L'estat lliberal

Historia de España contemporánea. Década moderada # Bienni progresista. Desamortització. Guerra carlina. Republicanisme. Isabel II. Espartero

  • Enviado por: Rubén M
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

LA FORMACIÓ DE L'ESTAT LLIBERAL

1. Evolució politica: Regnat d'Isabel II (1833-1868)

1ª Etapa: Les regències (1833-1843)

  • Regència de Mª Cristina (1833-1843)

  • Regència del general Espartero (1841-1843)

2ª Etapa: Decada moderada.

3ª Etapa: Bienni progresista (1854-1856)

4ª Etapa: Darrers anys del regnat (1856-1868)

1833 Mort Ferrant VII

1ª Guerra Carlina

Carles Maria Isidre

Partidaris Carlins:

- Suport dels absolutistes

Isabel

Partidaris Isabelins:

- Suport dels absolutistes moderats.

- Suport dels liberals.

-Pocs nobles i eclesiastics.

-Camperols

- Malloria de la Noblesa i de la

jerarquia eclesiastica.

- La burllesia.

- Clases urbanes.

- Suport: Pais Basc, Navarra, comarques interiors de Catalunya, Aragó i del pais Valencià.

- Suport: la resta d'Espanya.

Fi de la guerra.

L'any 1939 s'acaba la 1ª guerra Carlina amb la victoria dels Isabelins i la signatura del pacte de “Bergadà.”

  • Es respecten els furs del pais Basc i Navarra.

  • Les tropes Carlines s'icorporen a l'exercit.

LA TRANCICIÓ DE L'ANTIC REGIM AL LIBERALISME

Paralelament a la guerra Carlina, la monarquia Borbonica evoluciona de l'absolutisme moderat fins al liberalisme.

1833. Primer gobern de Bermudez. Absolutista i contrari a les reformes.

1834. Serà substituit per Martínez de la Rosa. Sota el seu govern, es

promulga l'estatut reial: Constitució extremadament moderada.

1835. Onada revolucionaria protagonitzada per la burgesia urbana contra el

carácter tan moderat del regim, es constitueixen lluntes a les

diferents ciutats i exilleixen:

  • La reunió de les corts.

  • La reforma de la llei electoral i de la llei d'imprenta.

1836. Per aturar l'onada revolucionaria la reina dona el poder als liberals

progresistes i es converteix en cap del govern Juan Alvarez Mendizaval.

Desamortització s'expropiaven les terres de l'esglesia i es convertien en propietat del govern i es subastaven.

1837. Es promulga una nova constitució.

L'any 1837 arriva a la presidencia del govern gracies al seu prestigi personal per haver guanyat als Carlins,per els desacords amb la reina regènt portavan a que la reina avandoni la regència.

1841. Espartera es converteix en regènt. Aurà de fer front a greus

dificultats per l'oposició dels moderats iles discusions amb el govern.

1842. Es signa un tractat de lliure camvista amb Anglaterra que perlludica

l'industria textil catalana, que es durament reprimida per Espartero, disparant canonades contra Barcelona, la dura represió el va desprestillià i el va portar a la dimisió.

1843. Majoria d'edad d'Isabel II per evitar la una 3ª regencia.

___________________________________________________

  • Perque els camperols donen suport als Carlistes?

  • Perque el Pais Basc i Navarra donen suport?

  • Per quines raons fracasa l'exercit Carlí?

  • Quins factors alluden a guanyar els Isabelins?

  • Quin es el lema dels Carlins?

  • Contingut de l'estatud reial de 1834 (pag.38)

  • Constitució de 1837

  • El temor als canvis de l'Estat liberal, la forta influència del cleregat i l'ambient general de crisis econòmica i social.

  • Mantenien constitucions propies, que el liberalisme amenaçava de disoldre des del principi.

  • - No van ocupar cap ciutat important. - Lluitem amb partides guerrilles - No extenen el seu moviment. - No arriben a tenir un exercit regular.

  • Es permet al Pais Basc i a Navarra tenir els seus furs.

  • - Deu- Catolicisme + Tradicionalisme. - Patria- Nacionalisme. - Furs- Lleis tradicionals. - Rei- Monàrquia.

  • proclama que la sobirania provenia de la Corona i va crear unes Corts amb una representació molt limitada i amb poders ben escasos.

  • Proclama la sobirania nacional, la separació de l'estat i l'església, el sufragi censatari i la creació de dues cambres legislatives: el Congrés i el Senat (règim liberal)

  • 2ª ETAPA/ DECADA MODERADA (1843-1854)

    1843. Cau Espartero i els progresistes i els moderats arriben al poder

    encapçalat per Ramon Mª Narváez. (Govern moderat, no suposa un

    retorn a l'antic règim instauració d'un règim liberal molt conservador.

    L'obra de la Dècada Moderada:

    • Constitució de 1845. - Sobirania compartida. - Sistema bicamaral. - Senadors per designació reial. - Sufragi cencetari. (1% de la població)

    • Concordat de 1851. - Tractat que estableix el funcionament de les relacions entre l'estat espanyol i la Santa Seu. Es signa per resoldre el problema que havia probocat les desamortitzacions. - L'esglesia reconeix que les vendes que s'han fet lla estàn fetes. - Les terres que no s'han venut l'esglesia les recupera. - L'estat es compromet a mantenir els eclesiastics. -La religió catolica es l'unica oficial de l'estat. - A l'esglesia se li donen importants prologatives en materia d'ensenyament.

    • Creació de la guardia civil (1844) - Neix com una institució militar peró amb funcións civils.

    3ª ETAPA/ BIENNI PROGRESISTA (1854-1856)

    1854. El govern dels moderats arriba al limit de les seves posibilitats. - Gran currupció interna.

    - Actuació autoritaria del govern.

    - Intent de limitar els drets i les llibertats

    Gran descontentament:

    -Es produeix un pronunciament contra el regim: pronunciament

    de “Vicálvaro” “VICALVARADA”.

    -Els sublebats publiquen el manifest del “MANZANARES” en el qual exposen les seves reinvicacións. - Exilleixen una combocatoria de les corts.

    • La reforma de la llei electoral i de la llei d'imprenta (llei que regulava la llibertat d'expresió.)

    Despés del pronunciament de Vicalvaro, s'aixequen diverses ciutats a tota la peninsula, i els progresistes d'Espartero tornen al govern.

    Actuació: s'elavora una nova constitució, 1856, (no es promulga)

    - Reformes economiques: - Desamortització de maig de 1855, que afecta als vens

    municipals o comunals. - Llei de Ferrocarrils.

    - Extenció de les llibertats, dret d'associació: - És creen els primers sindicats . - Fí del bienni: - la inestabilitat politica i social fa que la burgesia deixi de

    donar suport al govern al que acusa de ser masa tolerand. Les corts es disolen i Espartero dimiteix. Torna O'Donnell com a president.

    4ª ETAPA/DARRERS ANYS DEL REGNAT (1856-1868)

    Aquets anys s'alternen en el poder la unió liberal(O'Donnell) i els moderats de Narvaez.

    Caracteristiques:

  • Repressió dels moviments

  • 1. Que és desamortització.

    Les propietats eclesiastiques son declarades véns nacionals o de l'estat i despres són subastades.

    2. Quines mesures de reforma de la propietat de la terra van empendre els govers liberals progresistes entre 1836-1841.?

    • Abolició de pribilegis de la MESTA (orillen medieval (S.XIII))

    Pas (“Cañades”)

    Pribilegis

    Pastura

    Positives més superficie per a la agricultura.

    Consecuencia

    Negatives cau la producció de llana.

    • Desaparició de les senyories juristiccionals.

    • Els pagesos es conberteixen en simples arrendataris

    3.Objectiu de les desamortitzacións.

    1836- decret de Mendizabal béns del cleregat regular.

    (ordes religiosos monjas, cures,…)

    1841- regencia d'Espartero béns del cleregat secular.

    (Esglesia)

    1855- decret de Madoz béns municipals

    OBJECTIUS:

    • Abolició de l'antic regim i pribilegis estamentals.

    • Posar en conrreus terres inalienables (terres que el seu propietari no es podia separar)

    • Aprofitar els latifundis.

    • La vaixada del deficit de la hicenda.

    • Amb la venda d'aquestes terres surgiria una nova classe social adicta al rellim liberal

    CONSECUENCIES DE LES DESMORTITZACIONS:

    1. Estructura de la propieteat.

  • Les consecuencies economiques.

  • Les consecuencies socials.

  • 1. Estructura de la propieteat.

    Es va modificar molt poc, la propietat, ni es va concentrar (més latifundis) ni es va dispersar (més minifundis), simplement va cambiar de mans.

    Es unics que podien comprar terres eren les classes acomodades que podien pagar les terres al moment i tenien tituls de deute public. (els pagesos no van poder comprar)

    2. Les consecuencies economiques.

    Amb la venda d'auestes terres es resolien dos problemes:

    • Carestia dels aliments.

    • Deficit de la hicenda.

    3. Les consecuencies socials.

    Afaboreix: - A la noblesa, pot arrodonir els seus patrimonis, amb la compra

    de terres i que a cambi de perdre els drets senyorials obtenien la plena propietat de més terres.

    - A la burgesia i a les classes acomodades, per que poden comprar terres amb pocs diners.

    Pejudica: - Esglesia.

    - Es comverteixen en simples arrendataris.

    - Pagesos - No poden comprar les terres.

    - No poden treballar les terres comunals dels municipis.

    Conclusió: Es consolida una classe de propietaris agraris de prosedencia noble i burgesa.

    ________________________________

  • Perque l'estat liberal bolia abolir els furs tradicionals del Pais Basc i

  • Navarra? Quines conclusións va tenir?

    L'estat liberal deia que els furs eren senyal de pribilegi, i per tant simbol de desigualtat.

    Consecuencies: El Pais Basc i Navarra donen suport als Carlins.

  • Quines transformacións va sufrir el sistema fural a la fí de la 1ª guerra Carlina? Cosecuencies (+/-)

  • -El sistema fural no s'aboleix -El govern va permitir el poder legislatiu i el poder judicial que tenen

    les institucions basques. -Es suprimeixen les columnes entre el pais basc amb la resta del

    territori.

    Consecuencies:

    Negartives Els furs no poden evolucionar per adaptar-se als nous temps.

    Positiu Va facilitar a crear un mercat intregrat (facilitar l'intercamvi de productes).

  • Quines restriccións va experimentar el sistema fural a la decada dels 70 (1870) en que consistia el concert economic?

  • -Els joves foren abligats a fer el servei militar, com a la resta de l'estat.

    -S'exigeix que aquets territoris paguin impostos a l'estat.

    -Concert economic:

    -Són les institucións basques qui s'encarregavan de recaptar els impostos i pagar-los a l'Estat, però aquestes instituciòns es queden una bona part.

    La centralització politica:

    L'estat liberal va sicnificar un pas en devant en el proses de centralització politica iniciat en l'epoca dels Borbons.

  • Centalització politica.

  • Uniformització economica.

  • Uniformització juridica.

  • Centralització politica.

  • - L'estat asumeix moltes de les funcións que avans tenien els muncipis.

    - L'estat augmenta el control sobre sobre els territoris atraves de:

    -Nova divisió provincial al 1833 (per Javier de Burges) i l'aparició de la figura dels gavernadors civils com representants del govern a cada provincia.

    -Les autoritats militars capitans generals) de cada provincia asumeixen el poder directament en moltes ocasions.

    -Desplegament de la guardia civil.

    -L'extenció de la telegrafia va permetre millorar la comunicació entre l'administració i les diferents provincies, de manera que les ordres es transmeten en inmediatament.

    -Augmenta l'aparell de l'Estat:

    més burocracia i exercit.

    -(Cos de funcionaris que s'encarregen de l'administració de l'estat)

    Amb tots aquets cambis el que es crea es l'estructura de funcionament basica d'un estat modern.

    2. Uniformització economica.

    - La construcció de la xarxa de ferrocarril facilita el transport de vens i persones a tot el territori.

    - S'imposa el sistema metric decimal per substituir tot el sistema de pesos i mesures tradicionals.

    - La creació d'una moneda unica que substitueix tots els sistemes monetaris anteriors i s'imposa la peseta(1868)

    - Creació d'un mercat integrat. - Preus uniformes, qualsevol producte es pot trovar a qualsevol lloc.

    3. Uniformització juridica.

    - S'intenta un codig penal que unifica tot el sistema judicial i legal.

    - S'intenta anular el sistema fural del Pais Basc i Navarra.

    Aparició de noves ideologies:

    1. Quines diferencies hi ha entre l'oposició al régim liberal dels carlins i de les classes populars urbanes?

    Els carlins volen l'absolutisme i el retorn de l'antic régim-

    Els populars volien eliminar l'exesiva moderació del regim i que

    afavoria a la burguesia.

  • Que són les “bullangues”? Qui les protagonitza? I quincaracter tenen? les bullangues eren unes revoltes populars urvanes, que van ser les primeres exepcions del moviment republicà. Van ser protagonitzades principalment per les classes populars de les ciutats i tenen un carácter radical i violent i expontanies. (sense cap partit politic)

  • Orillens del republicanisme. 1841 Hojas republicanes (Abdo Terrades)

  • 1849 Fundació del Partit Democratic (P.A.) ( A Madrid)

    1868 El partit democratic actua en la clandestinitat

    El P.D. passa anomenar-se Partit Democratic Federal

  • Elements vasics de la doctrina republicana.

  • Sufragi Universal masculí

    Democrates Sistema republicà tots els carrecs són electius cap de

    l'Estat

    Federalisme respecte total a la llibertat humana

    - no es pot imposar cap forma de govern, sino que han de ser

    els ciutadans els qui voluntariament s'asociin.

    Ciutadans lliures asocien municipi Estats rejionals Republica federal

    Anticlericalisme caracteristic de l'Esquerra Espanyola, que no volia l'Esglesia

  • Basses sacials del moviment republicà.

  • Sectors populars de les ciutats: Artesans, treballadors, obrers de l'Industria incipient. Suport de les profesións liberals i els intelectuals.

  • A quines areas geografiques va tenir una mojor presencia el republicanisme.

  • La Iberia mediterranea i les grans ciutats.

  • Principals reindibicacions dels republicans.

  • Abolició de les quintes i dels consums

    Metode de reclutament forçat per a l'exercit d'un de cada cinc joves en edad militar, elegit per sorteig.

    Impostos indirectes que

    els articles d'us popular com ara els aliments.

    -L'estat es fa carrec de serveis com l'educació i l'assistencia social.

    Lliure cambisme i proteccionisme.

    Politica economica d'unEstat respecte els altres

    Proteccionisme:

    -Afaboreix les exportacións.

    -Dificultar les importacións d'aquells

    productes que els fan la competencia.

    Lliure cambista:

    -Una politica lliure cambista no posaria

    cap tipos de trabes a aduanes.

    Perque a Catalunya es defensa el proteccionisme i en cambi la resta d'Espanuya practicava una politica lliurecambista?

    -Perque a Catalunya la seva industria requeria aquesta mesura per defensar la producció propia, i la resta d'Espanya donava suport al lliurecambisme, per la industria agraria que efectuava el capitalisme agrari, i no s'havia de defensar de cap industria, i podien aconseguir productes d'importació més varats.