Introducció

Isabel: Isabel I de Castella, la Católica, va neixer a Madrigal de les Altes Torres, el 27 d'abril de 1451. Filla de Juan II de Castella i de la segona esposa d'aquest, Isabel de Portugal. Quan el seu germanastre, Enrique IV, va morir ella va ocupar el trono.

Fernando: Fernando V de Catella i II d'Aragó, també anomenat el Catòlic, va neixer el Maig del 1952 a Sos, Zaragosa. Fill de Joan II d'Aragò i de Joana Enríquez va ser proclamat rei de Sicilia en el 1468, rei d'Aragò de 1479 a 1516 i de Castella de 1516 a 1504.

Isabel i Fernando van contreure matrimoni a Valladolid el 19 d'Octubre del 1469. Isabel heredaría el trono de Castella en el 1474 deprés de la mort del seu germà Enrique IV, autoproclaman-se reina. I Fernando va ser nombrad hereu a la mort del seu germà Carlos.

-2-

Contingut

La formació de l'imperi espanyol correspon a l'epoca dels reis Catolics. A l'epoca i molt temps després va ser sentir el poble que mai tenguè Espanya major triunf, prosperidad i honra. Perque si els termes de la nostra dominació van ser en temps de l'emperador Carlos V i del seu fill. Tota aquella grandeza venia preparada per l'obra més modesta i peculiarment espanyola dels reis Catolics, a qui la nostra nació deu la constitució definitiva i el motlle i la forma en que es va desrrollar la seva activitat durant el degle més memorable de la seva història.

Isabel, filla de Joan II de Castela i d' Isabel de Portugal, I Fernando, fill de Joan II d'Aragó i de Joana Enriquez, van contrere matrimoni a Valladolid el 19 d'Octubre del 1469, entre fores oposicions a aquest.

Isabel heredaria el troo de Castella en el 1474 després de la mort del seu germà Enrique IV, autoproclaman-se reina.

Mentrestant Fernando era nombrat hereu a la mort del seu germà Carlos. En 1468 va rebre el trono de Sicilia i a la mort del su pare en el 1479, el de la corona d'Aragó.

Va participar a les lluites a favor de la seva esposa Isabel i a partir d'aquesta es va produir es va produir l'unió dinastica d'Aragó i de Castella i el comens del reinat conjunt, seguint els acord que s'habien firmat en el 1475 a la concordoia de Segovia pel que ambos monarques mantenien la seva igualdad en el tocant a justicia, moneda i expedició de privilegis, però reservaba a Isabel la fidelidad dels tenedors de castells i les cuestions d'Hacienda. Aquest matrimoni ha estat consederat com el punt de partida de l'unidad i de la grandeza d'Espanya. El primer objectiu dels nous monarques va ser el de resatablir l'autoritat real pel qual es serviren d'una poderosa organització la Santa Germandat, la jurisidicció de la Santa Germanadat compren cinc casos:

-3-

També varen constituir el Consell Real que substituia a les Corts i varen nombrar corregidors per controlar les ciutats i vincularen la direcció de la Mesta al Consell real.

La següent misió era concluir la reconquesta al reine nazarí de Granada el que varen conseguir en el 1492, la pau interior i la bona organització del reine van permetre que les arques reals s'omplissin i amb elles s'acometesin noves empreses com l'apoll al almirant genoves Cristobal Colom que descubriria América en el 1492, aportant riqueses pel reine i un fort

expansionisme exterior. L'èxit de la guerra antimusulmana i la presio dels

confesors de la reina van dur als reis a unificar la religió dels seus subt¡dits

pel qual en el 1492 es va procedir a expulsar als jueus i els “mudejares”

granadins, obligats a convertir-se. Ja al 1478 s'havia creat “La Inquisición” per perseguir als cristians nous que tornaven a les seves antigue creencies. El reine va continuar amplian-se al conseguir Fernando de Carlos VII de França la restitució de la Cerdanya i el Rosseló al monarca frances conseguint la conquesta del reine de Nàpols en el 1504. En aquest mateix any va morir Isabel.

D'aquesta manera quedava encarregat del gobern de Castella Felipe de Austria, l'hermos, espos de la reina Joana I de Castella, la Loca. Però la mort de Felipe en el 1506 obligà a restituir a Fernando, cridat pel Cardenal “Cisneros” a Castella en el 1507. Els derrers anys del seu reinat es van caracteritxar pels enfrentaments amb França en terreny italià.

Desde el punt de vista artistic aquesta etapa es caracteritza per la supervivencia de la tradició gòtica i la lenta penetració dels nous motlles renacentistes. Baixl'impuls dels monarques o de l'alta nobleza es van fer numerosos edificis, esglesies, universitats, hospitals, castells, etc, especialment a terres castellanes donada la supremacía economica d'aquest regne en aquella época. En el camp de la pintura es van superposar l'estil flamenc i la novedat renaixentista. En aquest periode van continuar desarollant la seva obra pintors que ja havien començat temps enrrere com Huguet, Gallego, Bermejo a la vegada que el nou estil renaixentista guaitava a les obres d'artistes com Rodrigo Osona el Viejo o Pedro Berruguete.

-4-

Comentari personal

Jo pens que és interesant el tema dels reis catolics perque és com una especie de base pel nostre pais, va ser com el motlle.

Amb aquest treball he apres moltes coses, més ben dit ho he apres tot ja que aquest tema no el coneixia.

Fer el treball m'ha agradat molt perque no se m'ha fet pesat i a més era d'un tema interesant.

-5-

Bibliografia

-http://www.artehistoria.com

-http://www.gmu.edu

-http://cervantesvirtual.com

-Enciclopedia: “Historia de España”

-6-

Index

Index------------------------------- 1

Introducció--------------------------- 2

Contingut----------------------------- 3

Comentari personal--------------------- 4

Bibliografia--------------------------- 5