Reunificació

Italiana

1.Introducció

La unificació italiana va ser un procès que va suposar el surgiment d'un regne d'Italia unificat el 1861. En el Congrés de Viena de 1815, després de les guerres Napoleòniques, Italia va quedar totalment dividida, sense cap tipus de institució unificadora, Existien tres obstacles per la unitat. El primer era la ocupació del regne de Lombardia i Venècia, sota la soberania austriaca, al nord i nord-est de la península. Els segons eren el Estats Portificis, sota la soberania del Papa, situats al centre de la penísula. El tercer obstacle el constituïen un grup d'Estats independents; al nord-est es trovava el regne de Piamont-Cerdenya, que s'havia anat extenent lentament desde l'edat mitjana, i era l'estat més avançat d'Italia. Un segon regne, el de les Dues Sicilies, ocupava la meitat de la península sud. Tres ducats més petits: Toscana, Parma i Módena, eren gobernats per membres de la dinastía Habsburg austriaca. Tots aquests estats eren absolutistes.

El sentiment nacionalista italià es limitava a petits grups de l'aristocràcia i de la clase mitja. El 1820 aquests grups ja havien format societats secretes, sent la més important la dels carbonaris, que, possiblement estaven més interesats en conseguir constitucions i reformes liberals, que aconseguir un gran objectiu nacional. El 1820 es produiren revolucions a Nàpols i Piamont, encapçalats pels carbonaris, i el 1831 tingueren lloc altres a Bolonya, contra el papa Gregorio XVI.

2.Procés d'unificació (1848-1870)

La creació del Regne d'Itàlia va ser el resultat dels esforços coordinats entre els nacionalistes italians i els monàrquics lleials a la Casa de Savoy, per a establir un regne unit que abastés la península italiana sencera.

El Regne de Sardenya es va industrialitzar a partir de 1830. Una constitució, l'Estatut Albertí va ser promulgat en un any de revolucions, el 1848, sota la pressió liberal. En aquest temps, es va declarar la primera guerra d'independència italiana d'Àustria. Després dels èxits inicials, tanmateix, el Regne de Sardenya va perdre.

Després de les revolucions de 1848, el líder aparent de la unificació italiana va ser el nacionalista Giuseppe Garibaldi. Garibaldi era popular amb els italians del sud. Ell va encapçalar el moviment d'unificació republicana al sud, però la monarquia del nord d'Itàlia també tenia l'ambició d'establir un Estat italià unificat. Encara que el regne no tenia cap connexió física amb Roma (considerada la capital natural d'Itàlia]]), va reptar, amb èxit, l'Imperi Austríac durant la Segona guerra d'independència italiana, alliberant Llombardia i Venècia del domini austríac. El regne també va concretar aliances importants que el van permetre millorar les possibilitats de reunificar Itàlia, com ara l'aliança amb el Regne Unit i França en la Guerra de Crimea.

El 1866 el primer ministre prussià Otto von Bismark va oferir a Victor Emmanuel II una aliança amb el seu regne en la Guerra Austro-Prussiana prometent l'annexió de Venècia a Itàlia, aleshores controlada per Àustria. El rei Emmanuel va acceptar, la qual cosa va marcar la Tercera guerra d'independència italiana. Després de la victòria dels aliats i l'annexió de Venència, l'únic obstacle major a la reunificació era Roma.

El 1870 Prússia va declarar la guerra a França en la Guerra Franco-Prussiana. Per tal de fer-ne front, França va abandonar les seves possessions a Roma. Itàlia es va beneficiar de la victòria prussiana per prendre el control dels Estats Papals de l'autoritat francesa. La unificació italiana s'havia completat, i poc després la capital d'Itàlia es va moure a Roma.

3. Personatges principals

· Giuseppe Garibaldi(1807-1882): Va ser revolucionari naciona-lista Italia i líder de la lluita ler la unificació d'Italia. Va nèixer a Niza el 4 de juliol de 1807 i la seva educació va tenir caràcter autodidacta. El 1833 s'uní a la Jove Italia, el moviment organitzat pel revoluconari italià Giuseppe Mazzini el cual el seu objectiu era alcançar la llibertat i unificació del poble italià dins d'una república autònoma. Garibaldi va ser condemnat a mort el 1834, però aconseguí fugir a Sud-amèrica, on va permanèixer dotze anys. Va ser un heroi de la següent fase de la unificació italiana. Va intervenir activament a les complicades lluites militars i polítiques que es van produir als anys següents. Encapçalà una victoriosa expedició contra les forces austriacas dels Alps al 1859; va aprofitar el descont de Sicilia contra la dinastía Borbónica i dirigí desde Génova l'expedició dels mil o dels Camisetas Rojas, nom pel que es conexia als seus homes. Va conquistar Sicilia el 1860 i establí un govern provisional insular. A continuació, es traslladà a la península italiana on va prendre Nápols després de derrotar als seus habitants a una batalla decisiva i capturà la fortalesa de Gaeta. El regne d'Italia es va fundar pocs mesos després i Victor Manuel fou proclamat rei. Ni Roma ni els territoris del nord de la península perteneixen a un estat.

· Victor Manuel II(1820-1878): Rei de Cerdenya i d'Italia, nascut el 14 de març de 1820 a Turín. Era fill de Carles Albert, rei de Cerdenya, que abdicà al seu favor després de ser derrotat pels austriacs a la batalla de Nòvara el 1849.

Va recolçar fermement el procés d'unificació d'Italia. Amb l'ajuda francesa, va rebutjar als austriacs quan invadiren Piamont el 1859 i va afegir Lombardía al seu regne. Els estats italians centrals l'acceptaren com a rei i una vegada el patriota italià Giuseppe Garibaldi va acabar amb el regne de les Dos Sicilies Victor Manuel es va convertir en el cap de tota la península, a excepció de Venècia, que encara estava al poder dels austriacs, i els Estats Pontificis. Fou proclamat rei d'Italia el 1861. Aquell mateix any, va cedir Niza i Saboia a França en pagament per l'ajuda francesa. Italia va aconseguir Venecia després de combatre al costat de Prussia a la guerra Austro-prusiana de 1866. El 1870 Roma fu anexionada i es va convertir en la capital d'Italia. Va morir el 9 de Gener de 1878 a Roma.

4. Llocs significatius

· Casa de Saboia: Era una dinastia del nord d'Italia que es va convertir en la familia reial d'Italia. La casa va ser fundada per un noble borgonya, Humbert I Blanca Man. Victor Amadeu II, durant un temps, es va veure obligat a sotmetre's a les exigències franceses, però al final es va unir amb la Gran Aliança contra França. Mitjançant el Tractat de Turín, el 1696, la Casa de Saboia va firmar la pau amb França i es separà de la Gran Aliança. Després de que Victor Amadeu s'unís a Austria a la guerra de Succesióo espanyola, els francesos van invadir i asol.lar Piamont, pero Víctor Amadeu i el seu cosí, Eugeni els derrotaren a l'asidu de Turín. Mitjançant el tractat de Pau d'Utrech, Víctor Amadeu va prendre la possesió de Sicilia amb el títol de rei. L'aliança amb Austria també va afegir a la Casa de Saboia la resta de Montferrat, part del cual ja havía sigut cedida al ducat. El 1720 Sicilia fou entregada a Austria a canvi de Cerdenya i Víctor Amadeu es convertí en rei de Cerdenya.. El 1831 Carles Albert de Saboia Carignan va fer el propi. El 1849, abdicà en favor del su fill Victor Manuel II, qui concedí Saboia i Niza a França, més tard, va prendre el títol de rei d'Italia. El succeí Humbert I, assassinat en 1900.