Romànic

Arquitectura, escultura y pintura románica. Sant Pere de Rodes. Poblet. Capitell. Pòrtic de la gloria. Moreneta. Clemente de Taull

  • Enviado por: Jopix
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad
publicidad

HISTORIA DE L'ART

ART ROMÀNIC

ARQUITECTURA

SANT PERE DE RODES

1-Context Històric:

  • Temps: Principis del segles XI. Encara que n'hi ha discrepancien sobre la data exacta.

  • Context històric: En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats, i com que parlem de Catalunya primer a dalt de tot trovavem als comptes, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebis.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic català Llombart.

  • Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat. Exent d'elements constructius, arcs cecs per donar elegància a la construcció, finestres iluminades, absis principal amb els absipiols.

  • Sistema constructiu: Voltat.

  • Material: Pedra de la zona.

  • Tractament del mur: Isòdom fet per carreus regulars i d'espina de peix.

-Anàlisis formal:

  • Planta: Planta de creu llatina formada per tres naus i un absis. La nau principal és de volta de canó reforçada per arcs faixons, les naus lateralssón de quarts de volta, i té una girola i un nàrtex.

  • Elements de suport: Pilars en forma de creu on descansen columnes adosades que descansen sobre una mena de podi, on les columnes suporten els arcs, els contraforts i el mur que té funció de suport.

  • Elements suportats: Arcs de mig punt, arcs forners, l'arc feixó i també les voltes de canó i els quarts de volta.

  • Espai extrior: Aspecte de fortalesa, està situat en un lloc estratègic i aïllat del seu entorn, és ustè amb escala divina, i amb el predomini de la línia horitzontal nomès trencada per la verticalitat de les torres.

  • Línia: Predomini de la línia horitzontal només trencada per la verticalitat de les torres.

  • Escala: Divina.

  • Espai interior: Austè té punts ordenadors (absis)

  • Llum: Escasa amb un paper simbòlic.

  • Significat d l'obra: Religiós, privada.

  • Símbols: Exterior-la torre de les campanes i les trres de vigia.

  • Elements de l'imaginari que tradueix: Societat jerarquitzada i teocratitzada.

  • Qui encarrega l'obra: El poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida: Als monjos o pelegrin que pasaven per allà.

  • 3-Significat i funció de l'obra:

  • Funció de l'obra: Religiosa i propagandística.

  • Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Ja no hi ha monjos i serveix per entendre la societat de l'època.

MONESTIR DE POBLET

1-Context Històric:

  • Temps: Mitjans de S.XII un petir grup de monjos arribarà a poblet i fundarà el monestir.

  • Context històric: En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: Viu de l'agricultura mentre que el comerç queda estancat.

El Cister és l'art de la Reconquesta de Catalunya a mans de Ramón Berenguer IV, que farà anexió de terres a uns monjos Cistercencs del sud de França, per a què vinguin, i ho fa amb doble finalitat, per una banda espiritualment, per resar, i per l'altre econòmicament perquè així conrearan més terres.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats a dalt de tot trovavem al rei, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebe.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Estil cistercenc o romànic tardà.

  • Característiques: L'estil Cister sorgeix com a conseqüència de la separació d'uns monjos de la ordre de Cluny quan un monjo benedictí de Cluny torna als orígens “ la ora et labora”.

El Cister neix quan Sant Robert funda un monestir dedicat a Santa Maria junt amb 25 monjos més en un lloc apartat, per a dedicar-se a resar.

Sant Bernat de Claravall li dona als monestirs Cistrcencs la importància que mereix, creia que els claustres Clunycencs tindrien que estar prohibits ja que portaven molta decoració i això destorbava en la concentració dels monjos a l'hora de resar.

L'esglèsia té proporcions mesurades amb austeritat, sense decoració pictòrica ni escultòrica decorativa, és un estil de transició i recull elements del romànic, però també del gòtic, com la volta d'ogiva que és pròpi del Cister.

  • Sistema constructiu: Voltat.

  • Material: Pedra de la zona.

  • Tractament del mur: Isòdom fet per carreus regulars.

-Anàlisis formal:

  • Planta: Esglèsia amb claustre i dependències monacals.

Planta de creu llatina en un trencepte curt d'una sola nau, l'eix longitudinal està format per tres naus. La principal serà de volta d'ogiva, i les laterals tene volta de creueria nerviada.

Té una capçalera molt desenvolupada, amb girola.

  • Elements de suport: Pilars quadrats en forma de creu, columnes que descansen als pilars i els contraforts que es troben a l'exterior.

  • Elements suportats: Arc d'ogiva, arcs forners, volta d'ogiva i les voltes de creueria nerviada.

  • Espai extrior: Aspecte de recinte enmurallat, fortalesa, zona frontanera i en conflicte, i per això es tractava d'una petita ciutat enmurallada.

  • Línia: Predomini de la línia horitzontal només trencada per la verticalitat de les torres.

  • Escala: Divina.

  • Espai interior: Austè té punts ordenadors (absis), austè sense decoracions pictòriques, històriques ni escultòriques, nomès els hi servia per a resar

  • Llum: Hi ha moltes obertures però que nomès entrea la llum justa que és simbòlica.

  • Significat d l'obra: Religiós, privada.

  • Símbols: Exterior-Muralles (ciutat enmurallada), les torre de les (esglèsia).

  • Elements de l'imaginari que tradueix: Societat jerarquitzada i teocratitzada.

  • Qui encarrega l'obra: El poder polític Ramón Berenguer.

  • A qui va dirigida: Als monjos i a la societat.

  • 3-Significat i funció de l'obra:

  • Funció de l'obra: Religiosa per fomentar la religió i l'asentament cristià.

  • Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans tenia una funció purament religiosa, ara el poble és com una mena de reducte de Catalunya.

VICENÇ DE CARDONA

1-Context Històric:

  • Temps: S. XI

  • Context històric: En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats, i com que parlem de Catalunya primer a dalt de tot trovavem als comptes, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebis.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic català

  • Característiques: Art jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat. Exent d'elements constructius, arcs cecs per donar elegància a la construcció, finestres iluminades, absis principal amb els absipiols.

  • Sistema constructiu: Voltat.

  • Material: Pedra de la zona.

  • Tractament del mur: Isòdom fet per carreus regulars menys a la cripta que els carreus són irregulars.

-Anàlisis formal:

  • Planta: Basilical amb trancepte, formada per tres naus, i que la principal és més ampla i més gran, i formada per volta de canó mentre que les laterals estàn formades per voltes d'arestes i que totes tres s'uneixen a la cúpula a través de l'eix longitudinal.

  • Elements de suport: Pilars en forma de creu on descansen columnes adosades que descansen sobre una mena de podi, on les columnes suporten els arcs, els contraforts i el mur que té funció de suport.

  • Elements suportats: Voltes de canó, voltes d'arcs faixons, arcs forners, cúpula i arcs triunfals.

  • Espai extrior: Aspecte de fortalesa, està situat en un lloc estratègic i aïllat del seu entorn, és ustè amb escala divina, i amb el predomini de la línia horitzontal nomès trencada per la verticalitat de les torres.

  • Línia: Predomini de la línia horitzontal només trencada per la verticalitat de les torres.

  • Escala: Divina.

  • Espai interior: Austè té punts ordenadors (absis)

  • Llum: Escasa amb un paper simbòlic.

  • Significat d l'obra: Religiós, privada.

  • Símbols: Exterior-la torre de les campanes i les trres de vigia.

  • Elements de l'imaginari que tradueix: Societat jerarquitzada i teocratitzada.

  • Qui encarrega l'obra: El poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida: A la societat

  • 3-Significat i funció de l'obra:

  • Funció de l'obra: Religiosa i propagandística.

  • Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Ja no hi ha monjos i serveix per entendre la societat de l'època.

ESCULTURA

FAÇANA DE SATA MARIA DE RIPOLL

1-Context Històric:

  • Temps:Principis del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats a dalt de tot trovavem al rei, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebe.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic català ple.

  • Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat. Té influència de l'art romà de la provença francesa.

  • Tècnica: Talla.

  • Material: Pedra de la zona.

  • Forma: Baix relleu

  • Cromatisme: En el seu moment va estar ricament policromada amb colors vius ara amb el temps i perque estava a l'intempèrie s'ha perdut tota la policromia.

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: Simètrica perque és el reflex d'una societat jerarquitzada i teocratitzada on cada cosa ocupa el seu lloc i al centre la figura de Déu.

  • Proporcions: Proporció jerarquitzada tot està on ha de estar

  • Rítme: En repós parada en el temps.

  • Llum-ombra: Es abstracta i simbólica

  • Temps: Voluntat d'eternitat, pasen els segles i no varia.

-Iconografia:

Representació de les sagrades escriptures protagonitzades per personatges bíblics. És una portalada escultòrica emplaçada entre les dues torres dels campanars, a l'entrada del temple, és representativa per la il·lustració de escenes i figures que la componen, forma una mena d'arc de triomf alçat en tres entaulaments delimitats a l'extrem per columnes. En aquesta façana és una mena de arc de triomf, i és una obra que està plena de escenes i de personatges bíblics, i és la més sublim. Trobem al senyor sentat com a majestat, rodejat pels símbols evangelistes.

Al registre superior trobem al pantocràtor envoltat de dos àngels adoradors i també el trobem envoltat pels quatre evangelistes, a la part inferior trobem els benaventurats mirant a Déu, els enciams de l'apocalipsis, paissatges de les sagrades escriptures, també trobem una cigonya per omplir per l'horror al buit.

Al brancal trobem sagrades escriptures, animals fantàstics que simbolitzen el mal i més sagrades escriptures. A les columnes del brancal de la porta, trobem figures decoratives i els signes del zodiac, i finalment als diferents arcs de la porta trobem diferents escenes i figures de les sagrades escriptures i elemts decoratius

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós, de les sagrades escriptures.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Funció didàctica a una societat que no sap llegir servia per explicar-li les sagrades escriptures. Avui dia es troba en el seu lloc originari i continua sent la parroquia de Ripoll, però ha camviat la societat que ara si que en sap de llegir.

CAPITELL DE SANT PERE DE RODES

1-Context Històric:

  • Temps:Principis del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats a dalt de tot trovavem al rei, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebe.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic

  • Característiques: Art de la imatge, jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat. Capitell vegetatiu fet amb marbre de color rosat i treballat per les quatre cares.

  • Tècnica: Tècnica de la trepanació, es treballa el material amb molta més elegància.

  • Material: Pedra i marbre.

  • Forma: Alt relleu

  • Tipologia: Té una estructura cilíndrica on la part inferior és cilíndrica i la superior és concava amb forma de tronc piramidal, i on els angles estàn diferenciats per quatre grans fulles.

  • Cromatisme: En el seu moment va estar ricament policromada amb colors vius ara amb el temps s'ha perdut tota la policromia.

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: i simètrica perque és el reflex d'una societat jerarquitzada i teocratitzada on cada cosa ocupa el seu lloc i al centre la figura de Déu.

  • Proporcions: És proporcional

  • Rítme: No té rítme està parada en el temps.

  • Llum-ombra: La llum fa que els elements que s'hi representen tinguin una profunditat determinada.

  • Temps: Eren capitells que servien per decorar les columnes de les esglèsies, monastirs i temples.

2.-Iconografia:

És un capitell que resulta ser un element arquitectònic de suport juntament amb la columna perqè van junts per decorar-la.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Element arquitectònic vegetatiu que serveix de decoració.

  • Significat de l'obra: És un element decoratiu i serveix de suport.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica, propagandística i decorativa.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans tenia una funció decorativa i constructiva, avui dia es troba a un museu i té una funció estètica i serveix per entendre millor a la societat de l'època.

CAPITELL DE SANT SERNI DE TAUEROLESC

1-Context Històric:

  • Temps:Principis del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats a dalt de tot trovavem al rei, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebe.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic

  • Característiques: Art de la imatge, jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat. Capitell de pedra amb figures.

  • Tècnica: Al fresc sobre mur.

  • Material: Pedra

  • Forma: Alt relleu

  • Tipologia: Capitell figuratiu on veiem que a la part inferior les fulles són llises sobre figures humanes, el capitell té forma de tronco cono invertit.. Element de suport i decoratiu.

  • Cromatisme: En el seu moment va estar ricament policromada amb colors vius ara amb el temps s'ha perdut tota la policromia.

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: i simètrica perque perquè tots els àngels són iguals i perquè és el reflex d'una societat jerarquitzada i teocratitzada on cada cosa ocupa el seu lloc i al centre la figura de Déu.

  • Proporcions: És proporcional

  • Rítme: No té rítme està parada en el temps.

  • Llum-ombra: La llum fa que els elements que s'hi representen tinguin una profunditat determinada.

  • Temps: Eren capitells que servien per decorar les columnes de les esglèsies, monastirs i temples.

2.-Iconografia:

És un capitell que resulta ser un element arquitectònic de suport juntament amb la columna perquè van junts per decorar-la. El capitell es troba al monastir de Serni. El capitell està decorat per les quatre cares amb figures distribuides en dos nivells, a l'inferior amb fulles llises i al superior amb figures humanes on es situen els àngels i sortint del darrere de les fulles personatges barbuts de mig cos que recolcen les mans sobre les fulles i que vesteixen túniques de mànigues amples i acampanades.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Element arquitectònic anamòfic que serveix de decoració.

  • Significat de l'obra: És un element decoratiu i serveix de suport.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica, propagandística i decorativa.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans tenia una funció decorativa i constructiva, avui dia es troba a un museu i té una funció estètica i serveix per entendre millor a la societat de l'època.

CAPITELL DE SANT MIQUEL DE CAMARASA

1-Context Històric:

  • Temps:Principis del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats a dalt de tot trovavem al rei, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebe.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic

  • Característiques: Art de la imatge, jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat. Capitell corinti compost historiat on a cada cara es representa una imatge . Es tracta d'un elemt de suport en aquest cas historiat perquè narra fets histàorics.

  • Tècnica: Tècnica Al fresc sobre mur

  • Material: Pedra

  • Forma: Alt relleu

  • Tipologia: Element constructiu decoratiu i de suport.

  • Cromatisme: En el seu moment va estar ricament policromada amb colors vius ara amb el temps s'ha perdut tota la policromia.

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: i simètrica perque és el reflex d'una societat jerarquitzada i teocratitzada on cada cosa ocupa el seu lloc i al centre la figura de Déu.

  • Proporcions: És proporcional

  • Rítme: En repòs

  • Llum-ombra: La llum fa que els elements que s'hi representen tinguin una profunditat determinada.

  • Temps: Eren capitells que servien per decorar les columnes de les esglèsies, monastirs i temples. Voluntat d'eternitat.

2.-Iconografia:

És un capitell historiat on es representa la caiguda de Adam i Eva que mostra el pecat.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Element arquitectònic historiat que serveix de decoració, de suport i per narrar algun fet.

  • Significat de l'obra: És un element decoratiu i serveix de suport.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica, propagandística i decorativa.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans tenia una funció decorativa i constructiva, avui dia es troba a un museu i té una funció estètica i serveix per entendre millor a la societat de l'època.

MAJESTAT BATLLÓ

1-Context Històric:

  • Temps:Mitjans del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: Societat que basaba la seva principal activitat en l'agricultura, mentres que el gobern i la indústria s'estancaven.

Polític: El bisbes i els abats van entrar al sistema. Es van promoure reformes en les odres religioses. Cultura gerarquitzada on el rei estava recolçat pels nobles i clergues

Social: Estamental que es dividia en nobles i clergat que eren els privilegiats, i la pagesia que era el grup majoritari i no privilegiat que matenien al nobles i als eclesiàstics i que es dividia en serf i vilans.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic català

  • Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat.

  • Tècnica: Talla

  • Material: Fusta

  • Forma: Exemta, pero no la veritable exemta, perque només té una sola lectura.

  • Tipologia: Crist a la creu, no un crist sufridor, sinó com a majestat, un crist triunfant.

  • Cromatisme: Policromada al tremp amb colors primaris, amb gran influència arabiga i oriental, predomina el blau i el vermell que són colors vius.

-Anàlisis formal:

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: Simètrica truncada per la lleu inclinació del cap.

  • Proporcions: Escultura desproporcionada, ja que no hi ha proporció entre les parts i el tot.

  • Rítme: En repòs i no hi ha sensació de moviment.

  • Llum-ombra: Els plecs del vestits intenten donar sensació de llum i ombra encara que no s'aconsegueix del tot.

  • Temps: Voluntat d'eternitat

-Iconografia:

S'intenta representar el símbol del crist a la creu, però no com un crist sino un crist triunfant.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós

  • Significat de l'obra: És un tema i singnificat figuratiu, la majestat el crist triunfant a la creu.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica, propagandística i decorativa.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans tenia la funció d'explicar a una societat que no sap llegir, la crusificció del crist a la creu, ara avui dia es troba en un museu, i té una funció estètica, i per entendre millor a la societat de l'època.

MARE DE DEU DE CUET

1-Context Històric:

  • Temps:Mitjans del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: Societat que basaba la seva principal activitat en l'agricultura, mentres que el gobern i la indústria s'estancaven.

Polític: El bisbes i els abats van entrar al sistema. Es van promoure reformes en les odres religioses. Cultura gerarquitzada on el rei estava recolçat pels nobles i clergues

Social: Estamental que es dividia en nobles i clergat que eren els privilegiats, i la pagesia que era el grup majoritari i no privilegiat que matenien al nobles i als eclesiàstics i que es dividia en serf i vilans.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic català

  • Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat.

  • Tècnica: Talla

  • Material: Fusta

  • Forma: Exemta, pero no la veritable exemta, perque només té una sola lectura.

  • Tipologia: Mare de Deu sentada al tro, que no fa de mare del nen sino que li fa de cadira.

  • Cromatisme: Policromada al tremp amb colors primaris, amb gran influència arabiga i oriental, predomina el blau i el vermell que són colors vius.

-Anàlisis formal:

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: Simètrica

  • Proporcions: Escultura desproporcionada, ja que no hi ha proporció entre les parts i el tot.

  • Rítme: En repòs i no hi ha sensació de moviment.

  • Llum-ombra: Els plecs del vestits intenten donar sensació de llum i ombra encara que no s'aconsegueix del tot.

  • Temps: Voluntat d'eternitat

-Iconografia:

La verge setada al tro amb una túnica que li arriba fins als peus, amb un mantell i una corona. A la mà dreta porta una fruita, els seus peus descansen en un socal decoratiu. El nen també porta un mantell, una tùnica i una corona, amb la mà esquerra es troba en acció de beneïr i amb la dreta agafant les sagrades escriptures, el nen sembla ser una representació en miniatura de crist, i tots es trobem descalços.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós

  • Significat de l'obra: És un tema i singnificat figuratiu, la majestat el crist triunfant a la creu.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica, propagandística i decorativa.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans tenia la funció d'explicar a una societat que no sap llegir, la representació de la Mare de Deu de Cuet amb el fill crist, ara avui dia es troba en un museu, i té una funció estètica, i per entendre millor a la societat de l'època.

MORENETA

1-Context Històric:

  • Temps:Mitjans del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: Societat que basaba la seva principal activitat en l'agricultura, mentres que el gobern i la indústria s'estancaven.

Polític: El bisbes i els abats van entrar al sistema. Es van promoure reformes en les odres religioses. Cultura gerarquitzada on el rei estava recolçat pels nobles i clergues

Social: Estamental que es dividia en nobles i clergat que eren els privilegiats, i la pagesia que era el grup majoritari i no privilegiat que matenien al nobles i als eclesiàstics i que es dividia en serf i vilans.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic català

  • Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat.

  • Tècnica: Talla exempta sedent.

  • Material: Fusta

  • Forma: Exemta, pero no la veritable exemta, perque només té una sola lectura.

  • Tipologia: Mare de Deu de Montserrat sentada al tro fent de cadira al nen.

  • Cromatisme: Policromada al tremp amb colors primaris, amb gran influència arabiga i oriental, predomina el blau i el vermell que són colors vius. Quan la van trobar era totalment negra a causa del fum de les espelmes que la van anar enfosquint, i per això li diuen moreneta, però s'ha demostrat que no era negra i que portava una altra capa.

-Anàlisis formal:

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: Simètrica

  • Proporcions: Escultura desproporcionada, ja que no hi ha proporció entre les parts i el tot.

  • Rítme: En repòs i no hi ha sensació de moviment.

  • Llum-ombra: Els plecs del vestits intenten donar sensació de llum i ombra encara que no s'aconsegueix del tot.

  • Temps: Voluntat d'eternitat

-Iconografia:

La verge de Montserrat porta una túnica que li cau fins als peus, porta un mantell i una corona, els seus peus descansen sobre un socal decoratiu. El nen també porta un mantell, una tùnica i una corona, amb la mà esquerra es troba en acció de beneïr i amb la dreta agafant les sagrades escriptures, el nen sembla ser una representació en miniatura de crist, i tots es trobem descalços.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós

  • Significat de l'obra: És un tema i singnificat figuratiu, la majestat el crist triunfant a la creu.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica, propagandística i decorativa.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans tenia la funció d'explicar a una societat que no sap llegir, la representació de la Mare de Deu de Montserrat amb el fill crist, ara avui dia es troba en un museu, i té una funció estètica, i per entendre millor a la societat de l'època.

FAÇANA DE SANT PEIRÈ DE MOISSAC

1-Context Històric:

  • Temps:Principis del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats a dalt de tot trovavem al rei, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebe.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic frances del llenguadoc.

  • Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat.

  • Tècnica: Talla.

  • Material: Pedra de la zona.

  • Forma: Alt relleu i en determinades zones baix relleu.

  • Cromatisme: En el seu moment va estar ricament policromada amb colors vius ara amb el temps i perque estava a l'intempèrie s'ha perdut tota la policromia.

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: Simètrica perque és el reflex d'una societat jerarquitzada i teocratitzada on cada cosa ocupa el seu lloc i al centre la figura de Déu.

  • Proporcions:

  • Rítme:

  • Llum-ombra: Es abstracta i simbólica, hi h poca pero al tractar la roba clàssicament s'intenta donar sensació de llum als plecs.

  • Temps: Voluntat d'eternitat.

-Iconografia:

En aquesta façana la decoració escultorica la trobem en el tmpà de la porta i la resta servirà per arrodonir el tema.

La figura central és Déu Pantocràtor amb la mà dreta en acció de beneïr i la dreta agafant les sagrades escriptures, envoltat pels tetramors, els quatre símbols dels evangelistes. Sota la resta del timpà per horror al buit està decorat amb els vin-i-quatre encians de l'opocalipsis. A les arquivoltes tenim una decoració vegetal i en el dintell de la porta tenim unes flors amb simbologia cristiana.

En el brancal de la porta tambè hi ha decoració de relleu i als costats dues escultures una de Sant Pau i l'altre de Sat Pere, i al mig en el mainell de la porta hi ha quatre lleons que es remunten a les columnes.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós, de les sagrades escriptures.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica

  • Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Funció didàctica a una societat que no sap llegir. Avui dia es troba en el seu lloc originari i no ha perdut la seva funció, per entendre la societat de l'època.

PÒRTIC DE LA GLORIA

1-Context Històric:

  • Temps:Final del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats a dalt de tot trovavem al rei, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebe.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic Castellà.

  • Característiques: Obra de transició cap al gòtic, obra que ens ensenya elements que desprès trovarem al gòtic. El romànic català rep influència del romànic francés, que farà que en aquest moment les característiques bo siguen les mateixes de abans.

Façana on s'ha perdut la frontalitat i la rigidesa i això fa que les figures tinguin una relació entre elles, humanització de les figures. Figures que expressen sentiments, que es individualitzen i han perdut la força expressiva i ara si hi ha una relació entre les parts i el tot, i la roba té un tractament clàssic.

  • Tècnica: Talla.

  • Material: Pedra granitica de la zona i marbres.

  • Forma: Alt relleu.

  • Cromatisme: En el seu moment va estar ricament policromada amb colors vius ara amb el temps i perque estava a l'intempèrie s'ha perdut tota la policromia, i la que més es conserva és la del interior.

  • -Anàlisis formal:

  • Composició: El mestre Mateu va desfer una façana Romana que s'hi trobava allà i que era convenient fer una de nova que fos digna d'aquella construcció.

És simètrica perquè està formada per tres arcs on el central és el més important; i desprès tenim el mainell que divideix la façana simètricament en dos.

  • Proporcions: Proporcionada

  • Rítme: Dona sensació de moviment

  • Llum-ombra: Té dues zones de llum i ombra gràcies als plecs de la roba.

  • Temps: El romànic és un art teocratitzat i per tant té voluntat d'eternitat, però aquesta escultura de finals de s.XXI està en el camí cap al gòtic i per tant podriem dir que és un moment anecdòtic.

-Iconografia:

Es diu pòtic de la gloria perquè es representa en el timpà central la gloria del senyor; on trobem al senyor sentat al tro triunfant que ha arribat al cel. A l'entorn tenim a la dreta els benaventurats, i trobem al senyor envoltat pels tetramors, i a un costat i a l'altre tenim els símbols de la passió de crist.

En el mainell de la porta, com que el pòrtic està dedicat al apòstol Santiago, trobem la figura de l'apòstol, que simbolitza la benvinguda de tots els pelegrins que vene a Santiago de Compostela.

A sota trobem el arbre de geset, a la dreta de la part central els 24 enciams de l'apocalipsis, i en el brancal dret trobem els profetes, i a la part esquerra els apòtols. En el arc dret que no té timpà trobem les figures de Adam i Eva que simbolitzen el pecat, i a l'esquerra el judici final.

  • Qui encarrega l'obra: Poder religiós (bisbe de la catedral de Santiago) que li demana al Mestre Mateu, amb el recolçament del poder polític.

  • A qui va dirigida l'obra: Al poble i als pelegrins que pasaven per allà.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós, de les sagrades escriptures, reflex d'una societat jerarquitzada i teocratitzada..

  • Funció de l'obra: Didàctica a una societat que no sap llegir.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Abans servia per donar la benvinguda als pelegrins que venien de tota l'Europa. Avui dia continua tenint la mateixa funció encara que la societat ha cambiat.

PINTURA

FRONTAL D'AVIÀ

1-Context Històric:

  • Temps:Principis del segle XIII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats, i com que parlem de Catalunya primer a dalt de tot trovavem als comptes, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebis.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic tardà

  • Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat.

  • Tècnica: Pintura tremp

  • Supor: Sobre fusta.

  • Material: s'ha brodat mitjançant colors de llana de fils, seda, ...

-Anàlisis formal:

  • Perspectiva: Pintura plana, sense profunditat ni perspectiva.

  • Línia o dibuix: Domina la línia gruixuda que delimita les formes dels colors purs.

  • Línies dominants: Verticals.

  • Colors: Els colors són purs, vius i primaris amb contrast entre blaus, vermells i verds.

  • Llum-ombra: No hi ha llum perquè la pintura és plana i amb els fons neutre.

  • Composició: Simètrica frontal una mica truncada pel lleu girament de la cara de la verge i del nen i tancada, on l'altar es troba dividit en cinc parts, on es representen i es narren la vida de la verge.

-Iconografia:

Es narren fets de la vida de la verge. Trobem des de l'escena de l'anunciació, fins a la presentació del temple, pasant pel mirament del nen i la representació dels tres reis mags. En la figura central trobem la verge asseguda amb el nen i envoltada de dos àngels que és la figura més gran i la més important. La verge encara que ja expressa més sentiment i més moviment, no fa de mare del nen sino de cadira. Parlem d'un art teocratitzat i per tant tot es troba en el seu ordre adecuat. Les escenes es troben enmarcades per un marc d'estuc i colrradura al igual que el fons de l'escena central de la verge.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica i propagandística.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Funció didàctica de fer entendre a una societat que no sap llegir els fets bíblics de la vida de la verge, ara avui dia es troba en un museu, i té una funció estètica i per entendre millor la societat de l'època.

SANT CLIMENT DE TAÜLL

1-Context Històric:

  • Temps:Principis del segle XIII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats, i com que parlem de Catalunya primer a dalt de tot trovavem als comptes, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebis.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic tardà

  • Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat.

  • Tècnica: Pintura al fresc

  • Supor: Sobre mur

  • Material: s'ha brodat mitjançant colors de llana de fils, seda, ...

-Anàlisis formal:

  • Perspectiva: Pintura plana, sense profunditat ni perspectiva.

  • Línia o dibuix: Domina la línia gruixuda que delimita les formes dels colors purs.

  • Línies dominants: Verticals.

  • Colors: Els colors són purs, vius i primaris amb contrast entre blaus, vermells i verds.

  • Llum-ombra: No hi ha llum perquè la pintura és plana i amb els fons neutre, però s'intenta donar una mica encara que no s'aconsegueix del tot pels plecs dels drapatges.

  • Composició: Simètrica, tancada i frontal

-Iconografia:

Tota l'esglèsia en el seu temps es trvaba ricament pintada, però avui dia només es conserva la pintura de l'absiscentral, que és on es troba l'obra principal i la més important, el mestre de Taüll, i als absis laterals, en trobem d'altres pintures menys impiortants fetes per altres mestres.

A l'absis central trobem al Pantocrator i és on hi ha una clara divisió en tres parts, la superior, celestial i per tant la figura més prestigiosa del pantocrator, envoltada pels seus evangelistes

Aquestcrist es troba centrat dins d'una mandorla i està vestit de blanc, gris i un gran mantell blau; amb la mà dreta es troba en acció de beneïr i amb l'esquerra l'aguanta a sobre del genoll on trobem un llibre on es llegeix “ego sum lux mundi”, als costats del crist i en fons blau trobem les lletres ð i ð que simbolitzen el principi i la fi de les coses. A l'esquerra del crist i en fons negre, ocre o blau està Sant Mateu amb el llibre a la mà, a l'altre costat a la dreta trobem l'àngel amb l'àguila, que representa que és Sant Joan; sota aquest àngel es representen figures d'àngels amb animals amb set ulls. A la part mitjana trobem l'esglèsia de la Mare de Déu, a Sant Bartolomeu, Sant Tomàs i a l'altre banda Sant Joan Evangelista i Sant Jaume i Sant Felip.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica i propagandística i per decoració de les esglèsies.

Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: Funció didàctica de fer entendre a una societat que no sap llegir els fets bíblics, ara avui dia es troba en un museu, i té una funció estètica i per entendre millor la societat de l'època.

TAPÍS DE LA CREACIÓ

1-Context Històric:

  • Temps:Principis del segle XII

  • Context històric:En l'alta edat mitjana en el periode del feudalisme.

Economic: A l'Europa de l'Alta Edat Mitjana l'economia feudal era rural i es basava en l'agricultura. Les terres dels comptes eres donades als nobles i a l'esglèsia que a la vegada la cedien als cerbs per a què la trevallessin.

L'esglèsia era l'element religiós més important, on s'albergava als clergues i els monjos que eren els únics que sabien llegir i escriure.

Polític: Alta Edat Mitjana on predominava el feudalisme, durant aquest temps el poder polític estava força debilitat, i rebia el suport del poder eclesiàstic i de la noblesa.

Social: Societat jerarquitzada i teocratitzada en forma de piràmide on es diferenciaven els privilegiats i els no privilegiats, i com que parlem de Catalunya primer a dalt de tot trovavem als comptes, després a la noblesa, i als clergues que els recolçava, i per últim i els més desafavorits, la plebis.

2-Estil de l'obra:

  • Estil: Romànic català plé

  • Característiques: Art de la imatge jerarquitzada, antinatural, amb gran força expresiva, sense proporcions entre les parts i el tot, simètrica, frontal, policromada, amb voluntat d'eternitat.

  • Tècnica: Pintura sobre tela.

Supor: Es diu tapís però és un brodat. El suport és una tela de lli, i a sobre Material: s'ha brodat mitjançant colors de llana de fils, seda, ...

-Anàlisis formal:

  • Perspectiva: És un brodat pla, no té profunditat, i les figures es troben en un fons neutre.

  • Línia o dibuix: Domina la línia gruixuda que delimita les formes dels colors purs.

  • Línies dominants: Verticals.

  • Colors: Els colors són purs amb contrast entre blaus, vermells i verds.

  • Llum-ombra: Es abstracta i simbólica.

  • Composició: Simètrica i tancada.

-Iconografia:

Tenim la figura central de Déu amb la mà dreta en acció de beneir i l'esquerra agafant les sagrades escriptures. Al seu entorn trobem el génesi, on destaquem en primer lloc dos àngels un de les tenebles i un altre de la llum divina. Després tenim la creació del dia i la nit a cadasquen dels costats del cercle central de Déu. La escena més gran, superior i principal trobem la creació dels animals terrenals i dels voladors; a la dreta d'aquesta escena tenim Adam posant nom als animals, i al costat oposat trobem la creació de Eva.

Totes aquestes escenes estan envoltades per un cercle tancat que dona pas a quatre angles on hi ha representats els quatre vents de la terra i on veiem que els dos personatges inferiors girats miren al centre on resideix la màxima importància Déu.

Envoltamta aquestes escenes tenim representacions més simples i d'altres complexes, com les escenes on es representen les estacions de l'any a franja que baixa d'esquerra a dreta.

A sota de tot hi ha una escena no relacionada amb els altres temes, i sota trobem la creació de la creu per Santa Elena.

  • Podem veure que aquesta pintura romànica conté gran influència clàssica grecoromana.

  • Qui encarrega l'obra: Poder polític recolçat pel poder religiós.

  • A qui va dirigida l'obra: A una societat que no sap llegir.

3-Significat i funció de l'obra:

  • Gènere: Religiós.

  • Funció de l'obra: Religiosa didàctica

  • Relació de l'obra de l'epoca amb la d'avui: No se sap segur la funció però podria ser un valdoquí que al llarg del temps va caure oblidat per tant es va deteriorar molt fins i tot va perdre algunes parts. Avui dia es troba a un museu de Girna, té una funció estètica i ens serveix per entendre les característiques del romànica i a la societat d'aquella època.

Vídeos relacionados