Les reformes religioses

E

ls homes esperen de les diverses religions la resposta als enigmes recòndits de la condició humana, que avui com ahir commouen íntimament el seu cor: Què és l'home? Quin és el sentit i la finalitat de la nostra vida? Què és el bé i que el pecat? Quin és l'origen i el final del dolor? Quin és el camí per aconseguir la veritable felicitat? Què és la mort, el judici i quin la retribució després de la mort? Quin és aquell últim i inefable misteri que envolta la nostra existència, del qual procedim i cap al qual ens dirigim? Ja des de l'antiguitat i fins els nostres dies es troba en diversos pobles una certa percepció d'aquella força misteriosa que es troba present en el funcionament de les coses i en els successos de la vida humana i, a vegades, també el coneixement de la suprema divinitat i fins i tot del Pare. Aquesta percepció i coneixement penetra tota la seva vida com un íntim sentit religiós. Les religions, al tenir contacte amb el progrés de la cultura, s'esforcen per a respondre a aquests problemes amb nocions més precises i amb un llenguatge més elaborat.

Nostra aetate, Vaticà II

1.Vida de Martin Luter

1.1 Infància

A Eisleben (Alemanya), el 10 de novembre de l'any 1483 va néixer un nen. Al dia següent, a aquest nen el van portar a l'església per a procedir al baptisme. El rector de la parròquia el va anomenar Martin, com el sant del dia i els seus pares, Hans i Margaret Luder, el seu cognom que “evolucionà” fins a Luter. Luter va crèixer, a diferència del que molts pensen, envoltat per la religió catòlica i els seus ritus.

1.2 Estudis i feina: el que li va marcar

Luter va estudiar a Mansfeld, Magdeburg, Eisenach i posteriorment a la universitat d'Erfurt. Va obtenir el títol de mestre en arts al 1505. Una mica després va decidir ingressar al convent Agustí d'Erfurt, on hi entra el juliol de 1505. Després de 2 anys d'internament aconsegueix ser anomenat sacerdot. Durant el temps d'internament Luter estudia a Sant Agustí, Biel, Gerson entre d'altres. Aquest fet influeix que s'apropi cap al nominalisme [1]. Els anys 1508 i 1509 es dedica a l'ensenyament a les ciutats de Wittemberg i Erfurt. El 1510 viatja a Roma. Aquest viatge li va marcar molt i se'n va adonar de que a l'església catòlica li calia una reforma.

L'estudi minuciós de les escriptures bíbliques fa veure a Luter que les escriptures han de ser la base de l'església. Així doncs, funda a Wittemberg una nova escola de teologia on les escriptures constitueixen la base. Entre 1506 i 1517 es fomenta una campanya a favor de les indulgències [2]. Luter s'indigna per aquest fet i adverteix als responsables eclesiàstics i als teòlegs. Com no obté cap resposta redacta en llatí 95 tesis [3] entre les que destaquen:

“43. Cal ensenyar als cristians que el qui dóna als pobres o presta als necessitats actua millor que el qui compra indulgències.”

“62. El veritable tresor de l'Església és el sant Evangeli”

El poble només entén l'alemany i no les pot comprendre.

1.3 La reforma

Luter es mostra més agressiu en un sermó del 1518 sobre l'indulgència i la gràcia. Això el porta a que l'acusin de posar en dubte el poder del Papa. El Papa encarrega que s'investigui a Luter i el fa comparèixer durant seixanta dies davant el jutges de Roma. Ell no compareix. La bula Exsurge de 1520 condemna 41 propostes de Luter. Els escrits escrits aquell any (An den christlichen Adel, De captivitate Babylonicaecclesiae, Von der Freihit eines Christenmenschen) són cremats. Com a revenja es va cremar la bula. Al gener de 1521 és excomulgat [4]. Carles V convoca diverses dietes [5] per a negociar les postures de les dues parts.

Un decret imperial de 1530 va ordenar el restabliment de l'autoritat episcopal i la restitució dels béns confiscats, l'edicte de Worms. Els Luterans van respondre constituint la Lliga d'Esmacalda i Carles V va acordar amb ells la pau de Nuremberg al 1532.

1.4 Mort i repercusions

Luter va morir el febrer de 1546, quan s'acaba la primera sessió del Concili de Trento, que la seva reforma havia provocat.

Martin Luter

2. La reforma

La ineficàcia del papat i les dels concilis a l'hora de reformar l'Església era real. Era d'esperar que el moviment de la Reforma aportés novetats. Aquest aconteixement, que va estar marcat per les tesis de Luter sobre les indulgències, havia sigut des de 4 segles abans una demanda del retorn a una simplicitat cristiana de la religió. La reforma “predicava” una simplificació i una personalització de la religió i practicava un contacte directe amb els textos..

Les 95 tesis sobre les indulgències no van ser els textos reformatoris. Els “escrits reformadors” apareixen el 1519 i sobretot el 1520 (An den christlichen Adel, De captivitate Babylonicaecclesiae, Von der Freihit eines Christenmenschen). La reforma proposa que Crist es per a cada home el Salvador, el rebuig a l'episcopat sacramental, al papat, a les pràctiques externes i de l'estat monàstic en els que els fidels confiaven però eren enganyats. Els reformadors no volien fundar una nova església, que és el que van aconseguir; proposaven “una altra forma de doctrina”.

En resum, proposava la justificació per la fe, el sacerdoci universal i l'autoritat de la Bíblia com a eixos principals de la “nova” religió.

3. El Concili de Trento

En resposta a la reforma protestant, el papa Pau III va convocar un concili a la ciutat de Trento (Itàlia) que va durar entre 1545 i 1563. El tema principal va ser, lògicament, la reforma de l'Església i la defensa contra el protestantisme. En destaquen tres grans períodes:

• Primer període (1545-1548): decrets doctrinals sobre Escriptura i Tradició, pecat original, justificació, baptisme i confirmació.

Papa: Pau III

• Segon període (1551-1552): decrets doctrinals sobre eucaristia, penitència i unció dels malalts.

Papa: Juli III

• Tercer període (1562-1563): decrets doctrinals sobre la comunió, el sacrifici de la missa, sagraments de l'ordre i el matrimoni, purgatori, sants, indulgències.

Papa: Pius IV

Les tres grans idees que es varen reafirmar al Concili de Trento van ser: la fe era important, però la salvació s'havia d'aconseguir mitjançant bones obres, es van reafirmar els 7 sagraments, el caràcter sagrat de la missa i el culte a la Verge i als sants, declarà la Vulgata com l'única interpretació vàlida de la Bíblia.

Es va impulsar que es creessin seminaris per a formar correctament el clergat; s'obliga els bisbes a viure a les seves diòcesis i els sacerdots a les parròquies i es va fer portar una vida exemplar a tots els membres del clergat.

4. El Protestantisme

El protestantisme sorgeix de la reforma luterana. El protestantisme impulsa les versions en “llengua de carrer” de la Bíblia i les misses. Conserva dos sagraments: el baptisme i el Sant Sopar i rebutja la vida monàstica. Les litúrgies es basen en la lectura de la Bíblia. Les esglésies són molt austeres, sense imatges de sants, sense altars.

Actualment el protestantisme està estés principalment per els països escandinaus, alemanya, Holanda, Gran Bretanya i EEUU.

Mapa de la “distribució” de les religions a Europa

Les diferències que havien sorgit van fer que un fes el contrari de l'altre. Si els protestants no decoraven les esglésies, els cristians les recarregaven. Si els protestants no creien en els sants, els cristians van beatificar [6] a sants en massa. Aquí poso gràficament algunes de les diferències:

En aquesta fotografia es pot apreciar l'austeritat d'una església luterana. Els bancs, són quasi l'únic element en comú. Les esglésies no es decoraven pas. Els protestants creuen que només es necessita l'edifici, els bancs i una bíblia per a resar.

L'austeritat luterana va venir marcada per la decoració excessiva de totes les parets de les esglésies que s'havia escampat durant els segles anteriors. Posteriorment encara es va exagerar més la decoració de les esglésies. Aquest és el pantocràtor de Taull, anterior a la reforma luterana però que ens dona un exemple de amb que es decoraven les esglésies.

Glossari

[1] Nominalisme: Doctrina filosòfica desenvolupada durant l'Edat Mitjana per alguns filòsofs respecte el problema dels universals. El nominalisme concep els conceptes universals de la mateixa manera com són entesos en la lògica aristotèlica, és a dir, no pas com a substàncies realment existents en la natura, sinó només com noms, purs objectes de la ment.

[2] Indulgència: Segons la doctrina catòlica, remissió que fa l'Església de la pena deguda pels nostres pecats, perdonats davant Déu a través del sagrament de la penitència.

[3] Tesis: Proposició que un enuncia i es proposa mantenir.

[4] Excomulgar: Fer fora de l'església a algú per haver comes un pecat greu.

[5] Dieta: Assemblea nacional dels pobles germànics que deliberaven sobre importants qüestions de caire polític.

[6] Beatificar: El Papa, declarar beat algú en un procés de canonització.

Bibliografia

• GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Volum VIII Barcelona 1992

• GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Volum XIV Barcelona 1992

• GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Volum XVII Barcelona 1992

• GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, Volum XVIII Barcelona 1992

• POUPARD, Paul. DICCIONARIO DE LAS RELIGIONES, Barcelona 1987

• ATKINSON, James. Lutero y el nacimiento del protestantismo. Alianza Editorial, Madrid 1987