Historia de la Iglesia

Teología # Conversio. Sant Pau. Comunitats paulines. Persecucio. Joaniques. Prescripte de Traja. Esglesia. Concili de constantinoble. Cristianisme

  • Enviado por: Jjou
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

TEMA 1 ORIGENS DEL CRISTIANISME I PRIMERES COMUNITATA APOSTOLIQUES

I evolució del judaisme dins i fora de palestina en temps de jesus

Els jueus eren un poble monoteiste elegit i es creien superoros. L'evolució religiosa del jeus va deriva r a un messianesme politic. Creien que vindria un mesies que allibera la poble del romans. Hi ha diferent grups com el sfariseus sadoceus molt snigmantis, zelotes lluitadors . A partir de la destrucció de jerusame a ll'anh 70 només queden els fariseus.

Els jueus van marxa a les diaspores on van ser helenitztats i documents de cultura grega. Cosideraven que els grecs haviena gafat prestat de les sagrades escriptures els pensaments.

JESUS DE NATZARET: tot el que sabem de jesus ho sabem pels evangelis,els fets i les cartes..12 se sent fill precepte i llegeix en la sinagoga.12-30 no sabem res.comença la seva predicacio, parla de la vinguda del regne de deu,de la salvacio, del deu pare del cel.Nucli del missatge cristia-jesus no va venir a condemanar al mon sino a salvar-lo.

La 1ª comunitat de jerusalem va sorgir amb la resurreccio, els apostols van comprendre que va venir a fer jesus a la terra.va fer falta la pentacosta, l'arribada de l'esperit sant per fer reaccionar als apostols.els apostols son testimonis vius de la vida de jesus.els apostols van nomenar 7 diaques amb l'imposicio de les mans i amb una missio concreta.la 1ª comunitat posa la seva fe principal en la passio, mort i resurreccio de crist,que ells profesaven.

La cultura i religiositat de l'helenisme i dels mon roma:aquest mon grec(cultes misteriosos) arriba fins a roma i cada vegada mes es distancia del culte a la religio romana o imperial.

Conversio de sant pau i missio amb els gentils:pau va ser format en la mes estricta llei jueva,pero va tenir una aparicio es va convertir i es va batejar.st.pau es considera apostol per designi de jesucrist.ell centra tot l'interes en l'eucaristia i aixo porta a la convocatoria del concili de jeusalem l'any 49.

Vida i organitzacio de les comunitats paulines (concili de jerusalem):son considerades comunitats cristianes ja que son gentils i juesus convertits.st. pau on anava a predicar elegia uns quants per vetllar per la comunitat (preberes i bisbes).st. pau donava a l'eucaristia gran importancia ja que es el fonament d'unitat cristiana.l'eucaristia ha de ser allo que mogui als cristians “aquest pa i aquest vi es el cos i la sang de crist”.aquestes comunitats estan basades en el baptisme com a rite d'entrada al cristianisme.els profetes dins la comunitat feien accions de gracia en les celebracions.

Treball misional de per i dels altres apostols.estança i mort de sat.pere a roma.la tomba de st.pere:hi ha indicis i terories de que sant pere va estar i va morir a roma.(no se sap on esta enterrat montanya del vatica, cementiri de st.sevastia a roma).

La persecucio de nero al 64:va acusar als cristians de l'incendi de roma,i van començar les persecucions en aquesta epoca.la persecucio de nero va sentar la base a altres persecucions posteriors, va reforçar el pensament negariu envers els cristians.s.I van haver persecucions,s.II nomes eren perseguits en situacions critiques de la societat.s.III les persecucions eren mes organitzades.s.IV persecucio a nivell de tot l'imperi. 311 d.c. primer edicte de tolerancia,313 d.c. edicte de Constanti va acabar amb totes les persecucions.

Comunitats joaniques:al final de l'evangeli de joan exposa tot el pensament de les com.joaniques.fa una referencia al Logos on queda clar l'unitat de jesus i on la religio i el pensament cristia hauria de ser la llum del mon.ens parla que com a font de vida es l'eucaristia igualment que el baptisme.l'eucaristia hi ha una unio de crist amb els cristians.st.joan fa d'unio entre l'esglesia de laterra mb contacte amb l'esglesia del cel (pensament apocaliptic):

2.CREIXEMENT I VIDA DE L'ESGLESIA EN L'EPOCA DE LES PERSECUCIONS

1-Prescripte de Traja:ser cristia era un delicte (execucions).2-Epoca post-apostolica:es conserven tradicions orals, alguns son autentics dels apostols,altres han passat de boca en boca.la Didaje parla de 2 sagraments el baptisme i l'eucaristia.s'acaba de onfigurar l'organitzacio concreta de l'esglesia.3-la persecucio de `adria:pocs martiris i poc documentats.4-antoni pius (138-161):ser cristia continuava sent delicte.l'organitzacio de l'esglesia estava completament establerta.entorn del bisbe i prebere s'aglutina la comunitat.es dirigeixen escrits apologetics al emperador perque canvies d'opinio respecte als critians(st.Justi 150d.c).pastor d'hermes parla de la penitencia i de que els pecats nomes es poden perdonar una vegada.5-el gnosticisme:plantejava la via del coneixement per arribar a la salvacio.no s'acaba de defini el gnosticisme com heretgia o com un corrent paral.lel que tambe agafava cristians.Marcio diu que el Deu de l'A.T. no es el deu cristia.se l'expulsa de l'esglesia.agafa adeptes i van ser un perill pel cristianisme.6-persecucio de marc aureli:sent despreci pels cristians, diu que moren per una il.lusio.es feien festes de culte imperial on es perseguien crstians.va ser una persecucio en tota regla, on uns van morir i altres van renunciar a la fe.escrits contra el cristianisme.els cristans van començar a rebutjar la cultura no critiana.respecte important per la figura del bisbe de roma. 7-emperador comode (180-192):l'emperador era tolerant amb els cristians, periode positiu, gent atreta pel cristianisme.comença a haver una teologia cristiana.St. Iriniu defensa la doctrina cristiana en contra les heretgies.ataca el docetisme (el fill tenia una humanitat aparent).es van iniciar escoles de teologia,escoles catequetiques.

8. Septemi Sever (193-211)

En el seu temps hi ha persecució cristiana, es coneixen molts processos. El 202 va fer un edicte prohibit que ningú es convertís al judaisme o al cristianisme, al 203 a alexandria i cartago hi ha una important persecució.

Heretgia “MONTANISTE”: Accentuaven el rigorisme moral. Monatanus creia que ell era el mitjancer de l'esperit sant. Esperen la segonsa vinguda de crist. Te bastant importància a Africa amb la figura de Tertulià.

Escrits d'un filòsof pagà CELS:Va intentar desmuntar i estudiar el que creien els cristians. Diu que és una religió de nens i dones, els acusa de menjar-se nens... (confusió amb l'eucaristia).

Comença el CATACUMENAT CRISTIA, preparació a ser batejats, un cristià en presentava un altra i feia d'avalador, els formava el bisbe durant l'Quaresma.

Al voltants del 190, teodor de Bizanci diu que jesus era un home que en el baptisme va ser divinitzat.

Monariqueisme Adopcionisme, el papa victor els expulsa de l'esglèsia.

CANON MURATORI. Per saber quins escrits creuen els cristians que eren inspirats per deu i s'havien de llegir a les ceebracions del scristians. Cada vegada hi ha menys dubtes d'error. Durant el SIII, hi ha problemes sobre balidesa de bateix i coses per l'estil.

9 Caracalla( 211-217)- Alexandre Sever (222-235)

Epoca tolerant amb els cristians. Els cristians ocupen carrecs a l'administració romana. S'edifica alguna esglesia cristiana. Prent força la discussió del baptisme. Agafen importàcia les escoles cristianes (com la d'Origenes).

ORIGENES: Utilitza la bíblia per fer un enteniment recte de la fe. Es criticat per utilitzar la filosofia pagana per defensa de la fe. Crea dues escoles, la de Cesarea i Alexandria, que seran molt importants.

El Prevera HIPOLIT escriu uns llibres per coneixer la vida de l'esglèsia.

EL MANIQUEISME: Doctrina sincretista, elementsde dualisme Aratrusta (be-mal). Deu de l'Antic Testament, Deu justicier i venjatiu(mal). Deu de Jesús, es centraria en Jesús (Bé).

EL SEVELIANISME (220). Seveli, per entendre deu u i tri, va dir que en deu hi havia tres persons, entes com les marcare de teatre grec. Aquesta doctrina va esser condemnada.

La escola d'origenes al 230, va perfilar la doctrina trinitària..

EL final de la dinastia dels severs va esser agitada. Emperador guerrers.

10n L'emperador cristia Feli l'Arb. (244-249)

Interessant per la cultura i la doctrina cristian. Interes pels cristians, però hi havia abalots contra els cristians, no canvia la llei sobre el delite de ser cristia.

11 Deci la 1ª gran persecució. (249-253)

edicte pel que tots els habitant sde l'imperi havien de sacrificar als Deus. Aixó afecta als cristians que ho consideren indadmisible. Els que sacrifiquessin obtenne un certificat que han de presentar a les autoritats, qui no el té seria jujats. Els cristian intenten evitar el martiri, alguns soón empresonata. Alguns dels que havien renunciat tornen a l'esglesia, i no esta clar que s'ha de fer amb ells. No s'ocupen d'ells i arribva la persecució de valeria.

12 l'emperador valeria (253-260)

Va intentar atacar el clergat. Vaprohibir sota pena de mort el culte. Va fer sacrificar el clergat, o empreonat o ajusticiat. Hi van haver molts martirs.

Al 259, el fill de l'emperador va acavar amb la persecució. I retorna els bens a l'esglesia.

GALIE, amb ell hi ha 45 anys de pau a l'esglesia que fa que augmenti el cristianisme. Millora la lituragia. Importatncia del eled peregrinancions a Roma i a Terra Santa.Es construeixen altres esglesia, es celebre l'eucaristia, el clergat creix.

L'actuació en vers els cristians que havien renunciat a la fe i voliaen tornar:

Cebria deia qui tingues les cartes de pau (que havien sofer martiris i no havien renunciat ) poden tornar.

Eels que estiguessin en perill de mort que tornin. D'alñtre deien que es readmitis a tothom. Això s'arrecla readmitin a tothom si s'arrepenteixen . Es decideix que els baptismes valits seran els que l'ha administrat es trobava en la fe.

13 La reforme de l'imperi Dioclecia (285-305)

Va dividir l'imperi en dues meitats, una governada per ell, l'oriental que evolucionaria mé,i l'altre un igual a ell, l'occidental.

Hi ha una persecució cristiana al fevrer de 303 on:

Destrueixen tot els llocs de cuslte i llibres cristians. Els cristians quedaven privats de tots els drets civil. Tots els empressonats haviend e sacrificar, sinó executats. Tots els cristians havien d'oferir un sacrifici als deus, sinó la mort.

Això va fer que tots els funcionaris de l'imperi es dediquessins a la persecució, ja que els cristians eren molts. Les persecucions són molts dures es diu que hi ha un milio de martirs. Tot això acava en que Galiè va reconeixer el dret legal dels cristians a se-hho.

DONATISME: Donat converteix en heretgia quan va dir que l'esglesia dels sants, era nomer del queno eren pecadors. Hi ha separació entre l'esglesia africana i la resta.

3 LA GRAN ESGLESIA DE LA LLIBERTAT I DE L'IMPERI ROMÀ CRISTIA.

1l'Edicte de tolerància de Galeri (313)

L'emperador galeri, successor de doclecia, va desistir de la perscució, va fer un edict de tolerancia i els cristians dexaven de ser perseguts, aquesta toleranca va funcionar be a l'occident de l'imperi. A l'orien lemperadorpagà a tolerar als cristians però va promocionar el maxim els paganisme i va fer que es provoquessin atacs als cristians fins que el 324, constantí es va fer amo de l'imperi.

2L'edict de mila.(313)

S'estableix a l'imper la llibertat religiosa. No es podia ser perseguit cap cristia. A orien no va ser real fins l'any 324.

3 La nova situació de l'Esglesia.

Constanti (324) portava com estandar dels seus exerfcits l'anagrama de crist. Al guanyar la batalla decisiva ho considera simbol de crist com a deu veritable. Tria com aliat el cristianisme i posa a la seva disposició el correu oficial per afavorirlo.

4 La gran crisis de l'Arianisme

Ari: Crist no era de la mateixa naturales de Deu. Va tenir molta difusió entre la gent helenista i de pensament platoni, al 318 va ser comdemnat per un grup de bisbes d'egipte, peró l'arianisme es continua estenent. Els bisbes que havien estudiat amb Ari a l'antioquia, s'ajunten amb ell. Amb això l'emperador va veure tontrollar la seva confiança amb el cristianisme i convoca el concili de NICEA.

5Nicea (325)

Es pot considerar com el primer concili ecumeni hi van assistir sobretot bisbes orientals

Ari va defensar la seva teoria. Eusebi de cesara no va ser suficient. Es defensa l'ortodoxia (alexandre d'alexandira i marceli)

No es va acabar amb l'heretgia sinó que va ser l'inici9 d'un creixement sorprenen de l'arianisme.

Per una intriga a la cort arriva a l'emperador la idea de que la unitat de l'esglesia no era posible ja que no havia estat accepat l'arianisme.

Entre els bisbes que eren arians i membre de la cort que també ho eren, no es va poder solucionar el problema, tot i els concilis que es celebraren fins que la teologia va anar evolucionant per arrivar a un accor del simbol de fe..

El 381 hi ha el concili de Constantinoble. La fe deniciea va ser reafirmada i acceptada de corp per tots els bisbes

6 Els inicis de la Vida monacal

Des de els primers cristians ni havien que vivien en estat de celibat i bvirginitat.

A partir del segle IV es consagre que per viure en viginitat, calia aillarse de la societat.

St ANTONI ABAT, va anar al desert a dedicar-se a la pregaria, va tenir molts deixebles, incluien penitècnies, mortificacións .

St PACONI. Comença a sorgir els primers monestirs, vida en grup . Son grans monestir de 2000 i 3000 montjos, vida molt organitzada, disciplina, ascetic, tot aixó es basava en una “la regla”

ST BASILI, funda monestirs petits. Té “regla monacal d'orient”.

ST GERONI va convence una seria de dones de l'aristocracia perque anessina ajerusalem i a betlem a fundar monestirs femenins que van decauar una vegad va morir.

A les galies també hi ha gfent que va seguir aquest tipus de vida a traves de gent de vida anacoreta i monaastica.

ST MART DE TOURS anacoreta i fudador d'un monestir

ST AGUSTI bisbe d'hipona, va fer que tots els capellans visquessina en comunitat. Va fundar la i promoure la vida monastica femenisa. Escriu una norma que podem considar la regla de St. Agusi

7la cristianització de l'imperi.

Desapareixen les traves al cristianisme.. Es comença a comdemnar el paganisme . el 391 teodosi prohibeix el culte pagà. L'orient va ser mes rapidament cristianitzata que el occident.a l'orient la cristianitzacio va ser molt organitzada, el bisbe feia un pla i s'encomanava a bisbes, preveres i laics a envangelitzar.a occident la cristianitzacio va ser mes lenta ja que encara quedava paganisme.

A roma i grecia els cristians eren minoria i les clases cultes no es convertien per no canviar de forma de vida.Es creen bisbats per fomentar la cristianitzacio com per ex. A Anglaterra.

Al s. V queda tallada la cristianitzacio per les invasions anglosaxones.

Alguns d'aquests pobles bARBARS quan es movien perop d'asia menor van començar a ser cristianitzades fins otorgar-lis un bvisbe (Ufiles) que era arrià, va portar a terme una tasca misionera, va traduir la biblia al seu llenguatge fins i tot va crear un alfabet.Un d'aquest pobles era visigot que va ser cristianitzat per arrians,aixi com tots els pobles que entraren a l'imperi.Per fer-ho feien servir fragments de la biblia que els hi comentaven i catecisme.

8 els resultats de l'evangelitzacio al s.IV

El monacat s'hi va abocar de manera molt forta, els monjos itinierants tamnbe feien molta feina.

La misio era tema central de la vida liturgica. Tambe hi havia errrades ja que es presionava la gent i quan havia hagut la PRIMERA evangelitzacio llavors no se li donava fonament , faltava qualitat.

Quan la religio cristiana es fa oficial augmenta el nombvre de cristians, hi ha molts bautismes pero poca gent als cultes.

9 configuracio i organitzacio de l'esglesia de la llibertat

creix el nombre de cristians creix el nombre de bisbes.orient comença a haver demarcacion anomenades parroquies que per atendre-les s'hi enviava un capellà.es comença a reglamentar els nomenaments dels bisbes, un bisbe per una comunitat concreta i era per vida, no podien ser fora mes de 3 setmanes o 1 mes.sorgeixen bisbes auxiliars.la reunio dels bisbes es fa en una determinada area geografica i d'aquí sorgeix un cap. A orient tenim egipte (alexandria),antioquia (palestina) i jerusalem (va ser el lloc on sorgeix la predicacio).sorgeix la provincia eclesiastica.el 381 constqntinoble com a cap de provincia eclesiastica sorgeix de forma unilateral com la nova roma.no es aprovat pel papa de roma.

Es va configurant el bisbe de roma com a primat de tota l'esglesia,es reconegut per tots els bisbes tan d'orient com d'occident.dins l'estructura de l'esglesia despres dels bisbes apareixen els preveres i es comencen a demanar qualitats humanes intelectuals que tinguin formacio, tot lligat a una maduresa d'edat.

Els bisbes fan escoles per assegurar la formacio dels cristians.

Son importants els diaques que eren ajudants directes dels bisbes que volien un estatus per sobre els preberes.

La liturgia dels sagraments es va estandaritzant.s'intenta prevenir elements heretics dins la liturgia sobretot en la pregaria eucaristica.

10 el macedonisme

macedoni considera l'esperit sant com un angel de categoria superior.

11 apol.linarisme

Apolinar diu que en Jesús l'anima espiritual nohi era, en els seu lloc hji havia el “logos divid”. Amb aixó es reuia la himinitat de Jesús.

12Els grans pares de l'esglesia primitiva

ST Atanasi, pares capadocis, st bacili.(desenvolupa el monaquisme), GREGORIS (van fer estudis teologics sobre la trinitat) St joan Crissostom (gran prdicador. OCCIDENT St ambrosi de mila (ben considerat i molt predicador) St jeroni (tradrues la biblia, “la vulgata”), St agustÍ (intnenta donar resposte el perqué de l'evolució, lluita contra el pelagianisme)

13 El concili de constantinoble.

El emperador teodosi el convoca el concili per acabar amb la divisió de l'esglesia a caus adel arianisme. Consubstancialitat de crist i l'esperit sant amb el para. Mateixa substancia en els 3. Es condemna el apolinarisme. Els bisbes posen per igual al patriarca de roma i el de constantinoble, peró aquesta norma no va ser reconeguda.. “concili ecumeni”, el fet de ser acceptat per tohom era que fos reconegut pel papa i aixi reconeguts per tota l'esgle´sia.

TEMA 4. L'EXPANSIÓ MISSIONERA I DESENVOLUPAMENT D'UNA ESGLESIA DESUNIDA

1 la divisió orient/occident

Dioclecia divideix l'imperi romà en orient/occident. Aixó implica diferent liturgies essent més simbólica i enriquida a orient i més racional a occident. No es nega la promacioa romana.

2Expansió del monacat per la naixen Europa.

St saves potencia el monacat per palestina. Es va infonent aquesta vida eremitaca. Sorgeixen formes curioses: “els estilistes” es pasen 37 anys sobre una columne., la gent es feia emparedar al mur.

Al s.V a orient el moncat es exetns , es funden grans monestirs. A orien la regla més famosa es la de san pacomi (molt auster).

Al S.V st benet comença les seves fundacions, fa la regla per excel.lencia. Gran importancia dels monestirs a irlanda i tota l'estructura elesiastica es fara a traves dels monestir . hi ha un fort impuls missioner menys a anglaterra ja que els anglosaxons han destruits part de l'estructura cristiana.

3 L'evangelitzció del camp europeu i del spobles germanics.

Inenten adapatr el cristianisme a les festes paganes (solstici d'hivern, nadal, soltici d'estiu, st joan).

Comença el proces de benerització dels sants. Aquesta evangelizació no arriva al fons continuen haven paganisme. Els cristians arrian al S. IV van cristianitzant els pobles germanics.

Els francs, tenen la seva conversió amb el rei clodoveu, aixó fa que es converteixin altres. La seva formació religiosa no és molt bona.

4Una heretgia occidental. El pelagianisme

Pelagi, amb l'exemple de jesús n'hi havia prou per salvar-se. Una gracia de Déu era la llibertat. Amb aixo es per el sentit l'encarnació i la idea de pecat original.

St agusti diu que no té fonament teologic. I diu que hi ha pecat origina, que necessitem l'ajuda de Deu per qualsevol cosa i arriva a dir que Deu té triats a uns per la glória.

Al 414 va esse excomulgat les doctrines de pelagi.

Alguns mongos del sud de frança agafen algunes idees de pelagi ja que estan en contre d'alguna idea de St agusti, surt el semipelagianisme: que diu qu el'home començá l'acció, la continua i Déu li dona un acabament sobrehuma.

5La questió cristologica. Grans hetegies.

421 Nesteri: Nomenar a Maria no mare de deu sinó mare de jesus. Maria només la mare de l'home jesús. No hi hauria cap unió entre la naturales humana i dibvina de jesús, una conviuria en l'alte peró no seria una sola.

St ciril d'alexandria i el papa celestí 1 li van a la contra.

Al concili ecumenic d'efes al 431, es diu que la unió en cris de les dos naturaleses. Es provoca una gran fractura disn de l'esglesia ja que hi havia partidaris de nesteri que van fer un contraconcili sobretot a siria i egipte

MONOFICISME divisó entre egipte i siria i constantinoble, segiuen les seves directrius.

Concili de calcedonia.

Divisió escola alexandria i l'escola d'antioquia ja que consideren aquesta última nestorians.

Etiques patriarca de constantinoble la seva doctrina va ser rebutjada

Hi ha un altre concili a efes al 449 que es volia anular el fet de les dues naturaleses q7ue no va ser declarat oficial. Mort l'emperaddor teodosi.

Al 431 es convoca el concili de clcedonia. On s'hi llegei el simbol de la fe nicea.Hi ha un nou simbol de fe, unfill de deu amb dues naturalese, sense confusió, separació ni divisió, allo que ens propi de les dues naturalese queda complert en una sola pesona.

6Canvis en el baptisme i la penitència

Al llarg del segle 5 i 6 na no es fan cristian sinó que neixen en families cristianes. Cal un nou convi per la formaciócriatiana pels batejats de petits. Les penitencies canvien, deixen de ser publiques i llarges i són s3ecretes i penitencies personals.

7Vers un nou tipus de societat

S. V iVI decadencia al 476 cau l'ultim emperador. S'acava l'imperi roma a occident. Sense institucions publeque la gent s'agafa als bisbes a les ciutats, als terratinents als camps i s'inicia el feudalisme on els senyor volien que els seus vasalls es formesin cristianament aixó com a negatiu té que els senyor imposen els capellans i cobrend onatiu i impostos.

TEMA 5 EL CRISTIANISME DAVANT L'ISLAM

1Mahoma. (finals segle 6 d.c) Profeta esperat. Fou expulast de medina al 622. Conmença l'era musulmana. Al 632 mort de mahoma, extensió molt rapida de l'islam. Al 638 conquesta de jerusalem al 642 alexandria al698 cartago, al 711 passen ahispania al 732 detingus per carles marcel a poitier

2Crisis del cristianisme oriental.

Hi ha una invasió islamica, el cristians no són regutjats peró son obligats a pagar un tribut, aixó fa que la gent s'islamiszi (Mozarab). El nestorianisme i el monofisisme es segueixen espandint.

3 Lluites contra l'islam.(creuadea?)

Des de que s'incia l'espancisió de l'islam s'intente posar limits. A Hispania no seran expulasts fins despres de 8 segles. Els araba comencen atacar a Europa fins Viena.

4Vida religiosn de l'Hispania visigotica

Els visigot arriven a Hispania ifundel rel regne qu era arrià 589. Convesió del rei recaredo al catolicisme i de tot el regne.

Des de lel segle VII la consquesta arab arrib al seu punt algit. El cristianisme quesa amagat i a la defensiva, a occident fa mal l'entrada de l'arab i a orient proboca problemes teologics monotelisme.

5El monotelisme

A egipte i siria hi ha el Monofisisme i el nestorianisme.

L'emperador bizantí va voler ganyarse en la questió de la fe publicant un decret (ECTHESI) l'any 638 que estessin d'acord catolics i monofisistes en la naturalesa de crist, no va servir de res.es fa un tercer concili acomenic a constantinoble on es diu: en jesucrist existeixen dos energies i dos voluntats.el concili fa una nova afirmacio per afirmar que el sant pare parla en boca de pere i que d'ell ve la doctrina segura..el papa fou acceptat per orient.

6 La donacio de constanti

la curia romana al 750 fa un docuemnt fals de la donacio dels estats vaticans al papa i fins a 2 o 3 segles posteriors no s'adonen que es fals.i aixi l'esglesia queda propietaria d'ells.

TEMA 6 CONFIGURACIO DE L'ESGLESIA EUROPEA MEDIEVAL I DE L'ESGLESIA BIZANTIA

1la iconoclasia

726 lleo III prohibeix la veneracio a les imatges religioses.a l'orient cristia la veneracio era increible per aixo aquest decret va provocar un distanciament amb l'occident cristia.

787 s'arriba al II concili ecumenic de nicea i s'estableix que el culte a imatges es bo pero cal corregir excesos i s'accepta al papa com a mestre de fe.

2 el problema bulgar

augmenta el distanciament entre orient i occident ja que el princep bulgar es convertí al cristianisme.hi ha una lluita entre el princep de bulgaria i nicolau I per la demanda de missioners.

3 l'emperador cristia i el seu relleu a occident

hi ha una col.laboracio entre el emperador i l'esglesia ja que ella vol que la defensin i ell necessita d'ella `per millorar el enterniment politic del pais. A occident no existeix aquest poder civil i el papa s'ha de defensar com pugui..el papa es busca un defensor que es el rei dels francs que era barbar i que donaren el poder als majordoms de palau.l'ultim rei fou portat al monestir :pipino el breve i fou succeit per carlemany, que agafa el paper de defensor de la fe i l'esglesia. L'any 800 es coronat empeador.

4 la cristianitzacio de l'orient europeu

es portara a terme a partir dels s.VIII.es lloc de confluencia entre orient i occident per tant hi hauran friccions ja que tots dos volien cristianitzar.monjos anglosaxons anaren a aquest paisos a cristianitzar.

5 enfrontament al patriarcat de constantinoble entre ignasi ifosi

fosi va voler desautoritzar el papa dient que a occident eren heretges perque creien en filioque,aixo va provocar un cisme.

TEMA 2 MOVIEMNTS ESPIRITUALS I REFORMADORS ABANS DE LUTER

Finals s.XV inicis s.XVI el mon comença a canviar.

1517 Luter es revela contra l'esglesia catolica.1-desprestigi de l'autoritat a l'esglesia (papa).

2-nacionalisme contra universalisme. 3-a nivell teologic apareix la mistica religiosa: allo que jo visc? 4-capitalisme nova forma mercantil que prove de les capitals.

Moviments: reformes minoritaries

0-espirituals 1-devotio moderna 2-evangelisme 3-cisneros 4-oratoris

1-devotio moderna era un mov. De reforma de petits grups pero amb un augment de xarxa d'expansio de les seves obres arreu d'europa.tingue petita influencia. Luter tingue mestres d'aquest corrent.

2-evangelisme, origen diocesi de Meaux. El bisbe protegia al seu vicari Lefèvre i digue que el cristianisme havia de reduir la predicacio i dedicar la vida a ensenyar a capellans a predicar.

3-cisneros-esgl.hispanica, feta pels reis catolics.cisneros als 38 anys es feu frare.

4-oratoris (italia)petit grup de seglars que no es conformaven amb la cupula eclesiastic i volen reformar, donen mes import.a la pregaria i funden molts hospitals.

LUTER

Era d'alta saxonia. LUTER MAI VA VOLER REFORMAR L'ESGLESIA SINO CANVIA LA DOCTRINA.va morir posant pau entre comptes i senyors de Mansfeld.els seus pares provenien del mon rural.es llicencia en filosofia i dret,es fa frare (tempesta) i entra al convent de sant agusti,esta preocupat pel pecat de l'home.al 1507 es fa frare i acaba estudis de teologia.

Luter es deixeble de sant agusti.som justos per la nostra bondat o per la misericordia de deu?0-no tenim llibertat i nomes gaudim d'ella per pecar.1-nomes dom justificats per la fe i gracia sola i no per les obres,confiança en l'amor de deu que es mes fort que els meus pecats.fe fidelita.2-la revelacio es unica.3-l'esglesia es espiritual i invisible.

Diferencies entre catolicisme i prostentatisme:-l'home pot coopera amb el projecte de deu(trento) fou negat per luter.-Trento:existeix l'escriptura com unica font de revelacio. -catol:l'esglesia es espiritual,visible i instiucional.

1529-redacta el 1er ctatecisme pels pastors protestant.parts: manaments,credo,pare nostre,baptisme/eucaristia/penitencia.

Pel.lagi diu que l'home a mb les seves obres es pot salvar. Agusti li contesata que es deu que salva i l'home no pot fer res.

D'on treu la seva doctrina?1-nominalisme:entre deu i l'home hi ha una distancia infinita.2—st.pau:luter dira que sant pau es qui defineix el cristianisme ja que diu que la salvacio ve nomes per jesucrist.3-st.agusti: definit com doctor en la gracia. 4-mistics.

Valors del luteranisme:el deu que consola i perdona,era el distintiu d'una casa protestant.Cristocentrisme posa mes accent en la creu que en la resurreccio.Descoberta de la valoracio de la paraula de deu.Sacerdoci universal de tot el poble.L'esglesia es espritual.

CALVINISME

Laic,jurista,frances, molt radical i seguidor de luter.Doctrina:creu tot el que explica luterpero canvia 3 coses:1-la salvacio es per gracia de deu i a mes ja sap a qui salvara.2-sobre l'eucaristia.:es un simbol que te una eficacia per la salvacio.3-l'esglesia ha de ser invisible per ser bona pero li cal mes organitzacio (pastors evangelitzats, doctors,preveres senador,diaques obres de caritat).

ANGLICANISME

1517-luter presenta les 95 tesis.1521-es excomulgat luter.1536-calvi escrivia el catecisme d'adults,1534-cisme 1546-63 trento.

Enric VIII per poder casar-se amb anna bolena es fa cap de l'esglesia d'anglaterrra.ell fa un cisme,els anglicans son catolics.a anglaterra entren idees protestants, tomas crammer va ser arquebisbe de canterbury, fet per enric VIII,amb idees luteranes. Entra com a reina maria tudor filla d'enric i executa els caps luterans latimer i cranmer.es casa amb felip II d'espanya.Puja Elisabeth i prohibeix el protestantisme i papisme.en quda en una via mitja entre el protestantisme i el catolicisme.

La Fe del anglicanisme es protestant i la liturgia es catolica.

Dins l'Anglicanisme trobem:esglesia alta,esgl.baixa,esgl.ampla.Metodistes.Al s.XIX hi ha un moviment a Oxford amb acostament al catolicisme.