Concert al Palau de la Música

PREPARACIÓ DEL CONCERT

Introducció:

Que la música va evolucionar molt i van aparèixer molts estils nous que són difícils de resumir ja que cadascun té les seves caraterístiques.

Els compositors clàssics , sobretot provinents d'Alemanya, Itàlia i França també bastant (en general de centre-Europa). Perquè la música clàssica és la més antiga de les músiques “modernes”, i segueix unes normes i unes estructures. No, no ha de ser així forçosament, perquè molts músics trenquen moltes normes clàssiques per aconseguir un efecte diferent (sigui del que sigui), i així creen un estil nou característic.

La “Nova Música”:

Que conté molts elements tradicionals del país de cada compositor, es basa molt en les músiques populars, es van cambiar moltes estructures (com per exemple la del danzón), es van introduir instruments (com el piano i la flauta) a la orquestra segons l'obra que s'havia d'interpretar, com que també era un moment de canvis polítics i socials, aixó es va reflectir a la música, hi havia més individualitat coma artista, es van trencar les armonies clàssiques i es van introduir escalaes , acords i colors nous.

Claude Debussy, Igor Stravinsky, Massenet, Alexander Nicolaievitch Scriabin, Erik Satie, Arnold Schöenberg i Bela Bartok. I les escoles més influents continuaven al centre i nord-est d'Europa: Viena, França (París/ escola d'Arcueil), Rússia i Alemanya.

e) Quins compositors de principis del segle XX es dedicarien a ampliar els marges que els deixava el sistema tonal, eixamplant-lo fins al màxim? Posa exemples d'obres.

“Le chatédrale engloutie” Debussy

“Opus 23 para piano” Schöenberg

“Mikrokosmos (156 obres per a piano) “ Bartok

Els citats en l'anterior exercici.

Es buscava una melodia agradable i que expresés els sentiments de l'autor, es van crear noves escales com la de tons sencers, escala acústica pentatònica,... i en general l'organització dels compasos, etc. Seguis utilitzant-se; encara que de manera diferent, i el dodecatonisme , entre altres sistemes de composició.

Una formació harmònica autònoma (que no depén de la seva resolució en una consonància.

París, perquè sempre ha tingut molt moviment artístic i era una mena de punt de trobada de tots els compositors avanguardistes (d'aquella época).

A un mètode de composició amb dotze sons relacionats entre ells.

K) Quin compositor destacà especialment per la seva investigació en el camp del ritme? Amb qui col.laborà sovint?

Stravinsky. Amb S. Diaghilev.

El nacionalisme. Wagner i Debussy. No és música tradicional, sino que aquesta està barrejada amb altres elements nous i altres estils.

Respecte de la “Supervivència del passat i Neoclassicisme”:

G.Puccini, Strauss, E.Elgar, S.Rakhmaninov, P. Hindemith,Bela Bartok i Stravinsky.

“El cavaller de la rosa” Strauss

“Pulcinella”, “El bes de la Fada” i “Oedipus Rex” Stravinsky

A principis del segle XX.

Respecte de “Després del 1945”:

Se'ls ha acussatde voler trencar la tradició i de pretendre destruir-la.

Se'ls acussa d'aixó pel fet que van innovar en tots els camps de la música, però en canvi tots aquests músics tenien un gran amor per la música del passat.

Que els compositors europeus joves no tenien mestres i ells volien conèixer la música d'avantguarda del període immediatament passat; però la manca d'interpretacions i edicions de les partitures va fer proliferar els cursos internacionals de Nova Música.

Per què tot i que s'utilitzava el sistema dodecafonista de Schönberg, va ser Webern qui realment va desnvolupar una nova manera de compondre, i noves tècniques.

És una tècnica que pretén trencar totalment amb els residus de la tradició en el llenguatge musical.

L'intent d'eliminar la subjectivitat del compositor i justificar els detalls de l'escrptura amb regles racionals.

G. Ligeti, K. Penderecki, W. Lutoslawski, M. Kagel, J.Cage i K. Stockhausen.

L'ús del so generat o manipulat electrònicament.

Obres electroacústiques.

A Darmstadt, Espanya, Corea, Japó, centre d'Europa, i en moltes zones dels diferents continents.

Respecte de “La pràctica interpretativa i les noves tècniques de reproducció del so”:

Els avenços en els mitjans de transport, les retransmissions radiofòniques i els enregistraments de música.

Que hi haviaen intèrpret i grups que tocaven música d'altres èpoques, i a més a més amb instruments de l'època en que es va escriure la obra o reproduccions molt exactes. Que ara que hi havia enregistraments, qualsevol persona en qualsevol lloc podia escoltar una obra determinada.

No, perquè les orequestres simfòniques va abandonar el repertori barroc, ja que era poc adequat per formacions d'aquest tipus.

Que hi havia un gran conflicte sobre com s'havia de difondre la música entre els diferents sectors socials, i que molts desl compositors de música per a cinema tenien molta creativitat i eren innovadors.

Dimitri Shostakovich, S. Prokof'ev, E. W. Korngold, Dimitri Tiomkin i Bernard Herrmann.

Respecte de “La música popular”:

S'interpretaven en directe.

A la música arrelada a un país o una zona geogràfica concreta i a la seva cultura.

El jazz és una música síntesi de diferents tipus de música popular afroamericana.

Sí, perquè en el seu moment va ser una música d'avantguarda; quan es va anar desenvolupant per arribar a convertir-se en el free jazz.

A les diferents músiques (jazz, músiques populars...) que van aprofitar dels recursos de la ràdio i dels discos per arribar a un públic internacional.

The Beatles.

Respecte de “Darreres perspectives” :

La Nova Simplicitat, la música electroacústica i la música espectral.

La informàtica, que ha donat lloc a la compossició assistida per ordinador.

CONCERT AL PALAU DE LA MÚSICA:

Esperem que el fet d'assitir en directe a un concert simfònic t'hagi fet tronar un mica més melòman/a i que, per tant, hagis disfrutat força amb la música, entre bandes sonores, músiques d'arrel nacionalista i algunes de més avantguardistes. Encara que no haguem escoltat Schoenberg, hem sentit molts altres compositors importants del segle XX, i algun del segle XXI. Creus que alguna de les obres era “atonal” o bé “dodecafònica” ?

Sí.

1.Cerca en el programa de mà.

• Data: 22-1-04

• Títol del programa: Els clàssics del s.XX

• Programa:

“La bella excèntrica” i “Cancan” E.Satie

“Preludi fúnebre i triumfal” D.Shostakovich

“Billy el nen”, “Grans prades”, “Tiroteig” i “Celebració després de la captura” A. Copland

“Estancia” i “Els treballadors agrícoles” A. Ginastera

“Simfonia simple” i “Pizzicato” B. Britten

“Danzón nº 2” A. Márquez

“Harry Potter suite” J. Williams

Cançó de les campanes” L.Anderson

2.Què és l'acústica? Has vist si s'ha hagut d'usar algun sistema de microfonia per a la música? A què creus que és degut que, en canvi, el director usés un micròfon per parlar? Dibuixa la forma de la sala de concerts. Per què penses que la lluerna està invertida?

-La ciència que estudia els fenòmens del so.

-No.

• Perquè no és un professional de la veu i no la pot forçar.

• Per l'acústica.

3. Quin és el ritual que se segueix a l'inici d'un concert simfònic?

Primer entra el públic, quan entren els músics el públic aplaudeix, els músics comencen a afinar els intruments, entra el director, s'aixequen els músics i el públic torna a aplaudir.

4. Quin és l'instrument encarregat de començar el procés d'afinació de l'orquestra? En quin ordre es disposen a afinar les diferents famílies de l'orquestra? Qui és el músic que es posa dret al davant?

• L'oboé.

• Primer vent, després corda i després, si hi ha instruments de percussió que es poden afinar, s'afinen.

• El primer violí.

5.Què et suggereix el moviment del director de l'orquestra? En què consisteix la seva feina? Penses que esmou igual als assajos que al concert? Per què?

• Amb el moviment és com si estigués interpretant amb el cos l'obra que els músics estan tocant.

• Estudia l'obra, dirigeix els assajos, dirigeix el concert i transmet al públic l'obra.

• No. Perquè al concert està fent el seu paper, i a més als músics no els fa falta veure'l, però en canvi és una manera d'apropar-se al públic.

6. Dibuixa un esquema de l'orquestra segons el que has vist a l'escenari del Palau de la Música i especifica la col.locació de tots.

7. Quin paper feia el piano? En quines obres ha intervingut?

No feia de solista. Va intervenir en quasi totes les obres.

8. I la percussió? Quins instruments contenia? Quants percussionistes hi havia? Quan han intervingut?

-Porta el ritme i dona més o menys émfasi.

• Bombo, campanes tubulars, timbales, tambor, xilòfon, platerets i les claves.

• Tres.

• En totes les obres menys la de Benjamin Britten.

9. Caractrístiques de la música del segle XX:

Els compositors van deixar de concentrar-se a centre-Europa per sorgir a diverses zones dels diferents continents, s'hi van anar introduint i eleminant instruments i de vegades es feia servir algun que no formava part de l'orquestra per a una obra concreta, es va innovar molt en les tècniques ( es van crear noves escales, el sistem dodecafònic,...), es van introduir a la orquestra simfònica músiques populars i a més a més per poder fer arribar la música a tothom, aquesta es va introduir en altres entorns que no eren una sala de concerts, i es van crear peces especial per al cinema, el teatre i la dansa.

10. De quina mena d'espectacle es tractava la música de “La bella excèntrica”?(Definició)

D'un cabaret o music hall. Els cabarets eren llocs “recreatius” on es bebia i es ballava, i s'oferien espectacles de varietats, sobretot a la nit.

11. El “Preludi fúnebre i triumfal” de D. Shostakovich s'adeia als propòsits del compositor?Quins instruments o famílies d'instruments t'han cridat més l'atenció en aquesta obra? Quantes parts té? Hi ha canvis de sentiments?

• Sí, perquè expressa molt bé els sentiments.

• La percussió (timbales), el vent metall i la corda fregada.

• A B C D C D (E)

• Al principi la música és trist i pesimista, però després es torna imponent i dona esperança.

12. Forma de l'obra “Grans planures” d'A. Copland?

A B A' (coda)

13. (no està treballada)

14. Quina família de l'orquestra ha tocat “Simfonia simple” de B. Britten? En quina tradició popular creus que s'entronca aquesta obra? Recordes què és el pizzicato? Forma de l'obra.

• La família de corda (pinçada i fregada).

• En la música popular anglesa.

• És una manera de tocar tibant les cordes de manera que les notes són molt curtes (com un picat).

• A B A (coda)

15. D'on prové el “Danzón” d'A. Márquez? Quin era l'instrument que rascava a part de les claves? Què eren els estri aplicats al pavelló dels trombons? Per a què servien?

• Prové de Mèxic.

• El güiro.

• Sordines, per apagar el so.

16. Com són les campanes tubulars? Com es fan sonar? Classifica-les.

Són una sèrie de tubs de llautó o hacer de diverses longituds, que estan penjats d'un suport metàl.lic. Normalment té 18 tubs que permeten una tessitura d'una escala i mitja.

Es colpegen els tubs a prop de la part superior mitjançant un mecanisme que funciona amb el peu, i es poden controlar les reververacions que produeixen.

17. Amb quin instrument es fa molt l'efecte sonor del “rasqueado”? I en quin tipus de música?

Amb la guitarra. Al flamenc.

GLOSSARI (DEFINICIONS):

Atonal: Composició en què no existeix una tonalitat ben definida.

Dodecafònic/a: Relatiu al dodecafonisme (Dodecafonisme: dodecafonia./ Dodecafonia: Sistema musical atonal que utilitza exclusivament dotze sons de la gama cromàtica.)

Acústica: Ciència que estudia els fenòmens del so.

Microfonia: Sistema d'ampliació de sons.

El ritual: És allò que els músics i el públic fan abans del concert.

Procés d'afinació: Temps dedicat a afinar tots els instruments de l'orquestra simfònica (en aquest cas abans del concert).

Director d'orquestra: Persona que s'encarrega de dirigir als músics i transmetre l'obra al públic, mitjançant els seus moviments.

Esquema de l'orquetra: Col.locació dels diversos instruments de l'orquestra per afavorir l'acústica.

Piano: Instrument de la família de corda percudida, amb un teclat que té una extensa tessitura, depenent de la mida del piano, i uns pedals per fer matissos al so.

Preludi: Obra simfónica que pretén introduir l'oient a un tema o una altra obra.

Marxa: Obra musical amb un ritme molt determinat, que està destinada a marcarel pas reglamentari de la tropa o d'un nombrós seguici.

Ballet: Música composta especialment per a quest tipus de dansa.

Caixa: Amplificador que tenen alguns instruments.

Bordó: Tub o corda greu.

Simfonia: Composició instrumental per a orquestra.

Pizzicato: So que s'obté dels instruments d'arc, pessigant les cordes amb els dits.

Danzón: Ball cubà semblant a l'habanera.

Claves: Instrument de percussió consistent en dos peces de fusta que es piquen.

Pavelló: Eixamplament cònic amb que termina la boca d'alguns instruments de vent.

Banda Sonora Original: Conjunt d'obres musicals que s'han utilitzat per a una pel.lícula.

Campanes tubulars: Instrument de percussió consistent en uns tubs de llautó o metall que pengen d'un suport metàl.lic i es fan sonar amb un mecanisme controlat pels peus.

Vals: Obra musical de ritme ternari,les frases del qual consten de setze compasos, en aire viu; que està composada especialment per el ball del mateix nom, que prové d'alemanya i es balla en parella.

“Rasgueado”: Tècnica per als instruments de corda que consisteix a tocar fregant diverses cordes a la vegada amb les puntes dels dits.

BIBLIOGRAFIA:

• Diccionari Castellà-Català/ Català-Castellà, diccionaris de l'Enciclopèdia.

• Diccionario de la lengua española, Real Academia de la Lengua Española, Espasa-Calpe.

• Gamelan, Música crèdit 2, Mc Graw Hill.

• www.quantum.ucting.udg.mx

• www.es.geocities.com

• www.diccionarios.com

• Altres: llibre de música del crèdit actual i apunts agafats a classe.