Nirvana

Grungre. Kurt Cobain. Chris Novelic. Biografías. Discografía. Videografía

  • Enviado por: Gonzalo Medina
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

Discografia i videografia

-Àlbums:

Bleach “Sub Pop” Juny 1989

Nevermind “DGC” 23 de setembre de 1991

Incesticide “DGC” 15 de desembre de 1992

Hormoaning “DGC” gener del 1992

Nevermind , it's an interviewer “DGC” 1992

In utero “GED” 13 de setembre de 1993

MTV Unplugged in New York “Geffen” novembre de 1994.

-Singles i Maxisingles:

Love Buzz “Sub pop”

Blew “Stain”

Sliver “Sub pop”

Here comes now “Comunion”

Candy “Sub pop”

Smells like teen spirit “DGC”

Come as you are “DGC”

Lithium “DGC”

In bloom “DGC”

Puss “Touch & Go”

Heart-shaped Box “Geffen”

All Apologes “Geffen”

Nirvana Singles “Geffen”

-Discs compartits:

Sub Pop 200

Teriyaki Asthma Vol. 1-4

Hard to Believe

Heaven and Hell

Kill Rock Stars

Eight Songs for Greg Sage And The Wipers

The Grunge Years

The Beavis and Butthead experience

Geffen Rarities Vol. 1

-Col·laboracions de Kurt Cobain :

Earth “Bureaucratic Desire of revenge”

Mark Lanegan “The Winding sheet”

William S. Burroughs “The pries they called me”

Melvins “Houdini”

-Colaboracions de Dave Grohl i Kris Novoselic:

Melvins “King Buzzo”

Mike Watt “¿Ball-hog or Tugboat?”

-Videografia:

Sonic youth in 1991: The years that puní broca “DGC”1991

Nirvana Levi! Tonight! Sold out! “Geffen”1994

Carta de suïcidi

“ Para Boddah:

Hablando como el estúpido con gran experiencia que preferiría ser un charlatán infantil castrado. Esta nota debería ser muy fácil de entender . todo lo que me enseñaron en los cursos de punk rock que he ido siguiendo al largo de los anos, desde mi primer contacto con la, digamos, ética de la de la independencia y la vinculación con mi entorno ha resultado cierto . Ya hace demasiado tiempo que no me emociono ni escuchando y creando música, ni tampoco escribiéndola, ni siquiera haciendo rock'n'roll. Me siento increíblemente culpable. Por ejemplo, cuando se apagan las luces antes del concierto y se oyen los gritos del público, a mi no me afecta n tal i como afectaban a Freddy Mercury, a quien parecía encantarle que él publico le amase i adorase. Lo cual admiro y envidio muchismo. De hecho, no os puedo engañar, a ninguno de vosotros. Simplemente no seria justo ni para vosotros ni para mí. Simular que me lo estoy pasando el 100% bien seria el peor crimen que me pudiese imaginar. A veces tengo la sensación de que tendría que fichar antes de subir al escenario. Lo he intentado todo para que eso no ocurriese. Soy consciente de que yo, nosotros, hemos influido y gustado a mucha gente. Debo ser uno de aquellos narcisistas que solo aprecian las cosas cuando ya han ocurrido. Soy demasiado sencillo.

Necesito estar un poco anestesiado para recuperar el entusiasmo que tenía cuando era niño. En nuestras tres ultimas giras he apreciado mucho mas a todo la gente que he conocido personalmente que son fans nuestros, pero a pesar de ello no puedo superar la frustración, la culpa y la hipersensibilidad hacia la gente. Sólo hay bien en mí, y pienso que simplemente amo demasiado a la gente. Tanto que eso me hace sentir jodidamente triste. El típico Piscis triste y sensible, insatisfecho, ¡Dios mío! ¿Por qué no puedo disfrutar? ¡No lo sé! Tengo una mujer divina, llena de ambición y comprensión, y una hija que me recuerda mucho como había sido yo. Llena de amor y alegría, confía en todo el mundo porque para ella todo el mundo es bueno y que no le harán daño. Eso me asusta tanto que casi me inmoviliza. No puedo soportar la idea de que Frances se convierta en una roquera siniestra, depravada, i autodestructiva como en lo que me he convertido yo. Lo tengo todo, todo. Y lo aprecio, pero desde los 7 años odio a la gente en general... Solo porque parece que a la gente le resulta fácil relacionarse y ser comprensiva. ¡Comprensiva! Sólo por que amo y me compadezco demasiado de la gente.

Gracias a todos desde lo más profundo de mí estomago nauseabundo por vuestras cartas y vuestro interés durante los últimos años. Soy una criatura voluble y lunática. Se me ha acabado la pasión, y recordad que es mejor quemarse que apagarse lentamente.

Paz, amor y comprensión

Kurt Cobain

Frances y Courtney, estaré en vuestro altar.

Por favor, Courtney, sigue adelante

Por Frances,

Por su vida que será mucho más feliz sin mí.

Os quiero. ¡Os quiero! ”

Biografies

Biografia de Kurt Cobain

En ell es basa la historia del grup, tingué una infància molt desgraciada. Naixé a Aberdeen, a l'estat de Washington, el 20 de febrer del 1967, fill de Donald i Wendy Cobain, 3 anys després arriba la seva germana Kim.

Segons ens explica, la seva vida va ser perfecta fins poc abans de complir els 8 anys, quan la seva mare demanà el divorci que el seu pare li va negar , però que definitivament li fou concedit. Kurt visqué amb el seu pare, que al cap d'un temps coneixé una dona amb 2fills i s'hi casà. D'ençà d'això Kurt va deixar de relacionar-se amb gent, va tenir que afrontar el suïcidi de un tiet seu , i a partir d'això poc a poc la situació amb el seu pare anà empitjorant , fins que en una discussió el va fer fora de casa.

Durant 9 anys - entre 1975 i 1984 - viu a cavall entre la residència paterna, la d'uns avis, i les d'alguns oncles, d'aquí el seu desinterès per les relacions humanes .

En una entrevista concedida a “The Face” 1993 , declarà que la seva vida fou una “merda” fins als 17 anys .

Al 1984 , se'n va a viure amb la seva mare , que també viu amb un home , ell presencïa una disputa , en la qual Wendy fa fora de casa a la seva parella, i arriba a apuntar-li amb una pistola, desprès d'això Wendy llença totes les seves armes al riu , al dia següent Kurt paga a uns nois per que les pesquin, i les ven, i amb els diners es compra el seu primer amplificador.

Posteriorment , coneix a “Els Melvins”. Un grup , que li proporciona una experiència, i un lloc per assajar. Un mes abans dels exàmens finals de l'institut , Kurt deixa l'institut i se'n va instal·lant-se a Olympia.

Desprès d'un temps es torna a retrobar amb el seu amic Chris Novelic, i decideixen formar una banda formal, amb la qual al cap del temps arriben a tenir un èxit esfereïdor.

Biografia de Chris Novelic

Naixé a Compton Califòrnia el 16 de maig de 1965. Fou un gran amic de Kurt . Els seus pares eren de Croàcia, més tard marxàren cap a Seattle , i hagué d'afrontar la separació dels seus pares quan s'estava aficionat a la música.

Ell es quedà a viure amb el seu pare , i a causa dels seus gustos musicals els veïns l'acusaven de satànic.

Opinió personal

Amb la informació que he recollit per fer aquest treball, he vist que el que semblava ser el millor grup del Grunge de la historia al que jo idolatrava, és en realitat un grup format per desgraciats i marginats de la societat en la que els hi va tocar viure.

Fins que vaig iniciar aquest treball pel qual he contrastat 3 llibres, havia cregut que el cantant era un prodigi que s'estimava al seu públic, però que en realitat és un pobre incomprès, que la única cosa que volia era tocar, i que no suportava el fet de ser un ídol per les masses envers les quals sentia repulsió.

He arribat a pensar que era algú que en realitat no mereixia que ningú l'idolatrés, perque encara que era un geni, va declarar que el seu públic li provocava arcades, i que no suportava que la gent l'aclames als concerts. Per això, i només per això crec que es mereixia un repudi dels seus fans, els quals van veure que la persona que segons ells era un model a seguir, deia que els odiava i que li donaven fàstic,i va justificar-ho acabant amb la seva vida.

A partir de tota la informació que he recopilat, també he pogut extreure una teoria, la qual diu que els nous estils alternatius com el Punk, el Grunge, i molts altres, sorgeixen d'un repudi dels cantants envers la societat en la que viuen. Per això demostren la seva disconformitat amb una rebel·lió en forma de música, amb ritmes trepidants i sons estridents.

Demostrant el seu inconformis-me front algun fet real de la societat utilitzant el seu medi més proper : la seva música i les seves lletres. I aquesta es una bona forma de “queixar-se”, perque la musica és pacifista, malgrat que algú es pugui sentir ofés.

Índex

-Índex

-Discografia i Videografia

-Biografies

-Biografia de Kurt Cobain

*Carta de suïcidi

-Biografia de Chris Novelic

-Opinió personal

Treball sobre:

Nirvana

Música

(Treball per a recuperació)