L'ÈPOCA DEL RENAIXEMENT

Referents històrics a Itàlia

• Itàlia era un territori dividit on destacaven tota una sèrie de ciutats-estats independents com ara Florència, Milà o Venècia. Aquestes estaven controlades per famílies aristocràtiques com els Medici o Sforza.

• El papat era l'altre gran poder a la península italiana. Es tractava d'una sèrie d'estats que eren controlats directament pel Papa des del Vaticà a Roma.

• Les potències estrangeres es disputaven Itàlia. Carles I va convertir Europa, al llarg del segle XVI, en un camp de batalla amb l'objectiu de mantenir el seu Imperi Sacro romanogermànic al qual s'oposava França amb el seu rei Francesc I. El suport del Papa al rei francés provocarà l'assalt de les tropes imperials, l'any 1527, sobre Roma (il sacco di Roma). Comença la decadència del Papat que havia estat el principal mecenes .

• Configuració de les monarquies autoritàries i dels grans estats europeus: França (Francesc I), Espanya (Felip II) Anglaterra (Isabel I). Moderna teoria del estat entés com un mecanisme eficaç de poder en lluita amb els altres estats (Maquiavel, Hobbes).

• Consolidació de la burgesia que es dedica a les activitats comercials i financeres que escapen a la rígida organització aristocràtica feudal. Apareixen les primeres dinasties de banquers com el Fugger, que financien als reis i emperadors en els seus projectes imperials.

• Descobriments geogràfics i primeres temptatives de trencar els límits teològics al coneixement. Les descobertes d'Espanya i Portugal suposen un obertura a un món nou i l'entrada d'enormes quantitats d'or i plata. Copèrnic recupera la teoria heliocèntrica d'Aristarc de Samos.

• Crisi religiosa profunda a tot el món cristià occidental. En primer lloc esclata la Reforma de Luter (1516) que dividirà els territoris d'Europa central (Bèlgica, Alemanya, etc.). En segon lloc el cima d'Anglaterra promogut per Enric VIII. El papa convoca, amb el suport de Carles V, el concili de Trento on s'inicia una profunda i ambiciosa reacció contra els cismes i la Reforma que s'anomenarà Contrareforma. La Contrareforma serà un dels motors de l'art barroc.

L'ÈPOCA DEL RENAIXEMENT

Característiques del Renaixement

• Cerca d'un llenguatge nou.

• Esgotament de les formes gòtiques

• Retorn a la font clàssica per reinterpretar-la.

• Canvis socials (triomf de la burgesia)‏

• Itàlia, motor del canvi.

• El retorn a la mesura humana.

• Humanisme racional.

• Antropocentrisme.

• La visió unitària.

• Sentit unitari del conjunt.

• Perspectiva central.

• Localització.

• Inicis a Itàlia: Les noves tendències artístiques es desenvolupen al llarg del segle XV a Itàlia. Florència, Roma i les escoles del nord d'Itàlia (Venècia, Pàdua, i Ferrara)

• La internacionalització del moviment: A partir del segle XVI (després del sacco di Roma), el Renaixement es va estendre per tot Europa a través dels anomenats artistes vagi (viatgers) i gràcies als intensos contactes dels artistes europeus de l'època. Així varen sortir noves escoles com l'escola alemanya (Dürer), l'escola flamenca (Bruegel), l'escola espanyola (Berruguete) o l'escola anlesa (Holbein).

• Cronologia/fases.

• Quattrocento: Correspon al segle XV, els anys 1400. És l'època d'inici del moviment amb una sèrie de centres molt determinats, tots a Itàlia: Florència, Roma. Els artistes més destacats serien Brunelleschi, Botticeli, Fra Angelico, Piero della Francesca i Masaccio.

• Cinquecento: Correspon al segle XVI, els anys 1500. És l'època d'esplendor i màxim assoliment de l'estil renaixentista amb artistes com Miquel Àngel, Rafael i Leonardo. L'estil però comença a internacionalitzar-se i surt més enllà de les fronteres italianes.

• Manierisme: Correspon al segle XVII. L'estil s'esgota i arriba als límits de les seves possibilitats expressives. Comença l'exploració de noves formes d'expressió. Especialment significativa serà la figura del Greco a Espanya.

ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT

CARACTERÍSTIQUES

• Reinterpretació de la font clàssica (especialment romana)

• Recuperació de l'arc de mig punt i la volta de canó.

• Recuperació dels ordres arquitectònics (jònic, corinti, toscà/dòric)

• Assoliment de la Cúpula.

• Cerca de la simetria i la regularitat.

• Perspectiva central / Contemplació unitària de conjunt

• Predomini de les línies horitzontals sobre les verticals.

• Rebuig de l'escultura.

ESCULTURA DEL RENAIXEMENT

CARACTERÍSTIQUES

• Desenvolupament de l'escultura com a element artístic independent de l'arquitectura (embalum rodó).

• Recuperació de l'ideal estètic clàssic: cerca de la bellesa física a partir de la proporcionalitat (cànon: 9 caps; contrapposto).

• Tema principal: l'home (especialment nu).

• Tractament:

• Realisme: recreació exacte de l'anatomia, aparició del retrat.

• Frontalitat malgrat que l'artista esculpeix tot el volum. Oposició a la multifacialitat que cultivarà el manierisme (s. XVII).

• Aplicació de les lleis de la perspectiva desenvolupades per Brunelleschi.

• Retorn dels monuments eqüestres (influència clàssica).

• Temàtiques: S'amplien i es diversifiquen les temàtiques i es mantenen d'altres. Destaquen la hagiografia, nus, mitologia, retrat, bust, retrat eqüestre, monuments funeraris, cantorias (balcons per al cor).

• Materials:sobretot marbre però també s'utilitzarà el bronze, la fusta la pedra, la terracota vidriada i policromada.

• L'escultura es divideix igualment en els dos períodes renaixentistes clàssics:

• Quattrocento (s. XV): el centre creatiu passa de Siena i Pisa a Florència on la innovació supera la tradició medieval. Ghiberti obre la nova fornada de creadors que donarà pas a Andrea del Verrocchio i, sobretot, Donatello. L'escultura evoluciona vers un major realisme incorporant moviment, sentiments, etc.

• Cinquecento(s. XVI): segueix la línia evolutiva del Quattrocento centrant-se sobretot en el naturalisme i l'home. Apareix l'afany monumental i les línies corbes que atorguen major dinamisme a les composicions malgrat continuar amb la unifacialitat. El mestre indiscutible serà Miquel Àngel.

Donatello (1386-1466)‏

• Mestre del quattrocento

• Es forma al taller de Ghiberti malgrat que el seu estil és diferent.

• Intueix el nou esperit que pren l'home com a raó de ser de l'univers.

• Combina elements medievals (falta d'expressivitat) amb elements clàssics (gust pel nu masculí i retrats eqüestres).

• Constant recerca tècnica per representar l'home ple de vida.

• Realisme.

• Treballà a Roma i Florència i esdevingué l'escultor més famós del segle XV.

Miquel Àngel (1475-1564)‏

• Mestre del Cinquecento.

• Es considera a si mateix escultor i no pintor.

• Estudiós profund de l'anatomia i de l'art clàssic.

• Formació humanista. Forta influència del pensament platònic.

• L'art escultòric com a:

• “furor de l'ànima”. L'artista lluita amb la matèria i no sempre en surt reeixit (non finito).

• procés d'alliberació de la imatge. L'escultor ha d'alliberar l'esperit de la matèria.

• Esgota les possibilitats del Renaixement i esdevé precursor del Manierisme.

• Creadors d'autèntics titans, arquetipus d'home, amb cossos plens de vitalitat on l'anatomia batega vers l'ideal.

PINTURA DELRENAIXEMENT

CARACTERÍSTIQUES

• El punt de referència del nou estil serà l'obra de Giotto al trecento (s. XIV) però l'iniciador del Quatrocento serà pròpiament Andrea Masaccio que adopta una actitud radicalment oposada a la pintura gòtica tot incorporant, a més, les investigacions espacials de Brunelleschi i Alberti. Les característiques de l'obra de Masaccio són:

• Figures sòlides, esculturals, ben modelades, realistes que abandonen la sinuositat i gràcia de l'estil gòtic internacional.

• Ús de la perspectiva central matemàtica que crea la il·lusió d'un espai real en les dues dimensions pictòriques.

CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTIL

• L'Ésser humà (home/dona) com a tema central

• Antropocentrisme.

• Cerca de l'ideal de bellesa masculí i femení

• Ús de la perspectiva

• La recreació matemàtica de l'espai.

• Filippo Brunelleschi (1377-1446): les innovacions teòriques de Brunelleschi no només suposen una revolució per l'arquitectura si no que s'incorporen a la pintura transformant-la totalment.

• Cerca del màxim naturalisme

• Observació pacient de la realitat natural i humana.

• Artista científic (anatomia)‏

• Quadern d'esbossos.

• Ús de noves tècniques (oli, tela, etc.)‏

• Exploració de les possibilitats expressives de la llum

• Ús del clarobscur: permet definir el contorn de les figures a través de zones il·luminades i d'altres ombrejades. Aquesta aportació farà que durant el Cinquecento artistes com Leonardo da Vinci es qüestionin la perspectiva lineal i introdueixin la perspectiva aèria on la profunditat i la il·lusió d'espai s'aconsegueix a partir de la recreació pictòrica de fons vaporosos i indefinits que donen la sensació de llunyania i profunditat.

• Predomini del dibuix sobre el color (escola florentina)

• Triomf del dibuix.

• Excepció: escola veneciana: predomini del color sobre el dibuix.

• Exploració de les noves solucions al problema de la composició amb perspectiva.

• Us d'esquemes formals geomètricament simples

• Composicions simètriques, equilibrades i harmonioses.

• Aparició del retrat.

• Anàlisi psicològica.

• Representació de la persona individual i no del seu estament.

• Reivindicació del paisatge.

• Deixa de ser un simple context.

• Pot esdevenir el tema del quadre.

ESCOLES DEL RENAIXEMENT

LA PINTURA FLORENTINA

• Fou la escola iniciadora del nou estil i va donar la primera gran generació d'artistes renaixentistes: Masaccio, Fra Angelico, Filippo Lippi, Paulo Uccello i Botticelli.

• L'èxit del nou estil va superar les fronteres de la Toscana i artistes com Piero della Francesca marxen a ciutats com Urbino per pintar.

• La pintura florentina privilegia la línia sobre el color com a principal tret diferenciador amb d'altres escoles.

ESCOLES DEL RENAIXEMENT

ESCOLA VENECIANA

Característiques:

• Condicionants històrics

• La República veneciana és una potència econòmica de primer ordre amb una rica burgesia.

• Opulència, riquesa, goig de viure als carrers i canals de Venècia.

• La climatologia peculiar amb molta boira que desdibuixa les línies i sensibilitza els pintors vers el color i no pas el dibuix.

• Màxims representants: Giorgione, Ticià, Il Veronese, Il Tintoretto.

• Culte al color oposat a la línia del florentins.

• Nou tractament de la llum.

• Importància dels temes secundaris (detalls i tema estan igualment treballats).

• Exaltació de la riquesa i el luxe.

• Contemplació poètica del paisatge.

• Immersió en el món sensible.

ESCOLES DEL RENAIXEMENT

RENEIXEMENT NÒRDIC

• La influència del nou estil arriba a d'altres punts d'Europa occidental on hi ha una sòlida tradició pictòrica. Aquesta confluència crea estils i artistes molt singulars d'enorme importància i qualitat.

• Escola Alemanya: Destaca la figura d'Albrecht Dürer i de Grünewald. Dürer suposa l'aposta per la innovació italiana mentre Grunewald es manté més arrelat a la tradició nórdica.

• Escola flamenca: Segueix la seva evolució i destaquen les figures de Brueghel (que continua la crítica social i moral) i Patinir (precursor de la pintura de paisatge)‏

Sandro Botticelli (1446-1510)‏

• Mestre que tanca el Quatroccento. En ell culmina l'evolució de l'escola de Florència (Fra Angelico, Masaccio, Uccello, etc.)‏

• Evoluciona en dues fases:

• Primera època: Art com a coneixement de la realitat (racionalista i naturalista).

• Segona època: Influenciat pel neoplatonisme concep l'Art com a cerca de la bellesa inaccessible. L'artista l'ha de celebrar.

• Pintor de línia ondulant i nerviosa que dinamitza la composició.

• Pintor de la tristesa i la melangia als rostres.

• Gust per les temàtiques al·legòriques i pel nu femení.

• Fou deixeble de Filippo Lippi i va començar com a orfebre. Visqué sempre a Florència dels encàrrecs de les grans famílies (especialment els Medici). Només marxà a Roma entre 1481 i 1482 per pintar sota les ordres del papa Sixte IV.

• Els darrers anys de la seva vida, Botticelli fou molt influenciat pels sermons del dominic Savonarola duent-lo a una última etapa de profunda pietat religiosa que, segons sembla, el portaren a destruir algunes obres pròpies de contingut mitològic.

Leonardo da Vinci (1452-1519)‏

• Mestre del Cinquecento.

• Artista com a savi total.

• Supera la noció d'artesà i esdevé un intel·lectual.

• L'artista analitza la realitat per trobar l'ordre de la natura i traduir-lo a través de la pintura.

• La pintura no reprodueix la realitat si no que produeix bellesa a través d'un mètode.

• La pintura és un treball intel·lectual que pressuposa investigació i coneixement científic.

• Mestre consumat de la composició i la llum.

• Aplica l'sfumatto (profund coneixement de les lleis òptiques).

• Obsessió per la recreació del rostre humà.

Miquel Àngel (1475-1564)‏

• Artista total. Mestre del Cinquecento.

• Es considera a si mateix escultor i no pintor.

• La seva pintura deriva plenament de les seves nocions escultòriques:

• Desig de moviment.

• Cossos tensos, potents plens de força.

• Perfecció en el dibuix.

• Concepte de bellesa:

• lluita per extreure de la matèria l'esperit, la forma que transcendeixi la matèria.

• Bellesa sublim que supera l'experiència.

• Esgota les possibilitats del Renaixement i esdevé precursor del Manierisme.

• A nivell pictòric es va formar al taller de Domenico Ghirlandaio. A nivell escultòric es va formar a l'escola dels jardins de Mèdici dirigida per Bertoldo di Giovanni.