SAN PIETRO IN MONTORIO

Bramante.SXVI

Situació de l'obra en el temps i context històric.

El Templet és obra de Bramante construit al 1502. Està al turó del Janicle, dins del claustre de l'antic convent, a Roma.

Italia al segle XVI

Després de la presa de Milà pels francesos i del període de Savonarola a Florència, la capitalitat artística passa a la Roma dels Papes: Juli II i Lleó X.

Roma és la ciutat on hi ha les obres més importants del període.

El saqueig de Roma marca la fi del Renaixement. Inicia turbulències polítiques i religioses marcada per la Reforma protestant i la greu crisi política que comporta LA CONTRAREFORMA catòlica.

Comportà el trencament definitiu de la unitat del cristianisme occidental.

Estil

El Renaixement és l'art sorgit a Itàlia el s.XV estès per tota Europa el s.XVI i amb un retorn dels criteris estètics de l'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista.

-Forma part del Cinquecento. Destaca el paper d'alguns artistas que sobresurten per damunt del conjunt. El concepte del geni, de l'homecapaç de crear obres d'art sense ajustar-se a cànons i normes.

Bramante és considerat com el creador de l'Alt Renaixement pel Templet i per la Basílica de Sant Pere del Vaticà.

Anàlisi formal

El Templet és un edifici petit, de cos central i planta circular en dos ordres, que aixeca una perspectiva i un podi perimetral.

1er PIS:

Damunt seu s'alça un períbol amb seze columnes monolítiques de granit d'ordre dòric toscà, i una cel·la als murs de la qual hi ha practicades fornícules separades per pilastres , on hi havia les estatues dels evangelistes i capelletes rectangulars.

La sèrie de columnes suporta un entaulamen dòric corregir ornat amb mètopes i tríglifs coronats per una balustrada ( columna estrangulada) feta de columnes delicades.

2on PIS:

L'edifici està cobert amb una cúpula semiesfèrica construida amb materials lleugers, però massisa, sobre un elevat tambor amb nínxols i fornícules separats també per pilastres i rematada per una llanterna cega. La cúpula sobre el tambor formaria el segon pis.

Els nervis de la cupula són 16, alineats amb les pilastres del 2on pis i amb les columnas del 1er, tanquen i frenen l'impuls vertical de la construcció, que troba una harmònica relació amb la circularitat de la superficie.

El templet conjuga harmònicament els elements arquitravats i els elemts coberts en un art que adopta el llenguatge per obtenir solucions apropiades per a la seva època. Propasa un nou tipus d'exteriors arquitectònics, disposats en profunditat i allunyats de la disposició plana del primer Renaixement.

Proporció igual entre alçària ( 9 m ) i amplada ( diàmetre 9m e interior 4'5m). Accés exterior condueix a la cripata on es pot veure el forat on havia estat aixecada la creu del suplici de Sant Pere.

En el seu projecte se situava en el centre d'un claustre circular, vorejat de columnas, per obtenir una perspectiva total del templet des de qualsevol punt de vista.

El claustre circular resta com un pati quadrat amb arcades encegades per murs.

Decoració

Es limita a la decoració de les mètopes, a les escultures dels Evangelistas a la balustrada i a l'escut heràldic.

Il·luminació

Lateral a través de 4 finestres a les 2 alçades. La cripta s'il·lumina amb una claraboya al centre de la capella.

Exteriorment, la incidència de la llum sobre els dos ordres amb fornícules, Caselles i provoca jocs de llum i ombra que s'allunya del planisme del Quattrocento. Fa un tractamen escultòric del mur. ( fa que no sigui clar ).

Concepció de l'espai

És simètric i unitària. L'edifici com un relació radial de totes les formes i espais des del centre cap a fora. En la seva situació actual, no pot ser observat a distància perqué no es veu tot vencer.

Significa

Va ser un encàrrec dels Reis Catòlics d `Espanya, van fer dedicar a Sant Pere i edificar en el mateix lloc on es creia que havia esta crucificat.

Concilia els ideals humanístics i cristians.

Al Renaixement, l'edifici circular representava la ciutat ideal de Plató.

Per primera vegada un entaulament desposa en les seves mètopes una iconografía litúrgica cristiana.

El Templet vol exaltar la figura de P3ere com a pontífex romà on havia confirmat el rang “universal” de la ciutat, Jerusalem.

L'ordre dòric és considerat el més apropiat símbol de fortaleza.

Els tres cossos podien significar:

• La cripta ( catacumbes )

• L'esglèsa militant

• La cúpula ( esglèsia triumfant )

Funció

L'edifici és un monument commermoratiu i votiu per exaltar la figura de Pere com a pontífex romà. És un manimest humanista en expresar significats cosmològics de carácter platonitzant.