2) ROMA: Principis de l'urbanisme romà. La ciutat en Vitruvi. Els grans models de l'urbanisme romà. La ciutat de Roma . L'habitat de les ciutats hispano-romanes.

Roma es fundada el 753 a.C i la seva cronología es divideix en tres parts:

* Monarquia 753-510 a.C.

* República 509-27 a.C.

* Imperi 27a.C -330 d.C

Fins al 270 a.C es consolida el domini en la península itàlica, més tart, Roma comensarà la seva expansió per el Mediterrani i va arribar a asolir la màxima expansió durant el regnat de l'Emperador Trajà (98-117 d.C) i ell fou qui conquerí Mesopotàmia i Asíria i per tant la fronteraa oriental de l'Imperi va quedar definida entre el Tigris i l'Eufrates. A partir d'aquest moment va comensar la caiguda de l'Imperi per que Adrià abandonà aquests territoris i va consolidar les frnteres de l'Imperi.

A partir de Marc Aureli (161-180 d.C) s'inicia la caiguda de l'Imperi, en la mort d'August l'Imperi es divideix en dos: Orient i Occident.

Occident cau en el 476 quan Romulo Augustulo es destituit per els germànics; mentre que Orient persisteix amb el nom de bizantí fins el 1453 quan els turcs conquesten Constantinopla.

1) PRINCIPIS DE L'URBANISME ROMÀ.

Contrast entre la capital Roma (creiximent orgànic) i les ciutats de les provincies que tenen un urbanisme planificat i tenen un aspecte més ordenat, açó es conseqüéncia del caràcter militar de Roma.

Les ciutats eren uns tipus fixats que s'anaven reproduint en aqueslls llocs conquerits, per tant la base de les ciutats planificades els tenim en les plantes dels campamenmts romans, els quals, en un principi tenien caracter provisional, no tenien muralla, estaven tancats amb empallisades de fusta, pero poc a poc es van anar fent més permanents i en se interior va ser reorganitzat, pero respectant el diseny original del campament romà.

1.1) El campament romà com a oritge de les ciutats.

Ocupa una porcio de terreny més o menys regular responent a formes ortogonals (quadrades o rectangulars).

La estructura viaria s'articula al voltant de dos eix principals que es creuen en el centre, per una banda el Cardus maximus o via principalis que va de nord a sud i després el decumanus maximus que es la via pretoriana que va de est a oest i al voltant de les dos totes les dpendàncies i cases.

FORUM: S'estableix en el creuament de les dos vies, el centre de la vida de la ciutat i equival a l´agora grega. Normalment és una plaça (porticada) on es situaven els edificis més importants de la ciutat (públics i religiosos) i per tant a partir d'açí s'anaven traçant els carrers que conformaven una serie d'illes de cases.

MURALLA: Tenia quatre punts per a accedir a la ciutat i estaven al final de les vies principals i també temin una serie d'espais recreatius que apareixen a les ciutats amb importancia (teatre i anfiteatre), normalment aquestes construccions requerien de l'aprofitament del terreny per aixó moltes vegades es construien fora de la ciutat; les ciutats més importants tenien el circ (per a carreres de cavalls, desfilades...)

1.2) Tipologies d'habitatges.

Hi havien dos tipus:

* DOMUS: Respon a un esquema fixe de construcció. L'aspecte exterior es molt semblant al de una casa grega, sencilla, sobria, amb poques obertures.. la diferencia es troba a l'interior, on hi ha major luxe ornamental. Naix a partir de l´influència etrusca i hel.enística.

Les primeres domus estaven organitzades al voltant d'un pati interior (atrium), on trobem l'impluvium (superfície concava per arreplegar les aigües de la plutja, la part superior era oberta), després apareix un segon pati, peristilum, porticat per columnes on trobem algunes plantes d´ornamentació conformant una especie de jardí interior.

La vida es desenvolupa totalment en l'interior i existeix poca relació entre exterior i interior.

Estes vivendes eren per a families acomodades, mentre que les insulae eren per a families pobres.

* INSULAE: Diferents plantes normalment ocupades per les cases baixes, s'accedia per una escala interior i els baixos eren destinats a comerços. S'emprava el mur de formigó, en els porxats s'empreven biguetes de fusta.

1.3) Xarxa viaria com a element de comunicació.

Les ciutats imperials més importants estaven conectades mitjançant un sistema de vies principals que facilitaven les comunicacions militars i comercials; les ciutats de menor importancia súnien amb carreteres secundaries que eren estratègiques i de traçat recte.

La primera via pavimentada fou la Via Appia (312 a.C) i cap al final de la República, tota la Península disposava d'una xarxa de carreteres en bon estat, pero la resta de l'Imperi tenia uns camins molt dolents, fou a partir de l'Imperi quan les vies per comunicar totes les posesions es van habilitar.normalment es traçaven tirant dos sorcs paral.lels que delimitaven l'amplaria de la calçada, després s'excavava el terreny fins trobar roques consistents i després s'extenien quatre capes de materials diversos :

* La part inferior s'anomenava statutem, que son pedres

tallades de forma regular.

* La segon capa era la rudus, que eren una serie de graves,

* La tercera capa era la nucleus, que eren pedres maxucades i barejades amb cal.

* La capa superior s´anomenava summa crusta, (formada per lloses planes travades amb morter)

El gruix de les diverses capes variaba depenent del tipus de terreny.

2) LA CIUTAT DE VITRUVI.

(NO ENTRA PER A EXÀMEN.)

Vitruvi va desenvolupar la seva tasca com a arquitecte durant l'època d'August, i va deixar una serie d'escrits sobre arquitectura civil, urbanisme i teoria arquitectònica compendiats dins el strctat titulat "De arquitectura " que va ser redescobert el 1412 - 1414 i va marcar les pautes del primer Renaixement.

La dificultat de l'obra, es que era manuscrita i no presentava ningun dibuix o planol, posteriorment aparegueren làmines pero eren més que res les conclusions de l'editor, per aixó el primer renaixement no té unes formes massa canòniques, posteriorment quan es van estudiar les ruines la teoria va evolucionar.

Als capítols 4-7 explica la seva concepció de ciutat, que constra de planta octogonal sittuant el foro al cenmtre, concep les illes de cases de forma ortogonal i parla d'una serie de factors per situar la ciutat (airejats i salubres).

Les seves teories no van ser posades en pràctica ja que la ciutat romana es configura com els components

3) ELS GRANS MODELS D'URBANISME ROMÀ.

3.1) POMPEYA.

Sepultada per la lava i la cendra del Vesubi el 79 d.C , i exacavada al segle XVIII.

Va ser fundada com a colonia grega al segle VI a.C , pero va ser reconstruida cap al 200-100 a.C baix les formes romanes.

Tenia una forma ovalada, totalment amurallada amb 8 portes d'accés. Al centre el forum, pero com després creixerà cap al nord-est, aquest queda despaçat, tab hi ha un fòrum més reduit, anomenat triangular on es troba l'anfiteatre.

La seva superf ície era de 650m d'amplaria per 1300m de llargaria, i ocupava unes 65 hectarees. En el moment de l'erupció tenia uns 25.000 - 30.000 habitants

Els carrers més amples tenien uns 8 o 10 metres, mentre que els més petits tenien de 3'5 a 5 metres. Els carrers principals eren pavimentats amb lloses i tenien voreres elevades amb una espécie de llom al mig per facilitar l'evacuació de les aigües. Tenien normalment uns 5 metres d'amplaria pero podien arribar fins als 10 metres.

3.2) TIMGAD.

(No va per a exàmen)

Nord d'Africa. Fou abandonada quan l'Imperi romà caigué. Els seus voltants son molt arids, pero en l'època de Roma eren molt fèrtils i importants en els seus cultius de cereals, ja que d'aquests s'abastia la ciutat de Roma. Fundada l'any 100 per trajà per a licenciats jubilats de la tercera legió.

Presenta una planta quasi quadrada d'uns 350 metres de llargaria i ocupava una superfície de 12 hectarees, posteriorment la ciutat va anar creixent fora del recinte enmurallat amb expansió orgànica.

Presenta illes de cases quadrades de 20 metres de llargaria, les vies principals es trobaven pavimentades i amb façanes porticades.

El forum es trobava en el creuament de les dos vies principals.

4) LA CIUTAT DE ROMA.

4.1) Evolució urbana.

Es situa en una zona plana d'oritge pantanós on destaquen set turons que donen oritge a la ciutat i en tots ells s'han trobat restes que demostren ocupació humana abans de la fundació de la ciutat en el 750 a.C .

Els dos turons principals son el Paladí i el Capitoli, que es on es trobaven els primers asentamanets romans.

Paladí: proçesenta una vessant amb molt de desnivell per la qual cosa tenia condicions favorables per a la seva fortificació i defensa, peró amb el creixement de la població es va tenir la necesitat d'ocupar els altres turons i quan va ser completa es va tenir que desecar la vall per tal de ser ocupada.

L`any 67 d.C s'incendia Roma, arrasant-se 10 dels 14 districtes de la ciutat, açó suposà la reconstrucció i una oportunitat per evitar els exesos que portava la població i el seu aument, com unes vies molt estretes, i es plantejaren la protecció dels edificis per evitar la propagació dels incendis.

Es dona majoçr amplaria a les vies i es separen les insulae entre elles per tal d'evitar la propagació ràpida en cas d´incendis.

Al segle II d.C Roma viu la seva época daurada, durant el periode de trajà, adrià, antoninus Pius i marc Aureli.

Es construien els edificis més notables de la ciutat, com forums, temples, termes i circs. Es millora l'imatge exterior de la ciutat.

4.2) Elements urbans.

4.2.1) Les xàrcies de clavegueram i de suministrament d'aigua.

Claveguera màxima: Va se un dels primers colectors d'aigües fluvials de Roma. Construit al 578 a.C i en un principi estava la cel obert, pero l'any 184 d.C es va cobrir amb una volta. En l'actualitat continua en utilització.

Aquesta claveguera servia per a arreplegar les aigües fluvials i aigües negres dels excusats públics que estaven en el carrer, ja que la majoria de habitants recorrien a ells.

Xarxa de suministrament d'aigua:s'abastia del riu Tiber, pero l'aument demogràfic va multiuplicar l'abocament d'aigües negres al riu, per tant va anar contaminant-se, per aixó va arribar el moment en el que l'aigua es va tenir que portar de fora de la ciutat, i es va fer necesaria la construcció d'una xarxa de canalitzacions que per a salvar els desnivells disposava de trams d'aqüeductes, aplegant als 500 metres.

Xarxa d'aqüeductes: El primer va ser l'aqua Appia, construit al voltant del 312 a.C, després apareix l'aqua Marcia 144-140 a.C i presenta 90 Km de recorregut.

S'ha calculat que cada dia es distribuia al voltant d'uns 1.680.000 metres cúbics, pero cal dir que Roma tenia un milió d'habitants, i a més, es distribuia en termes i fonts, cap al segle III d.C a la ciutat hi havien 11 termes més de 900 banys públics i al voltant de 1200 fonts.

Cal dir que tant clavegueres com fonts eren obres publiques necesitaven gran inversió i açó vol dir que la seva posició es un gran obstacle per a ampliar la ciutat.

4.2.2) Les muralles.

La primera muralla fou el turó del Paladí que es construí al 550 a.C.; La segon cinturo data de l'época Republicana, del 350 a.C i el tercer cinrçturó es del 272-280 d.C ,construit per l'Emperador aurelià per tal de protegir la ciutat de les invasions bàrbares, aquest tenia 18 km i 1425 hectarees. Cal indicar que no es tracta d´una muralla completa sinó que s'aprofitaren altres elements com murs de contenció i aqüeductes.

4.2.3) Els carrers.

Tres tipus de carrers:

* Itinera: Transit peatonal.

* Actus: Carrers més amples i pas de carro per una direcció.

* Viae: Carrers amples per on cabien dos carros i dos direccions oposades, sols hi havien 20 en Roma.

Cesar va prohibir la circulació de carretes per el dia, pero açó fou pitjor per que feien molt de soroll i no deixava dormir.

4.2.4.) Els habitatges.

Existien dos tipus: Domus i insulae.

Cap a la mitat del segle IV d.C el cens registrava al voltant de 1800 domus i 46.000 insulae, per tant la població debia estar al voltant de 1.200.000.

Respecte a les distribucions de les clases socials cal dir que no estaven separades sinó que es trobave totes en els mateixos llocs i totes juntes, pero sí hi havien dos zones en que hi havia distinciós, eren el Paladí, on vivia l'Emperador i els barris obrers de les voreres del Tiber.

4.2.5) Els ports

Hi havien dos arees portuaries, una fluvial situada a les voreres del Tiber i altra marítima que estava en la desembocadura del riu, a la ciutat de Ostia, on se'n distingueixen dos: el port de Claudio i el més interior es el de Trajà (perímetre hexagonal) que abasta 6 Km, es totalment interior i al seu voltant es colocaven els magatcems anomenats Horrea i el motiu de la seva construcció fou per a evitar els problemes de sedimentació per els corrents marítims que es produien en l'entrada del port de Claudio.

* Port fluvial del Tiber: els magatcems es distribuien al llarg de les riveres i cada un estava destinat a un tipus de mercaderies: Aquest por presentava com a problemes els arrosegaments sedimentaris del riu, per la qual cosa açó obligà a Trajà a construir el port marìtim amb més dimensions.

4.2.6) El forum.

En principi situat a la vall que separa els turons del Paladí i del Capitoli.

Tenia caràcter d'espai obert, a diferencia dels forums imperials, on poc a poc els diferents Emperadors anaven edificant, pero per les diferencies topogràfiques i la construcció del Coliseu van delimitar l'espai disponible per a que el forum anara creixent, per aixó van construir els forums imperials que s'allunyen del Cardo i el Decumanus, tenen caràcter tancat i l'element que més destaca es el temple i per aixó s'aproxima a l'agora grega. Roma va tenir 17 forums dispersats per la ciutat, com el forum Boario (per al comerç de bous) i el forum Holitorium ( per al comerç de llegums)

* Forums imperials:

* Forum de Nerva: El primer que es va construir fora del lloc on primitivament es trobava el forum romà.

Inauguart l'any 45 a.C, es un recinte tancat de forma allargada i porticat, on al fons destaca el temple de la deesa Venus Genetrix que presideix el recinte.

* Forum d'August: Es construeix l'any 42 a.C per conmemorar la batalla de Filipas, per la qual cosa el temple esta dedicat a Mart Ultor, deu de la guerra. No fou inaugurat fins l'any 2 d.C. esta format per un pati porticat i damunt les columnes hi havien estatues greges procedents de l'expoli de les cmpanyes militars.

Al fons es trobava el temple perípter adosat a un mur de 8º alçades per aïllar aquest forum del barri de Subura, ja que aquest barri era víctima de incendis freqüentment

* Forum de Trajà: L'arquitecte encarregat de la seva construcció fou Apolodoro de Damasc. Em planta ocupa una superfície semblant als tres forums junts (Cesar, August i Nerva).

L'accés es feia a través d'un arc de trionf que donava a un pati porticat pavimentat amb lloses de marbre blanc i precedit per una escultura de Trajà.

Trobem un element semblant al del forum d'august, 2 hexedres que a simple vista queden ocults per les columnes del pati.

Davant l'entrada trobem la basílica Vulpia que presenta novetat per la seva disposició i és que es va construir en transversal a l´eix del forum i no de manera paral.lela com altres temples.

L'espai interior s'articula en dos fileres de columnes en un pati obert on es troba la columna de Trajà.

Hi havien dos biblioteques, la graga i la llatina, i darrere d'aquestes dependències hi havia un pati en forma d'hexedre on esta el temple de Trajà divinitat.

En el mercat destaca la basílica per la seva coberta amb volta.

4.2.7) Espais recreatius i d'esbargiment.

En Roma aumenten cap al final de l'Imperi, ja que cap al segle II d.C, contava amb uns 175.000 habitants que depenien de l'herari públic i per mantenir-los contents i que no estorbaren es dedicaven a fer edificis de divertiment per a que no notaren el malestar social.

* Termes.

Normalment hi havien dos parts, una per a les dones i altre per als homens. Constaven en tres parts: Caldarium (per a l'aigua calenta), tepidario (aigua templada) i frigidarium ( aigua gelada).

Les de Dioclesià (298 d.C) segueixen el model de les de Trajà: Al costat tenen dos patis oberts (gimnàs), tab tenien bibloteques. Altres termes serien les de Caracalla.

5) L'HABITAT DE LES CIUTATS HISPANO-ROMANES.

En el procés d'expansió romana trobem dos apartats, la conquesta i l'ocupació o romanització.

En la Hispania romana l'ocupació no es produeix a tots els territoris per igual sinó que distinguim tres:

* La més romanitzada: Litoral Mediterrani, Tarraconensis i la Bética. On es concentren la major part de les ciutats.

* Zona de les dues Castelles: Sols en punts concrets i el grau de romanització no és tan intens.

* Franja de la cornisa cantàbrica: No va ser gens romanitzada. Els pobles indígenes conservaran la cultura autòctona.

5.1) Caesar Augusta (Sarragossa).

En aquesta ciutat tenim la gran sort de que conbserva la trama urbana, arribant a distinqçguir el perímetre amurallat i els carrers principals on es situava el forum; també podem trobar un teatre.

Fundada entre 23-25 a.C apareix situada junt a l'ebre, en una zona estratègica per que es tracta d'un centre de rutes comercials.

Tot el perímetre amurallat comprendia una superfície de 50 hectarees i forma un quadrilàter amb els cantons arrodonits feta amb grans blocs de pedra.

5.2) Italica.

Va ser fonamentalment una ciutat residencial. El seu perímetre amurallat presenta un traçat irregular per l'orografia del terreny. Es calcula que la ciutat va tenir uns 10.000 habitants, contrastant amb la capacitat de l'anfiteatre, on cabien 20.000, s'ha pensat que estaria pensat per a albergar als ciutatans d'altres poblacions.

No es troba excavada en la seva totalitat, pero es pot observar que presenta un traçat d'urbanisme planificat amb carrers en linia recta que es creuen i formen illes de cases de planta rectangular.

5.3) Legio Septima

(No la tenim en apunts.)

5.4) Barcino (Barcelona).

Els origes es troben en Monjuic, on hi havia un poblat ibèric que es va romanitzar.

La ciutat fou construida de nova planta i s'asenta sobre una plana situada davant la mar, i en aquell moment l'emplaçament estava rodejat per terres pantanoses.

Escara es poden observar les principals vies romanes i el forum que estava en la plaça de San Jaume.

La cause de que es conserven aquests grans trets s'explica per que a partir de la crisi del segle Iv la ciutat no va derdre ciutatans intramurs, ja que havia cresqut per fora de les muralles per tant al arribar la criisi aquests es va desplaçar cap a l'interior de la ciutat.

En la ciutat també s'instalarà el bisbat, cosa que farà aumentar la seva població.

5.5) Lucus (Lugo).

El recinte es de finals del segle III i el seu orige esta en un campament romà: El més destacable es la muralla, la trama urbana va ser midoficada en la Edat Mitjana per que va descendir demogràficament en la crisi romana, al segle XI torna a guanyar població i per aquest motiu es fa necesaria una trama modificada amb pautes medievals.

5.6) Asturica (Astorga).

La superfície de la ciutat s'ha calculat al voltant de 27 hectarees i va arribar a ser una ciutat molt important, cosa que es reflexa en la trama urbana, encara conserva una xarxa de clavegueres que pasen per els carrers més importants.

Tot i trobar-se en una zona fronterera, la seva importancia es degué a que fou un nucli administratiu de les mines oríferes situades al Nord-Oest de la Península.

El seu traçat interior fou alterat en l'època medieval pero conserva en bona mesura el perímetre enmurallat.