Tema 14.- Rellevància jurídica de l'edat.

L'edat la podem definir com el temps de vida d'una persona des del seu naixement. L'edat, influeix en la capacitat del subjecte ja que un major d'edat te plena capacitat d'obrar i fins que no s'arriba a la majoria d'edat encara que si es te capacitat jurídica, no es te en principi capacitat d'obrar.

Juntament a la majoria d'edat el codi civil regula els anomenats graus o edats diferents de la majoria d'edat y que poden servir pel gaudiment de determinats drets. Els graus o edats anteriors a la majoria d'edat son:

• 24 hores: conforme a l'art. 30 del C.C. viure 24 hores és el temps de vida necessari per adquirir la qualitat de persona.

• 12 anys: El C.C. els te en compte per l'exercici de la pàtria potestat (conjunts de facultats de drets i deures que els pares tenen sobre els seus fills menors d'edat). Es contempla el supòsit que els pares en exercici de la seva pàtria potestat no es posessin d'acord, en aquest cas qualsevol dels pares a d'anar al jutge perquè aquest decideixi. El jutge en aquest cas ha d'escoltar al fill major de 12 anys. També es tenen en compte els 12 anys en el C.C. en els procediments d'adopció. Llavors en aquest cas el nen ha de donar el seu consentiment. També es fa referència als processos de nul·litat i separació del matrimoni, en aquest cas a la sentència que determini els efectes del divorci en les mides que afectin a l'educació dels fills seran en benefici del fill després d'escoltar al fill, sempre que tingui suficient judici i obligatòriament si es major de 12 anys.

• 14 anys: Es tenen en compte en matèria testamentària. També s'estableix excepcionalment la possibilitat de que el major de 14 anys amb l'autorització del jutge de primera instància contragui matrimoni. També es te en compte perquè el nen elegeixi un veïnatge civil diferents al dels seus pares.

• 16 anys: Els te en compte perquè un subjecte pugui emancipar-se. L'Emancipació implica avançar la majoria d'edat però un emancipat no s'equipara a un major d'edat.

El Codi Civil també te en compte determinats graus o edats posteriors a ma majoria d'edat. El C.C. exigeix superar els 18 anys durant un determinat temps per exercir i adquirir determinats drets.

El codi civil també estableix els 22 anys com a límit dintre del qual aquell subjecte que sent menor d'edat va realitzar actes anul·lables per poder impugnar-los. Els 25 anys estableixen el límit a partir del qual una persona només pot adoptar validant. S'estableix fins els 75 anys per rebaixar els anys de la declaració de defunció. Fins als 75 anys la declaració de defunció no es realitza fins passats 10 anys des de les últimes noticies en vida que es tinguin del subjecte, mentre que una persona major de 75 anys se la pot declarar difunta un cop transcorreguts només 5 anys des de les últimes notícies en vida que es tenen del subjecte.

Podem definir la majoria d'edat com aquell temps de vida del subjecte que determina el límit a partir del qual un subjecte deixarà de tenir incapacitat d'obrar per adquirir la plena capacitat d'obrar.

Històricament la majoria d'edat venia determinada pel desenvolupament físic. A partir de la Constitució Espanyola estableix la majoria d'edat en els 18 anys complerts, però fins la Constitució del 78 la majoria d'edat estava fixada en els 21.

El Codi Civil estableix que la majoria d'edat comença als 18 anys. Per el còmput de la majoria d'edat es te per sencer el dia del naixement, és un còmput civil no natural.

En quant als efectes de l'adquisició de la majoria d'edat: suposa l'adquisició automàtica e irrenunciable de la majoria d'edat, i, amb aquesta, la capacitat d'obrar plena, per tant pot celebrar actes i contractes.

La persona que arriba a la majoria d'edat deixa de dependre dels altres per passar a tenir completa autonomia per actuar.

La minoritat és una limitació de l'exercici de l'actuació. El menor està sotmès a la tutela o potestat, però aquesta restricció no fa considerar que el menor sigui un incapaç, sinó que te una edat en la que es mereix ser protegit pels tutors o pares mitjançant la potestat (la que normalment es dual en termes jurídics, en complerta igualtat).

Però això no vol dir que hi hagi una impossibilitat absoluta.

L'Esfera personal: Compren aquell tipus de bens que afecten a la seva pròpia personalitat (honor..) per les seves pròpies condicions de maduresa. Els majors de 14 anys son capaços de fer testament.

L'Esfera familiar: El menor d'edat no pot contraure matrimoni, però excepcionalment ho pot fer amb “dispensa”. També es considera la possibilitat de fer “capitulacions matrimonials” abans o després de les noces (és la realització davant de notari d'una manifestació de voluntats on es consideren, per exemple, les capacitats econòmiques que s'atorgaran si el matrimoni es trenca..)

L'Esfera Patrimonial: Restricció protectora a la capacitat del menor en tots aquells actes amb transcendència que puguin originar obligacions al menor. Aquest pot acceptar donacions a no ser que siguin condicionals o oneroses (que li comporti una càrrega o obligatorietat). Poden adquirir la possessió d'una cosa però necessiten l'assistència dels seus representants per utilitzar-ho.

L'emancipació es aquella institució en virtut de la qual un menor o un incapacitat surt de la pàtria potestat i sense haver adquirit la majoria d'edat adquireix una capacitat d'obrar casi plena.

L'emancipació porta un grau de capacitat d'obrar intermitg. L'art. 323 ens parla de dues esferes:

1) Esfera personal. Total.

2) Esfera patrimonial. Aquesta és una autonomia limitada, així, l'emancipat no pot (més que els pares o curador): prendre préstec i gravar o alienar: bens industrials, establiments mercantils o industrials i objectes d'extraordinari valor.

L'emancipació porta aparellada la dissolució de la pàtria potestat. L'emancipat no pot:

1- Prendre préstec.

2- Transmetre la propietat, gravar, es a dir, limitar la propietat d'un be a través d'un dret real.

3- Immobles, es a dir, els que no es poden traslladar d'un lloc a un altre.

4- Establiments: fàbriques.

5- Objectes d'extraordinari valor. Això està indeterminat, pel que ho determinarà el jutge en funció de les circumstàncies.

El menor no podrà actuar sense el consentiment dels pares o del curador, el qual no és un representant legal ja que està emancipat. Està el representant dels menors d'edat que són els pares o el tutor, però en el cas de l'emancipació, parlem de curador perquè no te representant legal. Això és l'autorització perquè qui actua és el menor. Aquests només l'ajuden o assisteixen.

CAUSES:

- Matrimoni (316 C.C.). Als 14 anys. L'art. 314 CC estableix que la resta d'emancipats podrà contraure matrimoni als 16 anys.

- Concessió dels pares (317 CC). Als 16 anys i amb 1) consentiment del menor i dels pares, 2) en escriptura pública o compareixença en el Registre civil (318) i 3) inscripció en el Registre civil. La inscripció no és constitutiva, no és necessari per l'emancipació, sinó s'inscriu, no produeix efectes en front de tercers. 4) és irrevocable, es a dir, que no es pot treure aquesta emancipació.

- Concessió judicial (art. 320). Quan els pares no concedeixen l'emancipació i el fill si la vol. Es realitzarà a petició del menor d'edat major de 16.

L'Emancipació per vida independent (art. 319). Encara que no hagi emancipació normal, el fill de és de 16 anys que no viu amb els seus pares i te gastes, es considera emancipat mentre duri aquesta situació d'independència. Aquesta és revocable.

No és un estat civil i per tant no s'ha d'inscriure en el Registre Civil.