HISTÒRIA

• S-IV a C : PLATÓ i ARISTÒTIL Parlen de l' educació. nens relac. Educador- alumne

• Fins el S-XVII-XVIII no es considera la infància com un estat de la persona . És considera el nen com un adult INMADUR…

 

• A partir del S-XVII, els corrents humanistes diuen que “el nen necessita ser protegit, educat...” (apareixen els Selessians, Germans de la Salle...)

 

• Meitat S-XVIII inici industrialització Comencen a educar-se únicament els nens per poder treballar a les fàbriques. nen explotat, …millora de l'escola.

• DESCARTES (1596-1650) dualisme Cos i ment dues coses diferents

• SPINOZA (1632-1677) unitat. Paper clau de les emocions

• LEIBNIZ (1646-1716) paral·lelisme. Cos i ànima separats

• LOCKE (1632-1704) “tàbula rasa” (importància dels sentits)

S. XVII-XVIII

Creu que el nen quan neix no té res és una ment en blanc, és através dels sentits com permetra que aprengui coses i es faci intel·ligent. Base del conductisme l' educació més férrea. Utilitza premis i càstigs.

• ROUSSEAU (1712-1778) el nen bo

S. XVIII

El nen quan neix és una persona curiosa, que li agrada descobrir el món, aprendre. És la societat qui fa que es distorsioni Totes les corrents actuals van per aquest cami.

• CAMPE (1746-1818) diaris sobre desenvolupament físic i mental de nens

• TIEDEMANN (1748-1803) biografies de nens…

• PESTALOZZI (… 1774…)

Rousseau + acció educativa…

Agafa les idees de Rosseau i intervé dient que el nen ha d' extreure coses per ell mateix.

• ITARD (…1801…) Informe sobre Víctor d'Aveyron.

Pensament abstracte 18 ( el nº 18 significa 18 coses)

Pensament concret 18 ( les 18 coses en sí mateixes)

Primer s' ha de notar, sentir. (Sentits són part biològica)

Importància del llenguatge

• KUSSMAUL (… 1859 …) capacitats sensorials dels nadons, capacitats que segons ell són innates com sbors, tacte, olors, gust, LLENGUATGE

• SOCIETAT PEDAGÒGICA DE BERLÍN (…1869…) utilització de qüestionaris a l'escola, s'apliquen a 2238 nens

• DARWIN (…1859…) Selecció natural i evolució, “L'origen de les espècies”.

• Filogènesi fases de l'evol d'una espècie al llargs dels segles.

• Ontogènesi “ “ “ “ al llarg de la seva vida

 

• HAECKEL: l'ontogènesi recapitula la filogènesi .

FUNDACIÓ

• PREYER (…1882…) enregistrament diari i minuciós

• HALL (..1880..) postura eclèctica Wundt + Preyer + Freud + Jung 

• BALDWIN (…1913…) Lògica genètica. Desenvolupament social de la personalitat. Selecció orgànica (Selecció social) Les persones desenvolupen la seva personalitat en relació amb els altres.

• BINET (…1905…) Desenvolupament cognitiu (1ers TESTS)

• FREUD (…1900…) Interpretació dels somnis, importància de la història de l'individu

(Utilització de regressions, imnosi...)

CONSOLIDACIÓ 1900 …

• GESELL maduracionista

• TERMAN nativista: estabilitat puntuacions intel.ligència

• Teories genètiques:

•  WERNER mètode microgenètic

•  WALLON la persona com un “tot”

• VYGOTSKI mètode microgenètic i de doble estímul

• PIAGET mètode clínic:

• PIAGET mètode clínic:

 

• Estudi intensiu i perllongat de casos individuals

• Anàlisi qualitatiu de conductes

• Formulació d'hipòtesis globals explicatives

• Importància de la intuïció…

 

EXPANSIÓ anys 60 …

• Aplicació mètode experimental …

• Neo-psicoanàlisi: M.KLEIN A.FREUD

• J.BOWLBY etologia

Importància del vincle favorable o no dels primers anys de vida amb les persones proximes. VINCLE EMOCIONAL

Parla de la conducta dels animals. ETOLOGIA

• Obra de PIAGET Es publica l' obra de Piaget

• Obra de VYGOTSKI ZDP Zona de desenvolupament proper

El nen podrà aprendre més si l' adult l'estimula perque ho faci.(+ del que ell aprendria sol)

( si apren a sumar després podrà sumar sumes etc. Té el seu procés no pot saber trigonometria si primer no arpen a sumar)

• BRUNER

• CHOMSKY gramàtica generativa (totes les llengües de la terra tenen una estructura gramatical similar) MAL (Mecanisme d' adquisició de llenguatge)

• Teoria del Cicle Vital BALTES Introducció a l' estudi de tota la vida.

• Teoria ecològica BRONFENBRENNER 1980 Ens desenvolupem en el nostre propi ECOSISTEMA

Parla d' un reticle en expansió de relacions entre persones. Que té el seu origen en la relació Mare-nen.

• Teoria del processament de la informació

 

• Teoria comunicació SHANNON

• Teoria cibernètica WIENER

• Teoria computació TURING

• Teoria lingüística CHOMSKY

CONCEPTE i OBJECTE DE LA
PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

• CONCEPTE Estudia el canvi del comportament humà al llarg del cicle vital i la seva evolució. modificacions… evolució…El que pretén la Psicologia del desenvolupament es saber quin és l' origen d' aquests canvis.

• OBJECTE

• estudi a nivell cognitiu, emocional ….

• Descripió que fa com ho fa...

• explicació dels fets passats…

• predicció Predir més o menys el que es fa en cada etapa a través dels estudis que hem fet.

• intervenció Si gràcies a la predicció sabem que a l' any aprox. El nen ha de caminar i no ho fa intervindrem

• TEORIES de successió de fases:

• BÜHLER 1918 (5 fases)

• KROH 1927… 3x3=9

• FREUD 1930…

• PIAGET, WALLON 1940… 1960

• BUSEMANN 1950…65

• GESELL 1953… 66

• TEORIES “globals” (processos):

Baltes (cicle)

Bandura (models socials)

Vigotsky (context)

MÈTODES D'INVESTIGACIÓ

- Sense control de les condicions:

OBSERVACIÓ ( Simplement el mètode de visualitzar)

INTROSPECCIÓ (Coneixer-se a un mateix per saber dels altres)

CORRELACIONAL ( A través de l' observació busquem les relacions que s' hi poden establir)

- Amb control de les condicions:

• MÈTODE EXPERIMENTAL ( VI, VD, laboratori...)

• EXPERIMENT DE CAMP (el mateix que l'experimental però a gran escala)

• MÈTODE QUASI-EXPERIMENTAL ( aquell en que l' experimentador té dades previes no obtingudes per ell)

 

 

- Mètodes auxiliars:

• entrevistes

• qüestionaris

• tests

• inventaris d'interessos, actituds o posicionaments a través dels anys

• estudi de casos

• mètodes sociomètrics, …

 

DISSENYS D'INVESTIGACIÓ

 

• Transversals (ex: 1000 nens de 4 anys, 1000 de 5 anys...) de cada edat molts subjectes

• Longitudinals (ex: estudi d'un nen d' 1a 3 anys) un subjecte durant un període llarg

• Seqüencials (estudi de nens de Preescolar) fracció de subjectes

MODEL PSICOANALÍTIC

 

• FREUD (1856 -1939)

 

La psicoanàlisi:

• Una visió global de l'home i el món

• Una teoria i una tècnica de tractament de malalties mentals

• Un mètode d'anàlisi de la realitat

• Un model explicatiu del desenvolupament

 

• Importància de l'insconscient i dels impulsos

• Punt de vista dinàmic

• Punt de vista econòmic

• Punt de vista tòpic

• En termes de conflictes, d'interaccions i oposicions

Freud metapsicologia (psicologia de la psicologia, psicologia del més enllà

Símptomes manifestos dinàmica latent

(relació causal)

Conceptes comuns:

• INCONSCIENT (allò que no és conscient lògicament)

• IMPORTÀNCIA DELS PRIMERS ANYS

• ASSOCIACIÓ LLIURE (sistema no directiu)

• TRANSFERÈNCIA (aplicar a algú allò que sabem, en aquest cas al terapeuta)

El pacient atribueix certa qualitat sobre el psicoanalista

• CONTRATRANSFERÈNCIA (el que li suscita en el Psicoanalista el que expliquem)

• RESISTÈNCIA (la de la persona a que algú grati en el seu interior)

ESTRUCTURA DE LA PERSONALITAT

 

• 1900 Primera tòpica (punt de vista descriptiu):

·  INCONSCIENT: reprimit, censurat, pulsions bàsiques i pensaments no conscients

·  PRECONSCIENT: idees latents que es fan conscients quan adquireixen força

·  CONSCIENT: allò que tenim a la consciència

 

 

• 1920 Segona tòpica (punt de vista estructural):

•     ID: principi del plaer, Eros i Thànatos INCONSCIENT

•     SUPEREGO: principi del deure

•     EGO: principi de realitat CONSCIENT

DINÀMICA DE LA PERSONALITAT

• Instint pulsió (Repercussio de l' instint/ conseqüència)

• Mecanismes de defensa (Anna Freud) conflicte pulsió-realitat

(Ex: El professor posa un examen molt difícil, voldria matar-lo però ser que no puc)

Repressió

Regressió (retrocedir en l'actitud o conducta “postura infantil”)

Formació reactiva

Projecció (atribució als altres)

Aïllament

Sublimació (Transformar una pulsió socialment inaccptable a una d' acceptable)

Ex: Jocs olímpics a l' antiga Grècia apareixen per la quantitat de Joves Guerrers

Negació

Fugida

Desplaçament

Polliana (Tot va bé)

Racionalització

EVOLUCIÓ DE LA PERSONALITAT

 

• FREUD 1905 fases del desenvolupament

 1 ORAL

• Conflicte satisfacció - frustació (0-1 anys 1-2 anys)

• Plaer: boca, aliment

• Relació d'objecte: mare (Persona que satisfa)

• 2 estadis: oral precoç (xuclar), oral sàdic (mossegar)

 

2   ANAL

• Conflicte autoritat - rebel·lia (2-4 anys)

• Plaer: zona anal, esfínters

• Relació d'objecte: regal-protesta

3   FÀL· LICA

• Conflicte edípic (3-6 anys)

• Plaer: genitals

• Complex d'Èdip (mite de Sòfocles) - Complex d'Electra (Jung)

4   LATÈNCIA (6-12 anys) Èdip repressió, sublimació tranquil·litat 

5   GENITAL ADULT A partir de la pubertat

MÉLANIE KLEIN (1882-1960)

• EGO des del començament … SUPEREGO elaborat durant tota la infància…

• Dualitat d'impulsos (EROS-THÀNATOS): angoixa agressió (trauma del naixement) 

• Escissió pulsional respecte al primer objecte… La fantasia inconscient…

• POSICIONS, barreja d'angoixa i de defenses…

• POSICIÓ: una determinada configuració de relacions d'objecte, angoixes i defenses…

POSICIÓ ESQUIZOPARANOIDE (0-3 mesos)

• Escissió bo-dolent, conflicte satisfacció-frustració.

• Mecanismes de defensa: escissió, introjecció, projecció.

POSICIÓ DEPRESSIVA (3 -12 mesos)

• Objecte total...

• Angoixa …

• Introjecció de l'objecte total- MARE (el nen comença a adonar-se' n de que depèn totalment d' aquesta figura …

• Sentiments generosos i altruistes…

E. ERIKSON (Dinamarca 1902- 1994)
 

• Dinamarca Viena EEUU

• Freud teoria psicosexual

• Erikson teoria psicosocial, cicle vital

• Posa l'accent en el JO …

• Principi epigenètic del desenvolupament…

 L'afectivitat es desenvolupa en 4 estadis:

Estadis pre-genitals :

• ESTADI - I ( 0-6 mesos) Mode incorporatiu , passiu-perceptiu zona ORAL

• ESTADI - II (6-12mesos) Mode incorporatiu , actiu-captatiu zona ORAL

• ESTADI - III (1 a - 3 a ) Mode retentiu-eliminatiu zona URETRAL

 

Estadi genital infantil:

• ESTADI - IV (3-5 a) Mode intrusiu (nens-formes fàl·liques)

Mode inclusiu (nenes-acollidor) Zona GENITAL

- El desenvolupament resultat de processos psicosexuals …

i també de les necessitats i activitats adaptatives del JO a les funcions que la societat assigna a cada edat.

 

- El JO neix, es desenvolupa i mort en una relació.

• Creixement harmoniós mutualitat (equilibri entre satisfacció-frustració

 

• Cada període evolutiu demana noves adaptacions.

 

• La personalitat es desenvoluparà passant per 8 crisis psicosocials:

• Cada crisi és una etapa del desenvolupament del JO en un entorn social més ampli

• Cada etapa que prepara per la següent: cal mantenir-se prop del costat positiu.

 

• Cada etapa satisfà unes necessitats del JO i respon a unes demandes socials.

 

ETAPES DEL JO DESENVOLUPAMENT DESENVOLUPAM.

CRISIS PSICO-ORGÀNIC PSICO-SOCIAL

(H) integritat - desesperació / Maduresa / Societat, comunitat

(G) generativitat-estancament / Edat adulta /Família, professió

(F) intimitat - aïllament / Joventut adulta / Parella, família

(E) Identitat - confusió / Pubertat-adolescència / Grup amics...

(D) laboriositat - inferioritat / Latència / Escola, mestres,amics..

(C) iniciativa - culpa / Genitalitat infantil (3-5 a)/ Família, comp..

(B) autonomia- vergonya,dubte / Període anal (1-3 a) / P - M - G

(A) confiança - desconfiança / Període oral (0-1 a) / Mare

(A)  CONFIANÇA en front de DESCONFIANÇA ( 0- 1 anys)

• Sentiment relacional mare-nen.

• Confiança quantitat de relació amb la mare.

• Desconfiança deslletament …

( base del comportament delinqüent )

 

(B)  AUTONOMIA en front de VERGONYA, DUBTE (1-3 anys)

• La marxa, control d'esfínters i parla autonomia (capacitat d'agafar)

• Com regula l'adult la fermesa-tolerància ?

(C)  INICIATIVA en front de CULPA (3-6 anys)

• La iniciativa supera l'autonomia és una conquesta.

• El contrapunt de la iniciativa és la culpa…

• Mala relació amb el pare i la mare adults escrupulosos, rígids, …

(D)  LABORIOSITAT, INDÚSTRIA en front d'INFERIORITAT (6-11 anys)

• Adquisició d'habilitats… plaer per la laboriositat quan hi ha reconeixement…

• Valoració adquisició d'un sentiment d'identitat.

(E)  IDENTITAT en front de CONFUSIÓ (pubertat)

• Pubertat i adolescència les realitats es posen en dubte

• Recerca d'identitat… aptituds desenvolupades i oportunitats rols socials

• Confusió: identitat sexual - professió

(F)  INTIMITAT en front d'AÏLLAMENT (adolescència)

• Intimitat: capacitat d'afiliar-se a associacions, … relació íntima… capacitat d'estar sol, de pensar, …

(G)  GENERATIVITAT en front d'ESTANCAMENT (edat adulta)

• Necessitat de participar en la continuació de la vida... tenir fills… millora dels altres…

(H)  INTEGRITAT en front de DESESPERACIÓ (maduresa)

• Acceptar la vida … sentit d'integritat i coherència

• La virtud d'aquesta crisi és la saviesa...

JEAN PIAGET (1896-1980)

model constructivista

• Biologia, Filosofia, Epistemologia, Psicologia…

• Interès per la lògica matemàtica de l'infant…

• Teoria del desenvolupament cognitiu …

• Centre Internacional d'Epistemologia Genètica...

• B.Inhelder, … segueix investigant

ESQUEMES, ……ORGANITZACIÓ, ADAPTACIÓ, EQUILIBRI

 

• Com es construeix el pensament?

ESQUEMES:

 

• Estructures cognitives bàsiques …

• Patró de comportament … amb unes conductes determinades…

• Diferenciació progressiva,.. es poden repetir, generalitzar, perfeccionar, integrar

EVOLUCIÓ:

• 1        Esquemes reflexos

• 2        Esq. d'acció

• 3        Esq. Representatius

• 4        Operacions concretes

• 5        Operacions formals

• L'objectiu del desenvolupament és l'adaptació...

• El desenvolupament és una marxa cap a l'equilibri…

 

• Tres principis o invariables funcionals:

ORGANITZACIÓ, ADAPTACIÓ, EQUILIBRI

• Per assolir l'EQUILIBRI : ORGANITZACIÓ d'esquemes

• (ordenar, jerarquitzar, integrar Estructures)

• ADAPTACIÓ (individu-medi):

assimilació + acomodació

• Assimilació (input) : integració de la realitat als propis esquemes

• Acomodació (output): modificació de les estructures …reequilibració

 

EVOLUCIÓ PER PERÍODES:

1) Període sensoriomotor (0-2 a)

esquemes reflexos esquemes d'acció

2) Període preoperatori (2-7 a)

funció simbòlica esquemes represetatius interiorització de l'acció

3) Període operacions concretes (7-12 a) esquemes representatius s'organitzen respectant unes regles, però lligats a objectes concrets.

4)     Període operacions formals (12 a …) operacions formals, pensament abstracte, sense necessitat d'objecte

 

• l'ordre dels períodes és constant, segueix unes etapes iguals per a tothom.

• són inclusius (nines russes, cada etapa s'integra en la següent)

• el pas és gradual, a partir d'un desequilibri (assimilació—acomodació—reequilibri

1- PERÍODE SENSORIOMOTOR (0-2 a)

• Intel.ligència pràctica basada en les sensacions i moviments del nen

• De la conducta casual passa a la conducta intencional

• Dels esquemes reflexos passa als esquemes d'acció (conjunt de sensacions, percepcions i moviments)

• Permanència de l'objecte…

• ESTADI 1 (0-1 mesos) : Exercicis reflexos (succió) , reacció automàtica als estímuls (esquemes reflexos). Primer contacta amb el pit, després xucla sol, després xucla tots els objectes (assimilació generalització)

• ESTADI 2 (1-4 mesos): Reaccions circulars primàries (relació amb el propi cos). Comença de forma casual. Relaciona un efecte satisfactori amb una acció concreta i la repeteix esquema d'acció. Primeres coordinacions sensoriomotores.

• ESTADI 3 (4-8 m): Reaccions circulars secundàries (relació amb objectes). Agafa el que veu, toca el mòbil, plora perquè vinguin,.. Coordinació progressiva mans-boca-ulls. Al final de l'estadi ja no són espais independents. Explora, generalitza, integra. Busca objectes i si s'amaguen perd l'interès (no permanència de l'objecte).

• ESTADI 4 (8-12 m): Coordinació esquemes secundaris. L' inici de l'acció és intencional, ja no és casual. Tira un objecte i el torna a buscar on era abans (error). Va progressant: estira la manta per apropar un objecte. Preveu, anticipa…

• ESTADI 5 (12-18 m): Reaccions circulars terciàries. Coordinació d'esquemes secundaris. Anticipa i assaja. L'acomodació precedeix a l'assimilació . Assaja causes i efectes (trajectòries) , encerta on anirà a parar l'objecte (permanència de l'objecte).

 

• ESTADI 6 (18-24 mesos): Esquemes representatius.

• Interioritza els esquemes d'acció i apareixen esquemes representatius. Substitueixen les manipulacions (intel·ligència pràctica). Manipula objectes i descobreix les seves propietats. Anticipa resultats, pensa i després busca els mitjans. Comença la funció simbòlica.

• Sentiments, pensament i acció es desenvolupen de forma simultània, interdependent. Sentiments de por, d'agradable-desagradable, d'èxit-fracàs,…(afectivitat egocèntrica)

 

• BALDWIN adualisme

• WALLON simbiosi

• FREUD narcisisme

• PIAGET egocentrisme camí cap a la descentració construcció de la realitat

 

2- PERÍODE PREOPERATORI (2-7 anys)

 

-  De la intel·ligència basada en esquemes d'acció interns i simbòlics passarà als esquemes representatius (relaciona esquemes d'acció) P.e. per agafar una cosa aproparà una cadira o ho demanarà.

-  Es pregunta el per què de certes coses (confusió causa - finalitat)

-  Amb la utilització dels símbols pot anticipar les coses o evocar records sense necessitat de tenir coses presents.

-  Comunica les seves experiències amb satisfacció.

DUES ETAPES:

• PENSAMENT SIMBÒLIC PRE-CONCEPTUAL (2-4 a)

• Joc simbòlic

• Llenguatge monòlegs, ll. Interior, …

• Pensament egocèntric:

Artificialisme

Animisme

Determinisme

Antropomorfisme

Màgia

…

• Preconceptes: definició per l'ús, no hi ha generalització

• PENSAMENT INTUITIU (4-6 a)

 

• Centrat en una característica

• Irreversibilitat

 

• 3- PERÍODE OPERACIONS CONCRETES ( 7-12 a)

Estadis

- La noció d'estadi no va lligada amb el temps sinó amb el tipus de relacions amb el medi que dominen en el període.

- Crisis i conflictes: maduració orgànica+influències de l'àmbient successives transformacions

- Llei de l'alternància funcional: alternància de fases centrípetes i centrífugues

- Llei de la preponderància funcional: processos, conductes i formes de relació dominants en cada estadi

ESTADI IMPULSIVO-EMOCIONAL (0-1 anys)

0-3 mesos: Estadi de la impulsivitat motriu

Preponderància de les funcions fisiològiques: quietud (satisfacció, hipotonia muscular) i crispació, espasmes, crits (necessitats, hipertonia muscular)

Activitats: son, alimentació, moviment.

3-9 mesos: Estadi emocional

Crits diferenciats, expressions emocionals: somriure, crits per demanar, de sofriment, d'alegria.

Abans la mare era una necessitat i presència biològica, ara és una necessitat psicològica, la seva presència anuncia calma... ...

9-12 mesos: sistematització dels exercicicis sensorio motors… ...

ESTADI SENSORIOMOTOR I PROJECTIU (1-3 anys)

1-2 anys: Estadi sensorio motor. Activitats circulars (Baldwin), investigació, exploració, intel·ligència de les situacions,… ...

2-3 anys: Estadi projectiu. Imitació, activitat simbòlica, intel·ligència representativa, llenguatge... ...

ESTADI DEL PERSONALISME (3-6 anys)

3 a : crisis d'oposició, conquesta d'autonomia. Adquisició del “jo” (personalisme) ... ...

4 a : edat de la gràcia: seducció de l'altre,, narcisisme, exhibició, necessitat d'afecte i d'aprovació... ...

5-6 a: representació de rols, imitació, …per trobar seguretat... ...

ESTADI DEL PENSAMENT CATEGORIAL (6-11 anys)

6-7 a: edat de la raó: autodisciplina mental, “atenció”,… ...

7-9 a: pensament sincrètic (pensament per parelles de conceptes, categories amb continguts concrets ...

9-12 a: pensament categorial lògic, coneixement operatiu racional ... ...

ESTADI DE LA PUBERTAT I ADOLESCÈNCIA (12 a…)

Replegament, preocupacions teòriques, inquietuds metafísiques,… ...