INTRODUCCIÓ: LA TEORIA SOCIOLÒGICA MODERNA

Les ciències socials estaven més o menys unificades, fins l'últim terça del sXIX. Un esdeveniment científic va fragmentar les CCSS: la revolució marginalista. Aquesta revolució diu que els problemes econòmics i socials estan resolts. La sociologia estava interessada en tres grans problemes que la teoria econòmica deia que estava solucionat:

-Confiança social

-Solidaritat

-Consciència de classe

-Relacions de poder

-Jerarquies

-Dominació, societat civil i estat

- Imputació de significat i legitimat a determinades accions socials

Hi ha tres fal·làcies que es poden trobar en les CCSS.

Perspectivisme

No existeix cap patró per elaborar teories, les teories donen llum als problemes socials. Això no és cert ja que existeixen diferents criteris per tractar les teories (com la coherència interna, quan una cosa no és coherent, totes les solucions són possibles, hi ha un munt de solucions)

Externalisme

S'introdueix crítiques externes a allò que s'està analitzant. Es crítica la teoria perquè no ha assolit allò que no estava profunditzat. Ex: crítica a la teoria sobre finançament econòmic perquè no reflexa la situació de les minories sexuals. (criticar teories amb criteris externs).

Política

Criticar una teoria per la possible repercussió social que podria arribar a tindre en problemes sociopolítics.

“La ciència el que pretén és entendre la realitat, i el seu principal instrument és la teoria; sense teoria no hi ha coneixement”

A les CCSS el que els interessa és saber quines condicions han de complir les teories (CAUSALITAT i INTEL·LIGIBILITAT).

Si es compleixen aquestes dues condicions, la teoria és explicativa.

• Causalitat la teoria té una relació causal entre la v.independent i la v.depenent d'allò que volem explicar (i saber-ne com)

• Intel·ligibilitat entendre el perquè i cóm es relacionen dues variables.

“Perquè sabem el que sabem?”

Fonts de coneixement dolentes:

• Revelació (fe) és dolenta si no s'accepta una premissa com a bona, “que existeixen persones que tenen contacte amb certes entitats espirituals, per exemple”

• Autoritat l'error es comet quan s'acepta tot allò que diu una persona perquè té més autoritat en certs camps. (ex. No perquè el que digui Einstein sobre física sigui cert, ho és també tot el que digui d'economía)

• Tradició el coneixement no s'ha de validar només perquè fa temps que es diu.

Fonts de coneixement bones:

• Experimentació (observació)

• Raó raonar a partir d'una premissa, genera una altra premissa. Un bon raonament pot ser vàlid o invàlid.

LAS TEORIAS OBJECTIVISTES

EL FUNCIONALISME

No hi ha connexió directa entre els fets i els valors morals.

Escola funcionalista.

Contracorrent del marxisme. El funcionalisme s'expandeix entre els anys 40 i els anys 60, tenint més èxit a EEUU que no pas a Europa.

Dos grans precedents del funcionalisme: 1) El funcionalisme autotròfic (Rad Cliffe-Brown i Malinowski) 2) I diverses teories de Spencer i Durkheim.

1)Es pot estudiar una societat sense tenir en compte l'historia, volia veure les causes profundes amb la societat, per veure el seu funcionament.

2)La metàfora orgànica i la concepció de la societat com un tot.

La lògica de l'explicació funcional

Un tret o una institució o un model de conducta X s'explica per la seva funció Y per a Z si i només si:

• Y és efecte de X

• Y és beneficiós per a Z

• Y no és intencionada per als factors socials que produeix X

• Y, o almenys la relació causal entre X i Y no és reconeguda pels factors socials de Z

• Y també manté X mitjançant un mecanisme causal de retroalimentació que passa per Z

TALCOTT PARSONS

Las siglas AGIL se corresponden con lo que Parsons consideraba cuatro imperativos funcionales necesarios en todo sistema:
- A: Adaptación; Debe adaptarse a su entorno y adaptar el entorno a sus necesidades.
- G: Capacidad para alcanzar metas; alcanzar sus metas fundamentales.
- I: Integración: regular la interrelación entre sus componentes.
- L: Latencia (mantenimiento de patrones); debe proporcionar , mantener y renovar la motivación de los individuos y las pautas culturales que lo integran.

Un sistema social muy importante es la sociedad, que para Parsons tiene cuatro subsistemas que emanan de las unciones AGIL:

- La economía (A); es el subsistema que cumple la función de la adaptación de la sociedad al entorno mediante el trabajo, la producción y la distribución
- La política (G); busca el logro de metas mediante la persecución de objetivos sociales y la movilización de recursos para este fin
- La comunidad societal ( I ); realiza la función de integración, se ocupa de coordinar las partes de la sociedad.
- El sistema fiduciario (L); es decir, las instituciones socializadoras, cumple la función de latencia al ocuparse de la transmisión de la cultura, las normas y los valores.

El sistema de la acción social de Parsons se divide en cuatro subsistemas que se corresponden con las partes del esquema AGIL:
1. Sistema social (Integración)
2. Sistema cultural (Latencia)
3. Sistema de la personalidad (Capacidad para alcanzar metas)
4. Organismo conductual (Adaptación)

Los sistemas inferiores proporcionan las condiciones que requieren los sistemas superiores, y los sistemas superiores controlan al los que están en un nivel inferior en la jerarquía.

El funcionalismo estructural se establece con los siguientes supuestos:
- Los sistemas tienen como característica el orden e interdependencia de las partes.
- Tienden hacia un orden o equilibrio que se mantiene por sí mismo.
- Los sistemas pueden ser estáticos o entrar en un proceso ordenado de cambio..
- Un parte del sistema influye en la forma que adoptan las otras partes.
- Los sistemas mantienen límites con sus ambientes.
- La distribución e integración son procesos fundamentales para el equilibrio de un sistema
- Los sistemas tienden al automantenimiento.

El sistema social

Sistema de interacción. El estatus hace referencia a una posición en el sistema estructural y el rol a lo que hace el actor en esa posición. Se considera al actor como un conjunto de estatus y roles.

Prerrequisitos funcionales de todo sistema social:
1. Los sistemas sociales deben estar estructurados de manera que sean compatibles con otros sistemas
2. El sistema social debe contar con el apoyo de otros sistemas
3. Debe satisfacer una parte significativa de las necesidades de los actores
4. Debe fomentar en sus miembros una participación suficiente
5. Debe ejercer control sobre las conductas potencialmente desintegradotas
6. Si surge un conflicto lo debe controlar
7. Requiere un lenguaje para poder sobrevivir

Para la integración del sistema social es necesario que se internalice en el individuo una serie de normas y valores. La socialización se define como un proceso conservador en el que las disposiciones de necesidad unen a los niños con el sistema social. Además de la socialización, el control social constituye un sistema de defensa complementario del sistema social; aunque un sistema funciona mejor cuanto menos recurre al control social.

ROBERT MERTON

Per Merton és evident que hi ha societats disfuncionalistes. Les distincions són les funcions manifestes obertament per la gent. Les funcions que s'han d'explicar són aquelles accions que no es veuen. El sociòleg ha d'intentar descobrir allò que la gent diu i perquè fa el que fa: aclarar l'anàlisi de normes socials que aparentment poden semblar irracional. Aquest anàlisi ens permet distingir l'atenció en camps d'investigació interessants.

-Teories d'avast mitjà: en aquestes teories es poden fer contrastacions empíriques ja que no son massa abstractes.

-Teories d'avast difícil: és difícil fer contrastacions empíriques a causa de que son molt abstractes.

Una teoria d'avast mitjà no està condicionada per més teories:

1.Teoria de la anomía:

Merton li dóna concepcions pròpies. Es produeix una situació d'anomia quan hi ha una gran diferència entres els valors que es tenen que aplicar perquè són bons i els mitjans que donen per complir-los. Una societat anòmica és quan més comportament anòmic hi ha en les persones. Li preocupa els comportaments adaptatius individuals que una societat demana.

-Conformitatadaptació de fins i medis. -Ritualismeacceptació dels fins, però no dels medis. “és innovador, ja que es busquen nous medis per arribar a uns mateixos fins (tradicionals)”. -Rebel·lió substitució dels fins i dels medis per uns altres: anarquista -Retraïmentrebuig de fins i de medis (sense proposta d'alternatives): hippies

2. Teoria de la desviació social.

3.Teoria de la conducta de referència:

La gent en general estava molt descontenta amb el procés quan tenia esperances per ascendir quan has vist que una persona amb les mateixes condicions ha augmentat de nivell abans que tu.

K.DAVIS i W.E MOORE

Explicar la estratificació social a partir del funcionalisme.

La conclusió a la que arriben és que la estratificació social és necessària pel funcionament social.

Aquestes posicions socials privilegiades han de ser ocupades per les persones més adequades. Només ocuparan aquesta posició si tenen els incentius necessàries. Les posicions socials tenen dues característiques:

1)Importància funcional pel conjunt de la societat. 2)Escassesa de qualificacions per fer funcions (els incentius).

Una de les conclusions:

“Sí hay desigualdades sociales”

El funcionalisme entra en crisis als anys 60. Explicació per factors acadèmics: “en les universitats es radicalitza. Sorgeixen nous paradigmes. Neix l'interaccionisme simbòlic.” Crítiques acadèmiques: “incapacitat per explicar el canvi polític o social. Dóna molta importància als valors, normes que estan interioritats socialment, per explicar l'acció”.

ESTRUCTURALISME

SAUSSURE

Va fer un tractat de lingüística general, aquest intenta treure dos dogmes lingüístics.

El llenguatge és un reflexe dels pensaments racionals.

La història és una llengua, ens informa sobre la configuració d'aquesta.

Distincions lingüístiques: significat i significant.

El significant és arbitraiprincipi de diferencia. Busca estructures més enllà del que veu, són subjancent per entendre un sistema lingüístic, una societat...

Teoria objectivista:

La realitat és independent de la nostra consciència i de la nostra voluntat. les dades: és el material secundari que permet analitzar les diferents subestructures.

Holista i posteu les seves pretencions holistes molt lluny.

Busquen un fet que busca entre la realitat, per elles, l'acció és una afirmació un complement de l'estructura.

Antihumanista:

Els éssers humans no tenen conductes més enllà de l'estructura, l'objecte és constituït de l'estructura social.

Si excloeu les accions dels individus hem de trobar algun tipus d'element que expliqui la causalitat o els fenòmens socials, el concepte de causalitat estructural.

Perspectiva sincrònica:

En un temos o període és aquesta perspectiva que els hi interessa més, abans que la perspectiva discrònica: en el llarg del temps.

Metàfora lingüística.

LÉVI-STRAUSS

Vol descobrir les estructures mentals que són universals. Si la humanitat és tot una, existeix una estructura mental universal, comuna a tota la humanitat.

POSTESTUCTURALISME

Autors Jacques Derrida

G.Deleuze

M.Foucault

Jean Bauchillard

Característiques

1)Radicalització del llenguatge i del discurs. “El discurs és la realitat”

2)Dissolució dels subjectes. “El jo és una facció del llenguatge”.

Conseqüències: -Trenca allò que aparentment és racional. -dissolució de tota objectivitat.

3)No existeix la historia, existeixen les històries

4)Omnipresència del poder, dissolució de la raó, es redueix el poder a una eina d'opressió o d'exclusió.

5)Relativisme, negació de la veritat. La veritat no existeix, cadascú té la seva, dissolució de la veritat.

LES TEORIES SUBJECTIVISTES

Són corrents sociològiques que no han tingut tanta importància, però és una reacció que prové a partir de les altes escoles; un punt de vista centrat en les persones. Per explicar l'acció social ho miren des dels individus.

INTERACCIONISME SIMBÒLIC

George Hebert Mead i Hebert Blummer

MEAD

Confluència de dos corrents teòrics, el pragmatisme i el conductisme.

El pragmatisme, l'experiència humana és molt complexa, per entendre-la. S'ha de fer un recull de diverses problemàtiques, tenim que abandonar el concepte d'eternitat com un marc teòric. Avui podem dir que una cosa és certa, en canvi demà pot deixar de ser certa.

Els conductistes creuen que poden observar tot tipus de reaccions a través dels estímuls. Afirma que tots els cervells funcionen igual, és una forma de vida universal.

BLUMMER

El que importa són les interaccions simcòliques. Segons Blummer, els individus acomodem els nostres actes en funció dels actes i reaccions dels altres.

Idees bàsiques que defensa:

Capacitat d'interactuar

Interacció amb els individus.

Significat segons medi

El significat no és una característica única del medi, no mires de la mateixa manera una cosa segons els propis interessos.

Acció conjunta

Són accions que es fan a través dels individus, és una mateixa acció donada per un conjunt d'individus, hi ha unes pautes d'acció.

L'ENFOC DRAMATÚRGIC

GOFFMAN

Hi ha unes pautes d'interacció en la vida quotidiana, que passen completament inadvertides, ja que són accions que les fem sense reflexionar, no som conscients de que les fem. Per Goffman la vida quotidiana és un ritual, que fa que s'aguanti l'estructura social. És com un teatre on tothom representa un paper en la societat, i un individu pot actuar diferents papers.

Un exemple de Goffman, d'institucions totals, és una presó. En aquestes institucions les persones viuen, treballen, són administrades, les pautes socials que s'aprenen fora no serveixen per res. Hi ha una desculturalització per part del individu.

Goffman parla de tres tipus d'estigmes. Les persones estigmatitzades per viure amb èxit han d'amagar aquest motiu de deshonra.

Tipus d'estigmes:

Deformitats físiques.

Defectes de caràcter.

Diferències ètniques.

LA SOCIOFENOMENOLOGIA

ALFRED SCHÜTZ

El coneixement de la vida quotidiana.

Depojé Posar la vida quotidiana apart, en congelació, per ser capaços de veure-la desde fora, sense cap prejudici, estereotip...

Per arribar a aquest depojé hi ha:

Intersubjectiu: Es coneix la vida quotidiana a través de la reciprocitat de les perspectives (ser capaç de posar-te en el lloc de l'altre).

Coneixement significatiu: els individus li donem sentit a la nostra acció, un significat. S'arriba a dir que tenim 7 sentits per veure el món social.

Els coneixements del món de la vida s'organitzen en stock: els coneixements no els utilitzem sempre, els emmagatzemem per utilitzar-los quan els necessites.

Know-How: aquest coneixement que actues quasi automàticament (en forma de recepta) exemple: quan vols entrar en un lloc desconegut, truques la porta.

Tipificacions: ens trobem en situacions típiques, com si les haguessim viscut i actuem com és típic.

Coneixement de la vida quotidiana és pragmàtic, no lògic o científic. Encara que sigui sempre així, no significa que sigui lògic, potser inclús contradictori, ja que es pot arribar a fer receptes que ens contradiguin.

El coneixement està socialment distribuït: Podríem fer grups d'humans i classificar-los en tipus de coneixement, com l'expert, l'home comú, ciutadà ben informat.

Pressupost metodològic important de la sociofemenologia:

Principi d'adequació: a que els agents interpreten la seva pròpia acció i li donem un significat, les interpretacions que ens faci el científic social han de poder reconegudes com a vàlides.

Crítiques principals

-La concepció del món del a vida excessivament tradicionalista.

-Aspectes molt importants de la sociologia queden oblidats: poder, desigualtat, treball..

-El principi d'adequació: fa desaparèixer de la ciència social qualsevol capacitat analítica i interpretativa de les accions dels actors.

L'ETNOMETODOLOGIA

Ha d'estudiar els mètodes satisfactoris que utilitzem perviure en societat. Es centra en lo que la gent fa i no en el que pensa.

HAROLD GARFINKEL

1)Interferència etnometodològica significa que el científic no ha corregit allò que està describint, ni analitza racionalment allò que està describint: només observa.

2)Etnomètodes Realització competent d'un saber pràctic en una situació determinada. No són utilitzats de forma conscient ni planificada. És molt de sentit comú, espontani.

3)Indexicalitat Amb el context, una cosa pot tenir sentit diferent.

4)Principi etcèteraen tots els conceptes d'acció, hi ha moments que són incomplets o ambigus. No per aquesta ambigüitat l'acció es deixa de fer i es continua fent perquè en un futur es solucioni.

5)Experiment de rupturaPretenia posar de manifesta la interacció social normal. Trencar la normalitat de la interacció social.

INTENT DE SÍNTESI

PIERRE BORDIEU

Determinisme: tot allò que queda sotmès a les estructures és determinista i allò que fa la humanitat no ho és.

Persona coneguda del moviment antiglobalització.

Punt de vista social pràctic:

Intent de fugir de la dicotomia subjectivista i objectivista.

Les persones hem d'actuar de la manera que esperem. Les respostes que donem a aquestes accions, són respostes perfectament raonades i des d'un punt de vista intel·lectual o racional no ho sabíem.

Consisteix en què cal fer en una situació determinada sense fer un previ raonament. Seria irracional actuar de forma racional.

Camps:

Els camps defineixen uns espais de relacions objectives. Conjunt de relacions entre les persones. Ex:camp polític, camp educatiu... Cada camp pot ser autònom respecte altres camps.

Capital:

Qualsevol bé, qualita o propietat que té un valor en un camp determinat, els individus volen apropiar-se d'ell. En tots els camps hi ha dominants i dominats.

Classes:

Les classes estan determinades en cada camp pels agents apropietats del capital.

Trajectòria de classe:

El feix de trajectòries possibles que una persona pot recòrrer en la seva vida. Introdueix dues idees:

-Els individus no es desplacen aleatòriament, ho fan regularment.

-Les classes són un procés més que no pas una realitat fixada. Dinamicitat<vs>estaticitat.

6) Habitus:

Estructura de disposicions de les persones que les produeix un camp determinat que estan incoporats subjectivament, són perdurables. Tradueix trajectòries socials típiques i funcionen com un principi actiu per que generen pràctiques i accions des de dins dels individus.

Principi de raó suficient:

Alguna cosa que ens impulsa a actuar de certa manera. Alguna cosa que habita dins nostre i ens aporta el principi de raó suficient.

Objectius:

-Reflectir els efectes proporcionals per la societat. -Aportar una explicació raonable. -Fugir de les alternatives entre la dualitat subjectivitat-objectivitat.

7) Violència simbòlica:

La que no és reconeguda com a tal per les persones. És una violència que s'utilitza i és més efectiva si es considera com una cosa natural.

CRÍTIQUES

La teoría de camps gran aïllament entre els camps a causa de la autonomia. No explica aquest aïllament.

HabitusPer Bordieu les persones són idiotes culturals. És fa difícil no veure comportaments deterministes. No dóna una explicació suficient de la seva natura.

Violència simbòlicaConcepte molt desconegut.

AUTORS I ESCOLES DEL S.XX AMB ARRELS MARXISTES

INTRODUCCIÓ

Què volia dir ser marxista a finals del s.XIX?

Punts fundamentals per considerar-se marxista:

Les tendències del capitalisme i la concentració de capital, portava a la societat socialista.

El socialisme implicava l'abolició de la explotació.

El socialisme acabaria amb tota la discriminació.

El socialisme interessa a tota la humanitat i favoreceria a la cultura. Qui marca aquest procés és la classe treballadora perquè és productrua dels valors bàsics.

El progrés cap el socialisme exigeix una lluita econòmica i política per part de la classe treballadora.

El capitalisme no es modifica sense l'acumulació de punts de reforma. No es pot modificar radicalment.

El capitalisme només seria abolit per una revolució.

Els interessos de la classe traballadora són pràcticament idèntics en tot el món.

A la història humana el progrés tècnic és el factor decisiu en la estructura de classes.

El socialisme no és només un programa polític sinó que també és una cosmovisió basada en premisses, com que la realitat està subjecta a l'anàlisi científic.

ALGUNS AUTORS RELLEVANTS

KARL KARSKY

Punts fundamentals:

-Una interpretació causal i objectiva dels fenòmens socials.

-El factor explicatiu està en la existència material de la vida i no en les idees.

-La societat sense classes seria una cosa inevitable.

“El socialisme ha de ser introduït des de fora a la classe obrera” La classe obrera no pot elaborar persi sola una teoria socialista que els alliberi com a classe.

-Necessitat històrica de socialisme, és la peça més important del marxisme i ell que el diferencia del socialisme utòpic.

-La lluita de la classe obrera no és fruït de la pobresa, sinó de la antagonisme de classe.

EDUARD BERNSTEIN

-Predicció sobre la concentració del capital. Considerava que no es concentraria en menys mans.

-Poliralització sota les classes socials sota el capitalisme. Creia que la petita burgesia havia d'augmentar el seu pes.

-El canvi social serà gradual: No hi haurà revolució.

-Rebutja la discriminació del proletariat.

-La classe obrera hauria d'atraure a la petita burgesia o al camperolat.

MARXISME DE LA III INTERNACIONAL

Fundada a l'any 1919. És un marxisme que es diferencia de l'anàlisi social que havia estat previ.

La revolució pot passar en un país desenvolupat com un país no desenvolupat.

L'aliança amb els països desenvolupats amb els països no desenvolupats.

La violència a la conspiració estan justificat moralment i políticament.

El capitalisme ha entrat en una fase d'impalisme, que això vol dir que es tracta d'una època controlada per xarxes financeres dominades per empreses.

El món ja està repartit entre les grans potències imperialistes.

Un cop en el poder, el partit revolucionari ha de fer a d'estimular les revolucions en totes les parts del món.

No es pot fer una revolució sense acabar amb el sistema anterior.

TROTSKY

Anàlisi sociològic de la burocràcia.

Revolució permanent: és aquella en la que la classe obrera serà el màxim protagonista i no s'aturarà en la classe burgesa, la classe obrera liderarà i voldrà extremar els límits d'una societat burgesa i voldrà fer la revolució socialista.

La contrarevolució es dóna en 1924. És una presa de poder per part de la burocràcia. La dictadura del proletariat seguia per que els mitjans de producció continuava sent privada i el poder el tenia la burocràcia.

Trotsky no considerava que la burocràcia era una classe. Deia que la burocràcia estava lligada a la col·lectivització dels mitjans de producció.

Deia que era un procés universal que s'havia de desenvolupar en totes les societats. El capitalisme estava experimentant una evolució que es traduïa em què el que més significava era la gestió i no els drets de propietat. Qui gestiona els mitjans de producció són els mànagers, els grans directius, etc.

MARXISME OCCIDENTAL

És un marxisme que es contraposa a la unió soviètica.

Característiques:

Aportació d'aquests marxismes són teòriques més que polítiques.

La major part dels autors es situarien en posicions reformistes o revolucionàries.

La posició respecte de l'URSS és molt distant.

Pocs autors van realitzar estudis sobre l'economia.

Es constata una gran permeabilitat.

Aquests autors tenen un gran escepticisme en relació a una revolució en el se temps.

La complicació del llenguatge usat.

ANTONIO GRAMSCI

La visió de Marx era que la revolució devia de dur-se a terme en països industrialitzats,primer devia de ser una revolució burgesa que després passaria a ser una revolució dirigida per la classe obrera.

Era un polític que va se encarcelat. El concepte d'ideologia és important en la seva obra, és diferent a com ho entén Marx (conjunt d'idees introduïdes pels intel·lectuals, l'església o la classe dominant, imposades al poble). Per ell és un concepte més neutral, ja que és el conjunt d'idees que defensa i segueix un conjunt de persones, una classe social o el conjunt de massa.

La seva visió era que una societat socialista representa una societat regulada, determinada, amb una base material en les interaccions de la classe social dels individus.

Revolució pasivaconsisteix en el fet que la classe dominant s'anticipa al canvi social que acaba controlant el canvi in fins on arriba el canvi.

ESCOLA DE FRANKFURT

Intenten fer una diferenciació entre la racionalitat.

Autors més importants: Adorno i Horkheiner.

OBJECTIUS

Interdisciplinarietat.

Intenten trencar les barres entre les especialitzacions.

Crítica del positivisme/racionalitat.

La forma que ells tenen d'afrontar un problema real, allargant la crítica amb allò que anomenen la racionalitat instrumental. La racionalitat en sí ens pot portar a barbaritats, una racionalitat sense base ètica.

Defensa de que la teoria i la pràctica són part del mateix procés.

Això els porta a criticar la utilització social de la ciència. La teoria no pot ser completatiu, i no pot haver teoria al marge de la realitat.

CAMPS ON TREBALLAR

La integració del psicoanàlisi.

El naixement dels medis de comunicació com a medi de manipulació.

El paper i l'anàlisi de la ciència i de la tècnica.

La ciència moderna és una instància de dominació.

La utilització de la ciència pel feixisme.

Abandonament de les teories per les classes socials.

Progressiva implicació de l'estat en la vida social capitalista.

Dialèctica de la il·lustració, escrit per Hurkheiner. Marca un cert gir respecte al que s'estaven dient anteriorment.

Característiques del llibre:

Marca una inflexió per que es tornen més teòrics.

És un cert partidisme social i entra en un crítica negativa.

La raó tècnica és una raó que consisteix en els fets socials i només es té en compte l'eficàcia tècnica. Treuen les següents conclusions:

Les perspectives diuen que la racionalitat és independent dels fets. És important la dialèctica de la il·lustració per diversos motius:

-Va anomenar el concepte d'indústria cultural.

-Indústria cultural: fomenta un mite, però també una idea que bloqueja a tot pensament polític i autònom.

Implicacions teòriques de la indústria cultural:

Mostren més la intenció de definir la cultura contemporània per la forma i no pels efectes i continguts. És una producció mercantil i s'ha de produir en sèrie. No té cap valor artístic.

Acaba amb la il·lusió il·lustrada.

Suposa la total pèrdua de la espontaneïtat de la cultura popular.

Suposaven (els culebrons) un endolçament d'aquesta situació i la desprestigiaven la identitat cultural constantment, és eficaç perquè penetra en els individus.

No fa falta que es mogui la gent per l'adoctrinament, ja que per mitjà de la revisió ho pot fer. No fa falta la coerció política perquè ja queda suplida per la pressió ideològica.

La indústria cultural condiciona el desenvolupament cultural. Diuen que els Hobbies són activitats que destrueixen l'autonomia cultural.

No tenen una visió corporatista de la realitat. Ells diuen que la identitat cultural és la pròpia forma de producció.

COMENTARIA DE L'ESCOLA DE FRANKFURT

Estudis sobre autoritat i família. Estudi de la personalitat autoritària. Volien estudiar les arrels del creixement del antisistema. Van utilitzar un técnica d'escala d'actitud (ja que s'intentaven esbrinar el grau de conservadurarisme que tenia la gent).

Característiques de la personalitat auroritària: Gran respecte als que tenen poder, submissió a grans jerarquies, menyspreu a persones inferiors, intransigent, cataven codis morals molt severs, percepció religiosa del treball, culte a la força de treball.

MARXISME ANALÍTIC

COHEN

Creen un grup conegut com un grup de Septembre, on es discutia les investigacions més treballades.

CARACTERÍSTIQUES

Un acord amb les normes científiques convencionals en la elaboració de la teoria i de la investigació.

Preocupació per definir els conceptes que s'utilitzen i per mantenir la coherència lògica del repertori dels anàlisi realitzats.

Ús de models.

Importància donada a les accions intencionals dels individus.

“No hi ha una raó dialèctica que separi els marxistes de la resta dels mortals”

-Consideren que si els conceptes no estan ben explicats, qualsevol cosa és possible.

-Un model ajuda a entendre la realitat.

-Una explicació causal només ens aporta unes quantes idees i creuen que l'única explicació és la intencional. La explicació es bifurca en dos rames:

-Concepció del individualisme metodològic. -Teoria de la elecció racional.

INDIVIDUALISME METODOLÒGIC

Les unitats de comportament han de ser prèviament codificades i identificades. Les unitats són els individus per explicar els fenòmens, s'ha de seguir dos passos.

La acció que és la unitat lògica de l'anàlisi ha de poder derivar-se de les intencions dels subjectes agents.

Estats o fenòmens socials que si intentem explicar han d'entendre com fenòmens emergents derivats a la composició de les diferents accions individuals.

CONCEPCIÓ DE CLASSES DE WRIGHT

Afirma que las classes socials poden identificar-se perquè els membres que les integren comparteixen:

Interessos materials.

Interessos materials que es troben en aquesta situació limiten per cobrir i aconseguir les seves necessitats. Els interessos materials d'una persona posa en perill els interessos materials de l'altre persona.

Experiència viscuda.

referida a la classe obrera:

-La experiència de ser obligat a vendre la pròpia força de treball per sobreviure.

-La experiència dins de la producció de ser dominat i controlat en el treball.

-La experiència de la incapacitat front a les forces socials que decideixen sobre el propi destí.

3) Capacitat d'acció col·lectiva:

Facultat per organitzar-se col·lectivament amb l'objecte de derrocar el capitalisme.

Entre les classe socials existeix la explotació que segueix tres passos:

El principi de benestar interdependent invers:

el benestar material dels explotadors depèn de les privacions materials dels explotats.

El principi d'exclusió:

Està inversa interdependència del benestar dels explotadors i dels explotats depèn de com les classes estan situades dins d'aquesta organització, d'aquesta relació.

El principi d'apropiació:

La exclusió genera avantatges materials pels explotadors ja que això els hi permet apropiar-se dels esforços laborals dels explotats.

La preocupació d'aquest autor eren les classes mitjanes, que apareix a la segona meitat del S.XX, que no posseeixen mitjans de producció, i veuen la segona força de treball en el mercat.

Diferencies classe treballadora i classe burgesa:

Relació amb l'autoritat dins de la producció:

-Capitalistes no només tenen els mitjans de producció sinó també la capacitat de dominació en la producció.

-La relació entre els seus ingressos i la apropiació de la plusvàlua.

2) Possessió de qualificació operaria:

-Qui disposa d'una situació privilegiada perquè tant la qualificació com la perícia són escasses en el mercat.

Mapa de les classes socials:

CAPITALISTES

PROFESSIONALS DIRECTIUS OBRERS

ROBERT VAN DER VEEN i PHILIPPE VAN PARITS

Renta bàsica: consisteix en assegurar tota a tota la població un ingrés monetari pagat per l'estat a cada membre de ple dret de la societat per assegurar la seva existència, inclús si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre.

TEORIA DE L'ELECCIÓ RACIONAL I L'ACCIÓ COL·LECTIVA

La racionalitat té il·lustrats precedents. La teoria de la decisió utilitza aspectes d'optimització, conté tres situacions:

• Sota certesa.

• Sota condicions de riscs.

• Sota condicions d'incertesa.

No hi ha cap regla unànimement acceptada per resoldre aquets problemes.

Teoria formal de la racionalitat:

Creences: com s'entén el món.

Desitjos o preferències: és allò que es vol.

La teoria és racional si les creences i els desitjos o preferències s'assumeixen. Això seria la teoria estricte de la racionalitat, només es preocupa de l'acció. De les creences mal o bé fer modes formaria part de la filosofia de la ciència.

Condicions que han de complir les preferències: completitud i transitives.

Identificar un conjunt factible, a l'abast de la persona que decideix. Ha de estar dins del conjunt de possibilitats. Les conseqüències de les opcions escollides dins del conjunt factible.

Una vegada identificada les conseqüències creen un ordre de preferències.

El supòsit de les alternatives irrellevants les funcions d'utilitat són independent de l'estructura de la situació.

El supòsit de les preferències adaptatives. Elster demostra que al supòsit aleatori no sigui del tot cert. Les funcions d'utilitat són indiferents entre sí i independents.

Elster estudia tres grans grups sobre problemes que té la teoria de la racionalitat.

Abrasia d'una persona que no té voluntat.

Autonomia, falta de autonomia en la formació de preferències.

Impossibilitat en determinar contextos d'utilitzar la racionalitat.

ALGUNES APORTACIONS TEÒRIQUES DEL DARRER TERÇ DEL S.XX

SOCIOBIOLOGÍA

És l'estudi sistemàtic de les bases biològiques de tot comportament social. Es pot parlar de la selecció natural de Darwin.

Fal·làcies de la selecció natural:

La determinació genètica en el comportament humà.

El comportament humà no es pot donar sense les aportacions evolutives i sense l'ambient que fa que aquestes adaptacions es disparin, és a dir que es desenvolupin. La capacitat genètica activa quan l'ambient ho requereix, ho demani.

Si evolucionano rectificació.

Si sabem quins són aquets impuls que ens ha evolucionat genèticament, podem millorar el nostre comportament, com ho sabem ho podem fer. Que una cosa sigui natural no significa que sigui bo.

Òptims mecanismes evolutius.

L'evolució, la selecció natural no dissenya a llarg termini, sinó a curt termini. Aquets gens tinguin més facilitat d'adaptar-se tindran més probabilitat de ser transmeses genèticament.

PSICOLOGIA EVOLUCIONÀRIA

Conceptes bàsics de la evolució pròpia:

-Desdecendència amb modificació: replica similar però exacte dels pares. Això fa que els organismes s'adaptin als canvis de l'entorn.

-Gradualisme: els canvis són lents, constants.

-Natura non facit saltura: la natura no fa salts. Amb temps l'evolució causa molts canvis en les especies.

-Multiplicació de les especies: evolució produeix noves especies, i cada cop més.

-Selecció natural: el mecanismes del canvi evolutiu de Darwin. EN la lluita de l'existència els individus amb variacions que s'adapten millor a l'entorn deixen mes descendia.