El desequilibri d'una societat

Llengua catalana

Desembre de 2001

3. Reconèixer una llei superior a la dels homes no suposa una certa arbitrarietat? Quin dret té Antígona per transgredir la llei?

Antígona, un cop ha donat sepultura a Polinices, es presenta davant Creont sense negar els seus actes. Ha obrat segons la creença de que existeixen unes lleis fixades des del principi dels temps que els homes no poden transgredir.

Podíem al·legar que Antígona s'ha pres en certa manera la justícia per la seva mà. Ella està convençuda de la bona acció que suposa enterrar el seu germà, però Creont representa l'autoritat a Tebes; és ell qui, per dret propi, ha de dictar la llei. Antígona és ciutadana de Tebes, i com a tal, ha d'acceptar la seva decisió.

El règim de Tebes no és un règim democràtic, però tot i així, hem d'entendre que Antígona no està en el dret de desobeir Creont. Qualsevol agrupació social, per petita que sigui, necessita d'unes lleis i d'un sistema de govern per funcionar. Un membre del grup ha d'acceptar la decisió d'aquest tot i que vagi en contra dels seus interessos personals. Aquesta és una realitat present en qualsevol societat, els qui desobeeixin aquest principi fonamental han de ser justament castigats. Així doncs, la decisió del grup predomina sobre la decisió de l'individu; si no fos així, tota societat derivaria en l'anarquia.

Seguint aquest raonament, Antígona hauria de ser castigada, però hem de recordar que la resta del poble de Tebes li donava suport, per la qual cosa és Creont qui està en contra del grup. Un cop més topem amb el problema del sistema de govern. Nosaltres ens regim per la democràcia, però Tebes comptava amb un govern absolutista. Tot i que pugui semblar injust, la llei dels homes representava en aquell moment la llei dictada per Creont. Podria haver-se donat el cas de que el poble no donés suport a la causa d'Antígona, però segons el que ella ens ha donat a entendre, hauria actuat de la mateixa manera independentment de la decisió de la majoria. Aquest no era un factor decisiu en el seu raonament, ella només creia que Creont desobeïa una llei superior a la dels homes, i, evidentment, no actuava per que el poble de Tebes volgués que Polinices fos enterrat.

Sabem, doncs, que la decisió de Creont no era l'adequada, però la decisió d'Antígona també estava equivocada. Quan hom considera que una llei ha estat mal dictada, té la possibilitat de protestar per que es reformi, però les seves accions no han de passar de la protesta. Tot conflicte d'aquest tipus s'ha de resoldre per la via del diàleg. Un cop discutida la llei, és necessari que ambdues parts, els qui consideren que la llei era correcta i els que consideren que no ho era, acceptin la decisió final presa. Si Antígona hagués viscut en els nostres dies, la llei hauria estat votada segons la decisió de la majoria, i Polinices hauria estat enterrat; però en la Tebes de l'antiguitat, això resultava impossible.

Considerar una llei superior a la dels homes és un raonament totalment subjectiu. En la societat democràtica actual, aquestes “lleis superiors a la dels homes” estan representades per la constitució (si aquesta està ben redactada). Si un ciutadà desaprova una de les lleis dictades pel seu govern per considerar que transgredeix un principi fonamental, té el dret de protestar i, potser, aconseguir que la llei sigui votada de nou. En certa manera, Antígona va fer precisament això a l'hora de discutir amb Creont sobre la justícia de la seva acció. Tots dos van exposar els seus arguments, i Creont va decidir, en un primer moment, no canviar la llei. Ell era en aquell moment el govern, i la seva decisió tenia tant de valor com una decisió presa per un règim democràtic.

Segons el meu criteri, i considerant la situació del moment, el càstig d'Antígona va ser fruit de les circumstàncies. D'una banda, era just castigar-la per haver desobeït una llei del govern; però d'altra banda és evident que l'absolutisme no és un tipus de govern perfecte, pel que és natural que Antígona, davant la impossibilitat de fer acomplir la justícia, o el que ella considerava justícia, a través del diàleg, decidís actuar pel seu compte.

Com a conclusió podem dir que un membre d'una agrupació social humana no pot actuar segons el que ell considera lleis superiors a la dels homes, ja que això desequilibraria el sistema de govern i els fonaments de la societat. El que sí pot, però, és intentar reformar la llei existent per que no transgredeixi cap principi que ell consideri fonamental. En el cas d'Antígona, podem dir, doncs, que la protagonista no es trobava en el dret d'enterrar el seu germà si això desobeïa les lleis del govern de Tebes. Indubtablement, però, la mort era una pena massa severa pels fets comesos; i és en aquest punt on Creont es converteix en el veritable tirà que ens pot donar a entendre que Antígona estava en el dret d'enterrar Polinices.