PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA

consideracions generals

els vuit principis didàctics

estratègies didàctiques

estratègies d'ensenyament

saber (per treballar els coneixements)

saber fer (procediments...)

ser (actituds, valors i normes)

estratègies d'aprenentatge

com es reté la informació

com s'evoca la informació

com s'organitza la informació

1. CONSIDERACIONS GENERALS

DIDÀCTICA: Disciplina que col·labora en l'aprofitament al màxim de l'entorn

Si els estímuls vénen de fora: FORMACIÓ

Si els estímuls vénen de dins: AUTOFORMACIÓ

ENSENYAMENT Estímul que convenientment organitzat contribueix al desenvo-

FORMACIÓ lupament de la persona en alguna de les seves potencialitats.

ENSENYAR: implica la presència d'un docent amb un estil i una manera de fer i ser

APRENDRE: implica la presència d'un aprenent. Entre el docent i l'aprenent sempre hi ha un intercanvi

MÈTODES DIDÀCTICS: és una forma d'ordenar l'activitat docent per tal d'aconseguir els objectius planificats

ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES: actuació seqüenciada potencialment conscient del professional en educació guiada per un o més principis de la didàctica i encaminada cap a l'optimització del procés E-A.

El PROCÉS EDUCATIU implica:

• un àmbit contextual

• un àmbit didàctic

• un àmbit profession al INTENCIONS + ACTUACIÓ

• un àmbit teòric

El PROCÉS DE FORMACIÓ implica:

CONTINGUT ALUMNE

INTERPRETACIÓ COMUNICACIÓ

PROFESSORAT

PRINCIPI DE LA COMUNICACIÓ
INTRODUCCIÓ	- l'objectiu és transmetre informació - es requereix voluntat, interès... - s'ha de persuadir, divertir...	FUNCIONS DE LA COMUNICACIÓ	- reprentativa: transmetre informació - expressiva: expressió de les coses - connativa: afectar a la conducta del receptor - fàctica: mantenir un contacte: E-A - metal·lingüística: treballar més el llenguatge - estètica: crear la lletra
ELEMENTS QUE HI INTERVENEN	- qui ho diu (origen de la comunicació - què es diu i com es diu: naturalesa de la comunicació - a qui ho diu: característiques dels oients	CARACTERÍSTIQUES I INCONVENIENTS DE LA COMUNICACIÓ	- ambientals: és important conèixer el context on es dóna la comunicació perquè afecta a la interpretació. So, llum, temperatura, disseny dels mobles de l'aula, ... - emocionals: és la situació personal de cada u: motivació, interès, ... - sociològiques: treballar en grup, en equip, en parelles, individualment,. ... - físiques: és el predomini d'un sentit, els horaris, per exemple, afecten als estats físics... - fisiològiques: cal tenir en compte les característiques físiques i fisiològiques, com la capacitat intel·lectual, ...
ETAPES QUE HI INTERVENEN	- possessió de la idea - ordenació del saber - elecció dels signes - manifestació dels signes - assimilació del contingut de la comunicació	ELS NIVELLS DE LA COMUNICACIÓ	- interpersonal - intrapersonal

2. ELS VUIT PRINCIPIS DIDÀCTICS

PRINCIPI D'ACTIVITAT
INTRODUCCIÓ	- al 1921 es va formar l'escola nova - el seu fonament va ser la filosofia (ROUSSEAU: només s'aprèn allò que es fa)	DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS	- activitats de la preparació: motivació, planejar uns objectius, de quina manera es porten a terme els objectius, partir del nivell que té l'alumne - activitats de desenvolupament: vivenciar al màxim les activitats - activitats d'acabat: sintetització per part de l'alumne de l'activitat feta. Veure si s'ha assolit tot el coneixement
CARACTERÍSTIQUES	- condicions perquè un ensenyament sigui actiu: esforç personal aprendre fent actitud de superació no comparar evitar la memorització repetitiva insistir en l'aplicació dels coneixements cultivar el treball autònom - manifestacions metodològiques: individualització socialització globalització	ESTRATÈGIES MÉS USUALS	- recerca - discussió - estudi de cas - interpretació de textos - observació directa - interrogants introductoris

PRINCIPI D'INDIVIDUALITZACIÓ
INTRODUCCIÓ	- al 1921 es va formar l'escola nova - el seu fonament va ser la filosofia (ROUSSEAU: només s'aprèn allò que es fa) - els nivells que s'individualitzen són: ritme de treball avaluació mètode i mitjans que poden oferir els docents	AVANTATGES I INCONVENIENTS	- permet que l'alumne segueixi el ritme - quan s'ha treballat sempre amb un ensenyament molt pautat és difícil poder canviar a un altre que no ho sigui
ETAPES	- l'alumne és el més important com a individu: Maria Montessori (mètode individualitzat, material de fusta) germanes Agazzi (mètode individualitzat, material reciclat) A. Manjón (mètode individualitzat, treballs a la natura) - l'alumne és el més important però dins d'un grup: a. grup homogeni: - Decroly: treballava les matèries a partir d'un centre d'interès b. grup heterogeni: - Freinet - ensenyament programat: fitxes ordenades amb fulls de reforç o d'ampliació	ESTRATÈGIES	- estudi dirigit - treball autònom a l'aula - aprenentatge per descobriment

PRINCIPI DE SOCIALITZACIÓ
INTRODUCCIÓ	- treball en grup i en societat	TIPUS DE GRUPS	- anàrquic : tot és lliure i sense cap norma o guia - autocràtic: es tenen clars uns objectius i unes normes - democràtic: l'organització del grup segueix unes bases democràtiques
AUTORS	- Dewey: l'escola és una microsocietat - Durkheim: el grup classe és l'eix de l'activitat didàctica	ESTRATÈGIES DE TREBALL SOCIALITZAT	- les estratègies dependran de la quantitat de persones. grans grups: taula rodona, debat, converses organitzades... de vegades cal organitzar subgrups si el grup és massa gran grups mitjans: és on el públic pot actuar més: seminaris, philips 66 (manera de treballar en 6 grups de 6 persones), brainingstorming, rol playing grups petits: entrevista, diàleg, discussió, ...
CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES	- com es formen els grups - rol del docent - tenir en compte els objectius que es pretenen

PRINCIPI DE CREATIVITAT
INTRODUCCIÓ	- és important saber potenciar la creativitat - no s'ha de valorar la creativitat a partir del producte sinó des de: el producte + el medi + el procés + la persona - ha d'estar tot molt lligat amb la innovació
AUTORS	- Galton: creativitat relacionat amb el mesurament de la intel·ligència - Guilford: creativitat relacionat amb la guerra - De la Torre:
EL PROCÉS CREATIU	- en funció de la persona: invenció, descobriment, avaluació a partir del producte - en funció dels nivells: nivell creatiu, inventiu, innovador, emergent (l'activitat del geni que aporta una cosa completament nova) en funció dels períodes: segons l'edat es desperta un talent creatiu. Hi ha un període crític que frena

PRINCIPI D'INTUÏCIÓ
INTRODUCCIÓ	Preciació d'un fenomen basat en l'efecte que produeix
AUTORS	Locke Pastelozzi Comenius
INTUÏCIÓ	Hi ha dos tipus d'intuïció: Directa: tenim la presència de l'objecte (sortides, estudis de camp, ...) Indirecta: no tenim la presència de l'objecte (tècniques audiovisuals, ràdio educativa, cinema educatiu, ...)

PRINCIPI D'OBERTURA
INTRODUCCIÓ	Els conceptes clau són: concepte de diferència concepte de normal concepte de flexibilitat	ROL DE L'EDUCADOR RESPONSABLE	característiques personals i professionals formació i informació sobre el tema experiència professional relació amb els altres educadors i amb la institució
EL TARANNÀ HISTÒRIC DE LA DIVERSITAT	a nivell social a nivell educatiu a nivell escolar	LA TASCA REAL A NIVELL EDUCATIU	el suport legal i real l'elaboració de la matèria específica relacions personals i grupals
ÀMBITS A TENIR EN COMPTE	àmbit social àmbit educatiu àmbit d'organització àmbit econòmic

PRINCIPI DE GLOBALITZACIÓ
INTRODUCCIÓ	Intentar fer real l'aprenentatge de manera completa	EL MÈTODE DE PROJECTES DE W. H. KILPATRICK	- tipologia de projectes: problemàtics productius utilitaris d'aprenentatge específic
AUTORS	Dewey Décroly: distribució de temàtiques en funció de les necessitats de l'alumne i en funció de les necessitats del medi en que es troba. Etapes del desenvolupament: - observació - associació - expressió	ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT	intenció preparació i cerca aplicació dels mitjans seleccionats resolució del problema i valoració del treball

LES UNIVERSITATS DE PEDAGOGIA

A Espanya hi ha 22 universitats de pedagogia (17públiques i 5 privades) i 49 que fan psicopedagogia (40 públiques i 9 privades)

GALÍCIA:

Universitat de Santiago de Compostela:

Miguel Ángel Zabarza: Didàctica i disseny curricular

publicacions: “innovación educativa”, “padres y maestros” (revista dirigida al col·lectiu de pares)

ASTÚRIES:

Universitat d'Oviedo

Mario de Miguel

publicació: “signos”

PAÍS BASC:

Universitat de Deusto (Bilbao) (privada)

Universitat del País Basc (Santiago) (pública)

Amando Vega

Treballen molt el tema de les drogues i la marginació

NAVARRA:

Universitat de Navarra (privada)

CASTELLA I LLEÓ:

Universitat de Salamanca (pública)

És una de les més antigues

J.L. Rodríguez Diéguez

Universitat pontificia de Slamanca (privada)

publicacions: “studia pedagógica”, “enseñanza”

ANDALUSIA:

Dominaven Granada, Sevilla i Màlaga fins fa poc. Temps després van començar a sortir delegacions en el resta d'Andalusia.

Universitat de Sevilla

Luis Miguel Villar Angulo: col·lectiu que treballa pel professorat novell i la formació d'aquest

Publicacions: “Investigación en la escuela”, “cuestiones pedagógicas”

Universitat de Granada:

M. Lorenzo Delgado: treballen amb la branca organitzativa

Publicacions: “revista de educación de la universidad de Granada”

Universitat de Màlaga:

Ángel I. Pérez Gómez: van propugnar molt el tema del currículum

MÚRCIA:

Universitat de Múrcia:

J.M. Escudero: és un dels primers que fa llibres parlant d'estratègies. Va montar un departament d'innovació educativa

Publicacions: “anales de pedagogía”

CANÀRIES:

Universitat de Canàries:

publicacions: Currículum”

COMUNITAT VALENCIANA:

Universitat de València:

José Gimeno Sacristán: és l'únic catedràtic que hi havia

publicacions: “psicología de la educación”, “psicología y pedagogía aplicadas”

Durant molt de temps la didàctica s'ha conegut com pedagogia aplicada

ILLES BALEARS:

Camups de Valldemosa

MADRID:

Universitat computense de Madrid (pública)

Miguel Fernández Pérez

Fan moltes publicacions d'interacció a l'aula

Universitat pontificia de Comillas (privada)

UNED (universitat d'educació a distància)

A. Medina Rivilla

És la central

Té moltes publicacions

BARCELONA:

Va ser una sola universitat (UB) i després va sortir l'Autònoma. Aquestes són les dues que dominaven a Catalunya

Universitat Ramon Llull

Publicacions: “Alana” i “estris”

Universitat de Vic:

Cada any organitza una trobada d'alumnes de ciències de l'educació

Publicacions: “interaula”

UOC

Universitat Rovira i Virgili

Publicacions: “comunicació i educació”

3. ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES

Estratègies d'ensenyament: actuació seqüenciada potencialment conscient del professional en educació, guiada per un o més principis de la didàctica i encaminada cap a la optimització del procés E-A.

• estratègies per adquirir i desenvolupar coneixements :

• centrades en el formador

• centrades en l'alumne

• centrades en el medi

• estratègies per adquirir i desenvolupar habilitats

• per desenvolupar continguts ambientals

• per desenvolupar habilitats cognitives i professionals

• per desenvolupar activitats psicomotores

• estratègies per adquirir i desenvolupar activitats i valors

• personals

• socials

• professionals

Estratègies d'aprenentatge

• estratègies d'adquisició o codificació de la informació

• d'atenció

• de codificació elemental

• estratègies de retenció o emmagatzement de la informació

• d'elaboració o codificació complexa

• d'organització o codificació complexa

• estratègies de recuperació, evocació i utilització del a informació

• de busca

• de generació de respostes

• estratègies de suport al processament de la informació

• metacognitives

• socio-afectives

3.1. ESTRATÈGIES D'ENSENYAMENT

EL SABER

estratègies expositives:

Cal tenir molt en compte:

planificació: necessitats i interessos de la gent

exposició: s'acobla al context que es té, mantenir l'atenció

context: com mantenir l'atenció del públic

comprovació: com s'arriba al grau de comprensió

És important estructurar el contingut, tenir en compte els destinataris, tenir en compte el context en el que es troben, el temps de que es disposa, la distribució de l'espai, ...

la pregunta:

Segons Dewey la pregunta és la manera d'evocar la resposta. Diu que en la pregunta hi és TOT.

La pregunta és un recurs que es pot utilitzar en qualsevol context.

Els tipus són, segons la temàtica:

coneixement: treballen el fet memorístic

comprensió: prèviament s'ha d'haver superat una fase de coneixement

aplicació: són preguntes de memòria i comprensió

anàlisis: són preguntes que es van complicant

síntesis: són preguntes a partir de la nostra experiència personal, a partir d'un coneixement previ

avaluació: són preguntes que no exigeixen una resposta explícita. És la manera de comprovar que s'ha assimilat bé el coneixement

estimulació: serveixen per arribar a preguntar per saber més. Ajuda a relaxar l'ambient i a assimilar millor els continguts

organització i control de l'aula: són preguntes que afavoreixen al grau d'atenció, al cansament segons l'hora del dia o el dia de la setmana, ...

Cal reconèixer en quin moment es fa una pregunta o una altra. Com a professional s'han de poder utilitzar totes.

Segons la seva estructura:

convergents: porten a una resposta més tancada

divergents: porten a una resposta més oberta

avaluatives

com a educadors cal:

• organitzar la pregunta

• facilitar temps per respondre

• estimular a l'alumne perquè respongui

• variar el tipus de pregunta

• recompensar a l'alumne per la seva resposta

• optimitzar la resposta de l'alumne que parcialment sigui correcte

• reconduir una resposta incorrecta

• fer pensar a l'alumne

• fer preguntes absurdes

• no seleccionar sempre als mateixos alumnes

• prestar atenció a l'alumne que respon

• permetre a l'alumne que acabi

• repetir la pregunta quan no s'escolta o no s'entén

• repetir totes les respostes dels alumnes

pensant en l'alumne:

• provocar que pregunti

• interessar-se per la pregunta que es formula

• desviar la pregunta impertinent

EL SABER SER

Es pot parlar de 5 etapes:

• percebre: observar. Per treballar-ho cal tenir un sèrie de concrecions

• respondre: prendre consciència i donar un pas en l'observació

• valorar: aprendre com valorar el que tenen els altres

• organitzar: construir la forma de ser pròpia

• implicar-se: compromís per part d'un mateix en defensar el valor adquirit

D'aquestes etapes surten dos tipus de valors:

• Individuals

• col·lectius

- Valors: objectius més o menys abstractes que l'individu considera vitals per ell. Estan molt influïts per la societat.

Poden ser: - conducta ideal: creativitat, responsabilitat...

- estat final: pau, llibertat, ...

- Actitud: predisposició que té l'individu , mental i física, per respondre davant l'estímul

Té components cognitius, afectius i socials

S'adquireix de manera conscient o inconscient

Es basa en l'experiència

No s'observa de manera directa

- Norma: forma de comportament d'un col·lectiu per actuar davant d'una situació concreta

Pot ser a nivell individual o col·lectiu

Respectar una norma fa que es vagi integrant a l'actitud de la persona

Hi ha habilitats i destreses que no són nates. Per això cal que es vagi desenvolupant pla motricitat, primer la grossa i després la fina.

És necessari un entrenament sistemàtic per tenir un bon rendiment. S'aconsegueix a partir d'estratègies, com per exemple les de comunicació no verbal, el joc, les activitats manuals, els tallers, ...

L'emoció és una reacció orgànica de l'individu que mostra la seva postura davant d'un objectiu o situació. Per reduir la tensió de l'emoció cal familiaritzar-se amb el context i dominar el que s'ha de dir o fer.

Les estratègies s'han de treballar a través del diàleg, d'escoltar, ... per tant, és fonamental, saber treballar els factors individuals, col·lectius, l'interès, l'emoció, ... Per adquirir i desenvolupar aquests valors s'ha de treballar individualment les persones i que aquestes sàpiguen fins on poden arribar. L'ensenyament personificat és més fàcil utilitzar-lo quan hi ha poques persones, però això no vol dir que s'hagi de renunciar quan hi ha un grup gran, encara que un inconvenient d'aquests tipus de grups és el temps.

L'interès és l'afinitat cap a un individu o una cosa. Es pot tenir un interès positiu o negatiu i això fa que es transformi en una actitud.

Quan es treballa amb grup és important utilitzar estratègies adequades al nombre de persones que es té.

Cadascú té un rol dins del grup en el qual es troba. Viure en societat és viure en grup i, per tant, cal treballar estratègies relacionades amb la convivència del grup.

Quan es treballa en grup és important que tots es vegin la cara.

Una taula rodona, per exemple, és una bona proposta. Pel seu bon funcionament és bo que tots col·laborin, que hi hagi discussió, intercanvi de preguntes i opinions a partir dels tema proposat per debatre.

Un seminari és també una bona estratègia per treballar estratègies de recerca i discussió. Tots els membres del grup són igual d'importants.

Cal saber treballar amb recursos, material de caràcter educatiu, ... S'ha de veure de quina manera es poden treballar les estratègies depenent de les característiques del grup que es té. Sobretot és molt important trencar amb la rutina.EL SABER FER

És important saber:

• Aplicar l'ús d'informació a situacions diverses

• Utilitzar continguts adequats a cada moment

• Transferir a partir d'uns coneixements a diversos contextos

• Autoaprendre cadascú per si mateix

• Reflexionar quan es prioritza aquest saber

Un procediment és un conjunt d'accions que estan encadenades i finalitzades orientades per aconseguir uns objectius en concret. Aquest, inclou quatre conceptes:

• capacitats: equival al conjunt de disposicions genètiques que té cada persona

• habilitats: equivalen a les potencialitats més o menys estables que té la persona i que respon al grau d'estimulació. Es transformen en conductes.

• estratègies: planificació conscient i intencionada d'una intervenció de la qual

es pot relacionar i recuperar els coneixements quan sigui necessari.

• tècniques: conjunt d'accions ordenades que s'adquireixen, les quals es poden autoanalitzar i memoritzar.

Contínuament ens proposem objectius i això requereix una sèrie de procediments. Seleccionem els continguts segons la realitat en la que ens trobem.

3.2. ESTRATÈGIES D'APRENENTATGE

Hi ha tres grans tipus d'estratègies d'aprenentatge:

• estratègies per adquirir la informació:

• a) d'atenció

• b) de codificació elemental

• estratègies de retenció i emmagatzement de la informació:

• a) elaboració complexa

• b) organització complexa

• estratègies de recuperació i utilització de la informació:

• a) busca

• b) generació de respostes

• estratègies de suport al processament de la informació:

• a) metacognitives

• b) sociocognitives

estratègies per adquirir informació:

• a) d'atenció:

escoltar: és important per captar la informació

subratllar: pot ser molt útil o gens depenent de si la informació que es subratlla és rellevant o no.

prelectura: primer s'ha de llegir tot i després fer-ne una lectura per fer un esquema, subratllar, ... Serveix per saber de què va el que s'està llegint, com està organitzat, ...

• b) de codificació elemental:

prendre apunts: s'ha de fer amb el propi esquema de treball. No s'ha d'agafar tot el que diu el professor sinó el més important

repetició d'una estratègia de codificació elemental: la repetició ha de ser amb el mateix contingut però de diferent manera

recitar: és una estratègia memorística, però no passa a la memòria a llarg plaç

estratègies de retenció i emmagatzement de la informació:

• a) d'elaboració complexa:

passar els apunts a net: com més proper sigui al que s'ha fet més entenedors seran

lectura retentiva: ha de ser una lectura amb calma i aprofundint amb el que es llegeix

- b) d'organització complexa:

fer esquemes: s'ha de llegir a poc a poc i organitzar-ho amb les pròpies paraules

fer resums: és una alternativa a l'esquema, perquè és més dispers. El resum estarà bé quan se sàpiga respondre totes les preguntes. Consisteix en explicar amb les pròpies paraules i reorganitzar el text.

el repàs: repetició mental ben feta (autoexamen)

estratègies de recuperació i utilització de la informació:

• a) busca

busca de codis: mapes, esquemes, sempre relacionat amb la manera que s'ha emmagatzemat . Es recupera més o menys bé depenent de com ho hagis emmagatzemat

generació de respostes: presentar, ordenar, presentar i utilitzar

estratègies de suport al processament de la informació:

• a) metacognitives

autoconeixement: què, com, quan i per què

auoutilització: planificar (temps, espai, agenda, ...), avaluar (control per veure l'evolució) i regular (agilitat lectora, ...)

• b) sociocognitives

afectives i socials: és un control de l'ansietat, d'atenció, busca de suport, cooperació, competència, evitar els conflictes, ...

3