LA RESTAURACIÓ

Consisteix en tornar a fer venir el rei que anteriorment havia estat destronat. En aquest cas est racta d'Alfons XII.

Regnat d'Alfons XII i regència de Maria Cristina.

• El general Martinez Campos restaura la monarquia l'any 1875 a favor d'Alfons XII.

• És una política liberal però pel què fa a les eleccions són de sufragis censataris que afavoreixen a als que ja manen.

• Estat confessional.

• Llibertat de cultes en privat.

• Consitució 1876: Oberta, incocnreta, conservadora, no separació esglesia/estat.

Aquests 2 partits s'alternen el poder pacíficament.

Era una màfia política acollonant. El rei nombrava el presi, aquest nombrava als minsitres i aquests feien els ENCASILLADOS que eren les llistes fetes desde Madrid on ja es deia qui guanyaria. A més falsejaven les eleccions.

L'oposició al règim: Foralistes: Volen l'autogoverns i la recuperació política.

Elseskauleries: Recuperació cultural (tradicons, llengues...)

Regència de Mº Cristina

Es mort el seu marit i ella ocupa la regència fins a 1902 quan el seu fill Alfons XIII va ser proclamat rei d'Espanya amb 16 anys.

• Agitació social i violència anarquista.

• Problema colonial. Espanya acaba de perdre les colònies que li quedaven.

La crisi del sistema de la restauració

L'any 1898 espanya perd les darreres colònies el què provoca que els polítics s'enfosnin. Per omplir aquest buit polític surten el Regeneracionistes. Això consistia en revifar la cultura, l'economia i la política per superar el pessimisme.

La pèrdua de colònies va afectar de forma bèstia als catalans, que exportaven molt tèxtil a les colònies.

Resumete:

Els catalans decideixen donen suport a Polavieja. El moviment regenerasionista encapcelat pel general Polavieja i per Silvela va fracassar. Aquesta situació va fer que la intelectualitat catalana otpi ja definitivament per abandonar la col·laboració amb els partits espanyols i aposti decididament per la creació d'organitzacions polítiques pròpies.

La crisis del 98 va fer que Silvela incrementés els impostos per pagar el dèficit estatal. Els comerciants i fabricants barcelonins van negar-se a pagar aquests impostsos amb el tancament de caixes. El dr. Robert Grapí, Alcalde de Barcelona, dimiteix pq no pot legalitzar el tancament.

Els botiguers i fabricants acaben pagant però la classe mitjana perdrà tota confiança amb els polítics del moment.

Antoni Maura fa unes reformes com a presi del govern.

El regionalisme 1898-1909

• Els partits dinàstics (UL i conservadors) no es veuen capaços de tirar endavant la política.

• El tancament de caixes té èxit i un sector de joves catalanistes funden un partit polític:

Possiblisites: Enric Prat de la Riba. Crean el 1900 el Centre Nacional Català i com mitjà de difussió tindran el diari la veu de Catalunya. Això comporta la ruptura de la Unió Catalanista que no volien acostar-se la política.

Empresarial: El sector empresarial que havia donat suport al general Polavieja crean el 1899 la Unió Regionalista.

Amb la unió dels nostres poders arriba l'any 1901 la Lliga Regionalista de Catalunya que dominà fins l'any 1923.

• Representava politicament els interessos de la burgesia, classes mitjanes i pufas.

• Era conservadora i confessional.

• Dirigents + importants :Prat de la Riba i Francesc Cambó.

• Quan cau Silvela es fan noves eleccions l'any 1901.

• S'hi presenten 4 representants de la Lliga Regionalista, els 4 presidents, els quals surten elegits tots 4 com a diputats.

• A Barna s'hi forma un nou panorama polític però a la resta de Cat. continuen guanyant els dinàstics.

• L'alternacça de poder a Barna serà entre regionalistes i republicans.

La visita d'Alfons XIII a Barna fa veure les separacions que hi havia a la Lliga Regionalista entre els més d'esquerres que volien boicotejar l'estada del guindu i els més conservadors que creien que la visita del rei seria un èxit ppular. Això trenca el partit entre els + republicans que abandonen la lliga i formen el Centre Nacional Republicà (federals i unionistes).

El Republicanisme

• El Republicanisme resulten decisius per liquidar la Restauració.

• Representava els interessos de les classes populars. Drets de les classes mitjanes i obrers i inforaven sobre els conflictes laborals mitjançat diaris.

Lerroux dirigia el republicanisme barceloní. Caracterísitques.

• Presentava un discurs:

El Partit Radical era modern, de masses.

• Tenia activistes que s'hi dedicaven professionalment.

• Diaris i centres d'assistència i recreatius i educatius.

• Els obrers es veien molt beneficiats per aquests centres, ja que l'estat no els donava educació...etc.

• Què feien? Representaven i defensaven els obrers.

• Lerroux és criticat per apartar als obrers de votar al catalanisme (espanyolisme) i per apartar-los també dels seus veritables interessos.

Tan Lerroux com la Lliga Regionalista aconseguien que la gent no donés suport al catalnisme polític.

• Per combatre això es crea la Unió Federal Nacionalista Republicana i l'Organ el Diari Català.

• La UFNR no obté bons resultats i s'aliança amb el Partit radical mitjançant el Pacte de St. Gervaci 1914. Els 2 partits junts obtenen menys. bots que separats La UFRN desapareix.

• La Lliga Regionalista continua com a força.

• Aquest buit de la unió anterior l'intenten omplir el Partit Republicà Català entre d'altres.

La solidaritat catalana

• L'any 1905 per culpa d'un acudit del cu-cut on ridiculitzava l'èxèrcit espanyol (derrotes al Marroc) assalten la redacció del diari. El motiu de veritat però era que els militars no acceptaven cap manifestació de catalanisme.

• El govern a més a més fa la llei de jurisdiccions per la qual qualsevol ofensa a la pàtria es jutjava per militars, jurisdicció militar.

• La societat catalana va rebutjar unànimament la llei de jurisdicció. Es va fer una aliança contra la llei anomenada solidaritat catalana on tots els partits desde els dretes fins als d'esquerres s'hi van posar (menys Lerrouxistes i dinàstics). I més tard es convertirà en una coalició electoral.

• L'objectiu de la solidaritat catalana era abolir aquesta llei i aconseguir l'autonomia per Catalunya.

• El catalanisme després d'això resultarà un veritable moviment de masses.

• Amb les eleccions del 1907 ve tenir lloc un èxit rotund de la solidaritat Catalana del qual Prat de la Riva en seria el president.

• Amb aquests resultats € va comportar la fi del caciquisme.

Com que molts partits havien format la solidaritat catalana, no es posen d'acord amb els assumptes de política. Això provocarà que durant la Setmana Tràgica es dissolgui definitivament.

La setmana tràgica

• Després de la crisi de colònies Espanya intenta construir un imperi a Marroc. Espanya perd forces batalles contra tribus indígenes del Marroc wue no volien sotmetre's al poder d'Espanya.

• El fet més important de la crisis però, va ser que l'exèrcit va recòrrer als reservistes, que eren reforços militars en cas d'emergència. Aquests reservistes eren molts d'ells majors de 30 anys i ja tenien fills i familia.

• Es genera doncs un moviemnt d'oposició dirigit per republicans, anarquistes socialistes.

• Vaga General el 1909 contra la guerra.

• Es declara estat de guerra i es treuen les tropes al carrer.

• Aquestes tropes van ferir moltes dones i nens cosa que desencadenar un motí antimilitar i anticlerical, que s'incrementà i acabà amb incendis a edificis religiosos, barricades i un taler acollonant.

• S'incrementen les forces militars i s'aconsegueix controlar la situació. Resultat = 87 morts i molts ferits.

El govern va fer una repressió molt dura: molta gent detinguda, coses tancades, escoles.... etc. desterrament...

Les crítiques a la repressió van fer caure al govern. José Canalejas va ser l'encarregat de practicar un nou moviment nregeneracionista:

El moviment obrer.

Eren els futurs sindicats, consistens en defensar els obrers,no partidaris de la vaga general i més moderades.

L'any 1907 es crea amb la unió de societats d'ofici la Solidaritat Obrera formada per socialiste i anarquistes. Es frenada per la repressió de laSetmana Tràgica.

El 1910 es crea un organisme per integrar els sindicats a Espnya on hi predominava l'arnarcosindicalisme. Posteriormen es creara l'any 1911 la CNT per aconseguir un canvi revolucionari. Més tard s'acordarà la creació de sindicats Únics, pel qual es sbsituien els sindicats d'ofici pels d'indústria cosa que donava més poder als sindicats. La CNT va esdevenir el sindicat obrer mé important d'Espnaya.

Format per oficinistes, banquers, botiguers... EL seru ideari era el catalanisme i el reformisme. Duia a terme funcions de mutualisme. Conclusió: va constituir una de les bases socials del catalnimsme republicà contrari al lerouxisme alhora que va contribuir a catalanitsar el moviment ober.

La Mancomunitat Provincial de Catalunya.

• La presenten la Diputació de Barna sota la direcció de la Lliga Regionalista, demanant un organisme comú amb les altres diputacions catalanes. Ës aprovat per les diputacions de Lleida, Tarragona i Girona i es presenta a Madrid.

• És aprova el 1912 pel govern liberal de Canalejas amb un congrés amb majoria liberal. Es formalitza el l'abril de 1914.

• La Mancomunitat era una federació de diputacions amb poder regional.

• Estava format per l'Assamlea General i hi havia el govern i el presi.

• Presis: 1er Prat de la Riba 1907. Aquest mort i serà Josep Puig i Cadafalch .

Fa un canvi a tot Catalunya amb el suport d'intelectuals i professionals: Modernitza el paísi millora els serveis públics.

• Educació: Es crean les Escoles Normals per formar mestres i una xarxa de biblioteques populars.

• Protecció i divulgació del patrimoni cultural: Es fan museus i es crea l'Instiu d'estudis Catalans. També la unificació ortorgràfica de Pompeu Fabra.

• Ciència: Es funda observatoris...

• Agricultura i ramaderia: Les fomenta.

• Comunicacions: Construeix carreteres, extensió de la xarxa telefònica i l'elctrifiació del país.

La crisi de 1917

• Antecedents: Una crisi econòmica i els governs inestables.

• Crisi militar: Demanen millores econòmiques i professionals, no es volen passar el dia al despatx i volen major protagonsime social. Es crea per defensar-se una mena de sindicat clandestí, Les Juntes Militars de Defensa.

• Crisis política: El govern amb crisi clausura les corts, i els parlamentaris catalans es reuniràn i demanaràn la reestrucutració de l'estat i el reconixament de la realitat plurinacional. Aquesta reunió es coneix amb el nom de Assamblea de Parmamentaris de BCN (republicans i socialistes), la qual fou prohibida

• Crisi social: Es crea un comité conjunt CNT-UGT amb poder per declarar la vaga general, la qual va ser un instrument molt important. Una crisi de ferrocarrils es va extendre per tots els altres sector, pel quel es va formar una vaga general que va acabar amb un forta repressió del govern. Els del govern es van passar un mica per la qual cosa començaria amb la creació de de les Corts constituents una època política de canvis.

Radicalització i enfrontament social. 1918-1923

• L'any 1919 aquesta empresa elèctrica fa vaga que serà general.

• El comité de vaga i la patronal readmiteixen els treballadors acomiadats i milloren les condicions laborals (històric 8 hores).

• El capità general (institució per controlar militarment els territoris) nega la llibertat d'alguns presos laorals i es oberrs reprenen la vaga.

• La Federació Patronal amenaça amb el tancament de totes les fàbriques si no es parava la vaga= derrota dels oberes.

• La CNT dirigeix i organitza el moviment obrer.

• Té dues tendències: els anarcosindicalistes (majoria i volien millores pels treballadors) i els anarquistes (revolució immediata i individual)

• Època de molta violència social= assasinats autoritats......

• La resposta dels empresaris és la fundació l'any 1919 la Federació Patronal que no fotia ni cas als obrers. Molts industrials i empresaris van pagar pistolers pq eliminéssin els dirigents obrers i van utilitzar el locaut.=¨PISTOLERISME.

• Llei de fugues per la qual es podia disparar contra aquell pres que fugia.

• L'any 1919 es crea el Sindicat Lliure per contrarrestar la CNT.

El cop d'estat

• El 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya , Primo de Rivera va fer un cop d'estat i suspèn el règim constitucional.

• Com s'hi arriba?

• Qui dona suport?

Actuació Política del Primo

1. Etapes: Set. 1923- Des. 1925= Directori militar

1926-1930= Directori cívico-militar (amb polítics no-militars)

2. Imitació superficial de feixisme italià.

• Imita a Moussolini.

• Crea la Unió Patriòtica: Únic Partit que donava suport al Primo

• Dissol el Congrés de Diputats i prohibeix els partits polítics. Destrueix totes les diputacions i ajuntaments. Els regidrs són substituits per la gent més rica de la comarca, els vocales associados. Tota forma democràica és destruïda

• Etapa de Directori Civil: Ministres Militars.

3.. La política anticatalanista.

• El Primo tanca la Mancomunitat 150 entitats catalanistes.

• Es prohibeix l'ús de la llengua catalana, la senyera, llibres en català, es clausura el camp del Barça ...

La política econòmica i social de la dictadura

Actuació econòmica

• Obres públiques (donen feina)

• Banques públiques.

• Es crearan grans mompolis com Telefónica.

Actuació social

Oposició al Règim