitat

d' acord a les causes legalment establertes, es modifica l'estat civil de la persona, art. 218 CF.

Serà un procediment solemne amb intervenció necessària del ministeri fiscal, i que finalitzarà amb la resolució del jutge que s'haurà d'inscriure al Registre Civil. .

Els efectes de la incapacitació es determinaran a la sentència d' incapacitació, la qual determinarà l'abast de la incapacitació i el règim jurídic al que està sotmès

l' incapacitat (tutela o curatela).

Art. 167 CF “La tutela i, en general, les funcions tutelars s'exerceixen sempre en interès i d'acord amb la personalitat dels tutelats i han d'assegurar la protecció de la persona tutelada, l'administració i la guarda dels seus béns i, en general, l'exercici dels seus drets”

El tutor supleix l'incapacitat, li administra el patrimoni i és el seu representant legal. El curador, intervé de manera conjunta amb l'incapacitat en aquells actes que obligui la sentència, completant així la capacitat.

9.- Amb la hipoteca immobiliària, el deutor garanteix amb tot el seu patrimoni el pagament d'un deute. És certa aquesta afirmació? Justifica la resposta.

La hipoteca és un dret real de garantia:

Subjecta un bé, qualsevol que sigui el seu titular, al compliment d'una obligació principal, subjecta directa i immediatament els béns sobre els que s'imposa,

art. 104 LH. Assegura el compliment d'una obligació, de manera que, si és necessari, el valor d'aquests servirà per a extingir l'obligació garantida.

El deutor respondrà del pagament del deute amb el bé que ha estat hipotecat en garantia, i no amb tot el seu patrimoni, excepte que el valor del bé donat en hipoteca no cobreixi tot el deute (per això, els bancs, generalment, exigeixen assegurar la cosa hipotecada davant possibles pèrdues de valor), art. 105 LH “La hipoteca podrà constituir-se en garantia de tota classe d'obligacions i no alterarà la responsabilitat personal il.limitada del deutor (principal) que estableix l'art. 1911 del CC (del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns presents i futurs)”.

Ara bé, l'art. 140 LH diu:” No obstant el disposat a l'art. 105, podrà vàlidament pactar-se a l'escriptura de constitució de la hipoteca voluntària que l'obligació garantida es faci solament sobre els béns hipotecats. En aquest cas la responsabilitat del deutor...quedarà limitada a l'import dels béns hipotecats....”

Veure apartat 8.4.1 materials didàctics

.

10.- Un grup de filòlegs catalans, han decidit unir-se i promoure algun tipus d' organització per a fomentar l'ús i el coneixement del català, entre els immigrants, d'una manera altruista. No obstant això, no disposen de suficients diners per a dedicar a aquesta activitat. Quin tipus de persona jurídica et sembla que els cal constituir: una associació d'interès públic o privat? Potser una fundació?. Raona la resposta i exposa les característiques

d' aquestes entitats.

Les fundacions es caracteritzen per ser un patrimoni afecte a la finalitat fundacional, que ha de ser d' interès general.

EN AQUEST CAS, donat que aquests filòlegs, no tenen béns par a afectar al desenvolupament de l`activitat d'interès general i sense ànim de lucre que pretenen fer, solament podran constituir una associació. Llei 5/2001, de 2 de maig. L' associació és una agrupació de persones, físiques o jurídiques, sense ànim de lucre que persegueixen un mateix fi, el desenvolupament d'una activitat comuna, d'interès social. Art. 2.1 Llei d'associacions 7/1997, de 18 de juny

Les corporacions tenen un caràcter professional, de defensa dels interessos del grup.

Les associacions d'interès privat tenen ànim de lucre, i són les societats.

Veure les diferents PERSONES JURÍDIQUES a la GES1.