INTRODUCCIÓ

El treball que hi ha a continuació parla de tres músics que van tenir una gran influència en el Barroc. Aquest període va anar aproximadament des de l'any 1600 fins el 1750. Durant aquesta època van destacar les monarquies absolutes i continuava havent-hi la idea de Contrareforma.

Els tres músics dels que parlaré en aquest treball són

• Georg Friedrich Händel

• Antonio Vivaldi

• Johan Sebastian Bach

Tots van influir de manera important en el Barroc.

J. S. BACH

2.1. VIDA

(1685 - 1750) Organista i compositor alemany del període barroc.

Va néixer el 21 de març de 1685 a Eisenach, en una família que va donar origen, com a mínim, a 52 músics importants.

Bach va rebre les seves primeres lliçons de música del seu pare, que era músic de la ciutat. Quan es va morir el seu pare va anar a viure i a estudiar amb el seu germà Johann Christoph.

El 1700 va començar a guanyar-se la vida com a membre del cor de l'església de Sant Miquel. El 1703 va passar a ser violinista de l'orquestra del príncep Johann Ernst de Weimar, però aquell mateix any se'n va anar a Arnstadt. Allà es va convertir en organista d'església. A l'octubre de 1705 va aconseguir un permís per anar a estudiar amb Dietrich Buxtehude, organista de gran renom. Entre ells es va establir una relació molt positiva, tot i que hi va haver algunes crítiques eclesiàstiques, però van continuar sent uns artistes respectats.

El 1707 es va casar amb una cosina segona seva, Maria Bàrbara Bach i va anar com a organista a Sant Blai. Però l'any següent va tornar a Weimar com a violinista i organista del duc Wilhelm Ernst.

Un any després que es morís la seva dona en el 1720, Bach es va casar amb Anna Magdalena Wilcken que el va ajudar a copiar partitures de les seves obres pels músics.

El 1723 es va traslladar a Leipzig, i allí és on va romandre fins el final dels seus dies. Va treballar com a director musical en l'església de Sant Tomàs de Leipzig, però aquest càrrec no li agradava, perquè tenia baralles amb els membres del consell i el poble no apreciava la seva música. Bach va començar a quedar-se cec l'últim any de la seva vida i va morir el 28 de juliol de 1750, després de ser sotmès a una operació ocular.

2.2. OBRA

Quan era a Weimar va compondre unes 30 cantates i obres per a orgue i clavicembal.

Des del 1717 fins el 1723 va treballar com a mestre de capella i durant aquest període va escriure majoritàriament música profana per conjunts instrumentals i instruments solistes.

La seva música està molt lligada al text i és molt expressiva. Destaquen les obres Cantata de l'Ascensió i l'Oratori de Nadal. Entre les obres de teclat destaquen Variacions Goldberg, i l'Art i la Fuga, que demostra el seu coneixement del contrapunt, formada per 16 fugues i quatre cànons.

Les seves gires li van assegurar una gran reputació com a organista.

Bach és conegut com el mestre del contrapunt. Va introduir forces canvis al llenguatge instrumental.

2.3.

G. F. HÄNDEL

3.1. VIDA

(1685 - 1759) Compositor alemany, tot i que es va nacionalitzar a Anglaterra. Va ser un dels compositors més grans de finals del barroc.

Va néixer el 24 de febrer de 1685 a Halle, en una família que no tenia tradició musical. Però abans de fer els deu anys, va començar a rebre unes classes d'orgue (les úniques classes de la seva vida) d'un organista local. El seu primer treball va ser als 17 anys com a organista de l'església a Halle, però la música que a ell li agradava no era la que feia en aquell càrrec.

Al 1703 es va traslladar a Itàlia amb el desig d'aconseguir prestigi com a compositor d'òperes.

El 1710 Händel va deixar Itàlia i va començar a treballar com a compositor i director de la cort de Hannover, però a final d'aquell mateix any va marxar a Londres, a on va estrenar Rinaldo (1711) que va tenir bona acceptació per part del públic. Va tornar a Hannover i li van concedir un permís per viatjar a Londres durant un període de temps curt, tot i que aquesta vegada ja es va quedar a la capital britànica. El 1714 l'elector de Hannover va ser nomenat amb el nom George I d'Anglaterra. Va tenir alguns problemes amb Händel, però es van reconciliar. A Händel si li va doblar la quantitat de la pensió i el van nomenar tutor dels fills del rei.

El 1719 el rei li va concedir una subvenció per a fundar la Royal Academy of Music (centre del qual en fou president) destinada als espectacles d'òpera.

El 1727, Händel va obtenir la nacionalitat britànica, i un any més tard la Royal Academy es va derrumbar. Tot i així, l'any següent en va fundar una altra. El 1714 es va veure obligat a traslladar-se a un nou teatre i va continuar component òperes fins el 1737. Aquell mateix any, va patir un atac de paràlisis que el va obligar a restar inactiu durant un temps i es va retirar a Aquisgrán.

El 1749 li va començar a fallar la vista. Va morir a Londres, el 14 d'abril de 1759.

3.2. OBRA

Quan era sota el mecenatge del duc de Chandos, va compondre l'oratori Esther i els 11 anthems Chandos per a cor, solistes i orquestra (1717 - 1720).

Les seves òperes més importants (Radamisto -1720-, Giulio Cesare -1724-, Tamerlano -1724- i Rodelinda -1725-) es van estrenar a la Royal Academy of Music.

Durant els anys trenta va compondre principlament oratoris dramàtics en anglès com Athalia (1733) i Saul (1739) i a obres instrumentals entre les que es troben els seus concerts més importants concertos per a solistes de l'opus (1736), els 12 concerti grossi de l'opus (1739).

El 1749, va estrenar a Dublín el seu oratori El Messies. Va continuar component oratoris fisn el 1751.

Händel va evitar l'estil de contrapunt de Bach i feia la seva música seguint unes estructures senzilles.

3.3.

A. Vivaldi

4.1. VIDA

(1678 - 1741) Compositor i violinista italià, dels més influents de la seva època.

Va néixer el 4 de març del 1678 a Venècia. Va estudiar amb el seu pare, que era violinista de la catedral de Sant Marco. Vivaldi va ser nomenat sacerdot i va començar a ensenyar en un conservatori de nenes orfes.

Va treballar allà com a director musical fins el 1740 com a professor i va compondre concerts i oratoris.

A partir del 1713també va treballar com a compositor d'òperes a Venècia, Roma i Mantua i altres ciutats.

Aproximadament el 1740 va entrar a treballar a la cort de l'emperador Carles VI a Viena. Va morir en aquesta ciutat el 28 de juliol del 1741.

4.2. OBRA

Vivaldi va escriure més de 500 concerts i 70 sonates, 45 òperes, música religiosa com l'oratori Juditha triumphans (1716), el Glòria en re (1708), misses i motets.

Les seves sonates són més conservadores que els concerts, i la música religiosa reflecteix l'estil operístic característic de l'època. Bach havia estudiat la seva obra.

La seva música va servir com a model a tot Europa.

La seva obra més coneguda és Les Quatre Estacions que es caracteritza per contrasts forts.

4.3.

AUDICIÓ

5.1. TÍTOL

“Minue en G” de J. S. Bach

5.2. INSTRUMENTS

Clavecí

5.3. OBSERVACIONS: TEMPO, CARÀCTER

TEMPO: moderat

CARÀCTER: crec que té un caràcter divertit, algun tros em recorda una persecució

5.4. OPINIÓ PERSONAL

Aquesta peça m'agrada molt. L'he escollit perquè jo en toco un tros amb el piano. Va ser la primera obra que vaig pensar. No la tenia enregistrada a cap lloc tota sencera, però no vaig tenir massa problemes en baixar-me-la en mp3 desde internet.

CONCLUSIONS

Després d'haver realitzat aquest treball penso que tota la música que es crea en una època determinada està totalment influenciada pel que passa al seu voltant i explica com és la societat del moment. Per exemple, aquests tres músics, tenien procedències diferents, però la seva música es pot classificar tota dins d'un mateix grup: la música barroca.

BIBLIOGRAFIA

• Enciclopèdia multimèdia ENCARTA 1999

• Enciclopèdia Catalana, 1994. VARIS

• Altres URL

Georg Friedrich Händel

Antonio Vivaldi