Dret Civil

L'ordenament jurídic. Norma juridica. Fonts. Institucións comunitaris

  • Enviado por: Nene
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 24 páginas
publicidad
publicidad

Introducció al dret

Tema 1 - L'ordenament jurídic

Quan els homes conviuen en societat estan fent dret o aplicant normes jurídiques.

La compra-venda mercantil és quan jo compro un bé amb la finalitat de tornar-lo a vendre o d'obtenir un benefici.

La complexitat dins una convivència social i els conflictes que es creen en ella dona lloc a l'especialització del dret.

Dret _> Conjunt de normes jurídiques que regulen la convivència en societat, excloent la força.

2 - La regularització jurídica de l'activitat econòmica: dret públic i privat.

Dret públic _> Conjunt de normes jurídiques que regula les relacions de les institucions públiques i de les institucions públiques amb els ciutadans.

P/ex: dret fiscal.

Dret privat _> Conjunt de normes jurídiques que regula les relacions i activitats privades de les persones.

P/ex: dret civil, dret mercantil i dret laboral.

3 - Branques del ret privat

Son 3: dret civil, dret mercantil i dret laboral.

Dret civil _> Regulat al codi civil. És l'origen del dret (1889). El dret mercantil deriva del dret civil. També hi ha drets florals (Catalunya, País Basc, Navarra, Canàries, ...)

Dret mercantil _> Conjunt de normes que regulen l'activitat empresarial entre les persones. Qualsevol activitat econòmica té una incidència jurídica.El dret mercantil està dins un codi que és un text legal o un text normatiu que és el codi de comerç.Dret laboral _> Normes que regulen les relacions de treball. L'estatut dels treballadors forma part del dret laboral.

Llei sindical ( Vetlla per la seguretat del treballador).

Conveni col·lectiu ( Conjunt de normes pactades per l'empresari i els treballadors o els seus representants).També regula el salari dels treballadors.

Tema 2 - El sistema de fons del dret.1 - La norma jurídica en general: estructura i classes.Son les regles que donen solució als conflictes socials . Diversos autors han donat les seves pròpies definicions. Dos exemples són:

“Mandat jurídic amb eficàcia social organitzadora”.

“Precepte regulador de la conducta dels ciutadans de caràcter obligatori i que està inspirat en un criteri de justícia”.

En una norma jurídica hi ha dos caràcters:

  • Obligatorietat: si s'incompleix, pot ser imposada per la força.

  • Cuarsivitat. Si no s'observa la norma jurídica es pot arribar a la força.

Em de distingir entre normes: completes o autònomes i normes incompletes o auxiliars:

Completes _> Normes jurídiques que aporten una regla o norma pròpiament dita

Incompletes _> Disposicions que necessiten ser combinades amb altres normes, ja siguin del mateix caràcter o amb disposicions completes. P/ex: Completa: compra-venda. Incompleta: permuta.

Estructura de la norma jurídica

Elements importants:

  • Generalitat. Perquè la norma afecta a tothom.

  • Abstracció. La justícia no pot contemplar un supòsit de fet concret sinó amb un de general.

Classes

De dret especial. Aquelles que tenen per objectiu la regulació de matèries o relacions jurídiques concretes o determinades. P/ex: dret mercantil, dret laboral,...De dret comú. Aquell sector normatiu que constitueix el tronc comú del dret i que regula les relacions entre persones sense qualificatius.Tenen una funció supletòria respecte les normes del dret especial. P/ex: dret civil.De dret general. Les que s'apliquen a tot el territori.De dret particular. Son les que s'apliquen a certes comarques, regions,...

Imperatives. Normes (ius cogens) d'obligat compliment i no permeten canvis.

P/ex: normes fiscals, de dret administratiu,...

Dispositives. Les que regulen supòsits de fet que poden ser substituïdes per les persones interessades o que intervenen en aquest supòsit de fets.

P/ex: codi civil.

2 - Les fons del dret

Les fons del dret son:

  • La llei

  • La costum

  • Els principis generals del dret

Sistema de producció de normes jurídiques. Hi ha un sentit formal (la manera que es manifesta el dret) i un sentit material (les institucions, grups socials, òrgans que tenen capacitat de crear normes).

  • La constitució

  • Art. 1.2. La sobirania nacional presideix al poble espanyol i mana als poders de l'estat.

    La podem definir com una llei en la que es troba el conjunt de principis fonamentals que serveixen de suport en l'ordenament jurídic d'una determinada comunitat.

    Característiques

    • Te 169 articles

    • Segueix models europeus

    • És imprecisa o ambigua

    • Està ajustada a les circumstàncies econòmiques actuals

    • És rígida i molt difícil de reformar-la

    • Un article, si s'aprova el 60% al congrés, passa al senat, i si s'aprova, també en un 60%, es fa un referèndum en el qual el poble vota i, si supera el 50%, s'aprova l'article

    Defineix el sistema propi de les fonts del dret.

  • La llei (norm. Vinculant)

  • Disposicions expresses, generalment escrites, establertes per qui té l'autoritat per donar-les, mitjançant algunes de les formes, predisposades en l'ordenament jurídic i tenir vigor per imposar-se a: - autoritats

    - tribunal

    - particulars

    Classes de lleis

    Lleis orgàniques i ordinàries. Lleis pròpiament dites que surten directament del poder legislatiu, és a dir, les corts.

    Orgàniques _> Les que necessiten ser aprovades o delegades (deixar-les sense vigor) per majoria absoluta del congrés.

    Ordinàries _> Les que requereixen ser aprovades o delegades per majoria simple del congrés.

    Decret legislatiu i decret llei. Les que poden crear el poder executiu de l'estat, és s dir, el govern. A l'article 82 de la constitució pretén que les corts delegui al govern la facultat de dictar llei sempre que no siguin competència exclusiva de les lleis orgàniques.

    Legislatiu. Ha de ser de forma expressa per matèries concretes i ha de fixar un termini pel seu exercici.

    Llei. Aquelles normes dictades pel govern en rang de llei en casos d'urgència i necessitat extrema.

  • Els reglaments

  • Norma jurídica dictada per escrit per l'execució complement de lleis existents i son dictades per l'administració.

    Típica norma del dret administratiu.

    Jerarquia:

    • Els decrets o acords adoptats pel consell de ministres

    • Ordres acordades per les condicions delegades de govern

    • Ordres ministerials dictades pels ministeris

    • Disposicions d'autoritats i òrgans inferiors

    Tota norma jurídica ha de ser publicada perquè el seu mandat estigui a l'abast de tothom al BOE, BOGC.

    L'art. 2.1 Cc. estableix un període de 20 dies de vacatio legis aplicable a qualsevol dispositiu normatiu, és a dir, si la llei diu res respecte a l'entrada en vigor, entrarà en vigor al cap de 20 dies automàticament.

    Una llei es deroga quan es publica una altre disposició normativa que contempla o regula els mateixos supòsits o matèries que l'antiga. La derogació pot ser total i deixar sense efecte la llei anterior, o parcial, quan la nova llei deixa persistent l'altre llei en aspectes concrets.

    Principi d'irretroactivitat de les lleis

    Art. 2.3 Cc. les lleis no tindran efecte retroactiu a no ser que es disposi el contrari. A totes les lleis, al final, hi ha les disposicions, i unes son les transitòries, que son les que matisen la irretroactivitat.

  • El costum i els usos normatius

  • La llei prova l'organització política que la societat es dona a si mateixa.

    La costum prové de la pròpia societat no organitzada que mitjançant l'observància reiterava que una conducta acaba imposant-la de forma preceptiva.

    Elements de la costum

    Material _> la reiteració d'un comportament o actes uniformes en el llarg del temps.

    Espiritual _> Convicció de que aquests actes o conductes son model d'observància obligada.

    Característiques de la costum

  • Font del dret subsidiària, és a dir; quan no hi hagi una norma o un dret aplicable, s'aplicarà la costum.

  • Font del dret secundària, és a dir, per aplicar aquesta costum s'ha de demostrar.

  • Font del dret racional, és a dir, serà bona sempre i quan no sigui contraria a la moral ni a l'ordre públic.

  • Son també conductes generalitzades i uniformes però no hi ha convicció de que s'està complint una norma.

    Opinio iuris. Aquell element espiritual de la costum, és a dir, la convicció.

  • principis generals del dret

  • Els principis bàsics que inspiren el nostre ordenament jurídic i que es corresponen i defineixen el nostre sistema de vida en societat.

    3. Dret comunitari

    Ordenament jurídic comunitari o de la U.E.

    Es aplicable a tots els membres de la comunitat europea.

    Institucions

    Comissió _> És un òrgan col·legiat format per 20 membres que se'n diuen comissaris, que exerceixen en les seves funcions amb independència dels estats membres i amb interès dels que treballen a la comunitat.

    Entre les funcions de la comissió hi ha:

    • vetllar pel compliment dels tractats comunitaris

    • te facultats per prendre decisions

    • te competències de relacions externes compartides amb el consell

    Consell _> Està format pels representants dels estats membres. És el principal òrgan decisori de la comunitat. Té dues funcions:

    • Normatives. Que el consell adopta les decisions i opcions que te en les diferents polítiques comunitàries.

    • Intenta harmonitzar els integrants de la comunitat amb els integrants de cada estat membre.

    Assemblea o parlament europeu _> Composat per 518 parlamentaris escollits per cada estat membre. Les seves funcions son:

    • Control. Controla en relació a la comissió.

    • Pressupostàries. El parlament europeu ha d'aprovar el pressupost.

    • Consultives. Consultes que rep d'altre integrants de la societat

    Tribunal de justícia _> Assegura el respecte del dret en la interpretació i aplicació dels tractats comunitaris.

    Característiques del dret comunitari

  • L'estreta relació entre l'ordenament jurídic comunitari i els diferents ordenaments jurídics racionals.

  • Institucions pròpies.

  • La comunitat te una atribució de competències sobranes de cada estat membre i per tant amb la conseqüent limitació de conseqüències de cada estat.

  • La creació de les comunitats europees supera la creació d'un ordenament jurídic propi que te, per tant, un sistema propi de creació del dret.

  • La primacia del dret comunitari en vers els juraments jurídics racionals.

  • Fonts del dret comunitari

    Hi ha dos tipus:

    • Dret comunitari originari. Els tractats constitutius de les comunitats.

    • Dret comunitari derivat. Està format per aquells actes nominatius adoptats per les institucions comunitàries amb la finalitat dels objectius que estan regulats en els tractats comunitaris.

    Classes de dret comunitari derivat

    Reglament _> té un alcanç general. És obligatori i directament aplicable a tots els estats membres. Classes de reglaments:

    • Reglament de base. Reglaments adoptats directament amb base als tractats comunitaris.

    • Reglament d'aplicació o execució. Aquells adoptats pel consell o la comissió amb base a altres reglaments existents

    Els reglaments entren en vigor o quan el comitè ho diu o per VACATIO LEGIS.

    Directiva: les directives són actes normatius dirigits pels estats membres als que els imposa una obligació de resultats però aquest resultat dóna llibertat a l'estat membre perquè esculli els mitjans o la forma per obtenir aquest resultat.

    Decisió: Actes normatius obligatoris en tots els seus elements per a tots els destinataris.

    Dictàmens i recomanacions: no són vinculants (obligatoris). Són informes o opinions sobre una qüestió determinada. Recomanació i invitació a prendre o adoptar una determinada conducta.

    Tema 3 - Aplicació i eficàcia de les normes jurídiques

    1 - Criteris d'interpretació de les normes jurídiques.

    La funció de les normes jurídiques és la de regular la convivència, per tant, han de ser imposades. Aquesta funció d'imposar la realitzen els tribunals de justícia. Interpretar les normes jurídiques significa adaptar el mandat dintre de les circumstàncies concretes del cas que es planteja. (ex: robo/hurto)

    Els elements d'interpretació fan referència als elements materials sobre els quals l'intèrpret ha de posar l'atenció amb la finalitat d'obtenir com a resultat la classificació del sentit de la norma jurídica per poder-la aplicar.

    Classes d'interpretació

    • Interpretació literal: Art. 3.1 Cc diu que les normes s'interpreten segons el sentit propi de les paraules, és a dir, la interpretació literal es basa en el propi sentit de les paraules. S'haurà d'esbrinar quin dels sentits que té la paraula li ha volgut donar la norma.

    • Interpretació sistemàtica: Art. 3.1 Cc diu que les paraules s'analitzen en relació al context.

    • Interpretació històrica: l'intèrpret ha de tenir en compte els antecedents històrics i legislatius de la norma interpretada. Només coneixent la història de la norma es pot entendre i aplicar en un moment històric diferent de quan va néixer la norma.

    • Interpretació sociològica: s'ha de tenir en compte la realitat social del temps en que ha d'ésser aplicada la norma.

    Resultat de la interpretació.

    És l'averigüació del sentit de la norma. Aquest sentit de la norma se'n diu “RATIO LEGIS” i és l'esperit i la finalitat de la norma.

    En funció del resultat de la interpretació, podem distingir:

    • Interpretació declarativa: es quan les paraules de la norma s'adapten amb exactitud a lo que resulta de l'interpretaria.

    • Interpretació correctora: aquella en que el resultat de la interpretació fa que s'hagi de considerar inclosos en la norma supòsits diferents del que la seva lletra indica.

    La interpretació correctora pot ser:

    • Extensiva: si es fa amb positiu i la correcció dona més supòsits dels que la seva lletra indica.

    • Restrictiva: quan dona menys supòsits dels que la lletra indica.

    En funció de qui ha d'interpretar la norma, distingim:

    • Interpretació autèntica:. realitzada pels tribunals de justícia.

    • Interpretació doctrinal: realitzada pels estudiosos.

    L'intèrpret sempre ha de procurar que la interpretació de les normes estigui en consonància amb els principis de la constitució i dels valors que es proclamen en la mateixa.

    2 - La integració de les normes jurídiques: analogia i equitat.

    La integració té com a finalitat subsanar un defecte de l'ordenament jurídic. Quan parlem d'integració de les normes jurídiques parlem de les anomenades “llagunes del dret” i del procediment per subsanarles (situacions que no estan regulades).

    Analogia.

    Quan parlem d'analogia fem referència a que en determinats casos no es trobi una norma directament aplicable. Casos carents de regulació legal. Està recollida a l'article 4.1. del Cc i la defineix de la següent manera: l'analogia consisteix en aplicar al supòsit carent de regulació la solució que l'ordenament jurídic dona per un altre supòsit similar. Classes d'analogia:

    • Analogia LEGIS: és aquella que quan surt el buit legislatiu s'omple mitjançant una norma que regula un altre supòsit similar.

    • Analogia IURIS: és aquella que quan donat que no es troba una norma legal que regula un supòsit similar al supòsit carent de regulació, es dona entrada als principis generals del dret.

    Límits a l'analogia. Hi ha un límit bàsic:

    Identitat de raó. el criteri que inspira a la norma que dona solució al supòsit carent, sigui adequat i apte per regular aquest supòsit carent de regulació.

    Equitat

    Quan parlem d'equitat, parlem de resoldre un conflicte no aplicant noves normes o els principis generals del dret, sinó encomanant al jutge perquè resolgui el supòsit d'acord amb els criteris de justícia que al seu entendre produeixin la millor solució.

    El valor de la jurisprudència

    El codi civil quan parla de jurisprudència li dona una funció de complementar l'ordenament jurídic. Art. 1.6 Cc diu: “la jurisprudència és la doctrina que de forma reiterada estableix el tribunal suprem al interpretar i aplicar la llei, la costum i els principis generals del dret”.

    La jurisprudència crea un cos de criteris sobre la solució de conflictes que pot provocar la revocació de sentències als tribunals inferiors que les contradiguin. El suprem pot deixar sense efecte (revocar) una sentència de un tribunal o audiència inferior.

    3 - Infracció de les normes jurídiques i la seva sanció.

    Les normes jurídiques estan dictades perquè es compleixin. En cas d'infracció de les normes jurídiques, l'ordenament jurídic reacciona preveient unes sancions. Tipus d'infraccions:

    Actes contraris de les normes imperatives. Son actes contraris als que disposen la norma.

    Actes amb frau de llei. Art. 6.4 Cc. Els actes realitzats emparats pel text d'una norma que persegueixen un resultat prohibit per l'ordenament jurídic, és a dir, actes que produeixen un resultat contrari a l'ordenament jurídic, però agafat a aquest acte de forma separada son conformes a les normes jurídiques.

    P/ex: Seria un frau de llei contraure matrimoni només pel fet de poder obtenir la nacionalitat d'un país.

    La sanció _> Reacció de l'ordenament jurídic durant la infracció d'una norma. Hi han dos tipus de sanció que son:

    • sanció de caràcter unitiu. És produeix quan l'ordenament reacciona davant la infracció, generalment un mal, al ser infractor com a pagament del seu comportament il·lícit.

    P/ex: multes, prohibició llibertat, inhabilitació professional.

    • sanció de recersiment del mal. Compensa o elimina les secueles de l'acte il·lícit.

    P/ex: El que fa una casa i se li cau la teulada per culpa del constructor, el qual li ha de pagar una de nova.

    La renuncia al dret aplicable i el frau a la llei

    Art. 6.2 Cc. Cap la possibilitat d'exercir voluntàriament l'aplicació de les normes dintre d'uns límits i condicions.

    Tema 4 - La persona

    1 - La persona física

    la persona física constitueix una dada preexistent i transcendent al dret. Al parlar de personalitat fem referència a algú com a subjecte de drets i obligacions. El naixement d'una persona dona lloc a drets i obligacions de forma immediata, tot i que la persona no ho sàpiga o que no pugui portar-los a la pràctica.

    Capacitat jurídica. És l'aptitud necessària per ser titular de drets i obligacions.

    Capacitat d'obrar. És l'aptitud d'una persona per posar en pràctica els drets i obligacions que li son imputables o li corresponen.

    La capacitat d'obrar permet graduacions i subdivisions de l'acte a realitzar.

    Començament de la personalitat

    L'adquisició de la personalitat es troba amb el naixement (Art. 29 Cc.). L'art. 30 Cc. estableix dos requisits per tenir personalitat, els quals són:

    • Que tingui figura humana

    • Que visqui 24 hores totalment separat de la mare.

    Drets fonamentals o drets de la persona

    • Dret a la vida i a la integritat física.

    • Dret a les llibertats.

    • Dret a l'integritat moral i esfera reservada.

    • Dret al nom.

    Nasciturus. Persona que esta a punt de néixer. El codi civil destina una sèrie de preceptes per reservar-li certs beneficis o efectes favorables per el cas de que arribi a néixer i adquirir capacitat jurídica

    Extinció de la personalitat. (Art. 32.1 Cc.) La personalitat s'extingeix amb la mort de la persona.

    Presumpció de mort de l'absent (Art. 34 Cc.) En el cas que una persona ha desaparegut sense que es tingui notícies d'ella, hagi sofert un naufragi, perdut en combat,... En aquests casos el codi civil o l'ordenament jurídic preveu que es pugui citar judicialment la declaració de defunció. L'absent estarà mort quan hagin passat 5 anys de les seves últimes notícies o 10 anys de la seva desaparició o 2 anys a causa de naufragi, guerra, accident avió...

    Aquesta declaració de defunció tindrà una eficàcia similar a la mort natural.

    En el cas que després de la declaració de defunció, tal persona apareix, aquesta podrà recuperar els seus bens amb l'estat es què es troben.

    Majoria d'edat i plena capacitat d'obrar (Art. 315.1 Cc.)

    La majoria d'edat, vol dir tenir plena capacitat d'obrar o tenir la possibilitat per exercitar tots els drets inherents per la persona.

    L'emancipació. Independitzar-se totalment i no haver arribat a la majoria d'edat de la pàtria potestat.

    Causes de l'emancipació

    • Per matrimoni.

    • Per la sessió dels pares de la seva pàtria potestat amb el consentiment del fill.

    • Per vida independent del menor major de 16 anys amb el consentiment dels pares.

    • Per sol·licitar-la al jutge.

    Una limitació de la plena capacitat d'obrar es que no pot vendre bens immobles sense el consentiment dels pares.

    La incapacitació

    És incapaç aquella persona privada d'obrar per tenir circumstàncies greus que li impedeixen o limiten aquesta capacitat d'obrar.

    El registre civil

    Registre en el qual s'inscriuen els actes referents a l'estat civil de les persones. La inscripció bàsica és el naixement, perquè és la que ens dona informació d'aquella persona inscrita.

    P/ex: matrimoni, viduïtat, defunció.

    El registre civil és públic i tothom pot obtenir dades demanant una certificació.

    2 - La representació

    Representar vol dir actuar per compte d'un altre. Normalment les persones actuen directament i realitzen els negocis que creuen convenients.

    Està contemplada en el codi civil Art. 1259 i diu que es pot contractar a nom d'un altre quan qui formalitzi a nom d'un altre estigui autoritzat per l'interessat o tingui per llei autorització o representació legal.

    Classes de representació

  • Representació voluntària. És la voluntat de l'interessat la que origina el fenomen substitutori en virtut de la qual, una altre persona actua per l'interessat.

  • Representació legal. Es produeix quan per resolució legal, una persona te encomanada la gestió dels interessos d'una persona incapaç o d'una persona que no pot desenvolupar completament la marxa dels seus negocis.

  • Representació directe. Quan es produeix una vinculació directe i automàtica entre el representant i el tercer ja que l'actuació del representant es va realitzar en nom i per compte del representat i, per tant, els drets i obligacions nascuts d'aquesta actuació, van directament al patrimoni del representant com si hagués actuat o intervingut ell mateix.

  • Representació indirecte. Es produeix quan l'actuació representativa es caracteritza perquè el representant actua en nom propi sense manifestar el nom de la persona per a qui actua. També en diem un ordre.

  • Legitimació del representant.

    Legitimar vol dir apoderar. El poder és l'autorització escrita per poder actuar en nom d'un altre (poders notarials). Els poders poden ser:

    • Generals. Per realitzar un conjunt d'actes.

    • Especials. Per realitzar un acte concret.

    Revocació de poders. Desautoritzar a la persona que te representava, és a dir, queda il·legitimitat.

    Autocontractació. Es produeix en aquells casos en que una persona actuant per un costat i, per l'altre costat, actuant en nom propi, celebra un contracte assumint posicions diferents com pot ser la de comprador o venedor en una compra-venda.

    Els contractes o actes en què es dona l'Autocontractació son nuls.

    3 - La persona jurídica: tipus.

    La organització social dels nostres dies fa necessària la existència d'organitzacions supra individuals que tinguin capacitat jurídica i capacitat d'obrar.

    El naixement de les persones jurídiques te el seu origen en la organització jurídica, política i administrativa de la mateixa societat.

    Classificació de les persones jurídiques (Art. 35.1 Cc.)

    Aquesta classificació es fa, tenint en compte l'interès públic: Hi ha tres tipus de persones jurídiques:

  • Associacions. Conjunt de persones unides per la consecució d'un fi. Aquesta necessita un patrimoni social. Lo important de l'associació és l'element personal.

  • Fundacions. Conjunt de bens dirigits a aconseguir un objectiu. Lo fonamental de la fundació és el component patrimonial però necessita la col·laboració de persones per la seva gestió.

  • Corporacions. Tenen origen legal reconegut per la llei, tot i que bàsicament són una associació perquè l'element personal és la nota més destacada.

  • P/ex: federacions deportives

    Associacions d'interès particular (Art. 35.2 Cc.)

    Les societats civils i mercantils, que tenen per objectiu obtenir un benefici a repartir entre els seus socis.

    Constitució d'una associació

    Es constitueix per la unió de dos o més persones que realitzen un acte dirigit a manifestar la seva voluntat de constituir una associació. D'això se'n diu acte fundacional.

    Hi ha uns socis que son els fundadors i fan l'acte fundacional. Redacten els estatuts de l'associació i els aproven. Aquests estatuts han de recollir el domicili de l'associació, la finalitat, els òrgans directors i els patrimonis.

    Son les regles internes de l'associació. S'inscriuen en el llibre de registre d'associacions de Catalunya.

    Organització de les associacions

    Hi ha una assemblea general, una junta directiva i un president.

    • Assemblea general _> òrgan suprem. Es reuneix com a mínim un cop a l'any. Adopta les decisions transcendents de l'associació.

    • Junta directiva _> Dirigeix l'associació i la gestiona.

    • President _> Presideix i representa a l'associació davant de tercers

    L'associació es dissol bàsicament per dos causes:

    • Pe voluntat dels socis

    • Per actuacions il·lícites

    La fundació

    Organització constituïda sense ànim de lucre que, per aconseguir la voluntat dels seus creadors, te afectat de forma continuada el patrimoni d'aquests creadors, a la creació dels fins o objectius de l'entitat.

    Característiques de la fundació

    • Necessitat d'una dotació patrimonial per la seva constitució.

    • Persecució d'un interès general.

    • Organització i administració del patrimoni fundacional i de les seves futures rendes.

    Constitució de la fundació

    La fundació neix per la celebració d'un negoci jurídic unilateral gratuït i irrevocable per el qual una o vàries persones realitzen una dotació econòmica amb la finalitat que, de la seva gestió es compleixin els seus objectius fundacionals

    Les fundacions com a persones jurídiques tenen personalitat des del moment de l'inscripció de l'escriptura de constitució en el registre de fundacions.

    Govern de la fundació

    Es governa per un òrgan que se'n diu patronat. Aquest és un òrgan col·legiat format per patrons i administra i gestiona la fundació i també la representa.

    Causes d'extinció de la fundació

    • Per expiració del termini per el qual es va constituir

    • Per consecució del fi establert

    • Per fusió amb una altre fundació

    • Per impossibilitat de realització del fi

    • Per altres causes contemplades en els estatuts

    • Per altre causes contemplades en llei de fundacions

    • Per decisió judicial

    Tema 5 - El patrimoni (Art. 338 Cc.)

    1 - Els bens i les coses

    Els bans son de domini públic o de propietat privada.

    Bens de domini públic

    • Els destinats a un públic (camins, platges, ...)

    • Els que pertanyen privativament a l'estat sense ser d'us comú i que estan destinats a algun servei públic o al fonament de la riquesa nacional.

    Bens d'us públic _> Son els carrers, les fonts, les places,...

    Característiques dels bens de domini públic

    • Son inalienables, és a dir, no es poden vendre.

    • Son inembargables, és a dir, que no es poden embargar

    • Son imprescriptibles, és a dir, que no són susceptibles de convertir-se en propietat dels particulars

    Bens de propietat privada

    Excloure als altres d'utilitzar allò que ens pertany. El codi civil ho defineix com un dret a gaudir d'una cosa sense més limitacions que les establertes per llei.

    Distinció entre bens mobles i bens immobles

    Bens mobles _> bens susceptibles de desplaçament d'un lloc a un altre.

    Bens immobles _> bens de situació fixa o immodificable per l'espai. El tràfic d'aquests queden en el registre de propietats.

    Classificació dels bens immobles

    • Per naturalesa. Finques rústiques, finques urbanes.

    • Per incorporació. Edificis i qualsevol altre construcció que surt de la terra.

    • Per destí. Màquines o instruments destinats per el propietari de la finca a la indústria o a la producció.

    4 - Classes de coses

  • Coses fungibles i coses infungibles. Son fungibles les coses que poden ser substituïdes entre si (diners). Son infungibles les coses individualitzades per certes qualitats pròpies que li donen un valor diferent a les altres (un quadre de Picasso).

  • Coses genèriques i coses especifiques. Son coses genèriques aquelles que apareixen determinades individualment. Son coses específiques les que apareixen determinades individualment.

  • Coses consumibles i coses inconsumibles. Son coses consumibles aquelles que, un cop fetes servir, es destrueixen. Son coses inconsumibles aquelles que no es destrueixen un cop fetes servir.

  • Coses divisibles i coses indivisibles. Son divisibles aquelles coses que les parts resultants de la divisió tenen la mateixa funció que el tot (si una finca la dividim en dos terres, seguirà sent terra). Son coses indivisibles les que es poden dividir.

  • Coses simples i coses compostes. Son coses simples les individualitats orgàniques unitàries (quadro, foto,...). son coses compostes, el resultat de la unió material de més coses que donen lloc a una cosa complexa (barca, edifici,...)

  • Cosa principal i cosa accessòria. Son cosa accessòria quan hi ha una relació de subordinació entre les coses de tal manera que una compleixi respecte l'altre (la principal) una determinada funció.

  • Parts integrants i pertinences. Son parts integrants d'una cosa els immobles per incorporació. El que dos mobles s'uneixin de tal manera que formin una sola cosa. Les pertinences son els immobles en si.

  • 5 - La producció i explotació de les coses: els fruits

    Fruits _> Els rendiments a percepció que la titularitat d'una cosa permet tenir.

    Classes de fruits

    • Naturals _> Les produccions espontànies de la terra i els productes dels animals.

    • Industrials _> Els que es produeixen en els camps a benefici del treball o del cultiu.

    • Civils _> Si jo llogo un bé immoble, les rendes que obtinc son els fruits civils.

    Requisits perquè es produeixin els fruits civils

  • Periodicitat. Que hi hagi habitualitat en la percepció dels fruits.

  • Conservació de la substància. Que la producció del fruit no suposi una disminució substancial de la cosa mare.

  • Observància del destí econòmic de la cosa. Que el fruit s'ha de produir seguint el destí econòmic de la cosa.

  • Tema 6 - Els drets subjectius

    1 - Concepte de dret subjectiu

    S'ha de tenir en compte que la constitució diu que l'estat espanyol es constitueix com un estat de dret i, per això, el poder de l'estat s'ha de sotmetre a l'ordenament jurídic. Però, a més, és necessari que, tant l'estat com el seu ordenament jurídic, respectin la llibertat dels ciutadans.

    L'ordenament jurídic ha de facilitar els mitjans a les persones per tal de que puguin aconseguir els seus objectius i es puguin desenvolupar lliurement, sempre i quan, es faci amb respecte a la llibertat dels altres i tenint en compte les exigències que imposa el manteniment d'una ordenada convivència.

    Dret subjectiu _> Poder que l'ordenament atorga o reconeix als particulars per tal de que puguin satisfer els seus propis interessos. Quan parlem de tenir dret, vol dir, ostentar al poder d'exigir a algú, alguna cosa.

    El dret subjectiu també es defineix com la situació de poder concreta atorgada per l'ordenament a un subjecte perquè satisfaci i defensi els seus propis interessos.

    P/ex: Dret a la propietat.

    L'ordenament jurídic crea els mitjans o mecanismes per imposar, incloent la utilització de la força, el respecte a aquests drets subjectius i, per tant, l'ordenament jurídic posa a disposició del titular d'un dret subjectiu lesionat, la possibilitat d'acudir als tribunals de justícia perquè el protegeixin.

    Hi ha dos tipus de drets subjectius (aquests dos tipus es classifiques en funció del subjecte passiu) que són:

    • Absoluts _> Drets ERGA OMNES (aplicables a tothom), és a dir, el propietari d'una finca, és propietari d'aquesta davant de tothom.

    • Relatius _> Aquells que vinculen a persones determinades, és a dir, el dret de crèdit (si ell em ven un cotxe, te el dret de crèdit de cobrar).

    Relació jurídica _> es produeix quan un subjecte és titular d'un dret i, inevitablement, hi ha altres subjectes (individus) que entren en joc com a titulars de deures jurídics en relació al dret de què es tracta.

    En funció d'aquesta relació jurídica distingim entre dos tipus de drets:

  • Públics. Aquells que es donen a les relacions de dret entre l'estat i els ciutadans.

  • Subjectius privats. Hi ha tres subcategories:

  • - Dret a la personalitat , l'honor i l'intimitat

    - Dret de família

    - Drets patrimonials

    A part d'aquests dos hi han els drets potestatius. Aquests no proporcionen un poder sobre un subjecte sinó que son drets que ofereixen la possibilitat de crear, modificar o extingir una relació jurídica.

    2 - Adquisició i extinció dels drets subjectius

    Un dret subjectiu neix quan s'han produït o complert tots els pressupostos previstos en la norma per aconseguir aquest resultat.

    Classes d'adquisició de drets

  • Adquisició originària. Es produeix quan el dret de l'adquirien no prové o deriva d'u dret anterior d'una altre persona.

  • Adquisició derivada. Que ha existit o persisteix el dret d'un titular anterior i per tant deriva del mateix.

  • Adquisició legal. Es produeix en tots els supòsits en els que un dret s'adquireix com a conseqüència d'un fet o un acte humà no realitzat amb aquests fi. P/ex: Dret a l'herència.

  • Adquisició negocial. Quan el dret és adquirit com a conseqüència d'un negoci jurídic celebrat amb aquesta finalitat. P/ex: dret d'arrendament.

  • Extinció dels drets subjectius

    S'extingeixen quan:

    • acabes de pagar un crèdit

    • es renuncia al dret subjectiu

    Es pot renunciar a un dret sempre i quan no contrariegi a l'interès o l'ordre públic ni perjudiqui a tercers. No obstant això, hi ha drets irrevocables

    3 - Exercici dels drets i els seus límits

    Exercitar un dret és fer un del poder que comporta. No obstant, els drets d'una persona es poden exercitar per un altre.

    L'exercici dels drets té com a finalitat procurar la satisfacció de l'interès del titular del dret a exercitar. Però aquesta satisfacció del propi interès no autoritza a fer qualsevol exercici d'acte de dret, sinó que existeixen uns límits que restringeixen la possibilitat o modalitat d'exercici dels drets.

    Col·lisió de drets _> Vol dir que el meu dret arriba on comença el dret de l'altre. Per tant, la coexistència de drets imposa límits a l'exercici dels mateixos.

    La bona fe (Art. 71Cc.) _> Els drets s'han d'exercitar conforme a l'exercici de la bona fem és a dir, s'han d'exercitar conforme el model de conducta que socialment es considerat honest i adequat.

    Hi ha una regla bàsica que és que ningú pot anar contra els seus propis actes. Clar exemple del principi de bona fe.

    L'abús de dret

    És una doctrina que estableix que si es produeixen actes d'exercici d'un dret que sobrepassen els límits socialment considerats normals, llavors, s'ha de deixar o cessar en la realització d'aquests actes abusius.

    4 - Els límits temporals de l'exercici dels drets: la prescripció i la caducitat ( EXÀMEN )

    Es parteix de que el titular d'un dret te la possibilitat d'exercitar els poders que el seu mateix dret li atribueix. Els drets que l'ordenament jurídic otorga, tenen la finalitat de que siguin exercitats dins un període de temps raonable i en definitiva, les exigències de la bona fe i de la seguretat del tràfic imposa la necessitat de que es marquin límits temporals màxims per l'exercici del dret. Aquests límits son prescripció i caducitat.

    Art. 193 Cc. _> S'extingeixen per prescripció els drets i accions de qualsevol classe que siguin.

    Pressupost de la prescripció

    • Que el dret sigui prescriptible

    • Que el dret permaneixi inactiu

    • Que passi el termini senyalat per llei sense exercitar el dret

    • Que produït un acte extemporani d'exercici d'un dret. El subjecte passiu alegui la prescripció i no hagi renunciat a ella.

    La prescripció comença a comptar des del moment en que el dret de que es tracta pot haver estat exercitat.

    Interrupció del termini de prescripció

    Es produeix quan es realitza un acte d'exercici dintre del termini de prescripció i llavors comença de nou aquest termini.

    Alegabilitat i renuncia de la prescripció

    La prescripció opera si el beneficiat per ella la alega. Els tribunals no poden apreciar d'ofici la prescripció . La llei autoritza la renuncia de la prescripció un cop ha vençut el termini.

    La caducitat

    El termini de caducitat limita temporalment la possibilitat d'exercici del dret o facultat de que es tracta, extingint-se aquest dret un cop transcorregut el termini sense possibilitat d'interrupció.

    Per tant, la caducitat no és susceptible d'interrupció i és apreciada d'ofici pels tribunals i, per tant, opera encara que el beneficiant no l'alegui.

    Tema 7 - Les bases jurídiques del sistema econòmic

    1 - Els principis constitucionals del sistema econòmic Art 38 Cons. Espanyola _> Reconeix la llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat. Els poders públics garantitzen i protegeixen l'exercici i defensa de la productivitat.

    D'aquest article s'abstreu:

    • iniciativa econòmica pública (Art. 128.2 CE): Reconeix la possibilitat de que l'estat, mitjançant la llei, planifiqui l'activitat econòmica per atendre a les necessitats col·lectives i per equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i estimular el creixement de la renda i la riquesa i la seva justa distribució.

    2 - La propietat privada en el codi civil

    Art. 33 C.E. _> Reconeix als ciutadans el dret a la propietat privada, és a dir, excloir als altres de la possibilitat de utilització de tot allò que ens pertany i en conseqüència, garantitza de que legítimament ningú pot ser privat d'allò que és seu.

    El Cc. defineix el dret a la propietat com un dret de gaudir i disfrutar de la cosa i el dret a disposar de la cosa.

    Facultat o dret de disfrutar o gaudir

    Que el propietari és, per principi, l'únic legitimat per utilitzar, modificar o consumir la cosa que li pertany. Inclòs quan disfrutem o gaudim d'una cosa fructífera, aquesta facultat de disfrutar s'amplia a la facultat d'obtenir els fruits.

    Facultat o dret de disposar _> El propietari te la facultat de deixar de ser-ho procedint a la seva transmissió o venda.

    Continguts i límits de la propietat

    Límits al poder o facultat de disfrutar. Distingim entre els límits que afecten al dret privat i els límits que afecten a l'interès general o utilitat pública:

    • Límits de l'interès privat _> El Cc. els agrupa sota el nom de relacions de veïnatge, en el sentit de que intenta evitar que la colindància de diferents propietaris origini problemes d'extralimitació i abús per qualsevol d'ells.

    P/ex: toldo de color negre en el bloc on tots el tenen blanc. Extralimitant.

    • Límits de l'interès públic _> Estan recollits amb abundant normativa administrativa.

    Límits al poder de disposar

    La llei, en determinats casos, restringeix la capacitat dispositiva del propietari negant-li la facultat de disposar.

    Prohibicions de disposar _> Contempla aquells casos en que el propietari no és total i absolutament lliure per vendre el be del que és titular.

    Propietats especials

    El Cc. dedica una part a la regulació de propietats especials que són:

    - Les aigües _> (29/1985). A partir d'aquesta llei el domini privat de l'aigua passa a ser residual i els particulars veuen reduïdes considerablement les seves possibilitats d'apoderar-se de l'aigua. Els supòsits en que encara cap l'apropiació privada de l'aigua són:

    • Les aigües pluvials, sempre i quan discorrin per finques de propietat privada.

    • Les basses situades en finques privades que es destinen a l'ús exclusiu d'aquestes finques.

    Fora d'aquests casos les aigües son de domini públic i només l'ús privatiu d'aquestes aigües es pot adquirir per concessió administrativa o per concessió legal.

    - Recursos minerals _> No és important.

    - La propietat intel·lectual _> fa referència als drets legalment reconeguts a altres persones, fundamentalment autors sobre les obres científiques, literàries o artístiques que puguin publicar-se per qualsevol mitjà conegut.

    Aspectes:

    • Patrimonial: l'autor té dret a fer seu el rendiment econòmic que produeixi l'obra. L'autor gaudeix de la obra i te la facultat de disposició sobre la mateixa.

    • Moral: Tenen per finalitat que la obra no pugui ser objecte de divulgació o modificacions inconsentides per l'autor.

    Drets de l'autor

    • Dret a modificar l'obra

    • Dret a retirar l'obra del mercat

    • Dret a que no es publiqui ni s'alteri sense el seu consentiment

    • Dret a reconèixer la paternitat de l'obra

    3 - propietat, copropietat i possessió

    Copropietat _> El Cc. contempla una situació de comunitat o copropietat. Copropietat vol dir la coincidència de varies persones en el dret de propietat. Aquesta situació de copropietat pot tenir el seu origen en la voluntat de dos o més persones d'adquirir “proindiviso” (indivisible) un determinat bé o dret.

    La nota fonamental de la copropietat ve donada per l'existència sobre la mateixa cosa del dret de propietat de varies persones.

    L'article 393 Cc. fa referència a la partició de beneficis i càrregues sobre la copropietat en relació a les seves respectives quotes.

    Noobstant poden haver-hi desigualtats en les quotes de beneficis i càrregues com P/ex: tres compren una casa i un paga el 50% i els altres el 25% cada un.

    Qualsevol dels participants d'una casa comuna pot vendre o pot cedir la seva quota a l'altre copropietari. D'això se'n diu dret d'adquisició preferent.

    4 - Referència a la propietat horitzontal

    Per propietat horitzontal es coneix el dret de propietat que recau sobre les coses construïdes per pisos. Dintre el dret de propietat horitzontal hi ha dos elements fonamentals:

    • Elements comuns _> Els que pertanyen a tots els propietaris en conjunt.

    • Part privatives _> Pertanyen a cada un dels propietaris per separat.

    Llei (8/1999). La nota característica de la llei de propietat horitzontal consisteix en reconèixer la propietat exclusiva del propietari de cada un dels pisos sobre les denominades parts privatives.

    Drets de propietat respecte de les parts privatives

  • Te dret a realitzar obres i modificacions dins els seus elements privatius sempre i quan no perjudiquin o alterin la seguretat de l'edifici, la seva estructura, l'estat exterior i/o els drets d'un altre propietari.

  • El propietari pot dividir materialment els seus elements privatius en cas que la estructura arquitectònica ho permeti.

  • Te el dret de disposar (vendre) el seu dret de propietat sempre i quan l'acte de disposició recaigui sobre el seu pis i de forma conjunta sobre els elements que li son inseparables

  • Drets de propietat respecte els elements comuns

    Existeix un dret de copropietat de tots els propietaris sobre aquests elements comuns que els permetrà utilitzar-los conforme a la seva naturalesa. Noobstant, aquests elements comuns no es poden disposar (vendre) per separat. Qualsevol d'aquests elements comuns necessita previ acord dels propietaris amb les majories establertes a l'efecte.

    Els propietaris estan obligats a contribuir a les despeses generals que sorgeixin per el manteniment i conservació de l'immoble. Aquesta contribució a les despeses generals es fan en funció de la quota de participació de cada propietari.

    Quota de participació _> La que determina la participació en les càrregues i beneficis de la comunitat, és a dir, serveix de model per el pagament proporcional de les despeses de la comunitat.

    La quota de participació també es te en compte a l'hora d'adoptar acords en la junta de propietaris. Aquesta quota de participació es determina en el títol de constitució de la propietat per pisos, que és un títol constitutiu representat per l'escriptura nacional de divisió horitzontal.

    Funcionament de la comunitat de propietaris

    La comunitat de propietaris és una col·lectivitat organitzada sense personalitat jurídica pròpia.

    Els òrgans que hi ha en una comunitat de propietaris son:

    • junta de propietaris. Òrgan col·legiat de caràcter assambleari de govern de la comunitat. Les seves funcions són:

      • Aprova les comptes anuals i pressupostos

      • Aprova l'execució d'obres de la comunitat

      • Aprova o modifica els estatuts de la comunitat.

    • El president. S'encarrega de la gestió o execució dels acords adoptats per la junta i té la representació en general de la comunitat. És escollit anualment i té caràcter rotatiu.

    • El secretari. No fa falta ser propietari, l'únic inconvenient és que no tindries dret a vot. Les seves funcions serien:

      • Aixecar acte de les reunions

      • Emetre certificacions dels acords de la junta

      • Custodiar la documentació de la comunitat

    • Administrador. Te com a funcions:

      • vetllar per les instal·lacions i serveis de l'immoble

      • preparar els pressupostos de la comunitat

      • exercitar els pagaments i realitzar els cobraments necessaris

      • qualsevol altre funció que li atorgui la junta de propietaris

    Tema 8 - Els drets reals

    1 - Drets reals i drets de crèdit

    La propietat privada com a dret real té una elasticitat, és a dir, hi ha la possibilitat de que sobre una mateixa cosa, existeixin diversos drets reals.

    L'origen ve del dret Romà, i la nota característica és la inherència del dret del bé sobre el que recau, és a dir, el domini que la persona exerceix de forma directa i immediata sobre la cosa.

    Domini total _> només una persona està legitimada per exercitar totes les facultats inherents a la dominació de la cosa.

    Domini parcial _> quan diverses persones exerciten facultat o tenen atribuïts drets de forma simultània i compatibles sobre un mateix dret.

    Classificació:

      • dret de gaudiment

      • drets de garantia

      • dret d'adquisició preferent

    Dret de gaudiment

    El component posesari és una nota inherent als drets de gaudiment. L'origen pot ser legal per llei o constituïts de forma voluntària per les parts. Aquest dret forma part d'un grup de drets reals limitats i els seu objectiu és de tipus econòmic.

    Hi ha tres classes de drets de gaudiment que son:

  • Ús de fruit. És el dret real per el qual una persona pot gaudir d'una cosa aliena; quan parlem de gaudir, parlem d'obtenir rendiments, bens.

  • Característiques:

      • Temporalitat. El codi civil limita l'ús de fruit

      • Conservació. L'usufructuari ha de conservar la cosa d'acord amb la seva naturalesa; no pot alterar les condicions materials ni el destí econòmic del bé, a no ser que hi hagi autorització expressa del propietari.

    Drets del propietari:

      • vendre la nuda propietat.

      • hipotecar el seu dret de nudopropietat.

      • fer obres i millores en la finca sense perjudicar a l'usufructuari.

    Drets de l'usufructuari:

      • utilitzar, arrendar o vendre els bens en usufruit.

      • dret a hipotecar l'usufruit.

    Obligacions de l'usufructuari:

      • Conservar els bens usufructuats amb la diligència d'un pare de família

      • Restituir les coses quan acabi l'usufruit.

    Constitució de l'ús de fruit:

      • Per llei

      • Per usucapio (adquisició de la propietat per el transcurs del temps)

      • De forma voluntària

    L'objecte d'un ús de fruit pot recaptar-se sobre béns mobles/immobles, però no consumibles. El Cc. contempla l'ús de fruit sobre aquestes, dient-li quasiusufruit quan s'està obligat a tornar la mateixa cosa en espècie i qualitat.

    2 - Dret d'ús i habitació

    Dret d'ús: Es diferencia de l'ús de fruit perquè el gaudiment de l'usufructuari és limitat als fruits que siguin suficients per satisfer les necessitats de l'usufructuari i de la seva família.

    Dret d'habitació: Atorga al titular la facultat d'ocupar en casa d'un altre les peces necessàries per a ell mateix o per la seva família.

    3 - Dret de servituds

    Dret real de gaudiment. Es caracteritza perquè la seva determinació es produeix sobre la base de l'existència d'un problema entre els propis bens immobles.

    Predio sirviente:

    Predio dominante: Es beneficia de la servitud.

    La superfície

    Hi ha dues facultats:

    • Facultat d'accessió _> En el dret, lo accessori depèn de la principal, per tant, si algú edifica o planta en la terra d'un altre, aquest tindrà dret a continuar seguint sent propietari.

    Per tant, el dret d'accessió és una facultat més del propietari que pot ser objecte de transmissió i negociació intercanviant el seu dret d'accessió per un preu.

    • Facultat de superfície _> La que té una persona per edificar o plantar a les terres d'un altre, podent gaudir temporalment de lo edificat o plantat a canvi d'un preu. Dret real temporal. El titular d'aquest dret se'n diu superficiari.

    Hi ha dos classes de superfícies que són:

      • Superfície urbana o urbanística

      • Superfície rústica

    Constitució del dret de la superfície

    És constitueix a títol honorós mitjançant escriptura pública i la inscripció en el registre de la propietat. El dret de subscripció dura 99 anys. Un cop passat el termini, el que hagi estat edificat queda en mans del propietari de la superfície.

    Drets de garantia ( EXÀMEN )

    En el món econòmic la titularitat dels bens permet gaudir de crèdits sense que el propietari deixi de gaudir de la cosa. Només fa falta per això la titularitat dels seus bens en quantia del compliment de les seves obligacions.

    Notes dels drets de garantia

    Hi ha dos tipus de garantia bàsics:

    • Prenda _> Queda reservada als bens mobles.

    • Hipoteca _> Quesa reservada als bens immobles.

    La prenada requereix que la possessió de la cosa es transmeti a l'acreedor, és a dir, requereix desplaçament possesori.

    La hipoteca, al recaure sobre bens immobles i estar garantitzada pel registre de la propietat no requereix desplaçament possesori.

    Característiques generals dels drets reals de garantia

  • Accessorietat. Es constitueixen per assegurar el compliment d'una obligació preexistent.

  • Indivisibilitat. Perviuen les garanties reals fins que no es produeixi el total compliment de l'autorització.

  • Facultat de realització del valor i de preferència. Per regla general, els drets reals de garantia no concedeixen a l'acreedor cap facultat de gaudiment i és de la cosa encara que existeixi desplaçament possesori.

  • Facultats de l'acreedor hipotecari (Banc) i l'acreedor prignoratici.

    Facultat de realització del valor. En cas d'incompliment de l'obligació principal, el titular del dret real pot demanar la venda de la cosa, objecte de la garantia per cobrar el seu crèdit amb el preu obtingut.

    Facultat de preferència. Que el crèdit garantitzat amb prenda o hipoteca atorga al seu titular la facultat de cobrar abans que els altres acreedors respecte el preu obtingut en la venda o subhasta pública.

  • L'especialitat. La facultat de realització del valor abans explicada, se li atribueix al titular d'una garantia real, única i exclusivament sobre el producte líquid dels bens efectes a la garantia.

  • La repersecutorietat. Totes les facultats del titular d'un dret real les podrà exercitar davant qualsevol altre persona tercer adquirent.

  • La prenda (o penyora)

    Es constitueix mitjançant l'entrega d'una cosa moble susceptible de possessió en garantia del compliment d'una obligació. Això noobstant, el deutor pignorant, continua essent propietari de la cosa. El Cc. defineix el contracte de prenda com un contracte real que es perfecciona amb l'entrega de la cosa i es fa constància davant notari atorgant l'escriptura pública.

    Obligacions de l'acreedor pignoratici

  • No pot utilitzar la cosa a no ser que ho autoritzi el propietari

  • Ha de conservar la cosa amb la diligència d'un bon pare de família.

  • Tornar-la quant el deutor hagi complert de forma total i exacta, la obligació garantitzada.

  • Drets de l'acreedor pignoratici

  • Ha de promoure la venda forçosa de la cosa pignorada en cas de que el deutor incompleixi la obligació garantitzada

  • Cobrar de forma preferent i respecte dels altres acreedors

  • Te dret a l'abonament de les despeses que hagi tingut per conservar la cosa en bon estat

  • Dret de retenció o a seguir conservant la cosa en el seu poder mentre el deutor no compleixi la obligació garantitzada.

  • Hipoteca ( EXÀMEN )

    La característica bàsica de la hipoteca és la seva constància registral. El document públic notarial on es constitueix la hipoteca s'ha d'inscriure en el registre de la propietat, és a dir, la inscripció registral té naturalesa constitutiva.

    Son susceptibles de hipoteca els bens que pertanyen a l'hipotecant (el que demana). Aquest ha de tenir plena capacitat d'obrar i també poder de lliure disposició de la cosa.

    La constitució de la hipoteca no priva en absolut els subjectes de la relació hipotecària, és a dir, els bens immobles poden ser venuts encara que hi hagi una hipoteca. En aquest cas el tercer comprador que adquireixi el bé hipotecat se'n diu tercer posseïdor del bé hipotecat.

    L'acreedor hipotecari pot cedir la seva posició jurídica sempre i quant aquesta sessió es faci amb escriptura pública i es doni coneixement al deutor i s'inscrigui en el registre de la propietat. En aquest cas, l'adquirien del crèdit es subroga en la posició de l'acreedor anterior.

    Subrogar _> Posar-se en el lloc de l'altre amb les mateixes condicions.

    Bens susceptibles d'hipoteca

    L'art 106 de la llei hipotecària diu que poden ser hipotecats els bens immobles susceptibles d'inscripció i els drets reals immobiliaris.

    Queden exclosos de la hipoteca els drets reals d'us i habitació i les servituds.

    Obligació assegurada

    Les obligacions que es poden assegurar en hipoteca són:

    • Obligacions futures

    • Obligacions sotmeses a obligacions susceptibles --------?

    • Les vendes o prestacions periòdiques

    • Les c/c de crèdit

    • Els títols als portadors o transmissibles per ambdós

    Classes d'hipoteca

    Les podem dividir en tres parts:

    • Hipoteca de tràfic o ordinària. És aquella hipoteca en que la obligació és certa i la quantia està determinada en la inscripció registral.

    • Hipoteca de seguretat. És aquella que assegura el compliment d'una obligació però que la seva quantia no està determinada en la inscripció registral.

    • Hipoteca de màxim. És aquella hipoteca en la qual registralment consta només l'import màxim del crèdit assegurat.

    Efectes fonamentals de la hipoteca

  • En cas de compliment de la obligació assegurada s'extingeix la hipoteca junt amb l'obligació

  • En cas d'incompliment de l'obligació assegurada, l'hipotecari pot fer efectiu el dret de venda propi de la garantia real.

  • Fases dins l'hipoteca

    Dins l'hipoteca hi podem distingir dues fases:

  • Fase de seguretat. Contempla dos tipus d'accions:

      • L'acció de deteriorament, que vol dir que l'acreedor hipotecari te la facultat d'obligar al propietari mitjançant la intervenció judicial a fer o deixar de fer el necessari per mantenir intacte el valor de l'objecte afectat a la hipoteca.

      • Acció de subrogació legal, que es produeix en cas de que el propietari perdi la casa hipotecada per causa d'un sinistre o accident o per raó d'una expropiació forçosa. En aquest cas, les indemnitzacions corresponents quedaran consignades judicialment fins que arribi el venciment de l'obligació assegurada.

      • Fase d'execució. En cas d'incompliment de l'obligació assegurada, l'acreedor hipotecari podrà promoure la venda forçosa del bé hipotecat mitjançant l'exercici de l'acció real hipotecaria que té un termini de prescripció de 20 anys.

      • Els procediments per exercitar aquesta acció real hipotecaria son els següents:

          • Procediment executiu extrajudicial

          • Procediment sumari hipotecari

          • Procediment de purga de la hipoteca

        Acció personal contra el deutor hipotecari (Art. 36.5 Cc.)

        El deutor respondrà de les seves obligacions no solament amb els bens presents sinó amb els seus futurs també.

        Hipoteques legals

        Tenen el seu origen immediat en la llei i en la llei imposada a certes persones que les han constituir.

        Drets d'adquisició preferents

        Els supòsits en que la facultat de disposició està limitada, es caracteritza perquè la llei concedeix a una persona la facultat d'adquirir preferentment el bé que el propietari a qui pretén vendre, l'arrendatari te el dret d'adquirir.

        Classes de dret d'adquisició preferent

      • Dret de tanteig. Facultat d'adquirir el bé abans de que no faci un altre pagament al titular d'aquest dret de tanteig al mateix perquè pagaria un tercer.

      • Dret de retracte. Suposa exercitar la facultat adquisitiva preferent un cop ja s'ha produït la venda.

      • Dret d'opció. Em de distringir entre opció de compra i opció de venda:

          • opció de compra _> Quan el propietari atorga una preferència en l'adquisició al comprador futur a canvi d'un preu. Per tant, l'opció és un contracte en virtud del qual una persona s'obliga a vendre a una altre sota certes condicions contractualment previstes.

          • Opció de venda _> Quan l'eventual adquirent queda obligat a comprar i és el propietari el que pot vendre o no vendre.

        4 - Sistema d'adquisició de drets reals

        El Cc. Art. 609 regula diferents tipus d'adquisició dels drets reals i són:

        • Tradició

        • Transmissió convencional

        • Donació

        • Successió mort discausa

        • Us de fruit, hipotèques, servituda

        • Prescripció adquisitiva o osocapio

        • Ocupació

        Adquisició originària i derivativa

        Adq. originària _> Es produeix quant la titularitat de domini s'obté amb independència del dret del titular anterior.

        Adq. derivativa _> Quan el titular cedeix o transmet el seu dret real a una altre persona i aquesta altre persona ocupa el lloc anterior.

        Hi ha dos classes de derivativa:

        • Adq. der. transitòria _> Es produeix quan s'adquireix el mateix dret del titular anterior.

        • Adq. der. constitutiva _> Quan el titular transfereix parcialment el seu dret, donant lloc a un altre dret real. P/ex: compra-venda.

        L'adquisició derivativa requereix dos elements:

          • Que hi hagi un contracte.

          • Que es produeixi l'entrega de la cosa sobre la que recau el dret real. D'això se'n diu la tradició.

        La tradició “la traditio” ( EXÀMEN )

        Art. 609 Cc. Diu que la propietat i els demés drets s'adquireixen i es transmeten mitjançant la tradició. Per tant, la tradició és l'entrega de la cosa o de la possessió de la cosa sobre la que recau el dret de propietat que es transmet d'una persona a una altre.

        L'efecte de tradició és transmetre d'una persona a una altre la propietat d'una cosa o d'un dret real.

        Classes de tradició

      • Tradició real. Que es subdivideix en material i simbòlica

          • Material _> Es produeix quan hi ha una entrega manual i efectiva o quan l'adquirent, de forma immediata, exercita els poders característics del dret real.

          • Simbòlica _> Es produeix quan, sense arribar a produir la transmissió real, el transmitent manifesta de forma clara la seva intenció de transferir la possessió a l'adquirent.

          • Tradició instrumental. És aquella entrega que es produeix atorgant la corresponent escriptura pública. Aquesta escriptura pública equival a l'entrega, encara que en la realitat no hi hagi una transmissió possesòria del transmitent a l'adquirent.

          • Tema 9 - Obligacions i contractes

            1 - La relació obligatòria: concepte, estructura i fons

            Concepte _> Hem de distingir entre obligacions en sentit propi i deures jurídics:

            • Oblig. en sentit propi. Es caracteritza per la patrimonailaitat de la prestació o conducta obligada.

            • Deures jurídics. Fan referència a conductes no patrimonials exigides a una persona per l'ordenament jurídic amb caràcter general sempre que aquella persona es trobi en una determinada situació contemplada per el dret.

            Estructura de la relació obligatòria

            • Subjectes de l'obligació. Tota obligació vincula a dues persones ja que jurídicament ningú pot estar obligat per ell mateix, aquestes persones tenen situacions contraposades; un està legitimant per exigir una determinada conducta (subjecte actiu o creditor) i l'altre (subjecte passiu o deutor) està obligat a observar la conducta prevista en l'obligació, és a dir, a complir allò que diu.

            • Prestació. La conducta del deutor consisteix en donar o fer alguna cosa o en no fer-la. La conducta del creditor és exigir aquesta actuació de fer, de no fer o de donar del deutor. Per tant, l'objecte de tota prestació és fer, no fer o donar alguna cosa.

            • El dret de crèdit. Poder o facultat de reclamar la prestació que es reconeix al creditor. El dret de crèdit també se'n diu dret personal.

            Diferències entre drets reals i drets de crèdit o personals

              • El dret real atorga al titular una facultat concreta sobre les coses amb independència de que sigui el titular o posseïdor natural.

              • Els drets reals han de ser respectats per tots els subjectes d'una col·lectivitat. Son drets absoluts amb eficàcia “erga-homnes”, mentre que els drets de crèdit o personals només es poden fer valer davant l'obligat i, per tant, son drets relatius.

              • Els drets reals tenen com objectiu arribar a ser propietaris amb exclusió de les demés persones. Son drets tendencialment permanents. Per contra, els drets de crèdit fan referència a l'intercanvi de bens i serveis per satisfer les necessitats humanes. Son drets transitoris i amb vocació d'autoextinció un cop el deutor pagui el deute o executi la prestació.

              • L'ordenament jurídic requereix més requisits de forma per als actes constitutius, modificatius o extintius dels drets reals, donada aquesta vocació de permanència.

            Fons de les obligacions (orígens)

            Son actes o fets jurídics que generen relació obligatòria. L'Art. 1089 Cc. Diu que les fons de les obligacions son:

              • La llei

              • Els contractes

              • Els quasicontractes

              • Els actes i omissions il·lícits o en que hi intervinguin qualsevol tipus de culpa o negligència.

            Quasicontractes _> Fets lícits i voluntaris dels que resulta obligat l'autor en el tercer. El Cc. Parla de dos tipus de quasicontracte que son la gestió de negocis aliens sense mandat i el cobrament o pagament del que no es deu.

            2 - Classes d'obligacions

            • Genèriques i específiques. Són genèriques aquells casos en que l'obligació de donar o entregar una cosa, ve caracteritzada per la relativa determinació de la cosa, objecte de la prestació.

            Son específiques aquelles obligacions en que la prestació del deutor es troba perfectament individualitzada i, per tant, l'entrega d'una cosa diferent no satisfà l'interès de l'acreedor.

            P/ex: caixa de paper ___________> genèrica

            Pentium III amb det. Característiques __> específica

            • Alternatives i facultatives. Amb les alternatives ens referim a la multiplicitat de prestacions d'una mateixa relació obligatòria. L'obligat o deutor compleix l'obligació executant qualsevol de les prestacions. L'elecció entre les prestacions alternatives correspon al deutor. Aquest rep el nom de “concentració”.

            Les facultatives son quan només hi ha una sola prestació, però el deutor té la possibilitat de dur a terme una altre prestació.

            • Mancomunades i solidàries. Les mancomunades es subdivideixen en:

            Mancomunitat activa. Cada un dels creditors només pot exigir o reclamar del deutor/s la part que li correspon el crèdit.

            Mancomunitat passiva. Seria quan cada deutor només està obligat a complir amb la part del deute que li correspon.

            Les solidàries també es subdivideixen en:

            Solidària activa. Es produeix quan qualsevol dels creditors pot reclamar dels deutors o d'un d'ells, el total del pagament del deute o prestació objecte de l'obligació.

            Solidària passiva. Quan qualsevol dels deutors queda obligat íntegrament a complir l'obligació. Quan un dels deutors compleix tota la obligació, té el dret de reclamar a la resta de deutor solidaris perquè li paguin la part corresponent. Aquesta seria una acció de regrés.

            • Pecuniàries. Son aquelles que consisteixen en pagar una quantitat de diners. Els diners són:

              • Bens mobles

              • Substituïbles

              • Fungibles

              • Bens productius perquè generen %

            Característiques

          • Només existeix obligació pecunària pròpiament dita, quant l'obligació consisteixi en la entrega d'una quantitat de diners.

          • L'indemnització en cas d'incompliment consisteix en el pagament d'interessos

          • L'obligació pecuaria és el pressupost de l'obligació genèrica per excel·lència

          • Dintre dels interessos en l'obligació pecuaria, la constitució en demora del pagament del deutor comporta els % corresponents.

            L'obligació de pagar % és una obligació accessòria de la principal

            Classes d'interessos

            • Convencionals. Fixats per les parts

            • Legals. Determinats per llei

            • Interessos vençuts que generen %. Interessos d'interessos. _> anatocisme

            Obligacions Recíproques. Són aquelles que generen a la vegada noves obligacions per el creditor.

            3 - El contracte

            Acord per realitzar un determinat intercanvi d'un bé o servei per un altre bé o servei.

            Tot contracte ha de tenir per objecte prestacions susceptibles de valoració econòmica, és a dir, el requisit de la patrimonialitat ha d'estar present en tots els acords contractuals.

            Elements del contracte:

            • Forma

            • Objecte

            • Consentiment de les parts

            • Causa

            A - principi d'autonomia privada

            Autonomia " donar-se a si mateix la norma. Per tant, aquest principi vol dir que l'ordenament jurídic reconeix als particulars un ampli poder d'autoregularització de les seves relacions patrimonials.

            L'aplicació en l'àmbit de l'autonomia privada ha de tenir en compte:

            • L'autonomia privada no pot ser contemplada al marge de l'ordenament jurídic

            • No es pot hipervalorar el concepte de voluntat de les parts en el sentit d'afirmar que el contracte és un acord de voluntats, oblidant la nota de patrimonialitat.

            Segons el Cc. Els contractes seran obligatoris qualsevol que sigui la forma en que s'hagi celebrat, sempre que es contemplin els requisits essencials per la seva validesa.

            El principi de llibertat de formes del contracte permet que un contracte pot ser verbal (ineficaç) o escrit (documentat).

            El contracte escrit pot ser:

            • document públic. (notari,...) Dona fe. És millor

            • Document privat.

            No obstant, la llei exigeix en determinats contractes que es facin amb document públic (qualsevol contracte de modificació, extinció i transmissió de fets reals.

            Contractes formals. Són aquells que, sense una forma solemne, no es considera celebrat.

            Contractes consensuals. Es perfeccionen amb el perfeccionament de les parts. P/ex: compra-venda.

            Contractes reals. Perquè es perfeccionin necessiten:

            • perfeccionament (consentiment)

            • l'entrega de la cosa (entrega de diners d'un préstec)

            B - Contractes típics i atípics

            C. típics _> Són aquells que estan legalment contemplats i que el dret objectiu els hi proporciona una regulació de caràcter general. P/ex: Compra-venda, arrendaments.

            C. atípics _> Són aquells que sense tenir un reconeixement legal i regulació positiva, reuneixen els requisits essencials de la genèrica figura contractual. P/ex: contracte de leasing (arrendaments amb opció de compra _> arrendament financer), de factoring,..

            4 - Ineficàcia del contracte

            Fem referència a aquells supòsits en que el contracte no arriba a produir els efectes que s'esperaven, o deixa de produir-los en un moment donat.

            Els supòsits d'ineficàcia contractual els podem dividir en dos grups:

            • Invalidesa. Motivada per l'existència de circumstàncies intrínseques (natas), a qualsevol dels elements essencials del contracte que no resulten admissibles per l'ordenament jurídic.

              • nul·litat / contractes nuls

              • anul·labilitat / contractes anul·lables

            • Ineficàcia en sentit estricte. Són aquells supòsits en els quals certs defectes o carències del contracte porten a la falta d'efectes.

              • desistiment unilateral

              • resolució per incompliment

              • rescissió

              • revocació

              • condició resolutoria feta realitat

              • condició suspensiva no realitzada

            A - Nul·litat dels contractes

            És el supòsit més greu d'ineficàcia. Els contractes nuls no produeixen cap efecte. Les causes de la nul·litat poden ser:

          • Carència absoluta o inexistència de qualsevol dels elements essencials del contracte, els quals son:

              • consentiment

              • causa

              • objecte

              • forma

              • Incompliment de qualsevol dels requisits del contracte, que són:

                  • licitud

                  • possibilitat

                  • determinació

                  • La il·licitud de la causa

                  • L'incompliment de la forma substancial

                  • Contrarietat de la moral o ordre públic

                  • Actes a títol gratuït sobre bens comuns realitzat per un espòs sense consentiment de l'altre.

                  • Acció de nul·litat

                    • És imprescriptible. No hi ha un temps màxim per reclamar.

                    • La pot exercitat qualsevol persona interessada en desfer el contracte.

                    La conseqüència de la nul·litat del contracte és la restitució, és a dir, deixar les coses en l'estat anterior a la celebració del contracte.

                    Nul·litat parcial del contracte. Serà quan el contracte té una o vàries clàusules il·legals tot i la validesa i adequació de la resta del contracte o l'ordenament jurídic.

                    El principi de conservació del contracte de nul·litat parcial obeeix al _________________

                    Aquest principi regulat en el Cc. Diu que les clàusules nul·les es tindran per no posades com inexistents, sense que afecti a la resta del contracte, que seguirà sent vàlid.

                    B - Anul·labilitat del contracte

                    Es un supòsit d'invalidesa menys greu que la nul·litat. Les causes d'anul·labilitat poden ser:

                    Vicis del consentiment:

                    • Error

                    • Violència P/ex: t'apunten amb una pistola

                    • Intimidació

                    • Inexistència de plena capacitat d'obrar en algun dels contractants

                    • Inexistència del consentiment marital respecte dels actes i contractes honerosos realitzat per l'altre espòs quant fa falta el seu consentiment.

                    Acció d'anul·labilitat

                    El termini serà de 4 anys de caducitat (no es pot interrompre ni tornar a començar). Aquesta acció la podran realitzar aquelles persones que hagin suportat el vici del consentiment o siguin incapaces per fer el contracte.

                    L'efecte d'aquesta acció serà la restitució de les parts contratans.

                    C - Rescissió

                    És una forma particular d'ineficàcia del contracte que procedeix d'un moment posterior a la celebració d'aquest, el qual neix plenament vàlid, però posteriorment pot ser declarat ineficaç per els seus defectes perjudicials per a una de les parts o per un tercer.

                    La diferència que hi trobem és que la rescissió del contracte es presumeix que aquest, inicialment era vàlid, mentre que en la nul·litat i anul·labilitat existia una invalidesa inicial del contracte.

                    Causes de rescissió

                  • Rescissió per lesió. Es produeix per un perjudici patrimonial per a una de les parts contractades.

                  • Rescissió per frau. Es produeix quan en la celebració d'un contracte amb la intenció fraudulenta respecte a tercers, amb ànim d'enganyar-los, perjudicant els seus interessos.

                  • Acció ressisoria. Perquè sigui possible hi ha tres requisits:

                    • Que el perjudicat no tingui cap altre recurs legal per obtenir la reparació del perjudici

                    • Que el perjudicat pugui tornar allò a que estava obligat

                    • Que les coses objectes del contracte no es trobin legalment en poder de tercers que haguessin procedit de bona fe, ja que en aquests casos, la pretensió del lesionat ha de limitar-se a reclamar L'indemnització de perjudicis al causant de la lesió. El termini per exercitar l'acció és de 4 anys i aquest, és de caducitat.

                    L'efecte fundamental de la rescissió és obtenir la devolució de tot allò que ha estat entregat per virtut del contracte rescindible. En caràcter subsidiari aquesta acció de rescissió es converteix en una acció d'indemnització.

                    Tema 10 - Compliment i incompliment de les obligacions

                    1 - El pagament: subjectes i requisits objectius

                    Jurídicament, pagar vol dir entregar diners, i també dur a terme la prestació deguda, amb independència de que la conducta exigible al deutor consisteixi en donar, fer o no fer.

                    El pagament i compliment son unes de les causes d'extinció de les obligacions.

                    Subjectes del pagament

                    • El creditor és el subjecte actiu de l'obligació i està legitimat per actuar i exigir el compliment.

                    • El deutor és el subjecte passiu de l'obligació i està obligat a suportar les legítimes pretensions del subjecte actiu. No obstant, hi ha la possibilitat que en el moment del pagament intervinguin persones estranyes assumint el paper de deutor o creditor. Si assumeix el paper de creditor, serà pagament del tercer que és quan una persona diferent del deutor paga. Si assumeix el paper de deutor serà pagament al tercer que és quan el creditor com a receptor de la prestació és un persona diferent.

                    Requisits del pagament

                  • Identitat. Art. 1166 Cc. El deutor no pot obligar al seu creditor a que rebi una cosa diferent de la pactada.

                  • Integritat. Art. 1157 Cc. No es tindrà per pagada un deute fins que s'hagi entregat la totalitat de la cosa o feta la prestació en que consistia l'obligació.

                  • Indivisibilitat. El pagament és indivisible. La integritat del pagament excloeix d'entrada que el compliment es pugui fer de forma fraccionada.

                  • 2 - Mora del deutor

                    La determinació del moment temporal del compliment té una gran importància perquè a partir d'aquest moment pot ser constituït en mora el deutor, amb l'agravació de responsabilitat que això comporta.

                    L'obligació _> S'ha de complir en el moment temporal previst en el seu títol constitutiu.

                    Obligacions pures _> no sotmeses a condicions o termini. S'ha de complir de forma immediata, quan neix. No obstant, en la pràctica és molt comú sotmetre l'eficàcia del contracte a condició o termini. En aquest cas, quan arribi el dia assenyalat com a termini, l'obligació no serà exigible.

                    P/ex: Acordes amb el pare que si aproves el curs, et compra un cotxe. Si no aproves, no pots exigir el cotxe.

                    L'obligació pot ser subjecte d'aplaçament, no obstant es pot donar l'anticipació del venciment de l'obligació. En aquests casos:

                    • Quan després de contractada l'obligació, el deutor resulta insolvent, a no ser que garantitzi el deute.

                    • Quan el deutor no atorgui al creditor les garanties a que estigués compromès.

                    • Quan per actes propis, haguessin baixat aquelles garanties després d'haver-se fixat o per cas fortuït desapareguessin a menys de que siguin immediatament substituïdes per noves garanties igualment segures.

                    No obstant, fixant-se un termini és possible que el compliment tingui lloc abans que el termini s'esgoti per:

                      • iniciativa del creditor

                      • iniciativa del deutor

                      • acord creditor-deutor, que preveu en el títol constitutiu de l'obligació la possibilitat de compliment anticipat.

                    El pagament anticipat és totalment vàlid i té els efectes propis de l'extinció de l'obligació. Per tant, aquest pagament anticipat té eficàcia solutòria de les obligacions.

                    La determinació del lloc de compliment de l'obligació és molt important i s'ha de preveure en el títol constitutiu, tot i que en la pràctica, les obligacions que constitueixen en el pagament d'una quantitat de diners, es compleixen a través del banc.

                    Imputació i rebut de pagament

                    De vegades, entre deutor i creditor, existeixen relacions obligatòries que generen més obligacions periòdiques.

                    Segons el Cc., si el deutor accepta del creditor un rebut en el qual es fes l'aplicació del pagament, no es podrà tornar a reclamar contra l'obligació.

                    Formes especials de compliment de l'obligació

                  • Dacion en pago. Consisteix en que el deutor, amb el consentiment del creditor, fa una prestació diferent de l'originària que no obstant té l'efecte d'extingir l'obligació constituïda.

                  • Cessió de bens. Consisteix en que el deutor es limita a transferir al creditor la possessió i administració dels seus bens, perquè les liquidi i apliqui el preu obtingut al pagament dels seus crèdits.

                  • La cessió no comporta la extinció de pagament, quan els diners rebuts de la venta dels bens rebuts, sigui suficient per satisfer l'interès del creditor.

                    Diferències: extinció de l'obligació

                    Cessió _> cedeixo bens perquè es vengui i amb els diners, pago deute.

                    Dació _> a canvi de pagar-ho, canvio per alguna cosa

                    Mora

                    Es parla de mora quan el compliment de l'obligació no té lloc en el moment fixat. No obstant, la mora també requereix que el compliment de l'obligació, encara que tard, resulti satisfactori per creditor.

                    La causa de la mora és la falta de diligència del deutor. Quan el retràs ha estat causat per un cas fortuït o força major, i per tant no imputable al deutor, aquest no podrà ser constituït en mora.

                    La mora només entra en joc en les obligacions positives (de fer o entregar la cosa):

                      • que no tingui lloc en el moment fixat

                      • que es retardi

                      • que tingui lloc el pagament

                    Constitució en mora

                    És necessari que el creditor exigeixi al deutor judicial o extrajudicialment el compliment de l'obligació. Fins que no es requereixi, del deutor, no es pot parlar tècnicament de deutor morós.

                    La llei estableix determinats supòsits en que el requeriment del deutor no és necessari. Aquests moments són:

                      • quan l'obligació o llei ho declari expressament. P/ex: que es pacti en contracte

                      • quan de la naturalesa i circumstàncies, resulti que la designació de l'època en que havia que entregar-se la cosa o fer-se el servei, va ser motiu determinant per establir l'obligació. P/ex: encarrega al sastre un vestit d'hivern. Si l'entrega al maig, haurà incomplert.

                    Efectes de la mora

                    El deutor morós queda obligat a:

                    • Complir l'obligació i indemnitzar danys i perjudicis complerts

                    • Respondre per la falta de compliment de l'obligació. Inclòs en aquells casos en que l'obligació no s'ha complert en posterioritat a la constitució en mora, per cas fortuït o causa major.

                    Moratòria _> És la pròrroga o termini que es concedeix per el pagament d'un deute.

                    3 - Incompliment

                    A ) Execució forçosa

                    Imaginem un supòsit en el que el creditor, que opta per exigir al deutor el compliment de l'obligació, i aquesta exigència la fa via judicial, la sentència judicial estima (guanya) la seva demanda i aquesta sentència es ferma (que no es pot apel·lar).ç

                    A partir d'aquesta sentència ferma, comença l'execució forçosa:

                    • Que el deutor s'espanti i pagui

                    • Que el deutor no pagui. En aquest cas, el creditor demana al jutge que executi la sentència de condemna. Per tant és, en aquest moment, quan es produeix l'execució forçosa. això és l'últim pas legal del creditor per obligar al deutor a complir.

                    Es du a terme de forma:

                    • Específica. Consisteix en obtenir legalment la prestació tal i com es va fixar en el títol constitutiu de l'obligació.

                    • Genèrica. Consisteix en obtenir el recerciment (compensació monetària), un cop el jutge determini l'import equivalent a la prestació incompleta.

                    B ) Responsabilitat de danys i perjudicis

                    L'indemnització per danys i perjudicis és sempre de caràcter dinerari. Consisteix en la suma de diners que el deutor incomplidor ha d'entregar al creditor per compensar els danys i perjudicis causats per l'incompliment.

                    Dins dels components de la indemnització hi trobem:

                    • Danys emergents. Danys o pèrdues suportades pel creditor

                    • Lucre cessant. Beneficis deixats d'obtenir pel creditor com a conseqüència de l'incompliment. És molt difícil de demostrar.

                    Requisits per l'indemnització

                      • Que la actuació del deutor el faci responsable de l'incompliment.

                      • Que el creditor provi l'existència de danys i perjudicis.

                    Àmbit de l'indemnització

                  • El deutor de bona fe o culpós, respondrà dels deutes o beneficis que es poguessin haver previst, i que sigui conseqüència de la falta de compliment de l'obligació.

                  • El deutor de mala fe, respondrà de tots els danys i perjudicis que es derivin de la falta de compliment.

                  • 4 - Causes d'exoneració

                    El Cc. exonera de responsabilitat, en aquells casos en que la falta de compliment es produeix per l'existència de:

                      • Cas fortuït

                      • Força major

                    S'entén per exonerar a aquells fets o circumstàncies, essent entranyes a la voluntat del deutor, fan que aquest no pugui portar a terme el compliment de l'obligació.

                    P/ex: gerres, fenòmens meteorològics,...

                    El deutor que pretès exonerar-se de responsabilitat ha de provar que s'han produït circumstàncies objectivament insuperables a la seva capacitat d'acció.

                    Tema 11 - La protecció del dret de crèdit

                    1 - Responsabilitat patrimonial universal del deutor

                    Suposa un sistema general de protecció del dret de crèdit present en el nostre ordenament jurídic. La norma fundamental d'aquesta responsabilitat del deutor, està a l'Art. 1911 Cc. que diu que els deutors responen amb tots els seus bens presents i futurs. Per tant, aquesta responsabilitat es pot dividir en:

                    • Responsabilitat general. Fa referència a totes les obligacions.

                    • Responsabilitat derivada de l'incompliment. Perquè deriva de l'incompliment d'una obligació i recau sobre el deutor.

                    • Responsabilitat personal. Respon al deutor amb tots els seus bens presents i futurs.

                    • Responsabilitat patrimonial. Que només respon el deutor amb els seus bens.

                    • Responsabilitat universal. Que tot el patrimoni del deutor és el que pot quedar afectat per fer front a les seves responsabilitats.

                    2 - Accions subrogatoria, directa i pauliana

                    Acció subrogatoria. Regulada a l'Art 1111 Cc. Aquesta acció consisteix amb la facultat del creditor d'exercitar drets del deutor per el seu propi benefici que el creditor no té més mitjà per fer front i efectiu el seu dret de crèdit.

                    Característiques:

                    • Acció de caràcter subsidiari perquè primer és necessari perseguir judicialment els bens del deutor.

                    • El creditor, un cop exercida aquesta acció de subrogació, no pot cobrar directament els ingressos obtinguts d'aquesta subrogació, sinó que els ha d'integrar en el patrimoni del deutor en benefici de la resta de creditors.

                    Acció directa. Aquesta acció concedeix al creditor la facultat de reclamar o demandar directament el compliment de l'obligació al deutor sense necessitat de passar per el patrimoni d'aquest.

                    L'avantatge que te l'acció directa és que quan jo reclamo al deutor, ell em paga i m'ho quedo jo sense haver-ho d'integrar en el patrimoni del deutor en benefici de la resta de creditors.

                    Acció pauliana o rebocatoria. Té per finalitat privar d'eficàcia els actes de transmissió fraudulentes fetes pel deutor. Té un caràcter subsidiari, és a dir, el creditor només la pot exercir quan no té cap altre mitjà per satisfer el seu crèdit.

                    3 - Altres instruments de garantia

                    Dret de retenció _> Facultat que s'atribueix legalment i en determinats casos al creditor per conservar sota el seu poder i possessió, una cosa que està obligat a restituir a qui li va entregar mentre aquest no compleixi amb el seu deute.

                    Mesura de caràcter preventiva.

                    Pena convencional. La funció principal d'aquestes causes consisteix en una previsió negocial substitutiva de la indemnització de danys i perjudicis.

                    És una obligació accessòria que depèn de la principal i és també subsidiària perquè només és exigible pel creditor en cas d'incompliment de l'obligació principal.

                    Pot anar afegida del seu compliment.

                    Les arres. Hi ha dos tipus de arres:

                    • Confirmatives. Suposen l'entrega d'una quantitat de diners com a senyal o part del preu feta per un dels contractants, dirigida a reforçar d'alguna manera l'existència del contracte o constituir un principi d'execució.

                    • Penitencials. Son l'entrega d'una quantitat de diners per un dels contractants en el ben entès de que qualsevol de les dues parts pot desistir del contracte celebrat perdent les arres qui les hagi entregat o tornat el doble de les mateixes qui les hagi rebut.

                    Tema 12 - CONTRACTES EN PARTICULAR (I)

                    1 - Doctrina general sobre la compra-venda: compra-venda civil i compra-venda mercantil.

                    Art. 1445 Cc: “Per el contracte de compra-venda una de les parts s'obliga a entregar una cosa determinada i l'altre a pagar un preu per ella en diners o signe representatiu”.

                    Característiques del contracte

                    1- Contracte consensual. Que es perfecciona amb el consentiment de les parts, i per tant, l'entrega de la cosa i el pagament del preu, es corresponen en la fase de l'execució del contracte.

                    2- Contracte bilateral. Produeix obligacions recíproques a les dues parts contractants, es a dir, l'entrega de la cosa i el pagament.

                    3- Contracte Honeròs. No es a títol gratuït.

                    4- Contracte Commutatiu. Està determinat l'intercanvi de prestacions, des de el moment de la perfecció.

                    5- Contracte Translatiu de Domini. En el sentit de que serveix de títol de transmissió de la propietat. El venedor està obligat a transmetre la propietat de la cosa venuda.

                    Diferència entre compra-venda civil i mercantil

                    El contracte de compra-venda Mercantil, te per finalitat comprar una cosa per revendre-la, i obtindre així, un benefici. Així doncs, el contracte de compra-venda Mercantil es diferencia del Civil en:

                    1.- Ànim de revendre la cosa comprada per obtindre un benefici.

                    2.- Qualitat de comerciants de les parts.

                    La compra-venda exigeix que les dues parts tinguin capacitat suficient per contractar. Art. 1459 Cc prohibeix a determinades persones adquirir per compra-venda. Aquestes persones són:

                      • Tutors respecte dels béns del tutelat.

                      • Albaceas, comprant els béns que estan administrant.

                    2 - Estructura del contracte de compra-venda.

                    Objecte del contracte.

                    Poden ser objecte, totes les persones corporals, incorporals, mobles, immobles, presents, futures, ... sempre i quan reuneixin les següents condicions:

                      • Que siguin de comerç lícit.

                      • Que tinguin existència real o possible.

                      • Que la cosa sigui objecte de determinació o susceptible de determinació.

                    Preu. És l'element característic de la compra-venda i consisteix en la suma de diners que el comprador s'obliga a entregar o pagar al venedor a canvi de la cosa entregada. Requisits:

                      • Que sigui real.

                      • Que sigui cert o determinat.

                      • Que sigui en diners o signe representatiu.

                    3 - Obligacions del comprador.

                    Pagar el preu.

                    4 - Obligacions del venedor.

                    • Entregar la cosa venuda i conservar-la amb la diligència d'un bon pare de família fins que la cosa no es entregada. L'obligació fonamental del venedor és la entrega.

                    L'entrega compren no solament la mateixa, sinó també tots els seus accessoris encara que no s'hagin mencionat. Així també els fruits que produeixi la cosa des del dia en que es va perfeccionar el contracte.

                    • Sanejament per evicció o per vicis ocults. El venedor respondrà davant del comprador de la possessió legal i pacífica de la cosa venuda.

                    Evicció _> És un acte d'iniciativa estranya al comprador i venedor per virtut del qual, la cosa comprada passa a ser propietat d'un tercer total o parcialment en virtut de sentència judicial ferma, i té com efecte l'obligació de sanejament.

                    Si es produeix l'Evicció total el comprador té dret d'exigir del venedor la restitució del preu de la cosa al temps de l'evicció, així com totes les despeses de danys i perjudicis que li hagi produït.

                    Vicis ocults _> És quan la cosa venuda té defectes ocults que la facin impròpia per l'ús a que anava destinada, o bé, que disminueixin l'ús de tal manera que d'haver-ho sabut, el comprador no l'hagués comprat o pagat menys preu.

                    Excepció: El venedor no respondrà dels vicis ocults quan:

                    1.- Siguin evidents o estiguin a la vista.

                    2.- El comprador es un perit, que per raó del seu ofici els conegui amb facilitat.

                    La conseqüència de la responsabilitat del venedor per vicis ocults és que el comprador podrà optar per dissoldre el contracte, o rebaixar un % del preu.

                    El termini del comprador per fer-ho és de 6 mesos per vicis ocults. Es un termini de caducitat.

                    5 - Compra-vendes Especials.

                    • Compra-venda a prova. P/Ex.: compra-venda de maquinària. El contracte està perfeccionat, però s'ha de comprovar si la cosa comprada reuneix les qualitats necessàries per el servei per el qual es va comprar.

                    • Compra-venda ad-gustum. Es deixa a l'arbitri del comprador l'acceptació de la cosa comprada, però el contracte l'obliga, en cas d'un cop provada la cosa, que sigui de la qualitat determinada.

                    • Contracte de béns mobles a terminis. Compra-venda de cotxes, d'equips electrònics, ... , té una regulació especial que és la `Llei 17-9-1965', està completada amb la Llei de Consumidors i Usuaris del juliol-84.

                    La venda a terminis és un contracte mitjançant el qual, un empresari o comerciant entrega al públic una cosa, i rep en el mateix moment una part del preu, amb l'obligació del comprador de pagar la resta de forma aplaçada en un cert temps, superior als 3 mesos i en una sèrie de terminis.

                    El contracte es perfecciona quan el comprador paga en el moment de l'entrega de la cosa, el desembors inicial.

                    6 - El contracte de permuta.

                    És un intercanvi. Té l'origen en la compra-venda. Contracte per el qual cadascun dels contractants donen una cosa per rebren una altra.

                    Es un contracte consensual, bilateral i honeròs.

                    La diferència amb la compra-venda, és que en la permuta no intervenen diners, sinó béns.

                    7 - La donació.

                    És la transmissió voluntària d'una cosa o d'un conjunt d'elles que fa una persona (donant), a favor d'una altra (donatari), sense rebre cap contraprestació.

                    El caràcter contractual de la donació ve donat per:

                      • exigència de l'acceptació per part del donatari.

                      • Subjecció de la donació a les disposicions generals dels contractes i obligacions en tot allò que no estigui regulat per les seves disposicions específiques.

                    La donació és un medi d'adquirir. Es un contracte en virtut del qual s'adquireix directament el domini. Efectes: des del moment de la seva perfecció, des de l'acceptació del donatari.

                    Elements de la donació:

                      • empobriment donant

                      • enriquiment donatari

                      • intenció de donar

                    Límits de la donació:

                      • Límits a donar: No pot consistir en béns futurs.

                      • El donant s'ha de reservar en plena propietat o ús de fruit, el necessari per viure en estat òptim.

                      • No es pot donar per via donació més del que puguis donar per via testament.

                      • En cas de que la donació defraudi drets dels creditors, es presumeix de fraudulenta, podent els creditors demanar la rescissió.

                      • La donació de béns immobles, s'ha de fer en escriptura pública. I la de béns mobles es pot fer verbalment o per escrit.

                    Revocació de donacions: en principi la donació és irrevocable, és a dir, no pot quedar sense efecte per la senzilla voluntat del donant. La revocació de la donació dona lloc a la restitució al donant dels béns entregats, o del seu valor en el temps de duració de la donació.

                    Tema 13 - Contractes en particular (II)

                    1 - Contracte d'arrendament del Cc: Concepte i característiques.

                    L'arrendament és un contracte que té per objectiu el gaudiment d'una cosa, o el servei d'una persona a títol honeròs.

                    El Cc inclou 3 figures contractuals:

                    arrendament de coses gaudiment temporal de la cosa

                    arrendament de serveis donar temporalment els seus serveis

                    arrendament d'obres fer per el seu compte una determinada obra

                    El contracte d'arrendament, és aquell en virtut del qual, una de les parts s'obliga a proporcionar a l'altra mitjançant el pagament d'un preu, l'ús o gaudiment temporal d'una cosa (a. de coses), o donar-li temporalment els seus serveis (a. de serveis), o fer per el seu compte una determinada obra (a. de obres).

                    Arrendament de coses.

                    Segons el Cc, es aquell contracte en que una de les parts (arrendador), s'obliga a donar a l'altra (arrendatari) el gaudiment i ús d'una cosa per un temps concret i preu cert.

                    Elements de l'arrendament de coses:

                    Cessió de l'ús o gaudiment de la cosa.

                    Preu concret i cert.

                    Duració temporal.

                    Característiques de l'arrendament de coses:

                    Contracte consensual.

                    Contracte bilateral, perquè un rep el preu i l'altre el gaudiment de la cosa.

                    Contracte commutatiu, perquè el valor ja està fixat.

                    Contracte temporal, de duració determinada.

                    Obligacions de l'arrendador/propietari:

                    Entregar la cosa objecte del contracte.

                    Conservar la cosa amb l'estat suficient perquè es pugui fer servir per l'ús destinat.

                    Mantenir a l'arrendatari, en el gaudiment pacífic sense que pugui variar la forma de la cosa arrendada.

                    Abonar a l'arrendatari les despeses per la cosa. (P/Ex.: les reparacions)

                    Obligacions de l'arrendatari:

                    Pagar el preu de l'arrendament.

                    Utilitzar la cosa arrendada, segons el pactat.

                    Posar en coneixement de l'arrendador tota necessitat de reparació, així com dels danys de la cosa.

                    Respondre del deteriorament de la cosa, a no ser que s'hagi produït sense culpa.

                    Tornar la cosa un cop acabat l'arrendament, en l'estat en que la va rebre.

                    Subarrendament: Suposa un nou contracte d'arrendament, fet per l'arrendatari i no altera el contingut de l'anterior contracte. El Cc autoritza a subarrendar, a no ser que ho digui el contracte.

                    Cessió de l'arrendament: Suposa una successió en la titularitat del contracte, es a dir, el cesionari (3r) se subroga en la posició de l'arrendatari, assumint les obligacions que el cedent tenia envers l'arrendador.

                    ( Ex: arrendes un pis, i aquest arrendament el transmeto a un 3r, i ell pot subarrendar-lo a altres 3rs)

                    2 - Arrendaments Urbans.

                    Es troben regulats en la Llei de 4-11-1994 (LAU). Diferencia entre el lloguer de vivenda contemplat i regulat per la llei del 94 i el lloguer de local de negoci on la llei dona lliure voluntat a les parts poden així, pactar entre elles.

                    LAU (Llei d'Arrendaments Urbans) considera com arrendament de vivenda aquells arrendaments que tenen per objectiu principal satisfer la necessitat permanent de vivenda a l'arrendatari. Qualsevol altre arrendament diferent, serà local de negoci.

                    3 - Arrendament de Serveis.

                    Consisteix en que una de les parts s'obliga a donar un servei de caràcter material a l'altre part per un preu determinat. (Ex.: arrendaments de serveis professionals, instal·lació d'alguna cosa, client d'un advocat, ...)

                    Característiques:

                    Que l'objecte sigui la prestació de l'activitat a dur a terme.

                    La contraprestació pot ésser proporcional al temps durant el qual es presta el servei. (Ex.: cobrament per hores: metges, advocats, ...)

                    4 - Contracte d'Obra.

                    Una persona, empresari o contractista, s'obliga a executar una obra amb benefici d'un altre, que es el propietari/amo de l'obra, a canvi d'un preu.

                    Poden ésser objecte del contracte d'obra, totes les coses: material industrial, artístic, científic ... (Ex.: l'edició d'un llibre).

                    Posició del contractista: l'obligació principal es realitzar l'obra d'acord amb els usos/costums de la seva activitat o professió, en el temps i condicions convingudes segons el pactat.

                    L'encàrrec d'una obra, va acompanyat d'un projecte. Es freqüent l'inserció d'una clàusula pena, es a dir, suposa la imposició al contractista d'una indemnització per el retràs en la conclusió de l'obra. Per tant, el contractista compleix la seva obligació, un cop entregada l'obra.

                    Posició de l'amo de l'obra: l'obligació principal es pagar el preu al final de l'obra. En el cas de que es modifiqui l'obra inicial prevista sobre plànol, i produeixi un augment, el contractista podrà demanar un augment del preu inicial, sempre i quan l'amo ho hagi autoritzat.

                    Clàusules d'extinció del contracte d'obra.

                    Per desistiment unilateral de l'amo de l'obra. En aquest cas, l'amo ha d'indemnitzar al contractista dels gastos i despeses realitzats.

                    Per la mort del contractista. L'amo haurà de pagar lo executat als hereus del contractista.

                    Per la imposició sobrevinguda al contractista de conduir l'obra per causes independents a la seva voluntat.

                    Tema 14 - CONTRACTES EN PARTICULAR (III)

                    1 - El contracte de Mandat.

                    És aquell contracte regulat en el Cc per el qual el mandatari s'obliga a fer algun servei per conte i encàrrec d'una altra, el mandat.

                    Característiques del contracte de mandat:

                    Contracte consensual:

                      • exprés: per document públic o privat.

                      • tàcit.

                    I per tant, l'acceptació pot ésser expressa o tàcita.

                    Contracte gratuït: el mandatari ho fa sense cobrar, a no ser que es pacti el contrari.

                    Contracte basat en la confiança que el mandant dona al mandatari.

                    Classes de mandats:

                    Mandat Simple: es produeix quan el mandatari actua en nom propi, però per compte, interès i encàrrec del seu mandant. En aquest cas, no hi haurà vinculació entre mandant i 3rs, els quals tindran únicament accions contra el mandatari.

                    Mandat Representatiu: es produeix quan el mandatari actua en nom del mandant, i per compte del mandant, per gestionar els seus interessos.

                    Mandat General: es quan abarca tots els negocis del mandant.

                    Mandat Especial: quan el mandat compren 1 o varis negocis determinats.

                    (Important diferenciar el mandat simple del representatiu).

                    Posició del mandant (Obligacions):

                    Ha d'anticipar les quantitats necessàries per l'execució del mandat.

                    Indemnitzar danys i perjudicis ocasionats al mandatari, per el compliment del mandat.

                    Ha de pagar al mandatari la retribució procedent si es va pactar.

                    En cas de mandat amb poder de representació, el mandant ha de complir totes les obligacions que el mandatari hagi contret dintre dels límits del mandant.

                    Obligacions del mandatari:

                    Executar el mandat d'acord amb les instruccions del mandant informant-lo de la seva gestió.

                    Rendir comptes de les seves operacions al mandant.

                    Indemnitzar danys i perjudicis que la seva gestió li hagi causat al mandant per la seva actuació dolorosa o culposa. Dolor mala fe.

                    Té l'obligació d'exercitar el dret de retenció de la cosa de l'objecte del mandat fins que el mandant li reemborsi lo anticipat.

                    En cas de l'existència de varis mandataris, aquests no respondran solidàriament en cas que no s'hagi pactat.

                    Solidàriament Només paga un.

                    Mancomunadament Cadascú paga la part %.

                    El mandatari pot nombrar un substitut, i per tant, quedarà deslligat de l'obligació davant del mandant, sempre i quan aquest li autoritzi.

                    Extinció del mandat.

                    Per revocació.

                    Per renuncia del mandatari.

                    Per mort, incapacitació, insolvència o fallida del mandant o mandatari.

                    2 . El contracte de préstec. Règim jurídic i classes.

                    Contracte per el qual una de les parts entrega a l'altre, o bé una cosa no fungible (no comestible) perquè faci ús d'ella per un temps determinat i després li torni (acomodat), o bé que li entregui diners, o algo fungible amb la condició de tornar-li una altre de la mateixa espècie i qualitat. (p. simple o mutu)

                    Característiques:

                    Contracte Real: no es perfecciona amb el consentiment, sinó amb l'entrega de la cosa.

                    Contracte Unilateral: només genera obligació per una part.

                    Classes:

                    Préstec d'ús o acomodat: aquell contracte per el qual una persona (acomodant), entrega gratuïtament a una altre persona (acomodatari) una cosa fungible, amb l'obligació de retornar-la. Característica: que es gratis.

                    Préstec simple o mutu: aquell en virtut del qual el prestamista entrega a l'altre, prestatari, $ o algo fungible, perquè l'utilitzi i després en torni una altra de la mateixa espècie i qualitat. Característica: es gratuït, a no ser que es pacti el contrari.

                    3 - El contracte de dipòsit: concepte i característiques.

                    Contracte en virtut del qual el depositant entrega una cosa moble a una altra, dipositari, perquè aquest la guardi i li torni, quan el 1r li reclami. Hi ha dos elements:

                    L'entrega de la cosa.

                    Finalitat estricte de la custòdia.

                    Característiques:

                    Contracte real.

                    Contracte gratuït, a no ser que es pacti.

                    Contracte unilateral, només hi ha una obligació (tornar-li la cosa).

                    Contracte bilateral, en funció de si és gratuït o retribuït.

                    Obligacions del dipositari:

                    Guardar i conservar la cosa entregada, sense utilitzar.

                    Restituir la cosa quan li reclami el depositant, o quan tingui motius suficients per no guardar-la.

                    4 - El contracte de Fiança.

                    Una fiança es una garantia personal, amb la finalitat d'assegurar la satisfacció del creditor, d'un dret de crèdit preveient el risc de insolvència total o parcial del deutor. L'insolvència s'assegura amb el patrimoni del fiador.

                    Def.: Es aquell contracte per el qual un tercer, assumeix el compromís de respondre de l'obligació, si no compleix el deutor principal. La fiança té caràcter subsidiari, el fiador només respon de l'obligació afiançada en cas que el deutor no hagi pagat.

                    El fiador té el benefici d'exclusió, on el creditor abans de dirigir-se contra el fiador, ha de procurar perseguir i trobar béns que eventualment tingui el deutor principal. També cap la finaça solidària, on el deutor i el fiador queden obligats davant el creditor en plànol d'igualtat.

                    Tema 15 - Noves figures contractuals

                    1 - L'arrendament financer o leasing.

                    Són aquells contractes que tenen per objecte la cessió de l'ús de béns mobles o immobles adquirits amb aquesta finalitat a canvi d'una contraprestació que consisteix en l'abonament de una quota periòdica. L'usuari o arrendatari té la opció un cop finalitzat el contracte, d'exercitar la opció de compra.

                    En aquests contractes hi intervenen 3 parts:

                    Empresari o arrendatari que necessita un equip o instal·lació.

                    Entitat financera arrendadora.

                    Venedor o fabricant del producte, que interessa arrendar.

                    2 - El contracte de factoring.

                    Implica per un costat un servei de comptabilitat i de cobrament de factures i per l'altre part la cobertura de la insolvència del client. A més, la prestació d'un crèdit al anticipar l'import de les factures al cobro.

                    3 - El contracte de franquícia o franchising.

                    Contracte per el qual, una part (franquiciador) que sol ser empresari, amb la finalitat de facilitar la prestació o introducció dels seus productes o serveis en una determinada zona geogràfica o territori, ofereix a un altre empresari que és el franquiciat perquè vengui i comercialitzi els productes del franquiciador a canvi del pagament d'un cànon o royalti. (Ex.: Zara, Pans & Company, McDonalds, ...)

                    Nowhow s'anomena així a l'adopció per part del franquiciat de les decisions i maneres de portar la franquícia equivalents a les del franquiciador.

                    Tema 16 - Responsabilitat civil extracontractual.

                    1 - Concepte i fonament.

                    Les obligacions no es deriven només dels contractes, sinó que també neixen de certs “actes i omissions il·lícites o en el que intervingui qualsevol gènere de culpa o negligència”.

                    Responsabilitat: - contractual

                    - extracontractual o civil

                    Responsabilitat Extracontractual es caracteritza per la inexistència de vincle o relació jurídica entre el deutor del dany o la víctima del mateix.

                    Art. 1902 Cc, “el que per acció o omissió causa danys a altres, intervinguent culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat”.

                    Hi ha dos criteris:

                      • Sistema de la responsabilitat Subjectiva

                      • Sistema de la responsabilitat Objectiva

                    2 - La responsabilitat per fets propis.

                    Art. 1902 Cc, “el que per acció o omissió causa danys a altres, intervinguent culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat”.

                    Supòsits de caràcter Objectiu.

                    Acció u Omissió.

                    L'acció pot ser conscient i voluntària o involuntària.

                    Il·licitud.

                    Perquè l'acció produeixi l'obligació de reparar els danys, aquesta té que ser il·lícita, es a dir, contraria al dret. Exclusions:

                      • Casos de legítima defensa o necessitat.

                      • Quan el dany sigui causat amb consentiment de la víctima.

                      • Quan s'actuï en virtut d'un dret (sense danys a 3rs).

                    Danys.

                    Danys materials: han de ser objecte de reparació indiscutible.

                    Danys morals: (llibertat, salut, honor,...) d'alguna manera han ésser compensables i d'alguna manera en diners. Ha estat molt discutible i alguns no hi estan d'acord.

                    Supòsits de caràcter Subjectiu.

                    La culpa, té dos supòsits bàsics:

                    Imputabilitat de l'autor: no responen els bojos, menors, ...

                    Conducta dolosa o culposa per part de l'autor del fet: s'ha de provar la culpa, es molt important. El grau de la culpa va en relació amb el grau de premeditació i consciència de l'autor el dany.

                    Supòsit causal: relació de causalitat.

                    Ha d'existir una relació causa-efecte entre l'acció del dany i l'agent del dany.

                    3 - La responsabilitat per fet aliè.

                    La persona que origina el dany i qui ha de respondre del mateix, no és la mateixa persona. Són:

                      • Pares, respecte als danys causats pels fills menors de 18 anys.

                      • Tutors.

                      • Comerciants o empresaris, respecte als seus treballadors.

                      • Professorat en primària i secundaria mentre els nens estiguin sota la seva responsabilitat.

                    4 - Responsabilitat Objectiva o sense culpa.

                    Casos de responsabilitat objectiva

                      • Indemnització del anavegació aèria.

                      • Accidents automobilístics.

                      • Danys causats per energia nuclear.

                      • Caçadors.

                      • Accions terroristes.

                      • LCU, llei de consumidors i usuaris.

                    També tindrien responsabilitat davant 3rs, l'Estat i els seus funcionaris.

                    5 - Obligació de reparar el dany causat.

                    Reparació específica: entregar un nou objecte, publicar la veritat d'un tema abans manipulat, ... .

                    Reparació pecuniària: mitjançant diners.

                    Es poden donar les dues alhora.

                    En cas que la responsabilitat extracontractual recaigui sobre dues persones o més, es plantejaria si es deu reclamar el dany:

                      • a la vegada, a cada un dels responsables (obligació mancomunada)

                      • a qualsevol d'ells per complert (obligació solidaria)

                    L'acció de demanar responsabilitat pel dany causat prescriu a l'any: prescripció anual.

                    47