I. INTRODUCCIÓ

1. EL SISTEMA DE FONTS DEL DRET I L'EFICÀCIA DE LES NORMES CIVILS

Aquest tema fa referència a l'origen de les normes i a la seva tipologia segons quin sigui l'òrgan que les dicta ( el Parlament o el Govern Executiu). Aquesta circumstància determina la seva posició respecte altres tipus de normes. Existeixen diverses fonts del dret.

En el nostre cas, la Espanyola, 1971. És la norma suprema d'ordenament, jeràrquicament superior a les altres. Qualsevol norma de la Constitució pot derogar o modificar qualsevol llei escrita o reglament però cap llei ni reglament no poden modificar o derogar una norma constitucional.

La Constitució regula aspectes essencials de la comunitat tal com la forma d'estat, els drets fonamentals (ex. Dret a la vida, dret a la llibertat d'expressió) i l'organització i funcionament caràcter programàtic, de línies generals. Les normes Constitucionals tenen una eficàcia directa, aplicades pels ordres judicials per a la resolució de casos concrets. Aquesta eficàcia directa té altres conseqüències secundàries: atès que la constitució és la llei suprema el jutge ha de mirar si les lleis aplicades són conformes a la constitució i ha d'orientar les seves decisions conforme els principis constitucionals.

Es poden atribuir dos sentits a la llei. En sentit ampli la llei és una norma escrita vàlida per ordenament a banda del seu origen i forma de l'òrgan que l'ha dictat. Pretén regular la conducta dels individus, aquesta definició inclourà CE, llei i reglament. Però la llei en sentit estricte equival a una norma que ha estat dictada per un òrgan competent, que en el cas espanyol serien les Corts Generals i autonòmicament el Parlament seguin el procediment previst en la constitució. La llei, en sentit estricte, es caracteritza per la seva taxativitat, s'expressa en sentit literal i clar, i pel seu caràcter general en el sentit que es dirigeix a un grup de persones indeterminades. Existeixen dos tipus de lleis:

1. Llei orgànica relativa a un grup de matèries que li són reservades per la constitució. Ex. Lleis fonamentals que només es poden aprovar per majoria absoluta a les Corts Generals.

2. Llei ordinària

Requisits per l'entrada en vigor de les lleis:

Els reglaments són normes de caràcter general per un grup de persones indeterminades dictades per l'administració que tenen un rang inferior a la llei.

Els reglaments poden adoptar la forma de decrets, quan siguin aprovats pel consell de ministres a nivell estatal o pel govern en el cas autonòmic o també poden adoptar la forma d'ordres ministerials, aprovades pel ministre corresponent en el as estatal o simplement d'ordres aprovades pel conseller de govern en el cas autonòmic.

Existeixen dos tipus de reglaments:

1. Reglaments normatius o executius desenvolupen el contingut d'una llei, la detallen.

2. Reglaments organitzatius regulen l'organització interna de les diverses administracions i es destinen funcionaris no arriben a afectar a particulars.

Consisteix en una conducta repetida i uniforme realitzada en un determinat grup social (element extern) i té lloc quan els membres d'aquest grup consideren la conducta obligatòria (element intern): opinió iuris.

L'art. 1 ap. 3 del CC reconeix el costum coma font del dret però li atribueix un seguit de limitacions, bàsicament tres:

• El costum no podrà ser contrari ala moral ni al ordre públic.

• El costum està subordinat a la llei n sentit ampli. El costum només regirà en defecte de llei aplicable.

• L'ordenament no imposa als jutges ni a l'administració l'obligació de conèixer el costum de manera que aquest no es podrà aplicar d'ofici sinó només a instància de la part interessada.

Els principis generals del dret equivalen a les idees fonamentals i informadores del dret positiu, és a dir, les línies mestres que es desprenen de normes particulars.

Ex. L'ordenament de la pàtria i potestat per protegir el menor, la tutela.

Els principis generals del dret es podran aplicar a instància de la part interessada o bé d'ofici per part dels mateixos tribunals.

Hi ha jurisprudència si concorren els següents pressupòsits:

Ex. Parelles de fet, tenen dret a pensió de viduïtat? No hi havia lleis ni costums i s'han plantejat diversos casos davant del tribuna suprem que ha declarat que la pensió de viduïtat es pot estendre a les parelles de fet. Aquesta sentència passa a formar una jurisprudència d'aquesta qüestió. Llavors quan es presenti un altre cas l'advocat buscarà altres casos que alegrà perquè es resolgui en el mateix sentit.

La jurisprudència no es considera formalment com a font del dret té un caràcter complementari, Art. 1 ap. 7 CC “La jurisprudència completarà l'ordenament jurídic amb la doctrina que estableix el tribuna suprem en aplicar la llei, costum i principis generals del dret”.

Bàsicament les hem classificat en dos:

- Dret originari venen formades, es corresponen als tractats constitutius de les CEE, marquen els objectius bàsics de les CEE -fixa el sistema institucional, ...-

- Dret derivat del dret originari. Aquest dret és posterior als tractats constitutius que han ja han previst les institucions que dicten les normes que formen el dret derivat. Dintre d'aquest dret derivat cal distingir diferents tipus de normes:

a) Reglaments tenen una aplicabilitat directa sense necessitat d'un desenvolupament posterior per part dels estats. Ex. El reglament 295/1991, 4 de febrer aprovat pel consell a la Constitució Espanyola que regula la compensació per denegació d'embarcament en el transport aeri regular, per tant el passatger que vulgui prendre l'avió i se li denegui l'embarcament pot reclamar una compensació econòmica. Quan el consell aprova aquest reglament s'aplica sense desenvolupament previ.

b) Directives són normes dirigides als estats membres de la Unió Europea i que contenen els objectius i resultats als quals han d'aconseguir aquest estats. Els estats han desenvolupar els mandats que es contenen a les directives a partir de l'aprovació de les normes nacionals que implementen -incorporen- les directives a l'ordenament nacional.

c) Decisions són normes obligatòries pels seus destinataris (persones particular a diferència de les directives) i són normes de caràcter individual es destinen a persones concretes (a diferència dels reglaments que es destinen a una generalitat de persones).

d) Les recomanacions tenen un valor molt inferior, són normes que no són obligatòries pels seus destinataris i que pretenen promoure determinades accions dels estats membres en matèria de les quals la UE no és competent.

e) Dictàmens són normes que no tenen caràcter obligatori i que expressen el parer d'algunes institucions respecte un determinat assumpte, normalment com a requisit previ a l'aprovació d'altres normes comunitàries.

Ex. Quan es va discutir la regulació dels viatges combinats es va demanar que el comitè expressés un dictamen (mena d'informe) per protegir més els interessos del consumidor.

Hem de tenir en compte que són la principal font de regulació de les relacions jurídiques de caràcter internacional. En aquests casos no podem aplicar les lleis perquè són estatals, a nivell intern, espanyol, no és aplicable a tots els països.

Les característiques d'aquests convenis són:

1. Art.96 ap.1 de la CE “Los tratados internacionales válidamente celebrados una vez publicados oficialmente en España formanrán parte del ordenamiento interno” normalment els mateixos convenis ja preveuen la seva entrada en vigor quan són publicats al BOE de cada país.

2. Aquestes convenis estan subordinats a la Constitució Espanyola a partir de l'Art. 9 ap.1 de la CE. Tenen el rang de llei -en sentit estricte- encara que les normes del conveni no podran ser suspeses, derogades ni modificades per normes internes, de l'ordenament espanyol. Això es dedueix de l'art. 96 de la CE.

3. Els convenis o les normes contingudes al conveni poden ser aplicades a instància de les parts interessades o d'ofici pels ordres judicials.

Hi ha dues classes de convenis internacionals:

Avantatges dels convenis internacionals

Inconvenients dels convenis internacionals

En l'aplicació de les normes el jutge fa servir els criteris d'analogia i equitat:

Analogia les normes es poden aplicar per analogia quan aquestes no regulen un supòsit concret però si regulen un altre supòsit semblant. Art 4.1 CC

Abans s'explicava per analogia les normes d'establiments hotelers perquè hi havia una semblança amb els apartaments turístics.

Les normes penals no es poden aplicar per analogia.

Equitat el jutge acudeix per posar fi a la injustícia que resulta d'aplicar una llei general a un cas concret. A partir d'una apreciació raonable de les circumstàncies. Es regula a l'Art. 3.2 CC

Ex. Compra d'un immoble en multipropietat. El contracte diu que si es deixa de pagar una quota no té dret a gaudir de l'immoble. Si ja hem pagat 11 quotes, aleshores perdem els diners. Això no és just.

El jutge pot modificar-ho aplicant normes equitatives. Fer justícia en un cas concret Equitat. L'aplicació de normes per equitat és molt excepcional. Només es dona en casos molt concrets. Cal que la mateixa norma ho prevegi expressament.

En el cas d'abans el jutge ho troba injust perquè hi ha un article que permet moderar la pena en aquest cas. Només es pot fer si la norma ho permet.

La ignorància de les lleis no excusa del seu compliment.

Art. 6.3 CC. Els actes contraris a les normes imperatives i a les prohibitives són nuls ple de dret, excepte si aquestes normes prevegin una cosa diferent. Es poden realitzar validaments, actes contraris a normes dispositives.

Consisteix en la realització d'un o diversos actes que originen un resultat prohibit per norma (norma infringida) amb valença sota la cobertura d'una altra norma (norma cobertural) dictada per una altra finalitat. Art. 6.4 CC

Efectes:

Art. 6.2 CC. Preveu que les persones poden renunciar a la llei i els drets que aquesta llei reconeix al seu favor si això no és contrari a l'ordre públic i no perjudica a tercers. No es pot renunciar a drets reconeguts per normes imperatives o prohibitives.

Les normes s'aproven perquè tinguin una vigència il·limitada. En alguns casos la mateixa llei exposen la durada (previsions anuals de l'estat).

Art. 2.2 CC preveu que les lleis/normes es deroguen a partir de normes posteriors.

Aquesta derogació pot ser:

Art. 2.3 Les normes no tindran efectes retroactius a no ser que prevegin el contrari.

Art 9.3 Constitució. Hi ha un seguit de normes que només poden ser irretroactives que són les normes sancionadores no favorables ( administratives ni penals).

II. NOCIONS DE DRET CIVIL PATRIMONIAL

3. NOCIONS DE DRET CIVIL I PATRIMONIAL

És una relació patrimonial que es caracteritza per crear un vincle jurídic entre dues + persones, de tal manera que una d'elles pot exigir una prestació a l'altre per satisfer el seu interès.

Art. 1089 CC:

• Clàusules d'estabilització

• Lleis que permeten l'actualització

• Alternatives i facultatives Alternatives són aquelles en les qual el deutor es compromet a realitzar una de les dues o més prestacions previstes en el moment de construir l'acció. De manera que el compliment complet provoca la seva extinció (compliment) Art. 1131 Facultatives són en les que el deutor es compromet inicialment a realitzar una prestació (allotjar el client a l'hotel A) si ve es reserva la facultat de complir la seva obligació realitzant una altre prestació (allotjar-lo a l'hotel B si hi ha problemes). Hi ha una obligació inicial i l'altre només s'esdevé, el deutor s'allibera de l'obligació si no es possible per culpa aliena. L'obligació s'extingeix si hi ha un cas fortuït:

• Mancomunades i solidàries Mancomunades existeixen diversos deutors d'una mateixa obligació, cadascuna d'elles només ha de realitzar una part d'aquella obligació Art. 1137 CC. Si A, B i C es comprometen a pagar 3000€ a D, D només podrà reclamar a cadascun d'ells 1000€. Si no diu res al contracte a parts iguals. Solidàries al contracte es pot preveure que només un pagui tot el deute. Una vegada pagada, el pagant pot repetir el deute als altres.

• Periòdiques Es fraccionen en diverses obligacions parcials que es compleixen en diversos moments. Les duraderes perduren al llarg dels anys ( l'arrendador posa el pis a disposició de l'altre durant molt de temps).

• Recíproques Dos obligacions són recíproques quan una d'elles es fonamenta en l'altre. Ex: l'arrendador té l'obligació de deixar el pis i contrapartida la persona s'obliga a pagar el preu de lloguer.

• Principals i accessòries Principals són obligacioins que existeixen per si mateixa. Ex: obligació del comprador de pagar un preu. Accessòria depèn de l'obligació principal ( obligació del fiador de pagar, si el deutor no paga “avalador”) Es transmeten o extingeixen quan s'extingeix l'obligació principal.

• Modificació de la relació obligatòria

Una relació obligatòria es pot extingir expressament o tàcitament ( perquè es dedueix de les circumstàncies) a partir d'una altre relació obligatòria posterior, això s'anomena novació extintiva (expressa o tàcita).

Modificació per canvi de creditor (Art. 1527), deutor o objecte ( Art.8 LVC) Si es canvia de creditor, el creditor inicial ha d'informar al/s deutor/s quin és el nou creditor. Els deutor han de conèixer el creditor. Si no els informa, els deutors s'alliberen de l'obligació en pagar en els deutors a l'antic creditor. Si es produeix un canvi de deutor, el deutor inicial ha d'informar al creditor i aquest ha de consentir aquest canvi de deutor.

Si el canvi és de l'objecte (envers d'allotjar a A, t'allotgen a B). Si és impossible portar a terme la prestació inicial, les dues parts s'han de posar d'acord en una nova prestació a objecte.

• Compliment de l'obligació: subjectes i requisits objectius

Acte de realització de la prestació deguda, i satisfà l'interès del creditor i que allibera el deutor de la seva obligació en la mesura en la que aquesta s'extingeix ( per diversos motius, eina d'ells és el compliment).

El deutor és qui la compleix per norma general, tot i que també la pot complir un tercer que no té res a veure amb la relació obligatòria (els papes ens paga el lloguer perquè no tenim un mes determinat). Aquest tercer pot reclamar si vol al deutor Art. 1158 CC.

Si és un menor qui realitza un contracte, aquell es pot anul·lar.

Requisits objectius

Fins que no es compleix íntegre i idèntic a l'acordat no es compleix.

Lloc

Si no s'acorda, el pagament o compliment s'ha de fer al domicili del deutor.

Prova del compliment

El creditor té l'obligació d'estendre un rebut o factura imposat per la llei de l'IVA, i la dels consumidors.

Imputació de pagaments

En alguns casos també és possible que un mateix deutor tingui diverses obligacions davant d'un mateix creditor, llavors el deutor quan paga escolleix quin deute paga, sempre que s'especifiqui, sinó s'especifica, sempre s'entén que es paga la més important ( el deute mes alt).

• Incompliment de l'obligació

• Hi ha diverses maneres:

• Definitiu no té remei. Ex: El fotògraf no es presenta el dia del casament.

• Compliment defectuós realitzem la prestació sense que s'ajusti a l'acordat. H** envers de H***

• Retard en el compliment Té lloc quan no es compleix el termini o moment acordat però pot complir en un moment posterior satisfent l'interès del creditor. Ex: A paga a D, dos dies després de l'acordat Art. 1100

• Mesures de defensa del creditor:

• Acció de compliment fer complir l'obligació quan aquesta encara sigui possible.

• Resolució del contracte Art.1124 CC abonar/resoldre el contracte quan uneix ambdós parts. És la facultat que té el creditor de donar per extingit el contracte com a conseqüència de l'incompliment de l'altre part. S'han de liquidar/restituït les obligacions (tornar diners).

• Indemnització de danys Art. 1101 i 55CC. Obligació de pagar una quantitat de diners per compensar els danys produïts. Per poder ser indemnitzat cal que hagi:

Incompliment per part del deutor

l'incompliment ha de ser culpós, és a dir, per culpa del deutor. No serem indemnitzats per cas fortuït o causa major.

Quan s'incompleix, el creditor pot interposar una acció d'incompliment o de resolució de contracte, i als dos casos, si escau, es pot demanar una indemnització de danys.

Aquestes mesures es poden fer efectives amistosament o per via judicial.

• Garanties de l'obligació i facultats del creditor sobre el patrimoni del deutor

• Garanties reals: penyora i hipoteca Arts. 1874 i 1880 CC

Són aquelles que es constitueixen sobre una cosa del deutor o d'un tercer amb garantia del compliment de l'obligació. Si el deutor incompleix, el creditor pot realitzar el valor de la cosa (subhastar) per a que el preu obtingut es pugui cobrar el deute.

La penyora consisteix en entregar una cosa moble (desplaçable).

La hipoteca recau sobre un immoble ( no es pot moure). Aquesta no s'ha d'entregar al creditor, sinó que la pot continuar posseint el deutor. Però sinó puguem el creditor el traurà a subhasta.

• El dret de retenció Art. 1780 CC

Aquell dret que la llei atorga al creditor que li permet prorrogar la possessió d'una cosa del deutor fins al compliment de l'obligació

• Garanties personals: fiança Art 1822 i ss CC, clàusula penal i arres confirmatòries o de desistiment Art 1454 CC

Fiança el fiador s'obliga a complir una obligació en el cas que el deutor no compleixi ( aval).

Clàusula penal clàusula que s'acorda al contracte amb la qual es preveu que el deutor pagarà una penalització al creditor en el cas que incompleixi la seva obligació.

Arres confirmatòries o de desistiment Art. 1454 CC. Són quantitat de diners que el deutor paga al creditor en el moment de celebrar el contracte. Tipus:

• Confirmatòries marquen l'inici del compliment de l'obligació (acomptes). Totes les arres són d'aquest tipus sinó s'expressa el contrari.

• De desistiment quantitat de diners que no es retornen al deutor en el cas que el deutor desisteixi del contracte.

• Facultats del creditor sobre el patrimoni del deutor i acció subrogatòria i revocatòria o pauliana Art. 1111 CC

Subrogatòria si A deu 6000€ a B i B deu 7000€ a C, si C no pot cobrar i esgota totes les possibilitats, C pot subrogar-se (posar-se al lloc de B)i reclamar a A els 6000€.

Revocatòria Si B no pot cobrar i A té un deute posterior amb C, B pot revocar aquesta operació si A és insolvent perquè ha acordat amb C aquest frau a B ( A dona els diners a © per no ser solvent i no haver de pagar a B).

• Extinció de la relació obligatòria

• El mutu dissens

És un acord dirigit a deixar sense efectes una relació obligatòria prèvia. Acord de dues parts.

• El desistiment unilateral Art. 9.4 LVC

Facultat que la llei atorga al deutor i que li permet posar fi a la relació obligatòria d'una manera unilateral i sense necessitat d'un incompliment previ de l'altre part. S'ha de comunicar a l'altre part de qualsevol forma i amb la màxima antelació per restituir-se les obligacions.

• La condonació Arts. 1156, 1187 i 1191 CC

La relació s'extingeix en la part que el creditor renúncia a reclamar el seu compliment al deutor.

• La confusió del crèdit Art. 1192 CC

Té lloc quan una mateixa persona adquireix la condició de creditor i deutor d'una mateixa obligació.

• EL CONTRACTE

• El contacte i funció. L'autonomia contractual

Acord de voluntats entre dues o més persones dirigit que crear, modificar o extingir restriccions obligatòries. Les parts poden acordar allò que considerin adient sempre dintre dels límits de les lleis.

• Característiques generals dels contractes turístics

• Bilaterals i recíprocs intervenen dues parts normalment i generen obligacions per les diverses parts que es fonamenten entre sí.

• Consensuals vinculen a les parts contractant des del moment del seu consentiment. Hi ha una excepció i contracte de dipòsit perquè les parts extingint vinculades es necessari entregar la cosa CONTRACTE REAL

• Típics o atípics hi ha uns contractes turístics amb una legislació o regulació contreta Típics: Dret aprofitament per torns, viatge combinat, ... són contracte on hi intervé un consumidor. Hi ha contractes turístics que no es troben regulats per una llei específica, solen ser els contractes mercantils entre empreses atípics: gestió hotelera.

• De tracte successiu i execució diferida són de tracte successiu perquè els serveis contractants pel consumidor es compleixen a partir d'una conducta duradora (que es prolonga en el temps que dura). Són d'execució diferida en la mesura en que el seu compliment o execució. Sol tenir lloc en un moment posterior a la celebració del contracte.

• No solemnes. Excepció: poden ser solemnes o no. La majoria són no solemnes o informals, en la mesura que la seva validesa no depèn de la seva forma de celebració. No fa falta anar al notari. Sempre és millor fer-los per escrit, així es pot demandar l'acord.

Hi ha un contracte turístic solemne contracte de multipropietat degut a que en els darrers anys hi ha hagut molts fraus. Llei del 98, diu que s'ha d'anar al notari, perquè es pugui dur a terme el contracte. També s'ha d'inscriure la propietat al registre. Llei 12/1948.

• La formació del contracte turístic

• L'oferta i l'acceptació es necessari que transcorrin els dos elements anteriors per la formació del contracte ( Art. 1262 CC). L'oferta ha de tenir uns requisits, ha de ser:

• Completa contenir tots els elements essencials del contracte.

• Inequívoca ha de manifestar una voluntat seriosa de l'oferent.

• Definitiva si l'oferta s'accepta es concedeix el contracte.

• Uniforme formal o informal

• Acceptació la de reunir uns requisits: s'ha de dirigir a l'oferent. Ha de coincidir exactament amb l'oferta. Ha de ser inequívoca i tenir lloc mentre l'oferta continua vigent.

Contractació entre absents allunyades entre sí. A través de fax, telèfon, ...

El moment de formació del contracte es produeix des del moment en que l'oferent pot conèixer l'acceptació renovada d'una manera diligent, acurada Art. 1262 CC. Això s'evita en no obrir la carta, el correu electrònic, ... és a dir, no es formalitza el contracte. Això no es aplicable al telèfon, o video-conferència. En el cas que es contractin serveis turístics per internet, la complicació és major Art. 2 de la Llei 34/2002, d'11 de juliol de servicios de la sociedad de la información y del correo electrònico. Aquesta mena de contractes es formen des de la confirmació de l'acceptació rebuda.

• Informació i promoció publicitària La integració de la publicitat en el contracte Art. 8.2 de la Llei 26/1984, del 19 de juliol, General per a la defensa dels consumidors i usuaris. S'ha de tenir en compte la publicitat enganyosa, és aquella que no s'ajusta a la realitat, i que pot induir a error al consumidor (Llei 3/1988, de l'11 de novembre, General de Publicitat) En el cas que es produeixen aquesta publicitat pot ser compensada amb una indemnització. També s'ha de tenir en compte que l'Art. 8 ap.2 Llei 26/1984, 19 juliol, General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris ens diu que la publicitat s'integra en el contingut del contracte Art. 3 ap 1 Viatges combinats.

• Les condicions generals de la contractació turística

Els contractes molt sovint no són un acord entre dos persones d'igual a igual, sinó que a la pràctica l'empresa imposa el contingut del contracte amb la redacció de les condicions generals de la contractació.

• Característiques principals

Aquestes condicions són:

• Redactades prèviament i unilateralment per l'empresa.

• Generals. S'apliquen a tots els contractes que la mateixa empresa celebra amb els seus clients.

• El consumidor no les pot evitar si vol contractar el servei que s'ofereix. Les condicions generals han de reunir uns requisits per ser eficaces.

• Requisits d'eficàcia: control d'incorporació i de contingut. Les clàusules abusives

Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació.

Formals (d'inclusió) Les condicions generals s'han de facilitar al consumidor abans o en el mateix moment de celebrar el contracte. Art. 5: Si el contracte no es celebra per escrit, es suficient que l'empresa doni al consumidor la possibilitat del conèixer les clàusules abans de contractar. Art. 28.4 Llei de contractació electrònica. Si el contracte es celebra per internet s'ha d'oferir la possibilitat a l'usuari de guardar del condicions generals i si escau d'imprimir-les.

Les condicions generals han de ser intel·ligibles Art. 5.4 Llei 7/1998 S'han de redactar d'una manera transparent, clara, concreta i senzilla.

De contingut control de contingut, Art. 10 bis Llei general defensa de consumidors i usuaris. Prohibeix les clàusules abusives, que són aquelles que són contràries a la bona fe i causen un desequilibri de les prestacions previstes en el contracte amb perjudici del consumidor. A la disposició, un enumera clàusules que s'han de considerar abusives com ex. Si resulta abusiva, s'aboleix i el contracte pot continuar, però si són totes, fora contracte.

• La ineficàcia del contracte

a) La nul·litat del contracte també anomenada absoluta, radical o de ple dret. Un negoci és nul quan no és apte per produir, en conseqüències jurídiques per ser contracti a una norma imperativa o perquè li manca un element essencial, per exemple, solemne sense la formen donada per llei o amb contingut lícit, immoral. Característiques:

- No precisa de declaració judicial ni d'una impugnació prèvia

- Pot ser invocada pels contractants i pels tercers interessats.

- No es troba sotmesa a cap termini de prescripció ni caducitat, es pot fer valer en qualsevol moment.

- Si s'acut davant dels tribunals, la sentència declara la nul·litat, no la constitueix.

- És aplicable d'ofici pels tribunals, sense que les parts o al·leguin.

Conseqüències

El contracte no ha de produir efectes i si s'escau, s'haurà de restituir les prestacions que ja s'hagin executat. També pot originar indemnització per danys i perjudicis.

b) L'anul·labilitat o nul·litat relativa.

És un tipus d'ineficàcia del contracte que tendeix a protegir els interessos d'aquella part contractant que la pot fer efectiva.

Aquesta nul·libilitat es dona per dos causes:

- Perquè hi ha uns vicis en el consentiment ex. Les parts han consentit per error, per intimidació, per violència, per dol, ... i per tant el consentiment ha estat viciat i el contracte és anul·lable.

- Quan el contracte hagi estat celebrat per una persona sense la capacitat d'obrar suficient. D'entrada, el contracte produeix una eficàcia claudificant, que pot deixar de tenir efectes a instàncies d'una de les parts contractants, però no és de nul·libilitat absoluta. Característiques:

1. Falta que aquest contracte s'impugni davant de tribunals.

2. La sentència serà constitutiva de la ineficàcia del contracte, no serà declarativa.

3. Només es pot impugnar per una de les parts contractants i l'acció d'anul·labilitat està sotmesa a un termini de 4 anys. Art. 1301 CC.

c) La rescissió del contracte La rescissió permet deixar sense efectes certs contractes celebrats vàlidament (amb tots els requisits essencials) en aquells casos previstos per la llei (art. 1990-1991 CC). Bàsicament aquests casos que preveu la llei es donen quan el fet de mantenir la vigència del contracte es considera especialment injust i perjudicial per a una de les parts. Es preveuen diverses causes de rescissió de contractes però la que més té lloc, és quan el contracte es celebra amb frau de creditors (ex. Parella que compra una casa, fa donació de patrimoni als fills, es declara insolvent per pagar la casa). Per tal que prosperi l'acció rescissoria fa falta:

1. Que el deutor no tingui béns suficients per satisfer l'interès del creditor, el dret de crèdit ( l'acció rescissoria és subsidiària, com a última alternativa).

2. Que es produeixin uns perjudicis a una de les parts contractants.

3. S'ha d'interposar dins d'un termini de 4 anys.

Conseqüències

Provoca la ineficàcia del contracte, s'han de restituir les prestacions que ja s'han complert i es permet que aquesta acció s'exerceixi conjuntament amb una reclamació d'indemnització per danys i perjudicis.

• EL DRET REAL

• Noció i classes

• Dret real i dret de crèdit

• El dret de propietat

• Adquisició i extinció

• La creació de nou drets reals

III. ACTIVITAT DE L'EMPRESARI TURÍSTIC

4. ORGANITZACIO DE L'EMPRESA TURÍSTICA

1. FORMES JURÍDIQUES DE L'EMPRESA TURÍSTICA

• Empresari turístic individual

És la persona física, amb nom i cognoms, que per si mateix o mitjançant representants i treballadors, compromet tot el seu patrimoni en la prestació de serveis turístics (Art.1911 CC). Responsabilitat patrimonial universal. És aquell subjecta que presta uns serveis del món del turisme a altres persones assumint el risc de pèrdues econòmiques en el mercat. Ha de reunir un seguit de requisits:

• Major d'edat

• Capacitat d'obrar

• Lliure disposició dels seus béns

• Exercir la seva activitat de manera habitual

• Formes societàries de l'empresa turística

Per a que una empresa adquireix la condició de societat ha de celebrar un contracte de societat. És un contracte que s'anomena celebrat entre diverses persones (socis) amb la finalitat de posar en comú una activitat per obtenir uns guanys i de repartir-se aquests guanys, entre sí. Art. 1665 CC.

Una vegada fet aquest contracte, es crea una societat amb personalitat jurídica pròpia. Manifestacions d'aquesta societat:

• Organització financera pròpia aquesta societat té un patrimoni propi Patrimoni social i les aportacions dels socis passen del seu patrimoni al patrimoni de la societat.

• Té una organització corporativa pròpia tenen uns òrgans de gestió, govern de representació propis.

• Denominació social diferent del nom dels socis

• Nacionalitat pròpia ha de configurar en estructura pública

• Domini social

• Capacitat processal pròpia capacitat per actuar en els processos judicials com a demandant o demandada.

En el cas concret de les empreses turístiques es poden construir en forma d'empresa indirecta o bé de societats mercantils.

Això significa que totes les empreses turístiques només es podran construir si atorguen escriptura pública davant notari i s'inscriuen al Registre Mercantil. Existeixen diversos tipus de societats:

• Societats personalistes aquestes societats a les quals la condició personal dels socis adquireix un relleu especial. Poden haver: a) S. Col·lectives

b) S. Comendatàries

• Societats capitalistes preval el seu capital. Poden ser: a) S.A K= 60 100€

b) S.L K= 3 000€

Característiques:

• K mínim

• El capital social es divideix en accions en el cas de les S.A o participacions en el de S.L, que reben els socis a canvi de les seves aportacions.

• La responsabilitat dels socis, queda limitada a les seves aportacions

NACIONALITAT

Les societats són espanyoles quan s'han construint a territori espanyol i també aquelles que es constitueixen a l'estranger però amb domini social a Espanya.

DENOMINACIÓ SOCIAL

No cal que coincideixi amb el nom dels socis i s'ha d'identificar: S.A o S.L. Aquestes societats capitalistes han de complir dos requisits per constituir-se_

• Cal que atorgui una escriptura pública de constitució de la societat amb la qual els socis expressen la seva voluntat de crear la societat.

• Han d'atorgar uns estatuts (normes de funcionament de la societat)

Llei 19/1989, s'aprova el Reglament del Registre Mercantil

Els socis poden fer aportacions de béns per al seu ús, però sempre continua sent el propietari. També es poden fer aportacions de diners o d'immobles. Degut aquestes aportacions els socis rebran més o menys accions/participacions.

La societat necessita actuar a través de persones físiques, ja que la societat és jurídica, per això totes les societats han de tenir dos òrgans:

• Junta General de socis/accionistes reunió dels socis que es convoca d'acord amb els estatuts, i que pot adoptar acords (per majoria) en relació a: modificacions socials (dels estatuts, fusions,...) elecció dels administradors i revocar-los, té competències per aprovar els comptes anuals de les societats, i aplicar el Resultat de l'exercici.

• Administració de la societat assumeix les funcions de govern, gestió i administració de la societat. Pot adquirir diverses formes ( Consell administració, ...)

2. LA PUBLICITAT LEGAL I LA COMPTABILITAT DE L'EMPRESARI TURÍSTIC

Tots els empresaris turístics tenen l'obligació d'inscriure's al Registre Mercantil, regulat per la Llei 19/1989, i els Art. 16-24 del Codi de Comerç. A cada capital de província hi ha un Registre Mercantil.

2.1 El registre mercantil

S'organitza en llibres:

• Llibre d'inscripcions.

• Llibre de legalitzacions

• Llibre de dipòsit en les comptes anuals

• Llibre de nomenament d'auditories

• Llibre d'índex

S'organitza cada llibre en assentaments. El registrador s'ocupa de qualificar els documents que se li presenten, és a dir, de comprovar que es compleixen els requisits legals.

Efectes allò que no està inscrit al R.M no es pot oposar davant tercers.

si el R.M publica una informació inexacta, aquesta informació no perjudicarà a els tercers que actuïn de bona fe.

La inscripció és constitutiva si una llei ho preveu expressament. A partir de la inscripció es constitueix l'empresa, sinó res.

2.2 La disciplina comptable

Les empreses turístiques tenen el deure de porta la comptabilitat de l'empresa tant si són propietaris individuals a la societat.

• La comptabilitat consisteix a documentar o registrar les operacions econòmiques que realitza l'empresa mitjançant declaracions de coneixement o de veritat realitzades per part de l'empresari individual o dels administradors.

• Els documents comptables es poden referir a:

Contractes ( aval al banc)

Actes jurídics (pagament d'un deute)

Fets o sinistres qui tenen una repercussió econòmica (incendi)

• La comptabilitat es regula amb normes molt heterogènies, Art. 25-49 Codi de Comerç.

Amb les normes específiques de cada societat.

normes tècniques de comptabilitat pla general de comptabilitat.

• Aquesta comptabilitat s'ha de regir pels següents principis:

ha de ser clara i exacte

ha de ser verídica

principi de secret comptable.

s'ha de poder verificar mitjançant una auditoria externa si hi ha dubtes.

• Les comptes anuals tenen els següents elements:

balanç amb un Actiu i un Passiu.

comptes de pèrdues i guanys.

memòria: documents en prova que comenta els dos elements anteriors.

3. CONTRACTES D'INTERÈS PER A L'EXERCICI D'UNA ACTIVITAT TURÍSTICA

3.1 Contractes d'arrendament de local o edifici

L'empresari turístic haurà de llogar un edifici per exercir la serva activitat. En aquest cas s'aplica la Llei 29/1984, 24 de novembre d'arrendaments urbans (LAU). Es tracta d'un arrendament d'ús, no d'habitatge, però s'aplica igual.

El contracte de l'empresari amb el propietari es regirà en primer lloc per allò que acordin les parts. Si no acorden res, es regirà per les normes de la LAU i en última instància per normes del Codi Civil, Art. 1543 i ss. Codi Civil, Art. 30, 31 i 32 de LAU.

L'empresari podrà demanar una indemnització de danys quan s'acabi el termini del contracte si no es vol renovar per la pèrdua de clients, sempre i quan l'arrendament faci en el local el mateix negoci que hi havia.

3.2 Contracte d'arrendament d'indústria turística

És aquell en el qual l'arrendador cedeix a l'arrendatari no solament el local o l'edifici, sinó també tots els béns, maquinària i utensilis que permeten la seva explotació comercial.

Aquesta arrendament no es regula per la LAU, sinó pel que preveuen les parts o el Codi Civil.

• En aquests contractes hi ha un inventari dels béns.

• Quan s'existeix el contracte no tindria dret a una indemnització.

• Si l'arrendatari vol cedir l'arrendament a un tercer necessitarà el consentiment de l'arrendador.

3.3 Contractes d'assegurances celebrats per empreses turístiques

Són contractes en virtut dels quals la companyia asseguradora s'obliga a indemnitzar els danys produïts per l'assegurat o a l'assegurat (assegurança de danys), o bé l'assegurador s'obliga a pagar una determinada suma de diners, en cas d'un sinistre. Sempre a canvi d'una prima, un preu. Això és l'assegurança de capital. En aquests contractes intervenen diverses persones:

• Tomador del seguro, qui contracta

• Asseguradora

• Assegurat, pot ser diferent del tomador.

• Beneficiari, pot ser un tercer

Tots els subjectes tenen obligacions:

L'asseguradora:

• ha d'entregar la pòlissa d'assegurança

• indemnitzar els danys produïts o pagar un capital.

El prenedor:

• declarar les circumstàncies que incideixen en el risc del sinistre.

• Pagar les primes.

• Comunicar el sinistre en un termini de 7 dies.

Tipus de contracte que poden interessar a les empreses turístiques. Hi ha dos grups d'assegurances:

• De danys

• De suma o capital

• Assegurança de responsabilitat civil del propietari turístic

Així l'assegurador s'obliga a pagar l'indemnització de danys que l'assegurat hagi d'abonar a un tercer per un fet ocasionat en l'exercici de la seva activitat professional. Ex. Una empresa d'autocars té un accident amb un cotxe (culpa autocar).

L'asseguradora ha de pagar els danys dels ocupants del cotxe.

Hi ha normes catalanes que obliguen a unes empreses a contractar assegurances:

• Agències de viatges

• Transportistes

• Apartaments turístics

• Assegurança de coses

L'asseguradora s'obliga a indemnitzar els danys soferts per les coses que es descriuen al contracte (pòlissa) com a conseqüència de:

• incendi

• robatori

• danys a l'equipatge

Aquestes asseguradores són voluntàries per l'empresari o les pot oferir al consumidor com a opcionals.

2.1 Assegurança de lucre cessant

És una assegurança d'accidents que ha de contractar tot transportista terrestre o marítim per compte dels seus passatgers pagant una prima de l'1% del preu del transport del passatger que després es repercuteix en el passatger (s'inclou al preu del bitllet). És obligatòria, Reia Decret 1875/1989, 22 desembre; i l'asseguradora ha de pagar en cas d'accident (no pot pactar):

• mort: 7 000 000 pts.

• incapacitat permanent: 450 000 pts. a 3 000 000 pts.

• incapacitat temporal: 13 000 a 273 000 pts.

2.2 Assegurança voluntària d'accidents

Com l'anterior però només s'aplica al transport.

IV. CONTRACTES RELATIUS AL TRANSPORT

5. EL CONTRACTE DE TRANSPORT

1. CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES GENERALS

És un contracte en el qual el transportista s'obliga a transportar persones (i el seu equipatge) amb condicions de seguretat a canvi d'un preu. Característiques:

• El transportista assumeix una obligació de resultat. Pot incomplir si no arriba a temps per exemple, tot i que actua amb total diligència.

• El servei es pot efectuar amb qualsevol mitjà de transport.

• És consensual. Obliga a les parts al seu compliment a partir de l'oferta i l'acceptació.

2. MODALITATS DE TRANSPORT I REGULACIÓ

Existeixen moltes, classificables depenent de diversos criteris:

• Per l'objecte del transport persones/mercaderies

• Pel recorregut nacional/internacional

• Pel mitjà de transport terrestre/aeri/marítim

(fotocòpia)

3. EL DOCUMENT DE TRANSPORT I EL TALÓ D'EQUIPATGE

Tots els transportistes tenen l'obligació d'expedir un bitllet que ha de tenir el contingut mínim previst per a cada modalitat de transport.

Els bitllets s'expedeixen per provar que s'efectua aquell transport, pot ser obert o tancat. Si es obert, no és nominatiu i es pot transmetre a d'altres. Si el bitllet és tancat són nominatius i intransferibles.

El transportista està obligat a transportar també l'equipatge, però el poden limitar ja que tenen una càrrega limitada.

Ha d'incloure el preu de l'equipatge, i a més l'equipatge que excedeix de la franquícia abonant un suplement, i a més pot fer una declaració expressa del valor del seu equipatge. En aquests casos, si es malmet l'equipatge, se'ns abonarà l'import declarat i no s'apliquen les lleis.

4. RESPONSABILITAT DEL TRANPORTISTA

4.1 Subjectes responsables

Subjectes responsables. En el contracte de transport apareix en dos tipus de transportistes.

• El transportista contractual aquell que s'obliga i que apareix en el contracte.

• El transportista efectiu (o de fet) executa el servei materialment. El Conveni de Montreal, substituirà el conveni de Varsòvia. Aquest conveni preveu que el passatger pot exigir responsabilitat tant en el transportista contractual com al transportista efectiu.

4.2 Danys indemitzables: tipus i moment de la seva producció

Els danys que el transportista haurà d'indemnitzar ser incompliment del contracte de transport, poden ser molt diversos. Els requisits són:

• que hi hagi culpa

• que hi hagi danys

• que els danys se li pugui atribuir:

· mort

· lesions físiques (xoc nerviós)

· danys per pèrdua o extraviament o destrucció de l'equipatge.

· danys patrimonials (cost de l'allotjament per un retard en el viatge.

En canvi no s'hauran d'indemnitzar danys produïts per la pèrdua de vacances a no ser que el servei de transports formi part d'un viatge combinat.

Per a que els danys siguin indemnitzables, s'han de produir mentre el passatger es trobi a bord del mitjà de transport o durant les operacions d'embarcament i desembarcament en relació als danys corporals o materials a l'equipatge.

4.3 Imputació de l'incompliment

Generalment la responsabilitat dels transports té lloc a partir de la seva actuació culposa o negligent, Art 31. Conveni d'Atenes.

Preveuen una inversió en la càrrega de la prova de la culpa, sinó que és el transportista que ha de provar que ha d'actuar amb la diligència necessària, sense culpa per no haver de respondre. Aquest es preveu a l'Art. 20 del Conveni de Varsòvia. Només es respon quan hi ha culpa o negligència, excepte:

Art. 120 Llei de Navegació Aèria el transportista respon objectivament per tots els danys que tingui lloc en ocasió del transport, és a dir, tant si hi ha culpa com si no.

4.4 Danys indemnització: limitacions legals

La regulació de les diverses modalitats de transport estableixen algunes limitacions a la responsabilitat del transportista. Art. 7 Conveni d'Atenes Drets Especials de Circulació (DEG) 1 Deg = 1,32 € (set. 99)

La majoria de convenis internacionals de la responsabilitat del transportista exclouen la possibilitat de fer efectius els límits indemnitzatòris en dos supòsits:

• Quan l'actuació de l'empresari té lloc amb la intervenció de causar el dany. En aquest cas s'indemnitzen tots els danys i no es fixa límit.

• Quan el transportista actua temeràriament i sabent que probablement es produiran els danys. Conveni de Varsòvia, Art. 25 ap. 1. Regulació del transport internacional per ferrocarril.

4.5 En particular, la compensació per denegació d'embarcament en el transport aeri

INCOMPLIMENT DEL TRANSPORTISTA

Existeixen diversos tipus d'incompliment de l'empresari transportista. Són:

• El transportista interrumpeix la ruta contractada (avaria). L'empresa ens ha de transportar amb un altre mitjà per acabar de complir amb el contracte = Acció de compliment forçós. Si l'empresari no compleix poden extingir el contracte i podem reclamar el reembossament del preu.

Quan hi ha incompliment amb danys, podem demanar una indemnització de danys i perjudicis.

• També es pot reclamar un endarreriment en el transport, sempre que hi hagi uns danys, per exemple si hem d'agafar un enllaç i no hi arribem a temps per un retard en el 1r transport, això és un dany perquè perdem els diners del bitllet.

L'endarreriment pot donar lloc a una indemnització de danys si té una certa gravetat. Hi ha d'haver un període de tolerància.

DENEGACIÓ D'EMBARCAMENT

Overbooking - Se'ns denega l'embarcament perquè hi ha una sobre contractació de places. Per això existeix el Reglament 295/91, del Consell de la Unió Europea, 4 de Febrer, on s'estableixen les normes comuns relatives a un sistema de compensació per denegació d'embarcament al transport aeri: l'Art. 4, preveu que en aquests casos el passatger té 3 opcions:

• Reclamar el reembossament del preu del bitllet.

• Exigir un transport immediat cap al destí previst amb un altre mitjà aeri

• Exigir el seu transport amb una altre data.

No hi ha un termini de reclamació, ho pots fer quan vulguis.

A més, el consumidor també té dret a reclamar una compensació mínima equivalen a:

• 150 € vols fins a 3500 km.

• 300 € vols de més de 3500 km.

Art. 4.3 Aquesta compensació la poden reduir fins al 50% pels tribunals i Art. 4.4 les companyies aerees tenen l'opció de limitar aquesta compensació mínima fins a l'import del preu del transport.

Art. 9.1 A més, com aquesta compensació és una penalització, aquesta es pot acumular amb una indemnització de danys anteriors produïts per la denegació d'embarcament.

6. EL CONTRACTE DE FLETAMENT O XÀRTER

1. CONCEPTE I FUNCIÓ ECONÓMICA

Transport que es realitza ens uns horaris, recorreguts i tarifes fixes d'una manera general i que coneix tothom. Aquest és el transport regular, Art.67 Navegació Aèria Espanyola.

El contracte de fletament o xàrter és el transport no regular de passatgers. Els horaris, recorreguts i tarifes no són prefixats.

Dins del transport no regular es distingeixen:

• Xàrter sense tripulació. És un arrendament d'un mitjà de transport per tant, s'aplica a norma d'arrendaments.

• Xàrter amb tripulació. Tenen lloc entre diferents companyies de transport. Ex. IBERIA té una avaria i ja ha venut els seients, pot subcontractar un altre avió amb tripulació; contracte de TTOO i companyia aèria.

El xàrter és un contracte amb el qual una empresa posa a disposició d'una altre, la capacitat total d'un mitjà de transport a canvi d'un preu, durant un temps determinat o per realitzar un o diversos trajectes.

• Interessa al fletant (subjecte) salvar contractes xàrter perquè d'una manera s'assegura cobrar un preu independentment de l'ocupació de seients. El fletant pot no ser el propietari, ja que una persa pot arrendar el mitjà de transport i després fletar-ho.

• També interessa al fletador ja que és més econòmic que un viatge regular

• Interessa econòmicament al consumidor.

FLETANT

FLETADOR (agència de viatges, o altre entitat organitzadora de viatges)

CONSUMIDOR

2. SUBJECTES

El xàrter no té una regulació específica ni a nivell nacional ni a internacional.

A nivell nacional

Haurem de tenir en compte quina és la voluntat de les parts, normalment entre empresa contracte mercantil autonomia i voluntat dels contractants. Analogia (Llei de Navegació Aèria) Haurem d'acudir al codi civil en última instància.

• Voluntat

• Llei de navegació aèria/transport

• Codi Civil

A nivell internacional

El Conveni de Montreal tampoc regula aquesta modalitat de transport. Mirarem l'acord de les parts.

El convenis internacionals s'apliquen per manca de normes específiques.

Manual referent a aquest tema: Adolfo Aurioles Martín

“Introducción al derecho turístico”. Ed. Tecnos, Madrid

3. ELEMENTS DEL CONTRACTE

3.1 Subjectes

• Fletant també anomenat “Companyia” o propietari “owner”.

• Fletador aquell que contracta la utilització del mitjà de transport.

El consumidor no forma part.

3.2 Objectes

• Mitjà de transport les característiques tècniques són molt importants. Inclou tripulació, equipament i combustible.

• La contractació és sobre la capacitat total del mitjà de transport.

• Preu Aquest preu pot ser determinat o determinable, en funció del temps que es posa a la nostra disposició, del recorregut (per km o milla) o a partir d'una determinació de diversos criteris. El preu inclou les despeses de dieta de la tripulació, combustible, taxes d'aterratge, assegurança i despeses relacionades.

3.3 Forma

És informal (no cal seguir normes perquè sigui vàlid, ni fer-ho per escrit ni acudir al notari), però com que és molt complexa s'aconsella fer-ho per escrit.

4. DRETS I OBLIGACIONS DE LES PARTS

FLETANT

• Obligacions

• Posar el mitjà de transport a disposició del fletador en condicions i característiques acordades i complint els terminis pactats.

• Emetre el bitllet i talons d'equipatge.

• Drets

• Cobrar el preu

• Dirigir la tripulació. Té el control, la possessió del mitjà.

FLETADOR

• Obligacions

• Pagar el preu

• Facilitat les dades personals dels viatgers al fletant

• Obeir ordres i instruccions del fletant.

• Drets

• Disposar del mitjà de transport.

5. LA RESPONSABILITAT DEL FLETANT I EL FLETADOR

Possibles danys que afecti al client.

El Conveni de Montreal fa respondre dels danys al passatger al transportista de fet (fletant) i al contractual (fletador), Art. 40 Conveni de Montreal.

En cas que el xarter s'efectuï per prestar un servei de transport inclòs a un viatge combinat (paquet turístic), el passatger podrà reclamar indemnització a l'organitzadora (agencia de viatges) perquè aquesta respon dels actes dels seus auxiliars, Art. 11 Llei de viatges combinats.

Sense perjudici que l'organitzadora pugui reclamar contra el transportista (fletant).

V. CONTRACTES RELATIUS A L'ALLOTJAMENT

7. EL CONTRACTE D'ALLOTJAMENT

1. CONCEPTE I REGULACIÓ

Mitjançant aquest contracte una empresa s'obliga a facilitar al consumidor d'allotjament i en el seu cas alguns serveis accessoris que fan que la pernoctació i estada sigui més còmodes i confortables sempre a canvi d'un preu. La regulació del contracte d'allotjament té diverses característiques:

• És molt fragmentària i es refereix a conceptes molt concrets perquè no és completa. Art. 1783 i 1784 del Codi Civil.

• En els últims temps s'han aplicat un seguit de normes administratives d'àmbit autàrquic. Decret 53/1994, 8 de febrer al règim de preu, reserves i serveis complementaris en establiments d'allotjament.

• També s'apliquen normes impositives de protecció dels consumidors.

• També es regeix en algunes ocasions en els usos a pràctiques habituals, sempre en defecte de llei que ho reguli.

2. SUBJECTES

Hi ha dos, bàsicament:

• L'empresa d'allotjament. És a que presta el servei d'allotjament amb intenció d'obtenir uns guanys utilitzant un establiment obert al públic. Hi ha diverses modalitats d'allotjament, hotels, motels, balnearis, pensions, ... En el cas d'apartaments turístics, ja no parlem d'allotjament, sinó d'arrendament de temporada més allotjament.

• Consumidor inclou el contractant i és el beneficiari.

3. FORMACIÓ DEL CONTRACTE. LA RESERVA D'ALLOTJAMENT

A l'hora de contractar l'allotjament... Modalitats:

• Contractació amb reserva prèvia Decret 53/1994 (www.gencat.net) Art. 6 Aquests establiments d'allotjament hauran de contestar les reserves dins d'un termini màxim de 10 dies de manera que en quedi constància. Si aleshores la contesta no es produeix dins d'aquest termini, llavors es suposa que la reserva no ha esta acceptada. Art. 18 Les empreses d'allotjament poden exigir als clients que efectuïn una reserva (avançament) d'una part del preu que s'entendrà com a acompte del servei d'allotjament. Aquest avançament del preu té uns límits, primer si la reserva es fa per ocupació no superior a 7 dies, l'import màxim serà del 25% del preu, si és per més dies, màxim el 50%. I finalment, ap. 3r., l'anul·lació de la reserva dins dels 15 dies abans de la data d'ocupació, podrà donar lloc a la pèrdua de la quantitat lliurada (o li poden retornar el diners), desistiment. Si l'anul·lació s'efectua abans de 15 dies, s'hauran de retornar els diners.

• Quan no hi ha reserva, no està regulat. Oferta i demanda per dos persones físiques present en un mateix moment i lloc i les dos presten el seu consentiment, llavors es celebra el contracte.

4. CONTINGUT CONTRACTUAL

OBLIGACIONS DE L'EMPRESA D'ALLOTJAMENT destaquem:

• Posar l'allotjament a disposició del consumidor dins del termini previst. Pel que fa al compliment segons Art. 7 Decret 53/1994 el consumidor pot fer la reserva d'una habitació determinat. I en el cas que no es determina l'habitació l'empresa haurà de posar a disposició una ha habitació amb les característiques pactades.

• Custodiar les coses, pertenences que el consumidor introdueix en l'establiment Art. 1783, 1784 Codi Civil o dipositades a la caixa de seguretat control de l'establiment 17881, 1766, 1769 Codi Civil.

• Obligacions de preserva la seguretat i integritat física del consumidor.

OBLIGACIONS DEL CONSUMIDOR

• Pagar el preu Art. 16, 17, 24, 25, 26 Decret 53/1994. El preu es compta per dies. Inclou l'ús de les instal·lacions comuns (es poden cobrar a part però s'han d'incloure al preu final, no es pot aplicar suplement). No es poden cobrar bressol per nens fins a dos anys.

• Observar les normes usuals d'higiene i convivència de la resta de consumidors. Davant incompliment es pot resoldre el contracte.

Càrrega d'observar les indicacions de l'empresa d'allotjament en relació a la prestació de serveis. Si no h compleix, perd el dret d'ús a aquest servei. Per exemple: si el servei de menjador és fins les 22h, i el consumidor arriba a les 22.05h, perd el dret de manutenció.

5. RESPONSABILITAT CONTRACTUAL DE L'EMPRESA D'ALLOTJAMENT PER DANYS OCASIONATS A LES COSES DEL CONSUMIDOR

A vegades, durant l'allotjament es substreuen pertinences del client. Hi ha normes que preveuen dos formes de responsabilitat:

• Responsabilitat per danys de les coses del consumidor introduïdes a l'establiment. Es regula a l'Art. 1783 i 1784 del Codi Civil. Es basa en el risc creat per l'empresa en obrir un establiment al públic. La responsabilitat de l'empresa té dos límits

• Espaial perquè l'empresa sigui responsable és necessari que el robatori es produeixi a l'interior de l'establiment.

• Temporal perquè sigui responsable fa falta que el robatori es produeixi mentre que el contracte d'allotjament estigui vigent. En el cas del robatori d'automòbils, s'aplica una normativa del 2003, que preveu responsabilitat però no responen dels objectes de l'interior, a pàrkings d'hotels, comercials. Han de complir dos requisits (1783 Codi Civils) els furts:

· Comunicació el consumidor ha de comunicar a l'empresari els objectes que entra.

· Vigilància el consumidor ha d'observar les indicacions de l'empresa d'allotjament sobre la cura i vigilància dels objectes.

A la pràctica, les empreses d'allotjament indiquen als consumidors que no es fan responsables dels objectes no dipositats a la caixa forta centra. Es cobra pel dipòsit d'objectes de valor. Art. 1784, preveu dues causes d'exclusió de responsabilitat de l'empresa d'allotjament.

· Quan el furt és culpa del consumidor

· Els danys a objectes són deguts a un supòsit de força major (inevitable)

· Si l'objecte es fa malbé per ell mateix (menjar)

L'empresa no haurà de respondre si prova l'existència d'alguna d'aquestes causes d'exclusió.

• Responsabilitat per danys de les coses del consumidor dipositades a la caixa forta central. Art 1766/1769 Codi Civil. S'apliquen les normes generals del contracte de dipòsit. Es aconsellable que el consumidor lliuri l'objecte tancat dins d'un sobre i que faci una declaració del valor de l'objecte. En cas de furt, ha estat culpa de l'empresa d'allotjament i aquesta ha d'abonar al client el valor dels danys produïts. L'hoteler té dret a denegar el contracte de dipòsit perquè es accessori. No tenen límits d'indemnització perquè ja indiquen per només es responsabilitzen dels dipòsits a la caixa forta.

6. EXTINCIÓ

El contracte s'extingeix per les causes generals d'extinció de contractes:

• Mutu dissens

• Resolució per incompliment

• Resolució per desistiment

• Extinció per acabament del termini. El contracte s'extingeix a les 12h del dia previst.

En cas que el client no abandoni a l'hora prevista, l'empresa pot:

• Prorrogar la durada per un dia més

• Exigir al consumidor que abandoni l'establiment

Art. 16 Decret Català 53/1994.

8. EL CONTRACTE D'ARRENDAMENT DE TEMPORADA

1. CONCEPTE I REGULACIÓ: LA LLEI 29/1994, DE 24 DE NOVEMBRE, DE ARRENDAMIENTOS URBANOS

L'arrendament de temporada, és un contracte en el qual l'arrendador cedeix l'ús d'un immoble a l'arrendatari per un període determinat i a canvi d'un preu. Aquest contracte es regula per la Llei 29/1994, 24 novembre Arrendaments Urbans. Art. 3.2 Tindran la condició d'arrendament diferent de l'habitual, l'arrendador de finques per temporades (estiu o hivern). Es regula:

• Per les normes comunes de la LAU aplicable a tots els arrendaments (títol 4 de la LAU, són imperatives.

• Per allò que acorden les dues parts

• S'aplicarà el Codi Civil com a última instància sobre contracte d'arrendament.

2. FORMALITZACIÓ DE L'ARRENDAMENT

L'arrendament es pot fer per escrit o per telèfon. Les parts es poden exigir que el contracte es formalitzi per escrit. En aquest cas, el contracte haurà d'incloure:

• Referència als contractants.

• Característiques immoble

• Preu

• Durada

• Renda

• Altres qüestions

3. DURADA DEL CONTRACTE

El contracte d'arrendament de temporada té una durada bastant limitada. Si les parts no preveuen la seva durada, s'entén que aquest es d'un mes quan la renda és mensual, de 15 dies, etc.

La periodicitat de la renda marca la durada del contracte.

L'arrendament finalitza sense la necessitat d'un requeriment previ, un cop s'hagi exhaurit el termini.

4. RENDA: FIXACIÓ. FIANÇA

La renda serà la que les parts preveuen lliurement. Art. 36 LAU: preveu que l'arrendador podrà exigir a l'arrendatari una fiança igual a dos mesos de renda.

Cal tenir en compte que les parts poden pactar altres garanties addicionals.

• Clàusula penal.

• ...

5. ÚS I CONSERVACIÓ DE LA FINCA

Segons Art. 21 LAU, l'arrendador té obligació de realitzar les obres de conservació de l'immoble. L'arrendatari pot fer obres de millora.

6. EXTINCIÓ DEL CONTRACTE

Art. 27 ap. 2 LAU. S'extingeix per les causes generals d'extinció de contractes, i en particular per la resolució de l'arrendador en cas d'impagament de les rendes o fiança o d'activitats molestes/insalubres realitzades per l'arrendatari. Per exhaurir-se el termini.

7. LA COMERCIALITZACIÓ D'APARTAMETS TURÍSTICS: EL DRET CATALÀ 163/1998, DE 8 DE JULIOL

Decret Català 163/1998, 8 de juliol d'apartaments turístic.

http://www.gencat.net/turisme/normativa/d163-98.htlm

La contractació d'apartaments turístics, té lloc quan el seu titular cedeix l'ús d'un immoble moblat per un temps determinat , i a més presta una sèrie de serveis, característiques de l'activitat d'allotjament per fer més còmode la seva estada a canvi d'un preu.

Són de caràcter mixt (el arrendament temporal LAU, més el d'allotjament Decret Català 53/1994). Es regula per la LAU:

• Forma del contracte Art. 37 LAU

• Durada del contracte

• Pagament de la renda i la fiança, i l'establiment d'altres garanties addicionals.

Es regula pel Decret Català 53/1994:

• Règim de reserves. Es pot exigir un avançament en el moment de la reserva.

• Durada de l'estada. L'estada s'inicia a les 18h del dia de l'arribada i finalitza a les 12h del dia de sortida excepte pacte contrari. Art. 35 ap 1 Decret Català 53/1994.

• Prestació de serveis complementaris

• Subscripció d'una assegurança obligatòria de responsabilitat civil. Art.8 ap.1

9. EL DRET D'APROFITAMENT PER TORNS DE BÉNS IMMOBLES D'ÚS TURÍSTIC

Llei 42/1998, 15 de setembre.

http://civil.udg.es/normacivil/estatal/reals/L42-98.html

1. CONCEPTE I CONFIGURACIÓ JURÍDICA

Sistema d'explotació turística de béns immobles que consisteix en la transmissió del dret a gaudir d'un allotjament moblat i serveis complementaris durant un període determinat de cada any i el número d'anys acordat a canvi d'un preu.

Es regula a partir de la directiva de la Unió Europea 1994/47, 26 d'Octubre, Dret d'allotjament..., per tal d'oferir una protecció mínima als adquirents d'aquestes drets en front de possibles fraus amb la seva comercialització.

Aquesta directiva europea, és comparable a la Llei 42/1998 d'Espanya.

Art. 1 ap. 1: Preveu que aquest dret es pot configurar de dues maneres:

• Dret real limitat aquest dret haurà de preveure un període mínim d'ús de l'immoble de 7 dies consecutius per any i una durada d'entre 3 a 50 anys.

• Arrendament per temporada s'aplicarà la Llei 42/1998 i la LAU en el seu defecte. És la configuració menys emprada.

2. CONSTITUCIÓ

• Actuacions prèvies ha realitzar pel propietari

• Inscriure l'immoble.

• Obtenir llicència administrativa

• Contractació assegurança de responsabilitat civil

• Contractació d'empreses staff (si escau)

• Actuació posterior del propietari. Promoció i transmissió de drets.

Obligacions del propietari (promotor) Art. 8 Llei 1998/92

• Editar un document informatiu, amb un contingut mínim

• Posar un inventari dels béns a disposició de l'adquirent, Art. 8 ap.4 (si sol incloure al document informatiu)

• Formalització en escriptura pública. Contingut mínim del contracte

Art. 9. Cal contingut mínim.

Aquest dret s'ha de formalitzar davant notari, però l'escriptura pública no és necessària per constituir el dret.

3. OBJECTE

Recau sobre un bé immoble, edifici o conjunt immobiliari format per igual d'unitats (pisos) amb una sortida a un element comú de l'edifici i amb mobiliari adequat. Art. 1 ap.2

Aquesta llei diu que fa falta almenys 10 unitats perquè es constitueixi aquest dret i que aquest sistema pugui concórrer amb un altre tipus d'explotació turística del mateix immoble (règim mixta entre règim d'aprofitament per l'hotel).

4. FACULTAT DE DESISIMENT

Segon l'Art. 10 l'adquirent del dret pot desistir del contracte dins d'un termini de 10 dies a partir de la seva celebració (sense justificar) igual que la norma imperativa, és pot allargar, però no reduir (previ pacte). Les despeses ocasionades no les ha de suportar totes l'adquirent. Cal tenir en compte que es pot modificar qualsevol mitjà (telèfon, fax, ...) però és millor fer-ho de forma “demostrable”

5. RESOLUCIÓ DEL CONTRACTE

Art. 10 ap 2 L'adquirent pot resoldre el contracte en un termini de 3 mesos en el cas que el promotor incompleixi les informacions o formalització del contracte.

Incompliment serà greu per tant es pot resoldre el contracte. També podrà resoldre's per altres causes (falta d'habitacions). Aplicant el Codi Civil que ja ho preveu la Llei Art. 1124, es pot exigir que el consumidor mantingui en bon esta el bé.

L'adquirent també pot resoldre el contracte si no es presten els serveis promesos.

Servei facultatiu has de pagar un suplement

Tot el que s'anuncia passarà a formar part del contracte.

6. ANUL·LABILITAT DEL CONTRACTE

Art.10 ap 2 Si la informació que s'ha facilitat no és verídica, es diu que l'adquirent pot anul·lar el contracte d'acord amb els Art. 1300 i s del Codi Civil. Temps per anul·lar-lo: 4 anys. Es descomptarà de la quantitat a retornar el temps que n'ha fet ús.

7. PAGAMENT DEL PREU. PROHIBICIÓ D'AVANÇAMENTS I RESOLUCIÓ DEL PROPIETARI

Art. 11 ap. 1 Es prohibeix el pagament del preu del dret per part de l'adquirent fins que no hagi transcorregut el termini de 10 dies.

8. EXTINCIÓ. L'EXCLUSIÓ DE LA CONSOLIDACIÓ COM A CAUSA EXTINTIVA

Si s'extingeix per les clàusules generals d'extinció dels drets reals. I això, inclou la destrucció de l'immoble, per renúncia, per compliment del termini i pels altres motius dels apartats anteriors.

Art. 1 ap 4 El dret substitueix en el cas en que aquest dret sigui adquirit pel mateix propietari per tal de permetre a aquest utilitzar l'immoble per si mateix al torn corresponent o per comercialitzar-lo a altres adquirents sense la necessitat de constituir-lo de nou. Un cop extingit per compliment de termini el propietari recupera l'immoble sense pagar indemnització.

10. EL CONTRACTE D'ALLOTJAMENT EN RÈGIM DE CONTINGENT

1. CONCEPTE

És un contracte en virtut del qual una empresa d'allotjament posa a disposició d'un TTOO un determinat nombre de places durant un període de temps per a que sigui ocupades de forma successiva pels clients del TTOO a canvi d'un preu.

2. REGULACIÓ. ATIPICITAT

Aquest contracte no té una regulació específica, per això és atípic. Per aquest motiu aquest es regeix principalment per allò que acorden les parts.

Les associacions d'hotelers, solen acordar codis de conducta amb les AAVV, llavors els seus membres incorporen sovint el text d'aquests codis de conducte, en els seus contractes. En el cas que el contracte no prevegi una determinada qüestió, s'aplica els usos o pràctiques de sectors i en última instància el Codi Civil.

3. CONFIGURACIÓ JURÍDICA

1. Aquest contracte té caràcter instrumental respecte del servei d'allotjament que es presta en el marc d'un contracte de viatge combinat.

C.allotjament en règim

1r. Empresa allotjament ----------------------------------> TTOO

de contingent

Contracte de viatge

2n TTOO ------------------------------------> Consumidor

combinat

El TTO ha de realitzar el contracte en règim de contingent amb l'empresa d'allotjament per tal de poder oferir al consumidor el viatge combinat.

2. El contracte es constitueix en dues fases:

• Té lloc a partir del moment en que les parts celebren el contracte. Aleshores el TTOO té la facultat d'exigir a l'empresa d'allotjament que disposi de places reservades. El TTOO, té l'obligació d'informar de l'estat de les vendes periòdicament (si es pacta). En cas que el TTOO no exerceixi la seva facultat dins del període determinat, el contracte s'extingeix. Si n'exigeix, es passa a la 2a. fase.

• Té lloc a partir de l'entrega de la rooming-list del TTOO a l'empresa d'allotjament a la qual hi figuren les places confirmades. Aquest rooming-list es pot atribuir al TTOO en una sola ocasió o en diverses durant el període de vigència del contracte. Aquest rooming-list, ha de tenir lloc abans del període release.

4. CONTINGUT CONTRACTUAL

Han de:

• Preveure el nombre d'habitacions i les seves característiques.

• Preveure els serveis complementaris (manutenció, equipatge, ...)

• Preveure el preu de l'allotjament i les formes de pagament (terminis, ....)

• Condicions d'exercici del rooming-list, release, ...

Qüestions accessòries (opcionals):

• Pactes d'exclusivitat

• Obligació d'informació sobre vendes

• Obligació d'allotjar als guies acompanyants

• Preveure els tribunals competents.

• Clàusula d'ocupació mínima. L'empresa d'allotjament pot reduir les places reservades amb proporció dintre de places que han estat confirmades durant la vigència del contracte. En aquests contractes NO S'HAN DE CONTENIR aspectes relacionats amb el contracte combinat celebrat entre TTOO i consumidor.

4.1 Obligacions de l'empresa d'allotjament

Obligacions:

• Mantenir disponibles les places d'allotjament a partir de les 18h del dia d'arribada.

• Prestar els serveis d'allotjament i complementaris d'acord a lo pactat.

En el cas que no es prevegin, aquests hauran de ser les mateixes que les de les habitacions ofertades als particulars.

Obligacions accessòries:

• Pacte d'exclusiva

• Contribuir en l'allotjament i manutenció dels guies acompanyants.

4.2 Obligacions de l'operador turístic

Obligacions

• Comercialitzar les places reservades (obligacions de mitjana).

• Enviar rooming-list abans del release.

• Pagar el preu de les places confirmades.

Obligacions accessòries

• Informar l'estat de vendes de les places.

5. GARANTIES DE L'EMPRESA

Es poden acordar garanties de dos tipus:

• Personals, fiança i aval bancari L'organitzador turístic es pot comprometre a contractar una fiança o aval bancari de manera que el fiador (3er.) o avalador, assumiran l'obligació de pagar el preu del contingent (places confirmades) en el cas que no ho faci el TTOO.

• Contracte d'assegurança de crèdit i caució (poc utilitzat) L'asseguradora s'obliga a indemnitzar tots els danys que resultin de l'incompliment de l'obligació de pagar el preu del contingent.

Aquests contracte no es regulat per cap llei, per això cal acordar tots aquest elements.

6. RESPONSABILITAT CONTRACTUAL

• De l'empresa d'allotjament

Supòsits en els que l'empresa es responsable davant del TTOO.

• Quan no disposi de les places acordades.

• Quan les característiques/serveis són eficients.

El TTOO serà l'únic subjecte que podrà exigir responsabilitat a l'empresa d'allotjament, en aquests casos, sempre que el client reclami al TTOO, Art. 11 ap 1r. LVC

Consumidor----------> TTOO -------> Empresa d'allotjament

• Del TTOO

Supòsits de responsabilitat davant TTOO. Davant l'empresa d'allotjament:

• Enviar el rooming-list dintre del període de release.

• Pagar el preu del contingent.

L'empresa d'allotjament exigeix allò acordat.

1902 Codi Civil, si el client causa danys a l'hotel, està obligat a pagar-ho.

11. EL CONTRACTE DE GESTIÓ HOTELERA

1. CONCEPTE

El contracte de gestió hotelera és un contracte en virtut del qual una empresa gestiona l'explotació d'un hotel a canvi d'una retribució periòdica. Motius per la celebració d'aquest contracte:

• El titular ho celebra quan pretén assumir el risc de la seva explotació però no disposa d'uns coneixements o recursos suficients per dur a terme la gestió i per això precisa de la col·laboració de l'empresa gestora.

• Empresa gestora no celebra per obtenir una retribució pels serveis prestats i amortitzar les seves inversions en formació, i per integrar la gestió de l'hotel en la seva activitat empresarial que també inclou la gestió d'altres empreses del sector turístic.

La regulació no és específica en aquests contractes. Aquest contracte es regirà per:

• Allò acordat per les parts.

• En el cas que no s'hagi previst alguna qüestió, s'aplicarà les normes sobre contractes de gestió (contracte de mandat Art. 1709 Codi Civil, contracte de comissió, Art. 244 Codi de Comerç i Contracte d'agència, Llei 12/1992, 27 de maig sobre contractes d'agència)

(L'aplicació d'aquestes normes a l'hoteleria/hosteleria pot ser contraproduent).

2. SUBJECTES: EL TITULA DE L'HOTEL GESTIONAT I LA CADENA HOTELERA

• Titular de l'establiment d'allotjament (propietari, arrendatari, uso fructuari)

• Empresa gestora pot ser de dos tipus

· Cadena hotelera emplenen la mateixa imatge (nom,..) Chain Operator

· Gestors professionals autònoms empresa amb coneixements específics que no disposen d'una infrastructura de cadena hotelera (poc emprat) Independent operator.

3. OBLIGACIONS DE LES PARTS CONTRACTANTS

Permet que el titular d'un hotel que no té prou coneixements o temps, pot cedir la gestió de l `hotel a una empresa determinada de contractes de gestió. El titular pot ser una empresa de gestió o gestor autònom.

Responsabilitats de l'empresa gestora:

• Actes preparatoris formar al personal.

• Obligació de gestió El titular pot incidir en la gestió. És important poder comprovar que la gestió es realitza de forma diligent:

• Respectar lleis

• Respectar instruccions del propietari

• Actuar d'acord amb els principis de gestió.

El titular de l'hotel només assumirà les respostes d'abonar les despeses de gestió a l'empresa gestora en el cas que les parts ho acordin expressament al contracte, la qual cosa no sol succeir a la majoria de casos.

Les parts poden acordar la obligació del titular d'avançar una quantitat de diners per fer front a les despeses; fer una provisió de fons, o l'obligació de reemborsar aquesta quantitat al final de la gestió.

L'empresa gestora té l'obligació de comunicar al titular de l'hotel les incidències derivades de la seva gestió que tinguin un relleu especial d'acord amb allò que hagin pactat les parts en el contracte o en el seu defecte amb la bona fe contractual (art.1258 CC).

• Obligació de l'empresa gestora Rendició de comptes de la seva gestió en front de la seva obligació en el moment acordat per les parts: aportar documentació, ... (fres,...)

Possibilitat d'assumir obligacions accessòries.

• Obligació d'ús d'una marca de la cadena hotelera Donar a disposició de l'hotel, la marca de l'empresa gestora a canvi d'una retribució. Contractes de llicència.

Avantatges per l'hotel ja que no ha d'invertir en imatge pròpia, ja que s'aprofita del goodwill (fama) de la cadena hotelera que hi gestiona, però després també s'obliga a gestionar l'hotel d'acord amb els estàndards de la marca.

• Obligació de no fer competència directa al titular de l'hotel mitjançant la celebració d'altres contractes de gestió hotelera amb hotels situats al mateix territori. Clàusules de prohibició de competència. Aquest han de contenir:

• Delimitar la zona de competència (criteris geogràfics o de distància)

• Delimitar tipus d'establiments de l'empresa gestora no pot gestionar

• Adjuntar un mapa en el contracte on s'especifiqui clarament la zona de competència.

• Obligació de l'hoteler

• Obligació de realitzar actes preparatoris a la gestió Ex. Contractar personal propi, preparar les condicions tècniques, adequar la decoració a la imatge de la cadena, ...

• Obligació de retribuir la gestió de sistemes:

• Comissió % dels ingressos bruts de la facturació total. Estimula que la gestió sigui bona. S'aplica cada mes.

• Quantitat fixa cada mes

• Combinació dels anteriors es paga una quantitat fixa més comissió.

3. Contractació d'assegurances contra danys perquè si la retribució és per comissió, uns possibles danys produirien una reducció en la comissió d'aquell moment.

4. DURADA

El contracte de gestió hotelera ha de tenir una certa continuïtat per tal que es pugui realitzar la seva funció econòmica (perquè surti a compte). Depèn d'allò que acordin les parts. Es sol fixar un període inicial (15-20 anys) i un sistema de pròrrogues successives més breus:

• Ha de tenir una certa continuïtat

• Depèn d'allò acordat

• Es pot prorrogar

5. EXTINCIÓ DEL CONTRACTE

1.

• Per compliment del termini inicial/pròrrogues acordat. En aquest cas no s'haurà d'avisar/notificar a no ser que això es prevegi al contracte.

• Si les parts acorden 10 anys i es continua complint amb les obligacions s'esdevé indefinit, i qualsevol de les parts pot desistir.

• Als EUA, es pot pactar que durant la pròrroga l'hotel pugui desistir pagant una quantitat pactada.

2.

- El desistiment s'ha de fer amb pre-avís i davant notari. S'ha de fer amb un període raonable perquè els contractes es fan de bona fe.

3.

- Renúncia l'empresa gestora pot renunciar a la gestió de l'hotel. Pot tenir lloc a partir Art. 1736 CC en relació al contracte de mandat Aquesta renúncia també s'ha de fer amb pre-avís per exigències de bona fe.

4.

- Resolució per incompliment de les obligacions de les parts. Art.1124 CC Si hi ha danys, hi ha un indemnització.

5.

- Extinció perquè alguna de les parts incorri en una situació de fallida o de suspensió de pagaments.

VI. CONTRACTES RELATIUS A ALTRES SERVEIS TURÍSTICS

12. CONTRACTES RELATIUS A ALTRES SERVEIS TURÍSTICS

1. SERVEIS DE MANUTENCIÓ DELS RESTAURANTS

Consisteix en proporcionar al públic menjars i/o begudes pel seu consum en el mateix establiment o fóra a un canvi d'un preu.

Hi ha normes administratives de classificació d'establiments i regulació la relació amb l'administració pública.

• Règim general del contracte: el contracte de prestació de serveis

• Contracte de restauració subministrament de menjar i begudes pel seu consum a l'establiment i prestació de serveis complementaris a canvi d'un preu. Verbal.

El restaurador té l'obligació de lliurar una factura, i de facilitar el menjar i la beguda sol·licitats amb la diligència d'un bon professional.

Obligació de mitjans actuar amb diligència, i el consumidor té l'obligació de pagar un preu el qual ha de figurar a la carta, inclouen l'import del servei i els impostos corresponents.

• Contractes de banquets (banqueting) s'organitzen determinats aconteixements que inclouen diversos serveis (restauració, ...) No té regulació específica. Escrit més freqüentment. Ha d'incloure el preu, l'avançament, desistiment, ...

• Contractes de catering igual al de restauració però es consumeix fóra de l'establiment i s'ofereix a un col·lectiu, sovint durant un període de temps. Pot ser:

· Per facilitació d'aliments pre-cuinats.

· Elaboració de lloc de consum (barbacoa) Obligació de l'empresa de catering: elaboració i disposició als consumidors de begudes i menjar en el moment, lloc i condicions acordades. A més, es pot comprometre a servir-lo o únicament disposar-ho a taula. Obligacions del consumidor de pagar el preu..

• La responsabilitat de l'empresa turística per intoxicació del consumidor

Disposició d'un aliment o beguda en mal estat. Indemnització per danys.

• Si succeeix durant un viatge combinat, el consumidor contra el TTOO, i aquest contra el restaurador. LVC

• Particular Consumidor contra l'empresa de restauració. Art. 1101 i ss CC.

Els danys a indemnitzar poden ser físics, morals (pèrdua de vacances o jornada laboral).

• El cobrament del preu

Es paga en el moment d'ésser efectuada la factura. Per impagament hi ha la mateixa problemàtica que si un client marxa de l'establiment d'allotjament sense pagar.

2. LA PRESTACIÓ DE SERVEIS DE TURISME ACTIU I ESPORTS D'AVENTURA

Decret 56/2003, 20 de febrer. Es regulen les activitats físico-esportives en el medi natural. Vol garantir els drets i la seguretat de les persones també vol preservar el medi natural en el que es desenvolupen.

Obligacions de l'empresa 6 000€ invàlid

- Contractar assegurances oblig: d'accidents curació, rescat, ... fins a 3 000€ mort

responsabilitat civil: límits de 150 253€ per víctima

600 000€ per sinistre

- Personal responsable tècnic de l'organització control de l'activitat més, acompanyant de practicants. Han de tenir unes titulacions mínimes.

- Disposar d'equipament material en bon estat.

- Inscriure's a un cens específic de la Generalitat

- Comunicar les seves activitats a les autoritats competents en matèria de seguretat i salvament si l'activitat té un risc especial, l'empresa ha d'aprovar un pla d'emergència.

- Facilitar informació mínima als consumidors: activitat (descripció i riscos), espai físic (descripció i on es desenvolupa l'activitat), mesures per preservar el Medi Ambient, indicar l'equip i material a utilitzar, de l'assegurança, i el pla d'emergència i full de reclamació, preu i forma de pagament.

3. L'ARRENDAMENT DE VEHICLES

Legislació que regula les transports terrestres, Art. 133, 137. De la Llei d'Ordenació dels transports terrestres; Art. 174-179 ROTR. Regulació administrativa, no és un dret privat. Modalitats:

• Amb conductor s'ha de contractar prèviament als locals de l'empresa. Aquesta regulació prohibeix circular en vies públiques sense contractació prèvia al local.

• Sense conductor una empresa lloga un vehicle determinat durant un determinat període a canvi d'un preu. Art. 142-1603 CC Arrendaments. Art. 177 ROTR El contracte arrendatari sense conductor s'ha de celebrar a la seu de l'empresa i el contracte haurà de fer referència a un contingut mínim.

4. L'ORGANITZACIÓ DE CONGRESSOS. MODALITATS: ELS CONTRACTES DE GESTIÓ AMB LES EMPRESES PROVEÏDORES, L'ARRENDAMENT DE SERVEIS AMB ELS PARTICIPANTS EN EL CONGRÉS I LA SEVA CONSIDERACIÓ COM A VIATGE COMBINAT

Contractes de gestió amb empreses proveïdores OPC especifica les obligacions d'ambdues parts. No tenen regulació. % sobre el preu de les inscripcions. Planifiquen una estada amb un event determinat i específic.

L'arrendament de serveis amb els participants en el congrés.

VII. CONTRACTES RELATIUS A LA COMBINACIÓ DE DIVERSOS SERVS

13. EL CONTRACTE DE VIATGE COMBINAT

1. NOCIÓ LEGAL DE VIATGE COMBINAT

La regulació té el seu origen en la Directiva Europea 90/314 13 Juny, Reguladora dels viatges combinats. Objectius:

- Oferir protecció mínima als consumidors

- Harmonitzar (regulació similar a tots els Estats) per crear un mercat únic de viatges combinats.

A Espanya, aquesta directiva s'ha incorporat:

• Mitjançant el Decret Català 168/1994, 30 de Maig de Reglamentació de les agències de viatges.

• Per la Llei 21/1995 de 6 de juliol, Reguladora de los viajes combinados.

Art. 2 ap1 LVC El viatge combinat és la combinació prèvia d'almenys dos dels següents elements venuda a un preu global quan la prestació sobrepassa les 24h. O inclou una nit d'estada:

• Transport

• Allotjament

• Altres serveis turístics, no accessoris del transport o allotjament i que siguin una part significativa del viatge.

COMENTARIS

- La LVC s'aplica també als viatges a mida per al consumidor, no hi ha combinació prèvia.

- Encara que LVC preveu que el viatge s'ha d'oferir a un preu global, l'art. 1 ap.2. estableix que la facturació per separat dels diferents elements del viatge no exhimeix a l'organitzador/detallista a complir amb LVC.

- Els altres serveis cal que siguin rellevants al viatge perquè compti (golf).

- LVC no s'aplica a les excursions de durada < 24 h realitzades per empreses privades amb la finalitat de promoció (t'ha tocat un viatge, ...)

2. SUBJECTE

2.1 L'organitzador i el detallista. La seva pretesa condició d'agència de viatges

Organitzador És la persona física o jurídica que organitza viatges combinats de manera no ocasional i els ven directament o mitjançant un detallista.

Detallista és la persona física o jurídica que ven el viatge proposat per un organitzador. Art. 2 ap. 3. Pot intervenir o no al contracte.

2.2 El consumidor: el contractant principal, el beneficiari i el concessionari

Persones que té alguna de les següents condicions:

• Contractant principal “mare”

• Beneficiari participa en el viatge sense haver-ho contractat “fills”

• Cessionari persones a favor de la qual es cedeix el viatge “veí”. Tots ells tenen, en conseqüència, els mateixos drets i obligacions previstos a LVC. La LVC estableix una noció ample de viatges combinats, que inclou no solament aquelles persones que contracten el viatge per motius d'oci, sinó també aquella que contracten per motius professionals

3. DEURES D'INFORMACIÓ

La LVC preveu un seguit de deures d'informació de l'organitzador/detallista, per facilitar al consumidor la contractació del viatge amb el coneixement adequat.

3.1 Informació promocional prèvia al contracte: fullet informatiu

Ap. 1r. Art. 3 LVC l'organitzador/detallista hauran de posar a disposició del consumidor un programa o fullet informatiu del viatge que contingui un seguit de qüestions. Ap 2n Art. 3 LVC El contingut del programa vincularà a l'organitzador/detallista, llevat si el programa preveu la possibilitat d'introduir-hi canvis abans de la celebració del contracte i aquests es comuniquen per escrit al consumidor. El programa no vincula a l'organitzador/detallista quan aquests acordin canvis després de la celebració del contracte.

3.2 Formalització del contracte. Contingut mínim

Ap. 1 Art. 4 El contracte per escrit i contenir com a mínim:

Informació del programa al contracte (dates, mitjans de transport, categoria, ....)

3.3 Informació prèvia a l'inici del viatge

Art. 6 LVC l'organitzador/detallista haurà de facilitar per escrit abans de l'inici del viatge informació sobre horaris, enllaços, direcció i número de telèfon, ...

4. MODIFICACIONS DEL CONTRACTE

Abans de l'inici del viatge combinat, l'organitzador/detallista pot introduir una modificació al contracte que afecti d'una manera significativa a algun element essencial del viatge. L'organitzador/detallista ha de comunicar la modificació amb la màxima rapidesa. El consumidor pot; Art. 8 LVC

- Acceptar la modificació i la seva repercussió en el preu.

- Resoldre el contracte (Art. 9 LVC) En aquest cas el consumidor pot:

· Exigir un reembossament de la quantitat pagada.

· Participar en un altre viatge de categoria igual o superior o inferior, si hi ha un abonament.

El consumidor té dret a percebre una indemnització mínima per danys i perjudicis igual a:

• mesos - 15 dies abans: 5% d'indemnització mínima

14 dies - 3 dies abans: 10%

Dins les 48 h anteriors a l'inici: 25%

5. CANCEL·LACIÓ DEL VIATGE

Si l'organitzador cancel·la el viatge abans del seu inici, el consumidor pot:

- Exigir el reembossament de la quantitat pagada

- Participar en un altre viatge.

- Indemnització mínima ( %anteriors) No té lloc si la cancel·lació es produeix perquè no s'obté el nombre mínim de participants o per força major, Art. 9 ap. 3

6. EL PREU DEL VIATGE COMBINAT

6.1 Venciment de l'obligació de pagar el preu

Venciment LVC no ho preveu expressament, a la pràctica l'organitzador/detallista exigeix al consumidor l'avançament d'una part del preu del viatge en el moment de la reserva.

Decret Català preveu que l'organitzador/detallista poden exigir un dipòsit no superior al 40% del preu, al moment de la reserva.

Cap de les dues preveu quan i com s'ha de pagar la resta del preu. Dependrà d'allò que acordin les parts.

6.2 Revisió del preu

Art. 7 ap. 1 LVC El preu només es podrà revisar si es preveu aquesta possibilitat i es preveuen els criteris per fer-ho. Sinó el preu és intocable.

Art. 7 ap. 2 LVC la revisió només podrà tenir lloc per incorporar variacions en el preu dels transports (taxes aeroport, carburant, ...) o bé, en els tipus de canvi de la unitat monetària. Art. 7 ap. 3 LVC, preveu que el preu no es podrà revisar a l'alça dins dels 20 dies anteriors a l'inici del viatge.

7. CESSIÓ DEL A RESERVA

Art. 5 ap. 1 LVC El contractant principal/beneficiari pot cedir gratuïtament el contracte a una persona que reuneixi les condicions requerides pel viatge. El cessionari no ha de pagar la cessió, només el viatge.

Art. 5 ap. 2 LVC La cessió haurà de comunicar- per escrit a l'organitzador/detallista amb l'antelació mínima de 15 dies abans de l'inici del viatge llevat que es prevegi un termini menor.

Art. 5 ap. 3 El cedent i el cessionari respondran del pagament del preu pendent i de les despeses ocasionades per la cessió d'una manera solidària enfront de l'organitzador/detallista.

8. DESISTIMENT DEL CONSUMIDOR

Art. 9 ap 4 LVC estableix que el consumidor podrà desistir del contracte abans de l'inici del viatge. Si ho fa, té dret al reembossament, però haurà d'abonar a l'organitzador/detallista les despeses de gestió i anul·lació i una penalització d'un % sobre el preu si el desistiment té lloc entre:

10 - 15 dies: 5%

• - 10 dies: 15%

48h prèvies: 25%

LVC Aquesta penalitzacions no tindran lloc si el desistiment és per causa major (extern/inevitable/imprevisible)

Dret Català: s'ha de penalitzar en tots els casos. Si el consumidor no es presenta a la sortida (no show) haurà d'abonar l'import total del viatge.

9. MESURES ENFRONT L'INCOMPLIMENT DE LES OBLIGACIONS DE L'ORGANITZADOR O EL DETALLISTA

9.1 Disminució del preu del viatge

Art. 10 ap. 1 LVC. El consumidor pot exigir que el preu disminueixi en el cas que després de la sortida, l'organitzador/detallista no subministri o comprovi que no pot subministrar una part dels serveis previstos, abonarà al consumidor l'import de la diferència entre les prestacions previstes i les dutes a terme, sempre que el viatge pugui continuar.

- Per calcular-ho: mirar si està desglossat al contracte, sinó haurem de tenir en compte altres contractes d'aquest organitzador/detallista, sense aquests serveis. En últim cas, observarem aquest preu en altres organitzadors/detallistes que prestin aquest servei.

9.2 Resolució del contracte

Art.10 ap.2 LVC Tindrà lloc quan l'organitzador/detallista incompleixi alguna de les seves obligacions després de l'inici del viatge i aquest no disposi d'unes mesures viables per continuar el viatge o bé el consumidor no accepti les mesures proposades per motius raonables.

L'organitzador/detallista té l'obligació de facilitar un transport de retorn, de categoria igual o superior, i si escau, indemnització per danys.

9.3 Responsabilitat contractual

Art. 11 LVC Reclamació de danys per incompliment:

- L'organitzador/detallista responen de forma mancomuna enfront del consumidor per l'incompliment de les seves obligacions.

Cadascun d'ells, només respon per aquelles obligacions que assumeix dins del seu àmbit de gestió del viatge. Ex: l'organitzador cancel·la el viatge, el consumidor demanarà indemnització a l'organitzador no al detallista.

- L'organitzador del viatge respon de les accions/omissions dels prestadors del servei al viatge (transportista, hoteler, ...)

Ex. Si et perden l'equipatge a l'avióreclamació a l'organitzador. Després l'organitzador sempre pot reclamar els diners a la companyia aèria.

- La indemnització de danys pot estar sotmesa a:

· Limitacions dels convenis internacionals reguladors del transport.

· Limitacions establertes al contracte danys no corporals en una quantitat raonable.

14. CONTRACTES CELEBRATS ENTRE ORGANITZADORS I DETALLISTES DE VIATGES COMBINATS

1. CONTRACTES DE GESTIÓ CELEBRATS ENTRE ORGANITZADORS I DETALLISTES DE VIATGES COMBINATS: COMISSIÓ, AGÈNCIA I MEDIACIÓ

El contracte que celebra l'organitzador amb el detallista per comercialitzar viatges combinats. L'organitzador s'estalvia una inversió, no ha d'obrir una oficina en un altre país, i el detallista es troba al país en qüestió.

No existeix una regulació específica per aquests contractes, per tant, es regulen per allò acordat, i per la regulació general dels contractes de gestió:

	Durada	Representació	Clàusula D'exclusiva	Requisit de Retribució	Parcialitat
Contracte De comissió	Puntual	Si	No, excepte pacte	Compliment del contracte	Si
Contracte d' agència	Estable	Si	Si, habitualment	Compliment del contracte	Si
Contracte de mediació	Puntual	No	No, excepte pacte	Celebració del contracte	No

2. NOTES COMUNES I DISTINTIVES EN AQUESTS CONTRACTES

CARACTERÍSTIQUES COMUNES

• Són celebrats per professionals

• Promouen la celebració d'altres contractes

• Mitjançant aquest, es desenvolupa una activitat d'interès d'un altre

• La persona que promou la celebració del contracte, actua de manera independent (sense horari laboral fixa, drets laboral, ...)

Contracte de comissió

L'organitzador encarrega al detallista la celebració del contracte amb un tercer. És puntual per un contracte determinat. El detallista actuarà com a representant de l'organitzador, per tant, allò que realitzi el detallista, afectarà a l'organitzador.

No es sol pactar una exclusiva, i la retribució sol ser per comissió (% sobre vendes)

Per cobrar el detallista, ha de vendre el viatge combinat i cobrar el seu preu.

El detallista actua amb interès i benefici de l'organitzador. Segueix les seves normes.

Contracte d'agència

Llei 12/1992, 27 de Maig.

Mitjançant el qual, una persona s'obliga a promoure contractes per compte d'una altre persona de manera estable i a canvi d'una retribució.

Representa l'organitzador. Hi ha un pacte d'exclusiva, el detallista, només pot comercialitzar el viatge combinat d'aquest organitzador.

La retribució és de % sobre vendes, que rebrà quan cobri el preu del viatge combinat.

Actua en interès i benefici de l'organitzador.

Contracte de mediació

Contracte en virtut del qual una persona s'obliga a pagar una retribució a una altre per tal que aquesta desenvolupi una activitat orientada a posar en relació a aquestes amb una tercera persona, per a que celebrin un contracte.

Es celebra per un contracte concret.

No representa l'organitzador, ni suposa la clàusula d'exclusiva.

Com que la finalitat es posar en contacte les parts, no cal cobrar, sinó que es celebri el contacte entre elles per cobrar una retribució pactada. No actua en benefici ni interès de ningú.