**VIDRES

*DEFINICIO

-Els vidres no tenen estructura cristalina sinó que son amorfs, no se'ls pot dir cristalls.

-L'estat concret dels vidres es líquid molt viscos anomenat VITRI, a + tª + viscós, fins arribar a solid en fred

-s un material inorganic que parteix de materials inorganics.

-S'aobte sempre aplicant escalfor a un material inorganic, per aixó tb se'l pot anomenar material ceramic.

-S'obte a partir de la barreja de 2 o més silicats un dels quals sempre es alcalí.

*PROPIETATS FISIQUES I QUIMIQUES

-densitat: 2.4= vidre comu; 6.5= vidre armat; 4.5= vidre plumbic.

-Duresa: només el pot ratllar el diamant i aquells que es troben sobvre el 7 d'escala Mosh. Els vidres al plom son una mica mes tous.

-Fragilitat: en general són bastant fragils i els usats en construcció encara més pq no aguanten deformacions, ni elastiques ni plastiques. Hi ha trancaments com el recuit que fan disminuir la fragilitat, és un escalfament lent.

-Resistencia: compressió= 1000 N / mm; tracció= 50 N/mm.

-Comportament termic: condueixen malament l'escalfor, i si s'escalfen provoca tensions que fa que es trenqui. Aguanten pitjor el pas de calent a fred que al revés.

-Propietats optiques: deixa passar la llum, deixa pasar els rajos infrarojos, deixa pasar les ones lumíniques, no deixa pasar els rajos ultraviolats.

-Gran estabilitat quimica: el vidre normal es el menys estable, l'ataca l'acid florhidric i la combinació de CO2+humitat+tª elevada. Aquestes condicions es troben en granges i abocadors. Quan més quantitat de silice te el vidre, mes resistent és als agressors quimics.

PROPIETATS GENERIQUES:

-Duresa lligada a fragilitat

-Elevada transparencia

-Impermeables a la majoria de líquids

-Elevada resistencia als agresors quimics excepte l'acid fluoridhric

*SISTEMES D'ELABORACIO DE VIDRES:

-float-glass: vidre surant sobre mercuri. Serveix per fabricar vidres plans.

-Bufat.

-Estirat.

-Colat: abocar la massa sobre una superficie plana i amb un rodet donar planitat a la part superior. Segons la superficie obtenim diferents gravats

*TIPUS VIDRE SG FABRICACIO:

1.vidre calcosodic o sodicalcari:

-es el vidre comú, ordinari, el més usat en construció ( finestres, ampolles),

-és el més barat, el menys estable quimicament,

-D= 2.4, 2.5

-te una petita coloració natural i transparent.

2.Calcopotasic:

-es mes resistent quimicament que l'anterior

-resisteix elevades tª,

-menys densitat= mes lleuger

-es incolor i transparent

-s'usa per peces de laboratori, conegut com vidre de bohemia.

3.Vidre plúmbic o vidre de plom

-te una part important d'oxid de plom

-D= 4.5

-el plom li fa disminuir la duresa i la fragilitat i li augmenta la densitat

-és el més transparent de tots (100%)

-tallat de cantell presenta molta brillantor

-tenen so metal.lic

-se'l coneix com cristall per semblança al cristall de roca

-s'usa per copes, gots, és més facil de tallar

-és el que s'obte a menys tª, per tant el mes barat.

4.Vidre borosilicat

-resisteix molt elevades tª

-molt estable quimicament

-es fon a elevada tª

-és car, s'usa en peces de laboratori, plates per forns, llars de foc...

* TIPUS EN EL MERCAT

1.Vidres plans i premsats:

1.1Vidres simples:

1.1.1 transparents:

-deixa passar completament la imatge

-Han de tenir gruixos > a 2 mm, podent qrribar fins a 15 o 16 mm. aixó gracies al sistema groab-glass

-Les dimensions superficials de les llunes varien segons el gruix, a més gruix mes superficie i a l'inversa.

Tipus de vidres simples transparents:

a)vidre clar

b)llunes: -incolores = planilux (0,82) (sense colorant afegit)

-de color = parsol ( 0,57), pink-rosa. Porten a la seva massa un colorant a partir d'oxids metal.lics que li donen al vidre altre propietats com la de variació dels efectes termics de les llunes; aquests vidres absorveixen gran quantitat d'energia solar i se'ls ha de permetre una certa dilatació i contracció a l'hora de col.locar-los per evitar que es trenquin

-refrectants= refrectosol ( 0,51) i antelio ( 0,38) (fabricats en calent amb oxids metal.lics), cool-lite ( 0,42- 0,17) (fabricat en fred i afegint posteriorment oxids metal.lics). Tenen la caracteristica inversa als de color, la seva ventatge es que tot i absorvir una gran part d'energia solar en reflecteixen una altre evitant l'entrada d'escalfor. Els fabricants introdueixen un valor termic per coneixer les qualitats reflectants d'aquestes llunes, aquest coeficient es el factor solar.

1.1.2 translucids:

-se'ns difuminen les imatges del seu darrera

-subdividits segons com s'aconsegueix la transparencia:

a)acid clorhidric.

b)Sorra impactada sobre el vidre.

c)Gravat durant la fabricació

d)Rajoles

1.1.3 opacs:

-no es veu al imatge del seu darrera.

-Tipus:

a)opals

b)opalines

c)miralls. Amb l'excepció de no deixar passar la llum.

1.2Vidres de seguretat:

1.2.1vidres laminats:

-al trencarse els trossos de vidre no es desprenen

-Aixo es garanteix agafant dos lamines de vidre o més i entre mig si col.loca una lamina plastica, tot aixo unit amb resines plastiques.

-Son tan fragils com qualsevol altre vidre

-Primer es fabrica els vidres normals i despres es fa el laminat

-Segons el gruix que te el vidre que el compon i el numero de capes poden acabar sient els vidres coneguts com antibala

-El nom general d'aquests vidres es estadip

-A partir de la tercera o quarta planta es obligatori en habitatges

-Si pot introduir colorants

1.2.2Vidres armats:

-en cas de trencarse, el mallat interior no deixa que es desprengui

-Es fabrica per colat tradicional (float-glass) i a l'hora si va introduint un mallat metal.lic que a l'endurir quedará la seu interior

-Utilitzats com a certa proteccio al foc

-El rodet pot portar un gravat per donar una impressió al vidre

-Si pot introduir un colorant

-El vidre es sempre de gruix superior al vidre normal

-Agafa sempre el nom del vidre simple del que s'ha format afegint al final l'armat.

1.2.3Vidres trempats:

-la seguretat li aporta un tractament posterior a la seva fabricació que es el tractament de trempat que es pot realitzar a altres materials

-Es sotmet el vidre a 700-800ºC amb aire calent per igual en totes les parets del vidre i un refredament posterior rapid

-Aixo fa que el vidre tardi molt mes a trencarse del normal. Quan es trenca ho fa en forma de boletes petites sense cantos

-El nom comercial es securit i clarit.

1.3 Vidres no plans o corvats:

a)teules de vidre.

b)Claraboies.

c)Vidres ondulats.

1.4 Vidres atermics.

-climalit: 2 capes de vidre amb una camara d'aire a l'interior deshidratada perque no es produeixin condensacions. Pot ser totalment transparent

-planitherm: dos o més capes de vidre que contenen oxids metal.lics. es pot arribar a factor solar 0,09.

1.5 Vidres afonics.

Ajuden a la insonorització. Es realitzen a partir de dos o mes capes de vidre intercalant a l'interior lamines molt fines de fibre de vidre. Tambe ajuda a insonoritzar que les dos lamines siguin de diferent gruix i el pes ( a mes pes menys transmisio de vibracions)

*FIBRA DE VIDRE

-S'obte a partir de minusculs filaments de vidre, menor a 30 micres, que es fabriquen a partir d'una centrifugació del vidre amb forats on surten filaments endurits.

-Aquests filaments es lliguen donant unes bones caracteristiques aillants acustiques i termiques.

-Es facil de tallar i donar forma.

-Es altament durable.

-Resistent als agressors quimics, exceptuant l'acid fluorhidric.

-Elevada resistencia la foc.

-Es inofensiu davant la possible lesió de l'home.

-Quan es troba convinada amb resines sintetiques, al cap del temps, la fibra es despren en forma de polsim que pot arribar a provocar el amteix que l'amiant.

-El presenta desde panells durs fins a mantes totalment flexibles.

-En contacte amb l'aigua perd les seves propietats aillants