2º Baxillerat: Al-Andalus i els regnes cristians (Del 418 fins al 1348)

1-. El regne visigotic:

Depres de la caiguda de l'imperi Roma, els visigots es van establir a la Peninsula iberica i van construir un estat que va durar el segle VIII que va ser quan es va produir la conquesta arab.

1-. El regne deToledo:

a) Com es va constituir:

L'any 418, l'emperador romá d'occident Honori, va establir un pacte amb Vamba , rei visigótic. Aquest, aquest a canvi de combatre als altres obles germanics i de mantenir l'ordre van rebre territoris al sud de la Gal.lia i van establir la seva capital a Tolosa.

Durant els regnats de Teodoric II (453-466) i d'Euric (466-484), els isigots es van expandir cap a el sud. Aixi al 470 van ocupar la Tarraconense i a les acaballes del S.V ja dominaven bona part de la Peninsula Iberica, tret dels territoris del nord-oest, on s'havia instal.lat els Sueus (altre poble).

L'any 507, a Vouille, els francs i els burgundis van derrotar els visigots i els van expulsar de la Gal.lia i els van empenyer definitivament cap a la peninsula Iberica, on van crear el regne independent amb capital a Toledo.

L'any 585 es van anexionar al els Sueus i el 625 van conquerir el litoral sud-est, ocupat pels bizantins, aixi van unificar tot el territori de la peninsula. (per entendre-ho cal mirar el mapa pag.38).

b) La seva organitzacio politica:

- Els visigots van instaurar un estat manat per un rei que tenia amplis poders militars, legislatius(que feia lleis) i judiciasls(que tenia el poder de jutjar). Per tenir mes prestigi els reis van agafar els costums dels emperadors romans i eren “beneits” pels bisbes com si el poder dels reis vingues de Deu.

• Organs de Govern:

2)Concilis: Assambleas eclesiatiques que podien dictar lleis.

c)Organitzacio territorial:

S'organitzava en provincies, igual que durant l'epoca romana, manades per un dux. I el que ere els municipis van ser substituits pels territoria que eren governats per un comes..

d) La caiguda del regne de toledo.

La monarquia visigotica era electiva i no hereditaria. Els reis van provar varies vegades de que fos hereditaria pero els nobles ho van impedir. Sempre hi havia lluites internes per aconseguir ser Rei. Aquest sistema d'eleccio del rei es va imposar l'any 633 al Concili de Toledo.

Les lluites internes van afavorir que a l'any 711 tropes musulmanes van creuar l'estret de Gibraltar i van derro tar als visigots a la batalla de Guadalete. Aixi es va iniciar la conquesta arab de la peninsula iberica.

RESUM:

El regne de Toledo, regne visigot, es forma durant el S.V i ocupa gairebe tota la peninsula iberica despres de que 1) Els Sueus s'ajuntin amb ells

El Regne visigot funcionará amb un rei que s'eligeix per votacio entre els nobles que tindrá poders absoluts amb una forta influencia de l'esglesia

El territori es dividira en provincies (com els romans) manades per dux i en territoria manades per comes(en compte de municipis es diran comes)

Les lluites internes per aconseguir ser rei debilita el regne i al 711 els musulmans entren a la peninsula guanyant la primera batalla a Guadalete.

2-. Visigots i hispanoroman: (Dos pobles que hauran de viure junts).

a) L'arribada dels visigots a terres Hispanoromanes:

A la peninsula hispanoromana van arribar poc mes de 100.000 visigots que no es un numero molt important i es van establir a la meseta, que era un lloc poc poblat i amb poques ciutats, fet que els va permitir mantenir-se una mica aillats.

b) La convivencia i unificacio:

Els dos pobles eran culturalment molt diferents tant en llengua com en la religio i el dret.

Es van fer esforsos per integrar als dos pobles i el rei Leovigild va imposar com a religio l'arrianisme(variant del cristinisme) pero es va trobar la oposicio de l'esglesia i l'aristocracia hispanoromana( los romanos pusieron, antes de la caida de su imperio, como religion oficial la Cristiana). Recared (579) hereu de l'anterior rei en el tercer concili de Toledo va unificar la religio i va imposar el cristianisme. La unificacio juridica al 654 quan Recesvint estableix el codi (llei) Liber iudiciorum, substituint als dets personals que hi havia anteriorment (que eren: El codi d'Euric pels visigosts i el Brevari d'Alaric II pels hispanoromans).

Va ser un proces de ruralitzacio i els latifundis(grans extensions de terreny d'una sola persona) van esdevenir molt importants i es van convertir en centres de l'organitzacio politica i social a les que s'afegia molta gent lliure.

A partir de l'unificacio religiosa l'esglesia agafa poder i els concilis passen a col.laborar amb tasques de govern. El pes de l'Esglesia es molt important i aixo es nota a l'arquitectura, l'orfebreria i la produccio literaria.

RESUM:

• L'arribada dels visigots a la penisula obliga a la convivencia amb el poble Hispanoroma que era ja aqui.

• S'unifica la religio i les lleis dels dos pobles.

• Hi ha un fort proces de ruralitzacio (la ciutat perd importancia com passava amb els romans) i els latifundis agafen importancia.

• L'esglesia despres de a unificacio religiosa agafa poder i passa a participar en el poder del regne mitjansant els concilis.

3-. Al-andalus: L'espanya musulmana.

1-. La conquesta de la peninsula:

A principis del s.VIII l'imperi visigótic passava per l'etapa de maxima debilitat des de que es va fundar a l 414. (esto ya lo hemos estudiado). L'exercit musulma del Magrib van aprofitar les lluites internes del visigots per conquerir en un no res la peninsula.

Els musulmans dirigits per Musa Ibn Nusary, governador del nord d'africa i e seu lloctinent Tariq al 711 van vencer al exercit de Roderic i al 720 ja dominaven tota la peninsula, execepte la franja cantabrica. Va ser tant rapid perque la conquesta es va bassar en capitualcions(rendicions) i per pactes aplicant un tracte respetuos amb la gent que hi vivia. Al 732 els musulmans van perdre a Poitiers(centre de l'actual francia) contra els francs i la frontera entre sarrains i francs va quedar situada als pirineus.

2-. Les etapes de la dominacio musulmana:

En principi la peninsula iberica va ser anomenada Al-Andalus i va quedar organitzada com un emirat depenent del califat omeia de Damasc(711-756) fins que es va convertir en el emirat independent amb capital a Cordova (756-929)(Aixo va passar quan va haver-hi problemes entre Damasc i Bagdad (actual Irak)).

El periode de maxima espledor va ser durant el califat de Cordova(929-1031), proclamat per Ad-al-Rahman III.

Despres es va dissoldre el califat i es va dividir en regnes de taifes sent els mes importants els de Saragossa, Toledo, Badajoz, Murcia, Valencia i Granada.

La divisió entre els regnes i les seves lluites internes van permetre que els territoris fossin reconquerits pels reines cristians. De totes maneres el regne de nassarita de Granada va sobrevivir fins el 1492, data on va ser dominat pels Reis Catòlics.

3-. L'estructura política, social i económica:

a) Estructura política: L'Emir o el Califa tenien poder absolut tant polític com religiós, que posava la seva confiaça en la figura del primer ministre (hagib).

b) Estructura territorial: Es va dividir el territori en provincies (o cores) que eren manades pel valí.

c) Estructura social: Gairebe tots eren homes lliures, i hi havia una divisió social que anava per etnies.

• Àrabs: s'apropiaven de les millors terres i van ocupar carrecs politics i administratius.

• Berebers, per sota dels arabs.

• Muladís (hispanoromans conversos a l'islam) Es convertien a l'Islam per poder tenir terres i pagar menys impostos.

• Mossàrabs: Els últims, la gent que no es va voler convertir.

d) Estructura economica: L'agricultura viu un gran moment doncs s'incorpora el regadiu, la utilització de canals i molin s de vent i s'introduexen productes com l'arros, l'olivera, arbres fruiters.

A la ciutat es el lloc on es comercialitza: els productes agricoles i una important producció artesanal (teixits, argent, cuir, vidre…).

Hi ha un proces de utilització de la moneda que será: El dinar d'or, el dirham de plata, i el felús de coure.

4-. La cultura islàmica:

L'arab va esdevenir la llengua internacional de cultura, i les biblioteques de les ciutats islàmiques (p.e. Cordova). Els àrabs van aprendre la cultura clàssica a traves de la bizantina i van incorporar coneixements cientifics i tècnics de països tant llunyans com Xina o Persia.

La cultura Islàmica va aconseguir coneixements molt importants en: Ciencies, filosofia i literatura.

La transmissió de coneixements de l'Islam cap a les cultures medievals Europees va ser enorme per exemple va introduir: La bruixola, el paper, la polvora i coneixements en medicina, quimica, matematiques i astronomia.

4-. La formacio de Catalunya: Dels origens al S.XI

1-. L'imperi franc i la formacio dels comptats:

• Despres de la derrota de Poitiers(732) els francs van empenyer als musulmans fins a Barcelona al 801 on es va situar la Marca Hispanica (zona fronterera al sud dels pirineus) el que coneixem com Catalunya vella.

• La Marca es va dividir en comptats ( Urgell, Barcelona…) manades per un compte anomenat monarca franc.

• Va haver-hir revoltes internes per que el comptes catalans volien mantenir relacions amb al-andalus i els francs no.

2-. L'autoritat comptal:

• El compte tenia l'autoritat que li donava el monarca franc. Que era: el judicial, fer decrets, dirigir l'exercit i recaptar impostos. Els comptes despres tenien els seus ajudants a cada vegueria o vicaria (son com comarques) que eren els veguers o vicaris.

• El compte Guifre el Pelos (840-897) va reunirla major part de comptats i el seu fill Guifre II, aprofitant les lluites internes que els francs tenien entre ells va unir els comptats i va iniciar la dinastia de subirans de Catalunya. Es a partir d'aquest moment que s'inicia el principi hereritari de succesio.

3-. La independencia.

• Gracies a la feblesa de la monarquia franca els comtats catalans van anar obtenint un poder politica independent.

• La independencia de Barcelona es va produir quan els musulmans van sanquejar Barcelona (985) i el compte Borrell II va demanar ajut als francs que no li van donar. El compte no va renovar doncs el jurament de fidelitat i es va declarar independent.

4-. L'hegemonia del Comptat de Barcelona:

• A principis del S.XI hi havia 8 (vuit) comptats i el de Barcelona era el mes fort sent reconegut aquest poder per la resta.

• Els regnes musulmans propers pagaven paries als comptats catalans que van enfortir-se i van guanyar autoritat.

5-. La unio de Catalunya Aragó.

• Amb el matrimoni de Peronella (filla de Ramir II d'arago) i Ramon Berenguer IV, la noblesa araagonesa va jurar fidelitat a aquest ultim. Naixia aixi la Corona d'Arago o confederacio catalanoaragonesa.

• Va ser una unio politica i militar pero cadascun va mantenir les seves institucions

• Ramon Berenguer IV va signar amb Alfons VII de Castella el tractat de Carrion on Castella tornava els territoris que li havia conquerit antigament.