ÍNDEX Pág.

El Canvi Climàtic 2

- 1.1 L'efecte hivernacle

- 1.2 Els processos migratoris humans

- 1.3 Aparició i intensificació de malalties i epidèmies

- 1.4 Desaparició d'espècies animals

El Protocol de Kyoto 8

• 2.1 El Plantejament del Protocol

• 2.2 L'aprovació del Protocol

• 2.3 L'aplicació del Protocol

Situació actual 11

- 3.1 Els Mecanismes Flexibles

• 3.3.1 L'aplicació conjunta (AC)

• 3.1.2 Mecanismes per a un Desenvolupament Net (MDL)

• 3.1.3 Els Engolidors

• 3.1.4 El comerç d'emissions

- 3.2 El SECE i els PNA

- 3.3 L'energia nuclear al Protocol de Kyoto

4. El Protocol de Kyoto a Espanya 19

5. Carències del Protocol de Kyoto 21

6. La Conferència de Bali 22

- 6.1 En la conferència

- 6.2 Els Estats Units en la Conferència de Bali

- 6.3 Acords de la Conferència de Bali

7. Annexes 25

8. Bibliografia 26

1. El Canvi Climàtic

Un informe emès pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), organisme pertanyent a Nacions Unides, no admet dubte: "Aquest escalfament no té precedents en els últims 10.000 anys. La major part s'observa al llarg de l'última meitat del segle XX i és atribuït a l'augment de la concentració dels gasos d'efecte hivernacle, fonamentalment del CO2, provinent de la utilització del petroli, del gas i del carbó". Les conseqüències a curt termini si no es prenen mesures urgents seran:

• Canvi de les variables climàtiques: increment de la temperatura global mitjana, disminució de la capa de neu, pujada del nivell del mar, augment de les precipitacions, pluja acida, etc.

• Processos migratoris humans.

• Augment del nombre de tempestes i la seva intensitat.

• Incendis forestals.

• Una major presència d'inundacions i riades.

• Extensió de plagues i malalties cap a noves zones, degut als canvis de clima.

• Pèrdua de capacitat productiva agrícola.

• Increment de l'erosió.

• Desaparició de nombroses espècies (més d'1 milió en els pròxims 50 anys).

1.1 L'efecte hivernacle

L'atmosfera és essencial per a la vida a la Terra per moltes raons, molt en particular, pel seu contingut en oxigen. Conté, igualment, un gran nombre d'altres gasos i productes químics, alguns com a resultat de l'activitat humana. Avui dia està comprovat que les emissions de determinats gasos a l'atmosfera tenen un impacte important i negatiu en el medi ambient.

Es denomina efecte hivernacle al sobreescalfament de la superfície terrestre per l'increment de la quantitat d'energia solar que és atrapada per l'atmosfera, degut a determinats gasos la presència i proporció dels quals han estat modificades per l'activitat humana.

Els gasos d'efecte hivernacle més importants són:

• Diòxid de carboni (CO2). Un 56% d'influència.

• Metà (CH4). Un 18% d'influència.

• Òxids de nitrogen (NOx). Un 6% d'influència.

• Clorofluorocarbonis (CFC). Un 13% d'influència.

• Hexafluorur de sofre (SF6).

Imatge extreta del buscador google

Com a conseqüència de l'efecte hivernacle hi ha: l'increment de la temperatura global, increment de la temperatura global mitjana, disminució de la capa de neu, pujada del nivell del mar, augment de les precipitacions, pluja acida, etc.

1.2 Els processos migratoris humans

La veritable crisi de les migracions encara no ha començat, adverteix un informe de la ONG Christian Aid, segons el qual en 2050 seran mil milions les persones desplaçades de les seves regions com a conseqüència del canvi climàtic. Seran molts més dels que va desplaçar la segona guerra mundial, però ningú no està reaccionant adequadament enfront d'aquesta amenaça, que reclama un nou estatut de refugiat i mesures preventives.

La pujada dels oceans, la desertització i les subsegüents catàstrofes naturals, amenacen en canviar l'actual mapa demogràfic i els governs haurien de preparar-se per fer-ho, segons Christian Aid.

L'escalfament del planeta crearà si més no, mil milions de refugiats en tot el món l'any 2050, segons un informe elaborat per Christian Aid, del que ha publicat un comunicat.

Christian Aid és una ONG creada en 1945 per atendre els refugiats de la segona guerra mundial. Segons l'informe citat, els desplaçats pel canvi climàtic superaran amb escreix els moviments migratoris succeïts com a conseqüència de la gran conflagració de 1939-1945.

L'informe precisa que aquests refugiats seran la conseqüència de les penúries d'aigua i aliments, que assolaran a àmplies regions del globus, desencadenant probablement guerres pel control dels recursos.

L'informe assenyala que els països desenvolupats, principals responsables de la contaminació planetària, han d'assumir les seves responsabilitats amb aquests refugiats, ja que les migracions forçoses constitueixen l'amenaça més greu que pesa avui per a les poblacions sense recursos dels països en creixement.

L'impacte del canvi climàtic sobre els processos migratoris és la variable desconeguda d'aquesta gran equació, remarca l'informe, ja que a causa de l'envergadura d'aquest canvi s'originaran catàstrofes d'amplituds molt diferents.

1.3 Aparició i intensificació de malalties i epidèmies

Les temperatures més elevades degudes al canvi climàtic també poden afectar a la salut humana i del bestiar. És probable que la malària continuï desenvolupant-se en altituds més altes com succeeix actualment a l'Àfrica oriental i els Andes.

En les pròximes dècades, l'escalfament global agreujarà la desnutrició i incrementarà el nombre de morts, malalties i lesions provocades per ones de calor, inundacions, tempestes, incendis i sequeres. Així mateix, ocasionarà una més gran incidència de malalties diarreiques i problemes cardiorespiratoris vinculats amb l'augment dels nivells d'ozó, així com canvis en els patrons de propagació de malalties infeccioses.

L'augment de la temperatura global observat des de la dècada dels 70 va ocasionar que el nombre anual de defuncions s'incrementés en 166 mil i que cada any es perdessin 5.5 milions d'anys de vida ajustats per discapacitat. Durant molt de temps els científics han assenyalat que l'impacte més greu del canvi climàtic i dels seus efectes en la salut s'observarà als països més pobres i vulnerables, a causa de que es troben en una situació de més gran risc i la seva capacitat per afrontar l'emergència és molt limitada. És probable que s'agreugin l'escassetat de productes agrícoles, les inundacions i la propagació de malalties mitjançant vectors animals, com els mosquits. Fets recents han mostrat que els països desenvolupats també són vulnerables.

La malària, que prolifera si els mosquits tenen temperatures càlides i aigua estancada per reproduir-se, ha reaparegut a països limítrofes amb Europa, entre ells Azerbaiyán, Geòrgia i Turquia, d'on havia estat eradicada després de la Segona Guerra Mundial.

Un estudi realitzat l'any passat al Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties advertia que la Unió Europea estava exposada a la febre de chikungunia, una infecció transmesa per mosquits que provoca dolor d'articulacions i que ha afectat l'Índia i l'illa de La Reunió, al Pacífic. La malaltia de Lyme o borreliosi i l'encefalitis -transmesa per paparres transportades per rosegadors que es reprodueixen ràpidament en regions temperades després d'hiverns humits- han arribat a zones altes com Suècia.

Tanmateix, en aquestes regions podria existir una més gran incidència de malalties respiratòries i al·lèrgies per contaminants i pol·len, i possiblement més casos de càncer de pell degut al deteriorament de la capa d'ozó causat per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. En els països en creixement s'agreujaran principalment la desnutrició i les malalties causades per l'escassetat i la contaminació de l'aigua. Estudis realitzats a Europa assenyalen que per cada grau centígrad que augmenti la temperatura, els casos de salmonel·losi per ingestió d'aliments s'incrementaran entre 5 i 10 per cent.

Imatge: Paparra transmissora de malalties

També les alteracions climàtiques, com les pluges més intenses i persistents a Amèrica del Sud, obliguen als països a enfortir la prevenció de malalties com el dengue, que aquesta vegada es va donar amb molta intensitat a Paraguai en la seva varietat més perillosa: la febre hemorràgica. "El reescalfament global amplia el risc futur d'epidèmies", va dir a IPS (Agencia de notícies Inter Press Service) l'entomòleg Anthony Erico Guimaraes, investigador de l'Institut Oswaldo Cruz, el centre més important de Brasil en estudis i desenvolupament de medicaments contra malalties tropicals.

L'augment de la temperatura global "influeix indirectament en l'expansió del dengue en alterar la freqüència de les pluges", va declarar.

El metge Franklin Alcaraz del Castillo, director del Centre Llatinoamericà d'Investigació Científica de Bolívia, va dir a IPS que les immenses llacunes que van deixar en els últims tres mesos les pluges a l'Amazònia boliviana "augmenten la reproducció del mosquit" transmissor del mal.

El dengue és una malaltia viral transmesa pel mosquit Aedes aegypti, que el contreu en absorbir la sang d'una persona infectada i ho contagia quan pica a una altra sana. Els símptomes són febre, cefalees i dolor muscular. L'hemorràgic inclou també dolor abdominal intens, nàusees i sagnament de pell i mucoses.

A més a més, el reescalfament global accelera el creixement del virus dintre del vector, amplia la zona d'influència dels mosquits i la seva capacitat d'adaptar-se a temperatures més fredes, va assenyalar el científic argentí Osvaldo Canziani, integrant del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides.

Imatge: Mosquit transmissor de malalties

Per això és important mantenir la prevenció, encara que el termòmetre només indiqui 15 graus, va afegir.

Existeix consens científic en que el clima del planeta s'està reescalfant degut, parcialment, a activitats humanes que emeten gasos d'efecte hivernacle, per exemple la combustió de gas, carbó i petroli.

A Bolívia hi ha prop de 40 mil famílies evacuades per les inundacions en els departaments orientals de Santa Cruz i Beni, que són també els més afectats pel dengue. "L'amuntegament, la pobresa, la falta de coneixement per defensar-se del mosquit provoquen l'expansió de la malaltia", va afegir Alcaraz.

De moment, es registren 2.800 casos de dengue en aquest país, segons va informar dijous la Unitat Nacional d'Epidemiologia de Bolívia, però l'expert va advertir sobre la necessitat de fumigar intensament les zones més vulnerables i preparar-se per a altres mals associats la inundació com la malària, la febre groga i el tètanus.

A Brasil, es van reportar 85 mil casos entre gener i febrer d'aquest any, quasi 30 per cent més que en el mateix període de 2006. La meitat d'ells van ser a l'estat occidental de Mato Grosso do Sul, que limita amb Bolívia i Paraguai.

La variant hemorràgica del dengue va afectar 55 persones, sis de les quals van morir. "A Brasil la població no està mobilitzada per eliminar els focus", els recipients amb aigua estancada on es reprodueixen els mosquits, va explicar Guimaraes.

A Paraguai, epicentre del brot sud-americà, les autoritats registren uns 20.000 casos i 12 morts. Tanmateix, metges d'aquest país sospiten que el nombre real és enorme.

A més a més, estan apareixent casos hemorràgics, més virulents encara que no necessàriament letals. Existeixen quatre tipus de virus del dengue. Quan una persona contreu la malaltia, desenvolupa immunitat cap a la varietat amb la que va ser inoculada, però es torna més vulnerable als altres serotips. Si és contagiada amb algun d'ells pot patir la febre hemorràgica.

"L'epidèmia de dengue de 1999-2000 va ser gran a la regió, però era tot dengue clàssic, ara a més a més s'estan veient casos hemorràgics", va assenyalar el metge Alfredo Seijo, encarregat de la unitat de dengue de l'Hospital Muñiz de Buenos Aires.

Font: Diari La Jornada

1.4 Desaparició d'espècies animals

Els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes terrestres podrien conduir a l'extinció cap a l'any 2050 a un total d'espècies situat entre el 15% y el 37% de les que han estat analitzades. La conclusió prové d'un detallat estudi dirigit per Chris D. Thomas, del Centre de Biodiversitat i Conservació de la Universitat britànica de Leeds, que va aparèixer publicat en la revista especialitzada Nature.

A l'informe, realitzat a més a més per altres tretze experts d'altres tantes universitats de nombrosos països, s'ha inclòs un 20% de la superfície terrestre amb una alta variabilitat de tots els hàbitats del planeta. A més a més, s'han analitzat 1.103 espècies d'animals i plantes, la majoria d'ells situats als hàbitats estudiats.

L'arc de probabilitats d'extinció obeeix que es basa en tres diferents escenaris del canvi climàtic, de menor a una major incidència, com els previstos pel Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic.

També s'ha tingut en compte la capacitat de dispersió de les espècies. És a dir, la seva possibilitat física d'abandonar l'antic ecosistema per aconseguir de subsistir en un altre més adequat proper on a més a més d'una temperatura factible per a la seva vida, pugui trobar refugi i menjar suficient.

L'informe cita el cas del drac del bosc, un llangardaix australià, l'hàbitat del qual canviarà en un 90% d'aquí a l'any 2050 a causa del canvi climàtic. Això portarà aquesta espècie autòctona del continent australià al que l'estudi denomina «perill d'extinció». És a dir, el pas previ a l'extinció definitiva.

L'informe conclou que totes aquestes estimacions demostren l'important que seria posar en pràctica mesures tecnològiques per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com les estratègies precises per a l'aïllament i control del carboni.

Fins i tot, l'estudi avalua que si es prendran totes aquestes mesures, previstes parcialment al Protocol de Kyoto, la xifra d'espècies que quedarien en perill d'extinció es reduiria a un arc situat entre el 15% y el 20% de les estudiades. És a dir, també reduint de manera molt important les emissions d'efecte hivernacle, també hauria perdut alt percentatge de d'espècies.

Foto: L'hàbitat del ximpanzé està en perill

Degut al canvi climàtic.

De fet, l'informe dels 14 científics dóna per fet que en els últims 30 anys el canvi climàtic ja ha produït «nombroses transformacions en el que concerneix l'abundància i distribució de les espècies», igual que a l'extinció definitiva d'algunes d'elles.

La sensibilitat de les espècies als canvis climàtics, tant recents com passats, eleva les possibilitats que el que vivim, vinculat a l'activitat humana, pugui comportar-se com «primordial» en l'extinció d'espècies en un futur pròxim.

Els escenaris climàtics utilitzats en l'informe han estat tres: una projecció mínima, amb un augment de temperatures fins 2050 entre 0,8 i 1,7 graus centígrads i increments de fins a 500 parts per milió (ppm) de CO2 a l'atmosfera; un rang mitjà amb increments per entre 1,8 i 2 graus amb 550 ppm de CO2; i la de més gran incidència del canvi climàtic amb pujades de temperatures per damunt de 2 graus i més de 550 ppm de CO2.

Font: Diari El Món

08/01/2004

2. El Protocol de Kyoto

2.1 Plantejament del Protocol

El Protocol de Kyoto es va començar a plantejar a nivell polític amb la publicació a l'Agost de 1990 del primer informe d'avaluació del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) aquest informe va servir com a base per a la negociació del Conveni de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. Cinc anys més tard, al 1995, es finalitza un segon informe d'avaluació. A principis de 2001 es va aprovar el tercer informe del IPCC, aquest informe conté la conclusió del primer consens científic global que indica que l'acció de l'home esta alterant el clima mundial i que atribueix la major part de l'escalfament terrestre produït als últims 50 anys a les emissions incontrolades de gasos d'efecte hivernacle.

Des de la publicació del primer informe del IPCC van començar les mobilitzacions polítiques, ja que al juny de 1992 els caps polítics mundials acorden fixar l'objectiu de tornar als nivells de CO2 de 1990 a l'any 2000.

2.2 L'aprovació del Protocol

Al desembre de 1997, a la tercera reunió anual de la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), celebrada a Kyoto (Japó), es va aprovar el Protocol de Kyoto per frenar l'emissió de Gasos d'Efecte Hivernacle. Per això, i després de dos anys i mig de negociacions, es crea un document escrit que estableix mesures i objectius concrets respecte a les emissions de gasos.

Només 55 nacions que sumen el 55% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mundials el van ratificar. El Protocol de Kyoto va entrar en vigor el 16 de febrer de 2005. Actualment són 174 països els que han acceptat ratificar-lo, amb el 61,6% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle. Aquests països es comprometen a reduir en un 5,2% les emissions de gasos d'efecte hivernacle amb respecte l'any 1990 entre 2008-2012.

Països més importants en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle
Països	% d'emissions			Països	% d'emissions
Àustria	0,40%			Letònia	0,20%
Bèlgica	0,80%			Luxemburg	0,10%
Bulgària	0,60%			Holanda	1,20%
Canada	3,30%			Nova Zelanda	0,20%
Rep. Txeca	1,20%			Noruega	0,30%
Dinamarca	0,40%			Polònia	3,00%
Estònia	0,30%			Portugal	0,30%
Finlàndia	0,40%			Romania	1,20%
França	2,70%			Fed. Russa	17,40%
Alemanya	7,40%			Eslovàquia	0,40%
Grècia	0,60%			Espanya	1,90%
Hongria	0,50%			Suècia	0,40%
Irlanda	0,20%			Suïssa	0,30%
Itàlia	3,10%			Regne Unit	4,30%
Japó	8,50%			TOTAL	61,60%
Taula de l'any 1977, extreta del document http://unfccc.int/files/kyoto_protocol/background/status_of_ratification/application/pdf/kp_ratifcation.pdf

Gràfic fet a partir de la Taula de Països més importants en l'emissió de gasos d'efecte hivernacle.

2.3 L'aplicació del Protocol

El que es volia aconseguir amb el Protocol de Kyoto era que es reduïssin les emissions de gasos d'efecte hivernacle, com:

• Diòxid de Carboni (CO2)

• Metà (CH4)

• Òxid Nitrós (N2O)

• Hidrofluorocarbonis (HFC)

• Perfluorocarbonis (PFC)

• Hexafluorur de sofre (SF6)

Per dur a terme el Protocol es necessari desenvolupar polítiques nacionals en les que s'aconsegueixi un augment de l'eficiència energètica i el foment de les formes d'agricultura sostenible, així com el desenvolupament de fonts d'energia renovables. Per altra banda cal fomentar també la cooperació entre els països que formen part d'aquest acord, d'aquesta manera podran intercanviar experiències o dades i el permís d'emissió.

Però després d'això han sorgit una sèrie de dubtes, i un d'ells és el comerç d'emissions. Com el Protocol estableix, els països podran vendre la quantitat d'emissions que no hagin utilitzat, així hi hauria països que podrien obtenir grans guanys pel fet de desenvolupar tecnologies ecològiques, o simplement per emetre menys gasos d'efecte hivernacle de lo permès. Per alguns experts això podria suposar la creació d'un mercat mundial d'emissions de C02. Per poder avançar en el Protocol s'ha posat límit a la quantitat de CO2 que poden vendre, d'aquesta manera es comerciarà per evitar les sancions en el cas de que algun país no hagi acomplert els límits.

També hi hauria una sèrie de països que es veurien més perjudicats que d'altres, i que haurien de realitzar majors inversions per poder acomplir els objectius. Aquests països serien Japó, Canadà, Irlanda i Espanya.

3. Situació actual

La Unió Europea va acceptar l'objectiu d'un 8% de reducció; els EUA un 7% i Japó un 6%. En canvi, altres països tenien el compromís d'estabilitzar les seves emissions com Nova Zelanda, Rússia o Ucrainia, o la possibilitat d'incrementar-les com Noruega un 1% i Austràlia un 8%. El mateix va succeir amb el repartiment que els països europeus van fer del seu 8% conjunt, es va permetre a Espanya augmentar les seves emissions en un 15%. Com que les emissions reals de Rússia van caure amb el col·lapse econòmic de principis dels 90, la concessió va crear un significatiu excedent de “drets” de contaminació (coneguts com “aire calent”) que podria ser venut al millor postor.

A pesar de les propostes dels grups ecologistes indicant amb una gran varietat d'estudis de com les nacions industrialitzades podrien sobrepassar fàcilment els modests objectius redactats al Protocol a traves de mesures de reducció únicament, els politics d'alguns països van decidir que necessitaven una major flexibilitat per arribar a acomplir els seus objectius. Per això es va incloure a l'acord de Kyoto els “mecanismes flexibles”.

Aquests mecanismes estan pensats per a ser “suplementaris” de les mesures de reducció, però definir lo que això significa ha ocupat als negociadors durant els últims anys.

Els debats sobre les regles per operar amb els diferents mecanismes van oferir més possibilitats per aquells que volien escapar de les seves obligacions de Kyoto. L'Administració Bush va decidir no ratificar el Protocol de Kyoto i els negociadors del seu Govern van encapçalar un grup compost principalment per Austràlia, Canada, Japó, Nova Zelanda i Rússia que va buscar dinamitar l'acord per permetre'ls prendre mesures en contra y així reduir les emissions nacionals.

Finalment, i d'acord amb les últimes negociacions, Canadà, Japó i Nova Zelanda van decidir de ratificar aquest acord internacional. Els EUA, a traves del seu president George W. Bush i malgrat haver participat en totes les negociacions intentant bloquejar el procés, va decidir autoaïllar-se en una lluita contra el canvi climàtic, secundat per Howard, president d'Austràlia. Després de la ratificació per part de Rússia al setembre de 2004 el Protocol de Kyoto es converteix així en Llei internacional. Posant-se en marxa tots els mecanismes existents en ell. De moment, la UE ha desenvolupat ja una sèrie de directives a fi de començar a reduir les nostres emissions tan necessàries com urgents.

Gràfic extret d'un document PDF del google sobre el canvi climàtic

3.1 Els Mecanismes Flexibles

Des del punt de vista del canvi climàtic, és irrellevant on es redueixin les emissions, perquè els efectes del canvi climàtic es produeixen, i les seves causes es combaten, a nivell global. Tanmateix, des del punt de vista econòmic, és més rendible reduir les emissions allà on surti més barat fer-ho. L'esforç que els països desenvolupats haurien de fer per modificar la seva indústria nacional és més gran que el que els suposaria ajudar a la implantació de tecnologies netes a països de baixa eficiència energètica, com els països de l'Est, o a països en vies de desenvolupament. Amb aquest plantejament, el Protocol de Kyoto fixa, juntament amb les mesures d'acció interna per contenir les emissions, i podent accedir a elles, uns mecanismes de flexibilitat de tres tipus:

· Aplicació conjunta (AC)

· Mecanisme per a un Desenvolupament Net (MDL)

· Comerç d'emissions

3.1.1 Aplicació Conjunta (AC)

L'Aplicació Conjunta és un programa previst al Protocol de Kyoto que permet als països industrialitzats acomplir part de les seves obligacions de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle pagant projectes que redueixin aquestes emissions en altres països industrialitzats.

El país inversor rep unitats de reducció o crèdits pels projectes prestats a un preu més petit del que li hauria costat, i el país receptor rep la inversió i la tecnologia. Els crèdits es començaran a rebre en els països inversors a partir del 2008, encara que ara per ara no s'han fet efectius.

Els països realitzen aquestes activitats ja que moltes vegades és més barat realitzar obres de beneficència energètica als països en transició, i així aconseguir més reduccions de les emissions. A la pràctica, això significarà probablement la construcció d'instal·lacions als països d'Europa oriental i de l'antiga Unió Soviètica (les "economies en transició") pagades per països d'Europa occidental i Amèrica del Nord.

Per procedir amb els projectes d'aplicació conjunta, els països industrialitzats han d'acomplir els requisits previstos al Protocol pel que fa a la presentació d'inventaris precisos de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i registres detallats de les unitats i crèdits d'emissió.

El Protocol de Kyoto contempla aquest programa per oferir una oportunitat als països que no tenen un rigorós control de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i els seus inventaris corresponents. També, independentment del país on es portin a terme aquests projectes de reducció, l'atmosfera es beneficiarà d'aquestes reduccions.

3.1.2 Mecanisme per a un Desenvolupament Net (MDL)

El mecanisme per a un Desenvolupament Net (MDL) ofereix als governs i a les empreses privades dels països industrialitzats la possibilitat de transferir tecnologies netes a països en vies de desenvolupament, mitjançant inversions en projectes de reducció d'emissions o engolidors, rebent d'aquesta forma certificats d'emissió que serviran com a suplement a les seves reduccions internes.

El mecanisme per a un Desenvolupament Net esta regit per la Junta Executiva del Protocol de Kyoto, i les reduccions hauran de ser verificades i certificades per entitats independents. Per obtenir la certificació de les emissions, els països interessats (el país industrialitzat i el país en vies de desenvolupament, receptor del projecte) hauran de demostrar una reducció real, comprovable i allargada en el temps d'emissions.

El problema comença, principalment, amb el tipus de projectes que es volen dur a terme, ja que s'estan presentant projectes com: captura i segrest de carboni (CCS), engolidors de carboni o grans infraestructures hidràuliques. Aquests projectes comprometrien seriosament el desenvolupament sostenible necessari per establir les bases per a posteriors reduccions d'emissions més enllà del Protocol de Kyoto als països on es portin a terme.

El Protocol de Kyoto crea, paral·lelament, amb el sector forestal un vehicle mitjançant el qual pot fluir capital des de països industrialitzats a països en via de desenvolupament. Generant-se així, oportunitats per a països en creixement energètic, tant al sector forestal com en altres sectors de l'economia. Principalment pels projectes de substitució de combustibles fòssils per energies renovables (energia eòlica, solar, biocombustibles), millora de processos tecnològics, i projectes d'engolidors (plantacions forestals) o projectes combinats (biomassa).

Algunes organitzacions ecologistes, com Greenpeace, creuen que els únics projectes acceptables són aquells basats en energies renovables i millores en l'eficiència energètica.

3.1.3 Els engolidors

Els engolidors són sistemes o processos pels quals s'extreu de l'atmosfera un o més gasos i s'emmagatzemen a la natura.

El Protocol de Kyoto considera com a engolidors de gasos d'efecte hivernacle les activitats de repoblament, reforestació, usos de la terra, canvi d'ús de la terra i la silvicultura, que faciliten la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Aquestes activitats acompleixen un complex i important paper en el clima i en l'equilibri social, ja que cada tona de diòxid de carboni (CO2) absorbida pels boscos permetrà d'emetre una altra tona addicional d'aquest gas.

La gestió de terres agrícoles, de boscos, de pastures i el restabliment de la vegetació són activitats addicionals a les anteriors que també ajuden a reduir les emissions de gasos.

Les formacions vegetals actuen com a engolidors per la seva funció vital principal, la fotosíntesi (procés pel que els vegetals capten CO2 de l'atmosfera o dissolt a l'aigua i amb l'ajut de llum solar l'utilitzen en l'elaboració de molècules senzilles de sucres). Mitjançant la fotosíntesi els vegetals absorbeixen CO2 compensant les pèrdues que pateixen d'aquest gas per respiració.

Els engolidors podrien absorbir entre 30 i 200 milions de tones de carboni, el que suposaria una reducció considerable en l'esforç per aconseguir els compromisos adquirits pel Protocol de Kyoto.

Malgrat tot, el concepte d'engolidor es pot prestar a tota mena d'interpretacions, algunes de les quals podrien afectar negativament la diversitat biològica, mentre que d'altres podrien tenir un efecte més dubtós en l'absorció de carboni. S'ha de prohibir la substitució dels boscos naturals, vells i autòctons per plantacions que tinguin com a fi actuar com a engolidors del carboni atmosfèric. Així com les activitats forestals i de canvis d'ús de la terra, ja que no han de degradar ni destruir ecosistemes.

Malgrat tot, el paper dels engolidors és més que discutible, perquè per exemple, una catàstrofe natural o un accident, com pot ser un incendi, alliberarien tot el carboni acumulat reexpedint-lo novament a l'atmosfera. A això caldria afegir els possibles fraus de superfícies plantades o carboni retirat. I en aquest mateix sentit, el CO2 retingut al sòl com a conseqüència de la plantació directa pot passar ràpidament a l'atmosfera si aquest mateix sòl es treballa.

Aquesta qüestió ha fet que les propostes per solucionar aquest problema fossin el centre de diverses negociacions, la solució de les quals sembla estar en permetre que el participant del projecte pugui escollir entre dos punts de vista diferents abans de començar un projecte:

· Unitats temporals, que caducaran al final del període de compromís següent al qual van ser generades.

· Unitats de llarga durada, que tindran una durada igual al període d'acreditació del projecte i hauran de ser sotmeses a seguiment cada cinc anys.

D'altra banda existeix el problema que suposa el desconeixement de la capacitat real d'absorció del CO2 que tenen els engolidors, particularment en aquells ecosistemes naturals de difícil accés. Fa 15 anys, per exemple, es pensava que els oceans eren capaços de fer d'engolidor de quasi tot el diòxid de carboni emès per la crema de combustibles fòssils.

Així mateix és possible, que en un futur, la quantitat de CO2 absorbida pels arbres s'alliberi de forma natural, ja que no hi ha garanties que el carboni emmagatzemat romangui així més endavant. També pot succeir que els engolidors saturin ràpidament la seva capacitat d'emmagatzematge.

Segons Ecologistes en Acció, hi ha un problema amb els projectes de plantació i reforestació per exercir d'engolidors ja que s'acaba amb la biodiversitat de la zona i alteren l'hàbitat natural de les comunitats indígenes.

El col·lapse dels engolidors de CO2 agreujarà els efectes del canvi climàtic

Segons un article publicat en el Món Digital, l'activitat econòmica dels humans allibera ara a l'atmosfera més diòxid de carboni que mai i els processos naturals que haurien de frenar la seva acumulació a l'atmosfera s'afebleixen cada vegada més. Els oceans i la vegetació terrestre són els responsables de l'absorció del 55% de les emissions de CO2.

"Combinats, aquests efectes caracteritzen un cicle del carboni que està generant canvis climàtics de forma molt més ràpida del desitjat", segons un article que avui publica la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

A l'estudi els investigadors van prendre, amb la col·laboració de vaixells mercants equipats amb sistemes automàtics, més de 90.000 mostres d'aigües oceàniques. Després de la seva anàlisi, van comprovar que la capacitat dels mars d'absorbir carboni s'havia reduït a la meitat entre 2000 i 2005. En l'estudi van participar científics d'Austràlia, Gran Bretanya, França, Àustria i els Estats Units.

Entre 2000 i 2006 les activitats humanes com la crema de combustibles fòssils, la fabricació de ciment i la desforestació tropical van deixar en l'atmosfera una mitjana de 4.100 milions de tones de carboni cada any, i això crea una taxa anual de creixement del diòxid de carboni atmosfèric de 1,93 parts per milió (ppm), entre un 1% i un 3% d'augment cada any.

A més a més d'aquestes emissions a l'atmosfera, l'activitat econòmica humana ha contribuït a l'emissió d'altres 1.500 milions de tones anuals de carboni als oceans i 2.800 milions a la terra.

Aquest és l'augment més ràpid des que va començar l'observació contínua en 1959, va assenyalar l'informe. La taxa de creixement del diòxid de carboni atmosfèric és molt més gran que en els anys 80, quan va ser de 1,58 ppm, i en els anys 90 quan va ser de 1,49 ppm per any.

La concentració actual de diòxid de carboni a l'atmosfera és de 381 ppm, la més gran en els últims 650.000 anys, i probablement en els últims 20 milions d'anys, segons aquests científics.

Encara que l'acceleració de les emissions de diòxid de carboni s'havia notat anteriorment, l'anàlisi actual proporciona algunes explicacions sobre les seves causes.

"La novetat és la demostració que la baixada ambiental de regions terrestres i marítimes contribueix a l'acceleració del creixement del diòxid de carboni atmosfèric", va dir Chris Field, un dels autors del treball i director del Departament d'Ecologia Global a l'Institut Carnegie, a Califòrnia.

Els canvis en les pautes dels vents sobre les regions oceàniques del sud del planeta, que resulten de l'escalfament global, han portat a la superfície aigua rica en carboni, i això ha reduït la capacitat dels oceans per absorbir l'excés de diòxid de carboni present a l'atmosfera.

A terra, on el creixement de les plantes és el mecanisme més adequat per extreure el diòxid de carboni de l'atmosfera, les prolongades sequeres han reduït l'absorció d'aquest gas.

Les emissions generades per la crema de combustibles fòssils constitueixen la més gran font de carboni provocat pels humans, i van llançar una mitjana anual de 7.600 milions de tones entre 2000 i 2006, comparat amb una mitjana anual de 6.500 milions de tones en la dècada de 1990.

3.1.4 El comerç d'emissions

El comerç d'emissions és, com el seu propi nom indica, una compravenda d'emissions de gasos d'efecte hivernacle entre països que tinguin objectius establerts dins del Protocol de Kyoto; és a dir entre els països industrialitzats o pertanyents a l'Annex I del Protocol de Kyoto. Així, els que redueixin les seves emissions més del compromès podran vendre els certificats d'emissions excedents als països que no hagin aconseguit complir amb el seu compromís.

Dins de les emissions amb les que es podrà negociar, es troben totes les emissions dels gasos d'efecte hivernacle procedents de:

• Les quotes d'emissió assignades per Kyoto (solament en el cas que hagin complert el seu objectiu).

• Emissions procedents de l'Aplicació Conjunta i del Mecanisme de Desenvolupament Net.

El comerç de drets d'emissió no redueix per si mateix les emissions, sinó que pot suposar una redistribució de les emissions entre els països industrialitzats. L'única manera que aquest instrument tingui algun benefici mediambiental és establir una quota total estricta dels drets d'emissió que garanteixi el compliment del Protocol de Kyoto.

Aquest comerç d'emissions, ha entrat en funcionament aquest any 2008 a nivell mundial i internacional. Per fer-ho, va entrar en vigor a l'octubre de 2003 una Directiva de la Unió Europea que suposa el començament del Sistema Europeu de Comerç d'Emissions de gasos d'efecte hivernacle (SECE).

Aquest mecanisme ha suscitat nombroses crítiques i temors en diversos sectors, especialment per part de les organitzacions ecologistes que veuen un perill greu en el mal ús i abús del comerç d'emissions. Aquest mecanisme hauria de suposar una mesura addicional a les mesures reals de reducció d'emissions i realitzar-se de tal manera que garanteixi el compliment del Protocol de Kyoto. La majoria dels països europeus van regalar quantitats excessives de CO2 als sectors afectats, generant una forta distorsió del mercat d'emissions fent caure en picat el preu de la tona de CO2.

3.2 El SECE i els PNA

La Unió Europea ha estat sempre un dels més ferms defensors i impulsors del Protocol de Kyoto. A la conferència de la Terra de Bonn, al Juliol de 2001, va aconseguir de salvar el Protocol enfront de les reticències de l'anomenat "grup paraigua", i en particular de Japó, a costa de reduir significativament els objectius de reducció i d'eliminar del text les actituds aplicadores de sanció per incompliment. Es va pactar aleshores que a la primera conferència que es celebrés una vegada entrat en vigor el protocol, es fixarien aquestes sancions. Tanmateix, Europa no ha esperat l'entrada en vigor del protocol per implantar el seu propi règim de sancions i el mercat europeu d'emissions.

A l'Octubre de 2003, Europa es va dotar del seu propi sistema de comerç de drets d'emissió. El SECE (Sistema Europeu de Comerç d'Emissions) o ETS ("European Trading System"), es va constituir mitjançant la fixació per a l'1 de gener de 2005 el començament d'activitats del mercat de CO2. S'estima tanmateix que a mitjan 2004, sis mesos abans de l'entrada en vigor de l'ETS, ja s'havien comercialitzat més de 2,5 milions de drets d'emissió (cada un d'ells equivalent a una tona d'emissions de gas CO2), a preus per entre 3 i 13 dòlars per tona, i la xifra es duplicarà en 2005 any amb l'entrada en vigor oficial de l'ETS. Això sense comptar amb els drets comercialitzats fora de l'ETS, en contractes bilaterals o sota els sistemes organitzats per altres països.

La Directiva SECE fixa tant el repartiment d'emissions entre els diferents països i sectors, mitjançant l'elaboració de Plans Nacionals d'Assignació que els Estats Membres han anat presentant al llarg de 2003 i la primera meitat de 2004, com les sancions que s'imposaran per l'incompliment del disposat a la Directiva. Imposa als titulars de les instal·lacions emissores de gasos d'efecte hivernacle l'obligació de comptar amb un permís que autoritzarà un cert nivell d'emissió, amb obligacions correlatives de seguiment i notificació de les emissions de la instal·lació a un organisme nacional d'enregistrament de drets d'emissió: Aquests registres estan interconnectats amb un Administrador Central ( El Registre Europeu d'Emissions Contaminants o EPER- European Pollutant Emissions Register) que comprovarà que no es donen irregularitats en les transferències de drets d'emissió entre països.

Els Plans Nacionals d'Assignació contemplen un període inicial d'adaptació, de 2005 a 2007, i successius períodes de cinc anys, el primer d'ells de 2008 a 2012, fixant per a cada un d'ells la quantitat total d'emissions i el procediment per a la seva assignació per sectors. Els drets d'emissió concedits sota els PNA seran vàlids durant el període de 5 anys cobert pel PNA i seran transmissibles. Encara que la data inicialment prevista per a la presentació dels PNA era el 31 de març de 2004, posteriorment es va ampliar fins l'1 d'agost de 2005. Els PNA han de ser aprovats o rebutjats per la Comissió en els tres mesos següents a la seva presentació.

Els Estats membres han de verificar les dades sobre les emissions notificades pels titulars d'instal·lacions residents en el seu territori. Si la verificació no és satisfactòria, o si l'Administrador Central notifica alguna irregularitat en les transaccions, s'impediran a aquest titular noves transferències de drets d'emissió fins que la verificació de l'informe sigui satisfactòria o s'hagi resolt la irregularitat.

Les empreses que incompleixin les obligacions imposades pel SECE veuran el seu nom i incompliment publicat. A més a més patiran sancions econòmiques que seran, durant una primera fase que va del 2005 al 2007, de €40 per tona d'excés sobre el límit d'emissions permès, incrementant-se durant el període de compromís del Protocol de Kyoto (de 2008 a 2012) fins els 100 € per tona. És raonable pensar que, atès que ja són més de cent vint països els que han ratificat el protocol en els termes que proposa la Unió Europea, i el sistema de comerç de drets d'emissió es va posar en marxa en 2005, serà el sistema de la UE el que serveixi de base per a la decisió de la Conferència internacional i el que en definitiva s'imposi.

3.3 L'energia nuclear al Protocol de Kyoto

L'exclusió de l'energia nuclear del Protocol de Kyoto com a mecanisme per combatre el canvi climàtic, unit als seus múltiples i constants problemes de seguretat i tractament de residus radioactius, així com el seu efecte negatiu sobre la salut, ha provocat que aquesta indústria pateixi un seriós declivi.

A Alemanya, el Govern va arribar a un acord amb les companyies elèctriques per fixar les condicions de l'abandonament programat de l'energia nuclear. Encara que sigui sincerament millorable, té la importància que concreta la fi d'aquesta mena d'energia en un país clau i amb un dels centres nuclears més forts.

Els nuclears han rebut un altre dur cop: la decisió del Govern turc de dir que no a la construcció de centrals nuclears. Després de més de tres dècades pensant-s'ho, i quan el Govern havia de decidir l'oferta a seleccionar entre les presentades per les empreses nuclears, la decisió va ser: no. Els motius econòmics i el gran potencial de les energies renovables van ser els principals arguments per a aquest "no".

Suècia, per exemple, és un país que ha posat en marxa un pla energètic per al tancament progressiu de les seves 12 centrals nuclears. Segons l'Acord sobre Política Energètica Suec: "L'energia nuclear serà substituïda per mesures d'estalvi d'energia, conversió a fonts d'energia renovable i per tecnologies de producció d'electricitat mediambientalment acceptables.

En base als països del Protocol de Kyoto les emissions d'efecte hivernacle han de reduir-se per a l'any 2012, comparat amb els nivells de 1990. Aquest és un panorama general de la contribució de diversos països al total de reducció d'emissions.

Un gran nombre de delegats pronuclears han intentat boicotejar el Protocol de Kyoto, en cada una de les Cimeres, tractant que l'energia nuclear fos inclosa en la llista de mesures del Mecanisme per a un Desenvolupament Net (MDL). El seu objectiu era que els països desenvolupats puguin descomptar-se emissions de CO2 invertint en la construcció de centrals nuclears en els països en via de desenvolupament però l'energia nuclear ha estat exclosa per entre les polítiques i mesures proposades per combatre el canvi climàtic.

Incloure l'energia nuclear dintre del Mecanisme per a un Desenvolupament Net era un greu error. No solament perquè es tractava d'una manera de permetre la transferència de tecnologia bruta, perillosa i obsoleta als països en creixement (que haguessin hagut de carregar amb els problemes derivats dels residus radioactius, amb el risc d'accidents nuclears...), sinó que també, degut al seu excessiu cost econòmic, ja que absorbeix els recursos econòmics necessaris per a les energies renovables i l'eficiència energètica.

Està demostrat que les inversions per promoure l'eficiència energètica són set vegades més efectives que les dirigides a l'energia nuclear a l'hora de combatre el canvi climàtic. És a dir, amb cada euro o cada dòlar invertit en mesures d'estalvi i eficiència energètica s'aconsegueix de reduir set vegades més les emissions de CO2 que amb aquests mateixos diners invertits en energia nuclear. També està demostrat que l'energia nuclear emet més CO2 per unitat d'energia produïda que qualsevol de les energies renovables.

En conclusió, l'anàlisi econòmica recomanava que l'energia nuclear fos exclosa de la llista de mesures del Mecanisme per a un Desenvolupament Net. De no existir així, s'hagués contribuït a la malversació dels fons que es disposaven per a aquest fi. Només les veritables energies netes (renovables i tecnologies d'eficiència energètica) han de ser admeses en la llista del mencionat mecanisme.

4. El Protocol de Kyoto a Espanya

Gràfic extret d'un document PDF del google sobre el canvi climàtic

Segons aquest informe extret del buscador de google en format PDF y amb declaracions d'Arturo Gonzalo Aizpiri Espanya és, paradoxalment, un país poc consumidor d'energia en comparar-se amb molts altres països industrialitzats, tanmateix ha consolidat una imatge exterior d'incomplidor del Protocol i d'allunyar-se progressivament dels compromisos que va assumir per lluitar contra el canvi climàtic.

Espanya superava ja en 2006 més del 52,8% les emissions de diòxid de carboni (el principal causant de l'efecte hivernacle al planeta) respecte als nivells de l'any 1990, l'any base de referència que va adoptar el Protocol de Kyoto.

Amb aquestes xifres, però amb un conjunt de mesures posades en marxa per invertir la tendència, va acudir Espanya a la desena Conferència de les Parts de la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de l'ONU.

Al ratificar el Protocol (una eina de la que es va dotar la comunitat internacional a la tercera Conferència, celebrada a Kyoto en 1997) la UE i tots els països membres van assumir que havien de reduir aquestes emissions l'any 2010, encara que cinc països (Grècia, Irlanda, Portugal, Suècia i Espanya) tenien "llicència" per augmentar els seus nivells de contaminació, en el cas espanyol en un 15%.

Molts experts han fet palesos durant els últims anys que l'any de referència del Protocol (1990) va coincidir amb un important enlairament tecnològic i industrial a Espanya i que en pocs anys aquestes emissions contaminants van variar molt, per la qual cosa Espanya va sortir perjudicada en les negociacions per haver de comparar-se amb països europeus on l'arrencada industrial i tecnològica ja s'havia produït abans d'aquesta data.

El secretari general per a la Prevenció de la Contaminació i del Canvi Climàtic, Arturo Gonzalo Aizpiri, va observar que Espanya és el país de la UE que més s'allunya dels seus compromisos amb Kyoto, però va advertir que la contaminació per càpita és molt inferior a la de països com França o Alemanya. Aizpiri va considerar per això que el debat sobre la contaminació i el grau de compliment de cada país està "distorsionat" ja que Espanya té aquesta imatge externa d'incomplidor enfront d'altres països amb una bona projecció exterior en aquest sentit i més pròxims a complir els seus compromisos, però que però contaminen més.

El responsable ministerial va subratllar els esforços que Espanya està fent per reduir les seves emissions contaminants. Ja que resulta materialment impossible per a Espanya complir el compromís de només augmentar en un 15% les seves emissions l'any 2010, haurà de recórrer a alguns dels "mecanismes de flexibilitat" previstos en el propi Protocol.

El primer pas ha estat l'aprovació del Pla Nacional d'Assignació de Drets d'Emissió, que té previst estabilitzar les emissions de diòxid de carboni (CO2) en els nivells mitjans del període 2000-2002, i començar un descens més accentuat d'aquestes emissions a l'atmosfera a partir de l'any 2008 fins arribar a complir al 2010 els objectius de Kyoto.

Segons les previsions del Govern, el Pla hauria de servir perquè, al final de la dècada, Espanya només superi els nivells de 1990 en un 24%. Per aconseguir l'objectiu del 15%, l'Executiu preveu reduir les emissions en un 2% gràcies als engolidors (efecte d'absorció del CO2 dels boscos), i recórrer als mecanismes de flexibilitat -entre ells la compra de drets d'emissió a tercers països- per compensar el 7% restants.

Per fer-ho, ha començat ja a negociar memoràndums d'enteniment amb alguns països; ja l'ha signat amb Uruguai i en els pròxims dies podria tancar acords amb Mèxic, Argentina i Panamà, amb els que es comprometrà a impulsar projectes que incloguin la utilització de tecnologies netes.

Un altre dels mecanismes flexibles activats per Espanya ha estat el de comprometre's amb el Banc Mundial a invertir 205 milions d'euros en adquirir drets per emetre a l'atmosfera 40 milions de tones de diòxid de carboni durant el període 2005-2015. El compromís inclou la creació del Fons Espanyol de Carboni i la participació d'Espanya en el Fons de Biocarboni i en el Fons de Carboni per al Desenvolupament Comunitari, tots dos del Banc Mundial, que invertirà aquestes quantitats en el finançament de projectes nets a països en via de desenvolupament.

Durant més d'un any i mig, diverses organitzacions ecologistes han participat en el debat i redacció de l'Estratègia Espanyola per a l'Acompliment del Protocol de Kyoto dintre del Consell Nacional del Clima (Crítiques i propostes dels grups ecologistes), aconseguint un text final consensuat, encara que mancat de calendaris, pressupostos i repartiment de responsabilitats, a causa de l'oposició d'alguns ministeris com Economia, Foment i Hisenda. Una vegada aprovada pel Consell Nacional del Clima, es vol exigir que aquesta estratègia es compleixi i es converteixi en l'eix principal de totes les altres polítiques energètiques, transformant-se en plans d'acció.

Malgrat mancar encara de les eines que converteixin aquesta estratègia en el mecanisme necessari per complir Kyoto, la seva pròpia existència desautoritza a tots aquells que estan atacant el Protocol de Kyoto. Aquesta estratègia és un pas necessari i urgent en la direcció correcta, però no és suficient per complir amb Kyoto, ja que mentrestant el Govern continua impulsant plans i mesures per emetre més CO2, com la construcció de centrals tèrmiques i d'autopistes.

5. Carències del Protocol de Kyoto

Segons un informe publicat per l'Institut Francès de Medi Ambient (IFEN). El transport aeri mundial de passatgers genera més emissions de gasos d'efecte hivernacle que un país com França, pel que l'esperat augment del trànsit podria tenir un impacte significatiu en el canvi climàtic. Segons aquesta investigació, en 2000 l'aviació comercial va ser responsable del 2,5% de les emissions totals de diòxid de carboni derivades de l'activitat humana, i tanmateix el Protocol de Kyoto només té en compte les emissions dels vols interiors.

Quan s'analitzen les emissions per persona, es descobreix que cada passatger és “responsable” d'uns 140 grams de C02 per quilòmetre, 40 grams més que els provocats per un viatge en cotxe (prenent com a referència l'ocupació mitjana de 1,8 passatgers per vehicle a França). El grup World Wildlife Fund (WWF), un grup ecologista, va denunciar que l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), en particular l'Aràbia Saudita, està obstaculitzant la possibilitat que les nacions més pobres rebin ajut financer per afrontar l'escalfament global. L'OPEP està blocant aquesta ajuda fins que es compleixi amb les seves pròpies demandes de compensació per les pèrdues en guanys per exportacions de petroli que es generarien per la retallada en l'ús de combustibles fòssils.

Greenpeace va advertir que la temperatura mitjana global no pot pujar més de dos graus centígrads durant aquest segle perquè existeixin possibilitats de disminuir el canvi climàtic en forma efectiva. Els objectius traçats pel Protocol de Kyoto, ja per si mateix escassos, es tornaran una "fantasia" en el cas que els Estats Units, que produeix la quarta part de les emissions de C02, no accedeixi a subscriure l'acord assolit en aquesta ciutat japonesa en 1997. Per al el 2020 hauríem de tornar a les emissions de 1990 i per al 2050 baixar-les un 40%.

Això només serà possible si s'adopten estratègies que complementin la reducció en les emissions de CO2: reducció de les emissions dels altres gasos amb efecte sobre l'escalfament global, aquests gasos són el metà (CH4), l'òxid nitrós (N20), els perflurocarburos (PFCs), els hidrofluorocarburs ( HFCS) i l'hexafluorur de sofre (SF6), reduir el consum global d'energia, apostar per la investigació en energies renovables i protegir els engolidors naturals on el C02 de l'atmosfera és absorbit i fixat, les selves equatorials, les praderies tant continentals com costaneres i les masses de fitoplàncton. La mera creació d'un mercat d'intercanvi d'emissions, tractant aquestes com una matèria prima no ens sembla la millor manera de lluitar contra el canvi climàtic. Encara no hi ha resposta per a la pregunta de quant canvi climàtic podrem tolerar. L'únic que està clar és que evitar-ho ja és impossible. Segons l'IPCC (grup intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic), al planeta la temperatura haurà augmentat entre 1,4 ºC i 5,8 ºC entre 1990 i 2100, una alça sense precedents en els últims 10.000 anys.

6. La Conferencia de Bali

http://labrujuladelcamaleon.wordpress.com/2007/12/05/bali-conferencia-contra-el-cambio-climatico, quasi 2oo països de tot el món es van reunir el dia 3 de Desembre de 2007 a Bali per començar la conferència on es pretenia assolir un compromís global que substitueixi el fracassat protocol de Kyoto, un nou pla d'acció amb el que frenar l'escalfament del planeta

En aquesta XIII Conferència de l'ONU, tots els països es van comprometre's seriosament amb aquest assumpte d'alarma col·lectiva per aconseguir que aquest nou pla no es quedes en simples paraules i "bones intencions". Però, a més a més, tots nosaltres hem de lluitar i protestar perquè així sigui perquè, en cas contrari, cada vegada més, estarà en joc la supervivència de la nostra pròpia espècie.

6.1 En la conferència:

"Bali és molt més que un fòrum de debat", va afirmar Hans Verolme, Director del Programa Global de Canvi Climàtic. "Els països rics han de demostrar la seva voluntat real i efectiva per aturar l'escalfament global assumint el compromís de reduir les emissions de CO2 si més no en un 30% per a 2020. El temps juga en contra nostra, necessitem usar el sistema de Kyoto per expandir els mercats globals de CO2 i incentivar les inversions en tecnologies netes".

"El canvi climàtic ja copeja les nostres portes i ja podem veure clarament els primers impactes aquí a Indonèsia", va dir Fitrian Ardiansyah, Director del Programa de Clima i Energia d'Indonèsia. "És just que els que països que més contaminen ens donin suport quan tractem de combatre aquest problema. Però també podem actuar amb les nostres pròpies mesures, frenant la desforestació dels boscos tropicals, ja que la seva destrucció és una font d'emissions de CO2".

"El planeta necessita una tercera revolució industrial per al desenvolupament amb més petita intensitat en emissions de CO2 en totes les grans nacions emissores d'aquests gasos. Les negociacions demostraran si els nostres líders polítics estan alçada d'aquesta tasca", va apuntar el Dr Stephan Singer, Responsable del Programa de Canvi Climàtic a Europa.

“La conferència de Bali va ser la culminació de dotze mesos d'intens debat internacional sobre el clima. Durant aquest any, les evidències científiques i aclaparadores de l'escalfament climàtic han estat recollides en el Quart Informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, establint més enllà de qualsevol dubte la realitat que els éssers humans són la causa d'aquest greu problema”

Està comprovat, som la causa, però també podem ser la salvació. Si aconseguim d'utilitzar la tecnologia que ja posseïm per reduir l'empremta de l'ésser humà sobre la Terra aconseguirem no només viure en un planeta millor, sinó preservar la continuïtat de la nostra espècie, evitar la nostra extinció i la de tot un món de criatures que no tenen la culpa de la mesquinesa de la raça humana.

6.2 Els Estats Units en la Conferència de Bali

El primer revés de Washington es va registrar en començar la reunió, ja que el govern electe d'Austràlia va anunciar que abandonaria la política dels Estats Units i es sumaria a les nacions que van ratificar el Protocol de Kyoto (signat en 1997 i en vigor des del 2005) de la Convenció.

"Amics de la Terra i d'altres organitzacions no governamentals a Bali subratllaran el complet aïllament del govern de George W. Bush", va dir Elizabeth Bast, analista de la filial dels Estats Units d'Amics de la Terra.

"El govern està sol, aïllat de la resta del món com l'únic país que no va ratificar el Protocol de Kyoto, i també del poble dels Estats Units, que exigeix cada vegada més reduccions dràstiques de les emissions" de gasos d'efecte hivernacle, amb caràcter obligatori, va assenyalar.

"En lloc de comprometre's plenament amb el procés de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), el govern intenta de crear d'altres processos. La intransigència del govern no hauria de convertir-se en un obstacle".

La divisió entre els rígids punts de vista del govern de Bush en matèria de canvi climàtic i el públic dels Estats Units va quedar exposada en un informe difós pel National Environmental Trust (NET), organització ambiental amb seu a Washington, en vigílies de la reunió de Bali.

"Propostes serioses per limitar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle cobren impuls al Senat, i la Cort Suprema de Justícia va decidir que l'Agència de Protecció Ambiental ha de promulgar regulacions" respecte a aquest tema, segons l'estudi titulat "Taking Responsibility" ("Responsabilitzant-se").

Que Washington no va cedir en el front internacional va quedar clar en l'obertura de la conferència de l'ONU, que va atreure uns 10.000 funcionaris governamentals, delegats d'organitzacions internacionals, representants del sector privat i activistes.

Quasi ningú no va insinuar tan sols que esperés que Estats Units assumís una reducció de gasos hivernacle obligatòria com la formulada pel Protocol de Kyoto.

L'ex vicepresident dels Estats Units i Nobel de la Pau, Al Gore, va acusar el seu país de ser el principal obstacle de l'avenç de les converses a la Conferència de Bali i va vaticinar que Washington canviarà d'actitud després de les eleccions de 2008.

Gore va defensar l'adopció de límits específics i obligatoris a les emissions de gasos contaminants i per avançar en dos anys, al 2010, el nou acord sobre canvi climàtic que es començarà a negociar en 2008.

El govern de Bush va retirar la seva signatura del Protocol, que imposa a 36 països industrialitzats signants retalls a les seves emissions de gasos hivernacle, que, segons la majoria dels experts, són responsables de l'actual fase de reescalfament planetari.

El tractat estableix com objectiu una reducció de cinc per cent respecte dels valors de 1990, abans de 2012. Estats Units va proposar retalls voluntaris, a pesar a que és un dels principals emissors de gasos hivernacle.

Al final Estats Units va cedir a l'últim instant i així es van poder fer acords molt més ambiciosos que els del Protocol de Kyoto.

6.3 Acords de la Conferència de Bali

Entre les principals compromisos assumits pels països desenvolupats està el donar ocasió recursos per al Fons d'Adaptació que té la fi d'ajudar els països en desenvolupament a suportar les conseqüències de l'escalfament global. Els països pobres, encara que són els que menys contribueixen a les emissions de gasos d'efecte hivernacle són els més afectats pels esdeveniments climàtics extrems. I aquest any per exemple, països com Bangla Desh, l'Índia i el Nepal van patir fortes tempestes que van resultar en milers de morts i milions de damnificats.

Per al nostre país un important acord és el suport a la desforestació evitada que si sabem aprofitar aquesta oportunitat podrà redundar en la conservació dels nostres rics boscos que són importants boneres engolidors de carboni.

L'important de Bali, és que reflecteix un més gran compromís per part de la majoria de governs, molts dels quals eren escèptics sobre el tema fins fa poc. Encara que en aquestes negociacions internacionals és difícil arribar a acords perquè cada país defensa els seus interessos, en aquest cas es va produir un consens tan gran que va obligar a la més gran potència del món, que emet més gasos d'efecte hivernacle en el món, a arribar a un acord.

7. Annexes

Imatge: Descripció gràfica de l'escalfament global i l'efecte hivernacle

Imatge: Muntanyes situades a la bora d'un riu a Sibèria

8. Bibliografia

http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/kyoto_protocol/items/3329.php

http://archivo.greenpeace.org/Clima/situacion-kioto.htm

http://erenovable.com/2006/06/18/el-protocolo-de-kyoto/

http://xavianet.wordpress.com/2007/10/15/cambio-climatico-un-poco-de-historia-ii/

http://html.rincondelvago.com/protocolo-de-kioto_1.html

http://www.cambio-climatico.com/protocolo-de-kyoto

http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/Kioto/documentacion/pdfs/espana_ante_kioto_revista_encuentro.doc

http://unfccc.int/files/kyoto_protocol/background/status_of_ratification/application/pdf/kp_ratifcation.pdf

www.foronuclear.org/pdf/Energia_nuclearycambio_climatico.pdf

http://www.tendencias21.net/Habra-mil-millones-de-refugiados-climaticos-en-2050_a1596.html

http://www.belt.es/noticias/2004/enero/16/especies.htm

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Gore/acusa/EE/UU/obstaculizar/Conferencia/ONU/Cambio/Climatico/elpepusoc/20071213elpepusoc_7/Tes

http://labrujuladelcamaleon.wordpress.com/2007/12/05/bali-conferencia-contra-el-cambio-climatico/

http://ipsnoticias.net/nota.asp?idnews=86802

http://www.beataimelda.com/TRABAJOS%20EERRE/El%20cambio%20clim%C3%A1tico2_jenny.doc

http://www.prodena.org/portal/index.php?option=com_content&task=view&id=55&Itemid=2

http://einsteinio.files.wordpress.com/2007/12/calentamiento_global.jpg

http://www.swissinfo.org/xobix_media/images/reuters/2007/reuters_20070912-200149-450x320.jpg

http://cambiarelmundo.files.wordpress.com/2007/06/imgchica.jpg

http://www.cambio-climatico.org/images/cambio6.jpg

1