Racisme als Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica és un país caracteritzat per la pluralitat de races, cultures i religions dels seus habitants degut a la gran emigració del segle XV cap al “nou continent” dels europeus i, com a esclaus d'aquests, els africans. Tot i així, encara és palpable el racisme que es viu en el “país de la llibertat”. Les bases de les desigualtats socials comencen amb l'esclavitud dels pobles indígenes americans i l'importació d'esclaus africans, tots ells sota el poder dels europeus que es creien amb el dret de reprimir, controlar i castigar altres cultures i esclavitzar a les persones que fossin d'una altra raça.

L'esclavitud als Estats Units va desaparèixer legalment el 1863 després d'una llarga guerra civil, però, tot i així, continua el convenciment de la inferioritat de la raça negra que porta a una gran segregació social. Dins d'una mateixa societat es separen completament les dues races: hi havia banys públics separats, escoles, transports públics, restaurants i barris, creant ghetos com el barri de Harlem.

Mostra d'aquest racisme latent en la societat nord-americana és la creació del Ku Klux Klan, una organització terrorista secreta creada el 24 de desembre de 1865 per sis antics oficials de l'exèrcit confederat. Els membres del Klan creien en la inferioritat innata dels negres i per tant estaven ressentits per veure a antics esclaus en condicions d'igualtat social i sovint accedint a càrrecs d'importància política. Així es va convertir en una organització il·legal compromesa a lluitar contra la política dels republicans des de Carolina fins a Arkansas.

Coberts amb túniques i ocultant els seus rostres amb caputxes blanques, els homes del Klan van actuar contra els oficials públics i contra els negres en general per evitar que votessin, accedissin a càrrecs públics o exercissin els seus, acabats d'adquirir, drets civils. Habitualment cremaven creus a turons o prop de les cases on vivien aquells a qui desitjaven atemorir. Quan aquestes tècniques fallaven i no produïen l'efecte desitjat, eren capaços de pegar, mutilar i assassinar a les seves víctimes. Aquestes activitats les consideraven necessàries per defensar la supremacia blanca.

Al segle XX va sorgir el moviment per la defensa dels drets civils, que pretenia aconseguir arribar a ser una societat igualitària per a tots els ciutadans del país. S'han qualificat com a drets i llibertats pròpiament dits els següents: vida, integritat física i moral, llibertat ideològica, religiosa i de culte, llibertat i seguretat, igualtat i no discriminació, honor, intimitat personal i familiar, pròpia imatge, inviolabilitat del domicili i secret de les comunicacions, llibertat de residència i moviments, llibertat d'expressió, dret a participar als assumptes públics i a accedir, en condicions d'igualtat, a funcions i càrrecs públics, etc. La majoria d'aquests drets no eren, ni molt menys, respectats pel que fa als ciutadans de raça negra.

Un dels principals líders d'aquest moviment va ser Martin Luther King (1929-1968) que defensava la resistència no violenta a la repressió racial. Va investigar els treballs de l'indi nacionalista Mohandas Gandhi, les idees del qual es van convertir en el centre de la seva pròpia filosofia de protesta no violenta. El 1955 va dirigir un boicot contra una companyia de transports públics a Montgomery, arran de l'arrest d'una dona negra després de negar-se a deixar el seu seient a un passatger blanc. Durant la protesta de 381 dies, King va ser arrestat i portat a la presó, la seva vivenda destrossada i va rebre moltes amenaces contra la seva vida. El boicot va finalitzar el 1956 amb una ordre del Tribunal Suprem prohibint la segregació al transport públic de la ciutat.

El boicot de Montgomery va ser una victòria evident de la protesta no violenta i King va sorgir com un líder molt respectat. Conscients d'això, els clergues negres de tot el Sud fundaren la Conferència de Líders Cristians del Sud (SCLC), escollint King com el seu president.

Va dirigir la històrica marxa a Washington (28 d'agost de 1963) on va pronunciar el seu famós discurs “I have a dream” (“tinc un somni”). El 1964 va ser galardonat amb el Premi Nobel de la Pau i quatre anys després (el 4 d'abril de 1968) va ser assassinat a Memphis (Tenessee).

Dins del moviment per la defensa dels drets civils, però, hi havia grups amb ideologies diferents a la de Martin Luther King, com el Poder Negre i els Musulmans Negres. Els líders d'aquest últim grup són partidaris de la cooperació econòmica i la autosuficiència, també imposen als seus seguidors la observació dels estrictes codis islàmics de comportament, referents a temes com l'alimentació, la vestimenta i les relacions interpersonals.

Després d'uns anys de la seva formació Elijah Muhammad, conegut com el Sant Profeta i Missatger d'Alà, es va transformar en el líder de la Nació Islàmica. Antigament, els Musulmans Negres sostenien que les persones blanques eren “el Dimoni”, que esclavitza als que no són blancs, i defensaven l'establiment d'una pàtria afroamericana als Estats Units.

Durant la dècada de 1960 Malcolm X, responsable de la mesquita de Nova York, es va convertir en el portaveu més destacat de la Nació de l'Islam. El 1964 va trencar amb la Nació Islàmica i va formar un grup nacionalista negre de caràcter secular: la Organització de la Unitat Afro-Americana (OAAU).

Malcolm X d'Spike Lee

La pel·lícula Malcolm X va ser rodada el 1992 per Spike Lee basant-se en la biografia del líder negre titulada “The autobiography of Malcolm X” escrita pel mateix Malcolm amb la col·laboració d'Alex Haley. La pel·lícula està feta des del punt de vista de la societat negra, mostrant així la veritable naturalesa d'una de les figures més carismàtiques del moviment per la defensa dels drets civils dels negres als Estats Units. En aquest llargmetratge, doncs, es podrà veure la gran evolució que va patir l'ideologia i els mètodes de Malcolm X, passant d'una postura radical antiblancs a un desig d'igualtat.

El pare de Malcolm Little era un ministre que predicava les creences de Marcus Garvey, el líder afro-americà que afirmava que l'Amèrica blanca mai acceptaria la gent negra i que, per tant, fonamentava la seva ideologia en el desig de tornar a Àfrica. Anys després, Malcolm també es convertirà en un ministre i ensenyarà una variació d'aquest tema, però primer passarà per una sèrie d'identitats, conversions i dures lliçons de la vida.

Quan Malcolm tenia sis anys el seu pare va ser assassinat, probablement pel Ku Klux Klan, després de rebre nombroses amenaces de l'organització. La seva mare no va ser capaç de mantenir els seus fills i així els van repartir acabant Malcolm en una casa d'acollida. Era l'estudiant més brillant de la classe, però els seus professors blancs, que l'anomenaven “negre”, el van convèncer d'allunyar-se de les seves ambicions de fer carrera per així buscar una altra feina relacionada amb els treballs manuals, que era el que corresponia als homes de color. Així, anys després es va convertir en un corredor d'apostes i gàngster de Harlem.

Durant aquesta època de la seva vida, a finals dels anys 40, era conegut com “Red Detroit” i estava involucrat a tot un seguit d'activitat delictives. Finalment va ser arrestat i condemnat (1946) i, així, enviat a la presó, el qual esdevindria un dels fets més decisius de tota la seva vida. Allà va entrar en contacte amb el moviment dels Musulmans Negres d'Elijah Muhammad i va aprendre a respectar-se a ell mateix.

A partir d'aquest moment la seva vida dóna un gir i es dedica completament a seguir la doctrina de la Nació de l'Islam i a predicar les seves bases que pregonaven la separació racial. Així, quan el 1952 surt de la presó, s'uneix al temple dels musulmans negres de Detroit i adopta el nom de Malcolm X, substituint simbòlicament el seu cognom, derivat de la herència de l'esclavisme, per una X que representava el nom desconegut dels seus avantpassats africans.

Als inicis de la dècada de 1960 la Nacio de l'Islam ja era ben coneguda i Malcolm era el seu portaveu més destacat. Llavors predicava una política racista cap als blancs i pregonava una total separació racial.

El 1964 Malcolm va trencar amb la Nació de l'Islam i va formar un grup nacionalista de caràcter secular; la Organització de la Unitat Afro-Americana (OAAU). Arran del seu pelegrinatge a la ciutat sagrada de l'islam, La Meca (Aràbia Saudí), on va ser acollit per musulmans de totes les races, va renunciar a les seves creences anteriors i va començar a invocar la solidaritat racial i a adoptar el nom àrab d'El-Hajj Malik El-Shabazz.

El 21 de febrer de 1965, durant una conferència a una reunió de la OAAU a Nova York, Malcolm va ser assassinat per homes presumptament relacionats amb els musulmans negres.

Bibliografia

• Horsman, Reginald “La raza y el destino manifiesto orígenes del anglosajonismo racial norteamericano” Ed. D.F. Fondo de cultura Económica, 1985, Méxic (1ª ed.)

• Malcolm X “Malcolm X el poder negre autobiografia preparada per Alex Haley” Barcelona Edició de materials, 1967

• Williams, Fiona “Social policy a critical introduction issues of race, gender and class Fiona Williams” Ed. Cambridge Polity, 1989

• Dean, Elisabeth “Historia en blanco y negro” Barcelona Edicions del Serbal Paris Unesco, 1984

• Varis “Enciclopedia Microsoft” Encarta

1

“Acuso al hombre blanco de ser el mayor asesino sobre la Tierra, acuso al hombre blanco de ser el mayor secuestrador sobre la Tierra, no existe un lugar en este mundo al que el hombre blanco pueda ir y decir que creó paz y armonía. A donde quiera que haya ido ha hecho estragos, a donde quiera que haya ido ha provocado destrucción, de modo que yo le acuso de ser el mayor secuestrador sobre la Tierra, le acuso de ser el mayor asesino sobre la Tierra, le acuso de ser el mayor ladrón y el mayor negrero sobre la Tierra. Acuso al hombre blanco de ser el mayor comedor de cerdo sobre la Tierra, el mayor borracho sobre la Tierra (…). No sois americanos, sois las víctimas de América”.

“Elijah Muhammad tiene la única solución para este país, la única solución para el hombre blanco: la total separación entre la raza negra y la raza blanca”.

“El negro americano jamás puede ser culpado por su animosidad racial, sólo está reaccionando contra cuatrocientos años de opresión y discriminación, pero puesto que el racismo conduce a América por el sendero del suicidio, creo sinceramente que la generación más joven sabrá ver las graves advertencias y muchos de ellos desearán emprender el camino espiritual de la verdad, la única forma que tenemos de detener el desastre al que indudablemente conducirá el racismo. (…) En el pasado he hecho acusaciones generalizadas contra todos los blancos y esas acusaciones han causado daños a algunas personas blancas que no lo merecían. (…) Ya no suscribo las acusaciones generalizadas de una raza, pienso tener mucho cuidado de no condenar a alguien que no haya sido probado culpable. No soy un racista y no suscribo ningún principio del racismo. Con toda honradez y sinceridad puede decirse que sólo deseo libertad, justicia e igualdad”.