INDEX

introducció

Perquè apareix la diabetes?

Es una patologia relacionada amb l'alimentació que es deu a la regulació deficient de la concentració de glucosa a la sang. Aquesta deficiència, té, en la majoria dels casos, un origen pancreàtic, lesions d'aquest òrgan produeixen una alteració en la concentració de la insulina, encarregada de reduir el nivell de concentració de glucosa en la sang.

Constitució del teixit pancreàtic

El teixit pancreàtic 1

• L'illot de Langerhans que es l'estructura pancreàtica funcional encarregada de la producció i alliberament de hormones com la insulina i el glucagón, les quals participen en el procés de regulació de la glucèmia. La insulina es la única hormona del organisme capaç de disminuir la glucèmia, en canvi el glucagón i altres poden incrementar-la.

• La cèl·lula beta () pancreàtica, encarregada de la producció d'insulina, hormona encarregada del transport de la glucosa i la seva incorporació als teixits insulinodependents per a la seva posterior utilització.

• La cèl·lula alfa (), encarregada de la producció del glucagón, hormona que intervé en la regulació de la glucèmia.

• La insulina la qual en l'individu normal disminueix la glucèmia a partir de la incorporació de glucosa a les cèl·lules. En la diabetes insulinodependent deu de ser incorporada com a medicació per suplir el dèficit del pàncrees.

Funció del pàncrees en la regulació del metabolisme

Aquesta glàndula endocrina respon a la entrada de glucosa en les seves cèl·lules secretant insulina, que es troba almacenada com a proinsulina en les cèl·lules beta () de els illots pancreàtics de Langerhans. Quant la concentració de glucosa en plasma es superior al valor normal (5 mM), les cèl·lules beta del pàncrees capten ràpidament el monosacàrid per mitjà de la proteïna transportadora de glucosa GluT2. La elevada constant de transport permet la entrada de glucosa segons una cinètica

lineal i no saturable en condicions fisiològiques. En l'interior cel·lular, la glucosa, per acció catalítica de la glucocinasa es converteix en glucosa-6-fosfat. La activació de la via glucolítica (degradativa) afavoreix la entrada de Ca2+ en les cèl·lules pancreàtiques, y, com a conseqüència, l'alliberament de insulina per exocitosis.

Un cop dins del torrent circulatori, la insulina s'uneix als receptors específics presents en la membrana plasmàtica de les cèl·lules de diferents teixits. Per altra part, el descens de la concentració de glucosa que es produeix durant el dejuni indueix a que les cèl·lules alfa del pàncrees secretin glucagón. Aquest enzim associat a la membrana plasmàtica catalitza la transformació d'ATP en AMPc que al unir-se a algunes proteïnes citosòlique, modula la seva activitat biològica.

Funcionament del pàncrees

Conclusió del text escrit prèviament

El pàncrees es el òrgan essencial per al control de la glucèmia fent possible el manteniment de la concentració de glucosa en sang. Aquesta funció la realitza a través de modificacions en la relació de concentracions plasmàtiques de dos hormones, insulina i glucagón que el propi organisme biosintetitza i secreta.

La primera redueix la glucèmia i estimula els processos anabòlics, mentre que la segona motiva l'augment de la concentració de glucosa en plasma i estimula la glucogenòlisi en el fetge, la lipòlisi en el teixit adipós i la degradació de les proteïnes en el múscul esquelètic.

tipus de diabetes(i,ii o gestacional)

La diabetes es classifica com a diabetes tipus 1, diabetes tipus 2 o gestacional depenent de les característiques que el pacient presenta.

La diabetes tipus 1 es presenta quant el pàncrees no produeix insulina; mentre que la diabetes tipus 2 es presenta quant hi ha una deficiència en la producció o acció de la insulina. La diabetes gestacional es pot presentar entre la semana 24 i 28 de la gestació degut a la presència d'una hormona que actúa en contra de l'efecte de l'insulina.

Diabetes tipus 1 o DMID

La tipus 1 també rep el nom de diabetes mellitus insulinodependent (DMID). Pot aparèixer en qualsevol persona i a qualsevol edat. Les persones típicament afectades son els nens i els adults joves (majoritàriament homes). La majoria dels diagnosticats amb menys de 19 anys son insulinodepedents. Per el voltant de 2 de cada 3 diabetics pertenèixen a una familia amb història de diabetes. Els símptomes tenen lloc molt ràpidament i el tractament d'insulina es necessari per la prevenció de cetoacidosis o inclòs la mort.

Diabetes tipus 2 o DMNID

La tipus dos rep el nom de diabetes mellitus no insulino dependent (DMNID). Les persones solen tindre mes de 40 anys. Hi ha mes probabilitat de tindre una concentració d'insulina normal o inclòs augmentada. El principal problema es que el cos es resisteix a la insulina. Es necessiten grans

quantitats d'insulina per mantenir la quantitat normal de glucosa en la sang. La majoria de la gent que pateix aquest tipus de diabetes solen presentar obesitat. L'excés de pes empitjora l'estat de la seva diabetes, i la disminució del pes sol ser molt favorable. Quant es produeix una pèrdua de pes la necessitat de insulina es reduïda o fins i tot eliminada.

Diabetes gestacional

Aquest tipus de diabetes es molt menys freqüent, es diferencia de les altres perque la seva causa es una altra enfermetat. Pot aparèixer com a causa d'enfermetats com: Acromegalia, síndrome de Cushing, hipertiroidisme o extracció quirúrgica del pàncrees. Per diagnosticar aquest tipus de diabetes cal tenir en compte que no existía cap tipus de diabetes abans del embaràs. Sol desaparèixer poc després del part, sense deixar cap tipus de conseqüència. Existeixen unes condicions de risc perque aparegui diabetes gestacional entre les quals cal destacar un historial familiar de diabetes, historial personal de intolerancia als hidrats de carboni, obesitat, edat superior a 30 anys, pes excessiu de la gestant en el moment del naixement, antecedents desfavorables en parts anteriors (aborts habituals, malformacions del fetus...,etc.).

Diagnòstic

Tant la glucosuria (glucosa en l'orina) com la hipoglucèmia es presenta en els dos tipus de diabetes DMID i DMNID. L'anàlisi en la orina dels anomenats cossos cetònics pot ajudar a distingir entre la DMID o la DMNID. La persona amb diabetes tipus 1 sol tindre un alt nivell de cetonas en la orina. En canvi, a la tipus 2 s'en troben en quantitats petites de tant en tant. Si la persona amb tipus 1 no rep insulina aviat, acumula una gran quantitat de cetonas en la sang i, per tal, una respiració mes profunda i ràpida i una pèrdua de consciencia. Pot arribar a morir. La tipus 2 es descoberta per un rutinari exàmen de l'orina, es necessària una quantitat molt alta de glucosa en l'orina i en sang.

Que hi ha que saber de la diabetes.

Hi han dos tipus d'efectes a llarg plaç. Aquests es desarrollen molt lentament i tenen molt pocs síntomes en un principi. Un efecte està relacionat amb el fet que les venes es fan mes grosses, que comporta un perill per les venes llargues als cops, atacs cardíacs i gangrena en els dits. L'altre està relacionat amb una prolongada elevació de glucosa en sang.

medicaments genèrics antidiabètics

Insulines

• Insulina

• Insulina isofànica

• Insulina zinc

• Insulina lispro

Antidiabètics orals

• Sulfonilureas

clorpropamida

glibenclamida

gliclazida

glipizida

gliquidona

glisentida

tolbutamida

• biguanides

buformina

metformina

Altres antidiabètics

• acarbosa

• goma guar

Injecció de insulina

Descripció

La insulina es administrada per injecció subcutànea (quant es pren per la boca, el sistema digestiu destrueix la hormona abans de que el cos la utilitzi). Es important que aquest simple procediment es faci de manera correcta.

Es sola la tapa de la agulla. Arrastrar l'èmbol fins la marca de la xeringa que correspongui a la dosis exacta que el pacient necessiti.

Es subjecta el tub de insulina boca avall amb una ma, s'introdueix la agulla i s'empenta el èmbol fins a dintre del tub per buidar la xeringa a l'aire.

S'arrastra el èmbol un altre cop fins al darrere fins arribar a la marca, assegurant-se de que s'ha plenat de líquid, i no d'aire.

Es treu tot el aire que s'hagi pogut ficar a la xeringa fins que el líquid estigui just a la marca de la dosi i es treu la agulla de la ampolla.

Es neteja l'àrea de injecció amb cotó i alcohol o amb aigua i sabó.

Es subjecta la xeringa amb un bolígraf en una ma. Amb la altra ma s'agafa un trosset i s'hi punxa sobre uns 45 graus mes o menys.

Empaitar la agulla dintre del teixit subcutani. Subjectar la xeringa amb l'altra ma i amb la que queda lliure empaitar fins fora el èmbol tres o cuatre unitats.

Si no apareix sang en la xeringa, empaitar l'èmbol fins al davall al complet i després treure la agulla. No injectar mai si apareix sang. En aquest cas treure l'agulla, tirarla i preparar una altra dosi, injectant en un altre lloc.

Despres de injectar la insulina cubrir la punxada amb cotó i alcohol i apretar suaument uns segons, pero no raspar ni apretar molt, ja que pot produir que la insulina s'absorbeixi dintre del flux sanguini massa ràpid.

Aquesta tècnica es realitza en punts concrets del cos:

Punts concrets on s'injecta la insulina

Anàlisi de sucre en la sang

Descripció

Es un anàlisi que es realitza per separat o en una petició general del bioquímic en la sang.

Medeix la quantitat (concentració) de glucosa present en la sang.

La glucosa es un sucre que es utilitzat per els teixits com forma d'energia al combinar-lo amb el oxigen de la respiració. Quant mengem, el sucre en la sang s'eleva, i lo que es consumeix desapareix en la sang, per a això hi ha una hormona reguladora que es la insulina produïda per el pàncrees (illots pancreàtics). Aquesta hormona fa que la glucosa de la sang entri als teixits i sigui utilitzada en forma de glucògen, aminoàcids i acids grassos. Quant la glucosa en la sang està en un nivell molt baix, en condicions normals per el dejuni, es secreta una altra hormona anomenada glucagón que fa el contrari i manté els nivells de glucosa en sang.

El teixit més sensible als canvis de la glucèmia es el cervell, en concentracions molt altes o molt baixes apareixen símptomes de confusió mental i inconsciència.

Per a que es realitza aquest estudi?

El anàlisi de la glucosa sobretot es realitza per estudiar la posible presència de una diabetes mellitus o sacarina. Com es una enfermetat molt complexa i amb grans repercussions en quant a salut es una anàlisi molt discriminativa i útil que es realitza de forma bastant rutinària.

Tècnica de realització

Per a realitzar aquest estudi es necessari estar en dejuni almenys sis hores prèvies.

• Es localitza una vena apropiada i en general es solen utilitzar les venes ubicades en la flexura del colze. La persona encarregada de prendre la mostra utilitzarà guants sanitaris i una agulla ( amb una xeringa o un tub d'extracció).

• Es posarà un tortor en el braç per tal de que les venes retinguin mes sang i apareguin mes visibles i accesibles.

• Es netejara la zona del punxament amb un antisèptic i mitjantçant una palpació es localitzara la vena apropiada i s'accedira a ella per mitja de una agulla. S'assolta el tortor.

• Quant la sang flueixi per la agulla el sanitari realitzara una aspiració (mitjantçant la xeringa o mitjantçant la aplicació de un tub amb buit).

• Al acabar la extracció, es treu la agulla i es pressiona la zona amb cotó per afavorir la coagulació i s'indicara que es flexioni el braç i es mantingui la zona pressionada amb un esparadrap durant unes hores.

Possibles riscs

La obtenció mitjançant un punxament de la vena pot produir cert dolor.

La possible dificultat en trobar una vena pot donar pas a diferents extraccions.

Aparició d'un hematoma en la zona d'extracció se sol deure a que la vena no s'ha tancat be després de la pressió posterior i ha continuat sortint sang produint aquest problema.

Inflamació de la vena, a vegades es veu alterada, ja sigui per una causa merament física o per una possible infectació. Es deu mantenir la zona relaxada uns dies i aplicació d'una pomada. Si apareix febre es deu consultar amb un metge.

Valors normals de sucre en la sang

Els valors normals son entre 70 i 105 mg per decilitre. En els nens petits s'accepten valors entre 40 i 100 mg per decilitre.

Els valors mes baixos de 40-50 mg per decilitre es consideren baixos (hipoglucèmia).

Els valors mes alts de 128 mg per decilitre es consideren alts (hiperglucemia).

Poden modificar els valors de glucèmia i no ser una diabetes certes situacions: estrés per enfermetats agudes, els tractaments amb sèrums en vena, ya que contenen dextrosa (sucre), l'embaràs, medicaments (antidepressius, antihipertensius...,etc), l'alcohol i els analgèsics la poden disminuir.

Tots els valors de glucosa en sang realitzats en l'estudi s'obtenen mitjançant diversos aparells, un per exemple, es el GLUCOCARD MEMORY.

Possibles diagnòstics en valors anormals de glucèmia

• Diabetes Mellitus

• Enfermetats renals

• Feocromocitoma

• Hipertiroidisme

• Glucagonoma

• Pancreatitis aguda

• Síndrome de Cushing

• Tumors de pàncrees

• Altres situacions prèviament esmentades (estrés, embarassos..., etc)

Totes aquestes situacions es donen en casos de hiperglucèmia (excés del nivell de glucèmia en la sang).

En el cas de hipoglucèmia (escassetat del nivell de glucèmia en la sang) poden aparèixer els següents diagnòstics:

• Dietes excessives

• Enfermetats hepàtiques

• Enfermetat de Addison

• Excés de insulina en diabètics

• Hipopitituarisme

• Hipotiroidisme

• Insulinoma

Tractaments

Quin és el tractament per la diabetes?

La meta per el tractament de la diabetes es sempre el de mantindre el nivell de sucre o glucèmia en sang el mes apropat dels nivells normals o estàndards el major del temps possible. El primer pas per obtindre aquests resultats es el de mantindre una dieta equilibrada i la exercitació del cos. Possiblement s'hauran de canviar els hàbits pel que fa a la alimentació i a l'esport.

Una altra dada que es té que tindre en compte es l'autocontrol de la qüantitat de massa (o el pes, coloquialment) de la propia persona per a poder mantindre el nivell de glucèmia en la sang el mes apropat possible dels valors estàndards. El metge o endocrí en aquests casos li parlara dels aliments que deu i els que no deu prendre i la qüantitat de exercici que es tindra que realitzar al llarg del període setmanal.

Hi han medicaments que puc prendre?

Actualment existeix una gran varietat de medicaments o fàrmacs que l'ajudaran en el seu objectiu per mantenir un estable nivell de glucosa en sang. Alguns medicaments son “pastilles” que es prendran per via oral, per altra banda, aquestes “pastilles” no tenen la mateixa eficàcia en totes les persones. Si la persona en qüestió pateix una diabetes mellitus del tipus 2 (Diabetes Mellitus no insulinodependent) necessitara pastilles, pero en el cas que pateixi la tipus 1, la persona tindrà que

injectarse la insulina per si mateix. El metge li esmentarà quin tipus de medicament tindrà que prendre.

Què és teràpia de combinació?

La teràpia de combinació utilitza dos tipus de medicaments per ajudar a controlar el nivell de glucosa en sang. També pot ajudar en altre tipus de malalties o problemes com tindre la tensió alta o el colesterol alt o tindre sobrepès. Cada medicament intervé de una manera lleugerament diferent.

Les possibles combinacions de aquesta teràpia de combinació poden ser dos medicaments orals, o la consumició de un medicament oral mes la injecció de insulina.

Quins medicaments pot preescriure el meu metge?

Els medicaments que el metge pot preescriuret son de sis tipus:

• Les sulfonilúrees

• Metformina

• Tiazolidinediones

• Inhibidors de alfa glucosidasa

• Repaglinida

• Nateglinida

nous tractaments

Hiperglucemia postprandial, “els pics i les valls”

Els últims anys molts treballs han assenyalat la important contribució al descontrol glucèmic de la hiperglucemia postprandial, així com el risc de patir microangiopatía diabètica i macroangiopatía diabètica.

El tractament intensiu amb insulina regular, buscant disminuir la incidència de complicacions en la diabetes, pot portar el risc de patir hipoglucemia (valls) en el postprandial tardà e hiperglucèmia (pics) en postprandial inmediat. La insulina regular no cubreix el pic fisiològic de insulina, comença a actuar als 30 minuts de ser injectada, te el seu pic a les 3-4 hores i dura aproximadament unes 8 hores, i quant perfi abarca el seu pic d'acció la principal absorció de hidrats postprandial ha passat, la qual cosa determina un risc de hipoglucèmia.

Aquest concepte també s'aplica a la diabetes tipus 2, on existeixen defectes tant en la producció, com en l'acció perifèrica de la insulina. En la diabetes tipus 2 es perd el pic ràpid d'alliberació d'insulina per la cèl·lula beta pancreàtica. El ús de les sulfonilureas determina un estímul de la fase tardana de la alliberació d'insulina fonamentant el fenòmen dels pics i valls. L'adveniment de un nou grup, les Meglitidines, ha possibilitat la disminució de aparició de hipoglucèmia.

Tractament intensificat versus hipoglucèmia

La hipoglucèmia severa (símptomes neurològics) determina un 4% de la mort en els diabètics. Aquesta predomina en malalts de diabetis tipus 1 amb tractament intensiu. El 25% de els malalts de diabetis tipus 1 tenen hipoglucèmies asimptomàtiques, per la pèrdua dels mecansimes de contrarregulació el percentatge ascendeix fins el 50% en els pacients de 25-30 anys de diabetes. Aquesta hipoglucèmia també te lloc en la nit. La freqüència d'aquesta es 6 vegades mes gran en pacients amb hipoglucèmia asimptomàtica. Aquesta pot tindre també lloc en pacients de diabetes tipus 2 majors de 65 anys.

Un altre aparell per injectar insulina en aquest cas es el bolígraf Novopen mitjançat el qual nosaltres ens administrem la dosi que necessitem en cada cas.

En tot cas també hi han imatges de la molècula d'insulina.

estadístiques i dades

Gràfics, taules i comentari de cada gràfic i taula.

A la taula s'analitza la distribució percentual de la infermetat segons cada any estudiat i el sexe. Es pot observar clarament que en cada any dels estudiats hi ha un predomini del sexe femení sobre el masculí.

Aquí li inserim les dades de la taula:

	Sexo
	Femenino		Masculino		Total
Año	No.	%	No.	%	No.	%
1982	101	63,9	57	36,1	158	100,0
1983	116	71,1	47	28,9	163	100,0
1984	110	60,7	71	39,3	181	100,0
1985	173	68,1	81	31,9	254	100,0
1986	194	65,1	104	34,9	254	100,0
1987	144	62,9	85	37,1	229	100,0
1988	175	61,2	111	38,8	286	100,0
1989	181	60,7	117	39,3	298	100,0
1990	194	64,5	107	35,5	301	100,0
1991	163	61,5	102	38,5	265	100,0
Total	1 551	63,8	882	36,2	2 433	100,0

Fuente: Oficina de Registro de Consumidore

En la dècada analitzada es van diagnosticar 2433 diabètics nous, dels quals un 63,8% (1551) eren dones i un 36,2% (882) eren homes.

En altres taules que no s'hi troben present en aquest enllaç ens diuen que en una altra taula s'analitza la incidència global anual i per sexe. S'observa un augment progressiu de nous diabètics. Al 1982, el primer any d'estudi, la incidència era de 126,9 diabètics per cada 100.000 habitants, quant al 1991, l'últim any, era de 201 diabètics per cada 100.000 habitants.

Crida la atenció de que en els primers 5 anys investigats la taxa anava en augment de forma progressiva, i, en canvi, en els següents 5 anys hi ha una variació d'aquesta tendència, amb una disminució ostensible de la taxa en el primer i últims anys d'aquesta etapa, mentre que en els tres anys intermedis hi ha valors mes elevats sense arribar als del any de major augment de la taxa que va ser en 1986 amb una taxa de 234,5 però sense canvis significatius entre ells.

El comportament de la incidència es comporta de mateixa manera entre els sexes que en la taxa global.

En una altra font s'analitzen la incidència segons els grups d'edat. En la font s'observa segons la persona que elabora aquest estudi que la incidència predomina en homes de 50 anys i més, seguit per el grup de 15 a 49 anys i després, amb la incidència mes baixa, els menors de 15 anys.

També en aquest cas la incidència en majors de 50 anys es similar a la taxa global igual que la font 2.

En el grup de pacients entre 15 i 49 anys, hi ha una discreta tendència al augment de les taxes en relació a cada any transcrit. En el primer any de l'estudi, la taxa va se de 55,3, i a diferència de la taxa global, per sexe i de 50 anys o més, la major incidència es va presentar en el segon quinquenni en els anys 1988, 1989 i 1990, amb taxes de 130,6; 135,3 i 134,5 respectivament. En el 1991 la taxa va disminuir a 118,6.

Discussió

La població estudiada en l'últim any de la investigació va representar el 6,3% dels habitants de La Habana i el 1,2% dels de tot el país.

La font on ells van obtenir totes les dades estadístiques la consideren confiable i molt ajustada a la realitat epidemiològica de la diabetes mellitus en el nostre univers de estudi, donat que es pràctica obligada de tot metge que diagnostiqui un nou diabètic, expedir-li el certificat corresponent per a que el pacient rebi una subvenció alimentària per aquest concepte, benefici al que pràcticament cap pacient es capaç d'obtenir degut a les dificultats alimentàries que existeixen en el país.

La possibilitat de certificacions que no s'ajustin als criteris diagnòstics establerts no tenen pes en la investigació sobre la base de la proba de validació que es va realitzar.

Comentari gràfics

A continuació procedeixo a comentar els dos gràfics que adjunto al dossier que ens indiquen una sèrie d'estadístiques d'estudis realitzats a països sud-americans.

El primer gràfic tracta la diabetis diagnosticada en adults majors en set països de l'ALC: Projectes SABE, on ens presenten dues barres horitzontals per cada país: una ens indica la taxa bruta i la altra la ajustada (i ens indiquen que està ajustada per edat e IMC). Els dos països que mes casos de diabetis presenten son Mèxic i Barbados, un 21%. Mentre que els altres països (Uruguay, Cuba, Xile, Brasil i Argentina) tenen una taxa entorn el 12% i el 17%.

Els dos gràfics següents ens mostren el mateix que en el gràfic anterior però en la diferència que hi ha un gràfic per el sexe masculí i un altre gràfic per el sexe femení. A continuació us insereixo els dos gràfics.

Estudi realitzat a Bahrein

En un estudi a Bahrein es va decidir escollir a 573 persones (de 20 anys o més) aleatòriament i procedents de 4 centres sanitaris diferents.

El nivell de glucosa en sang en els capil·lars va ser mesurat amb un metre de reflectància 2 hores després d'haver administrat 75 grams de glucosa per via oral en gent amb un historial negatiu de diabetis. Es va trobar una gran prevalença de intolerància total a la glucosa. Un 25% dels pacients van presentar un llunyà 14,7% de intolerància a la glucosa. Un 27% la va presentar per hipertensió i un 41,7% la van presentar per descendència familiar.

Altres dades obtingudes:

• A Aràbia Saudita un 4,6% dels pacients estudiats (de 30 anys o més) tenia una deteriorada tolerància a la glucosa (IGT).

• A Oman un 10% també presentaven intolerància sense IGT respecte a un 10,9% que si que tenien intolerància amb IGT (persones de 20 anys o més).

• A Egipte la taxa de persones amb intolerància a la glucosa es de un 13,6%.

Dades recollides en l'estudi de Bahrein:

Es van elaborar estadístiques segons altres tipus de dades com la edat, el sexe, el passat històric amb diabetis (1a i 2a generació), persones amb hipertensió, pes i altura per a calcular l'índex de massa corporal (BMI), la pressió sanguínia (BP) i els nivells de glucosa 2 hores després d'haver-los administrat 75 grams per via oral en un test en persones no diabètiques.

Resultats obtinguts en l'estudi:

Un 86,9 van completar l'estudi.

La taxa en homes va ser d'un 18,4% mentre que la taxa en les dones va ser d'un 16,7% (amb diabetis coneguda).

En canvi, en diabetis desconeguda, la taxa en homes va ser d'un 8% mentre que en les dones la taxa va ser d'un 8,3%.

La taxa total en dones va ser d'un 26,4% i en canvi la taxa total en homes va ser d'un 25%.

I la taxa de intolerància a la glucosa (IGT) en homes va ser d'un 10,9% mentre que en les dones va ser d'un 12,7%.

línees d'investigació

Institut d'investigacions Biomèdiques.

En el primer cas parlarem de les investigacions que s'estan realitzant per part del Institut d'investigacions Biomèdiques. Aquest institut, des de 1988 treballa en la àrea de Endocrinologia Molecular enfocada al estudi de la diabetis de l'edat adulta, (també coneguda com a Diabetis del Tipus 2 o diabetis no insulinodependent). La incidència d'aquesta infermetat en Mèxic és la mes alta en el mon i representa la segona causa principal de mort hospitalària en el país sent nomes sobrepassada per afeccions originades en el període perinatal. Es calcula que el 35% de la població majors de 55 anys presenta la infermetat. La diabetis de l'edat adulta es caracteritza per la incapacitat de la cèl·lula beta pancreàtica de secretar la quantitat necessària d'insulina per mantenir el nivell de glucosa dintre dels seus nivells de concentració en sang normals. Aquestes línees d'investigació estudien com les diferents hormones, fàrmacs i nutrients afecten l'expressió de la insulina així com la expressió d'altres gens pancreàtics involucrats en la secreció de la mateixa.

LÍNEA D'INVESTIGACIÓ 1: Regulació de la glucocinasa pancreàtica per mitjà d'hormones, fàrmacs i nutrients. La glucocinasa pancreàtica es un enzim crític en la regulació de la secreció de la insulina. Increments o disminucions en l'activitat de la glucocinasa produeixen canvis en paral·lel sobre la secreció de la insulina. Aquests canvis a la mateixa vegada modifiquen la concentració de glucosa en sang. Aquesta característica fa de la glucocinasa un blanc potencial per establir estratègies que disminueixin la concentració de glucosa en sang, i per el tant millorin el estat diabètic.

QUE HAN CONSEGUIT? En aquesta línea d'investigació han estat els primers capaços en demostrar que la glucocinasa pancreàtica es capaç de ser regulada transcripcionalment, trobada en contra de la idea prèviament, de que el gen del pàncrees només era capaç de presentar-se de

manera constitutiva. El efecte dels glucocorticoides, la hormona tiroide, l'àcid retinoic, el AMPc i la biotina, son part dels factors que hem estudiat. Amb respecte a aquest últim, la vitamina biotina, els resultats suggereixen una utilització potencial d'aquesta en el millorament dels pacients diabètics.

LÍNEA D'INVESTIGACIÓ 2: Regulació hormonal del gen de la insulina. La insulina es una hormona essencial en la regulació del creixement i el metabolisme. La seva secreció respon a una sèrie d'estímuls produïts per nutrients així com a senyals hormonals, neuronals i autòcrines. De igual manera, la seva síntesi es troba regulada per diferents factors a nivell transcripcional. Tot i la seva importància, existeix poca informació sobre la regulació hormonal i nutricional del gen de la insulina a nivell transcripcional. El objectiu d'aquesta línea d'investigació es el determinar quines son les regions on el gen humà de la insulina controla la regulació en resposta a les diferents hormones, la identificació d'aquests segments de les seqüències nucleotídiques que actuen com a elements de resposta hormonals i els mecanismes moleculars involucrats en aquesta regulació.

QUE S'HA ACONSEGUIT? En els estudis s'ha demostrat que els glucocorticoides regulen la expressió del gen de la insulina a través de múltiples elements de resposta degut a interaccions amb reguladors transcripcionals de teixit específics; aquesta publicació amplia els resultats del article previ (1996) que va identificar a l'element negatiu de resposta del gen de la insulina com un element de resposta als glucocorticoides. Aquest descobriments assenten les bases moleculars sobre l'efecte diabetogènic produït per la teràpia crònica per glucocorticoides.

Altres de les investigacions en aquesta línea van trobar que la testosterona es capaç d'afectar la expressió del gen de la insulina, tant in vitro com in vivo. Aquest augment en el missatger es veu reflexat en el contingut i secreció de insulina del illot. El mecanisme molecular per el que la testosterona augmenta la expressió del gen de la insulina esta lligat a un augment en la activitat promotora del gen. Aquest estudis ajuden a entendre la fisiopatologia d'infermetats com la Síndrome de ovari poliquístic, on existeix hiperinsulinemia associada a un augment de testosterona.

Cèl·lules mare

Una altra investigació que s'està portant a terme es la investigació amb cèl·lules mare per tal de poder curar en un futur infermetats com la diabetis. Segons un article on s'exposa aquest tema, el projecte pretén trobar la manera de derivar línees de cèl·lules embrionàries en condicions lliures de materials no humans (animals). Es tracta doncs de obtenir noves línees en condicions que permetin la seva futura utilització terapèutica.

Això fins ara només s'havia aconseguit en ratolins inmunodeficients, mitjançant la producció de teratomes generats per la injecció en el testicle d'aquestes línees cel·lulars.

En definitiva, es tracta de demostrar que les línees obtingudes son capaces, com les cèl·lules troncals de les que provenen, de produir teixits de les tres fulles embrionàries quant s'injecten en un blastòcit del ratolí.

Fundació Sardà Farriol

Un dels objectius principals de la FSF és potenciar el desenvolupament de la investigació en diabetis, tant des del punt de vista clínic com des de la investigació bàsica.

El estudi genètic de la diabetis tipus 2 constitueix una de les línees principals de la FSF. En aquesta línea s'està elaborant un banc de dades d'ADN procedent de persones amb i sense diabetis, on es busquen possibles alteracions genètiques relacionades amb la infermetat. L'interés d'aquest projecte és que, a més a més d'aportar informació sobre els orígens de la diabetis, ens brinda l'oportunitat de estudiar als familiars de les famílies afectades i d'aquesta manera poder donar consell genètic així com mesures preventives en el cas de que alguns familiars poguessin estar afectats.

L'estudi de la regeneració de cèl·lules pancreàtiques és una línea bàsica amb grans perspectives de futur. El bon desenvolupament d'aquesta línea d'investigació ens aportarà noves solucions per a el tractament de la diabetis del tipus 1. El fet d'investigar substàncies químiques i biològiques capaces de regenerar les cèl·lules pancreàtiques productores d'insulina, a pesar de que només existeixen resultats positius a nivell d'experimentació animal i cel·lular, ens orienta a pensar positivament en aquest tipus d'estratègia terapèutica.

L'inhalador d'insulina

Segons un article de el diari EL MUNDO, s'ha aprovat recentment a EEUU l'inhalador d'insulina, el qual es una alternativa menys dolorosa per al tractament de la diabetis. Aquesta insulina inhalada ha estat creada per Pfizer Inc. i serà venuda amb el nom de “Exubera”.

La FDA habia retrasat la sortida de la Exubera al mercat ja que volien estudiar la composició química més detingudament. Les proves clíniques van demostrar que aquest inhalador manté satisfactòriament els nivells de glucosa en sang. Tot i que la FDA va recalcar al setembre que la utilització del inhalador no suprimeix la utilització de les injeccions. Tot i així es van descobrir pacients que van veure reduït la seva capacitat pulmonar, cosa que fa impossible la utilització d'aquest inhalador en gent que tingui dificultats respiratòries.

La bomba d'insulina

Aquí exposaré el cas de la bomba d'insulina Animas R-1000, la qual disposa de múltiples sistemes de seguretat per garantitzar el subministre d'insulina en les dosis programades, així com la capacitat de l'aparell per reconèixer qualsevol incidència en el pacient i com a resposta enviant un missatge o enviant una alarma sonora i com a última solució l'apagat de la bomba en cas que afectés seriosament el subministrament de la insulina.

Seguretat

DETECCIÓ INMEDIATA DE UNA OBSTRUCCIÓ

Detectar a temps una obstrucció en el subministrament d'insulina redueix els riscs de hipoglucèmia i cetosis. Un sensor de força controla les dosis i avisa de diferents formes en cas de obstrucció.

INDICADOR PRECÍS D'INSULINA

En la pantalla d'estat s'indica amb absoluta precisió la quantitat d'insulina remanent. La alarma indicarà que el cartutx està buit quant faltin 40 o 20 unitats d'insulina.

MÚLTIPLES SISTEMES DE SEGURETAT

Cada minuts la bomba ANIMAS realitza més de 1000 controls automàtics. El procediment utilitza renundants, duplicats i creuats per garantitzar un funcionament perfecte, oferint la màxima seguretat en el subministrament d'insulina.

MEMÒRIA PERMANENT

Els paràmetres de la bomba (basals, programes...,etc) es graben de forma segura i permanent en la memòria i resten grabats en cas de que s'acabin les piles.

RESISTENT A MANIPULACIONS

Prevé canvis de programació accidentals.

ILUMINACIÓ DE FONS

Permet millorar la visibilitat de la pantalla en qualsevol situació.

RESISTENT AL AIGUA

No requereix cap dispositiu especial per la seva utilització dintre de l'aigua, només seguir fidelment alguns consells.

Prestacions

AJUSTAMENT PRECÍS DEL NIVELL BASAL MÍNIM

A partir de 0,05 Unitats/hora.

SUBMINISTRAMENT BASAL CADA 3 MINUTS

La millor emulació del subministre fisiològic de la insulina.

Per exemple, si el programa basal es de 0,05 unitats la hora, la bomba disposarà de 0,0025 unitats de insulina cada tres hores.

OPERACIÓ PER MENÚS FÀCIL DE GRABAR

Operació guiada per menús, similar als telèfons mòbils; no requereix memorització de seqüències de codis o icones.

PROGRAMES PERSONALITZATS

En la bomba ANIMAS es poden definir 4 programes basals amb 12 segments horaris per cada programa, adaptant-se a totes les necessitats i activitats de l'usuari. Per exemple es pot definir el programa “dia laboral”, “fi de setmana”, “període”, “torn de nit”, etc.

BOTÓ ESPECIAL PER A BOLOS AUDIBLES.

Perfectament distingible dels demés botons, aquest botó permet perfondre bolos a través de la roba, sense necessitat de mirar el menú de la bomba. Es pot programar o subministrar 0,5 o 1 unitat/s de insulina cada vegada que s'apreti aquest botó.

Conveniència

CARTUTX FÀCIL DE CARREGAR

Només es necessari col·locar el cartutx en la bomba, tancar i cebar, i la bomba està llesta.

DISSENY COMPACTE I PETIT

El seu disseny ultralleuger de 1,8 cm de gruix, ofereix una comoditat màxima i permet que sigui fàcil d'ocultar.

VERSATILITAT D'ESTILS

Fins a 15 models diferents per a combinar. Amb colors estàndard (blanc, roig, plata, blau...,etc.) i colors exuberants.

ADAPTABLE A QUALSEVOL SITUACIÓ I ACTIVITAT

Funda de neoprè flexible per menuts. Dissenyat per a qualsevol situació, la funda pot subjectar-se amb un cinturó alrededor de la cintura i abrotxar-se amb un tancat automàtic. A dins de la funda hi ha una peça per a prevenir que es forci mentre la bomba roman bloquejada.

Entrevista amb el pacient

Entrevista amb el pacient

Pregunta: Moment en que se li va diagnosticar la malaltia?

Als 29 anys.

Pregunta: Reacció anímica del malalt al saber el diagnòstic?

Una reacció de pressió davant la desconeixença de la enfermetat.

Pregunta: Primeres dificultats i privacions

Obligat a fer esport 2 o 3 dies, necessitat de fer dieta (en absència de sal, oli o sucre)

Pregunta: Depenent de l'avenç quin tractament et van recomanar?

Insulina, canviant en cada cas la dosi d'aquesta.

Pregunta: Cost del tractament

Sense subvenció mèdica (segur assistència sanitària) 30-35 € la caixa d'insulina i 50 € la caixa de tires per la glucocard memory. Al més es pot arribar a gastar uns 120-150 €.

Pregunta: Com es segueix el tema de festes com el Nadal?

No es poden digerir dolços, es busquen contínuament coses sense sucre.

bibliografia

• [s.n.]. Bomba de insulina Animas IR 1000. [en línia] [S.I.] <http://www.novalab.es/bombainsulina_IR1000.htm> [Consulta: 12 de febrer del 2006].

• EL MUNDO. Aprueban por primera vez en EEUU insulina inhalada. [en línia] Washington: Diario El Mundo, 2006. <http://www.elmundo.com.sv/vercatego.php?categoria=17> [Consulta: 12 de febrer del 2006].

• [s.n.]. Diabetes. [en línia] [S.I.] <http://www.terra.es/personal/ases.tecn.cient/diabetes.htm> [Consulta: 1 de Juliol del 2005].

• PULSOMED S.A. Medicamentos antidiabéticos (A10A1) - Genéricos [en línia] [S.I.] <http://www.tuotromedico.com/temas/antidiabeticos_genericos.htm> [Consulta: 14 de Juliol del 2005].

• SALUD.COM. Qué tipos de diabetes existen? [en línia] [S.I.] <http://www.salud.com/interna2.asp?id_cat=98&idc=1368> [Consulta: 1 de Juliol del 2005].

• PULSOMED S.A. Diabetes Mellitus [en línia] [S.I.] <http://www.tuotromedico.com/temas/diabetes_mellitus.htm> [Consulta: 1 de Juliol del 2005].

• [s.n.] tejido [en línia] [S.I.] <http://www.zonamedica.com.ar/categorias/medicinailustrada/diabetess/tejido.htm> [Consulta: 1 de Juliol del 2005].

• UNIVERSIDAD COMPLUTENSE DE MADRID. Función del pancreas en la regulación del metabolismo. [en linia] [S.I.] <http://www.encuentros.uma.es/encuentros104/pancreas.htm> [Consulta: 1 de Juliol del 2005].

• PULSOMED S.A. Anàlisi de azúcar (glucosa) en la sangre [en línia] [S.I.] <http://www.tuotromedico.com/temas/glucosa_en_sangre.htm> [Consulta: 14 de Juliol del 2005].

• [s.n.] Diabetes: nuevos tratamientos [en línia] [S.I.] <http://familydoctor.org/e388.xml> [Consulta: 14 de Juliol del 2005]

• DR. RAÚL PISABARRO. Nuevos tratamientos en diabetes: una mirada clínica [en línia] [S.I.] <http://www.sitiomedico.com.uy/artnac/2002/03/26.htm> [Consulta: 14 de Juliol del 2005].

• REV CUBANA ME GEN INTERNG. Incidencia de la diabetes mellitus en un municipio de la Ciudad de La Habana [en línia] La Habana: 12 de Març de 1996. <http://www.bvs.sld.cu/revistas/mgi/vol12_3_96/mgi06396.htm> [Consulta: 22 de Gener del 2006].

• FAROUQ I. AL ZURBA I AMHAD AL GARF. Prevalence of diabetes mellitus among Bahrainis attending primary health care centres [en línia] [S.I.] <http://www.emro.who.int/Publications/EMHJ/0202/13.htm> [Consulta: 19 de Juliol del 2005].

• INSTITUTO DE INVESTIGACIONES BIOMÉDICAS. Instituto de Investigaciones Biomédicas [en línia] [S.I.] <http://www.biomedicas.unam.mx/rubro.asp?Signon=fernandez&rubro=3> [Consulta: 23 de Juliol del 2005].

• EUROPA PRESS Diabetes a diario [en línia] Madrid, a 24 de Juny del 2005. <http://www.diabetesjuvenil.com/documentos_html/dj_articulo_diario.asp?noticiaID=7...> [Consulta: 23 de Juliol del 2005].

• FUNDACIÓ SARDÀ FARRIOL. Líneas principales de investigación [en línia] [S.I.] <http://www.fsf.es/cast/recerca/recercac01> [Consulta: 23 de Juliol del 2005].

La exocitosis consisteix en treure el producte cap a fora de la cèl·lula

La diabetes gestacional com el seu nom indica, es produeix durant l'embaràs de la mare.

DMID > diabetes mellitus insulinodependent o Tipus 1

DMNID > diabetes mellitus no insulinodependent o Tipus 2

Cinta de goma-làtex.

Els sis tipus comprenen medicaments, pero que en aquest cas no son de rellevant importància esmentar-los.

IGT es el mateix que dir intolerancia a la glucosa.

Células alfa

Insulina

Procès d'injecció d'insulina

GLUCOCARD MEMORY (aparell per medir el nivell de glucosa en sang)

Molècules d'insulina

Bolígraf Novopen

Bomba de insulina Animas R-1000