TEMA 1: BASES HISTÒRIQUES I CONCEPTE DE DRET ADMINISTARTIU

L'estat de dret i la divisió de poders com a elements de referència del dret administratiu.

L'Estat com a institució organitzada de dominació política és una creació de l'Edat Moderna. Aquest E Modern suposa una concepció del poder polític que es personifica en l'absolutisme del rei.

En el terreny ideològic està inspirat en tres autors: MAQUIAVEL, BODIN I HOBBES.

Després de la Revolució francesa la idea d'E continua sent la mateixa: estructura organitzativa de dominació social amb poder superior a qualsevol altre.

L'E té tres elements bàsics: una comunitat política, un territori i un poder sobirà.

L'E de dret es basa en:

• la sobirania popular, és a dir, la democràcia. Que inclou la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la solidaritat i el pluralisme polític.

• La divisió de poders:

Els poders de l'Estat són: el legislatiu Parlament, l'executiu govern i administració pública, i el judicial tribunals, que s'encarreguen del control però se'ls ha de requerir.

Aquesta divisió està basada en LOCKE, i sobretot en MONTESQUIEU es vol rebutjar l'absolutisme i afirmar l'exclusivitat del poder legislatiu al Parlament, com a expressió directa del poble.

Actualment, com que la teoria es va formular abans de l'aparició dels partits polítics, s'ha posat de manifest que en els sistemes bipartidistes o en aquells en que un partit aconsegueix la majoria absoluta, el líder controla tant el Parlament com el Govern, és a dir, la divisió és més formal que real.

• el reconeixement dels drets fonamentals del ciutadà: al ciutadà se li reconeixen una sèrie de drets en l'esfera social i individual que no poden ser desconeguts pels poders públics, o violats, que en aquests cas el ciutadà pot recórrer a la justícia.

• el principi de legalitat: tant els ciutadans com els poders estan subjectes a la llei.

L'Administració pública:

• Al Govern se li reconeix la capacitat de lideratge polític de l'acció pública. L'AP està sota la seva immediata direcció i és l'òrgan organitzatiu substancial de l'E. Que executa les seves ordres per tal de satisfer els interessos públics, establerts amb caràcter general a la CE i que són determinats en cada moment pel legislatiu (les representants de la sobirania nacional). Les polítiques del Govern han de ser aprovades pel legislatiu, però dins del que ell estableixi podrà emprendre polítiques pròpies. Ha de complir aquestes ordres amb neutralitat, eficàcia i submissió al dret.

• està sotmesa al principi de legalitat: només pot fer allò pel qual les normes l'habiliten, les normes que dicta el poder legislatiu. Sinó les persones tenen dret a recórrer davant dels tribunals (dret a la tutela judicial efectiva)

• Control de les A per part dels tribunals.

• Té funcions executives i normatives tenen la potestat de crear normes jurídiques pròpies: els reglaments.

Estat: ordre ministerial i real decret

Normes jurídiques Local: ordenança municipal (ple de l'ajuntament) i bans (que

dicta l'alcalde)

Autonòmic: decret i ordre de la conselleria

Aquestes normes jurídiques han d'estar subjectes a allò que la llei estableixi, ja que són de rang inferior.

% té personalitat jurídica. És una necessitat absoluta quan es vol controlar pels tribunals l'actuació de l'A. Davant dels tribunals només s'hi poden personar els subjectes de dret, això és: persones físiques i jurídiques.

La personificació jurídica de l'A va ser conseqüència necessària de la consagració històrica de l'E de dret.

• Té un caràcter de continuïtat i permanència

la resta de poders de l'E també tenen una organització burocràtica, però no se l'anomena A.P

Dret administratiu: conjunt de normes jurídiques que regulen el funcionament de l'A. P. És la branca del dret públic que té per objecte l'estudi de l'organització i de l'activitat de les A. P, i també l'estudi de les relacions jurídiques entre l'A i el ciutadà.

Els actes de l'A corresponen al contenciós - administratiu.

Les administracions públiques en l'estat social i democràtic.

L'E de dret ja comporta un E democràtic, però es remarca per l'absència d'aquest en el període històric anterior. A més a més aquesta democràcia s'amplia i s'intenta que la població i els col·lectius participin en l'elaboració de normes.

L'E social és una fase més de l'E de dret. L'E social intervé en l'economia per garantir els drets econòmics i socials. dins d'aquests drets hi ha els fonamentals que són d'eficàcia directa i amb els quals pots fer un recurs d'emparament.

Hi ha altres dreta que no són exigibles sense l'existència d'una llei intermitjana (per exemple el dret a la habitatge). Les lleis i el desenvolupament de les polítiques haurà d'estar orientat en els principis rectors que estableix la CE.

Dret administratiu i administracions públiques.

• Les A.P són moltes i estan sotmeses al dret A.

• Fa moltes feines i molt diferents. L'A té actualment la responsabilitat de garantir el funcionament de la societat i la economia i proporcionar benestar.

• Les A.P són persones jurídiques. Aquesta persona jurídica, si és pública, està sotmesa al dret A, i si és privada està sotmesa al dret privat. Poden haver-hi personalitats jurídiques que estan configurades com a privades.

P. J públiques:

• A territorials adscrites al poder executiu: CC.AA, Estat i Províncies.

• A corporatives: universitats

• A institucionals i instrumentals: poden ser públiques o privades. Sempre depenen d'una organització matriu que necessàriament té una personalitat jurídica pública.

Dret públic i dret administratiu.

Amb l'arribada de la democràcia, els poders de l'E han d'estar sotmesos al dret. El TC (any 81) es planteja la qüestió, i sotmet la A al dret A, que es configura tendencialment com el dret de les institucions públiques, encara que no sempre sigui així. Hi ha casos en que s'aplica perquè és funcional, com és en el cas, per exemple, el TC o el Defesor del Poble.

% tribunal contenciós-administratiu: quan es presenta una querella a una administració regulada pel dret A.

% tradició continental / francesa / canònica

A Anglaterra i els EE.UU el poder judicial coneix de tots els conflictes.

La tradició francesa diu que la tasca de decidir si l'A ha actuat bé o no és d'un jutge de l'A. Aquesta tradició francesa s'ha exportat a tots els països europeus.

Diferència entre dret públic i dret privat.

Dret públic: fa referència als poders de l'E, però també als ciutadans, per la seva condició de ciutadans de l'E (drets fonamentals, drets polítics, ...)

Dret civil: el que regula les relacions entre individus. Relacions familiars,...

Dret penal: allò que no és acceptable socialment (agressions, lesions, danys,...) encara que sigui dins de relacions privades.

Dret privat: fa referència a les persones privades i aquelles persones privades creades pels poders públics que sigui més convenient sotmetre-les al dret privat.

En els orígens de l'A la tradició anglosaxona deia que les A havien d'estar sotmeses al mateix dret privat. Cada vegada és menys cert, perquè ja hi ha D.A a GB i EE.UU, tot i que és diferent del de la tradició continental

TEMA 2: L'ESTRUCTURA DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

La personificació de les administracions públiques i la tipologia dels ens públics.

L'AP és una persona jurídica, és a dir, constitueix un centre d'imputació de normes i relacions jurídiques (és una necessitat per poder ser controlada pels Tribunals, és una conseqüència de l'E de dret).

La pluralitat de les AP.

L'A de l'E no és la única que existeix, també hi ha les CC.AA on també es produeix una diferenciació jurídica entre la Entitat política i la seva A, que té personalitat jurídica única. A les A locals, la personificació cobreix el total de l'Entitat. Però no s'acaba aquí, perquè tant l'E com les CC.AA com els ens locals poden crear noves entitats dotades de personalitat jurídica.

Classificació:

• estenen la seva actuació sobre un territori determinat i sobre tots els subjectes que l'habiten.

• Tenen una organització A que regula en seu funcionament

• l'A General de l'E és una sola PJ, això no vol dir que internament no sigui extremadament complexa, ja que té pluralitat de fins (agricultura, defensa, educació,...)

• Capacitat per autodefinir els interessos públics que han de servir.

• Tenen atribuïda la generalitat de les potestats públiques

• No tenen pluralitat de fins, sinó que tenen finalitats específiques.

• Tenen autonomia en la gestió de la finalitat encomanada. No hi ha relació de jerarquia.

• Poden ser creades per qualsevol A territorial. Es creen per llei, o per altres institucions instrumentals.

• En general es regeixen per la seva norma de creació i pel seu Estatut.

• Acostumen a tenir funcions que formen part dels serveis públics

• Organismes autònoms:

• Estatals: Entitats Gestores i Tresoreria General de Seguretat Social

• Autonòmics: Institut per la formació i promoció de Cooperatives

• Locals: patronat municipal de l'habitatge

• Entitats públiques empresarials: de caràcter públic i en ocasions de caràcter privat.

• entitats públiques empresarials estatals: RENFE, Correus

• Entitats de dret públic autonòmic: Junta de Residus

• Societats mercantils: tenen un caràcter privat. SA.

• estatals: TRAGSA

• autonòmiques: GISA

• locals: Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis, SA.

• Altres: en ells participen persones privades, tot i que és una institució pública. Tenen una PJ pública però funcionen en relació al dret privat. Depenen d'una institució matriu.

• Consorcis: MACBA, Agència estatal de l'A tributària: depèn d'una A matriu, no hi té relació de jerarquia, però no té un Estatut i a més no té la consideració d'organisme autònom.

• A independent: (sempre són PJ públiques, però tenen capacitat per crear altres PJ i per sotmetre una part de les seves activitats al dret privat)

• No són organitzacions independents de l'E, estan adscrites a un ministeri

• tenen un grau d'autonomia superior al de les A instrumentals, determinat per l'estructura corporativa o associativa, amb la qual cosa té dret a fixar les seves pròpies normatives.

• La independència és per evitar que els objectius que persegueixen no siguin monopolitzats pel partit del Govern

• Universitat, Banc d'Espanya, Agència de protecció de dades.

• A corporativa:

• són corporacions de dret públic (representatives d'interessos econòmics i socials)

• organització de persones privades que són creades per l'E.

• es governen a través de representants escollits pels seus membres

• Bàsicament actuen amb subjecció al dret privat, però hi ha competències subjectes al dret A en funcions determinades, sempre gestionat per persones privades.

• col·legi d'arquitectes, de metges, ...

Panoràmica general de l'organització administrativa.

La panoràmica general és que tenim una organització A complexa, l'objecte del qual és aconseguir les finalitats de l'E. Aquestes finalitats són la raó de ser de les A.

EL dret civil, privat i la resta de dret públics, tot emanen de la CE, que és una norma pública.

El dret A és un dret garantista: pretén garantir el respecte dels drets i llibertats amb la seva relació amb les AP.

El dret A és estatutari: norma que regula les funcions, estableix els objectius. Són normes que fixen els drets característics d'uns persona jurídica.

Consideració especial de les institucions locals. (NO TÉ NI CAP NI PEUS)

Són peculiars en el marc de l'organització territorial i de la CE.

S'anomenen institucions, i no administracions.

Relació de tutela: l'E tutela les A locals (al s. XVIII) la organització bàsica és la municipal.

Història:

A Espanya es copia el model francès dels Departaments (Napoleó) províncies, on hi ha el Governador Civil.

Aquesta organització no té cap mena d'autonomia, amb el temps i amb l'E de dret però, el que dicta les normes ha de ser el representant del poble, escollit democràticament, per tal que els veïns obeeixin aquestes normes de comportament col·lectiu

El concepte d'autonomia local.

Govern local:

• es basa en decisions polítiques

• estan legitimades perquè les persones que les prenen estan escollides democràticament. No passa el mateix amb altres persones que són escollides indirectament, com províncies, comarques,...

• Les A locals tenen PJ pròpia, tenen una A pública, per les competències els hi correspon una autonomia, es pot dir que reprodueixen a petita escala les figures i funcions de l'E.

La cúpula de les A té caràcter polític

La responsabilitat política dels actes que fa l'A correspon al Govern.

Les A locals no són A públiques en sentit estricte perquè estan escollides pels ciutadans. Aquestes formen les seves comissions de Govern on s'escullen els regidors (o consellers en el cas de les autonomies), que series funcionaris executius similars al dels ministeris.

per tant la autoritat de les A locals no és igual a l'estatal, perquè la mateixa constitució li concedeix autonomia per gestionar els interessos de la col·lectivitat.

TEMA 3: EL REGLAMENT I ALTRES FONTS DE L'ORDENAMENT ADMINISTRATIU

Concepte i classes de reglaments.

Reglament: norma jurídica subordinada a la llei, per tant, no li pot anar en contra.

La llei (producte del legislatiu) fixa les pautes, però estan limitada per la CE. El reglament és producte de l'executiu, és el fruit de la seva potestat normativa (les AP també poden dictar-ne).

Una norma jurídica és una pauta de comportament que fa previsible el comportament dels ciutadans. Són un conjunt de previsions escrites dels organismes capacitats per fer-ho.

L'Art 97 CE defineix les funcions del Govern, el qual gaudeix de la potestat reglamentaria d'acord amb la llei i la CE.

Procedència: el reglament és una norma administrativa que procedeix de la administració, tot i que la CE diu que prové del Govern. La legitimació de la A és doblement indirecta tot i això és una norma que sanciona si no es compleix.

Classes:

• R. Executius: serveixen per executar una llei. Ens donen els elements per concretar i precisar les previsions de la llei.

• R. Independents: no desenvolupa cap llei. El reglament independent parcial és més freqüent, és aquell que pot desenvolupar una llei en alguns punts però també pot contemplar nous aspectes que la llei no ho fa. Estableix una norma jurídica al marge d'allò que diu la llei, però no la contradiu. Té un àmbit d'actuació molt limitat degut a la reserva de llei

• R. Organitzatiu o intern: fixa les pautes de funcionament, les normes, l'organigrama de l'AP. Els poden dictar els òrgans administratius i polítics.

• R. De necessitat: es dicten en casos de necessitat excepcionals. Degut a això poden ser contraris a la llei, i només tenen vigor mentre dura l'estat d'emergència. Mai no arriben a publicar-se.

Les relacions entre llei i reglament.

• delegació legislativa i relacions de col·laboració: hi ha una subordinació. El poder legislatiu apel·la a la col·laboració del poder executiu i li delega la potestat normativa. El reglament col·labora amb la llei per establir de manera correcta i adequada les pautes de comportament dels ciutadans.

Aquests delegació només és possible en el marc del reconeixement de la primacia de la llei i també en que hi ha àmbits en els quals l'executiu no hi pot entrar (reserva de llei). On hi ha reserva de llei no hi pot haver cap reglament independent.

• el joc de la reserva de llei: material i formal: la reserva material es fonamenta en la matèria. És aquella que es deriva de les característiques de l'objecte de regulació.

Reserva formal, si una llei regula una matèria en la qual no hi ha reserva material, aquesta matèria està congelada, el reglament ja no hi pot entrar. Atès que la llei és jeràrquicament superior mai no pot ser modificada per un reglament.

La potestat reglamentària i els seus límits.

Límits formals: (fan referència a la forma d'actuació)

• competència: (E, CC.AA, locals,...) Distribució de poder. Requisit perquè es puguin dictar normes d'una matèria

• procediment: s'han de dictar d'acord amb el procediment formalitzat establert en una norma jurídica. Procediment reglamentari. (implica la participació dels sectors socials afectats per la norma)

Límits materials:

• jerarquia normativa: les normes reglamentaries estan subordinades a la llei.

• principis generals del dret: normes de comportament formulades en les normes jurídiques, però que no estan desenvolupades en preceptes concrets. Vénen a ser valors de la convivència col·lectiva. Són objecte d'interpretació. No són inamovibles, s'adapten als temps.

Exemples: es pressuposa la bona fe, la presumpció d'innocència,...

• irretroactivitat: és un principi general que està per escrit. Les normes no favorables no poden ser mai retroactives, en canvi, les favorables sí.

La inderogabilitat singular dels reglaments.

Derogar: invalidar una llei perquè n'hi ha una que la substitueix. Un reglament es pot derogar però no de forma singular (que s'apliqui en una casos i en altres no).

El reglament no es promulga, simplement es publica.

Reglament i acte administratiu.

El reglament és una norma jurídica, és a dir, és un mandat que fixa les pautes de comportament, el funcionament, ... de manera obligatòria, i que en el cas de no ser obeït comportarà una sanció.

Degut a que vivim en una societat complexa a vegades l'incompliment no és sancionat. La norma jurídica és el marc que fixa el comportament a seguir. En el dret A l'aplicació d'una norma jurídica en un cas concret rep el nom d'acte A.

En el dret privat no sempre s'aplica la norma a un cas concret, no hi ha una expressió concreta que ho defineixi. En el dret A sí, perquè l'A quan aplica una norma jurídica a un supòsit concret ha de seguir un procediment. L'A està sotmesa al dret d'una manera que implica el reconeixement de molts privilegis.

Un acte A és aquella decisió de l'A que produeix efectes jurídics i que consisteix en l'aplicació d'una norma jurídica en un cas concret.

El control de la potestat reglamentària.

• nul·litat de ple dret: les normes reglamentaries que infringeixen algunes de les pautes són nul·les de ple dret. Els jutges les poden declarar invàlides, però no derogar-les. Només lñes poden derogar aquells que l'han creta

• revisió d'ofici i derogació: davant d'un regalemnt il·legal la pròpia A el pot fer legal.

• control jurisdiccional: el control del jutge.

El costum, els principis generals del dret, el precedent i la praxi administrativa.

Els principis generals del dret: són principis no escrits, és a dir, no estan desenvolupats, que guien l'aplicació i interpretació de la norma jurídica. El seu contingut es modifica amb el temps, s'adapten a la societat.

Constitueixen un límit a la potestat reglamentària.

El costum: “allò que s'ha fet sempre”. És aquell comportament que per la seva reiteració al llarg del temps s'ha convertit en una pauta de comportament obligatòria.

El precedent: allò que s'ha de fer en un moment determinat prenent com a base el que s'ha fet en un passat i en una situació pràcticament idèntica.

Al dret de tradició continental el precedent no és una pauta d'obligat compliment. Al dret el precedent el fixa el jutge.

El precedent per un costat fa el dret molt rígid, però per l'altra el fa més fàcil de “predir”, dóna seguretat.

Praxi administrativa: és la pràctica seguida per les AP. No és obligatori. En el dret A espanyol, les AP mai no expliquen el per què de les seves decisions.

TEMA 4: L'ADMINISTRACIÓ I LA LLEI

La posició especial de l'AP en l'Ordre Jurídic fa que s'hagi de delimitar la seva posició respecte de la llei i dels tribunals de justícia.

El principi de legalitat.

Concepte: subjecció de l'AP a les lleis i normes jurídiques. L'A.P només pot actuar en allò que de manera expressa o implícita estableix la norma jurídica.

Formes de vinculació de l'A a la llei:

• vinculació positiva: es refereix a allò que està escrit. Només pot fer allò que està expressament permès.

• vinculació indirecta o modulada: es refereix a allò que no està escrit, en allò que es pressuposa. (si tens la capacitat d'avaluar se suposa que tens la capacitat per fer exàmens)

De totes maneres si no hi ha la norma és impossible la deducció, per tant aquesta ha d'existir (suposició implícita, una vinculació laxa (o negativa) de la llei.). No obstant això, aquest marge d'interpretació de la llei queda limitat pels drets i llibertats.

% teoria alemanya del s. XIX

La vinculació positiva de l'AP a la llei no opera respecte de les relacions especials de subjecció (o de subordinació especial)

Relacions especials de subjecció

Es donen quan el ciutadà es relaciona amb les A de manera més intensa (universitat, transport públic, ...). Davant d'aquesta relació de subjecció especial, l'AP té una vinculació negativa i no pas positiva a la legalitat. En els supòsits en els quals els ciutadans es mostren en relació de subjecció especial trobem una regulació que entra dins del marc d'una subjecció especial.

L'A a part d'estar subjecta al dret també es pot autoorganitzar (organització interna), això també és una relació especial de subjecció, mitjançant reglaments interns. (el robatori de dos llibres mereix l'expulsió de la UPF)

Així que l'A pot fer allò que la llei permet i implicitament es dedueix, però a més, en relacions especials de subjecció l'A pot exercir sense la necessitat que estigui regulat per la llei.

A partir dels anys 70 - 80 s'estableix que les relacions especials de subjecció han d'acceptar el principi de legalitat, la reserva de llei i els drets i deures fonamentals.

La AP actua d'acord amb la llei i el dret (els tribunals en controlen la seva legalitat), però la norma jurídica no pot privar totes les suposicions, i existeixen casos en els quals pot haver-hi una situació no contemplada. L'AP adopta la legalitat aplicable on és possible, i si no aplica els principis suprems de l'ordre jurídic (justícia, llibertat, igualtat i dignitat), a més a més de seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat.

Més enllà s'ha de tenir en compte que l'AP té un ampli marge respecte de la llei, el que s'anomena vinculació parcial a la llei.

Les potestats administratives: concepte, formes d'atribució i classes.

• Per establir una relació entre un ens amb el dret ha d'existir una personalitat jurídica.

Quan aquests ens té la PJ té unes capacitats que generen efectes jurídics.

Com que l'A.P té PJ, pot realitzar accions que generen aquest efectes jurídics, que reben el nom de potestat.

• La potestat és un poder jurídic exercit en favor de tercers i només existeix quan ha estat atribuït per una norma jurídica de forma explícita o implícita.

Les potestats són poders jurídics atribuïts a la AP.

• És necessari diferenciar entre competència (matèries concretes d'una actuació en la realitat) i potestat (poders executius dels quals disposa l'A.P per incidir en el pla jurídic i realitzar unes finalitats)

• Les normes de l'AP regulen la pròpia AP, de tal manera que es pot atribuir noves potestats.

Categories de potestats:

• sanció: estableix mecanismes de penalització.

• Inspecció: necessari per poder posar una sanció

• Evolució, Planificació, Assessorament / dictamen, Expropiatòria, Tributària o impositiva, tarifaria, ....

Consideració especial de les potestats discrecionals i de les potestats regulades sobre la base de conceptes jurídics indeterminats.

Hi ha dues classes de potestats:

• Reglades: són aquelles que contemplen de forma concreta i específica com s'ha d'exercir el poder jurídic. Les A tenen poc marge d'actuació (índex d'alcoholèmia)

• Discrecionals: l'exercici del poder jurídic no està previst en tota la seva totalitat de forma expressa, especifica o concreta els casos que recull la potestat en qüestió. Dóna un marge d'interpretació. (conducció temerària). La discrecionalitat fa referència a allò que jurídicament és indiferent (el recorregut d'un bus)

El concepte jurídic indeterminat és que dóna lloc a possibles interpretacions. No obstant són susceptibles d'especificació. Quan s'usen per definir el comportament de les AP requereixen la fixació de criteris o principis de concreció.

Aquí entra el que els anglesos denominen “standars” o “percepció general”.

La teoria alemanya diu que el CJI és una potestat reglada, ja que només hi ha una interpretació correcta, en canvi, altre diuen que no són reglades, perquè hi ha un ampli marge de discrecionalitat.

Les tècniques de control de les potestats administratives.

• la existència de la potestat: n'hi ha d'implícites i n'hi ha que no.

• Competència

• Pressupòsits de fet o fets determinants: perquè una potestat es pugui exercir cal que es donin les circumstàncies que contempla la norma jurídica pel seu exercici

• Procediment: conjunt d'actuacions a realitzar perquè l'AP pugui adoptar una decisió.

L'actuació al marge del procediment existent es diu VIA de FET.

• Finalitat: la cobertura dels interessos generals (caràcter general). En caràcter concret la fianlitat d'un professor seria esbrinar si l'alumne té els coneixements suficients.

desviació de poder i a vegades abús de poder: exercici de potestat administrativa diferent a la preestablerta. Si a més actues incorrent en pràctiques més greus se'n diu abús de poder.

La via de fet, la desviació i l'abús són vicis molt greus.

• Principis generals del dret: encara que estiguem en base a una potestat discrecional s'han de reservar els principis generals del dret.

TEMA 5: ADMINISTRACIÓ I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA

El principi d'autotutela: concepte i límits.

Presumpció general que les AP actuen d'acord amb la llei i l'ordenament jurídic.

Les AP disposen de mecanismes d'autoprotecció en virtut dels quals la intervenció del Tribunals de Justícia només es produeix quan els ciutadans pretenen revertir aquesta presumpció.

Abans que els Tribunals de Justícia controlin les AP poden dur a terme una sèrie d'actuacions que avalen la legitimitat de l'actuació administrativa.

El Principi d'autotutela és una principi jurídic en virtut del qual es considera que els AP tenen capacitat de tutelar jurídicament les seves accions, imposant-les inclós a tercers utilitzant, si és necessari, l'ús de la força manifestat en uns sèrie d'instruments.

Potestat: poder jurídic que les normes jurídiques atribueixen a l'AP.

Les AP tenen capacitat de protegir-se per si mateixes jurídicament. Aquesta protecció es manifesta en tres classes: declarativa, executiva i reduplicativa.

El principi d'autotutela també protegeix les A més petites en conflicte amb les més grans. (l'Ajuntament de Barcelona pot rebutjar una edificació de la ciutat si no es correspon amb el procediment regulat i basant-se en el principi d'autotutela, protegir-se jurídicament)

Classes d'autotutela.

• Declarativa: quan l'AP adopta una decisió, l'ordenament jurídic entén correcte la decisió i pot començar a produir efectes jurídics.

• Executives: L'AP que ha dictat una decisió o norma, pot forçar la seva aplicació mitjançant agents coactius, ... Per poder-se aplicar han de complir les pautes establertes a la llei 30/1992.

• Reduplicativa o en via de recurs: es nomena a un tribunal en el qual se segueix pressuposant el fet que l'acció de l'AP estigui sotmesa al dret.

Límits a l'autotuela

Els drets i les llibertats fonamentals no es poden envair. Allà on hi ha en joc dret i llibertats les A no gaudeixen d'aquest privilegi. Ha d'existir una modulació per llei, i en alguns casos n'està exclosa totalment.

El principi d'autotutela està subjecte al principi de legalitat.

Els poders jurídics anomenats potestats són susceptibles de control per una autoritat imparcial. El que sempre es pot controlar és l'existència de la norma que permet la potestat.

TEMA 6: LA RELACIÓ JURIDICO-ADMINISTRATIVA

Relació o vinculació entre l'Administració i els administrats (ciutadans). Aquesta relació està regulada per normes jurídiques.

Dret subjectiu: sorgeix de les normes però també de altres àmbits com per exemple d'aplicar les potestats.

És el dret que deriva d'una norma, el que estableixi la norma aplicada a un cas particular

Procediment: canal a través del qual es prepara i adopta les decisions de l'A

Tràmits del procediment:

L'inici del procediment pot ser d'ofici o a instància d'una part.

• informació pública

• al·legacions

• informes

• proves

• audiència i vista

• decisió de l'administració = Acte administratiu.

Només els interessats poden recórrer l'acte administratiu, a no ser que l'Administració hagi obert el tràmit d'informació pública. És un mecanisme de participació dels ciutadans en general, no només dels interessats.

Es publica a BOE (Estat), DOGC (CC.AA), BOP (província).

Abocació: tècnica d'efectes inversos a la delegació i només s'admet en el sí de la relació de jerarquia. Consisteix en assumir un aspecte de l'òrgan inferior.

Les diverses modalitats d'actuació administrativa: actuació unilateral (actes administratius) i actuació bilateral (contractes).

La actuació unilateral: potestat de la administració d'adoptar decisions que afecten als ciutadans. Aquestes poden ser favorables (concessió d'una beca) o desfavorables (sanció administrativa) pels ciutadans, i tenen que adoptar-se seguint un procediment administratiu.

Aquesta decisió no precisa el consentiment del ciutadà afectat, per això és unilateral. Aquesta decisió es vincula a la autotutela declarativa i a la executiva. Es presumeix com a vàlida, ajustada al dret.

La actuació bilateral: es parla de contracte. Una de les parts no es pot imposar a l'altre. Es parteix de la conjunció de les dues voluntats (consentiment de les dues parts en voler establir aquesta relació contractual)

Els subjectes de la relació jurídico-administrativa.

Una de les parts ha de ser una AP, l'altre pot ser-ho o no.

Classes:

• De supremacia o subjecció general: la mantenen tots els ciutadans, i aquestes tenen un paper passiu. Potestat expropiatoria, reglamentaria, sancionadora...

• De supremacia especial o de subjecció especial: vincle més intens quan els ciutadans participen en alguns serveis de la A. En aquesta relació el principi de reserva de llei es matitza, ja que la reserva no és tan exigent quan existeix aquest tipus de relació.

Consideració especial de la posició jurídica dels ciutadans: la noció de persona interessada.

El ciutadà: qualsevol subjecte destinatari de l'exercici d'una potestat de la qual és titular un administrat (FALTEN APUNTS)

La participació dels ciutadans en l'activitat administrativa.

No té res a veure en si és és interessat en un procediment. Pot ser:

• orgànica: els ciutadans s'integren com a tals en un òrgan de l'A. Aquesta participació en òrgans de l'A pot consistir en formular propostes, donar assistència a l'òrgan en el qual s'integra, també pot ser pel control de la pròpia A o per l'assessorament.

Exemples: AMPA's en col·legis públics, Juntes Arbitràries del Consumidor, ...

• funcional: es tracta d'una actuació ciutadana des de fora de l'aparell A, tot i que exercitant funcions públiques, que com a tal auxilien o col·laboren en el desenvolupament de les feines de l'A.

La persona dopta una posició individual de col·laboració amb l'A.

• participació en informació pública a través de l'obertura del tràmit del procés d'informació pública. L'A en aquest cas fa públic un projecte i cita de manera explícita una invitació als ciutadans, perquè ho valorin amb anterioritat a la seva aprovació definitiva per part de l'A.

Exemple: participació en la elaboració d'un reglament, “presentar els pressupostos

legals”

• Acció popular: per determinades matèries (urbanisme, protecció del patrimoni històric) els ciutadans no només participen en qualitat de ciutadans sinó com si fossin interessats,

• Petició en exercici del dret constitucional de petició

• cooperativa: associacions que es creen en fins d'interès general.

Exemple: ONG's, com Green Peace, Creu Roja, ...

TEMA 7: L'ORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA

La potestat organitzativa: concepte, titularitat i principis informadors.

Les AP es composen d'uns mitjans personals i d'uns de materials que s'organitzen i s'estructuren en funció de la divisió del treball: Ministeris, Conselleries o Departaments... A nivell municipal hi ha llibertat per establir els òrgans, però n'hi ha d'haver uns obligatoriament dictats o bé per l'Estat o bé per la CC.AA.

Cada ministeri o conselleria té la seva pròpia estructura.

La teoria de l'òrgan.

Òrgan administratiu (legal): unitats administratives les funcions del qual tenen efectes jurídics favorables o no que afecten als ciutadans o bé la actuació d'aquelles unitats amb caràcter obligatori.

Òrgan administratiu (usual): cadascuna de les unitats administratives en que es descomposa la AP. Unitat administrativa conjunt d'elements personals, material i funcionals atribuïts a la unitat.

Òrgan administratiu (ampli): qualsevol que treballa a la A però per a ella sinó per ella. És un òrgan de la persona, la actuació d'aquesta persona s'atribueix a la A.

Tipologia dels òrgans.

• Unipersonals: el titular és una sola persona: Alcaldia.

• Col·legiats: la titularitat correspon a un conjunt de persones físiques que concorren per formar la opinió de l'òrgan

Exemple: plens, Consell de Ministres...

• Consultiu: emeten declaracions de judici de caràcter tècnic o no. Amb caràcter general aquests òrgans no poden adoptar decisions que tinguin efectes pels ciutadans. Intervenen en la tramitació d'un procediment determinat. L'òrgan decisori pot, en la tramitació d'un procés, sol·licitar informes per obtenir un millor assessorament en relació a la qüestió que ha de resoldre's a través del procediment.

Els informes dels òrgans consultius poden ser preceptius (obligatoris) o no.

Quan en una norma que regula un procediment s'estableix que l'òrgan que ha de decidir abans de prendre la decisió ha de sol·licitar un informe, aquest té la obligació de sol·licitar-lo abans de decidir (informe preceptiu). Normalment no són vinculants no s'ha de resoldre en el mateix sentit que ha dit l'òrgan consultiu en el seu informe.

Sinó, en el cas que la norma no obligui té caràcter facultatiu.

Exemple: Consell d'Estat, Consell Consultiu

• No consultiu:

• De control: fiscalitzadores d'altres òrgans de la A.

Exemple: la intervenció general en matèria de despeses.

Les relacions interorgàniques: jerarquia, direcció, coordinació i conflicte.

Jerarquia: la forma tradicional de distribució de competències en una organització és el seu repartiment d'acord amb el principi de jerarquia sistema d'estructura esglaonada i piramidal dels diferents òrgans, en virtut del qual els del nivell superior manen sobre els de l'inferior.

Només passa entre òrgans integrats en la mateixa divisió de la organització.

Potestats dels òrgans superiors sobre els inferiors:

• de direcció: poder donar ordres d'obligat compliment.

• D'inspecció, vigilància o control sobre les activitats dels òrgans inferiors.

• Disciplinaria: imposició de sancions als òrgans inferiors.

• D'anul·lar els actes administratius dictats pels òrgans inferiors, a través de la resolució dels recursos administratius.

Tècniques organitzatives: la noció de competència i les fòrmules d'alteració de l'exercici de les competències administratives.

Competència: habilitació prèvia i necessària perquè l'òrgan administratiu pugui actuar de manera vàlida, d'acord amb el que dicten les normes.

La distribució de competències de l'AP entre els diferents òrgans obeeix al principi de divisió del treball, essencial en qualsevol organització. La competència té caràcter irrenunciable i ha d'exercir-se pels òrgans administratius que la tinguin atribuïda.

Formes d'alteració de la competència:

• Delegació de competència: permet a un òrgan, el delegat, que exerceixi per encàrrec les competències d'un altre dit delegant. La delegació afecta només a l'exercici de la competència delegada, no a la titularitat de la competència.

Les decisions que sdopti el delegat es consideren dictades per l'òrgan delegant. La delegació pot ser revocada per l'òrgan que l'hagi conferit. La delegació de les competències i les seves delegacions han de publicar-se en el butlletí corresponent, i es pot fer en favor d'un ògan dependent del que delega però també d'òrgans no dependents.

• Avogació: té efectes inversos a la delegació. Només s'admet en relacions de jerarquia. És assumir un assumpte de l'òrgan inferior pel superior, que en circumstancies de índole tècnica ho facin convenient. Pot ser perillós depenen de com es faci servir.

• Delegació de firma: només es confia a l'òrgan inferior la firma, no la resolució.

• Suplència: es dóna quan per raons temporals es produeix una simple successió transitòria en la titularitat d'un òrgan administratiu. És suplent el designat per qui té la competència per nomenar el suplert.

• Desconcentració: transferència d'un camp de forma permanent duna organització superior a una d'inferior, sempre dins d'un mateix ens. Es fa amb l'objectiu de descongestionar la feina dels òrgans superiors. La cessió de competències és definitiva.

• L'encomanament de gestió: atribuir a altres òrgans de la mateixa A la realització d'actes tècnics al qual obligui l'exercici de la competència.

Exemple: inspeccions medioambientals.

No produeix canvi en la titularitat de la competència ni afecta al seu exercici a nivell de decisions a adoptar. La decisió correspon a l'òrgan que realitza l'encomanament i a ell li correspon dictar els actes A que donin suport a la activitat material o executiva que és objecte de l'encomanament.

10