IES Taradell

Matèria Comuna Filosofia

RODIN I EL NAIXEMENT DE L'ESCULTURA MODERNA

2n Batxillerat A

Curs 2004 - 2005

QÜESTIONARI SOBRE L'EXPOSICIÓ DE RODIN

1. Quines obres de l'exposició recullen millor aquest ideal romàntic? Justifica la teva resposta.

Crec que les obres que expressen millor aquesta relació entre l'home i la natura són El despertar i, sobretot, La terra. En aquestes dues escultures es poden observar figures humanes que estan com sorgint de la terra:

En El despertar, la noia no té el cos del tot definit, ja que hi ha parts del cos que estan foses amb la superfície on devia estar estirada, i sembla que en llevar-se hagi sorgit de la terra, que li feia de llit i de flassada.

En La terra, tant en la figura de terracota com en la de bronze, es pot observar una figura humana que està sorgint de la terra, s'està creant a partir d'aquesta. També es podria interpretar com si la figura tornés al seu lloc d'origen, que es fongui amb el seu material creador.

2. Explica de manera sintètica i clara la teoria evolucionista de C. Darwin i la concepció històrica de K. Marx. Tria una obra d'art clàssica grega i compara-la amb l'escultura d'El Bes d'A. Rodin, quines conclusions podem extreure sobre el tema del moviment? Hi ha una relació amb els pensaments respectius de les seves èpoques?

- La teoria evolucionista de Darwin postulava que l'evolució és produïda per una selecció natural que escull les espècies amb més capacitat per sobreviure:

Es produeixen variacions naturals dins una mateixa espècie, i si aquestes variacions són favorables, és a dir, ajuden a la reproducció, a la defensa, etc., tots els individus de l'espècie que les manifestin tindran més possibilitat de sobreviure que les que no les presentin.

En sobreviure els individus que presenten la variació, s'haurà produït l'evolució, ja que l'espècie es definirà per unes noves característiques.

- Marx creia que la història està determinada per l'economia (concepció materialista) i alhora està en perpetu moviment i canvi. La revolució és l'expressió concreta del pas de la quantitat a la qualitat, és l'economia i allò material el que mou el món.

La política i la societat només es poden explicar satisfactòriament des de l'economia, fins i tot la ideologia pròpia de cadascú depèn en última instància de l'economia.

Creu que els canvis i revolucions es poden explicar a partir d'una llei concreta, la lluita entre classes, que consisteix en una lluita dialèctica entre dues classes, opressors i oprimits (sempre hi ha hagut aquestes classes al llarg de la història). Marx afirma que la finalitat d'aquesta lluita és el proletariat i la instauració d'una societat sense classes (el comunisme). L'home només podrà adquirir la seva autèntica dignitat humana quan s'alliberi de les condicions d'opressió (material i intel·lectual) en què viu. 

- Comparació entre el Diadumen, de Policlet el Vell, i El bes, de Rodin:

L'únic punt en comú que he trobat entre les dues escultures és la combinació entre elements en tensió i elements en repòs: en el Diadumen, aquesta combinació es reflecteix en la musculatura de l'atleta, el qual suporta tot el pes del cos amb la cama dreta i els braços (que estan en tensió), i en canvi la cama esquerra i el cos estan totalment relaxats; en El bes, la combinació és produïda entre el cos de la dona, relaxat, i el cos de l'home, en tensió.

Això és el que produeix la sensació de moviment en les dues escultures, ja que els fa abandonar l'encarcarament degut a aquest joc de tensió i distensió i els dóna vitalitat.

Pel que fa a les diferències, l'escultura de Policlet té com a objectiu aconseguir la representació perfecta del cos humà, seguint un cànon que estableix que la longitud de la figura és set vegades la mesura del cap. Es busca també la perfecció de la matèria, és a dir, la representació delicada i acurada de cada part del cos, la musculatura i els detalls, i aquest personatge mostra una expressió serena.

En l'escultura de Rodin, en canvi, aquesta perfecció en l'acabat de la matèria no és important, sinó que l'autor deixa algunes obres com si estiguessin inacabades. Això permet donar vitalitat i, sobretot, molta expressivitat a aquesta escultura, que reflexa un instant de molta passió entre dos amants que temen ser descoberts pel marit de la dona.

En els dos casos, les obres estan influïdes pel pensament de la seva època: pel que fa a l'estàtua grega, va ser creada en temps de Pèricles, època de màxim esplendor per a la cultura grega ja que aquest governant va afavorir-ne el progrés, i això va produir la recerca de la perfecció formal i estètica en l'art, deixant més de banda l'expressivitat, tot i que ja no comptava amb l'encarcarament de l'art arcaic, com la sofistica deixava de banda la reflexió sobre temes ontològics i es limitava a l'observació d'allò sensible.

Rodin també es veu influenciat pel pensament de la seva època, ja que creu que hi ha d'haver una revolució total en l'escultura (després de tants anys d'academicisme) com hi ha revoltes a la societat (Marx). També inicia una tècnica molt més realista que intenta retratar l'home tal com és, i utilitzant la tècnica de l'inacabat per tal de donar importància als sentiments. Intenta fer doncs, un retrat psicològic i físic realista de cada personatge que representa, al mateix temps que neixen les grans teories científiques sobre la biologia de l'ésser humà, en què apareix una nova manera d'observar l'home, molt més realista i amb menys prejudicis.

3. Quins trets de l'obra escultòrica de Rodin mostren un esperit positivista?

El mètode positivista proposava una observació directa de la realitat, sense perjudicis. Això implicava una concepció de la realitat molt més realista, sense seguir cap esquema de perfecció concret.

En el cas de l'art passa el mateix, l'artista representa el seu entorn d'una forma molt més realista i menys idealitzada.

En el cas de Rodin, es pot veure aquest esperit en diverses escultures, ja que cap figura mostra la idealització de temps anteriors, en què l'escultor seguia un patró de creació, sinó que representa els seus models tal com són. La bellesa es troba en la natura i la veritat. Alguns exemples són:

L'edat de bronze, en què es mostra un jove anònim totalment nu. Aquesta escultura té un nivell molt alt de realisme i això va provocar que el públic cregués que Rodin havia fet un motlle d'una persona real.

L'home del nas trencat, que consisteix en un bust que retrata un dels seus ajudants del taller, amb tots els seus defectes i, com indica el títol, amb el nas trencat.

Eva, en què Rodin va retratar una dona embarassada, amb el cos imperfecte, molt real.

4. Les obres de Rodin inviten a l'espectador a una participació activa, l'espectador rep estímuls per fer una interpretació imaginativa. Com relacionaries aquesta proposta amb el pensament de Nietzsche?

Nietzsche va postular la teoria de que la vida és ambigua i canviant, per això és impossible fer-ne una definició concreta que permeti explicar tot el conjunt de la vida i les seves característiques, col·lectivament i individual.

L'únic principi unificador de la vida humana és la voluntat de poder, autosuperar-se, existir. Aquesta voluntat de poder no és igual en tothom, ja que cadascú té uns valors propis, i això és el que provoca que hi hagi diversitat d'actituds davant la vida, no hi ha un model estereotipat de viure.

Amb l'obra de Rodin passa el mateix; l'autor va elaborar obres d'art que no reflectien un tema en concret, com en èpoques anteriors en què només hi havia una interpretació possible, sinó que intentava reflectir un sentiment o un valor i, a partir d'aquí, quedava en mans de l'observador imaginar-se el tema o la situació que il·lustrava aquella obra. Les obres de Rodin permeten una interpretació lliure, segons el criteri de cadascú.

5. Fes una interpretació de la Porta de l'infern i de El pensador.

LA PORTA DE L'INFERN

Es tracta d'una porta d'uns 30 metres d'alt que representa l'entrada a l'infern que Dante va descriure a la Divina Comèdia. Té una semblança considerable amb la Porta del paradís de Ghiberti.

Aquesta obra va ser el primer encàrrec oficial que va rebre Rodin, el qual anava destinada al Museu d'Arts Decoratifs de París. Es tractava d'un ambiciós projecte que incloïa 186 figures al qual va dedicar 10 anys, però que mai va ser culminat, va ser un projecte fallit.

S'inspira en l'obra de Miquel Àngel pel que fa al moviment, treballant les figures de manera autònoma per donar a cadascuna allò que realment vol expressar, per això moltes d'elles, malgrat no haver acabat el projecte, tenen una gran qualitat com a escultures exemptes.

Rodin no fa aparèixer els elements típics de l'infern, sinó que intenta reflectir tot allò que significa mitjançant l'expressió dels rostres dels condemnats i l'ambient de caos, aconseguint transmetre el sofriment i la desesperació dels personatges condemnats.

Algunes de les figures representades a la porta contenen elements que permeten conèixer quin és el seu pecat, com per exemple, l'escultura de El bes, en què dos amants apareixen retratats en el moment de màxima passió.

EL PENSADOR

Es tracta d'una escultura de bronze d'estil impressionista que havia de ser situada a la part superior de la Porta de l'infern, però que al final va quedar com a escultura exempta degut a que el projecte no es va acabar.

És un homenatge al poeta Dante, l'obra del qual va inspirar Rodin per crear la Porta de l'infern. Aquesta obra era la Divina Comèdia, en què el protagonista realitzava un viatge a través del món d'ultratomba.

Aquesta escultura mostra un home en posició sedent amb tots els músculs en tensió degut a l'esforç que està fent per pensar. El rostre és poc definit, així que el cos és el principal vehicle d'expressió.

Aquesta tensió manifesta un sentiment de rebel·lió i conflicte interior, i és provocada per la visió horripilant de l'infern i les ànimes penitents amb rostres plens de dolor, por i desesperació.

En l'elaboració d'aquesta obra, pel que fa a la part estètica es va basar en autors com Praxíteles i Miquel Àngel, l'art nouveau i el corrent del simbolisme.

6. Cita les obres que, segons el teu parer, manifesten algunes tendències reprimides. Justifica la teva elecció.

Les obres de l'exposició que manifesten tendències reprimides són les següents:

El bes, en què la postura en tensió de l'home manifesta un sentiment de por, segurament de ser sorprès pel marit d'ella, i això fa que no es mostri totalment donat a ella sinó que reprimeixi els seus instints i es mostri distant.

Eva, en què es mostra una dona embarassada. En aquesta escultura, la dona es mostra vergonyosa, es tapa el cos totalment nu. És com si evités mostrar-se tal com és, sense tenir vergonya de que els altres pugin observar el seu cos imperfecte, deformat a causa de l'embaràs.

7. “Desitjo unir una altra vegada el passat i el present, renovar el record, passar judici sobre ell i, finalment, transformar-lo en una imatge completa. Els homes es guien per símbols. És una cosa molt diferent de les mentides”. D'aquesta manera definia A. Rodin la seva activitat, després de veure l'exposició fes una dissertació sobre la forma d'entendre la condició humana.

Rodin creia que era hora de fer una revolució total en la concepció de l'escultura, ja que fins llavors havia estat molt marcada per uns patrons fixes i deixava poca llibertat d'expressió.

Els personatges es mostraven idealitzats, seguien un model de perfecció establert i no eren gaire versemblants.

Rodin va representar una ruptura total no només en la part estètica, sinó també en l'expressivitat de les seves obres.

Aquest autor defensava el major realisme possible en la representació de qualsevol figura o personatge, per això va trencar amb el perfeccionisme d'èpoques anteriors i va començar a representar als seus models tal com eren, amb els seus defectes i deformacions corporals.

Però no només va intentar ser realista pel que fa a la part física, sinó que també intentava representar un sentiment o un valor, volia intentar simbòlicament la psicologia dels seus personatges.

És per això que anomena a les seves obres una “imatge completa”, ja que intenta que sigui el màxim de realista en qualsevol àmbit de la tècnica i expressivitat escultòriques i intenta simbolitzar allò que és present en la vida dels éssers humans, els sentiments i pors que ens mouen.