Dret Comunitari Europeu

Unió Europea. Institucions i òrgans. Parlament. Funcions. Defensor del Poble. Consell de Ministres. Comissió. Tribunal de Justícia. Comité Econòmic i Social i de les regions. Fonts obligatóries, no obligatóries, complementàries

  • Enviado por: Marta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

EL DRET COMUNITARI EUROPEU

TEMA 1: EL DRET COMUNITARI EUROPEU

1.1.-Introducció: les institucions i òrgans de la Unió Europea

1.1.1.-Les seus de les Institucions i altres organismes de la UE

1.1.2.-El Parlament Europeu (PE)

1.1.2.1.-La composició i la seu

1.1.2.2.-Les funcions

1.1.3.-El Defensor del Poble

1.1.4.-El Consell de Ministres (CM)

6.1.4.1.-La composició i la seu

6.1.4.2.-Les funcions

1.1.5.-El Consell d'Europa (CE)

6.1.5.1.-La composició i la seu

6.1.5.2.-Les funcions

1.1.6.-La Comissió

6.1.6.1.-La composició i la seu

6.1.6.2.-Les funcions

1.1.7.-El Tribunal de Justícia de la UE (TJCE)

1.1.7.1.-Les atribucions del Tribunal de Justícia de la UE

1.1.7.2.-La composició del Tribunal de Justícia de la UE

1.1.7.3.-El Tribunal de Primera Instància

1.1.7.4.-El Tribunal de Comptes (TC)

1.1.8.-El Comité Econòmic i Social (CES) i el Comité Consultiu de la CECA

1.1.9.-El Comité de les Regions (CR)

1.1.10.-El Banc Europeu d'Inversions (BEI)

1.1.11.-El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD)

1.1.12.-L'Institut Monetari Europeu (IME)

1.1.13.-Els Bancs Centrals Nacionals (BCN), El Banc Central Europeu (BCE) i

el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC)

1.2.-El dret de la Unió Europea

1.3.-El dret originari

1.3.1.-Els tractats constitutius

1.3.2.-Els tractats complementaris

1.3.3.-Els tractats d'adhesió

1.4.-El dret derivat

1.4.1.-Les fonts obligatòries

1.4.2.-Les fonts no obligatories

1.4.3.-Les altres fonts del dret comunitari

1.4.4.-Les fons complementàries

1.1.-Introducció: les institucions i òrgans de la Unió Europea

El bon funcionament de la UE recau en cinc institucions:

1.-El Parlament Europeu: elegit pels ciutadans dels Estats membres.

2.-El Consell: que representa als Governs dels Estats membres.

3.-La Comissió: òrgan executiu que ostenta el dret d'iniciativa legislativa.

4.-El Tribunal de Justícia: que garanteix el compliment de la legislació.

5.-El Tribunal de Comptes: responsable del control dels comptes.

Aquestes institucions estan recolçades per diversos òrgans:

a).-El Comité Econòmic i Social i el Comité de les Regions: òrgans consultius que faciliten que es tinguin en compte les opinions dels distints sectors de la vida econòmica i social, aixì com de les regions de la UE.

b).-El Defensor del Poble: que transmet les reclamacions dels ciutadans en els casos de mala administraciò en el plà europeu.

c).-El Banc Europeu d'Inversions (institució financera de la UE) i el Banc Central Europeu (responsable de la política mometària de la zona Euro).

La sobirania comunitària -si és que existeix i no pertany als Parlaments dels Estats membres- no resideix en el Parlament Europeu. El Consell té un paper mes rellevant encara que la Comissió és la vertadera estrella institucional comunitària. Li afavoreix el fet de ser la única institució que té unes persones al front amb un cicle de permanència llarg, una estructura funcionarial permanent i el ser la que administra el pressupost comunitari.

En realitat, les institucions de la Comunitat són, en sentit estricte, el Parlament, el Consell -Consell de Ministres i Consell Europeu-, la Comissió, el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Comptes.

A més Consell i Comissió estan assistits per un Comité Econòmic i Social i un Comité de les Regions

Les tres institucions Parlament, Consell i Comissió conformen l'anomenat "triangle decisional" comunitari.

1.1.1.-.-Les seus de les Institucions i altres organismes de la UE

En general, les seus de les Institucions Europees i altres organismes són:

-A Bruseles: Consell de Ministres.

Comissió.

Parlament Europeu (sessions excepcionals i comissions)

Consell Econòmic i Social.

Comité de les Regions.

Secretariat de la UEO.

-A Estrasburg: Parlament Europeu (12 sessions plenàries).

Consell d'Europa.

Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

-A Luxemburg: Tribunal de Justícia.

Tribunal de Comptes.

Banc Europeu d'Inversions.

Secretariat del Parlament Europeu.

-A Francfort: Banc Central Europeu.

-A La Haya: EUROPOL.

-A Londres: Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament.

Agència Europea d'Avaluació de Medicaments.

-A Copenhage: Agència Europea del Medi Ambient.

-A Turí: Fundació Europea per la Formació.

-A Alacant: Oficina d'Armonització del Mercat Interior (Marcas).

-A Lisboa: Observatori Europeu sobre Drogues.

-A Dublín: Oficina d'Inspecció Veterinària i Fitosanitària.

-A Bilbao: Agència Europea per la Salut i la Seguretat.

1.1.2.-El Parlament Europeu (PE)

En general, el Parlament és la institució que representa democràticament als ciutadans de la UE.

El Parlament Europeu, elegit cada 5 anys per sufragi universal directe, és l'emanació democràtica dels 374 mil.lions de ciutadans europeus. En el Parlament hi són representades les grans tendències polítiques existents en els paissos membres, reunides en formacions polítiques paneuropees.

1.1.2.1.-La composició i la seu

El Parlament Europeu està integrat en l'actualitat per 626 diputats (elegits pels Parlaments nacionals dels països membres).

El repartiment d'escons entre els distints Estats es basa en criteris de població, territori, potencial econòmic i altres; i en aquest sentit el repartiment d'escons es el següent:

-Alemanya: 99 diputats.

-França, Italia i el Regne Unit 87 diputats cadascun.

-Espanya: 64 diputats.

-Holanda: 31 diputats.

-Bèlgica, Grècia i Portugal: 25 diputats cadascun.

-Suecia: 22 diputats.

-Austria: 21 diputats.

-Dinamarca i Finlàndia: 16 diputats.

-Irlanda: 15 diputats.

-Luxemburg: 6 diputats.

Els eurodiputats s'agrupen, no per nacionalitats, sinó per grups polítics i en aquest sentit els grups més nombrosos són el Partit dels Socialistes Europeus amb 221 diputats i el Partit Popular Europeu amb 173 diputats, seguint ja a molta distància el Partit Europeu dels Lliberals, els Demòcrates i els Reformadors amb 52 diputats i altres grups minoritaris.

El Parlament Europeu celebra cada any un període de sessions (es reuneix sense convocatòria prèvia el segon dimarts de març) i s'organitza en comissions (d'agricultura, de pressupostos, d'assumptes exteriors, d'energia, investigació i desenvolupament econòmic, de transports i turisme etc) que celebren les seves reunions cada mes durant dues setmanes a Bruseles. La majoria d'aquestes comissions són permanents, però poden existir comissions no permanents per assumptes concrets que es dissolen un cop acabada la seva missió.

L'òrgan superior de la cambra és la "mesa" integrada per un president i catorze sots-presidents (que són elegits per un període de dos anys i mig) i té com a funció tramitar l'admissió de les iniciatives i de tots els assumptes de règim interior.

D'altra banda l'anomenada Conferència de Presidents (equivalent a la Junta de Portanveus en el Parlament espanyol) què està formada pel president del PE i els presidents dels distints grups parlamentaris, estableix l'ordre del dia dels períodes parcials de sessions.

El Parlament Europeu té tres seus: les sessions plenàries dels períodes parcials de sessions (una setmana al més) es celebren a l'hemicle d'Estrasburg; les sessions de les comissions (dues setmanes al més) a Bruseles i la Secretaria General del Parlament té la seu a Luxemburg.

1.1.2.2.-Les funcions

A/.-Funció legislativa:

El Parlament comparteix amb el Consell la funció legislativa, és a dir la aprovació de les Lleis Europees (Directives, Reglaments i Decisions). No obstant, els executius nacionals es resisteixen a concedir capacitat legislativa plena al Parlament, que prefereixen retenir mitjançant el Consell.

B/.-Funció de control:

En general el Parlament efectua un control democràtic sobre la Comissió. Aprova la designació dels seus membres i té la facultat de censurar.la. També efectua un control polític sobre el conjunt de les institucions, especialment el Consell de Ministres i el Consell Europeu.

Normalment aquest control consisteix en la necessària aprovació del PE dels membres de la Comissió i en la possibilitat de aprovar una moció de censura per obligar a la Comissió a dimitir. Les preguntes orals o escrites són el mitjà mes habitual d'exercir el control el PE sobre els membres de la Comissió (són formulades pels diputats directament als membres de la Comissió).

Pel que fa al Consell el poder de control del Parlament es manifesta a través de la seva participació en els procediments de concertació (per normes amb incidència pressupostaria) i codecisió. A més es habitual que el Ministre d'Assumptes Exteriors del pais president en exercici del Consell, exposi el seu programa davant la Cambra al començament del seu mandat i rendeixi comptes al final del mateix.

Finalment, dins de les competències de control s'emmarca la de crear comissions d'investigació.

El PE pot interposar recursos davant del Tribunal de Justícia de la CEE en cas de violaciò d'allò establert en els tractats per una altra institució parlamentària.

C/.-Funció Pressupostària:

El PE participa no solsament en l'elaboració del pressupost sinó en el control de la seva execució a través del debat i aprovació de l'informe anual del Tribunal de Comptes.

La Secretaria general del PE, què esta formada per uns 3.500 funcionaris la major part dels quals pertanyen als serveis linguístics, s'organitza en vàries direccions, conegudes -com les de la Comissió - pel seu número expressat en xifres romanes (per exemple, Direcció General I Serveis del Plé i Estatuts del Diputat, Direcció General II Comissions i Delegacions, Direcció General III Informació i Relacions Externes, Direcció General IV Estudis i Investigació etc).

1.1.3.-El Defensor del Poble

El Defensor del Poble és un òrgan depenent del Parlament, l'existència del qual es va formalitzar al Tractat de Maastricht (a proposta de l'Estat espanyol) i la seva funció és la de rebre les reclamacions de qualsevol ciutadà de la UE, relatives a supòsits de mala administració en l'acció de les institucions o òrgans comunitaris, excepte el Tribunal de Justícia i el Tribunal de Primera Instància en l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals.

El Defensor del Poble és nomenat després de cada elecció al PE i per tota la legislatura (cinc anys). El seu mandat és renovable i pot ser destituit pel Tribunal de Justícia a petició del Parlament si deixa de complir amb les condicions del càrrec o comet una falta greu.

1.1.4.-El Consell de Ministres (CM)

El Consell de Ministres és l'element central en el procés de la presa de decisions. Tant en la fase de proposta com en la fase d'adopció de mesures de caràcter definitiu, el seu paper és fonamental.

El Consell de Ministres és bàsicament el mecanisme de participació dels estats membres en el procés de la presa de decisions, sobre la base de les iniciatives preses en la Comissió.

1.1.4.1.-La composició i la seu

El Consell esta format per representants dels 15 Estats membres a nivell ministerial. Té la seva seu a Bruseles.

La Secretaria General del Consell la formen uns 2.000 funcionaris (dos terços dels quals estan destinats a tasques de traducció) i funciona a través de Direccions Generals (per exemple Direcció General A d'Administració i Personal, Protocol etc, Direcció General B d'Agricultura i Pesca, Direcció General C de Mercat Interior etc.).

El Consell està integrat per un representant de cada estat membre de rang ministerial, facultat per comprometre el Govern de l'Estat membre.

Hi ha Consells que es reuneixen cada més, com per exemple el d'Assumptes Generals i n'hi ha d'altres que només ho fan cada sis mesos. A més del Consell d'Assumptes Generals cal destacar.ne altres tres: el Consell d'Assumptes Econòmics i Financers, el d'Agricultura i el de Mercat Interior.

La Presidència del Consell s'exerceix de forma rotatoria per cada estat membre per períodes de sis mesos i d'acord amb l'ordre fixat al TCE que és per ordre alfabètic del nom de cada pais en el seu idioma oficial. La presidencia del Consell es coneguda popularment com presidència de la Comunitat.

1.1.4.2.-Les funcions

a).-Assegura la coordinació de les polítiques econòmiques generals dels Estats membres.

b).-Disposa de poder de decisió.Aquest poder de decisió es tradueix en la capacitat per adoptar mesures de tot tipus que ostenta el Consell. Aquesta capacitat s'exerceix normalment sobre la base de propostes de la Comissió.

c).-Atribueix a la Comissió, respecte als actes que adopti, les competències d'execució de les normes que estableixi.

1.1.5.-El Consell d'Europa (CE)

1.1.5.1.-La composició i la seu

El Consell Europeu va ser creat per la cimera de París de 1974 i es la reunió dels Caps d'Estat i/o de Govern dels Estats membres i el President de la Comissió, auxiliats per un Sots President de la Comissió i els Ministres d'Assumptes Exteriors.

Aquestes reunions períodiques tenen lloc no només per aprovar textos legislatius sinó sobretot per abordar les qüestions polìtiques mes complexes. Els acords generals del Consell Europeu es plasmen més en endavant en actes normatius concrets.

A més de les dues reunions ordinàries establertes al TCE que es celebren a Estrasburg (i que serveixen per tancar i obrir l'exercici de cada presidència) s'acostuma a celebrar.se una tercera reunió anual a Bruseles (Consell Europeu Extraordinari a Bruseles).

1.1.5.2.-Les funcions

Els Consells Europeus centren els seus temes normalment en els problemes de la construcció europea i les relacions exteriors de la Comunitat. És un forum per l'intercanvi oficiós d'opinions, el debat polític i la resolució de totes aquelles qüestions que el Consell de Ministres no ha pogut resoldre.

L'èxit dels Consells Europeus depén en gran mesura del pais que ostenti la presidència, la seva capacitat organitzativa i el seu interés per la construcció europea. Una presidència es jutjarà com a bona o dolenta en gran mesura tenint en compte com ha conduït els assumtes en el Consell i en el Consell d'Europa.

El Consell de Ministres i el Consell d'Europa són contemplats com la summa de l'intergubernamentalisme, front a la Comissió, considerada una institució específicament comunitaria i embrió d'un govern europeu per damunt dels governs dels Estats membres.

1.1.6.-La Comissió

1.1.6.1.-La composició i la seu

La Comissió constitueix l'element unitari del procés comunitari i en molts casos, el motor inicial.

En l'actualitat esta integrat per vint membres, elegits per raó de la seva competència general i que ofereixin garanties plenes d'independència.

Cada Estat membre té com a mínim un comisari i com a màxim dos, en proporció a la seva població i capacitat econòmica (Espanya per exemple, en té dos, en aquests moments-març de 2002- Loyola de Palacio -centredreta- que és la responsable de transports i energia, i Pedro Solber -socialista- responsable d'afers econòmics i monetaris).

El Consell pot modificar el nombre de membres de la comissió, per unanimitat.

Els membres de la Comissió exerceixen les seves funcions amb independència i en interés general de la Comunitat (el càrrec és incompatible amb qualsevol altre activitat).

El President de la Comissió (que en aquests moments -març de 2002- és l'italià de centreesquerra Romano Prodi) és elegit de comú acord pels governs dels Estats membres, prévia consulta al Parlament Europeu, per un període de 5 anys (els comissaris són designats pels Governs dels Estats membres).

La Comissió ha de presentar el seu programa al Parlament que vota sobre ell i a més cada comissari compareix davant de la Comissió que s'ocupa de la seva àrea de treball per exposar el seu plá d'actuació.

El Reglament intern de la Comissió fixa la seva forma de treball.

La Comissió és un òrgan col.legiat que es reuneix un cop a la setmana (a Bruseles o a Estrasburg) per prendre les decisions. En la pràctica, els actes s'adopten normalment per majoria encara que la responsabilitat sigui col.legiada.

Cada comisari té unes àrees concretes d'activitat i per tant, d'ell depenen les Direccions Generals que s'ocupen d'aquests temes (per exemple, Direcció General I Relacions Exteriors, Direcció General II Assumptes Econòmics i Financers, Direcció General III Industria etc).

A més cada comisari disposa d'un gabinet que l'assesora directament, prepara la seva agenda i li serveix en la majoria de casos de mitjà d'enllaç amb l'Administració i els grups de pressió del seu pais i comunitaris.

La comissió té al seu servei l'aparell burocràtic més nombrós de la UE. Té uns 17.000 funcionaris distribuits en 24 Direccions Generals i 14 serveis especialitzats (Secretaria General, Servei Jurídic, Oficina de Premsa etc).

1.1.6.2.-Les funcions

A/.-Funcions d'iniciativa:

La Comissió, disposa de poder de decisió propi i és el motor i eix de la UE. En aquest sentit formula les propostes que -un cop adoptades pel Consell i pel Parlament - permeten la posada en marxa de les polítiques comunitaries i l'establiment del mercat únic.

B/.-Funcions executives:

La Comissió exerceix les competències que li atribueixi el Consell per l'execució de les normes; aplica les normes dels tractats a les empreses en matèria de política de la competència, aplica les anomenades "clàusules de salvaguarda" que permeten distintes excepcions a allò previst als tractats i administra els fons comunitaris.

C/.-Funcions de control:

La Comissió vetlla per l'aplicació de les disposicions dels tractats i les adoptades per les institucions en aplicació dels tractats i així mateix formula recomanacions o emet dictàmens respecte de les matèries contingudes en el Tractat de Roma (control de l'aplicació del dret comunitari pels Estats membres).

En execució d'aquesta funció instrueix el corresponent expedient (a iniciativa pròpia o a denuncia d'algun Govern) amb audiència de l'Estat membre implicat, i fins i tot pot portar a les administracions dels Estats membres davant del Tribunal de Justicia.

La Comissió publica cada any un informe general sobre les activitats de la Comunitat.

La Comissió disposa, pel desenvolupament del seu treball, amb l'ajut de diversos comités especialitzats en els que es troben representats els Estats membres o els interessos de sectors econòmics determinats. Existeixen els anomenats "Comités Consultius" per conèixer l'opinió dels Estats membres, no obstant la seva opinió no es vinculant, com per exemple els Comités de Gestió i els Comités de Reglamentació.

1.1.7.-El Tribunal de Justícia de la UE (TJCE)

El Tribunal de Justícia és, sens dubte, una de les grans institucions comunitàries (té un poder arbitral i de generació de dret comunitari que no tenen les altres).

El Tribunal de Justícia garanteix el respecte al dret en la interpretació i aplicació dels tractats.

1.1.7.1.-Les atribucions del Tribunal de Justícia de la UE

Les atribucions del TJCE es refereixen als tipus següents de recursos:

A.-Recurs per incompliment:

Interposats per la Comissió o algun Estat membre contra altres, quan consideren que han incomplert alguna de les obligacions derivades del dret comunitari, ja sigui dels tractats constitutius o del dret derivat, com per exemple la no transposició d'una Directiva en el termini assenyalat.

B.-Recurs d'anul.lació:

És un recurs sobre la legalitat de les disposicions obligatories emanades del Consell o la Comissió. Poden interposar.lo el Consell, la Comissió,el Parlament, el Banc Central Europeu, un estat membre o particulars, sempre que es tracti de decisions que els afectin.

C.-Recurs per omissió:

Pot interposar.lo qualsevol Estat membre o institució comunitària quan el Parlament, el Consell o la Comissió s'abstinguin de pronunciar.se sobre un assumpte i aixó suposi una violació dels tractats.

D.-Recurs prejudicial:

És refereix a assumptes pendents davant les jurisdiccions nacionals i sotmesos per aquestes al Tribunal de Justícia perquè emeti la seva opinió i es pugui conèixer d'aquesta forma la interpretació i la vigència o no, si fa al cas, de les normes comunitaries.

E.-Litigis entre particulars i institucions comunitaries o els seus agents per responsabilitat contractual o extracontractual.

F.-Dictàmens sobre acords internacionals.

1.1.7.2.-La composició del Tribunal de Justícia de la UE

El TJCE esta integrat per 15 Jutges i esta assistit per 8 Advocats Generals (que examinen els assumptes i preparen un informe pel Tribunal). Els Jutges són nomenats de comú acord pels Governs dels Estats membres per un període de 6 anys (cada 3 anys es fa una renovació parcial). Els Jutges elegeixen d'entre ells el President del Tribunal per un període de 3 anys.

El Tribunal de Justícia esta organitzat en Sales i disposa d'un equip de 600 funcionaris administratius i tècnics al front dels quals hi ha el Secretari General del Tribunal.

1.1.7.3.-El Tribunal de Primera Instància

Aquest Tribunal va entrar en funcionament l'any 1989, bàsicament per treure feina al TJCE, i només coneix de les tasques que té expressament atribuides pel Consell a instància del TJCE i prèvia consulta al Parlament i la Comissió. Les seves sentències són recurribles davant el TJCE. Esta format per 15 jutges i bàsicament entén:

a).-Dels litigis entre la Comunitat i els seus agents.

b).-Dels recursos interposats contra Decisions de la Comissió adoptades en el marc de la política de competència (bàsicament multes) per les empreses sancionades.

c).-Els casos en relació al Tractat CECA, normalment sobre quotes de producció.

d).-Els recursos interposats per individuals o persones jurídiques pels perjudicis causats per una acció o omissió inclosa en els apartats anteriors.

1.1.7.4.-El Tribunal de Comptes (TC)

Les Comunitats Europees disposen de recursos propis (que bàsicament es recapten a través d'una fracció de l'IVA) i per tant és fa necessari un organisme de control extern de la despesa que es el Tribunal de Comptes.

El Tribunal de Comptes exerceix el control sobre la legalitat i sobre la regularitat de les despeses de les institucions comunitàries i s'ocupa de la bona gestió financera de la UE. Per aixó pot emetre distints informes i dictàmens, d'entre els quals el principal és l'informe anual.

El Tribunal pot extendre les seves investigacions a les administracions dels Estats membres en la mesura en que gestionen el pressupost comunitari (fons estructurals) i fins i tot a tercers paissos perceptors d'ajuts comunitaris.

En realitat, per tant, el Tribunal té les següents funcions:

a).-D'Auditoria: és a dir, de control de la totalitat dels ingressos i despeses de les institucions comunitaries.

b).-Consultiva: és a dir d'assesorament al Parlament i al Consell en la presa de decisions que tinguin incidència financera.

Composició: El Tribunal de Comptes està integrat per 15 membres elegits entre personalitats que pertanyin, o hagin format part en els seus respectius països, d'institucions de control extern o estiguin específicament qualificades per aquesta funció.

Són nomenats pel Consell prèvia consulta al Parlament Europeu per un període de 6 anys renovables (normalment cada membre formarà part de cadascun dels Estats membres). El President del Tribunal és elegit d'entre els seus membres per un període de 3 anys. El TCCE disposa d'un conjunt de 500 funcionaris.

Els treballs del Tribunal es publiquen normalment al DOCE.

1.1.8.-El Comité Econòmic i Social (CES) i el Comité Consultiu de la CECA

El Comité Econòmic i Social (CES) és un òrgan consultiu, en el que es troben representats els distints representants dels sectors de la vida econòmica i social, en particular dels productors, agricultors, transportistes, treballadors, comerciants i artesans i també de les professions liberals i d'interés general.

Els membres del CES són nomenats per acord unànim del Consell a proposta dels països membres per un període de 4 anys renovable. Són membres a títol personal i per tant no subjectes a cap tipus de mandat imperatiu.

El CES s'organitza en 9 seccions especialitzades (agricultura, transports i altres) i el composen unes 222 persones (a Espanya n'hi pertoquen 21).

El Comité designa d'entre els seus membres al President i la "mesa" per un període de 2 anys.

El Comité ha de ser consultat pel Consell sobre les propostes de la Comissió en tot allò previst als tractats (bàsicament matèries de la seva competència, agrícola, artesanal etc).

El Comité Consultiu de la CECA té unes funcions similars al CES però referides exclusivament als sectors del carbó i de l'acer.

1.1.9.-El Comité de les Regions (CR)

El Comité de les regions té també 222 membres i la seva distribució entre els Estats membres, durada del mandat, forma de designació i organització dels treballs es idèntica als del CES.

El Comité de les Regions (CR) representa els interessos locals i regionals a l'entramat institucional comunitari.

El CR només ha de ser obligatoriament consultat en les matèries que afecten directa o indirectament a la política regional assenyalades al TCE: educació i joventut, cultura, salut pública, xarxes transeuropees i cohesió econòmica i social.

Pot emetre dictàmens per iniciativa pròpia i també sobre qualsevol proposta enviada al CES per dictàmen per part d'aquest organisme. Esta prevista també la seva participació en la organització dels fons estructurals i en les decisions de l'aplicació del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

1.1.10.-El Banc Europeu d'Inversions (BEI)

El Banc Europeu d'Inversions (BEI), que té personalitat jurídica pròpia, és el principal instrument financer de la UE. El seu capital està subscrit íntegrament pels Estats membres.

La finalitat principal de BEI és contribuir al desenvolupament continuat i estable del mercat comú en interés de la Comunitat, recurrint als mercats de capitals i als seus propis recursos.

El Banc facilita el finançament de programes d'inversió en combinació amb altres instruments financers de la Comunitat. Bàsicament el finançament del BEI es dirigeix fonamentalment a la millora de les infraestructures de transport i telecomunicacions d'interés europeu, a la protecció del medi ambient i la qualitat de vida i a la realització dels objectius comunitaris a l'àmbit de l'energia. També al foment de l'activitat de les PIMES i al finançament de projectes emmarcats en les activitats dels fons estructurals.

El BEI té la seva seu a Luxemburg i esta administrat per un Consell de Governadors format pels Ministres d'Hisenda dels Estats membres.

El BEI no té interés lucratiu.

1.1.11.-El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD)

El Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) té com a finalitat aportar ajut financer als antics paissos de l'Europa central i oriental que adoptin les formes polítiques occidentals (estat de dret, respecte als drets humans, partits polítics, eleccions i lliure mercat).

En són socis a l'actualitat més de 55 paissos, després de la incorporació de les antigues repúbliques de la URSS i Albania. La Comunitat (Estats membres, Comissió i BEI) controla el 51% del capital del Banc.

La seu del BERD és a Londres i esta regit per un Consell d'Administració integrat per 23 directors executius i una Junta de Governadors.

1.1.12.-L'Institut Monetari Europeu (IME)

L' Institut Monetari Europeu (IME) és l'organisme encarregat de la política monetaria i de preparar la transició fins al Banc Central Europeu durant la segona fase de la Unió Econòmica i Monetaria.

L'objectiu fonamental del IME és contribuir a la realització de les condicions necessàries per la transició a la tercera fase de l'Unió Econòmica i Monetària (UEM).

En aquest sentit, les funcions principals del IME són les següents:

a).-Enfortir la cooperació entre els bancs centrals nacionals.

b).-Enfortir la coordinació de les polítiques monetaries dels Estats membres, amb la finalitat de garantir l'estabilitat dels preus.

c).-Vigilar el funcionament del Sistema Monetari Europeu (SME).

d).-Mantenir consultes sobre qüestions que siguin competència dels Bancs Centrals Nacionals i que afectin a la estabilitat d'entitats i mercats financers.

e).-Asumir les tasques del Fons Europeu de Cooperació Monetària (FECOM).

L'IME esta gestionat i administrat per un Consell format per un President -nomenat de comú acord pels Governs dels Estats membres-i pels gobernadors dels Bancs Centrals Nacionals.

1.1.13.-Els Bancs Centrals Nacionals (BCN), El Banc Central Europeu (BCE) i el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC)

La responsabilitat de les polítiques monetàries nacionals recau sobre els bancs centrals dels Estats membres. Malgrat aixó, la lliure circulació de capitals i la integració dels mercats financers fan cada con més independents aquestes polítiques monetàries, les monedes del qual es troben integrades al Sistema Monetari Europeu.

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) es planteja en tres fases. En les dues primeres la política monetaria dependrà dels Bancs Centrals Nacionals (BCN). En la segona als Bancs Centrals Europeus s'els afegeix l'Institut Monetari Europeu (IME) i en la tercera fase el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC) estara format tant pels Bancs Centrals Nacionals (BCN) com pels Bancs Centrals Europeus (BCE).

Les funcions bàsiques del SEBC són:

a).-Definir i executar la política econòmica de la Comunitat.

b).-Realitzar operacions de canvi de divises.

c).-Posseir i gestionar les reserves oficials de divises dels Estats membres.

d).-Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments.

El Banc Central Europeu estableix i aplica la política monetaria europea, dirigeix les operacions de canvi i garanteix el bon funcionament del sistema de pagament, i el seu objectiu principal és mantenir l'estabilitat dels preus. És a dir, en general garanteix que es compleixin les funcions ecomanades al SEBC.

1.2.-El dret de la Unió Europea

El Dret Comunitari Europeu és el conjunt de regles i de principis que determinen l'organització, les competències i el funcionament de les Comunitats Europees.

Les seves fonts són el conjunt de normes, disposicions i els altres instruments que conformen les regles que constitueixen el dret comunitari. Unes són de caràcter obligatori i altres no, altres són les anomenades "sui generis" i finalment existeixen les anomenades fonts complementàries.

1.3.-El Dret Originari

El dret originari el formen:

1.3.1.-Els tractats constitutius

A.-El Tractat de París constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) el dia 18 d'abril de 1951 (que va entrar en vigor el 25 de juliol de 1952).

B.-Els Tractats de Roma, que van instituir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de la Energia Atòmica (EURATOM) el dia 25 de març de 1957 (que varen entrar en vigor el dia 1 de gener de 1958).

El tractat de la CEE preten substituir els mercats dels estats membres per un d'únic amb les mateixes característiques que un mercat nacional, mitjançant un seguit d'intervencions i decisions tals com l'eliminació dels drets duaners, l'establiment d'aranzels i de polítiques comercials comuns, l'abolició dels obstàcles a la lliure circulació de persones, serveis i capitals entre els estats membres, la fixació d'una política comú en matèria agrària i de transports, l'apropament de les legislacions nacionals per un funcionament més correcte i eficaç del mercat comú, la creació d'un fons social europeu i d'un Banc Europeu etc.

Tanmateix el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CECA) es proposa unir els esforços dels paissos del continent pel desenvolupament i la producció d'energia nuclear.

Els Tractats s'apliquen amb preferència a les normes de dret intern. El Tribunal de Justícia de la CEE garanteix la primacia del dret originari, i pot declarar nul.la qualsevol decisió que vagi en contra del que s'estableix als tractats (alguns dels articles dels tractats són aplicables directament mentre que altres necessiten ser transposats al dret nacional).

1.3.2.-Els tractats complementaris

A.-Els Tractats de modificació dels Tractats Constitutius:

-La Convenció de Roma de 27 de març de 1957, què unifica l'Assemblea, el Tribunal de Justícia i el Comité Econòmic i Social.

-El Tractat de Bruseles de 8 d'abril de 1965, què crea un Consell i una Comissió únics.

-El Tractat de Luxemburg de 22 d'abril de 1970, què augmenta els poders pressupostaris del Parlament.

-El Tractat de Bruseles de 22 de juliol de 1975, què augmenta, per segona vegada, els poders pressupostaris del Parlament.

-L'Acta de 20 de setembre de 1976 sobre elecció dels representants en el Parlament Europeu per sufragi universal directe.

B.-Tractats d'ampliació dels Tractats Constitutius:

-L'Acta Única Europea, signada el 17 de febrer (a Luxemburg) i el 28 de febrer (a La Haya) de 1996, que va entrar en vigor el dia 1 de juliol de 1987, que persegueix la consecució del gran mercat interior l'u de gener de 1993. A més d'incrementar el paper del Parlament en la presa de decisions i millora del funcionament del Consell, l'Acta Única fa tirar en endavant les polítiques de medi ambient i d'investigació i desenvolupament tecnològic i incorpora el principi de cohesió econòmica i social, materialitzat mitjançant el Fons de Cohesió.

-El Tractat de la Unió Europea o Tractat de Maastricht, signat el 7 de febrer de 1992, que va entrar en vigor el dia 1 de novembre de 1993, què és la culminació del gran espai econòmic sense fronteres, amb la introducció de la moneda única; i establiment de les bases de la unió política.

1.3.3.-Els tractats d'adhesió

A.-El Tractat de Bruseles de 22 de gener de 1972, pel què s'incorporen Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca.

B.-El Tractat d'Atenes de 28 de maig de 1979, pel que s'incorpora Grècia.

C.-Els Tractats de Lisboa i Madrid de 12 de juny de 1985, pels què s'incorporen Portugal i Espanya.

D.-El Tractat d'Adhesió d'Austria, Finlandia i Suecia, què va entrar en vigor el dia 1 de gener de 1995.

E.-La Decisió del Consell de la UE d'u de gener de 1995, per la què s'adapten els instruments relatius a l'adhesió dels nous estats membres a la UE.

1.4.-El Dret Derivat

El dret derivat el constitueixen el conjunt de disposicions que adopten els òrgans institucionals en base a la competència que tenen atribuida pels tractats fundacionals.

1.4.1.-Les fonts obligatories

A/.-Reglaments CEE i CEEA i decisions generals CECA:

Les decisions generals de la CECA són obligatòries.

Els reglaments CEE i CECA són els equivalents a les decisions generals de la CECA. Són d'aplicació general (no tenen un destinatari concret), són obligatoris en tots els seus elements i directament aplicables als Estats membres sense necessitat d'intervenció de les autoritats nacionals.

Són disposicions normatives emanades de les institucions comunitàries amb facultats per dictar.les, directament aplicables als estats membres i que poden generar drets garantits pels tribunals nacionals. S'apliquen directament i preferentment a les normes nacionals. No obstant, el control d'aquestes normes correspon al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.

L'iniciativa d'un reglament surt de la Comissió, bé de "motu" propi o a proposta del Consell, i la tramet a aquest, al Parlament i al Consell Econòmic i Social (pot haver.hi per tant reglaments del Consell i reglaments de la Comissió).

Els reglaments es publiquen al DOCE (Diari Oficial de les Comunitats Europees) i entren en vigor en el termini assenyalat en els mateixos o als 20 dies de la publicació (aproximadament s'en dicten uns 4.000 cada any).

B/.-Directives CEE i CEEA:

Les Directives són obligatòries pels Estats membres als quals van dirigides pel que fa als objectius a assolir, però són les autoritats nacionals les que determinen la forma i els mitjans necessaris per acoseguir els resultats. Han de ser motivades i han de tenir en compte els dictàmens emesos. Han de notificar.se als Estats destinataris.

Els Estats destinataris, per tant, han d'adaptar (transposar la Directiva) la seva normativa (en la matèria especialment afectada) a les Directives Comunitaries.

Per tant, les Directives no s'apliquen directament als ciutadans de l'Estat afectat, sinò que precisen de la seva transposició al dret nacional (en els terminis que s'indiquen a la pròpia directiva i si no es compleixen els terminis, és pot aplicar la Directiva directament).

Totes les Directives han de publicar.se al DOCE.

C/.-Decisions de la CEE i CEEA:

Aquestes Decisions obliguen als interessats des de que els hi són notificades. Són motivades i constitueixen actes jurídics destinats a aplicar els tractats a un cas concret. Són en definitiva els actes administratius de la UE. Generalment van dirigides a particulars, empreses o Estats membres per la imposició de sancions per haver incomplert un precepte dels tractats.

Quan les Decisions van dirigides a Estats membres, poden assenyalar objectius a complir, però de forma més restrictiva que les Directives.

Les Decisions (que han de notificar.se als destinataris) són obligatòries en tots els seus elements i poden ser objecte de recurs davant del Tribunal de Justícia de la CEE.

Les Decisions també s'utilitzen pels nomenaments i per l'aprovació de programes.

1.4.2.-Les fonts no obligatories

A/.-Les Recomanacions:

Són invitacions als Estats membres a actuar d'una determinada forma. Normalment estableixen uns objectius desitjables però no obligatories.

B/.-Els Dictàmens:

Els dictàmens no són vinculants i es tracta, en línies generals, de l'expressió d'una opinió sobre una qüestió concreta.

1.4.3.-Les altres fonts de Dret Comunitari

A/.-Les Actes Convencionals:

a).-Els convenis conclosos entre els Estats membres, en aplicació d'una disposició dels tractats: mitjançant aquests tipus d'acord es facilita i reforça el compliment dels objectius previstos als tractats.

b).-Els convenis conclosos entre els estats membres, no previstos pels tractats, però l'objecte del qual està lligat estretament a l'execució dels mateixos (per exemple, els relatius al reconeixement mutu de societats i persones jurídiques).

c).-Les decisions dels representants dels governs dels estats membres.

c).-Els acords entre la Comunitat i estats tercers: és tracta en definitiva de la formalització de les relacions exteriors de la UE ja sigui amb països tercers o amb organitzacions internacionals (acords d'associació i acords de cooperació).

B/.-Els Principis Generals del Dret Comunitari:

Són fonts considerades no escrites, però que de fet es troben als "considerandos" i en els primers artícles dels tractats fundacionals. El Consell i el Parlament han de tenir.los en compte en la seva labor legisladora i també el Tribunal Superior de Justícia de la CEE en la seva tasca d'interpretació del dret comunitari (principi de proporcionalitat, solidaritat, equilibri institucional a l'àmbit de les competències i delegacions, perferència comunitaria en els intercanvis internacionals i en la política agrícola i no discriminació per la nacionalitat).

C/.-La Jurisprudència del Tribunal de Justicia de la CEE:

És efectivament una font escrita de dret en la que es recullen les sentències del Tribunal de Justícia de la CEE. No és obligatoria en sentit estricte, però si en el sentit moral.

Aquesta jurisprudència ha incidit especialment en:

a).-La irreversibilitat de la cessió de competències dels Estats nacionals a favor de la UE.

b).-Els criteris dinàmics en la interpretació dels tractats.

c).-La consideració del dret comunitari com a un dret nou i autònom.

D/.-Actes "Sui Generis":

Són actes de naturalesa jurídica imprecisa, que poden ser obligatoris (per exemple, els reglaments de règim intern de les institucions) o no (com per exemple les resolucions, els informes, les declaracions i els programes d'acció). Són actes no previstos als tractats i suposen el compromís polític de les institucions en determinats assumptes.

1.4.4.- Les fonts complementàries

A/.-El Dret Supletori:

Constituit pel Dret Nacional i el Dret Internacional Públic.

B/.-Els Principis Generals del Dret:

Com per exemple, el principi de legalitat, de "non bis in idem" etc).

C/.-El Costum.

D/.-La Doctrina Científica.