Transcripció de les entrevistes

Periodismo # Guions. Coordinador. Descripció. Anàlisi

  • Enviado por: Anna Quintero
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad

Índex

1. Guions de les entrevistes

Coordinador del C.A.D.O.

Consumidors de drogues

2. Transcripció de les entrevistes

Coordinador del C.A.D.O.

Extoxicòman

Consumidor experimental

3. Bibliografia

ANNEX 1. GUIONS DE LES ENTREVISTES

Coordinador del C.A.D.O.

Descripció del centre

· Tipus de centre: residència, ambulatori

· Finançament del centre

· Comparació amb altres centres (Barcelona, rodalies de Vic...)

· Acceptació o rebuig de la població

Descripció de les accions del centre

· Tipus de toxicomanies que es tracten

· Metodologia de rehabilitació

· Èxit dels mètodes de rehabilitació

Descripció dels malalts del centre

· Nombre de toxicòmans del centre

· Impacte de la SIDA (Percentatges)

· Diferències per gèneres (Percentatges d'homes i dones)

· Diferències per edats (Percentatge per marge d'edats)

· Índex de delinqüència

· Nombre de toxicòmans ex-presidiaris

Anàlisi general sobre els toxicòmans

· Situació social genèrica dels toxicòmans

· Perfil social, econòmic, familiar, sanitari del toxicòman

· Causes per la recaiguda en les drogues

· Conseqüències posteriors a la rehabilitació, problemes que es troben els extoxicòmans

· Iniciativa d'arribar al centre: família, pròpia voluntat, institucions...

Valoració personal sobre el món de les drogues

· Impacte de les noves drogues (de disseny)

· Situació actual respecte a altres anys

· Previsions de futur

Consumidors de drogues (toxicòman i consumidor experimental)

Dades personals

· Edat

· Sexe

· Lloc de naixement

· Estat civil

· Residència amb la família, sol, en parella

Educació i món laboral

· Estudis

· Coneixements diversos, cultura general

· Feines anteriors

· Feina actual

Família

· Edat dels pares

· Nombre de germans

· Feina dels pares

· Familiars drogodependents. Antecendents de toxicomanies

· Població de residència de la família

· influència de la família per entrar o sortir del món de la droga

Amistats

· Relacions d'amics

· Amistats durant la drogodependència i amistats actuals

· Amics drogodependents

· Influència dels amics per entrar o sortir del món de la droga

Salut

· Problemes d'hepatitis

· Problemes de SIDA

· Tractament actual de desintoxicació

· Altres problemes de salut

Relació amb la justícia

· Delinqüència

· Presó

· Algun tipus de sentència

· Situació legal actual

Drogodependència

· Tipus de toxicomania

· Accés al món de la droga (família, amics, ambient...)

· Finançament del consum de droga (treball, família, robatoris...)

· Lloc d'adquisició de la droga

· Evolució en el consum de drogues (droga principal i drogues secundàries)

· Període de la seva vida consumint drogues

· Decisió d'abandonar les drogues (família, pròpia iniciativa, institucions)

· Tipus de tractament (físic, psíquic, psicològic, social...)

· Recaigudes

· Raons per les recaigudes

· Temps d'abstinència

· Valoració situació actual i situació durant el consum

· Entorn familiar durant el consum

· Entorn social durant el consum

· Situació econòmica durant el consum

· Entorn d'amistats durant el consum

· Precaucions sanitàries. Por a la SIDA, a la sobredosi...

Rehabilitació

· Situació familiar, d'amistats, económica, social actual

· Reinserció social

· Perspectives de futur

ANNEX 2. TRANSCRIPCIÓ DE LES ENTREVISTES

Coordinador del C.A.D.O.

Entrevista a Jordi Verdaguer i Gorchs, Coordinador del Centre d'Atenció a les Drogodependències d'Osona (C.A.D.O.) de la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d'Osona.

Com es poden classificar les drogues?

Les drogues toves i dures és una cosa que ja no està en ús. Es parla en tot cas de legals i il.legals. Un temps enrera es feia l'associació de drogues toves amb legals i drogues dures amb il.legals, però ara això ja no es relaciona, no està d'acord amb la realitat. Les drogues legals són les que es poden comprar, les que tenen una legislació que les regula, que regula la seva distribució i venda i les il.legals són les que corren pel mercat il.legal.

Quina és l'evolució que té un drogoaddicte en el consum de substàncies?

Hi ha dos aspectes. Un és l'evolució en el consum de substàncies i l'altre és el temps de consum. I en el consum, el més freqüent és que hi hagi períodes de consum i períodes d'abstinència. Pot ser que no, pot ser que hi hagi una persona que ha consumit, que porta quatre o cinc anys consumint, que ha fet el tractament i ho ha deixat. Però el més freqüent és que es consumeixi, hi hagi un període d'abstinència, es torni a recaure, o bé hi hagi consum d'altres substàncies. O sigui, no és una cosa regular, té moltes oscil.lacions. És molt important en el tractament l'alternança consum-abstinència.

Per tant és normal que un addicte a alguna substància en prengui d'altres, o gairebé sempre qui és addicte a una droga només ho és a aquesta?

Nosaltres parlem de drogues principals i de drogues secundàries, en el sentit que sol haver una substància que és la que aquella persona necessita en primer lloc. El que passa és que de vegades no només pren aquella cosa sinó que en pren d'altres. Per exemple, un consumidor d'heroina, sovint pren heroina, però de vegades també pren psicofàrmacs, que són legals, però que no els fa servir d'una forma legal, no els pren en dosis terapèutiques prescrites per un profesional. Els compra al mercat negre, a un preu evidentment més alt que a la farmàcia, per la dificultat d'aconseguir-ne i simultàniament al consum d'heroina pren fàrmacs o bé en cas de no tenir heroina, aleshores pren les medicines com a substitut de la droga principal. Aleshores, què passa... nosaltres fem que deixi el consum d'heroina, però continua prenent psicofàrmacs, així estarà abstinent de la seva droga principal però en canvi està prenent una altra. O bé està abstinent d'heroina però de tant en tant pren cocaina, o pren alcohol. Habitualment es considera droga motiu d'addicció la que la persona està prenent últimament, per exemple una persona ve aquí a fer-se el tractament, pot haver fumat cannabis, pres coca, i però fa mig any que està consumint heroina, doncs a aquesta persona el considerem un heroinòman, i el tractament que se li fa és contra la seva addicció a l'heroina, perquè sovint, quan hi ha una droga nova, substitueix a l'anterior i sovint la nova té un potencial addictiu més alt, més important que l'anterior. Poques vegades trobem una persona que hagi pres només una cosa, acostumen a prendre diverses coses i en tot cas arriben amb una.

Quins són els problemes de salut amb què arriben els pacients?

Molts dels que venen aquí són seropositius. Com a afectacions menors hi sol haver una afectació de fetge, hepatitis és freqüent que en tinguin, que hagin tingut la A o la B, de vegades la C, però gairebé tots tenen la B. Però de tota manera, gairebé tots tenen anticossos. Als medis sanitaris se'ls fa un tractament de la seva possible immunodepressió, es controla que el seu sistema inmunitari estigui estable, en cas que hi hagi una devallada cal controlar-la...

Quin tipus de toxicomanies tracten?

Legals i il.legals: alcohol, heroina, cocaina, anfetamines, cannabis, em sembla que no me'n descuido cap de les il.legals i de les legals, tabac i ludopatia, que no és una tòxicomania, perquè no hi ha una substància, però sí que hi ha un comportament addictiu. D'alguna forma en drogues il.legals s'hi incorporen totes, totes les que no són legals, també té consideració l'addicció a psicofàrmacs, o sigui persones que estan enganxades a aquests medicaments, però al tanto, no persones que estan enganxades perquè s'han acostumat a algun medicament i no el poden deixar, però sí persones amb algun perfil de toxicomania.

La persona que segueix un control mèdic no és toxicòman, doncs?

No, per donar un exemple, aquella persona de 45 anys que s'ha acostumat a prendre un antidepressiu i que no pot deixar-lo, en principi no és un toxicoman. Un matís per aclarir termes, aquí considerem les drogues de síntesi o de disseny són anfetamines. És un derivat anfetamínic i per tant és aquest tipus d'addicció.

Aquest centre és una residència, un ambulatori?

És un ambulatori de dia. La gent ve aquí amb hora de visita, se'ls visita i se'n van, no es queden aquí.

I el tractament que se'ls fa és mèdic, psicològic, social...?

De tot, l'abordatge que es fa al pacient és el que en diem un abordatge bio-psico-social. En principi quan hi ha una addicció a una substància, el primer fenòmen que sol aparèixer és una dependència psíquica, o sigui que aquella persona s'acostuma a prendre aquella substància i necessita prendre-la i si això es va mantenint amb el temps sol generar una addicció física per tant físicament també ho necessiten, sigui l'alcohol, sigui la cocaina, o qualsevol substància i el tabac també. Si aquella persona continua avançant en la seva addicció arriba un moment en que aquesta altera el seu normal funcionament, o sigui que es perden les relacions normalitazdes amb els amics, si està estudiant, treballant o fent alguna activitat, això es veu alterat, etc... Si aquesta persona continua consumint, quan ho deixi és molt probable que tingui afectada també la seva esfera social. O sigui que tenim l'esfera psicològica, a nivell personal, l'esfera física en el sentit que es crea una addicció, i l'esfera social en el sentit que sol tenir unes repercusions en l'entorn d'aquesta persona. Per tant quan se'ls tracta aquí s'aborden aquestes esferes.

Quina és la situació social de la persona quan s'introdueix al món de la droga?

Aquí el perfil de persones que venen solen ser d'unes classes baixes-mitges, en general. El que passa és que això no vol dir en absolut que la drogoaddicció no afecti qualsevol classe social. Per exemple el consum d'alcohol pot afectar tothom sigui de la classe social que sigui. I si una persona comença a entrar al consum de drogues il.legals doncs, exactament igual. Però quant a tractament hi ha la diferència entre la pública i la privada. Aquest és un centre públic, està subvencionat per la Generalitat i per l'Ajuntament de Vic, per tant és gratuït. Llavors dels persones que tenen aquests problemes però són de classes social alta se'n van a centres privats. Aquí depén; quant a alcohol, ho pot consumir qualsevol persona, o sigui en una situació que estigui en família o estigui treballant, aparentment sol ser una situació que no té cap aspecte que destaqui. Una altra cosa és a mesura que va avançant el seu alcoholisme, i aleshores sí que s'acaben detectant les situacions. Amb els de drogues il.legals depén. El que serien consumidors de drogues il.legals, de drogues de disseny, de síntesi, solen ser persones molt normals, molt normals en el sentit que van a escola, tenen una família i que en principi no destaquen en res especial. En aquest moment el consum d'heroina sol estar en classes més marginals. Ens trobem bastant amb nanos que tenen pares separats, “mal” separats, amb situació de conflicte, o pares toxicòmans, o nanos que no tenen pares, que han estat pujats a algun tipus d'institució. O sigui, sí que el jove de 18, 19, 20 anys que en aquell moment consumeixi heroina sí que té un perfil més aviat marginal. Temps enrere no, temps enrere era més ampli, però el que comença ara és que no hi ha gaire persones d'una classe mitja que consumeixin heroina. Les altres drogues sí i cocaina també.

Com és el tractament de rehabilitació? Quant dura?

El tractament no és gens fàcil, és complicat. La duració d'un tractament complet sol ser d'uns dos anys.

Quin és l'índex d'èxit del tractament? És efectiu? Deixen el consum de substàncies amb rapidesa i eficàcia?

Això és molt relatiu. Anys enrere sí que es valorava amb aquests paràmetres: quantes persones aconseguien deixar-ho. En tota addicció és infreqüent que una persona tingui una addicció, faci el tractament, ho deixi i ja està. És bastant freqüent que hi hagi recaigudes; o sigui que ho deixin, que hi recaiguin, ho tornin a deixar. De vegades poden haver una recaiguda, dues recaigudes tres recaigudes, depén, però s'ha de tenir en compte que són malalties que se'n diuen recidivants i per tant que la recaiguda és una cosa en la que cal comptar. Una persona que té una cama fracturada, se li ha curat la cama i ja està. Es pot trencar aquesta o es pot trencar una altra, o pot no trencar-se-la mai més. La persona que ha consumit té més possibilitats de tornar-hi. Llavors l'èxit i el fracàs no es valora en aquest sentit. O sigui, valorat així és difícil de valorar-ho i el que es valora més és el tipus d'altes que es donen. Un persona d'aquí, després de dos anys se'l dóna d'alta terapèutica això vol dir que aquesta persona està curada, entre cometes, o sigui en el sentit que està curat perquè està abstinent, està sense consumir i té molt clar que no pot tornar a consumir, perquè si torna a consumir, ni dos, ni quatre, ni deu, recau. Ha assumit amb l'alcohol, amb l'heroina, amb el tabac, no podrà tornar-ho a provar. Poden passar altres coses; que vinguin al tractament, que tinguin una recaiguda, que torni al tractament, etc... Això és un criteri d'èxit; una persona que recau, però que torna a fer el tractament, és un bon objectiu.

Per què tornen a recaure? No és un motiu físic perquè estan desenganxats? És psicològic, social?

És psicològic. És molt més important l'aspecte psicològic que el físic. EL tractament estrictament farmacològic és molt simple, tant de l'heroina, com de l'alcohol, encara més del tabac. És simple, és una tractament que pot durar... depén, però el que podria ser la desintoxicació en sí pot durar, depenent de la substància, entre uns dotze o tretze dies i un mes. I a partir d'aquest moment el pacient està desintoxicat. A partir d'aquí en el que es treballa és en la prevenció de la recaiguda, que aquella persona no recaigui. Això és l'element de pes per qualsevol substància. Per exemple, quan s'ha deixat, això ja està, aquesta persona ja no és un addicte, el que passa és que pot recaure en qualsevol moment.

Per evitar la recaiguda s'orienta el pacient a abandonar l'ambient on vivia amb les drogues (família, amics...) o senzillament pot anar allà on vulgui, sigui un ambient de drogoaddicció o no?

Habitualment amb les drogues il.legals, bé i amb l'alcohol també passa, hi ha una vinculació molt forta entre el consum i on es produeix el consum, les circumstàncies, l'entorn en el qual es produeix el consum. Per exemple, el màxim exponent són els consumidors d'alcohol de cap de setmana o els consumidors de drogues de síntesi de cap de setmana. Si aquell jove se'n va un dia a la platja o a esquiar pot ser que no provi res, en canvi si se'n va al local tal amb tals persones, no pot estar sense consumir. Hi ha una vinculació molt forta entre el que fa i el fet de consumir drogues. D'aquí que sigui un tractament molt ampli o que abarqui moltes esferes; en el sentit que comprén per una banda que aquella persona si físicament té una dependència doncs naturalment fer una desintoxicació física, prescriure un fàrmac que faci que aquella persona deixi la droga; que prengui aquest fàrmac, anar reduint aquest fàrmac i en acabat retirar-lo. Això pot ser en dotze o tretze dies en el cas de l'alcohol o un mes en el cas de l'heroina. A partir d'aquí físicament ja no ho necessita. Una qüestió que està vinculada és el propi desig de prendre-ho. Quan ho pren li agrada, s'hi troba bé; el que pren coca, o heroina, o alcohol, o èxtasis, quan ho pren se sent bé, i per tant ha de renunciar al plaer que li dóna el fet de prendre-ho i això és una lluita personal molt important. Pensen “ara si prengués una dosi, o una ratlla o tal, em trobaria així, em sentiria bé”. Aquest tipus de pensaments apareixen d'una manera molt constant. Amb el grup d'alcohòlics ho deiem; estaven de festes de Nadal, els altres bebien cava i aleshores ells diuen que s'hi agafarien. No ho fan perquè saben que els faria mal, però l'impuls o el desig de fer-ho hi és. Aquest és gairebé el més important obstacle amb què s'ha d'enfrontar l'addicte al que sigui quan ha deixat la substància.

Per tal de fer això hi ha algun tipus de relació amb la família des del centre?

Sí, sempre. Tota persona que vé a tractament ve amb la família. Bé, tothom que tingui família o que tingui família capacitada. Però sí, perquè el pacient sol no ho pot fer. Els medicaments per exemple, mai es donen al pacient, perquè és una persona que no és capaç de controlar el que consumeix, i llavors tampoc serà capaç de controlar els medicaments. Si s'ha de prendre quatre pastilles al dia, per exemple, pot ser que se'n prengui set o vuit. Per tant ha de ser una persona de la família que ho tingui i que li vagi donant conforme nosaltres li hem indicat.

Un cop surten del centre i ho han deixat, quins són els problemes que es troben? Des d'aquí també se'ls ajuda en l'aspecte de vivenda, feina, etc...

Sí, seria la vessant social. A les persones que no tenen feina se'ls ajuda... bé començant amb que sàpiguen fer un currículum, que sàpiguen anar a algun lloc a demanar una feina de manera adequada. Se'ls orienta per això. Pel que fa a la vivenda és mira molt i molt que visquin amb la família, que no visquin sols. Una perquè tinguin el recolzament de la família i l'altra perquè moltes vegades ells díficilment tenen capacitat per poder tenir tot el que fa falta per tenir una vivenda pròpia: feina, una economia amb certs diners, capacitat per tenir la vivenda digna... Sovint no tenen capacitat. Bé, depén, un alcohòlic que té la seva dona, la seva canalla aquela persona sí que té capacitat i tot això (feina, treball) ho ha pogut mantenir. En el cas d'una persona jove que no ha tingut mai vivenda, doncs també es potencia, però s'ha d'esperar, esperar a que hi hagi una recuperació més important.

Com arriben aquí al centre, vénen ells, els porta la família...?

Això depén una mica del problema. Les persones amb problemes d'alcohol habitualment van al metge de capçalera, o els porten, i a través del metge de capçalera vénen aquí. Van perquè tenen problemes de fetge, o digestius, o qualsevol cosa d'aquest tipus. De vegades és a través d'un hospital; hi ha un ingrés hospitalari, allà es detecta que aquella persona és un alcohòlic. Perquè l'alcohòlic sovint no diu que és un alcohòlic, no ho reconeix, no diu “sí, sóc alcohòlic i bec...” no. Així com l'heroinòman sí, no ho nega, però l'alcohòlic sí ho nega. S'ha de detectar i a partir d'aquí se li ha de dir que té una sèrie de problemes i que li vénen pel seu consum d'alcohol, per tant se li diu que ha de fer un tractament pel consum d'alcohol.

Es donen molts casos de rebuig, de gent que arriba aquí a través del metge o l'hospital i que no vol acceptar el tractament?

Sí, i tant, molts

I no es pot fer res?

No podem fer un seguiment de forma directa, però de forma indirecta sí. Per exemple, quan hi ha una persona amb problemes d'addicció i que no vol reconèixer-ho o no vol fer tractament, però la família sí que pateix el problema, s'atén als familiars i se'ls donen orientacions perquè puguin potenciar que aquesta persona vingui.

Costa molt que ho reconeguin i vinguin?

Això depén molt de cada persona. Habitualment, per poder fer el tractament ha d'haver una consciència de problema. Mentre un pren alguna substància, la que sigui, i més o menys ho controla, o pot anar fent sense que li causi massa problema doncs, hi ha el mecanisme de “això per mi no és problema, ho prenc ara i ho deixo quan vulgui”. A mesura que aquella persona es comença a adonar que ja no controla tant com vol, o que pretén deixar-ho i no pot, en el cas de drogues il.legals, que ha comès algun delicte, o que ha tingut una sobredosi i l'han hagut d'ingressar, o que s'està gastant tots els diners en això. En fi, que comença a veure coses que li estan passant i que no voldria, en tot cas aquests elements poden ajudar a que aquella persona s'adoni que allò li està causant problemes. I llavors a partir d'aquí sí que vulgui venir a fer el tractament. Però de vegades no i de vegades la família ha de forçar bastant ocm perquè vingui; els diuen “o vas a aquest tractament o nosaltres no volem saber res de tu”, o “no et donarem diners”, o “espavila't”, o “no et farem el menjar”. És arribar a unes certes amenaces, a fer com molt evidents les conseqüències negatives del consum.

A partir de quin moment es considera que una persona és addicta? Quin és el criteri per determinar qui és addicte i qui no ho és?

Hi ha diversos criteris. Hi ha el criteri d'experimentació, que és que una persona ho prova. Hi ha persona que prova la coca i no la toca més. Entre dir que no ha consumit mai cocaina o si n'ha consumit, doncs sí que n'ha consumit, però la cosa ha quedat aquí. Llavors està el criteri d'abús, que són les persones que en prenen amb una freqüència i quantitat que sí que els poden fer mal. En el cas de l'alcohol es considera que la persona que pren aproximadament més de 50 centímetres cúbics al dia d'alcohol, que més o menys són unes cinc begudes, això també depén de si és home o és dona, però més o menys, aquesta persona és un bebedor de risc. Això vol dir que si va bebent aquesta quantitat durant temps, acabarà essent un alcohòlic. En el cas de la cocaina, quan una persona pren amb una certa freqüència es pot considerar que està fent un abús de cocaina. El que passa amb les drogues il.legals gairebé el fet de prendre'n amb una certa regularitat ja és indicador de problema. Així com amb l'alcohol no, hi ha gent que beu de tant en tant i no passa res, amb el cas de drogues il.legals, fer-ne un consum controlat és difícil. Hi ha persona que el fa, durant dos anys, quatre, cinc i acaba enganxant-se. I llavors està temps que diu “és que a mi no em passa res, jo prenc coca quan vaig a una festa” i aparentment no passa res, però aquella persona cada vegada té festes més freqüents o la cosa es va complicant i pot passar que després de X anys, aquella persona acabi essent un drogoaddicte. En el cas de les drogues il.legals, el fet de consumir-ne és un acte de risc.

Hi ha alguna diferència entre homes i dones, o per edats?

El 75 % dels consumidors són homes i el 25 % són dones, més o menys.

De tot tipus de drogues o d'alguna en concret?

D'alcohol és un 80 % i un 20 % i de les drogues il.legals un 75 % i un 25 %.

I per edats?

A les drogues il.legals són joves tots. Un de trenta-cinc anys és un vell, en drogues il.legals. L'edat d'inici... tothom comença a la mateixa edat, tant els alcohòlics, com els consumidors de drogues il.legals habitualment és a l'adolescència, catorze anys, quinze, es comença amb l'alcohol, els porros... I el que passa és que l'alcohol com per que causi problema, bé, el que beu cada cap de setmana i de forma important té problemes als vint anys. Però com per arribar a una alcoholisme crònic, o sigui que la persona sigui una alcohòlica en el sentit que necessiti cada dia beure alcohol, han de passar anys. Llavors un pot començar a beure d'una forma exagerada als disSet, divuit, dinou anys i fins els trenta o trenta-cinc no començar a tenir problemes. Però hauran començat deu o dotze o quinze anys enrere. En el cas de les il.legals aquest temps és molt més curt. Un que comenci prenentheroina, segurament d'aquí a tres o quatre mesos estarà enganxat. La capacitat addictiva de les drogues té molta importància. En el cas dels porros té una capacitat addictiva més aviat baixa, vull dir que costa que una persona s'hi enganxi als porros, ja s'hi enganxarà també, però costa. També té a veure la via; un que es pren una droga esnifada té menys risc d'arribar a una addicció que no pas si se la punxa. La via punxada té molta més capacitat addictiva que la via esnifada, de la mateixa droga. Per exemple, l'heroina, un se la pot prendre esnifada i si un dia se la punxa és molt provable que a partir d'aquell moment s'hi enganxi. Difícilment podrà controlar l' “avui en prenc, demà no en prenc”.

Les drogues de disseny, tot això nou de tripis i speed, que tant se'n parla ara, és nou no ja ve de temps enrere?

Bé són una mica diferents. Els tripis són àcids, l'speed és un derivat de l'anfetamina i les drogues de disseny o de síntesi, bàsicament són derivats anfetamínics, que a més a més porten qualsevol nom, surten cada dos per tres amb noms diferents, i a més porten sovint un altre tipus de substància, algun component al.lucinògen. L'èxtasi, una de les que tenen més nom de totes aquestes, és anfetamina amb un radical al.lucinògen que provoca aquests efectes: l'efecte estimulant i l'efecte al.lucinògen. És nou, apareix a partir dels vuitanta, és quan començen a sortir aquest tipus de substàncies. I bàsicament als noranta quan consumit d'una forma massiva. Hi ha un estudi del 1987 que diu que ja hi havia circulació de drogues de síntesi però bàsicament eren unes quantitats petites. Durant els noranta el fenomen s'estén, comença a les Illes i en aquest moment és un consum molt generalitzat.

S'ha notat molt al centre l'augment d'aquest tipus de consum?

Sí, és un perfil diferent de gent. Amb la vida que us comentava abans. Són de classe, no baixa, sinó persones molt normalitzades, amb una vivenda, els pares treballen, ells estudien, o també treballen, moltes vegades amb parella, que la parella no consumeix. Una situació molt normal, normal en el sentit social de la paraula, però que el cap de setmana comencen a consumir.

Quin és l'impacte de la SIDA? Hi ha molts malalts al centre?

Aquest és un altre perfil. La SIDA a les persones que ha afectat és als addictes a drogues com l'heroina, que l'han consumida per via intravenosa. Llavors d'aquests hi ha molts que s'han mort, en els últims cinc anys ha mort molta gent perquè havien agafat anticossos fa deu o dotze anys i ara en aquest moment han desenvolupat la malaltia. Hi ha moltes persones que tenen anticossos. En aquest moment els que consumeixen heroina sí que ho solen tenir bastant en compte, fan servir només la seva xeringa, la netegen i miren de canviar-la sovint. Abans hi havia una xeringa i es punxava qualsevol que estigués per allà i la deixaven i la tornaven a fer servir i aquella xeringa podia durar fins que s'espatllava o la perdien. El concepte aquest d'un consum, una xeringa no hi era. O bé la xeringa és meva i només la puc utilitzar jo, doncs això tampoc hi era. Ara sí que hi és això, es té en compte, el que es punxa no es punxa i caigui el que caigui, sinó que és punxar-se però tenint en compte que li pot passar pel fet de fer-ho.

Quin tractament es fa aquí de la SIDA?

Des d'aquí el que es fa és la detecció, a les persones que vénen els mirem si tenen anticossos. Es fa una analítica, una estracció de sang, es veu com està aquella persona i acabat es deriva a un altre tractament. El tractament específic del que seria no ja la SIDA, sinó la immunodepressió, com té els valors del seu nivell immunitari, tot això es porta des de l'Hospital d'aquí de Vic.

Acostumen a tenir problemes legals els toxicòmans que arriben aquí?

Sí, amb drogues il.legals molta gent té problemes legals.

Significa un impediment el fet que els toxicòmans en tractament vagin a la presó pel que fa a la seva recuperació?

A la presó el que es fa a gairebé totes són tractaments amb metadona. La persona que està amb un programa de metadona i que s'ho està prenent des d'aquí sol continuar a la presó. Ingressa, hi ha un contacte des de la presó amb nosaltres conforme aquella persona està en tractament, els diem les dosis i ells allà els la donen. La presó de Quatre Camins que fins i tot tenen una unitat terapèutica a dins mateix, on es fa tractament durant un any a les persones que tenen alguna toxicomania. Llavors a la presó es pot continuar el tractament sempre i quan aquest tractament sigui farmacològic. Les visites d'un psicoterapeuta, o d'un psicòleg ja no són tan habituals. Hi ha un seguiment, però no és el mateix. A Quatre Camins ho tenen molt ben pautat, hi ha unes visites, uns règims experimentals de llibertat, aquella persona pot sortir i anar al seu centre de tractament. Sí que faciliten la reinserció d'aquest pacient. Ara hi ha moltes presons que no, hi ha metadona i punt. Que ja està bé, perquè fa molt poc que no hi era però sí que se sol interrompre el tractament.

Es nota que tornen a caure en anar a la presó?

Això depén. Depén de com ho vulgui portar aquella persona. Si va allà a complir caigui el que caigui aleshores pot ser que en prengui. Ara que moltes vegades, per beneficiar-se de reduccions de condemna, el que fan és acollir-se a algun tipus de programa i normalment aquests programes contemplen un control d'orina on es comprova que aquella persona està sense consumir. I si s'acullen a aquest tipus de programes sí que clarament no en prenen. Si en prenen els donen d'alta i han de complir la seva condemna habitual. També no cal dir que allà també n'hi ha però és molt més cara, difícil d'aconseguir...

Quina és la situació actual de les drogues respecte a anys enrere?

Les drogues són un fenomen canviant. Allò de dir que cal fer alguna cosa per erradicar les drogues, ningú és capaç de dir-ho en aquests moments, ni cap dictador, per molt eufòric que estigui, perquè les drogues no s'erradiquen, no hi ha ningú capacitat per acabar amb aquest problema. És una situació que existeix, que depén de cinquanta mil coses, de cinquanta mil interessos, que és un negoci amb molts intermediaris, des dels països productors d'heroina o de cocaina, fins als consumidors. És un fenomen tan macro que no depén d'un que digui “jo faré una política per eliminar les drogues”. No, no depén de ningú en concret, depén de moltíssimes coses. Per tant és una cosa variant. Sí que hi ha hagut un augment de consum de drogues de tipus il.legal aquí a Espanya a partir dels anys setanta i setanta-cinc. L'opertura del país ho afavoreix, l'heroina ve de l'Àsia, el cannabis ve del Marroc i no és una producció que es faci aquí a l'Empordà, ve de llocs molt llunyans i influeixen l'estat de les fronteres perquè el percentatge de drogoaddictes de Catalunya o d'Espanya no sigui diferent o substancialment diferent del d'Holanda, d'ALemanya... és una cosa que és bastant generalitzada. Això quant a consum. Una altra cosa són els tractaments que hi puguin haver que depenen de cada lloc. En la dècada dels setanta cap a vuitanta hi ha consum d'heroina. Dels vuitanta cap als noranta segueix l'heroina però no tant massiu i sorgeix el consum de cocaina, amb bastanta força. Dècada dels noranta, la cocaina ha baixat poc, l'heroina ha baixat però no gaire, l'heroina encara no és una cosa passada, hi ha heroina, hi ha joves de disset anys que prenen heroina, hi ha nanos de vint anys en tractament, no és una cosa passada. Va tenir una baixada, però quant a nous consumidors, sempre hi ha toxicòmans. Fa dos anys els consumidors d'heroina que venien per primera vegada aquí tenien entre vint-i-cinc i trenta anys, és una edat molt alta. En canvi l'any passat els que venien més eren de quinze a vint anys, que no eren d'heroina. En fi, no és un fenomen desparegut, ha anat a la baixa, però no ha desaparegut, ni molt menys. Ara on està el consum és en drogues de síntesi, cocaina no tant, i heroina, a banda de l'alcohol que sempre se n'ha pres. Ha canviat potser el perfil, perquè temps enrere eren persones més grans, ara comencen a haver un consum d'alcohol més gran en joves, els caps de setmana.

La por a la SIDA contagiada amb les xeringues ha fet que hi hagi aquesta tendència a deixar l'heroina?

Hi ha una qüestió que és el prestigi de les substàncies. L'heroina va haver un temps que era una substància de prestigi, es deia “jo passo de tot, jo em penjo, jo tal, jo qual...”. Llavors va passar a tenir pretigi la cocaina, activitat, moviment, tal i qual. L'heroina ha baixat molt el seu prestigi; en principi consumir heroina, per una població normalitzada no és una cosa atractiva. És cosa de quatre penjats i té una imatge estigmatitzada. Aquest desprestigi de l'heroina ha fet que baixés el seu consum. El que passa amb les substàncies és que a nivell de sectors socials passa per tots. La cocaina primer la prenen els benestants, i això li dóna prestigi. Els menys benestants els imiten i els benestants deixen de prendre-la, i va baixant fins arribar als marginals, i així va passant per totes les capes. En aquest moment l'heroina està a les capes més baixes. Ara això no vol dir res perquè hi ha un fenomen als EUA, que el que no se sap és si arribarà aquí o no i és el consum d'heroina esnifada de classes altes.

Transcripció de l'entrevista a un consumidor experimental

¿Cuál es tu edad? ¿Cuándo naciste?

Tengo veinte años y nací el 30 de Abril de 1976, en Buenos Aires.

¿Vives con tu familia?

Sí, en Cerdanyola.

¿Qué edad tienen tus padres?

Sesenta y un años, los dos.

¿Ellos también son de Argentina?

Mi madre sí, pero mi padre es de aquí.

¿Tienes algun hermano o hermana, qué edades tienen?

Tengo un hermano y una hermana, de 39 y... yo qué sé, veinti-muchos o treinta y pocos, no lo sé.

¿Qué trabajo tienen tus padres?

Mi padre tiene una empresa textil y mi madre es ama de casa.

¿Cuáles son tus estudios hasta ahora?

Ahora estoy haciendo C.O.U. he estudiado hasta 3º de B.U.P. También he estudiado inglés, hasta cuarto curso en una academia.

¿Has trabajado alguna vez?

Ahora estoy en el paro, pero antes fui cartero comercial, encuestador y mozo de almacén.

¿Tienes algun antecedente, que tu conozcas, de personas en la familia que consumieran drogas?

Supongo que sí. Mi hermana tomaba tranquilizantes, pero ya como droga, y mi hermano ha fumado porros.

¿Esto te ha afectado de alguna manera?

No, por que me he enterado hace poco.

Esto quiere decir que tu familia no te ha influenciado para que entres o salgas del mundo de la droga, ¿no?

Para que entre no, pero para que salga mi padre me ha dicho que si se entera me echa de casa.

¿Tu padre sabe que tomas drogas?

No qué va, qué va.

¿Cómo segmentarías tú en grupos a tus amigos en cuanto a su relación con las drogas?

Todos, menos una amiga han consumido o consumen droga. Pero todos y todas, de una u otra droga.

¿Qué tipo de drogas toman tus amigos?

La mayoría drogas blandas, pero casi todos de todas han probado.

¿Qué consideras tú drogas blandas?

Las que no te causan dependencia física.

¿Cómo sabes que no causan dependencia, tú lo sabes por que lo has probado, o te lo han dicho?

Por que están consideradas así, no lo digo yo.

¿Tus amistades han variado en función de tu consumo de drogas, o siempre han sido las mismas?

No, siempre han sido los mismos.

¿Quién empezó, tú o ellos?

Las dos cosas, por ejemplo, mi primer porro me lo fumé con un amigo, y otro amigo se fumó su primer porro conmigo.

¿Has tenido influencia de tus amigos para entrar o salir del mundo de la droga, o has hecho lo que tu has querido?

No, he hecho lo que me ha dado la gana.

¿Has tenido algún problema de salud por culpa de las drogas?

No, si consideras el tabaco una droga, lo único es que tengo muchísimos problemas pulmonares.

¿Y eso no hace que lo dejes?

No, me da igual.

¿En cuanto a otra droga, has tenido otros problemas?

No, ninguno.

¿Has tenido algún problema con la justicia por las drogas?

Me pilló la policia haciéndome un porro en la calle, me llevó a la comisaria, me dejó en pelotas y me llegó una carta que decía que tenía que pagar una multa de 100.000 pelas, retirada del permiso de conducir y licencia de armas durante un año. Pero después alegué que era todo mentira y me la retiraron, por que como habían tirado el porro a la papelera, la retiraron. Eso fue cuando estaba haciendo la mili.

¿No te supuso ningún problema por el hecho de estar haciendo la mili?

No, por que yo en todo momento dige que era mentira. Como sólo lo sabía yo, mi amigo que estaba conmigo, que le pasó lo mismo, y el policia que nos pilló, pero que tiró el porro a la papelera, entonces no había pruebas y nos lo quitaron todo. Y además nos pidieron perdón por habernos hecho la carta y todo.

¿Qué tipos de drogas has tomado, con qué frecuencia y en qué cantidad?

Tipos, se puede decir que casi todas, menos la heroína. El tabaco lo fumo todos los días, el alcohol, depende... no es un consumo habitual, la mayoría de los fines de semana sí, pero todos tampoco y cuánto no lo sé, depende del dinero que tenga esa noche y de la cantidad que me apetezca. Porros, antes, todos los fines de semana, hace ocho meses, fumaba cada fin de semana durante un año y medio o dos años. Y ahora últimamente, lo que es colocarse fumando, ya no pillo ciegos fumando cada fin de semana, no me llama tanto la atención como antes.

Muchos médicos y expertos en el tema dicen que hay una evolución en el consumo de drogas; se empieza con el tabaco, después el alcohol, después los porros y así sucesivamente tomando cada vez una droga con más poder addictivo. ¿Fumabas porros después de haber bebido alcohol durante un tiempo y haber perdido los efectos que te producía?

Ese es el efecto escalera. Eso es mentira, hay gente que dice que sí, sobretodo los médicos y la gente mayor, pero yo creo que no. Para empezar yo probé primero el alcohol, antes que el tabaco, luego, fumé porros sí, pero después me salté unos cuantos pasos. Luego probé los tripis, pero probé y ya está, yo he probado casi todo para saber lo que es y como es pero repetir no he repetido casi.

¿Lo probaste una sola vez y ya está?

La coca la he probado sólo una vez y no la pienso volver a probar. Bueno no la pienso, que no voy a ir a comprar, pero si otro día surge y me invitan... Comprarla no la voy a comprar por que es carísima... Si otro día me invitan y me apetece pues igual digo que sí o digo que no. Tripis he probado cuatro o cinco veces, pastillas, dos veces.

¿Qué diferencia hay entre un tripi y una pastilla?

Los tripis son alucinógenos, y las pastillas son energéticas, las pastillas son anfetaminas y te producen una alteración del sistema nervioso. Una cosa te da por alucinar, es más psicológica y la otra te da más energía, evita que te canses.

¿El consumo de tripis y pastillas fue en la misma época?

Fueron primero los tripis y después las pastillas, no todo a la vez.

¿Y después la coca?

Sí, esta Navidad, para el día de Nochebuena.

¿Cómo consigues pagarte la droga, con tu sueldo, con dinero que te dan tus padres, con robos?

El cambio de mi madre a veces... no, hombre, no. Me la pago yo, con el dinero que tengo.

¿Dónde la consigues?

En cualquier sitio, en el Telepizza si quieres, en cualquier sitio.

¿Tan fácil es?

Es fácil, si una persona, aunque no haya pillado nunca, pregunta a cuatro amigos y acaba pillando. La droga está en las manos de todo el mundo.

Pero si no conoces a nadie que se drogue...

¿Quién no se droga hoy en día? En TVE han dicho que el 85 % de la juventud española ha probado los porros y el 50 % consume habitualmente. El que diga que no tiene amigos que se droguen lo dice por decir que sus amigos son muy santos, pero hoy en día, el 85 % de la juventud española es un porcentage altísimo.

¿Hay algún sitio concreto donde sea más fácil encontrar las drogas?

Mira, hay mucha gente que vende, y hay mucha gente que consume, pues le preguntas a cualquiera que consuma y te dice quién tiene y compras y ya está.

¿Qué precio tiene cada una?

El hachís, por suele ser 25 gramos 10.000 ptas. La cocaína, un gramo 10.000 ptas. Los tripis, un tripi 1.500 ptas. una pastilla 2.000 ptas. Las setas mágicas, que me había olvidado, tres gramos, lo mejor del mundo, serían tres mil quinientas ptas.

¿Lo de las setas en Holanda?

Sí, cuando fui allí.

¿Cuál consideras tú que es tu droga principal?

El tabaco

¿Desde cuando tomas drogas?

Con catorce o quince aós el tabaco y los porros, con diecisiete los tripis, con dieciocho las pastillas, y con veinte la coca. Y el alcohol con trece.

¿En algún momento te has planteado dejar de tomar alguna de estas drogas?

No en ningún momento he decidido dejarlas, por que en ningún momento he estado enganchado. O sea yo no he dicho que no voy a tomar más coca, por que si otro día me ofrecen y me apetece.

¿Qué es lo que haces que no tomes más drogas, porqué las pruebas y ya está?

Por que hay dos formas de usarlas. Yo creo que las drogas son malas dependiendo de como las uses. Hay dos formas, como necesidad, por que tienes muchos problemas, que eso es lo que dicen muchos drogadictos y yo no veo porqué pero bueno... y como pasatiempo, yo las uso como pasatiempo. Te puedes divertir bailando, drogándote, contando chistes, de muchas maneras... Es otra forma más que tengo yo para pasarlo bien y ya está.

¿Qué sientes con cada droga, qué es lo que hace que pases el tiempo con eso y no con otra cosa?

Con los porros, de hachís, te hacen más gracia las cosas, estás más ágil de cabeza, no corporalemente. Con la marihuana te relajas cantidad, te deja en una sensación de sentirte a gusto contigo mismo; tu cuerpo está aquí pero tu mente está allá. Los tripis, depende de como te dé; un tripi te puede cortar mucho el rollo y irte llorando a casa a rezar “por favor que se me pase esto y que no me quede así para toda la vida” o puedes ver una cabra en un tejado que te quiere dar un cornazo y te ríes mogollón. O te puedes creer vietnamita y tirarte por el suelo y que al día siguiente te duela toda la espalda, que también me pasó. O también puedes ver un hombre durmiendo en el bosque y que sea un trapo en un arbusto, y reirte mogollón. O sea ves cosas que no existen y con eso o pasártelo muy bien... o pasártelo muy mal. Las pastillas, si estás cansado, te las tomas con un poco de alcohol y te crees un poco superior, es que no sé como explicarlo, son sensaciones. Estás más eufórico, te quita el cansancio. La cocaína, te despierta, ni te alucina, ni te coloca, ni nada. La pastilla podría ser como la coca pero colocándote un poco, o sea, no eres tú mismo, con la cocaína no te cambia nada, lo único es que te despierta. Es como una medicina, tómate esto y te despertará, y ya está.

¿Tu familia no ha notado nada, ni se lo ha olido...?

No saben nada, y ni se lo imaginan ni por casualidad. Sólo un día que mi padre entró en mi habitación y dijo “aquí huele a porro”, y yo me hice el dormido. Llamó a mi madre y ella dijo que no le parecía que oliera a porro que sólo olía a tabaco y ya está. Pero es que ni se lo imaginan, por que tal y como es mi padre, yo me fumo un porro, sólo por probarlo y puede meterme dos guantazos y echarme de casa y todo. Mi hermano, casado, con hijos, con su familia y todo, que en mi casa ya no pinta le pilló una planta de marihuana y estuvo tres meses sin hablarle. Pues yo que vivo en casa podría ser mucho peor.

¿Nunca te han sentado mal las drogas?

Sólo una vez, el día que estuve rezando. Creía que me iba a quedar girado para toda la vida. Fue un tripi que fue muy bestia, muy bestia, yo estaba tan flipando que no era yo. Te das cuenta que tu... flipas, pero a la vez te das cuenta que tú no eres así. No eres capaz de controlar tus pensamientos, ni tu cuerpo...

¿Pero te das cuenta de todo eso, hay una parte que sí que eres tú?

Ese es el mal rollo, te enteras que no controlas, pero por más que te enteres y digas a partir de ahora controlo, no puedes. No controlas tus pensamientos, si van para bien, bien, pero si van para mal. Es como un tío que está en el suelo desmayado pero consciente quiere moverse, quiere hacer cosas, pero no puede, que también me pasó, pero por la tensión. Estás en el suelo y no puedes hacer nada con el cuerpo por más que quieras. Esto es lo mismo, tú te das cuenta que lo que estás haciendo y lo que estás pensando no lo puedes controlar... Fue aquel tripi, que me quedaba emparanoiado, y flipaba con cualquier tontería... pues decía “por favor Diós mío, que se me pase”. Pensaba que me quedaba así para toda la vida, y empecé a rezarle a Diós por el mismo efecto del tripi, de rodillas al lado de mi cama, diciendo “Diós mío, por el amor de Diós, que se me pase esto y no hago nada más malo en toda mi vida, por favor que se me vaya”, pero como no se me fué pues continué haciendo cosas malas. Esta ha sido la única vez, ninguna más, o sea que la balanza a penas baja por el lado negativo.

¿Crees que vale la pena correr el riesgo, no sólo con esto de los tripis, sinó con una mala borrachera, u otro efecto?

Sí, pero es que no hay un momento en que diga me voy a tomar esto o no me lo voy a tomar por que después estaré así o así. No hay momento, a lo mejor te dicen “¿quieres esto?” y en el momento digo pues sí y te lo metes. Después hay bebida, si te apetece beber, bebes, si no, no bebas. Si te pasas bebiendo, pues lo puedes pasar mal, pero en el momento no te pones a hacer un análisis “hago esto me va a pasar esto” no, si te apetece lo haces, si no no lo haces

Estructura social

2