Doc. 1.02 Veritat i certesa.

Filosofia

Curs 2000-2001

Índex

L'origen del coneixement.....................................................................................pàg.

Fotocòpia.......................................................................................................pàg.

Esquemes de la teoria....................................................................................pàg.

Activitats......................................................................................................pàg.

Veritat i certesa....................................................................................................pàg.

Fotocòpia......................................................................................................pàg.

Esquemes de la teoria....................................................................................pàg.

Proposicions i la seva veritat........................................................................pàg.

Noció d'enunciat..........................................................................................pàg.

Teories de la veritat......................................................................................pàg.

Veritat com a correspondència...........................................................pàg.

Veritat con a coherència....................................................................pàg.

Veritat com a evidència.....................................................................pàg.

Veritat com a utilitat.........................................................................pàg.

Veritat com a resultat de consens........................................................pàg.

Com podem establir la veritat d'un enunciat..................................................pàg.

Creença i saber...............................................................................................pàg.

Noció de creença.................................................................................pàg.

Creences racionals...............................................................................pàg.

Creences irracionals............................................................................pàg.

Conjunt racional de creences..............................................................pàg.

Noció de saber.....................................................................................pàg.

Saber que i com.......................................................................pàg.

Dubte i certesa....................................................................................pàg.

Noció de certesa..................................................................................pàg.

Criteris de certesa...............................................................................pàg.

La possibilitat de saber la veritat...................................................................pàg.

Dogmatisme i actitud dogmàtica..........................................................pàg.

Escepticisme i actitud escèptica...........................................................pàg.

Actitud crítica i racional .....................................................................pàg.

3. Esquema del document...........................................................................................pàg.

Veritat i certesa.

2.2. Esquemes de la teoria.

• Proposicions i la seva veritat.

Proposició idea o pensament que afirma o nega alguna cosa. De forma no lingüística.

Enunciat és l'expressió lingüística de les proposicions.

• Noció d'enunciat

• Teories de la veritat

• La veritat com a correspondència.

Si correspon l'enunciat amb la realitat.

Futur no se sap si coincidirà l'enunciat amb la realitat (no se sap si es vertader o negatiu).

Passat l'enunciat correspon amb la realitat (hauria de ser veritat).

Vertader s'acompleix d'acord amb els fets (és dir el que es creu).

• Veritat com a coherència.

L'enunciat és vertader i lògic dins del context, però no sabem si el context és lògic i vertader.

Exemple: 2+2=4

• Veritat com a evidència.

Evidència una cosa sembla clara, però no es pot negar, perquè és un raonament subjectiu.

Exemple: La terra és el centre de l'univers s.XII

• Veritat com a utilitat.

Veritat = utilitat.

El que és vertader és el més útil (filòsofs pragmàtics).

FET " REALITAT

Aquesta ampolla conté verí algú beu: és mor

• La veritat com a resultat de consens.

Un grup de gent es posa d'acord, però amb el temps pot canviar els acords.

Exemple: acords de la comunitat científica, la veritat segons els acords pot ser temporal i provisional.

Com podem establir la veritat d'un enunciat:

La veritat d'un enunciat depèn de les circumstàncies i el tipus d'enunciat que es tracti. La veritat no es dóna com quelcom superior als humans si no com una possibilitat més del responsabilitat, la veritat apareix de l'home.

A vegades, és vertader allò que volem reconèixer coma tal, però pot ser que sigui mentida perquè podem creure allò que volguem, allò que individualment i culturalment representa un determinat valor per a nosaltres.

Creença i saber.

Creiem saber la veritat i ens equivoquem, creiem allò que volem.

• Noció de creença.

Creure significa assentir una idea, considerant alguna cosa versemblant o probable. Això no és saber, és opinar. Creure = opinar

Creences racionals.

Una creença racional es fonamenta amb bones raons:

• Que p sigui una proposició analítica

Tots els solter són casats

• Que p sigui una proposició d'una teoria científica vigent en el nostre temps.

• Que p sigui comprovar personalment i directament.

• Que o sigui deduïble a partir d'altres proposicions que estan racionalment justificades a creure lògica raonament.

Aplicant aquests criteris descobrirem les bones raons o la manca d'aquestes en que es basen les nostres creences. La racionalitat d'una creença no garanteix la veritat.

Creences irracionals.

Una creença irracional és l'opinió no fonamentada en cap raó o raons no pertinents, per exemple: Aprovaré el curs, perquè ho he somiat.

- Les opinions no se saben amb certesa (ex. Tarot...)

• Conjunt racional de creences:

Si una persona té unes creences molts clares, escoltaria les altres opinions i ampliarà les seves creences reforçant-les, aquesta persona serà oberta flexible.

El conjunt de les creences racionals ha de tenir una coherència lògica, les diferents creences del conjunt han de ser compatibles.

Noció de saber.

Les creences racionals no equivalen al saber. Podem dir que sabem una proposició p quan a més a més de creure p i estar racionalment justificats en creure-hi es tracta d'una proposició vertadera.

Saber que i com.

El saber que no admet graus o se sap o no se sap. (Capital d'Espanya Madrid, o se sap o no se sap.)

El saber com admet graus: es refereix al domini de les tècniques per fer les coses, es a dir, estar en possessió de certes habilitats ja que és un saber que es pot millorar i adquirir

Dubte i certesa,

Certesa sentiment envers la veritat, la seguretat de posseir la veritat

DUBTE " CERTESA.

Noció de certesa.

És l'estat mental de seguretat en la veritat. La certesa no depèn de les idees, depèn del subjecte. Aquelles creences envers les quals ens sentim fortament motivats i envers les quals sentim una gran confiança i seguretat, les anomenem conviccions. La certesa és una estat de la ment de forma convicció: s'afirma o es nega amb la màxima seguretat.

Criteris de certesa.

La certesa és un estat mental d'allò que creiem, cadascú té els seus principis i unes creences determinades, aquestes bases es regeixen per els nostres educadors: pares, mestres...

Dient que l'existència és el principal criteri de certesa, anomenem a René Descartes.

René Descartes: filòsof francès del s. XVII, estava molt interessat a bastir el seu coneixement sobre coneixements del tot indubtables. Després d'un procés de reflexió profunda i sistemàtic, Descartes, va arribar a concebre una idea que li va semblar del tot certa: l'existència “penso, llavors existeixo com a ésser pensant”.

Una idea o creença és existent quan es presenta amb la màxima claredat a les nostres ments, això implica a que la certesa del subjecte i que aquest experimenti una seguretat total en afirma-ho.

Les proposicions de caràcter lògic, com A=A, el criteri d'existència no té gaire més aplicació llevat de les pròpies vivències, és a dir, de les idees que descriuen les nostres sensacions i els nostres sentiments.

La possibilitat de saber la veritat.

Saber la veritat sempre ha procupat als humans, i al llarg de la història, s'han donat diverses posicions sobre la possibilitat d'assolir-la. Des dels qui afirmen poder aconseguir-ho amb absoluta certesa, fins els que neguen que les nostres capacitats cognoscitives puguin arribar a saber res amb seguretat.

Dogmatisme i actitud dogmàtica.

El dogmatisme és el nom que rep la tesis filosòfica segons la qual podem arribar a la veritat amb absoluta certesa a través dels sentits, la raó, la intuïció, l'autoritat... El dogmatisme afirma la possibilitat d'arribar al saber més enllà de la simple creença de la creença racional.

La paraula “dogma”, originàriament significava “principi fonamental”, i d'aquí ve que dogmatisme designés la tesis que dóna per vertaders aquells principis que es capten amb absoluta claredat. La veritat seria quelcom objectiva que l'ésser humà no por canviar, sinó tan sols descobrir.

Creure més allò del que està racionalment justificat té l'inconvenient que, sovint, ens mena a l'error i al fracàs en la vida pràctica.

En alguns casos el dogmatisme també comporta una actitud intolerant, autoritària i intransigent respecte altres creences que, per ser diferents es consideren errònies, això significa que el dogmatisme prepara el camí cap al fanatisme.

Escepticisme i actitud escèptica.

L'escepticisme és la tesi filosòfica segons la qual cal analitzar minuciosament una creença abans de pronunciar-se sobre la seva veritat o falsedat o sobre la seva racionalitat. Aquesta versió de l'escepticisme que podríem anomenar moderada, considera difícil arribar a la veritat amb absoluta certesa.

Per a les persones escèptiques radicals, però, el saber és impossible i la majoria de les nostres creences no estan prou justificades, en conseqüència, per a l'escèptic radical hi ha poques creences racionals. No és possible decidir-nos teòricament a favor o en contra d'una creença, fora d'aquelles que es poden entendre amb absoluta claredat i evidència, com que les proposicions analítiques o l'afirmació de la pròpia existència. Excepte això, poden posar-ho tot en dubte.

Per tant, l'actitud escèptica en general, comporta endarrerir les decisions, dificulta l'acció i desemboca en una posició passiva i conservadora.

Actitud crítica i racional.

L'actitud crítica i racional recull i manté alguns aspectes de l'escepticisme i del dogmatisme, tot rebutjant-ne d'altres. Del dogmatisme recull l'aspiració al saber i a la certesa, de l'escepticisme, en canvi, recull l'actitud de cautela intel·lectual i minimització de l'error.

Davant del dogmatisme, l'actitud crítica pretén establir les possibilitats i els límits del coneixement vertader i analitzar i revisar les nostres creences abans d'acceptar-les com a creences racionals.

L'actitud critica prevé contra la intolerància i el fanatisme, la provisionalitat i les pròpies creences i dels propis sabers, el crític remou el dubte total, la inseguretat paralitzant i la indecisió permet de l'escèptic.

L'origen del coneixement

Esquemes de la teoria

El racionalisme és la doctrina que considera la raó com l'única font adequada de coneixement, ja que entén que els sentits són insuficients.

Segles XVII - XVIII René Descartes, Baruch de Spinoza

!

El racionalisme denuncia la insuficiència i la ineficàcia dels sentits per poder assolir un

• coneixement autèntic.

Les sensacions tracten coses particular i contingents, no poden proporcionar un coneixement universal i necessari.

Per tant, el racionalisme defensa el paper preponderat de la raó en el procés cognoscitiu. !

L'innatisme defensa les persones que posseeixen uns principis evidents, serveixen de fonament lògic als altres coneixements.

L'empirisme és la doctrina que defensa que les persones adquirim els coneixements o principis per mitjà de l'experiència.

Tot coneixements comença pels sentits segles XVII - XVIII John Locke, George Berkeley, David Hume.

!

Tot coneixement únic o fonamental en l'experiència.

!

Negació del qualsevol coneixement o principi innat, la negació e la realitat que no es pugui confirmar d'alguna manera mitjançant els sentits.

El criticisme és la doctrina que consisteix fonamentalment en una crítica de les facultats del coneixements i que representa una actitud superadora respecte del racionalisme i l'empirisme que hem vist abans. Exclou i accepta afirmacions d'aquests dos corrents, però té valor propi i autònom.

El coneixement no por prescindir de l'experiència subministra el material cognoscible Immanuel Kant (1724 - 1804)

!

L'apriorisme conciliació del racionalisme i de l'empirisme

Activitats.

Els sentits, són l'única font del nostre coneixement? No, també trobem la raó i l'experiència.

Només la raó és capaç d'obtenir coneixement? No ja que podem aprendre sense haver de raonar el que estem veien.

Si el coneixement és una síntesis de la raó i l'experiència, quin d'aquests dos elements és el que domina? L'experiència, perquè sense experiència no hi ha raó.

Podríeu dir alguna altra forma per accedir al coneixement? A través d'una revelació, o de les diferents autoritats

El racionalisme.

Quina fiabilitat tenen els sentits a l'hora de conèixer, segons l'autor? Els sentits només tracten les coses particulars i contingents.

Com arriba Descartes a la veritat “jo penso, per tant jo són? Fes una esquema del procés mental que descriu. A través de les suposicions.

Intenta trobar algun argument que faci trontollar aquesta veritat.

Descartes René Descartes (Haye 1596 - Estocolm 1650) fou un gran matemàtic. Inaugurà la filosofia moderna amb el racionalisme (en contraposició a Hume). Escrigué diverses obres, una d'elles, la més famosa, anomenada El discurs del mètode. En l'obra estàn plasmades les bases del racionalisme:

• Primer: raó independent i autosuficient. Cerca la veritat al marge de la teologia.

• Segon: establir un nou criteri de veritat; fa una selecció de què pot estar segur.

Aquest criteri nomñes accepta el que es manifesta en la raó d'una manera clara. Desconfia dels sentits.

En aquest llibre busca un mètode definitiu per la filosofia i agafa com a model el mètode de les matemàtiques.

Partint del no res es construeix una filosofia es comença dubtant de tot: dels sentits i de l'existència de la realitat.

Cogito ergo sum (penso llavors existeixo) la cosa indubtable és l'existència (d'aquí dedueix tota la realitat)

• Dedueix la res cogitans

• Dedueix que déu és perfecte ja que un atribut de la perfecció és l'existència, per tant, déu existeix.

Aleshores, com dés és perfecte, no ens pot enganyar, per tant el món existeix res extensa.

Déu res infinita

El valors de Descartes és que va ser el primer filòsof moder i que martí del dubte per fer-ho tot.

L'empirisme.

Què entén David Hume per impressió? Les nostres experiències sensorials.

D'on prové el coneixement, segons el text? Dels sentits.

Com encaixaria aquest text amb l'anterior de René Descartes? Són contraposats, ja que Descartes deia que els sentits eren insuficients, i Hume diu que aprenem a través dels sentits.

Per què creus que aquest corrent va ser batejat amb el nom d'empirisme? De la paraula empíric fundat de l'experiència.

El criticisme.

D'on prové el coneixements segons Kant? De l'aportació sensible

Per què l'experiència no és una font suficient de coneixement? Perquè el coneixement de base empírica no pot oblidar tampoc els elements racionals.

De quina manera pot encaixar la teoria de Kant amb les exposades per Descartes i Hume en els textos? La teoria de Kant es la barreja de la filosofia de Hume i la filosofia de Descartes.

Expressió lingüística

Oracions

enunciats