Derecho


Victimología


VICTIMOLOGÍA

Manual: “La moderna victimología”/ “La victimología”.

Landrove Díaz

Ed. Tirant lo Blanc,1998

Avaluació: l'examen consistirà en deu preguntes breus a contestar.

Es contarà l'actitut participativa a classe (incloent alguna pràctica).

11/ 2/ 02

PRIMERA PART:

CONCEPTE, FUNCIONS I OBJECTE DE LA VICTIMOLOGIA.

  • Concepte de victimologia.

  • Concepte de victimologia. Origen, desenvolupament, i futur de la victimologia: a) Orígens del moviment victimològic, b) fase de consolidació ; c) futur de la victimologia. L'ampliació del seu abast a les víctimes del sistema penal.

    Gullotta: primer symposium internacional sobre victimologia, 1973- Jerusalem.

    Es considera victimologia l'estudi científic de la víctima del delicte.

    Es una mena de reacció al fet que la víctima no havia estat considerada. Abans s'estudiava el delicte des del punt de vista del delinqüent.

    Internacionalització.

    • ORIGEN

    Principi: el Dret Penal privat, on el delicte és un conflicte entre particulars. La víctima o els familiars triava la pena per l'autor del delicte, hàbit de venjança, arribant a l'execució.

    No tot eren penes de caràcter corporal, també hi havia indemnitzacions de caràcter econòmic.

    La víctima era la protagonista.

    Fins el segle XVIII amb l'aparició de l'Estat Modern és fins quan durarà aquest sistema penal.

    Amb el Dret públic hi haurà un canvi al sistema penal, on serà l'Estat el titular del ius puniendi.

    Va ser una evolució positiva per la qüestió d'imparcialitat.

    Des del punt de vista de la víctima, la doctrina considera que el canvi és negatiu, neutralitza, posterga a la víctima a la víctima al Dret Penal. El delinqüent torna a ser l'important.

    Concepte de bé jurídic, el delicte es considera com un conflicte entre delinqüent i societat, la persona és un individu d'interès social.

    La persona pasa a ocupar una primera categoria, mentres l'individu serà l'espectador neutre sobre qui recau el delicteperò ja no pot intervenir (ja no jutja).

    Es busca recuperar la importancia de víctima.

    Idea de prevenció especial. L'origen de la victimologia es considera que va tenir lloc a la segona meitat del segle XIX a Itàlia amb la criminologia positiva vista de l'Escola Positiva Italiana. Després continuà fins al segle XIX-XX amb la criminologia de von Liszt d'Alemania.

    Plantejament que partia de l'anàlisi del delicte, diferents causes:

    Causes vinculades a l'autor (perillositat) i a la víctima, mitjançant l'execució de la pena com forma de prevenció (idea de prevenció especial), idea de ressocialització, dependrà de com sigui el subjecte: perillositat (von Liszt).

    Causes vinculades a la víctima: comportament, com per exemple la ingenuïtat al delicte d'estafa.

    Aquestes idees s'accentuen a meitat del segle XX per l'aportació de tres autors: von Hentig, Mendelsohn y Neumann.

    Von Hentig: Destaca a finals del segle XIX, fa un estudi de la víctima. “El criminal i laseva víctima”: la victimiologia s'observa com a part de la criminologia.

    Fa una monografia sobre “L'estafa” (s'havia de tenir en compte el comportament de la víctima). S'estableix una interacció entre delinqüent i víctima.

    Fa una primera classificació de víctimes: resistents i cooperants.

    • Resistents:la víctima es defensa, es resisteix.

    • Cooperants: la víctima “coopera” (estafa) perque es produeixi la consumació del delicte.

    Mendelsohn: meitat del segle XX. La Victimologia és una disciplina diferent a la Criminologia. Es fa un estudi de la víctima de delicte o desastre natural.

    Fa una segona classificació de víctimes: distingeix la cooperació de les víctimes en diversos graus, es distingeixen cinc tipus de víctimes: víctimes completament innocents, inconscient o sense coneixement, provocadora, voluntària o falsa simuladora o falsa imaginària.

    • V. Completament innocents: no fa res perque el delicte no es produeixi. Subjecte passiu, neutre.

    • V. Inconscient o sense coneixement: és la víctima imprudent.

    • V. Provocadora: matar en legítima defensa provocada.

    • V. Voluntària: eutanàsia o cooperació al suïcidi.

    • V. Falsa:

    • simuladora: sap que no hi ha delicte però ho denuncia: acusació falsa.

    • Imaginària: bona fe, es creu que hi ha delicte però no ha existit cap mena de delicte.

    14/ 2/ 02

    Neumann:

    • Distingeix una sèrie de víctimes:

    • Parla de la víctima individual (homicidi) com a subjecte passiu.

    • Depèn el grau de víctima.

    • Víctima familiar: violència domèstica. Art. 268- CP.

    • Víctimes col.lectives: contra el medi ambient, Administració Pública (prevaricació, soborn) o de Justícia (prevaricació judicial, fals testimoni).

    • S'afecten interessos col.lectius. S'ataca a la societat.

    • Víctimes socials: són les que crea la pròpia societat.

    Segons la discriminació per motiu de raça, sexe, religió, aquestes persones estan exposades a una major predisposició victimària. Són potencials víctimes de delictes.

    • FASE DE CONSOLIDACIÓ

    Anys `60- `70- EEUU.

    Conseqüència de tres fets:

    • Preocupació creixent pels espectadors dels delictes.

    • Enquestes nacionals de victimització.

    • Psicologia social.

    El primer fet, és provocat per la consternació sobre l'actitut passiva que existeix sobre la víctima (“ningú fa res”). Cas Kitty Genovese. Són típics els delictes per omissió.

    El segon fet, apareix per saber el nombre de víctimes dels delictes, s'aumenta la xifra de víctimes ocultes (“xifra negra”).

    Anys `60- EEUU: enquestes de victimització: per telèfon es pregunta si s'ha estat víctima de delicte.

    A la Psicologia Social: finals `60- '70: s'estudien els efectes que el delicte provocava a l'afectat. Partia de la idea que provocava efectes importants sobre tot, pel contacte físic del delinqüent amb la víctima (llibertat sexual, coaccions, detenció ilegal,…), però també quan no hi ha: robatori a casa habitada.

    A principis dels '70, la Victimologia es consolida com estudi científic de la víctima.

    1973: primer symposium internacional sobre Victimologia, es celebraria cada tres anys per posar al dia els avanços sobre l'estudi de la víctima.

    L'estudi de la víctima interesa per diferents coses (que es posen en relació amb: la Criminologia Clàssica, la ciència del Dret Penal, el Dret Processal,, Dret Civil (indemnitzacions), Psicologia Social, Sociologia jurídico-penal (es preocupa sobretot de les víctimes del sistema penal) :

    • Efectes psicològics del delicte sobre la víctima: psicologia social, dret civil).

    • Mesures de Política Criminal: “predisposició victimal”: víctimes especialment vulnerables per edat, sexe, posicions socials,…, observar l'existència d'aquests grups per modificar les lleis (conscienciar a una cuida major a les víctimes), adoptar més i millors mesures de protecció: ciència del dret penal, criminologia clàssica.

    • Per saber si hi ha o no delicte, saber o analitzar el comportament de la víctima: dret penal, teoria del delicte.

    • Reparació econòmica a la victima pels danys físics o materials: dret civil.

    • Relació de la víctima amb el procès i els seus agents i amb el delinqüent: dret processal.

    18/ 2/ 02

    La Victimologia és un estudi multidisciplinar, l'estudi de la víctima des de diferents punts de vista.

    • FUTUR

    Reparació dels danys causats a la víctima.

    La Victimologia anirà guanyant importància al fututr, és una qüestió política.

    Intervenció social de l'Estat: per la reparació terapèutica, econòmica i social dels danys causats.

    Programes d'ajut a la víctima.

    Al futur, es posarà l'accent als programes de reparació del dany a la víctima per part del delinqüent: tres moments:

  • Pena i reparació pel dany a càrrec de l'infractor.

  • A l'execució de la pena (com a part de la pena): suspensió de la pena privativa de llibertat (condemna condicional) amb quatre requisits, un d'ells és que l'infractor repari el dany patit per la víctima. També la substitució.

  • Reparació en lloc de la pena: alternativa o substitutiu de la pena. A Espanya, la responsabilitat civil s'ha de substanciar al mateix procès penal.

  • Les penes de presó curtes, arrests de cap de setmana: es poden canviar per multes o treballs en benefici de la comunitat.

    Els delictes contra el patrimoni sí són reparables, però no els delictes contra les persones (homicidi, contra la llibertat sexual).

    2. Objecte de la victimologia.

    La víctima com a objecte de la victimologia. Concepte i classes de víctima. Concepte i classes de victimització.

    Objecte: és la víctima del delicte. Distingible de dos conceptes propis del Dret Penal: el subjecte passiu (titular del bé jurídic posat en perill pel delicte), el perjudicat (concepte més ampli, abarca a qui ha patit el dany o les conseqüències del delicte, susceptible d'indemnització).

    • Classificació de les víctimes com a objecte de victimologia:

  • Víctimes infungibles o fungibles.

  • Víctimes familiars.

  • Víctimes col.lectives.

  • Víctimes especialment vulnerables.

  • Víctimes simbòliques.

  • Víctimes ocultes.

  • Víctimes falses.

  • Víctimes infungibles i fungibles:

  • Víctimes infungibles: Significa insustituible. Per algún motiu té a veure o té relació amb les característiques de la víctima.

    Les víctimes fungibles, és quan podria haver estat qualsevol altre vñíctima, el delicte es podria haver comès d'una altra manera.

    Dins la víctima infungible, destaquen:

    La víctima que no comet una mesura de protecció elemental.

    Víctima provocadora: baralles (rinya mútua, consentida o aceptada).

    Víctima alternativa: tan pot ser víctima com autora: baralles o “duelos”.

    Víctima voluntària: eutanàsia: homicidi amb consentiment, cooperació al suïcidi, lesions.

    21/ 2/ 02

    Víctimes fungibles: relació irrellevant per explicar l'aparició del delicte.

    Dos tipus:

  • Accidentals: en algún moment s'estableix una dinàmica delictiva de forma fortuita. Hi ha un cert contacte. Per exemple: lladre en un banc que reté als clients com a ostatges.

  • Indiscriminades: no hi ha cap relació o contacte de cap tipus. És el cas d'un atentat terrorista, pel mecanisme de la bomba.

  • 2. Víctimes familiars:

    Existeix una relació de parentiu, es produeix a l'àmbit familiar.

    Casos:

    • Contra la llibertat sexual: abusos sexuals (relació no consentida, sense violència, hi ha una situació de superioritat).

    • Violència domèstica (art. 153- CP): pot estar en concurs amb el delicte de lesions. Es castiga l'exercici de violència domèstica sigui física, psíquica o en qualsevol altre de les seves variants.

    3. Víctimes col.lectives:

    • Persones jurídiques: delictes contra el patrimoni, delictes societaris, per exemple: Administració fraudulenta.

    • Col.lectivitat o contra la societat en general: contra la Salut Pública (tràfic de drogues), contra la Seguretat de Trànsit o contra el Medi Ambient.

    • Contra l'Estat: contra l'Administració de Justícia (prevaricació judicial), contra l'Administració Pública (prevaricació administrativa, Hisenda, frau fiscal).

    4. Víctimes especialment vulnerables:

    Per raons:

    • Personals: edat, sexe, estat físic o psicològic, raça.

    • Socials: econòmiques (capacitat econòmica del subjecte, persones amb una baixa capacitat econòmica) o profesionals (professions amb més riscos: bombers, policies, miners, obrers de la construcció, jutges,…)

    5. Víctimes simbòliques:

    Polítics i periodistes llibertat ideològica i d'expressió

    representen la

    Jutges Justícia

    6. Víctimes ocultes:

    Són aquelles que no es veuen reflectides en les xifres oficials. El motiu és que no denuncien el delicte patit.

    Els casos més freqüents de no denúncia són:

    • Delictes contra la llibertat sexual.

    • Violència domèstica.

    • Delictes masa (per exemple, cas de la Colza).

    Els motius pels que no es denuncia: la por a posibles repercusions, la desconfianza en el sistema judicial, la indiferència, la nula capacitat econòmica, l'estat anímic de la victima, entre d'altres motius personals de ncada víctima.

    7. Víctimes falses:

    Dos tipus:

  • Simuladores: fals testimoni, calúmnies (delictes contra l'honor), denúncia o acusació falsa.

  • Imaginàries.

  • VICTIMITZACIÓ:

    Concepte proposat per Burt, 1982 al Segon Institut Internacional de Criminologia.

    És el procès pel qual el subjecte esdevé víctima.

    Té quatre fases:

  • El subjecte pateix un dany: físic, psicològic, econòmic o moral.

  • El subjecte d'aquest dany el contempla com un dany injust (violència domèstica).

  • Manifestar a una tercera persona de confiança i receptiva haver patit un dany injust: agents de control social, jutjat de guàrdia.

  • No sempre es fa, per por, perquè l'infractor sigui un familiar, perque es pensen que no servirà de res, per l'estat psicològic de paralització (síndrome d'estrès postraumàtic)

  • Els agents de control social reconeixen la víctima com a víctima real o oficial.

  • La victimització pot ser:

    • Primària: ser víctime d'un delicte.

    • Secundària: pasar pre un procés que torni a victimitzar a la víctima.

    • Terciària: el propi delinqüent (quan se'l processa), és víctima de la societat.

    25/ 2/ 02

    VICTIMITZACIÓ SECUNDÀRIA:

    Ja que es més traumàtica per la víctima, el Comité de Ministres del Consell d'Europa aproba unes recomanacions el 28 de juny del 1995: als òrgans judicials i a la policia.

    • ÒRGANS JUDICIALS:

    Els interrogatoris han de ser el més cuidadosos posibles.

    Si la víctima és un menor o incapaç, en preseència dels seus pares, tutors, guardadors, cuidadors,…representants legals.

    • POLICIA:

    Interrogatoris el més cuidadosos posibles.

    S'ha d'orientar a la víctima informant d'entitats públiques o privades que puguin ajudar-la a reparar el dany conseqüència del delicte. També informar-la sobre qué ha de fer per perseguir el delicte.

    La victimització secundària es considera més greu que la primària (opinió de Landrove): per l'acumulació i la desconfiança respecte al sistema penal.

    VICTIMITZACIÓ TERCIÀRIA:

    Marginació social (per raça, sexe, religió,…): duu a delinquir, el delinqüent pasa a ser la víctima (víctima de la societat).

    • Per error judicial: pericial falsa, fals testimoni, presó prevetiva: absolució o arxiu.

    • Brutalitat a l'acció policial.

    • Presó.

    • Retràs judicial (dilacions indegudes).

    28/ 2/ 02

    Victimització terciària:

    • Presó.

    • Jurisdicció.

    • Policia.

    • Executiu.

    • Post-penitenciari.

    • PRESÓ

    Pena presidiaria: com a pena o mesura cautelar (presó preventiva), les dues victimitzen.

    Presó com a pena:

    No presó indefinida.

    És molt llarga.

    No és eficaç.

    Penes curtes per delictes lleus y faltes.

    • Si la pena és molt curta, no hi ha un bon tractament per la brevetat temporal de la pena.

    • El contacte amb la societat carcelaria, provoca un risc de contaminació del delinqüent ocasional.

    • Es perjudiquen altres drets: a la intimitat, conseqüències de masificació, predisposició a agafar malalties (contaminació sanitària), privació de llibertat de decissió.

    Es busca aplicar penes curtes: arrestaments de cap de setmana, pena de multa o de treball en benefici de la societat.

    També una millora en la qualitat dels serveis penitenciaris, que sigui el menys traumàtica possible (règim obert).

    Es tracta d'humanitzar les penes.

    Presó prevetiva:

    S'aplica contra un possible risc de fugida o per l'alarma social (valorada pel jutge).

    És negatiu en cas d'arxiu o absolució. S'haurà d'indemnitzar per la inexistència del fet (art.294-L.O.P.J.), també destaca l'artcle 121- CE que considera l'error judicial.

    • JURISDICCIÓ:

    • Temps excessiu del judici.

    • Fals testimoni que condueixi al tribunal a error (pericial falsa).

    • Resolució injusta a coneixemnet de la seva arbitrarietat: prevaricació.

    • POLICIA:

    • Brutalitat.

    • Corrupció.

    • Interrogatori no respectuòs de la dignitat humana.

    • EXECUTIU:

    • Contra la presó preventiva i la pena de mort: victimitzen al delinqüent.

    • POST- PENITENCIARI:

    • Rebuig social, no troba feina degut a la marginació social i torna a delinquir.

    • Art.73- LOPJ: el subjecte després de cumplir la pena, té dret a ser reincorporat a l'exercici ple de toots els seus drets. Sempre que se'l pugui discriminar per raons socials o jurídiques.

    3. Funcions de la Victimologia.

    La Victimologia és l'estudi multidisciplinar de la víctima.

    Multidisciplinar: vinculada a: criminologia, dret processal, dret penal, sociologia jurídico-penal, dret civil i psicologia social.

    • VINCULACIÓ AMB LA CRIMINOLOGIA:

    Criminologia clàssica:

    • Descriure el delicte com un fet empíric o de la realitat.

    • Determinar mesures de prevenció del delicte (Política Criminal).

    El delicte és un fet comès per un subjecte (delinqüent,qui té el paper central), analitzarà les causes del delicte.

    Finals segle XIX- meitat segle XX (Segona Guerra Mundial): la víctima no havia aparegut mai fins a la Criminologia Positiva Italiana de finals del segle XIX.

    • Descriure el delicte com un fet empíric o de la realitat:

    • La víctima aporta l'anàlisi del concepte “predisposició victimal” (determinats subjectes predisposats a ser víctimes de delicte: especialment vulnerables).

    • Concepte de parella victimal: determinats delictes no s'expliquen si no hi ha una interacció entre víctima i delinqüent (delicte d'estafa).

    • Enquesta de victimització:

    Serveix per:

    -Aixecar una gran quantitat de víctimes ocultes.

    Incidència del delicte sobre la víctima (trauma psicològic, molèsties econòmiques).

    • Determinar mesures de prevenció del delicte (Política Criminal):

    Perjudicis provocats a la víctima: s'aporta la idea de tractament terapèutic.

    4/ 3/ 03

    Descripció D: més precissió:

    -Predisposició victimal: Gulotta: duradera, permanent o ocasional.

    Congènita o adquirida.

    • Parella victimal: cooperació necessària.

    • Relació d'interacció delinqüent -víctima = un sistema, conclusions:

  • Quan més fungible és la víctima, més perillòs és el delinqüent.

  • Quan menys fungible és la víctima, més possibilitats hi hauran que la víctima sigui víctima del delinqüent.

    • Enquestes de victimització.

    Encarregades a l'Administració. Agafan una mostra “representativa” d'un sector de la societat, es fan preguntes personalment o telefònicament.

    Funcions:

    • Saber si s'ha estat víctima.

    • Percentatge de població victimal.

    • Tipus de delicte i percentatges.

    PERCENTATGES DE VÍCTIMES D'ALGUN DELICTE:

    S'ha de fer un percentatge de víctimes del delicte en concret:

    • Si s'ha denunciat o no i perqué (no es denuncien: delictes contra la llibertat sexual, per violència domèstica, impagaments de pensió, delictes masa).

    • Si s'está asegurat o no.

    • Nombre de delictes per persona.

    • Sexe, edat, raça, classe social o capacitat econòmica, professió, nivell cultural o acadèmic (per fer un perfil de la víctima).

    • Lloc o zona (geogràfica o espai) i temporada.

    7/ 3/ 03

    Percentatge victimal: s'ha de veure el nombre de delictes per persones.

    • Zones geogràfiques amb un gran índex de violència (regions policials, estadístiques).

    • Retrat robot o característiques, tipologia de la víctima: edat, sexe, professió, capacitat econòmica, formació,…

    • Veure el percentatge de denúncies que existeixen (els d'àmbit familiar es denuncien menys).

    • Comparacions de percentatges de víctimes entre diferents anys.

    • Espai físic on es comet el delicte: vehicle, primera o segona vivenda, al comerç, relació amb la seguretat privada, al camp,…

    Per adoptar mesures de prevenció contra delictes.

    CONSEQÜÈNCIES:

    • Psicològiques.

    • Molèsties (físiques, econòmiques).

    Indemnitzacions.

    Reincidència victimal: tornar a ser víctima.

    1998-1999:

    Zona geogràfica (Mossos d'Esquadra, va per regions policials): Tarragona.

    Nombre de víctimes de tot tipus de delictes: '98: 12'84%, '99: 13'69%.

    Tipologia de la víctima del delicte: edat jove (passen més temps fora de casa), sexe masculí, formació secundària o universitària.

    17'5% víctimes: 18 anys.

    17'1%: 25- 34 anys.

    Es denuncien més els delictes als comerços, seguidament els produïts: a la primera vivenda, seguretat personal, segona vivenda, àmbit campestre (4%).

    Els delictes es produeixen sobretot als següents espais físics:

    • vehicles (7'35%).

    • Contra la seguretat personal (3'66%).

    • Segona residència (0'71%).

    • Conseqüències:

    Molèsties o psicològiques, es tracta de saber a qué es dóna més importància: (0- 10):

    7 a les molèsties (despesses econòmiques- 95000 pessetes aproximadament).

    6 als perjudicis psicològics.

    Segona enquesta (per la Generalitat, com l'enquesta anterior), a l'àmbit familiar:

    • Delicte d'impagament de pensions:

    Les molèsties superen als perjudicis o costos psicològics.

    Índex de denúncies 29'5%.

    Inconvenients de les enquestes de victimització:

    • Credibilitat de l'enquestat: por a repressàlies, vergonya, control, falta de memòria.

    • Exageració de l'explicació del delicte o tot el contrari degut a la ignorància o desconeixement d'haver patit un delicte.

    • Edat: nens o joves.

    • No tots els delictes surten: contra menors, poc greus, o delictes imprudents.

    • Problema de la mostra: quan més gran sigui la mostra més cara és: es tracta d'un problema econòmic.

    11/ 3/ 03

    • FUNCIONS VINCULADES AMB EL DRET PENAL:

    Es distingeixen dues teories:

    * Teoria del delicte: si una conducta és delicte o falta. Tradicionalment, des del punt de vista del delinqüent. També és necessàri tenir en compte la conducta de la víctima.

    * Teoria de la pena.

    El comportament de la víctima pot provocar dos efectes diferents:

    • Atenuar la pena al delinqüent. Norma de la determinació de la pena.

    • Absoldre: impunitat del delinqüent.

    Principi d'autoresponsabilitat (mesures mínimes de protecció pel propi titular), per exemple: delictes contra el patrimoni (deixar-se les portes del cotxe obertes). També delictes de relació (delinqüent i víctima), per exemple: l'estafa.

    La jurisprudencia arriba a absoldre en casos de delictes contra les persones com l'homicidi: sentència 270/2000.

    18/ 3/ 02

    TEORIA DE LA PENA: Analitza la pena des del punt de vista del delinqüent. Veu el tipus de pena i si cumpleix la funció que li atribueix el dret penal.

    Principi d'humanització de les penes. Abans es donaven penes corporals i la pena de mort, després s'humanitzaven, desaparegueren les penes corporals i van quedar les penes de mort. Posteriorment i amb aquest intent d'humanització de la pena, s'aplicaven les penes de presó als casos més greus i pels casos menys greus es van buscar alternatives. Es tracta d'un procés d'evolució d'humanització de les penes. Només es té en compte al delinqüent.

    Pretenen que tota pena que impliqui que el delinqüent no visqui en societat s'ha d'eliminar.

    I la víctima? Tradicionalment, aquesta teoria només es feia des del punt de vista del delinqüent, però es tenia molt en compte a la victima perquè es tractava d'una venjança privada per part de la victima, fins i tot algunes victimes executaven la pena. Es tractava d'un dret privat.

    Amb el temps, aquest dret privat es va convertir en un dret públic i la victima ja no era la “protagonista”. La Victimologia considera que no es positiu que es passi d'un costat a l'altre i diu que s'ha de recuperar la importancia de la victima. Es recupera a través de la figura de la reparació. Es planteja com a possible alternativa a la pena en relació a tots els delictes o en relació a determinats delictes com aquells contra el patrimoni. També es planteja com un complement a la pena incidint a la seva determinació o execució. El CP preveu un complement atenuant (art.21.5- CP). També preveu que l'execució de la pena quedi suspesa quan aquesta és curta, té requisits com que hagi reparat el dany a la victima. Per últim, incorpora la possibilitat d'arrestaments de cap de setmana o penes-multa.

    Per suspendre les penes curtes de presó, un dels requisits és que s'hagi reparat el dany a la victima. Per tant, amb el temps, la teoria de la pena també ha tingut en compte els interessos de la victima, en tot cas, gràcies a l'aportació de la victimologia.

    • FUNCIONS VINCULADES AMB EL DRET PROCESSAL:

    Al procés la victima és la part feble, per tant, s'ha de protegir perquè aquesta podria tornar a victimitzar-se, victimització secundària.

    La funció de la Victimologia és descriure en quines situacions la victima és especialment vulnerable perquè es doni aquesta vicy¡timització secundària. Victimes especialment vulnerables són:

    • Victimes per delictes contra la llibertat sexual.

    • Victimes per delictes de violència doméstica.

    • Victimes per delictes contra les persones en general.

    • Nens, menors (sobretot si són victimes de violència doméstica).

    En cas de victimes menors:

    • cara a cara només en casos estrictament necessaris.

    • No contacte directe: mitjançant mitjans tècnics.

    • Victima-testimoni: protecció de la victima perquè es pugui probar el delicte. És necessari que es protegeixi a la victima perquè en cas de delictes públics és necessaria la denúncia de la victima. Hi ha una llei que diu que s'ha de protegir en el cas de victima-testimoni.

    • FUNCIONS VINCULADES AMB LA SOCIOLOGIA JURÍDICO-PENAL:

    L'anàlisi de la victima és posar en evidència que si el sistema penal no funciona bé, la victima també pot ser victimitzada pel sistema. El sistema victimitza la victima evitant el delicte.

    21/ 3/ 02

    SEGONA PART: VICTIMODOGMATICA.

    5. Incidència de la intervenció de la victima a les diferents categories de la teoria jurídica del delicte.

    Teoria del delicte: anàlisi de si la conducta del delinqüent és delicte, falta o no és res. Antigament, només es tenia en compte el comportament del delinqüent. La Victimologia diu que també s'ha de considerar el comportament de la victima.

    • Cas del “cotxe”: noi de 16 anys fa autostop i un conductor es para i l'agafa. Al cap d'una estona el conductor li diu que li doni el rellotge i el nen es nega i li demana que aturi el cotxe. El conductor insisteix amenaçant-li que té una navalla a la butxaca que mai li ensenya. El noi decideix saltar del cotxe en marxa. Lesions a la victima.

    • Cas del “camió”: noia que fa autstop i un camió es para. Al cap d'una estona, el conductor li demana a la noia que tinguin relacions sexuals i ella es nega demanant-li que aturi el camió. El conductor no l'atura i la noia es llença del camió produint-se lesions greus.

    Cas del cotxe:

    Arguments a favor del càstig: el noi es llença del camió ja que creu que és la única escapatòria que té. És el conductor qui l'amenaça.

    Arguments en contra: Trib. Suprem: no hi ha situació de por insuperable. La conducta de la victima no és raonable o proporcionada.

    Cas del camió:

    Arguments a favor dels càstig: estat de necessitat exculpant o estat de por insuperable: responsabiltat del conductor.

    Hem de veure si la decisió de la victima és lliure o no. Està sotmesa a una por insuperable? Decisió de lesionar-se lliurement? Intimidació, és suficient? El comportament de la victima, és raonable o proporcional al grau d'intimidació? Si la resposta és sí, la decisió de llençar-se del cotxe comportarà que el conductor tingui responsabilitat per les lesions posteriors. Si no ho és no tindrà cap responsabilitat.

    El Trib. Suprem, en el cas del cotxe considerva que la conducta de la victima era desproporcionada perque val més perjudicar el propi patrimoni (donar-li el relotge) que posar en perill la propia vida.

    Deia que el grau d'intimidació no era suficient.

    Un raonament a favor pot ser que la victima pot pensar que no només es posarà en perill el seu patrimoni sino també la seva vida.

    Al segon cas, es considera com argument a favor el fet que la victima pot ser violada, aquest cas pot ser discutible ja que la conducta de la victima és raonable perquè si no es llença del camió pot ser violada.

    Respostes al primer cas:

    Audiència Provincial: tentativa de robatori en concurs amb homicidi imprudent

    Tribunal Suprem: tentativa de robatori.

    Respostes al segon cas:

    Audiència Provincial: tentativa de violació amb intimidació amb concurs amb homicidi imprudent .

    Cancio Melià. Diu que perquè no s'imputi al conductor s'han de donar tres requisits:

  • Organització conjunta entre autor i victima.

  • No instrumentalització de la victima en mans de l'autor.

  • No obligació de l'autor de protegir la victima.

  • Major Márquez: “Conducta defensiva de caràcter autolesiu”: legitima defensa, si hi ha legitima defensa haurem de castigar el conductor. Haurem de probar legitima defensa: tres requisits perque sigui efectiva. Com es compleixen, la obligaciódel conductor pel resultat ocasionat.

    4/ 4/ 02

    Segon grup:

    • Cas de l'ampolla:

    STS 18 de juliol 1990: Guàrdia Civil aposta que té bona punteria. Un altre aguanta l'ampolla que servirà com a objectiu i en el moment de disparar qui aguanta l'ampolla es veu una taca de vi a l'altura del pit i s'acosta l'ampolla, serà quan l'altre dispara i li causa una ferida de mort.

    És el Guàrdia Civil el culpable de la mort.

    Cas a-) Hi ha un pacte un acord sobre quin moment s'ha de disparar, el que dispara ho fa abans del moment indicat.

    Cas b-) No hi ha pacte ni acord sobre el moment de disparar.

    Argument en contra de castigar: el consentiment no eximeix ni atenúa de responsabilitat penal. Hi ha homicidi.

    Abands de passar a l'altre cas, es farà una distinció entre autoposada i heteroposada en perill:

    Són dos conceptes on en el cas de l'autoposada no es castiga (és atípica) i en el cas de l'heteroposada hi ha un altre en perill, per tant, sí que és castigable.

    La participació de l'autoposada en perill d'una persona tampoc es castiga. Principi d'accesorietat. Ex: vaig conduïnt ràpidament i tinc un accident on pateixo lesions. És difícil que jo sigui castigable per les meves pròpies lesions.

    Participació: indueix al conductor que acceleri. El conductor assumeix la seva conducta, autoposada en perill. En general, aquests casos no s'han de castigar. Principi d'accesorietat de la participació.

    Heteroposada en perill. Ex: una persona vol participar en una cursa de motos, indueix a un altre perquè l'acompanyi en la mateixa moto. Conducció imprudent, més velocitat i produeix lesions al copilot.

    • Cas de la S.I.D.A.: una parella manté relacions sexuals, un d'ells té S.I.D.A. i no es prenen mesures. Els dos coneixen el risc.

    Al cas de “l'ampolla” el control del risc el té el Guàrdia Civil, l'altre ho accepta. Situació d'autoposada en perill.

    Al cas del S.I.D.A., el risc és conjunt, difícil de dir qui té el domini del risc del perill i qui ho accepta. Autoposada en perill.

    Lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10.1- CE).

    Incidència de la intervenció de la victima a la tipicitat subjectiva: la figura de “l'agent provocador”.

    Agent de policia que controla un traficant de drogues, es fa passar per un consumidor i quan l'altre està negociant el detè.

    El policia prepara una tercera persona perquè li compri al traficant certa mercancia, aquesta tercera persona és un agent provocador del delicte.

    És el policia un inductor de tràfic de drogues? S'ha de distingir entre agent provocador (no s'ha de castigar al policia, aquesta actuació forma part de la seva feina, de la seva investigació) i delicte provocat (prova nul.la, absolució).

    Delicte provocat: crear en l'autor la resolució delictiva, no havia comès aquest delicte abans.

    Agent provocador (inductor): no ha pogut decomisar les drogues per culpa del tercer que s'ha fugat o l'ha passat a un altre.

    Incidència de la intervenció de la victima a l'antijuricitat: la legitima defensa.

    La legitima defensa es cumpleix quan segueix tres requisits:

    • Agressió ilegitima.

    • Defensa necessària per repel.lir l'agressió il.legítima.

    • Manca de provocació suficient.

    Legitma defensa incompleta: es castigarà amb una pena inferior.

    Agressió il.legítima provocada intencionadament per la victima: no serveix la legitima defensa ni la legitima defensa incompleta.

    Incidència de la intervenció de la victima en la culpabilitat: la provocació dela victima com causa “d'arravatament, obcecació o altre estat d'entitat similar” (art.21.3- CP).

    La victima provoca a l'autor que es troba en una situació nerviosa. Se li aplica una atenuant. Pena inferior.

    8/ 4/ 02

    TERCERA PARTE

    LA VICTIMA AL PROCÉS PENAL

    6. L'exercici d' accions al procés penal per part de la victima.

    Delictes públics: perseguits d'ofici, no cal denúncia. Acusació particular, popular i pública.

    Delictes semi-públics: perseguibles de part. Sí denúncia. Acusació particular i popular.

    Delictes privats: denúncia i querella. Acusació particular. Al codi espanyol només hi ha un, els delictes contra l'honor.

    L'acció de responsabilitat civil derivada del delicte.

    La víctima, pot demanar també responsabilitat civil, que se li repari el dany causat pel delicte civilment. Hi ha dues possibilitats:

    1.- Procediment penal per demanar responsabilitat penal i procediment civil per demanar responsabilitat civil.

    2.- Demanar totes dues responsabilitats en el procediment penal. Al sistema espanyol tenim aquest segon model, per una qüestió d'economia processal. Quan a la víctima se li pren declaració, després de la primera declaració, se li diu que pot exercitar l'acció penal i l'acció civil, si no diu res es vol dir que exercitarà les dues, però pot ser que pugui renunciar a alguna de les dues. Pot renunciar a l'acció penal i exercitar l'acció penal en un procediment civil, pot renunciar també a l'acció penal i exercitar només la civil, centrar-se en la reparació del dany. I també pot renunciar a l'acció civil i exercitar només la penal.

    7. La intervenció de la victima al procés penal.

    Procés penal, té dues fases:

  • Pràctica de diligències cautelars o de prevenció.

  • Fase d'instrucció en sentit estricte.

  • -Pràctica de diligències cautelars o de prevenció-

    Es tracta d'identificar el delinqüent, comprovar el fet delictiu i assegurar els mitjans de prova. En tant a la victima, l'important és atendre-la després del delicte perque pot trobar-se en estat d'estrés post-traumàtic, o de traumatisme psicològic, etc.

    S'ha d'asesorar a la victima de les instàncies públiques i privades per perseguir el delicte i perque el seu dany sigui reparat.

    Finalment se li prendrà declaració. La policia ha de ser molt cuidadosa quan se li pren declaració.

    Aquesta primera fase és una fase d'acercament a la victima i al delinqüent.

    -Fase d'instrucció en sentit estricte-

    Personament de la victima al procediment. Quan la victima pren declaració es personará amb l'acció civil o penal o totes dues. Es personará al procediment amb advocat i procurador. Podrá demanar diligències provatòries i podrà participar activament a la pràctica d'aquestes diligències.

    Victima-testimoni: aquesta victima passa a estar a una situació de perill perque el seu testimoni pot ser vital. Per això hi ha victimes que no denuncien i no apareixen com a part acusadora al procediment per a represàlies. Per això, al 1994 es va aprovar una llei 1/ 9 /1994 de 23 de desembre sobre protecció de testimonis i perits en causes criminals. Aquesta llei pot determinar mesures de protecció quan els testimonis o perits poden estar en perill o la seva parella, germans o familiars ascendents i descendents. Són mesures a instàncies de part. Com:

    • Ocultar el nom o substituir-lo.

    • Protecció policial.

    • Mesura de protecció visual.

    • Canviar el domicili o la feina de la victima: casos molt greus.

    • Canvi d'identitat: casos molt greus.

    • Control de cintes de vídeo, audio, fotos, etc.

    • Després el jutge decidirà si aquestes mesures o algunes d'elles es mantindrán al judici oral o no.

    11/ 4/ 02

    QUARTA PART

    FORMES DE VINCULACIÓ PEL SISTEMA PENAL

    Aquesta part no entra a l'examen.

    Equival a la victimització terciaria, per tant, no entra.

    CINQUENA PART

    AJUDA I ASSISTÈNCIA A LA VICTIMA

    10. Origen i expansió del moviment d'assistència a les victimes.

    El Dret Penal parteix del delicte que comporta un dany, aquest dany serà evaluable pel Dret Penal, però el Dret Penal, té com a finalitat de reparar el dany provocat pel delicte?. No. La funció del Dret Penal és de prevenció, intenta evitar que es cometin delictes en el futur.

    El Dret civil no té funció de prevenció, operen en principi, en responsabilitat objectiva. En el cas de ganar, sí que podría.tenir una funció de prevenció. El Dret Civil veu si s'ha produït un dany i fer responsable a algú.

    A la victimologia li interesa molt com és reparat el dany a la victima. A més la responsabilitat civil lliga amb el Dret a través del delicte dos grans sistemes de responsabilitat pel dany:

    • Que sigui l'Estat l'encarregat de respondre pel dany. Programes d'assistència a càrrec de l'Estat.

    • Que sigui l'infractor l'encarregat de respondre pel dany.

    Els primers programes d'assistència a les victimes. L'internacionalització del moviment assistencial.

    Els primers programes d'assistència a les victimes a càrrec de l'Estat van sorgir als anys '60 a EEUU, Canadá, Nova Zelanda, i Anglaterra.

    Als anys `70i '80 es va produïr una internacionalització d'aquests programes, a tot Occident pràcticament.

    A l'actualitat, gairebé tots els països tenien unes certes característiques que es mantenen avui dia:

    • Són programes de reparació de la victima a càrrec de l'Estat. Teoria del contracte social o, fins i tot, de protegir els interessos de la gent, no els ha protegit massa i d'alguna forma és responsable, l'Estat no ha causat el dany, però és, en certa manera, responsable.

    En un Estat Social, l'Estat ha de garantir un mínim, i aquest mínim els garanteix amb l'intervenció.

    • No tenien previstes la reparació dels danys per tots els delictes, sino per determinats delictes. Quan es tractaven de delictes contra la vida, la salut individual, contra contra la llibertat sexual, contra la llibertat de moviment, en definitiva, delictes contra les persones on s'havia utilitzat la violència.

    • Tampoc totes les victimes podien demanar indemnització, sino determinades victimes amb determinades característiques:

  • La víctima ha de ser innocent: que no hagi tingut res a veure amb la producció del delicte. Si no era innocent: no es donava cap indemnització o aquesta era inferior.

  • L'existència de denúncia o cooperació amb la justicia.

  • Una precària condició econòmica.

  • Funcions:

    Reparar el dany a la víctima.

    Lucre cessant.

    Danys morals o econòmics de familiars.

    Riscos:

    • Comportaments imprudents per part de la victima.

    • Que s'afecti a H. Pública.

    • Procediments molt llargs.

    '70: moment d'expansió dels programes.

    1968: Los Ángeles: Primera Conferencia Internacional sobre Indemnització a les Victimes de Delictes.

    1973: Primer Simposium Internacional sobre Victimologia (Jerusalem). Primer moment on s'estèn per altres països la idea de fer programes a càrrec de l'Estat.

    Principis a seguir:

    • Dret fonamental de la victima a ser reparada pels danys.

    • Programes actuaven subsidiariament. No més en casos on l'infractor no pot reparar els danys, sino intervé l'Estat.

    • Intentar idear formes perque l'aplicació dels programes fos soportable per la economia del país.

    1983: Conveni 116 del Consell d'Europa, pel que Europa considera l'establiment d'aquests programes.

    1985: O.N.U.: Resolució 40/ 94: Es recomana:

    • que es faciliti l'accés de la justicia de la victima i l'assistència a la victima.

    • Victima d'abús de poder. Es considera la preocupació per la victima.

    Es diferencia la victima per abús de poder de les victimes comuns.

    Programes:

  • No protegeixen a totes les victimes dels delictes: només a les victimes dels delictes violents.

  • Només el dret a la indemnització a les victimes innocents del delicte.

  • Haver denunciat el delicte, també la cooperació amb l'Administració de Justicia.

  • No hi ha procés per arxiu o per estar en busca i captura.

  • Intervenció de l'Estat, és subsidiaria de la reparació del dany per l'infractor.

  • Necessària evaluació económica dels danys.

  • Ajut = pagament econòmic dels danys.

    Assistència = en relació als danys físics, psíquics o morals.

  • Delictes dolosos, amb intenció.

  • Sol.licitut de reparació per part de la victima (instància de part). Hi ha un termini: un any a partir del delicte.

  • Màxim- mínim de reparació econòmica (es posa un límit).

  • 15/ 4/ 02

  • Han de ser delictes contra les persones (excepte delictes contra el patrimoni amb violència).

  • Danys físics, psíquics, però no morals.

  • A instància de part (s'ha de sol.licitar la indemnització un any a partir del delicte).

  • Juntes d'indemnització: resol si es dóna o no indemnització (òrgans de l'Administració, depenent del Ministeri competent.

  • L'Estat pot demanar el retorn de la indemnització (dret de repetició de l'Estat).

  • La victima ha de complir uns requisits, existeixen incompatibilitats.

    Existeixen països on la indemnització es paga: d'un sol cop o fraccionàriament.

    També varia el dret a demanar indemnitzacions (segons els països).

    11. Classes de programes d' ajuda i assistència a les victimes.

    Inici: anys'70 a EEUU y Canadà. Es tractava de programes que es presentaven com alternativa al procés i al Dret Penal.

    Reparació a càrrec de l'infractor: devia pagar a la victima econòmicament per cobrir els danys a la victima o una prestació d'un servei a favor de la victima.

    Sistemes de reparació- dos tipus:

    • La reparació és una part de la pena o un complement de la pena (pena de multa, segons el Codi Penal la pena de multa se la queda l'Estat no la victima, o indemnització).

    • Alternativa a la pena: si s'obre el procés i el jutge ho demana, el procés quedará en suspens per veure si la victima i l'infractor es posen d'acord per la indemnització. És necessària la presènciad'una tercera persona, un mediador, pot ser d'un tipus o altre (segons el país): el jutge o una tercera persona aliena al procés i al món del Dret.

    18/ 4/ 02

    Avantatges i inconvenients de programes de reparació de la victima a càrrec de l'infractor.

    -AVANTATGES-

    -INCONVENIENTS-

    L'infractor pren consciència.

    No sempre es positiu: hi ha delictes irreparables (delictes contra les persones, contra la llibertat sexual)

    Posar en relació l'infractor amb la victima (la victima podrá veure l'altre cara de l'agressor), en alguns delictes.

    La funció de prevenció general o especial, la reparació no és possible.

    És discutible que el Dret Penal tingui la funció de reparació , é més una funció preventiva.

    Satisfacció de la victima.

    El Dret Penal no encaixa com a Dret Públic.

    Per evitar el procés.

    Insolvència.

    12. Programes d'ajuda i assistència a càrrec de l'Estat a Espanya.

    Hi ha dues lleis:

    • Ajut i assistència a les victimes de delictes violents i contra la llibertat sexual.

    • Ajut i assistència a les victimes de delites per terrorisme.

    Quan es parla d'ajut es fa referència al pagament d'indemnitzacions.

    Al parlar d'assistència es farà referència a l'ajut psicològic, moral, social i jurídic, físic o mèdic.

    Assistència inmediata a la victima: “Servei d'Atenció a la Victima”.

    Assistència mediata i inmediata.

    L'assistència inmediata és l'assistència en un primer moment . Una tercera part són danys físics i psíquics (síndrome d'stress postraumàtic). Si no s'estabilitza a la victima, aquest moment (síndrome d'stress postraumàtic)será més difícil d'intervenir.

    El Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya té les Oficines d'Atenció a la Victima.

    També podem trobar el Servei d'Atenció a la Victima (S.A.V.), n'hi ha un a cada província.

    Aquest últim servei intenta per via telefònica (024, sobretot casos de violència domèstica) o presencial orientar a la victima d'un delicte sobre el que ha de fer, on s'ha d'adreçar per la reparació dels danys (socials, psíquics, físics, materials, o jurídics (Servei d'Orientació Jurídica).

    També es busca orientar als òrgans del Poder Judicial (a l'Administració de Justicia). Orientació sobre mediació o reparació

    Acudeixen:

    * Estadísticament:

  • Dones

  • Nens, menors.

  • Homes.

  • * La majoria utilitza l'ajuda telefònica.

    * Per edats: 18- 40 anys (30- 40 anys): 2001.

    Mesures per les victimes (que solen ser dones):

  • Policials: S.A.D.: Brigades Especials de la Policia Judicial.

  • Dues mesures per la Generalitat de Catalunya:

  • Llei catalana de mesures cautelars per casos de separació, divorci o nulitat on es dóna violència domèstica (art.13- LECrim+ art.544bis)

  • Experiència pilot de la pulsera.

    • Mesures policials:

    Primer s'ha d'estabilitzar la seva situació (síndrome d'stress postraumàtic).

    • Que l'atengui una sola persona.

    • Que l'assistència sigui inmediata.

    • Recomanació que qui l'interrogui intenti estabilitzar la situació.

    Dues mesures per la Generalitat de Catalunya.

    22/ 4/ 02

    • Assistència inmediata:

    Mesures provisionalíssimes o cautelars (a casos, sobretot, de violència domèstica):

    • Prohibició de residir en un determinat lloc per part del denunciat (per exemple, lloc on el denunciant té el domicili o el lloc de treball).

    • Es tracta d'una mesura d'allunyament.

    Previstes com a penes:

    Art. 57- CP, per determinats delictes (violència domèstica).

    • EXPERIÈNCIA PILOT DE LES PULSERES:

    Organitzada a Girona l'any 1999, pels Mossos d'Esquadra i per l'Institut Català de la Dona ( lluita per la igualtat entre homes i dones, promoció de reformes legislatives).

    Es duu a terme amb cinc dones que compleixen uns determinats requisits:

  • Denúncia per violència domèstica i que haguessin sol.licitat mesures d'allunyament del denunciat.

  • El jutge havia dictat acte (=auto) adoptant mesures de l'article 13- LECrim).

  • Àmbit d'aplicació: domicili de la victima (per motius tècnics).

  • Funcions principals:

  • Funció d'alarma: produïa un senyal d'alarma que es posa en contacte amb una centraleta, són importants: fabricant, suministre, manteniment, instal.lació (telefònica) per això és només d'àmbit domiciliari. Quan arriba el senyal a la centraleta, un personal de seguretat es posarà en contacte amb l'oficina de Mossos d'Esquadra més propera al domicili de la victima, membres d'aquesta oficina acudiràn a casa de la victima.

  • Aparell d'emissió i recepció amb la policia:

    • Codi entre la policia i la victima en casoso d'extrema urgència.

    • La policia tindrà la possibilitat d'escoltar la situació entre agressor i victima (teòricament, com a mitjà de prova).

    L'Institut Català de la Dona, valora positivament aquestaexperiència pilot perque:

  • Dóna seguretat a la victima.

  • Permet a la policia controlar a l'agresor i protegir la seguretat de la victima sense necessitat de fer un desplegament o dispositiu de personal desmesurat.

  • Posa l'accent a un fet negatiu: està molt limitat l'àmbit d'aplicació (s'hauria d'utilitzar també fóra del domicili).

    • VICTIMES MENORS D'EDAT:

    Mesures d'assistència inmediata:

    -Servei d'urgències de la Direcció General d'Atenció al Menor de la Generalitat de Catalunya. Es dóna a les situacions més greus:

    * Abandonament.

    * Delictes contra la llibertat sexual o violència domèstica.

    * Fuga de casa o a l'estranger.

    (S'enviarà al menor a algun Centre d'Acolliment, provisionalment).

    • Serveis Socials d'Atenció Primària: averiguar el context social: motius personals, econòmics, socials que provoquen la victimització del Menor.

    • Telèfon del Menor: 24 hores, gratuït: 024.

    • Àmbit policial: Brigades o Cossos policials formats pel tracte amb el Menor (Mossos d'Esquadra, CNP = GRUME).

    29/ 4/ 02

    • Ajut i assistència a les victimes de delictes.

    • Llei 35/ 95, 11 de desembre, d'ajut i assistència a les victimes de delictes violents i contra la llibertat sexual.

    • Reial Decret 1211/ 97, 18 de juliol, Ajuts i ressarciment de les victimes de delictes de terrorisme.

    Segona llei: 32/ 99, 8 d'octubre, de solidaritat amb les victimes de delictes de terrorisme.

    A) Victimes de delictes violents i contra la llibertat sexual. Especial referència a les Oficines d'Assistència a les victimes.

    La llei que fa referència a les victimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, els beneficiaris són les victimes d'aquest tipus de delictes.

    En el segon cas, els beneficiaris són les víctimes del terrorisme.

    S'observen dos tipus de lleis al segon cas, la primera (Reial Decret) tracta la reparació a les víctimes de delictes de terrorisme (el termini per presentar la sol.licitut de resarciment és d'un any). La segona, és una llei extraordinària per reparar des de l'any `68- '99. L'indemnització té com a termini un any per sol.licitar-la, o demanar la indemnització per les victimes anteriors (les del Reial Decret).

    A la Llei 35/ 95, hi ha dos grans apartats:

    • Ajut a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual: pagaments econòmics, indemnització econòmica.

    • Assistència: reparació del dany causat a la victima. Es tracta d'una reparació mèdica, social, moral i/o jurídica.

    -AJUT-

    OBJECTE D'AJUT: S'intenta regular uns supòsits on les victimes directes o indirectes de delictes violents i dolosos que pateixin danys físics consistents en lesions greus o en la mort, o bé, victimes de delictes contra la llibertat sexual encara que no s'hagin comés amb violència.

    BENEFICIARIS: Víctimes directes (qui ha patit el delicte, subjecte passiu) i indirectes (terceres persones vinculades a la victima directa: familiars, cónyuge, parella estable de la victima, fills,…).

    Requisits: nacionalitat espanyola, o a la Unió Europea, residents habituals a Espanya, dret a reprocitat nacional d'un país amb principi de reprocitat.

    Segon requisit: motius:

    • Equitat: que la victima no estigui en una causa que per principi d'equitat o d'ordre públic, l'Estat estigui obligat a pagar una indemnització. A continuació es veuran els supòsits.

    • D'ordre públic.

    Supòsits:

    • Que la victima sigui membre d'una organització delictiva.

    • On existeixi una vinculació entre l'autor i la victima.

    • No es tracti d'una victima que hagi participat dolosament i com a conseqüència s'hagi produït el delicte.

    Tercer requisit: que la victima no estigui en cap causa d'incompatibilitat.

    • Que s'hagi cobrat una indemnització per una altra via:

  • Condemna per lo Penal o per lo Civil. Pagament per part de l'infractor.

  • Una assegurança, qui faci front al pagament.

  • Pensió.

  • És possible que a la sentència hi hagi una reparació quan l'infractor sigui insolvent, la victima podria sol.licitar la diferència.

    2/ 5/ 02

    CRITERIS PER LA DETERMINACIÓ DE LA QUANTIA DE LA INDEMNITZACIÓ:

    La quantitat ha de ser d'acord amb la sentència, s'hauria de pagar com a responsabilitat civil. L'Estat s'ha de remetre a la normativa de la seguretat social per veure quin tipus d'invalidesa té el subjecte i així determinar la quantitat a indemnitzar.

    Tenir en compte: factors personals de la victima:

    • Condició o capacitat econòmica de la victima.

    • Grau d'afectació de la victima del delicte.

    • Nombre de persones depenents de la victima.

    TERMINI PER SOL.LICITAR LA INDEMNITZACIÓ: Un any a partir del moment en que s'ha comés el delicte. Si hi ha procés penal, hi ha la possibilitat que s'allargui molt, el termini s'atura fins que s'acabi el procés.

    Ha d'existir sentència ferma (posa fi al procediment) notificada a la victima.

    Problema: les lesions que inicialment són lleus, poden arribar a ser molt greus o amb resultat de mort. La sol.lució que dóna la Llei 35/ 95 és que s'obre un segon termini d'un any per presentar una sol.licitut complementària.

    COMPETÈNCIA PER RESOLDRE L'AJUT:

    Òrgan administratiu: Competència del Ministeri d'Economia i Hisenda: Direcció de Costos de Personal i Pensions Públiques. Existeix la possibilitat de presentar un recurs en el termini d'un mes, si es resol: Comissió d'Ajuts i Assitència a les Victimes de Delictes Violents i Contrala Llibertat Sexual.

    DADES A INCORPORAR A LA SOL.LICITUT DE LA INDEMNITZACIÓ: Es fa per part de la victima o dels representants legals. L'Estat no actúa d'ofici.

    Contingut:

    • Sol.licitant: directa o indirecta. Justificació: per exemple, si s'ha mort. La seva condició de victima.

    • Descripció mínima dels fets, lloc i data en que el fet va produïr-se.

    • Declaració sobre quins són els danys, en quina quantitat els quantifica.

    • Declaració de si fins al moment de la sol.licitut tenia alguna via per cobrir els danys total o parcialment.

    • S'ha de justificar que s'ha denunciat el delicte o que s'ha obert un procés judicial d'ofici.

    • Si el termini es suspen, s'ha d'aportar a la sol.licitut còpia de la sentència.

    REGULACIÓ PER CONCEDIR UN PAGAMENT PROVISIONAL: Requisits:

    1.- Que hi hagi un procés: per denúncia o d'ofici.

    2.- Una situació econòmica precària. Que la mitjana del salari no sigui superior al salari mínim interprofesional.

    Provisionalment es pot cobrar un 80% del total de la sol.licitut.

    DRET DE SUBROGACIÓ DE L'ESTAT: L'Estat cobreix un dany comés per una altra persona (l'infractor).

    L'Estat es posa a la situació de la victima, podrà reclamar a l'infractor, es subroga a la posició de la victima.

    Via d'apremi (=execució forzosa), previst al Reglament General de Recaptació, regula el procediment a seguir l'Estat per cobrar impostos, també es farà així el procediment de subrogació.

    DRET DE L'ESTAT A REPETIR: És el dret que l'Estat té per recuperar de la victima el total o una part que se li ha pagat per la indemnització, inclús té dret a la devolució.

    Casos:

  • Es paga una part (pagament provisional).

  • Veure als beneficiaris: que la victima sigui incompatible. Omissió de dades rellevants o de dades fraudulentes.

  • Període no superior a tres anys (diners per una altra via).

  • -ASSISTÈNCIA-

    Hi ha tres instàncies:

  • Jutges i fiscals (funcionaris que intervenen a la investigació judicial dels fets).

  • Policia.

  • Oficines d'Assistència a Victimes.

    • La primera instància, ha de consistir en la informació i l'orientació del procés o instàncies públiques o privades on la victima s'ha d'adreçar per la reparació del dany.

    • Policia:

    • Fer constar a l'atestat l'estat en que es troba la victima.

    • Informar a la victima de totes les actuacions, excepte si pel fet d'informar-la es pugui posar en perill la investigació.

    • Tenir en compte la posició feble en que es troba la victima, respectant la seva dignitat.

    • Oficines d'Atenció a la Victima:

    El Ministeri de Justicia está obligat a inventar tribunals, jutjats i fiscalies amb oficines d'atenció a la victima.

    La majoria de Comunitats Autònomes, gestionen aquestes oficines: Catalunya, País Vasc, Galicia, Andalusia, Comunitat Valenciana, Canàries, La Rioja, Navarra, Illes Balears. Es tracat d'oficines mitjançant delegacions.

    Les funcions estan referides a l'ajut econòmic (Ministeri d'Economia i Hisenda, ajuden a la victima a presentar la sol.licitut d'indemnització), social i psicològic (per síndrome d'estrès postraumàtic: és important l'assistència immediata, si no es tracta, passarà a ser cronificat cosa que perjudicará a la victima greument).

    6/ 5/ 02

    B) Victimes del Terrorisme. El moviment associatiu de les victimes de terrorisme. Especial referència a l'Associació Espanyola de victimes del Terrorisme.

    Reparació a les victimes de Terrorisme.

    Des dels anys '80 ('87) la legislació disposa de la possibilitat de reparar el dany provocat pel delicte si era per terrorisme.

    '97: Reial Dcret 1211/ 97 (está en vigor).

    Fins '95, les úniques victimes reparades eren les de terrorisme a diferència de les victimes comunes.

    Hi ha dos motius pels que es considerava separar el tractament de les victimes:

  • La victima per terroirsme es veu més innocent que la resta de victimes, ja que el motiu de l'agressió era simplement polític.

  • El terrorisme podria provocar més victimes que la resta de delictes.

  • '80: apareix l'Associació de Víctimes de Terrorisme.

    S'analitzaran:

    • OBJECTE: és regular un sistema de reparació dels danys de les victimes del terrorisme.

    Reparació dels danys:

    • Corporals: físics o psicològics.

    • Materials: a la vivenda habitual de la victima, als establiments mercantils o industrials de la victima, als seus elements productius, vehicles (destinats al transport de persones, al transport de mercaderies o imprescindibles per la feina.

    • Prestació d'ajuts per estudis (beques d'estudi): ajuts ordinaris i extraordinaris.

    • Assistència psicològica i psicopedagògica.

    Assistència mediata o inmediata (per evitar les seqüeles).

    S'ha d'aconseguir subvencions o ajuts econòmics que l'Estat dóna a Associacions que representi els interessos de la victima en sentit ampli.

    Es considera també la importància de l'”Associació de Victimes del Terorisme”.

    • COMPETÈNCIA: Òrgans administratius competents: Ministeri d'Interior. Òrgans que taxen els danys a reparar: Consorci de Competició d'assegurances. Existeix la possibilitat de recòrrer la resolució en el termini d'un mes davant la Comissió Nacional de Delictes Violents i Delictes contra la Llibertat Sexual.

    • Termini de prescripció: un any a partir de quan es comet el delicte. A diferència de la llei 35/ 95, el termini será quan la victima sigui morta. Si és un resultat de lesions, será d'un any però a partir de quan la victima lesionada es recupera, es donada d'alta. També existeix la possibilitat que amb el resultat de lesió inicial lleu, pugui esdevenir una lesió greu, podent arribar a la mort.

    En el termini d'un any, a partir del moment en que es detecta el canvi d'estat de la victima.

    Per últim, una tercera secció (Llei 35/ 95), si existeix un procediment judicial, el termini d'un any queda en suspes fins que el procediment judicial s'acaba.

    9/ 5/ 02

    DANYS CORPORALS:

  • Beneficiaris:

  • Classes:

    • Directes: qui pateix directament el delicte de terrorisme.

    • Indirectes: familiars del beneficiari directe que ténen dret a indemnització o amb un cert ordre de relació.

  • Determinació de la quantia de la reparació.

  • Criteris: s'ha d'observar un criteri objectiu: desvalor del resultat. S'estableixen uns barems per Reial Decret o per normativa en materia de seguretat social. És un criteri ponderat atenent a les circumstàncies de la victima. Factor corrector: pujar un 30% a partir de la quantia prèviament establerta.

    Circumstàncies personals en sentit estricte: en quin estat es trobava abans del atemptat terrorista i en quin estat es troba després. També valorar la situació econòmica i els aspectes de caire familiar. S'ha de mirar el nombre de persones depenents de la victima.

  • Cobrament a compte (= possibilitat de cobrar provisionalment).

  • Victimes en situació:

    • D'invalidesa permanent.

    • De patir altres lesions invalidants.

    La victima tindrá dret a cobrar durant 18 mesos a partir de l'estimació de la sol.licitut fins el moment en que se li doni l'alta mèdica.

    • Dret a repetició.

    AJUTS PER L'ESTUDI (BEQUES D'ESTUDI):

    Si la victima estudia o si és un pare o mare d'estudiants, se li donará un ajut perquè no podrá ferse càrrec dels estudis dels seus fills.

    Ajuts o beques d'estudi:

    • Ordinari: (Direcció General Técnica). Preus o taxes acadèmiques, transport, despeses de domicili, de material acadèmic o escolar. Imprés de beques d'estudis per les victimes de delictes de terrorisme.

    • Extraordinari: és el mateix imprés que l'ordinari, però fent constar una situació anàloga o excepcional.

    DANYS MATERIALS: Vivenda habitual de la ersona física, establiments mercantils o industrials de l'afectat, vehicles,…

    Si el dany és superior al 50% al valor del bé, al que s'ha de reparar s'ha de donar una quantitat de diners.

    ASSISTÈNCIA PSICOLÒGICA I PSICOPEDAGÒGICA:

    Convenis entre l'Administració i les entitats públiques i privades per l'Assistència a les Victimes del delicte de Terrorisme.

    • Psicològica: és més general. Es tracta de l'assistència inmediata per evitar les seqüeles que provoquen aquest tipus de delicte.

    • Psicopedagògica: és una classe d'assistència psicològica. Problemes d'adaptació a l'escola, etc.

    SUBVENCIONS:

    A associacions que representin els interessos de les victimes dels delictes de terrorisme i també a les associacions que prestin tasques d'assistència de tipus material, psicològica , jurídica.

    Finalitat: hi ha varies finalitats:

    • Fomentar el moviment associatiu.

    • Intentar sensibilitzar a la societat del problema del terrorisme.

    • Fomentar l'assistència a la victima.

    • Llei 32/ 99, Solidaritat amb les Victimes del Terrorisme. Serán les victimes des del principi (del primer atemptat: 1/ 1/ 68) fins l'any 1999.

    • Títiols honorífics.

    • Indemnitzacions econòmiques.

    Es fa un recompte d'unes 3.000 victimes, de 5.000 sol.licituts, 300 denegades (total = 45.000.000 pts.).

    Requisits:

    • Acreditar haver estat victima del delicte de terrorisme.

    • Es demanava un procediment judicial amb sentència ferma.

    • Anex amb quantitats a pagar segons el major o menor desvalor del resultat:

    Mort: 23.000.000 pts.

    Invalidesa permanent: 65.000.000 pts.

    L'indemnització més elevada: 280.000.000 pts.

    AVT/ AEVT: (Associació Espanyola de Victimes del Terrorisme): 1981, formada per les victimes directes o indirectes d'aquest delicte. Sobretot, va ser formada per tres victimes de terrorisme: una d'elles és l'actual presidenta de l'Associació.

    Finalitats que perseguien:

  • Reforçar el moviment associatiu de les victimes de terrorisme.

  • Funció assistencial (material, jurídica, psicològica i econòmica) a les victimes de terrorisme.

  • Integrar a les victimes a la societat.

  • Sensibilitzar la societat d'aquest problema.

  • Defensa la representació dels interessos jurídics de les victimes de terrorisme.

  • AVT: S'organitza en sis àrees diferents:

  • Assitencial: assistència material o moral.

  • Jurídica: ajut jurídic: AVT es persona com acusació en el procés i també fa la ressolució a problemes jurídics.

  • Administrativa: per tràmit a qualsevol procediment administratiu, representació de la víctima davant l'Administració.

  • Prennsa: relació de l'AVT amb la prensa o mitjans de comunicació. L'Associació publica un diari: “La Razón”, amb la finalitat d'informar sobre tot el que impliquen els atemptats terroristes es busca sensibilitzar a la societat.

  • Gabinet psicològic: format per un equip de psicòlegs i psiquiatres, es dóna assistència psicològica a les victimes.

  • Formació: es forma a les victimes perque es faciliti l'accés al Mercat Laboral.

    • Fonts de finançament:

    • Públiques: de l'Estat Central (Ministeri de Defensa: 6.000.000 a l'any, subvenciona programes de formació que facilitin l'accés al mercat de treball i el Ministeri d'Assumptes Socials:75.000.000, subvenciona programes d'ajut i assistència a les víctimes de terrorisme) i les Comunitats Autonòmiques.

    • Privades: importants: Caja de Madrid (fa una obra social pel cobrament de les despesses que es causin).

    L'any 1991 l'ABC obre un compte.

    L'AVT, té delegacions a: Andalusia, Astúries, Catalunya, Extremadura, Castella la Manxa, Castella Lleó, País Vasc, Navarra, Galicia,…

    País Vasc: Programes d'ajut i assistència a victimes de terrorisme.

    El programa vasc data de l'octubre del '88, però entra en efectes retroactius al març del '88.

    Qüestions comunes: beques d'estudi.

    Qüestions específiques: es considera que el sistema d'indemnització del RD 1211/97 no és suficient.

    Avala la sol.licitut de crèdits per part de la victima.

    Es distingeix si és un empresari o un particular (la victima).

    • Empresari: avalant o subvencionant al que demana el crèdit. Per facilitar el crèdit.

    • Particular:

    • No assegurats (25% o 50%), a fons perdut: concendir subvencions.

    • Assegurats: igual tracte que els empresaris (si ho té tot assegurat). Només d'algunes coses part dels assegurats reben el mateix tractament que els no assegurats.

    13. Programes de reparació i mediació a càrrec de l'infractor a Espanya.

    Hi ha dues responsabilitats:

  • Responsabilitat civil derivada d'un delicte.3

  • Programes de reparació (mediació, reparació (a càrrec de l'infractor) o conciliació).

  • RESPONSABILITAT CIVIL DERIVADA D'UN DELICTE.

    El delicte provoca uns danys econòmics avaluables.

    Al procés penal, s'observen dues responsabilitats: civil o penal.

    Penal: demanar una pena per la comissió del delicte.

    Civil: demanar la reparació del dany, la indemnització dels perjudicis (danys afegits que es deriven del propi dany, susceptibles d'indemnització).

    Pel civil, la victima no haurá de recòrrer a un procediment diferent del penal, tot es fa al penal.

    Les normes sobre la responsabilitat civil derivada del delicte son les normes del Dret Penal.

    Arguments a favor de la responsabilitat civil derivada del delicte inclosa al Dret Penal: es troben al CP.

    ¿Són instruments preventius, per evitar que la societat delinqueixi?

    No está gaire clar, pot disuadir.

    Aquestes normes ténen naturalesa civil, no ténen funció preventiva, sino funció de reparació o restitució d'una situació a l'estat anterior: reparant el dany causat o recompensant els perjudicis causats.

    La responsabilitat civil derivada del delicte té unes característiques que no té la responsabilitat penal:

  • És renunciable (és important l'acció civil, sense això no es pot pronunciar el jutge). L'obligat a pagar no sempre és l'infractor (Dret civil és dret privat: Dret penal és dret públic). Art. 118- CP: Estat de necessitat. Per exemple: algú s'ofega en un llac i un altre per agafar una barca per accedir al llac ha de trencar una valla, ho fa i el salva causant un dany material a la valla. El trencar la valla es considera delicte, però haurá de pagar la valla (el dany civil) qui s'anava a ofegar.

  • És contrapersonal (es pot transmetre d'una persona a una altra).

    • Objecte de la responsabilitat civil: infractor, beneficiari: s'ha de donar una suma de diners o fer, o no fer, alguna activitat; es tracta de reparar el dany o pagar una indemnització o reparar el dany: restitució al perjudicat o familiars o terceres persones.

    • La culpa de la victima atenua la pena de l'infractor.

    La insolvencia fracciona la responsabilitat civil.

    Per respondre a la pregunta de si están personalment obligats a pagar la indemnització és:

    Si l'infractor pateix anomalia o alteració psíquica o alteració a la percepció, arts. 20.1 i 20.3- CP, respondrá: el representant legal, una Companyia asseguradora, el titular de l'establiment mercantil o industrial, el titular dels medis de comunicació, o responsabilitat subsidiaria de l'Estat.

    PROGRAMES DE REPARACIÓ.

    Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya: Mesures penals i alternatives i justicia juvenil, pel Servei Tècnic , ha otorgat una sèrie de programes de reparació.

    Tres àmbits: penal (CP'95, incorpora beneficis per l'infractor si repara el dany a la victima (atenuacions,…), civil i Menors.

    Fases de mediació:

  • El mediador haurá d'explicar a les parts en qué consistirá el seu rol o paper a la mediació: ha de conduïr a les parts i buscar (no imposar) sol.lucions.

  • Valoració del servei de mediació, de si la mediació será fructífera, quines serán les conseqüències d'aquesta mediació.

  • Plantejar el procés de mediació en sí mateix.

  • Realització d'un informe, del Ministeri Fiscal pasa al jutge (será qui el valorará).

  • Els programes de mediació es formen per sis sessions per avaluar si el procés tindrá o no èxit.

    Programa de la Generalitat: procediment de menors.

    Finalitats dels programes:

    Infractor: possibilitat de sol.lucionar problemes amb el menor. Al menor se li dóna la possibilitat de manifestar els perjudicis i sol.lucionar el conflicte.

    S'ha de conduïr un procés de negociació sense imposar acords.

    El mediador explica al menor i a la victima el procés de mediació, si valoren que el procés és viable, s'haurá de fer un informe que pasará al Ministeri Fiscal.

    El Ministeri Fiscal és qui demana al jutge si es seguirá o no amb el procediment.

    Llei 5/ 2000 del 12 de gener, sobre responsabilitat penal del menor: ha de protegir o garantir els interessos del menor infractor.

    No permet a l'acusació particular ni popular, només al Ministeri Fiscal.

    És positiu perque:

  • S'accelera el procediment de l'infractor.

  • Permet a la víctima reclamar de l'infractor o solidàriament dels pares, tutors, cuidadors o guardadors.

  • Mediació, conciliació o reparació.

  • Conseqüències:

    • Quan es refereix a conciliació es refereix a una reparació psicológica.

    • Quan es refereix a reparació és una reparació econòmica.

    • La mediació té dues vertents:

  • Reparació psicològica: penediment de l'infractor.

  • Reparació econòmica.

  • Si no s'accepta:

    S'arxiva: Ministeri Fiscal- Jutge.

    La mediació es produeix mitjançant un Servei Tècnic Especialitzat (S.T.E.).

    Es fará un informe on constin:

    • Els acords que s'han pres en materia de conciliació o reparació.

    • Ha de contemplar el grau de compliment dels acords.

    També es pot continuar el procés si la mediació ha fracassat.

    Delictes en que es pot instar en cas de mediació:

    • Infracció sense violencia o intimidació greu.

    • Infracció que d'acord amb el CP, no fos constitutiva d'un delicte greu.

    • Art. 13- CP: delictes greus, menys greus o faltes.

    Segon moment: el procediment s'ha celebrat i el menor ja compleix una mesura.

    A instància del Ministeri Fiscal, o del lletrat del menor s'adrecen al jutge. La mesura pot ser deixada en suspens (si la mediació o la conciliació ténen èxit).

    El jutge haurá d'escoltar al S.T.E. i al centre on está acollit el menor.

    14. La reparació de la victima al Codi Penal espanyol.

    Incentius polític-criminals per al delinqüent orientats a la protecció de les seves victimes previstos a la part general del CP i a la part especial.

    Les mesures de reparació es troben a la part general i a la part especial del CP.

    Mesures:

    • Part General:

    • Atenuant (reparació, art.21.5- CP).

    • Reparació del dany causat a la victima com substitució (Art.88- CP) a les penes més dures com suspensió de penes (art.81- CP).

    • Cancel.lació antecedents penals (art.136- CP).

    • Part especial:

    • Detencions ilegals.

    • Tràfic de drogues o per terrorisme.

    • Regularització fiscal.

    Art.88- CP: substituir penes de presó la meitat d'anys per arrestaments de caps de setmana. Paràgraf 2on: arrestaments de caps de setmana: per multes o treballs en benefici de la comunitat.

    Per aplicar la substitució hi ha quatre requisits: circumstàncies personals del pres, reincidència, esforç per reparar el dany,…

    Arts. 80 i següents del CP, permeten suspendre l'execució de la pena privativa de llibertat superior a dos anys.

    Art. 81- CP: idem però en cas de ser de tres anys. Requisits:

    • Que s'hagi delinquit per primera vegada.

    • Que la pena no superi els dos anys.

    • Satisfet per responsabilitats civils…




    Descargar
    Enviado por:Nika
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar