CATALÀ NORD-OCCIDENTAL.

Franja d´Aragó, Andorra, LLeida, Sud de Tarragona, Els Ports de Morella (Castelló).

Influències: Aragonismes, basquismes, influències gascones, mossarabismes i arabismes.

VOCALISME:

Tónic Àton

I U I U

E O E O

U A

a

Clara diferenciació entre u - e

"e" al principi de paraula seguida de m, n, s, x, es pronuncia |a|

(escola-ascola)

"o" a principi de paraula sol convertir-se en au: (olor-aulor)

"e" àtona seguida de palatal es pronuncia |i| menjar-minyar

CONSONANTISME

No pronuncia la -r final: paper-papé

x-tx: xinxa txintxa.

Es pronuncia -ix-: caixa.

MORFOLOGÍA:

-Article deterinat lo, los: (Lo xic, los homes)

-Pronoms en forma plena: (me canta)

-Present d´ind 1ª conj en o (parlo, canto)

-1ª i 3ª persona del singular amb desinència -a es converteix en -e( )

(havia-havie)

- Incoatiu: servixo, servixes...

-Pres. subj.desinencia en -a (parla, canta)

LÈXIC

Xic, corder, eixir, espill...

BALEAR:

Mallorquí, menorquí, eivissenc.

Arabismes, mossarabismes i formes arcaiques al léxic, morfología i fonética, ja que al ser una illa no hi arrivaben els canvis.

VOCALISME:

Tónic

I U

E O

e a

A

Àton

Mallorca Eivissa-Menorca

I U I U

O

a O

En les esdrúixoles acabades en -ia no es pronuncia la a (violència-violenci)

-Qua i -gua pasen a |ko| |go| (pasqua-pasco)

Iesime: vella-veia-vea agulla-aguia-gua

-R al final de paraula no es pronuncia: cor-có cantar-cantá

Diferencia clarament /b/ /v/ blava

Caiguda d´algunes intervocaliques: camisa-kamia.

MORFOLOGÍA

Article salat: (es cotxe, sa llibreta ses cotxes, ses llibretes)

Article personal en/na (En Pere)

Consonantització dels posesius: (meva, teva, seva)

Dos graus de proximitat: això, allò; aquest, aquell; aquí, allí.

Pronoms:

Alterna pronoms en forma plena i reforçada (et compraré, te compraré)

Quan van darrere del verb es desplacen.

L´accent es col·loca al pronom (comprar-té, estimar-lá)

Ordre arcaic (OD+OI la te compraré)

Verbs

1ª persona del pres. ind. jo cant_ jo parl_

1ª " " " " cantam

2ª persona del plural: cantau

Present de subjuntiu -i: jo canti

Imperfet subjuntiu -às, -ès: estimàs, estimassem

Incoatiu -esc (patesc)

LÈXIC

Sortir, mirall, moix (gat), ca (gos) granera (escoba), gat (borratxo), arena, nin, nina, horabaixa (vesprada), al·lot (adolescent)

VALENCIÀ

VOCALISME:

Tónic Àton

I U I U

E O E O

e a A

A

E inicial seguida de m, n, s, x pasa a A escola>ascola

E àtona en contacte amb palatal pasa a I menjar>minjar

Consonantisme:

Caiguda de la -d- intervocàlica en els sufixos: -ada -ador. casada>cansà

Caiguda de -s- intervocàlica en el sufix -esa. bellesa>bellea

Pronunciació de -r final: mirar, pensar.

Diferencia b/v: blava

X>tx xinxa>xinxa

J>tj roja>rotja batejar>batetjar.

S en contacte amb velar /k/ ix nascut>naixcut

MORFOLOGÍA:

article determinat el, els.

article personal EN sols en toponims: (Callosa d´En Sarria)

Posesiu femení no consonantitza: meua, teua, seua.

Este, eixe, aquell

Triple graduació: Ací, aquí, allí

Açoò, això, allò

Pronoms febles en forma plena: me diu, te compra:

Pronoms personals forts: nosatros vosatros.

Confón preposició a-en.

Tendència a l´utilització dels diminutius: -et -eta

Possessiu apocopat davant noms de parentiu: mon tio, ma cunyada.

Numeral dos (no dues)

1ª persona Pres Ind -e parle, cante..

Imperfet de subjuntiu -ara -era -ira.

Incoatiu -isc patisc (patixc)

LÈXIC: Bac, calbot, espill, xic, granera...

Arabismes: Dacsa, alficós...

Mossarabismes: orxata, clótxin, petxina, fardatxo...

Castellanismes: pues, entonces, sombrero...